BENVINGUDA / BIENVENIDA / WELCOME

element-2-lemLEM 2016.

Celebrem 100 anys de Dadà. Com que tots estem una mica confosos, és normal que estiguem també confosos amb el paper de les avantguardes artístiques històriques, la relació entre elles i amb els temps actuals i si algú se’n va adonar, aquella vegada, d’allò que vas fer que no estàs segur de si et van veure.

Ara bé, un cop abolit l’atzar i considerat l’enorme desprestigi de l’al·lucinació col·lectiva que anomenem sistema, caldria començar a mirar-se les coses no des del punt de vista real-no real, que fa veritablement figa, sinó des del que determina les categories de possible, probable, improbable i impossible. I s’arriba ràpidament al concepte de latència.

És un concepte formidable. El que no ha passat està latent? Tot el que podria passar en una única situació és possible i depèn que passi una cosa o altra d’allò que fem en ser conscients de la situació? Però, solament si en som conscients? Podríem canviar les coses inconscientment? Quina responsabilitat hi tindríem?

Aquesta ha estat una sèrie de preguntes-trampa, ja que si vostè no era conscient fins ara i ha anat fent, ja em dirà per a què ho necessita, i si ha mantingut una consciència integral completa i responsable sobre els infinits fets que componen el mosaic de la vida humana i la seva existència mundial, pensarà que aquest text no mereix cap atenció.

Sovint apareixen aquests problemes fins i tot en persones que se saben desenvolupar socialment i mantenen converses, distingeixen les voreres dels carrers i esperen secretament que el futur no amagui sorpreses inesperades. A allò que alguns en diuen rutina (concepte més aviat propi de la tasca automàtica d’ordinador o màquina), d’altres li diuen tarannà.

NOTA.- Serem sincers: no celebrem 100 anys de Dadà perquè ningú de nosaltres ha viscut cent anys per a celebrar-ho. Dadà celebra els seus 100 anys. Nosaltres celebrem que hi ha LEM, que les coses no són el que semblen i que per molt que copiïs els plànols d’un artefacte, si no saps per a què serveix, difícilment en podràs treure profit.

Els artefactes poètics d’alt rendiment, per exemple. Els de baix rendiment són igualment interessants. No existeixen els artefactes poètics intermedis. Els que existeixen poden semblar altra cosa en qualsevol moment. Qualsevol moment, de fet, pot semblar altra cosa. El temps, màquina extraordinària, fa que el soroll pensi.

Benvinguts a l’edició número 21 del LEM, un esdeveniment absolutament real.

Vint-i-u: la transformació.

L’equip de Gràcia Territori Sonor


LEM 2016.

Celebramos 100 años de Dadá. Cómo todos estamos un poco confusos, es normal que estemos confusos también acerca del papel de las vanguardias artísticas históricas, la relación entre ellas y con los tiempos actuales y si alguien se dio cuenta aquella vez de eso que hiciste que no estás seguro de si te vieron.

Ahora bien, una vez abolido el azar y considerado el enorme desprestigio de la alucinación colectiva que llamamos sistema, haría falta empezar a mirar las cosas no desde el punto de vista real-no real, que está viniéndose abajo, sino desde el que determina las categorías de posible, probable, improbable e imposible. Y se llega rápidamente al concepto de latencia.

Es un concepto formidable. ¿Lo que no ha pasado está latente? ¿Todo aquello que podría pasar en una única situación es posible y depende, que pase una cosa u otra, de aquello que hacemos al ser conscientes de la situación? Pero, ¿únicamente si somos conscientes de ella? ¿Podríamos cambiar las cosas inconscientemente? ¿Qué responsabilidad tendríamos?

Esta ha sido una serie de preguntas-trampa, ya que si usted no era consciente hasta ahora y ha ido tirando, ya me dirá para qué lo necesita y, si ha mantenido una consciencia integral completa y responsable sobre los infinitos hechos que componen el mosaico de la vida humana y su existencia mundial, pensará que este texto no merece atención ninguna.

A menudo aparecen estos problemas incluso en personas que saben desenvolverse socialmente y mantienen conversaciones, distinguen las aceras de la calzada y esperan secretamente que el futuro no esconda sorpresas inesperadas. A aquello que algunos llaman rutina (concepto más bien propio de las tareas automáticas de ordenador o máquina), otros lo llaman talante.

NOTA.- Seremos sinceros: no celebramos 100 años de Dadá porque ninguno de nosotros ha vivido cien años para celebrarlo. Dadá celebra sus 100 años. Nosotros celebramos que hay LEM, que las cosas no son lo que parecen y que por mucho que copies los planos de un artefacto, si no sabes para qué sirve difícilmente podrás sacarle provecho.

Los artefactos poéticos de alto rendimiento, por ejemplo. Los de bajo rendimiento son igualmente interesantes. No existen los artefactos poéticos intermedios. Los que existen pueden parecer otra cosa en cualquier momento. Cualquier momento, de hecho, puede parecer otra cosa. El tiempo, máquina extraordinaria, hace que el ruido piense.

Bienvenidos a la edición número 21 del LEM, un acontecimiento absolutamente real.

Veintiuno: la transformación.

El equipo de Gràcia Territori Sonor


LEM 2016.

We celebrate 100 years of Dada. As we are all quite confused, it is normal to be confused about the role of historical art avant-gardes too, their mutual relationship and their bond with the current times as well as about if somebody realised what you did that time that you are not sure of being seen.

Nevertheless, once chance has been abolished and considering the enormous discredit of the collective hallucination that we call system, it could be necessary to start looking at things not from the point of view real-not real, which is clearly collapsing, but rather from the one that determines the categories of possible, likely, unlikely and impossible. And we quickly reach the concept of latency.

It is a formidable concept. What has not happened is it latent? All what can happen in a unique situation it is possible and whether it happens or not, does it depend on what we do when we are aware of the situation? But, only if we are aware of it? Could we change things unconsciously? What would then be our responsibility?

This has been a series of trick-questions because, if you were not aware until now and you were doing well, all of this is useless for you and, if you have kept an integral, complete and responsible consciousness about the endless facts making up the mosaic of the human life and its worldwide existence, you will think that this text does not deserve any attention.

These problems show up frequently even in persons able to handle themselves socially and who keep conversations, who can distinguish the sidewalks from the road and who secretly hope that the future does not hind any unexpected surprise. That thing called routine by some (a concept typical of the automatic tasks of a computer or machine) it is called mood by others.

NOTE.- To be honest, we are not celebrating 100 years of Dada because none of us has lived a hundred years to celebrate it. Dada celebrates its 100 years. From our part, we celebrate that there is LEM, that things are not what they look and that however you copy the drawing of an artefact if you don’t know its use you will hardly take advantage of it.

The high-performance poetic artefacts, for example. Those of low-performance are of a similar interest. Medium poetic artefacts do not exist. Those that exist can seem another thing at any moment. In fact, any moment can seem another thing. Time, this extraordinary machine, makes the noise think.

Welcome to the 21st edition of the LEM, an absolutely real event.

Twenty-one: the transformation.

The Gràcia Territori Sonor Team

%d bloggers like this: