LEM SEGONA SETMANA / SEGUNDA SEMANA / SECOND WEEK

8 Oct

ENTRE VIFS (París)
dijous 10 d’octubre
11 h sessió premi del públic
21 h concert
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

sessió matinal entrada lliure
concert tiquet 6 €
(DIA DEDICAT AL 33 PREMI INTERNACIONAL LUIGI RUSSOLO)

entre_vifs
El dia dedicat al premi Luigi Russolo té un atapeït programa que comença al matí. Vine a l’auditori del MACBA a les 11h a escoltar les obres finalistes i podràs votar el premi del públic. Ja a la nit, hi haurà el concert d’Entre Vifs, projecte que va evolucionar dels llegendaris sorollistes Le Syndicat, grup francès situat en la mateixa escena que Mauricio Bianchi, Ramaleh o Merzbow, que va influenciar des de l’escena de gabber primigènia a Aphex Twin. Le Syndicat viu una transformació gradual fruit de la seva experimentació cada vegada mes intensa amb la creació d’instruments d’influència russoliana que eventualment desemboca en Entre Vifs, una de les propostes més originals de maximalisme sònic.

El día dedicado al premio Luigi Russolo tiene un apretado programa que empieza por la mañana. Ven al Auditorio del MACBA a las 11h a escuchar las obras finalistas y podrás votar el premio del público. Ya por la noche, tendremos el concierto de  Entre Vifs, proyecto que evolucionó de los legendarios ruidistas Le Syndicat, grupo francés situado en la misma escena que Mauricio Bianchi, Ramaleh o Merzbow, que influenció desde la escena de gabber primigenia a Aphex Twin. Le Syndicat vive una transformación gradual fruto de su experimentación cada vez mas intensa con la creación de instrumentos de influencia russoliana que eventualmente desemboca en Entre Vifs, una de las propuestas más originales de maximalismo sónico.

The day dedicated to the Luigi Russolo Sound Art Competition has a jam-packed program that starts in the morning: come to the MACBA’s auditorium at 11 am to listen to the finalists’ pieces and vote for the Audience Award.  In the evening the concert by Entre Vifs, a project that evolved from the legendary power electronics masters Le Syndicat (French band that shared the same scene as Mauricio Bianchi, Ramaleh or Merzbow) whom influenced artists from the original gabber scene up to Aphex Twin. Le Syndicat underwent a gradual transformation born of their ever-growing experience with self-made Russolo-inspired instruments which eventually led to the birth of Entre Vifs in 1986: one of the most original projects of sonic maximalism of the world

MACROBUKKAKE (Barcelona)
divendres 11 d’octubre, 22 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

tiquet 8 €  (2 concerts)
6 €  anticipada

  macrobukkake

Macrobukkake han irromput en l’escena amb Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), una mescla on es pot trobar de tot, des de hip-hop còsmic entrellaçat amb jazz del Carib i electrònica. Mentrestant, guitarres psicodèliques ens acaricien la glàndula pineal i rampells dub ens mantenen ferms en el sòl. Tot això sense deixar de ser, en el fons, cançons de pop exploratori i dansaire. Això sí, pop estranyíssim i tremendament eclèctic. De fet, això sol passar simultàniament durant el transcurs de les seves cançons sense ser un pastitx, tot el contrari, han aconseguit articular un discurs propi. Malgrat ser l’obra del seu nucli creatiu, David Cabello i Òscar Martorell, comptaran en directe amb una formació ampliada que els permetrà mostrar les capes que componen el seu àlbum de debut, complex i exòtic.

Macrobukkake han irrumpido en la escena con Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), una mezcla dónde se puede encontrar de todo, desde hip hop cósmico entrelazado con jazz caribeño y electrónica. Mientras tanto, guitarras psicodélicas nos acarician la glándula pineal y ramalazos dub nos mantienen firmes en el suelo. Todo esto sin dejar de ser, en el fondo, canciones de pop exploratorio y danzante. Eso si, pop extrañísimo y tremendamente ecléctico. De hecho, esto suele pasar simultáneamente durante el transcurso de sus canciones sin ser un pastiche, todo lo contrario, han conseguido articular un discurso propio. A pesar de ser la obra de su núcleo creativo, David Cabello y Òscar Martorell, contarán en directo con una formación ampliada que les permitirá mostrar las capas que componen su complejo y exótico álbum de debut.

Macrobukkake has irrupted on the scene with Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), a melting pot where one can find anything from cosmic hip hop mixed with Caribbean jazz and electronics to psychedelic guitars that caress your pineal gland and lashes of dub that keep us firmly on the ground. And nonetheless deep down the songs are still exploratory dance pop tracks-albeit very strange and tremendously eclectic pop. In fact all this usually happens simultaneously during the course of a single song without ever sounding pastiche, quite the opposite; they have a musical language of their own. Although this is the product of their creative core David Cabello and Óscar Martorell they will play live with an extended formation which will allow them to replicate the layers of their complex and exotic first album.

RADIAN (Viena)
divendres 11 d’octubre, 23 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

tiquet 8 €  (2 concerts)
6 €  anticipada

radian

El seu concert en el LEM 2006 va ser un dels més celebrats que es recorden de qualsevol edició. En aquesta ocasió ens tornen a visitar aquestes lluminàries austríaques del rock experimental més avançat. Amb ells ens porten baixos profunds i de vegades amb regust dub, que fan de bressol a un guitarrista/sintetista que ens serveix riffs compostos per ràfegues rítmiques de soroll blanc, cruixits, brunzits i efectes Larsen que els emparenten directament amb la música electrònica IDM (no en va, el seu baterista és col·laborador de Fennesz). No obstant això, mai un DJ, malgrat la seva increïble precisió, podria sostenir tal nivell d’organicitat, no gaire lluny del que farien Can si s’haguessin format escoltant Autechre o Pan Sonic en comptes de la Velvet Underground o Stockhausen.

Su concierto en el LEM 2006 fue uno de los más celebrados que se recuerdan de cualquier edición. En esta ocasión nos vuelven a visitar estas luminarias austriacas del rock experimental más avanzado. Con ellos se traen bajos profundos y a veces con regusto dub, que hacen de cuna a un guitarrista/sintetista que nos sirve riffs compuestos por ráfagas rítmicas de ruido blanco, crujidos, zumbidos i acoples que les emparentan directamente con la música electrónica IDM (no en vano, su batería es colaborador de Fennesz).  Sin embargo, nunca un DJ, a pesar de su increíble precisión podría sostener tal nivel de organicidad,  no muy lejos de lo que harían Can si se hubieran formado escuchando Autechre o Pan Sonic en vez de la Velvet Underground o Stockhausen.

Their show at LEM 2006 was one of the most celebrated concerts of any edition. This time around these Austrian geniuses of the most advanced experimental rock will return bringing with them deep basses, sometimes with dub flavour, which are the bedrock for their guitarist/synthesizer’s riffs composed of rhythmic bursts of white noise, buzzes, crackles and feedback which links them directly with IDM sound (after all their drummer is a Fennesz collaborator). Despite their amazing precision they have an organic quality that a DJ can never achieve- not very far from what Can would have done if they had been inspired by Autechre or Pan Sonic instead of the Velvet Underground or Stockhausen.

ACEITE DE PERRO ( Barcelona/Madrid)
dissabte 12 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

aceite_de_perro

     Duet d’improvisació lliure, d’estil altament idiosincràtic per a l’ampli bagatge dels seus dos components. Ángel Ontalva (October Equus) ha desenvolupat un estil únic amb la guitarra, emprant afinacions alternatives, manipulació electrònica i llenguatges provinents d’altres cultures musicals, particularment orientals i àrabs. Porta dècades realitzant música que va des de la improvisació lliure i la música experimental fins a l’avant-jazz-rock i la world music. Vasco Trilla és un baterista i percussionista establert a Barcelona amb un dilatat currículum en el camp de la improvisació lliure i exponent destacat de l’actual escena free barcelonina, col·laborador habitual en infinitat de projectes, amb llaços especialment forts amb l’escena de lliure improvisació polonesa i portuguesa.

Dúo de improvisación libre, de estilo altamente idiosincrático que se debe al amplio bagaje de sus dos componentes. Ángel Ontalva (October Equus) ha desarrollado un estilo único con la guitarra, empleando afinaciones alternativas, manipulación electrónica y lenguajes provenientes de otras culturas musicales, particularmente orientales y árabes. Lleva décadas realizando música que va desde la improvisación libre y la música experimental hasta el avant-jazz-rock y la world music. Vasco Trilla es un baterista y percusionista afincado en Barcelona con un dilatado currículum en el campo de la improvisación libre y exponente destacado de la escena free barcelonesa, colaborador habitual en infinidad de proyectos, con lazos especialmente fuertes con la escena de libre improvisación polaca y portuguesa.

A free improvisation duo with a very idiosyncratic style owed to the experience of its two components. On one hand Ángel Ontalva (October Equus) whom has developed a singular guitar style using alternative tunings, electronic manipulation and languages from other musical cultures-particularly oriental and Arabic-. For decades he has been playing music that ranges from free improvisation to experimental music to avant-jazz-rock and world music. On the other hand Vasco Trilla is a drummer and percussionist based in Barcelona with a broad curriculum in the free improvisation scene and is a prominent member of Barcelona’s free music scene as a regular collaborator in a myriad of projects with strong ties to the Polish and Portuguese free improv scenes.

PERUCHO’S (Barcelona)
dissabte 12 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

peruchos
Parlar d’ells és parlar d’història vivent de la música arriscada d’aquest país. Els seus concerts en els 70 parlaven d’un rock improvisat més free que jazz, aconseguint punts de sorollisme insospitats. Més tard van barrejar la composició amb la improvisació. La seva música cubista sembla provenir d’una dimensió paral·lela. Perucho’s és la llegenda. La sorpresa i l’insospitat s’han conservat com els seus senyals d’identitat. La seva formació i la seva música ha passat per multitud d’encarnacions i hiats, la seva última reunió, amb motiu de la reedició del seu únic disc (La Olla Express, 2011), està protagonitzada per Oriol Perucho (bateria), Oriol Pons de Vall (saxo i teclats) i Enric Cervera (contrabaix), i ha desembocat en molt poques actuacions selectes. És un luxe tenir-los al LEM.

Hablar de ellos es hablar de historia viviente de la música arriesgada en este país. Sus conciertos en los 70 hablaban de un rock improvisado más free que jazz, alcanzando puntos de ruidismo insospechados. Más tarde mezclaron la composición con la improvisación. Su música cubista parece provenir de una dimensión paralela. Perucho’s es la leyenda. La sorpresa y lo insospechado se han conservado como sus señas de identidad. Su formación y su música ha pasado por innumerables encarnaciones e hiatos, su última reunión, con motivo de la reedición de su único disco (La Olla Express, 2011), está protagonizada por Oriol Perucho (batería), Oriol Pons de Vall (saxo y teclados) y Enric Cervera (contrabajo), y ha desembocado en unas pocas actuaciones selectas. Es un lujo tenerlos en el LEM.

To talk about Perucho’s is to talk about the living history of daring music in this country. Their shows in the 70’s speak of an improvised rock-more free than jazz- that reached unprecedented assaults of noise. Later they started mixing composition with improvisation. Their cubist music seems to come from a parallel dimension. Perucho’s are a legend. Surprise and the unsuspected have remained as their main distinctive qualities. Their line-up and music have undergone innumerable changes and hiatus, their most recent reunion to commemorate the re-release of their one and only record (La Olla Express, 2011) has had Oriol Perucho (drums), Oriol Pons de Vall (sax and keys) and Enric Cervera (double bass) as protagonists and has led into a few select performances. It is a luxury to have them at LEM.

SEI MIGUEL UNIT CORE (Lisboa)
dissabte 12 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

     Sei Miguel és un reconegut trompetista, director i compositor de jazz portuguès. És un artista sui generis, amb gairebé tres dècades d’experiència, que ha desenvolupat un mètode de conducció propi que li permet tractar el so en tot el seu ampli espectre, de vegades amb solucions estranyes, sovint a través de tractaments electrònics. Com a trompetista, usa la seva inseparable pocket-trumpet per discórrer per tota la història del jazz sense límits ni prejudicis. El seu Unit Core és un quartet format per col·laboradors que porten anys tocant al se costat: els excel·lents Fala Mariam al trombó alt, Pedro Gomes a la guitarra elèctrica i el virtuós César Burago a la percussió. Una invitació a la aleatorietat i llibertat més precises.

Sei Miguel es un reconocido trompetista, director y compositor de jazz portugués. Es un artista sui generis, con casi tres décadas de experiencia, que ha desarrollado un método de conducción propio que le permite tratar el sonido en todo su amplio espectro, a veces con extrañas soluciones, a menudo a través de tratamientos electrónicos. Como trompetista, usa su inseparable pocket-trumpet para discurrir por toda la historia del jazz sin límites ni prejuicios. Su Unit Core es un cuarteto formado por colaboradores que llevan años tocando junto a él: los excelentes Fala Mariam al trombón alto, Pedro Gomes a la guitarra eléctrica y el virtuoso César Burago a la percusión. Una invitación a la aleatoriedad y libertad más precisas.

Sei Miguel is a renowned Portuguese trumpeter, director and jazz composer. He’s a sui generis artist with three decades of experience that has developed a method of conducting which allows him to treat sound in all its wide spectrum- sometimes with weird solutions- frequently through electronic treatments. As a trumpeter inseparable from his pocket trumpet he flows through the entire history of jazz without prejudice or distinctions. His Unit Core is a quartet composed of collaborators that have been playing with him for years: the magnificent Fala Mariam on alto trombone, Pedro Gomes on electric guitar and the virtuoso César Burago on percussions. An invitation to experience the most precise randomness and freedom.

ÀGAPE:
COÀGUL + MARCO BELLONZI (Barcelona)
diumenge 13 d’octubre, 13 h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33

entrada gratuïta  / free admission

pro13pag17-24

Fa uns anys que el laboratori Àgape explora en públic la pràctica oculta de la sinestèsia amb un avís que indica: no ho intentin a casa seva. La cerimònia aquesta vegada s’inscriu de nou en la foscor explorant la faceta esotèrica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifest L’Arte dei Rumori (L’art dels sorolls), de l’edició del qual es compleixen 100 anys. Un centenari en la celebració del qual no temem que es bolquin les institucions culturals del país. Tot i així, Gràcia Territori Sonor ha dedicat una bona part dels seus esforços a fer-ho el 2013 i ho culminaran Marco Bellonzi i Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape d’iniciació gastronòmic-metafísic-conceptual que apropa a l’espectador a una experiència sincrètica en la qual les viandes, els sons, les aromes i les imatges subliminals tenen com a finalitat provocar una vívida sinestèsia.

Hace unos años que el laboratorio Àgape explora en público la pràctica oculta de la sinestesia con un aviso que indica: no lo intenten en sus casas. La ceremonia esta vez se inscribe de nuevo en la oscuridad explorando la faceta esotérica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifiesto L’Arte dei Rumori (El arte de los ruidos), de cuya edición se cumplen 100 años. Un centenario en cuya celebración no tememos que se vuelquen las instituciones culturales del país. Aún así, Gràcia Territori Sonor ha dedicado una buena parte de sus esfuerzos a hacerlo en 2013 y lo culminarán Marco Bellonzi y Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape de iniciación gastronómico-metafísico-conceptual que acerca al espectador a una experiencia sincrética en la que las viandas, los sonidos, los aromas y las imágenes subliminales tienen como finalidad provocar una vívida sinestesia.

The Àgape laboratory has been exploring the occult practice of synaesthesia several years now with a warning that reads: do not try this at home. This time the ceremony will once again immerse itself in darkness exploring the esoteric facets of futurist painter Luigi Russolo author of the L’Arte dei Rumori manifesto (The art of noises) which is in its centennial year. A centennial  we fear won’t be celebrated by the cultural institutions of the country. Even so, Gràcia Territori Sonor has dedicated an important part of its efforts to do so this 2013 and the culmination will be with Marco Bellonzi and Coàgul (Marc O’Callaghan) in the Àgape gastronomical-metaphysical-conceptual initiation ritual that brings the spectator closer to a syncretic experience in which viands, sounds, aromas and subliminal images provoke a vivid synaesthesia.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: