Archive | LEM 2019 RSS feed for this section

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2019 #08

19 Jul
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2019 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2019 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2019
VUITENA ACCIÓ / OCTAVA ACCIÓN / EIGHTH ACTION

SATIEsfaccions

DAVID PICÓ, GOUYKO, NADIA FOUTINA

DIJOUS 25 DE JULIOL A LES 20 H / JUEVES 25 DE JULIO A LAS 20 H / THURSDAY, JULY THE 25TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

 

Satie intempestiu. Satie extemporani. Satie inclassificable. Tant, que encara avui les etiquetes cauen i cauen en l’intent, inútil, d’encabir la música d’Erik Satie en categories estèticomusicals. La música del compositor francès s’ha qualificat de “relaxant”, “impressionista”, “proto-minimalista”, “humorística”, “mística”, “ambiental”, etc. Deixem-ho en música satieniana, val? “Tothom els dirà que NO sóc músic. És veritat”, va escriure. I va escriure més… Els textos satienians són la descripció meticulosament esbiaixada de l’esperit esbiaixadament meticulós de Satie. I per això són una pista i són autònoms i són transgressors i reflexius i sarcàstics i poca-soltes. I més. Als textos de Satie hi són totes les variacions, totes les faccions que esdevenen SATIEsfaccions. Una lectura atenta i alegre dels escrits dispersos de Satie és un singularíssim regal en forma de pera o no.

El filòsof, poeta i músic David Picó ha realitzat una traducció (en forma de pera o no) d’aquesta selecció de textos de Satie i els gimnopeditzarà amb la col·laboració de Gouyko (Wenceslau GN), organista de l’església dels Caputxins de Sarrià i divulgador i modernitzador de l’orgue de tubs, que tocarà l’harmònium motoritzat Magnus, i Nadia Foutina, la dona que canta el que dibuixa i dibuixa el que canta. Tots tres tancaran aquest primer cicle d’Encontres en l’Espai-Temps per a mamífers.

Ens tornarem a trobar a l’octubre en la vint-i-quatrena edició del LEM!


Satie intempestivo. Satie extemporáneo. Satie inclasificable. Tanto, que todavía hoy las etiquetas caen y caen en el intento, inútil, de encajar la música de Erik Satie en categorías estéticomusicales. La música del compositor francés se ha calificado de “relajante”, “impresionista”, “proto-minimalista”, “humorística”, “mística”, “ambiental”, etc. Dejémoslo en música satieniana, vale? “Todo el mundo les dirá que NO soy músico. Es verdad”, escribió. Y escribió más… Los textos satienianos son la descripción meticulosamente sesgada del espíritu sesgadamente meticuloso de Satie. Y por eso son una pista y son autónomos y son transgresores y reflexivos y sarcásticos y tarambanas. Y más. En los textos de Satie están todas las variaciones, todas las facciones que devienen SATIEsfacciones. Una lectura atenta y alegre de los escritos dispersos de Satie es un singularísimo regalo en forma de pera o no.

El filósofo, poeta y músico David Picó ha realizado una traducción (en forma de pera o no) de esta selección de textos de Satie y los gimnopedizará con la colaboración de Gouyko (Wenceslau GN), organista de la iglesia de los Capuchinos de Sarriá y divulgador y modernizador del órgano de tubos, que tocará el armonio motorizado Magnus, y Nadia Foutina, la mujer que canta lo que dibuja y dibuja lo que canta. Los tres cerrarán este primer ciclo de Encuentros en el Espacio-Tiempo para mamíferos.

Nos volveremos a encontrar en octubre en la vigésimo cuarta edición del LEM!


Untimely Satie. Extemporaneous Satie. Unclassifiable Satie. So much so, that even today labels fall and fall into the useless attempt to put Erik Satie’s music into aesthetic-musical categories.
The music of the French composer has been described as “relaxing”, “impressionist”, “proto-minimalist”, “humoristic”, “mystical”, “ambient”, etc. Let’s leave it on satienian music, ok? “Everybody will tell you that I’m NOT a musician. It’s true”, he wrote. And he wrote more… The satienian texts are the meticulously biased description of Satie’s biasedly meticulous spirit. And for that reason they are a clue and they are autonomous and they are transgressors and reflective and sarcastic and brainless. And more. Satie’s texts include all the variations, all the factions that become SATIEsfactions. A careful and joyful reading of Satie’s scattered writings is a singular pear-shaped gift, or not.
The philosopher, poet and musician David Picó has made a translation (in the form of a pear or not) of this selection of texts by Satie and will gymnopedate them with the help of Gouyko (Wenceslau GN), organist of the Capuchin church of Sarrià, the disseminator and modernizer of the organ of tubes, who will play the motorized harmonium Magnus, and Nadia Foutina, the woman who sings what she draws and draws what she sings. All three of them will close this first cycle of Encounters in the Space-Time for mammals.
We will meet again in October in the twenty-fourth edition of the LEM!

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

 

Advertisements

La història de Ràdio Pica (2)

8 Jul

Article al diari TOTBarcelona sobre la història de Ràdio Pica

Les ràdios lliures de Barcelona, en perill: “No hi ha voluntat política, no els dona la gana”

El fundador de Ràdio Pica, Salvattore Picarol, ataca a les administracions per dificultar la supervivència de les ràdios lliures…

Llegiu l’article complet publicat al diari TOTBarcelona

Lee el artículo completo publicado en el periódico TOTBarcelona

Read the full article published in TOTBarcelona


fotos ©ristianvega

La història de Ràdio Pica

6 Jul
DIJOUS 11 DE JULIOL A LES 20 H / JUEVES 11 DE JULIO A LAS 20 H / THURSDAY, JULY THE 11TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
ENTRADA LLIURE – ENTRADA LIBRE – FREE ENTRY

 

Les primeres ràdios lliures a Catalunya (Ràdio Maduixa, Ràdio Poble Sec, Ona Lliure, La Campana de Gràcia) van començar les seves emissions a finals de la dècada dels 70 del segle XX. Després van ser moltes més i la seva proliferació, al contrari que a d’altres països (França és un magnífic exemple de com protegir aquesta pràctica col·lectiva, ja que hi ha un impost a les ràdios comercials per finançar les ràdios lliures), va servir únicament per a que l’estat i el govern autonòmic iniciessin una “caça de bruixes” implacable contra aquestes emissores. Ara, l’estat no s’ha de preocupar massa, ja que és el propi sistema econòmic qui ha acabat per fer inviable l’emissió en el que, paradoxalment, és el mitjà més ecològic, sostenible i assequible per emetre en directe: les ones de ràdio, que no precisen de la xarxa de satèl·lits, ni de plataformes, ni softwares específics i molt menys de la fibra òptica que tots hem de pagar. Cal tenir solament un emissor, una atmosfera i un receptor, cosa que a la Terra és factible. Tanmateix, una legislació miop i una bombolla de preus creada per les ràdios comercials ha fet que, inevitablement, les ràdios lliures hagin acabat sobrevivint (o desapareixent) a internet. No cal dir que la posició ideològica i l’activisme d’aquestes emissores potser és el principal motiu que han tingut sempre les institucions i les empreses per evitar qualsevol intent de legislació mínimament raonable, mentre que els mitjans de comunicació i els historiadors de la cultura recent les han associades al moviment punk i al món dels fanzins, les han declarat “underground” i han obviat que els elements troncals d’aquestes activitats (col·lectivisme, gratuïtat, independència, llibertat d’expressió, territori) tenen com a objectiu que les persones siguin més felices i estiguin ben informades, no que estiguin més distretes.
Ràdio PICA va començar a emetre el març de 1981 i el seu fundador va ser en Salvattore Picarol, qui ja havia format part dels col·lectius que van crear Ona Lliure, La Campana de Gràcia, Ràdio Venus…. La història de Ràdio PICA és la història de la ràdio lliure a Barcelona, una història d’immerescuda clandestinitat, de tancaments violents, de campanyes de solidaritat i de xarxa urbana d’activisme artístic al llarg de les dècades.
Salvattore, en persona, ens explicarà aquestes històries i les idees que les van fer possibles. És un honor convidar-vos a aquesta xerrada estiuenca. Ens trobarem en la sintonia de Ràdio PICA.

Las primeras radios libres en Cataluña (Ràdio Maduixa, Ràdio Poble Sec, Ona Lliure, La Campana de Gràcia) empezaron sus emisiones a finales de la década de los 70 del siglo XX. Después fueron muchas más y su proliferación, al contrario que en otros países (Francia es un magnífico ejemplo de cómo proteger esta práctica colectiva, puesto que hay un impuesto a las radios comerciales para financiar las radios libres), sirvió únicamente para que el estado y el gobierno autonómico iniciaran una “caza de brujas” implacable contra estas emisoras. Ahora, el estado no tiene que preocuparse demasiado puesto que es el propio sistema económico quien ha acabado por hacer inviable la emisión en el que, paradójicamente, es el medio más ecológico, sostenible y asequible para emitir en directo: las ondas de radio, que no precisan de la red de satélites ni de plataformas ni softwares específicos y mucho menos de la fibra óptica que todos tenemos que pagar. Hay que tener solamente un emisor, una atmósfera y un receptor, cosa que en la Tierra es factible. Aun así, una legislación miope y una burbuja de precios creada por las radios comerciales ha hecho que, inevitablemente, las radios libres hayan acabado sobreviviendo (o desapareciendo) en internet. No hace falta decir que la posición ideológica y el activismo de estas emisoras es quizás el principal motivo que han tenido siempre las instituciones y las empresas para evitar cualquier intento de legislación mínimamente razonable, mientras que los medios de comunicación y los historiadores de la cultura reciente las han asociado al movimiento punk y el mundo de los fanzines, las han declarado “underground” y han obviado que los elementos troncales de estas actividades (colectivismo, gratuidad, independencia, libertad de expresión, territorio), tienen como objetivo que las personas sean más felices y estén bien informadas, no que estén más distraídas.
Ràdio PICA empezó a emitir en marzo de 1981 y su fundador fue Salvattore Picarol, quien ya había formado parte de los colectivos que crearon Ona Lliure, La Campana de Gràcia, Ràdio Venus…. La historia de Ràdio PICA es la historia de la radio libre en Barcelona, una historia de inmerecida clandestinidad, de cierres violentos, de campañas de solidaridad y de red urbana de activismo artístico a lo largo de las décadas.
Salvattore, en persona, nos explicará estas historias y las ideas que las hicieron posibles. Es un honor invitaros a esta charla veraniega. Nos encontraremos en la sintonía de Ràdio PICA.

The first free radio stations in Catalonia (Radio Maduixa, Ràdio Poble Sec, Ona Lliure, La Campana de Gràcia) began broadcasting in the late 70’s of the 20th century. After that, there were many more and their proliferation, unlike in other countries (France is a great example of how to protect this collective practice, since there is a tax on commercial radio to finance free radios), only served for the state and the autonomous government to start a relentless “witch hunt” against these stations. Now, the state doesn’t have to worry too much, since it is the economic system itself that has ended up making the broadcasting unfeasible, in what, paradoxically, is the most ecological, sustainable and affordable mean to broadcast live: radio waves, which do not require the satellite network, or platforms, or specific software and much less the optical fiber that we all have to pay. It is necessary to have only an emitter, an atmosphere and a receiver, something that is feasible on the Earth. However, the free radios have ended up inevitably surviving (or disappearing) on the internet due to a short-sighted legislation and a price bubble created by commercial radio. There’s no need to say that the ideological position and activism of these stations may be the main reason that the institutions and companies have always had to avoid any attempt of minimally reasonable legislation, while the media and the historians of recent culture have been associated with the punk movement and the world of fanzines, they have been declared “underground” and have obviated that the main elements of these activities (collectivism, gratuity, independence, freedom of expression, territory) have as a purpose to let people be happier and be well informed, not more distracted.
Radio PICA began to emit in March 1981 and its founder was Salvattore Picarol, who had already formed part of the collectives that created Ona Lliure, La Campana de Gràcia, Radio Venus … The history of Radio PICA is the history of free radio in Barcelona, ​​a history undeserved underground, violent closure, solidarity campaigns and urban network of artistic activism throughout the decades.
Salvattore, in person, will explain these stories and ideas that made them possible. It is an honor to invite you to this summer talk. We will meet in the tuning of Radio PICA.
cartell de la festa de suport a Ràdio PICA (Guillem Cifré, 2010)

 

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2019 #07

29 Jun
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2019 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2019 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2019
SETENA ACCIÓ / SÉPTIMA ACCIÓN / SEVENTH ACTION
photo Anna Subirana: Alessia Bombaci

ANNA SUBIRANA & MIRIAM FÈLIX

DIJOUS 4 DE JULIOL A LES 20 H / JUEVES 4 DE JULIO A LAS 20 H / THURSDAY, JULY THE 4TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

 

La veu d’Anna Subirana ha estat protagonista en projectes com l’Orquestra d’Improvisadors de Barcelona, on va treballar amb músics com Agustí Fernández i Peter Kowald, la trobem també en el singular grup a cappella Estupendams, amb Joan Saura en el projecte experimental Araki, col·laborant amb ballarins com ara Andrés Corchero o Rosa Muñoz. La seva exploració de la veu i la relació d’aquesta amb altres disciplines l’ha portat també a treballar amb poetes i actors, i a desenvolupar projectes propis com l’esplèndid homenatge a la poeta Wislawa Szymborska, amb Eduard Altaba i David García Aparicio. En aquest Encontre en l’Espai-Temps es trobarà amb una altra improvisadora tan versàtil i inquieta com ella, la violoncel·lista menorquina Miriam Fèlix, compositora també de músiques per a mitjans audiovisuals i creadora d’espectacles multidisciplinaris. Treballa amb músics com Agustí Fernández, Joe Morris, Tom Chant i Marco Mezquida. Ha introduït modificacions en el violoncel que han fet que la premsa la descrigui com a “violoncel·lista virtual”. A l’igual que Subirana, dedica part del seu temps a la pedagogia.

El setè Encontre en l’Espai-Temps de l’any promet una sessió irrepetible. No us el perdeu!


La voz de Anna Subirana ha sido protagonista en proyectos como la Orquestra d’Improvisadors de Barcelona, donde trabajó con músicos como Agustí Fernández y Peter Kowald, la encontramos también en el singular grupo a cappella Estupendams, con Joan Saura en el proyecto experimental Araki, colaborando con bailarines como por ejemplo Andrés Corchero o Rosa Muñoz. Su exploración de la voz y la relación de esta con otras disciplinas la ha llevado también a trabajar con poetas y actores, y a desarrollar proyectos propios como el espléndido homenaje a la poeta Wislawa Szymborska, con Eduard Altaba y David García Aparicio. En este Encuentro en el Espacio-Tiempo coincidirá con otra improvisadora tan versátil e inquieta como ella, la violonchelista menorquina Miriam Fèlix, compositora también de músicas para medios audiovisuales y creadora de espectáculos multidisciplinarios. Trabaja con músicos como Agustí Fernández, Joe Morris, Tom Chant y Marco Mezquida. Ha introducido modificaciones en el violonchelo que han hecho que la prensa la describa como “violonchelista virtual”. Al igual que Subirana, dedica parte de su tiempo a la pedagogía.

El séptimo Encuentro en el Espacio-Tiempo del año promete una sesión irrepetible. No os lo perdáis!


Anna Subirana‘s voice has been in projects as the Orquestra d’Improvisadors de Barcelona, where she worked with musicians such as Agustí Fernández and Peter Kowald, we can also find her in the singular group a cappella Estupendams, with Joan Saura in the Araki experimental project, collaborating with dancers such as Andrés Corchero and Rosa Muñoz. Her exploration of the voice and her relationship with other disciplines took her to work with poets and actors, developing projects as the splendid tribute to the poet Wislawa Szymborska, with Eduard Altaba and David García Aparicio. In this Encounter in the Space-Time she’ll perform with another versatile and restless improviser like her, the cellist Miriam Fèlix, a composer of music for audiovisual media and creator of multidisciplinary shows. She works with musicians such as Agustí Fernández, Joe Morris, Tom Chant and Marco Mezquida. She has introduced modifications to the cello that have made the press describe her as a “virtual cellist”. Like Subirana, she dedicates part of her time to pedagogy.

The 7th Encounter in the Space-Time promisses an unrepeteable session. Don’t miss it!

 

 

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

 

Imatges de l’Encontre en l’Espai-Temps número 6

27 Jun
comentaris dels espectadors / comentarios de los espectadores / comments from the audience…
Si pogués ser, seria nata muntada en tasses virolades. També prèssecs expremuts a l’hora del capvespre.
M’ha sobtat tant que al final no volia que s’acabés. Molt bo i interessant!
Hauria de ser en vinil!!!

 


Si pudiera ser, sería nata montada en tazas chillonas. También melocotones exprimidos a la hora del atardecer.
Me ha sorprendido tanto que al final no quería que se acabara. Muy bueno e interesante!
Debería estar en vinilo!!!

If it could be, it would be whipped cream in colorful cups. Also peaches squeezed at sunset.
It surprised me so much that at the end I did not want it to finish. Very good and interesting!
It should be in vinil!!!
 

GRAN APERITIU MICROTÒPIC!!!

18 Jun
Ens trobarem per escoltar microtopies i fer un aperitiu el dissabte 22 de juny!!!
Nos encontraremos para escuchar microtopías y hacer un aperitivo el sábado 22 de junio!!!
We will meet to listen to microtopies and take appetizer on Saturday, June 22!!!
vuit anys oferint-te miniatures sonores i ara també aperitius microtòpics!!!
ocho años ofreciéndote miniaturas sonoras y ahora también aperitivos microtópicos!!!
For eight years we’ve been offering sound miniatures and now also microtopic appetizers!!!
el dissabte 22 de juny de 2019 a les 13h a la Galeria Visions, del carrer Igualada número 4 (molt a prop de la seu de GTS)
el sábado 22 de junio de 2019 a las 13h en la Galeria Visions, de la calle Igualada número 4 (muy cerca de la sede de GTS)
On Saturday, June 22nd, 2019 at 1:00 pm at Galeria Visions, on Igualada street number 4 (very close to the GTS headquarters)

 

us esperem! os esperamos! we are looking forward to seeing you!

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2019 #06

13 Jun
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2019 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2019 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2019
SISENA ACCIÓ / SEXTA ACCIÓN / SIXTH ACTION

ANTISONGS
by FERRAN FAGES & YEXZA LARA

DIJOUS 20 DE JUNY A LES 20 H / JUEVES 20 DE JUNIO A LAS 20 H / THURSDAY, JUNE THE 20TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

 

Antisongs és el projecte conjunt de Ferran Fages i Yexza Lara, una aventura en els límits de la idea de cançó on el bagatge personal d’aquests dos músics de trajectòries ben diferents es combina en una recerca inaudita. D’una banda, l’experiència multiestilística de la cantant i flautista Yexza Lara, autora de tres discos que transiten el jazz i el pop amb la companyia d’alguns dels músics més solvents del pais (Jordi Bonell, Fèlix Rossy, Pablo Selnik…) i exploradora de la improvisació lliure i interdisciplinària. D’una altra banda, el guitarrista Ferran Fages, improvisador amb una cinquantena de discos publicats en diversos països i innovador en els mètodes de manipulació de l’instrument a partir de la no utilització d’efectes electrònics i l’ús d’afinacions alternatives. Ambdós creen situacions sonores en les quals les cançons emergeixen, emprenen el seu camí i desapareixen en el nostre horitzó més profund.


Antisongs es el proyecto conjunto de Ferran Fages y Yexza Lara, una aventura en los límites de la idea de cançò donde el bagaje personal de estos dos músicos de trayectorias muy diferentes se combina en una investigación inaudita. Por un lado, el experiencia multiestilística de la cantante y flautista Yexza Lara, autora de tres discos que transitan el jazz y el pop con la compañía de algunos de los músicos más solventes del pais (Jordi Bonell, Fèlix Rossy, Pablo Selnik…) y exploradora de la improvisación libre e interdisciplinaria. Por otro lado, el guitarrista Ferran Fages, improvisador con una cincuentena de discos publicados en varios países e innovador en los métodos de manipulación del instrumento a partir de la no utilización de efectos electrónicos y el uso de afinaciones alternativas. Ambos crean situaciones sonoras en las cuales las canciones emergen, emprenden su camino y desaparecen en nuestro horizonte más profundo.


Antisongs is the joint project by Ferran Fages and Yexza Lara, an adventure within the limits of the idea of ​​a song where the personal background of these two musicians with very different trajectories is combined in an unprecedented search. On the one hand, the multi-styled experience of the singer and flautist Yexza Lara, author of three albums that go through jazz and pop with the company of some of the most solvent musicians of the country (Jordi Bonell, Fèlix Rossy, Pablo Selnik… ) and explorer of free and interdisciplinary improvisation. On the other hand, guitarist Ferran Fages, improviser with fifty albums published in several countries and innovating in the methods of handling the instrument from the non-use of electronic effects and the use of alternative tunings . Both create sound situations in which the songs emerge, embark on their path and disappear on our deepest horizon.

 

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu