CATALÀ
Els seguidors del LEM coneixieu bé les mítiques Impronits que durant molts anys van proposar laboratoris en directe d’improvisació sonora i també de músics i ballarins. Algun poeta es va colar també en aquells programes. En 2014 haviem decidit donar aquest caire multidisciplinar a totes les nits del cicle, que ha passat a anomenar-se Encontres en l’Espai-Temps. La primer experiència va tenir lloc el passat divendres 17 d’octubre i va ser un èxit (artístic i de públic). El saxo manipulat de Rosalind Hall, les paraules de Joan Vinuesa i el moviment de Montse Colomé van projectar-nos cap a un estat hipnagògic en el qual el temps se ralentia o accelerava segons tal com els artistes ens introduien en el seu somni despert o entraven dins els nostres pensaments. Una reveladora i màgica experiència. El mateix dia, vam inaugurar l’exposició de Nomdenoia (Pau Badia), responsable enguany de la imatge del LEM; i dos dies després vem retrobar Badia, aquest cop armat amb les paraules i el clarinet, amb Rosalind Hall de nou i Marco Bellonzi. Tots tres van oficiar l’Àgape a la Casa Almirall. Gran èxit de públic, un cop més, per una cerimònia a estones fosca, a estones lluminosa, de videos inquietants i ironies subtils i no tan subtils sobre la ciutat i l’abandonament, i sempre menjable. En dos dies, el LEM va aplegar música, poesia, dansa, arts plàstiques i cuina, en felices coincidències espaitemporals. Així s’explica en el LEM el concepte de multidisciplinarietat.
CASTELLANO
Los seguidores del LEM conocen bien las míticas Impronits (literalmente “Impronoches”) que durante muchos años propusieron laboratorios en directo de improvisación sonora y también de músicos y bailarines. Algún poeta se coló también en aquellos programas. En 2014 habíamos decidio dar este aire multidisciplinar a todas las noches del ciclo, que han pasado a llamarse Encontres en l’Espai-Temps (Encuentros en el Espacio-Tiempo). La primera de estas experiencias tuvo lugar el pasado viernes 17 de octubre y fue un éxtio (artístico y de público). El saxo manipulado de Rosalind Hall, las palabras de Joan Vinuesa y el movimiento de Montse Colomé nos proyectaron hacia un estado hipnagógico en el que el tiempo se ralentizaba o aceleraba según los artistas nos arrastraban a su sueño despierto o se metían en nuestros pensamientos. Una reveladora y mágica experiencia. Ese mismo dia habíamos inaugurado la exposición de Nomdenoia (Pau Badia), responsable este año de la imagen del LEM; y dos días más tarde nos reencontramos con Badia, esta vez armado con las palabras y un clarinete, con Rosalind Hall de nuevo y con Marco Bellonzi. Los tres oficiaron el Àgape en Casa Almirall. Gran éxito de público, una vez más, para una ceremonia, a ratos oscura, a ratos luminosa, de videos inquietantes e ironías sutiles y no tan sutiles sobre la ciudad y el abandono; y siempre comestible. En dos días, el LEM congregó música, poesía, danza, artes plásticas y cocina en felices coincidencias espacio-temporales. Así se explica en el LEM el concepto de multidisciplinariedad.
ENGLISH
LEM followers know well the legendary Impronits (literaly, “Impronights”) that for a long time proposed a live lab of sonic improvisation where musicians and dancers also met. Some poets also sneaked in those nites. In 2014 we decided to give this cross-disciplinary sense to the whole series, so they turned onto Encontres en l’Espai-Temps (Space-Time Encounters). First of this experiences took place las friday october 17th and was a big succes (in artistic and audience terms). The manipulated sax of Rosalind Hall, the words of Joan Vinuesa and the body movements of Montse Colomé throwed us all to an hipnagogic state of mind where time slowed down or speeded up following the artists in their awake dreams or when they went into our toughts. A magic and revealing experience. That same friday we opened the exposition on the work of Nomdenoia (Pau Badia), responsible this year of LEM’s image; and two days after we met Badia again, this time armed with words and a clarinet, with Rosalind Hall again and Marco Bellonzi. They three officiate the Àgape at Casa Almirall. Another great succes for a ceremony, some times dark, some times gleaming, of disturbing videos and subtle (and not so subtle) ironys about the city and the desertion; but edible the whole time. In two days, LEM brought together music, dance, arts and cooking in happy space-time coincidences. This is how LEM explains the cross-disciplinary concept.
Leave a Reply