Música lluminosa i mediterrània, improvisació de dues guitarres, sons cristal·lins d’aigua blava i un caminar que de vegades és blues, però tampoc. Com si les guitarres parlessin amb la veu de l’anima i aquest diàleg fos un joc. Aquesta és la impressió que em va produir el concert de Rafael Zaragoza i Ramon Solé als Encontres en l’Espai-Temps. Una delícia. (e-mail d’un assistent al concert).
Música luminosa y mediterránea, improvisación de dos guitarras, sueños cristalinos de agua azul y un caminar que a veces es blues, pero tampoco. Como si las guitarras hablaran con la voz del alma y ese diálogo fuera un juego. Esta es la impresión que me produjo el concierto de Rafael Zaragoza y Ramon Solé en los Encuentros en el Espacio-Tiempo. Una delicia. (e-mail de un asistente al concierto).
Luminous and Mediterranean music, improvisation of two guitars, crystalline dreams of blue water and a walk that sometimes is blues but also not. As if the guitars spoke with the voice of the soul and that dialogue was a game. This is the impression that I got from the concert of Rafael Zaragoza and Ramon Solé at the Encounters in Space-Time. A delight. (e-mail from an assistant to the concert).
fotos: ©ristian vega
Leave a Reply