CATALÀ
El passat dijous 9 d’octubre vam arrencar motors amb el 19è Encontre Internacional de Música Experimental LEM. Per a la ocasió, un cartell on lluïa l’electrònica analògica d’uns Zombie Zombie pletòrics que van saber combinar el llegat dance amb textures més fosques, paisatges de gran densitat i fins i tot drones de inspiració (o potser tribut?) Sun O))). La formació (a duo) va oferir un show detallista i elegant però també inquiet, demostrant així per què és una de les bandes més singulars de la sempre interessant eletrònica francesa. El set de DJ Marcelle que els va seguir va ser també una experiència recomfortant i única, combinant tot tipus de ritmes i estils, des del dubstep al breakbeat, del dance al techno més convencional, passant pel hip hop i delicies com el jungle, l’electrònica de regustos ètnics o algunes exquisideses techno-caribenyes. I tot perfectament mesclat en una sessió contagiosa i magnètica. Va ser la millor manera de tancar una nit que havia arrencat amb Barro i la seva manera d’entendre el power trio de rock amb baix, bateria i saxo. Amb un directe imparable i còsmic van ser capaços de passejar-se per tot tipus d’estils i referències (rock’n’roll, surf, jazz, stoner, punk, blues, psiquedèlia, post-rock, dark wave, metal, hip hop, funk…) sense perdre la perspectiva d’un discurs únic on es donen la mà Morphine, The Psychedelic Furs, Van de Graaf Generator, Tortoise i Bill Haley.
CASTELLANO
El pasado jueves 9 de octubre arrancamos motores del 19º Encuentro Internacional de Música Experimental LEM. Para la ocasión, un cartel donde lucía la electrònica analógica de unos Zombie Zombie pletóricos que supieron combinar el legado dance con texturas más oscuras, paisajes de grand esidad e incluso drones de inspiración (¿o quizás tributo?) Sun O))). La formación (a dúo) ofreció un show detallista y elegante pero también inquieto, demostrando así por qué són una de las bandas más singulares de la siempre interesante electrónica francesa. El set de DJ Marcelle que les siguió fue también una experiencia reconfortante y única, donde combió todo tipo de ritmos y estilos, desde el dubstep al breakbeat, del dance al techno más convencional, pasando por el hip hop y delicias jungle, la electrónica de regusto étnico y algunas exquisiteces techno-caribeñas. Y todo perfectamente mezclado en una sesión contagiosa y magnética. Fue la mejor manera de cerrar una noche que havia empezado con Barro y su manera de entender el power trio de rock con bajo, batería y saxo. Con un directo arrollador y cósmico fueron capaces de pasearse por todo tipo de estilos y referencies (rock’n’roll, surf, jazz, stoner, punk, blues, psicodelia, post-rock, dark wave, metal, hip hop, funk…) sin perder la perspectiva de un discurso único donde se dan la mano Morphine, The Psychedelic Furs, Sonic Youth, Van de Graaf Generator, Tortoise y Bill Haley.
Leave a Reply