LEM 2017: Crònica de la primera setmana / Crónica de la primera semana / Chronicle of the first week

17 Oct

Aldo Aranda

El 28 de setembre a les 13:00, el marimbista mexicà Aldo Aranda va oferir el concert inaugural del LEM 2017 al Cinemes Texas amb 4 peces d’alta volada. Les dues primeres, acompanyades d’efectes electrònics, projeccions i petits objectes van tenir un caire introspectiu i més aviat urbà mentre que en les dues darreres, amb marimba despullada, Aranda va tenir l’oportunitat de demostrar tot el seu immens virtuosisme i exquisida musicalitat. Un gran inici pel LEM!

El 28 de septiembre a las 13:00, el marimbista mejicano Aldo Aranda ofreció el concierto inaugural del LEM 2017 en los Cines Texas con 4 piezas de altura. Las dos primeras, acompañadas de efectos electrónicos, proyecciones y pequeños objetos, tuvieron un cariz introspectivo y más bien urbano mientras que en las dos últimas, con marimba desnuda, Aranda tuvo la oportunidad de demostrar todo su inmenso virtuosismo y exquisita musicalidad. ¡Un gran inicio para el LEM!

On September, the 28th, the Mexican marimba player Aldo Aranda offered the LEM 2017’s opening concert at the Cinemes Texas with 4 high-flying pieces. The first two pieces, accompanied by electronic effects, video and small objects, had an introspective and urban mood whereas the last two, played with the naked marimba, gave Aranda the opportunity to showing his enormous virtuosity and exquisite musicality. A great start for the LEM!

fotos: © Ernest Abentín

Truna y sus monstruos

L’ex-membre del “’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, va presentar un emocionant poema visual i sonor: “Truna y sus monstruos” a la seu de GTS. Així sortia de port el LEM 2017 que el divendres anterior havia celebrat la festa d’avarada del vaixell número 22 de la seva flota multidimensional. Màgia, humor, misticisme, instruments inversemblants, atmosfera de complicitat i, és clar, monstres, dels que destruïen les ciutats en les velles pel·lícules japoneses en blanc i negre. Pura poesia.

El ex-miembro del “’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, presentó un emocionante poema visual y sonoro: “Truna y sus monstruos” en la sede de GTS. Así salía de puerto el LEM 2017 que el viernes anterior había celebrado la fiesta de botadura del barco número 22 de su flota multidimensional. Magia, humor, misticismo, instrumentos inverosímiles, atmósfera de complicidad y, está claro, monstruos, de los que destruían las ciudades en las viejas películas japonesas en blanco y negro. Pura poesía.

The former member of the ”’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, performed an exciting visual and sound poem at the GTS headquarters: “Truna and its monsters”. This was how the LEM 2017 left port, one week after the 22nd ship of its multidimensional fleet had celebrated the launch party. Magic, humour, mysticism, unlikely instruments, an ambience of complicity and, of course, monsters, of the kind that destroyed cities in old Japanese black and white films. Pure poetry.

fotos: © Ernest Abentín

Iyari

El passat dijous 5, el característic so introspectiu de Josep Mateo va inundar de malenconia l’ambient de La Sonora de Gràcia, submergint l’audiència en un paisatge d’estructures amables i per moments fins i tot romàntiques. Una teranyina musical teixida amb les cordes de la seva guitarra, que va atrapar la sensibilitat dels assistents en aquest primer trajecte d’una interessant nit de contrastos.

El pasado jueves 5, el característico sonido introspectivo de Josep Mateo inundó de melancolía el ambiente de La Sonora de Gràcia, sumergiendo la audiencia en un paisaje de estructuras amables y por momentos incluso románticas. Una telaraña musical tejida con las cuerdas de su guitarra, que atrapó la sensibilidad de los asistentes en este primer trayecto de una interesante noche de contrastes.

Last Thursday 5th, the characteristic introspective sound of Josep Mateo flooded with melancholy the atmosphere of La Sonora de Gràcia and immersed the audience in a landscape of kind structures and at times even romantic. A musical web woven with the strings of his guitar, which caught the sensibility of the audience in this first journey of an interesting night of contrasts.

fotos: © Ernest Abentín

Discantus

Els afortunats que vam omplir la bonica sala de La Sonora de Gràcia el passat dia 5 d’octubre, vam assistir a una sessió d’improvisació memorable a càrrec d’Antonia Funes (cel·lo) i Marta Sainz (veu). L’actuació va esdevenir-se en perfecta simbiosi en que costava discernir qui produïa cada so. Sons com llampecs estripant la nit per cosir-la tot seguit entre silencis reconcentrats plens de significat. Bravo.

Los afortunados que llenamos la bonita sala de La Sonora de Gràcia el pasado día 5 de octubre, asistimos a una sesión de improvisación memorable a cargo de Antonia Funes (chelo) y Marta Sainz (voz). La actuación se tornó en perfecta simbiosis en la que costaba discernir quien producía cada sonido. Sonidos como relámpagos desgarrando la noche para coserla enseguida entre silencios reconcentrados llenos de significado. Bravo.

The lucky ones who filled the cute room of La Sonora de Gràcia last October the 5th assisted to a memorable improvisation session by Antonia Funes (cello) and Marta Sainz (voice). The performance turned into a perfect symbiosis where it was difficult to tell who was producing each sound. Sounds like lightnings tearing the night apart to suture it immediately between concentrated silences full of meaning. Bravo.

fotos: © Ernest Abentín

Les Mutants Maha

Es pot posar en crisi l’harmonia i la tonalitat des dels ortodoxos territoris de les músiques populars? La formació liderada per Guigou Chenevier, nom que associem immediatament a l’històric moviment Rock in Opposition, treballa en aquest escenari de risc. Música sensible i dura, enigmàtica i vital en els territoris de la imaginació sobre el domini instrumental. El concert al MACBA va ser una meravella.

¿Se puede poner en crisis la armonía y la tonalidad desde los ortodoxos territorios de las músicas populares? La formación liderada por Guigou Chenevier, nombre que asociamos inmediatamente al histórico movimiento Rock in Opposition, trabaja en este escenario de riesgo. Música sensible y dura, enigmática y vital en los territorios de la imaginación sobre el dominio instrumental. El concierto en el MACBA fue una maravilla.

Can the harmony and tonality of popular music orthodox areas fall into crisis? The group headed by Guigou Chenevier, wich name is automatically associated to the historical movement Rock in Opposition, works in this risk scenario. Sensitive and hard music, enigmatic and vital in the territories of imagination over the mastery of the technique. This concert at the MACBA was wonderful.

fotos: © Ernest Abentín

Deriva Ensemble

El treball de Josep Lluís Galiana en la direcció de col·lectius d’improvisació lliure no descarta els resultats emocionals. No és una direcció fèrria, sinó impregnada d’empatia mediterrània, libèrrima, sensual. El conjunt instrumental-vocal que es va reunir entorn del saxofonista i teòric valencià era veritablement singular i la deriva col·lectiva, una situació xamànica que fluctuava creant paisatges d’emocions i sensacions. Un plaer.

[Deriva Ensemble: Josep Lluís Galiana, saxo tenor i conducció. Mireia Tejero, saxo alt. Daria Volicky, Alfonso Pardo, Arturo Silveyra, Stephano Labarca, flauta. Sergi Sirvent, María Duran, Ramón Casamajó, trompeta. Josué Coloma, guitarra. Llapispanc, objectes. Josefina Rozenwasser, Sonia Escañuela, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda, veu. Joma, dibuix en directe.

El trabajo de Josep Lluís Galiana en la dirección de colectivos de improvisación libre no descarta los resultados emocionales. No es una dirección férrea, sino impregnada de empatía mediterránea, libérrima, sensual. El conjunto instrumental-vocal que se reunió en torno al saxofonista y teórico valenciano era verdaderamente singular y la deriva colectiva, una situación chamánica que fluctuaba creando paisajes de emociones y sensaciones. Un placer.

[Deriva Ensemble: Josep Lluís Galiana, saxo tenor y conducción. Mireia Tejero, saxo alto. Daria Volicky, Alfonso Pardo, Arturo Silveyra, Stephano Labarca, flauta. Sergi Sirvent, María Duran, Ramon Casamajó, trompeta. Josué Coloma, guitarra. Llapispanc, objetos. Josefina Rozenwasser, Sonia Escañuela, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda, voz. Joma, dibujo en directo.]

The work of Josep Lluís Galiana with free improvisation bands does not rule out the emotional results. His way of conducting is not rigid, but impregnated with Mediterranean, free, sensual empathy. The instrumental-vocal ensemble that assambled around the Valencian saxophonist and theorist was really unique, and the collective drift created a shamanic situation which fluctuated within emotional and sensory landscapes. A pleasure.

fotos: © Ernest Abentín

Núria Andorrà & Lê Quan Ninh

Lê Quan Ninh i Núria Andorrà, dos bombos d’orquestra i un conjunt d’adminicles per crear sons poc convencionals: fregaments dels platerets sobre cuirs o cops secs inesperats que produïen sonoritats majestuoses i dinàmiques captivadores, tot plegat en una cerimònia sonora molt particular. Música d’anada i tornada, d’intensitat creixent i decreixent. Un viatge hipnòtic a la deriva.

Lê Cuando Ninh y Núria Andorrà, dos bombos de orquesta y un conjunto de adminículos para crear sonidos poco convencionales: el roce de los platillos sobre cueros o golpes secos inesperados que producían sonoridades majestuosas y dinámicas cautivadoras, todo ello en una ceremonia sonora muy particular. Música de ida y vuelta, de intensidad creciente y decreciente. Un viaje hipnótico a la deriva.

Lê Cuando Ninh & Núria Andorrà, two orchestral bass drums and a set of gadgets to create unconventional sounds: the scratching of the cymbals on the leather drum head or unexpected beats that produced majestic sonorities and captivating dynamics, all this in a very special sound ceremony. Round trip music trip of increasing and decreasing intensity. A hypnotic journey adrift.

fotos: © Ernest Abentín

 

Advertisements

LEM 2017: tercera setmana / tercera semana / third week

16 Oct
CINC ACCIONS LA TERCERA SETMANA DEL LEM / CINCO ACCIONES LA TERCERA SEMANA DEL LEM / FIVE ACTIONS THE THIRD WEEK OF THE LEM:

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN – JOSEP MARIA BALANYÀORCHESTRA FIRELUCHE –  LINALABANISOTROPIC PERTURBATIONS…

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN (Sant Feliu de Guíxols/ Deltebre)

Dimecres 18 d’octubre / Miércoles 18 de 0ctubre / Wednesday 18th October

20 h

INFRAMUSICAR L’INFINITIU – INFRAMUSICAR EL INFINITIVO – INFRA-MUSICALIZING THE INFINITIVE
ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS / ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO / ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

taquilla inversa / donations at the end of the action

 

Oidà! / Música corporal / oi més, visual / per abstracció descriptiva / i de gaidó passió de cor / a pensa geomètrica / rebombori del càlcul / a raig i persistent entorn / d’una mecànica a tota tesa / potencial de mai no acabar / moviment d’una lògica fantàstica / i en un batre d’ulls commoció / cerebral indigestió de mètode / eructe universal / amb pet de gràcia / i aires de natura / per pair la raó. Així és com Ester Xargay (veu) i Miquel Àngel Marín (clarinet i acordió) presenten el seu recital. Xargay, escriptora i videoartista, participa en recitals, videorecitals i exposicions. Marín, amb formació acadèmica, practica tant la música clàssica en formacions nacionals i internacionals, com la improvisació lliure i la creació musical, donant concerts per tot Europa, Corea i Israel. Des de 2001 mostra en públic creacions pròpies: improvisació, acció musical, poesia, performance, clarinet preparat, vídeo. Una festa de la polipoesia a no perdre’s!

¡Uy!/  Música corporal / y aún más, visual /  por abstracción descriptiva / y de paso pasión de corazón / a pensamiento geométrico / alboroto del cálculo / a chorro y persistente entorno / de una mecánica a toda pastilla / potencial de nunca acabar / movimiento de una lógica fantástica / i en un batir de ojos conmoción / cerebral indigestión de método / eructo universal / con pedo de gracia / y aires de naturaleza / para digerir la razón. Así es cómo Ester Xargay (voz) y Miquel Àngel Marín (clarinete y acordeón) presentan su recital. Xargay, escritora y videoartista, participa en recitales, videorecitales y exposiciones. Marín,  con formación académica, practica tanto la música clásica en formaciones nacionales e internacionales, como la improvisación libre y la creación  musical, dando conciertos pos toda Europa, Corea e Israel.  Desde 2001 muestra en público creaciones propias: improvisación, acción musical, poesía, performance, clarinete preparado, vídeo. ¡No os perdáis esta fiesta de la polipoesía!

Wow! / Corporal music / even more, visual / by descriptive abstraction / and by the way from heart passion / to geometric thinking / racket of the calculus / like a whirlwind and tenacious environment / of a rushing mechanics / potential of never-ending / movement of a fantastic logic / and in the twinkling of an eye brain / shock indigestion of method /universal burp / with coup de fart / and nature breeze / to digest the reason. This is the way that Ester Xargay (voice) and Miquel Àngel Marín (clarinet and accordion) introduce their recital. Xargay, writer and videoartist, takes part in recitals, videorecitals and exhibitions. Marín, musician of an academic education, performs both classical music with national and international ensembles and free improvisation and music creation, performing across Europe, Korea and Israel. From 2001 onwards he shows his own creations in public: improvisation, musical actions, poetry, performance, modified clarinet, video. Don’t miss this polypoetry party!


JOSEP MARIA BALANYÀ (Barcelona)

Dijous 19 d’octubre / Jueves 19 de 0ctubre / Thursday 19th October

22 h

Nota 79

C/ Vallirana, 79

5 €

foto © Elena Márquez

La carrera del pianista barceloní resident a Brussel·les Josep Maria Balanyà, amb 20 discs enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la performance, camps en els que gaudeix d’un elevat reconeixement internacional. Balanyà també és improvisador, compositor, director d’orquestres d’improvisació i artista sonor. En els llindars entre la música i la performance ha dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor absoluta al Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trèveris (Alemanya). Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb tècniques de piano preparat que li permeten exhibir una gran varietat de sons no convencionals. Els concerts de Balanyà són rituals enèrgics —hom diria que toca el piano amb tot el cos— on es percep la presencia de la música feta matèria.

La carrera del pianista barcelonés residente en Bruselas Josep Maria Balanyà, con 20 discos grabados, lo ha llevado desde la música clásica y el jazz hasta especializarse en la improvisación, el arte acústico experimental y la performance, campos en los que disfruta de un elevado reconocimiento internacional. Balanyà también es improvisador, compositor, director de orquestas de improvisación y artista sonoro. En las lindes entre la música y la performance ha llevado a cabo sus acciones más imaginativas, como el recital en la oscuridad absoluta en el Sendesaal de Bremen o el concierto para las campanas de la catedral de Tréveris (Alemania). Sus trabajos como pianista solista combinan el sonido puro del instrumento con técnicas de piano preparado que le permiten exhibir una gran variedad de sonidos no convencionales. Los conciertos de Balanyà son rituales enérgicos —se diría que toca el piano con todo el cuerpo— donde se percibe la presencia de la música hecha materia.

The career of the Brussels-based pianist from Barcelona Josep Maria Balanyà, with 20 released recordings, has taken him from classical music and jazz up to specialising in improvisation, experimental acoustic art and performance, fields where he enjoys a high level of international acknowledgment. Balanyà is also an improviser, composer, conductor of improvisation orchestras and sound artist. He has developed his most imaginative actions at the boundary between music and performance, such as the recital in complete darkness at the Sendesaal of Bremen or the concert for the bells of Trier’s cathedral (Germany). His works as piano soloist mix the pure sound of the instrument with prepared piano techniques that allow the display of a wide range of non-conventional sounds. The concerts by Balanyà are forceful rituals —we would say that he plays the piano with his whole body—  where we can perceive the presence of music changed into matter.


ORCHESTRA FIRELUCHE (La Cellera de Ter)

Divendres 20 d’octubre / Viernes 20 de 0ctubre / Friday 20th October

21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

6 €

 

foto @ Anna Bordonada

Pascal Comelade i Pau Riba són alguns dels músics que han col·laborat amb l’Orchestra Fireluche, un col·lectiu de músics fundat el 2002 a La Cellera de Ter (Girona). L’ Orchestra Fireluche són 10 músics que toquen amb andròmines de tota mena: instruments de joguina, inversemblants, clàssics, de diferents cultures del món,… El seu nom prové d’un escrit d’Eduardo Galeano. El seu món és el de les músiques d’envelat; el dels sons eteris i reverberants; el dels engranatges dels autòmats; el del rock’n’roll de butxaca i el de les melodies vocals. “Èpica amb minúscules,” diuen. D’ençà que van gravar el seu primer disc, el 2004, n’han fet sis més. El darrer es titula Colibrí en flames (2017) i suposa un retorn als seus orígens passat pel sedàs del productor Morgan Chaney. La Fireluche per fi recala al LEM!

Pascal Comelade y Pau Riba son algunos de los músicos que han colaborado con la Orchestra Fireluche, un colectivo fundado en 2002 en La Cellera de Ter (Girona). La Orchestra Fireluche son 10 músicos que tocan instrumentos de juguete, inverosímiles, clásicos, de diferentes culturas del mundo, … Su nombre proviene de un escrito de Eduardo Galeano. Su mundo es el de las músicas de entoldado, los sonidos etéreos y reverberantes, los engranajes de los autómatas, el del r’n’r de bolsillo y las melodías vocales. “Épica en minúsculas,” dicen. Desde que grabaron su primer disco, en 2004, han publicado otros seis. El último, Colibrí en flames, es un retorno a sus orígenes bajo la producción de Morgan Chaney. ¡La Fireluche por fin recala en el LEM!

Pascal Comelade and Pau Riba are some of the musicians that have played with the Orchestra Fireluche, a collective founded in 2002 in La Cellera de Ter (Girona). The Orchestra Fireluche is made of 10 musicians playing all kinds of instruments: toys, strange, classical, world instruments … The name comes from a text by Eduardo Galeano. Their world is that of fair music and ethereal and reverberating sounds; that of machine gears and pocket rock’n roll; the world of voice melodies. “Epics in lower case”, they say. Since 2004 they have released 7 albums, the last of which is Colibrí en flames (2017) and it supposes a return to their origins through the sieve of producer Morgan Chaney. The Fireluche reaches the LEM at last!


LINALAB (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre / Sábado 21 de 0ctubre / Saturday 21st October

22 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

 

La colombiana Lina Bautista torna al LEM per presentar la seva proposta de música electrònica experimental: LinaLab. Bautista ha participat en diversos festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualment combina la seva activitat musical amb la investigació sonora (Orquestra del caos, Familiar, Sons de Barcelona i Mediaestruch) i amb la docència (SAE Institute, Academy 303 i el Màster en Art sonor de la UB). La trajectòria de LinaLab, iniciada fa més de sis anys, ha estat impel·lida des del principi per la recerca de noves sonoritats i l’interès per les noves tecnologies aplicades a l’experimentació sonora. Amb una estètica propera a l’ambient, el glitch o el drone, LinaLab camina entre el so, el soroll i la música, desenvolupant un discurs musical confeccionat amb textures i ambients sonors basats en el tractament de la guitarra en temps real.

La colombiana Lina Bautista vuelve al LEM para presentar su propuesta de música electrónica experimental: Linalab. Bautista ha participado en diversos festivales (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualmente combina su actividad musical con la investigación sonora (Orquesta del caos, Familiar, Sons de Barcelona y Mediaestruch) y con la docencia (SAE Institute, Academy 303 y el Master en Arte sonoro de la UB). La trayectoria de Linalab, iniciada hace más de seis años, ha sido impelida desde el principio por la búsqueda de nuevas sonoridades y el interés por las nuevas tecnologías aplicadas a la experimentación sonora. Con una estética cercana al ambient, el glitch o el drone, Linalab camina entre el sonido, el ruido y la música, desarrollando un discurso musical confeccionado con texturas y ambientes sonoros basados en el tratamiento de la guitarra en tiempo real.

Colombian artist Lina Bautista returns to the LEM to present her experimental electronic music proposal: Linalab. Bautista has participated in several festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014 …). She currently combines his musical activity with sound research (Orquesta del caos, Familiar, Sons de Barcelona and Mediaestruch) and teaching (SAE Institute, Academy 303 and the Master in Sound Art of the UB). Linalab’s development, which begun more than six years ago, has been impelled by the search for new sonorities and the interest in new technologies applied to sound experimentation, from the start. With an ambient, glitch and drone sound, Linalab walks amongst noise and music, developing a musical speech made with textures and atmospheres based on the treatment of the guitar in real time.


ANISOTROPIC PERTURBATIONS (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre / Sábado 21 de 0ctubre / Saturday 21st October

23 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

foto © Elena Márquez

Un concepte científic com és el de l’“anisotropia” —la capacitat de certes substàncies de canviar les seves propietats en funció de la direcció amb la qual s’observen—, forma part del nom d’aquesta proposta que reuneix a tres grans intèrprets de les músiques lliures a Barcelona. Són: Ivo Sans (bateria) i Tom Chant (saxos), dos dels millors exponents de la molt dinàmica escena local del jazz d’avantguarda, i Ferran Fages (guitarra), un referent a escala internacional en l’àmbit de la improvisació electroacústica. Plegats constitueixen un trio amb influències del free-jazz, la música contemporània i la improvisació lliure. Música llibertària, imprevisible i desenfrenada, bastida “amb la mirada múrria d’aquell bomber que a la vegada se sent piròman,” diuen.

Un concepto científico como el de la “anisotropía” —la capacidad de ciertas sustancias para cambiar sus propiedades en función de la dirección en la que se observen—, forma parte del nombre de esta propuesta que reúne a tres grandes intérpretes de las músicas libres de Barcelona. Son: Ivo Sans (batería) y Tom Chant (saxos), dos de los mejores exponentes de la muy dinámica escena local del jazz de vanguardia, y Ferran Fages (guitarra), un referente internacional en el ámbito de la improvisación electroacústica. Juntos constituyen un trío con influencias de free-jazz, música contemporánea e improvisación libre. Música libertaria, imprevisible y desenfrenada, creada “con la mirada pícara de aquel bombero que a la vez se siente pirómano,” dicen.

A scientific concept such as “anisotropy” —the ability of some substances to change their properties according to the direction in which it is observed-, is part of the name of this project which brings together three excellent musicians of free kinds of music of Barcelona. They are: Ivo Sans (drums) and Tom Chant (sax), two of the best exponents of the very lively local avant-garde-jazz scene, and Ferran Fages (guitar), an international reference in the field of electro-acoustic improvisation. Together, they form a trio with influences such as free-jazz, contemporary music and free improvisation. Libertarian music, both wild and unpredictable, created with “the swindler glance of that fireman that feels pyromaniac at the same time,” they say.

LEM 2017: segona setmana / segunda semana / second week

9 Oct
VUIT ACCIONS LA SEGONA SETMANA DEL LEM / OCHO ACCIONES LA SEGUNDA SEMANA DEL LEM / EIGHT ACTIONS THE SECOND WEEK OF THE LEM:

TOLV – NAD SPIRO – PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA – ALENKY – BIG OK – ADRIANA PETITTHE LEGENDARY PINK DOTS – ÀGAPE (QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS)…

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

Électrons Livres es el título del disco que Tolv presenta en el LEM 2017. No es la primera vez que Étienne Lecomte y Jaime L. Pantaleón, los componentes de este dúo, colaboran juntos. Pantaleón participó en el disco Crossroads Project (2008) de Vrak’Trio, el grupo de free-jazz en el que milita Lecomte. Tolv reune a dos músicos de procedencias distintas —Lecomte del jazz de vanguardia; Pantaleón, del rock experimental—, pero que comparten su querencia para la exploración sonora sin cortapisas. Este es un encuentro sublime entre los registros oníricos de la guitarra de Pantaleón y los del flautista Lecomte. Música paisajística que evoca tanto los sonidos de los espacios inhóspitos del norte de Europa como el ritmo frenético de las ciudades más trepidantes.

Électrons Livres is the title of the album that Tolv will be presenting at the LEM 2017. This is not the first time Étienne Lecomte and Jaime L. Pantaleón, the members of this duo, work together. Pantaleón participated in the recording of the album Crossroads Project (2008) by Vrak’Trio, the free-jazz band in which Lecomte played. Tolv brings together two musicians from different backgrounds —Lecomte comes from avant-garde jazz; Pantaleón, from experimental rock—, but who share their desire for sound exploration without restrictions. This is a sublime encounter between the dreamlike landscapes of Pantaleón’s guitar and those that comes from Lecomte’s flute. Tolv’s music evokes both the inhospitable landscapes of northern Europe and the frantic pace of the most turbulent cities.


NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

foto © Clara Carbonell

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, es una reconocida y veterana artista del universo de la electrónica experimental, con trabajos editados en sellos tan prestigiosos como Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Bélgica), Geometrik Records (España) y The Wire Tapper CD, el sello de la revista británica The Wire. Arruti inició su carrera en la Barcelona underground de finales de los 70 con propuestas como Psicópatas del Norte y Mohochemie. En su fecunda trayectoria ha trabajado en escenarios de Londres, Madrid, Brighton y Cork. En el LEM prestará su último trabajo, Sirius Signals, una obra en la que explora el éter de las zonas portuarias mediante la evocación de señales radiofónicas imaginarias, tal vez como los radio-experimentos del científico Guglielmo Marconi. Música espectral, oscura y elegante a la vez, secuencial, repleta de códigos subliminales y, sobre todo, imprevisible.

Rosa Arruti, aka Nad Spiro, is an acknowledged artist from Donosti with a long career within the universe of experimental electronics, with works released by renowned labels such as Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Belgium), Geometrik Records (Spain) and The Wire Tapper CD, The label of the British magazine The Wire. Arruti began her career in the underground Barcelona of the late 70s with projects such as Psicópatas del Norte and Mohochemie. During her fertile career, she has appeared in stages in London, Madrid, Brighton and Cork. The LEM will be the occasion for her to present her new album, Sirius Signals, a work that explores the ether of harbour areas by means of the evocation of imaginary radio-signals maybe equivalent to the radio experiments by scientist Guglielmo Marconi. Spectral, sequential and both dark and elegant music, full of subliminal codes and, above all, driven by unpredictability.


PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA (Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre / Jueves 12 de 0ctubre / Thursday 12th October

20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

Feliz encuentro el de estos dos inquietos artistas, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) y Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS es artista plástico y experimentador sonoro y de video. Tras participar de la escena electrónica de Nueva York, vuelve a Venezuela y se convierte en pionero de la escena netlabel en el continente americano, fundando sellos como Microbio y Angustia. Ha participado en festivales en América y Europa. Primo Gabbiano es músico y artista visual. Explora la faceta más experimental de la música, utilizando drones, paisaje sonoro, noise, ambient y electrónica primitiva. En 2012, ganó el Primer Premio de la Taula de les Arts Visuals de Manresa por Contradansa. Colabora con el grupo de arte contemporáneo Fame Chimica. EHS y Gabbiano habitan en una intersección sonora. Electrónica, ruidos, texturas. En lo formal es el fragmento lo que excita la intuición y posibilita la dialéctica de música, palabra, gesto y silencio.

We can call it a fortunate meeting, that of these two restless artists, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) and Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS is a plastic artist and an experimenter of both sound and video. After taking part in the New York electronic scene he came back to Venezuela and turned into a pioneer of the Netlabel scene by founding labels such as Microbio and Angustia. He has performed at festivals across America and Europe. Primo Gabbiano is a musician and visual artist. He explores the most experimental facet of music by means of drones, sound landscape, noise, ambient and primitive electronics. In 2012, he won the First Award of the Taula de les Arts Visuals de Manresa for Contradansa. He collaborates with the contemporary art group Fame Chimica. EHS and Gabbiano inhabit in a sound intersection Electronics, noise, textures. In a formal sense, it is the fragment that excites inspiration and gives chance to a dialectics of music, word, gesture and silence.


ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

foto © Alba Sauleda

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

En Alenky, nuevo proyecto musical de Marc Egea (zanfona electroacústica), cofundador de bandas como Maram Trio y Kaulakau, con más de veinte discos publicados, confluyen jazz, folk, rock e improvisación libre. El nombre está tomado de la película del cineasta checo J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de las Maravillas, de Lewis Carroll, ya que es el universo de Carroll lo que inspira el flamante disco del grupo, Through the Looking Glass. Acompañan a Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (tiple y clarinete bajo, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncelista Joan Antoni Pich, solista de la Orquestra de Cambra de Granollers, el batería Pep Mula, colaborador de una multitud de bandas, tanto en el campo del pop i el rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o más jazzísticos (M U L A), y el rapsoda Oriol Sauleda (miembro del grupo de rock progresivo Eve) quien, a la manera de un Lewis Carroll despierto y tierno, nos servirá las canciones y los enigmas.

Jazz, folk, rock and free improvisation converge in Alenky, Marc Egea’s new musical project. Egea, (electro-acoustic hurdy-gurdy) is the cofounder of bands such as Maram Trio and Kaulakau and has released over 20 records. The name is taken from the film by the Czech film-maker J. Svankmajer, inspired by Alice in Wonderland (Lewis Carroll) as it is Carroll’s universe what inspires the brand new record of the band, Through the Looking Glass. Along with Egea, we find multi-instrumentalist Manu Sabaté (Spanish shawm and bass clarinet, founder of The New Catalan Ensemble), Cellist Joan Antoni Pich, soloist at the Orquestra de Cambra de Granollers, drummer Pep Mula, collaborator of a number of bands, both in the fields of pop/rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) and jazz (M U L A) and poet Oriol Sauleda (member of the progressive rock band Eve) who, as a kind of an awaken and tender Lewis Carroll, will serve us songs and enigmas.


BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

23 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

La historia de Big OK comienza con la necesidad del inclasificable guitarrista y cantante Paul Fuster de crear en comunidad. Tres intensos días de improvisación en 2015, con Edi Pou a la batería (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) y Sara Fontán al violín con efectos (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) fueron suficientes para consolidar el proyecto. Un año después, ya tenían su primer disco de título homónimo en la calle, un disco crudo con 11 canciones nunca cerradas del todo y cargadas de energía, emoción y honestidad, en las que Fuster toca la batarra, una guitarra diseñada y construida por él mismo. Big OK está cargado de resonancias del post-rock y post-hardcore, pero es quizás más adecuado ceñirse a las definiciones que hacen sus propios componentes: Big OK suena a free-grunge para crooners o bien a trinchar flores, manzanas y zanahorias con un cortacésped o un ventilador. En cualquier caso, su música respira la celebración de la creación conjunta, eufórica, sincera y agradecida.

Big OK’s history begins with the need by the unclassifiable guitar player and singer Paul Fuster of creating in community. Three intense days of improvisation in 2015, along with drummer Edi Pou (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) and prepared-violin player Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) were enough for the consolidation of the project. A year later, they already had their first homonymous released record. It is a raw record with 11 songs never completely closed and full of energy, emotion and honesty, in which Fuster plays the batarra, a guitar designed and built by him-self. Big OK is full of echoes from post-rock and post-hardcore, but it would be more accurate to keep within the definitions made by its members: it sounds like free-grunge for crooners or like carving flowers, apples and carrots with a lawnmower or a fan. Anyway, its music breathes the celebration of joint, euphoric, sincere and grateful creation.


ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

foto © Pilà Gost

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

Adriana Petit es uno de esos casos atípicos en que una artista es tan artista que no es capaz de diferenciar su obra de su vida, fundiendo este binomio en una indisoluble hiperrealidad expandida. Su manera de trabajar con el sonido y las palabras es igual de salvaje y deconstructiva que cuando lo hace con las imágenes. Nacida en Palma de Mallorca, ha mantenido una vida nómada, quemando etapas de metrópolis en metrópolis como una mártir del capitalismo tardío. En términos subculturales se podría decir que es una auténtica heredera de la música industrial post-punk y de los extremismos que la rodean: el ruido, los cut-ups, la magia, el DIY, lo oscuro. Empezó a hacer música con el grupo Muso Fantasma en 2007 y después de una larga sucesión posterior de proyectos puntuales, sube ahora a los escenarios sin máscaras nominales. Su llegada al LEM era una profecía que todos sabíamos que algún día se cumpliría.

Adriana Petit is one of these rare cases where an artist is unable to differentiate her work from her life, thus melting this pairing in an expanded insoluble hyper-reality. The way she works with sounds and words is as wild and deconstructive as when she works with images. Born in Palma de Mallorca, she has carried out a nomadic life, burning stages from metropolis to metropolis as a martyr of late capitalism. In subcultural terms, we would say that she is a true inheritor of the industrial post-punk music as well as of the extremisms that surround it: noise, cut-ups, magic, DIY, darkness. She began to play music with the group Muso Fantasma in 2007 and, after a long list of subsequent brief projects, she now presents her-self on stage without alias masks. Her arrival to the LEM was a prophecy that we all knew it would be accomplished someday.

text © Marc O’Callagan

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

 

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPD oferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

El 15 de junio de 1980, en el marco del Stonehenge Free Festival, nacía una de las bandas de rock experimental más emblemáticas de europa: The Legendary Pink Dots (LPD), propuesta a la que se le podrían atribuir infinidad de etiquetas: ambient, post-punk, noise, gótico, neo-psicodelia, industrial, etc. Todas ellas, sin embargo, deberían estar precedidas por la expresión ‘avant la lettre’, y es que la banda que fundaron los hoy históricos Edward Ka-Spel y Phil Knight es, sobre todo, un grupo inclasificable, a la vanguardia del rock y la electrónica. En su prolífica carrera, LPD han grabado más de 50 discos, algunos emblemáticos, han tocado en escenarios como el Fillmore y han influenciado a bandas de diferentes generaciones. LPD ofrecerá en el LEM el único concierto en España de 2017.

On June 15, 1980, in the framework of the Stonehenge Free Festival, was born one of the most influential experimental rock bands in Europe: The Legendary Pink Dots (LPD), a proposal to which infinity of tags could be assigned: ambient, post-punk, noise, gothic, neo-psychedelia, industrial, etc. All of them, however, should be preceded by the expression ‘avant la lettre’, since the band that nowadays famous Edward Ka-Spel and Phil Knight founded is, above all, an unclassifiable group, that stands at the forefront of rock and electronic music. Throughout their prolific career, LPD have recorded more than 50 albums, including some emblematic ones, have played in scenes like the Fillmore and have influenced bands from different generations. The LEM Festival will host this year the only one concert in Spain of LPD.


 

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS (Balaguer/Barcelona)

Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October

13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

El Ágape es el momento más sinestésico del LEM. Cabosanroque, Josep Pedrals y Quim Díaz serán los alquimistas responsables de que poesía, música y cocina se sincronicen en los sentidos de los asistentes. Una experiencia sensorial y única. Díaz, cocinero del manjar y la imagen (es el responsable de la del LEM 2017) coordina la acción. Cabosanroque son conocidos por la aplicación mágica de la ingeniería a la generación de belleza sonora y Pedrals, recitador potente, juguetón y pícaro, explora los precipicios poéticos de la retórica. El 124 aniversario de la ‘Patafísica’ impregnará la ceremonia del Ágape, en la que la excepción será norma y la realidad se convertirá en una espiral de sabores, notas y palabras retorciéndose hacia lo desconocido.

The Ágape (“feast”) is the LEM’s most synaesthetic moment. This year, Cabosanroque, Josep Pedrals and Quim Díaz the alchemists responsible for the synchronization of poetry, music and cuisine in the attendants’ senses. A sensory and unique experience. Díaz, cooker of delicacies and images (he is the responsible for that of the LEM 2017) coordinates the action. Cabosanroque are well known for the magic application of engineering to the production of sound beauty and Pedrals, powerful, playful and rascal reciter, explores the poetics cliffs of rhetoric. The 124th anniversary of ‘Pataphysics’ will coat the Ágape ceremony, in which the exception will be norm and reality will turn into a spiral of tastes, notes and words twisting forward to the unknown.

 

COMUNICAT URGENT / COMUNICADO URGENTE / URGENT ANNOUNCEMENT

7 Oct

Davant la consigna emesa per diverses entitats de deixar buits els carrers de Barcelona durant demà diumenge, els organitzadors del Festival LEM, els artistes i la sala hem acordat traslladar l’activitat Àgape que s’havia de celebrar demà al diumenge següent, dia 15 d’octubre, en el mateix lloc i horari.


Ante la consigna emitida por varias entidades de dejar vacías las calles de Barcelona durante mañana domingo, los organizadores del Festival LEM, los artistas y la sala hemos acordado trasladar la actividad Ágape que se tenía que celebrar mañana al domingo siguiente, día 15 de octubre, en el mismo lugar y horario.


Owing to the communiqué issued by several entities advising to empty the streets of Barcelona tomorrow Sunday, the organisers of the LEM Festival, the artists and the venue, we have agreed to move the Agape, that was scheduled to take place tomorrow to next Sunday, October the 15th, at the same place and time.


Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October
13 h
Casa Almirall
C/ Joaquim Costa, 33
entrada lliure / entrada libre / free entrance
ÀGAPE: QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS

 

recorda / recuerda / remember

4 Oct

GTS_MORITZ

CATALÀ (CASTELLANO MÀS ABAJO) (ENGLISH BELOW)

 DES DEL 28 DE SETEMBRE

MORITZ I GRÀCIA TERRITORI SONOR ET CONVIDEN A UNA CERVESA 

SI RECULLS EL PROGRAMA DE MÀ AL PUNT D’INFORMACIÓ LEM 2017 I DIUS LA CLAU DE PAS…

PUNT D’INFORMACIÓ:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si demanes un programa del LEM i dius “L’obra d’art és un cocodril dissecat”(1)

et convidem a una Moritz (Una cervesa per persona. Existències limitades)


 CASTELLANO

DESDE EL 28 DE SEPTIEMBRE

MORITZ Y GRÀCIA TERRITORI SONOR TE INVITAN A UNA CERVEZA 

SI RECOGES EL PROGRAMA DE MANO EN EL PUNTO DE INFORMACIÓN LEM 2017 Y DICES LA CONTRASEÑA…

PUNTO DE INFORMACIÓN: 

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si pides un programa del LEM y dices “La obra de arte es un cocodrilo disecado”(1)

te invitamos a una Moritz (Una cerveza por persona. Existencias limitadas)


ENGLISH

FROM SEPTEMBER THE 28TH

MORITZ AND GRÀCIA TERRITORI SONOR INVITE YOU TO A BEER 

IF YOU PICK UP THE PROGRAMME AT THE LEM 2017 INFO POINT AND SAY THE PASSWORD…

INFO POINT:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

ask for a LEM programme and say “The work of art is a stuffed crocodile”(1)

then we’ll invite you to one Moritz (One beer per person. Limited stock)

(1) Alfred Jarry

LEM 2017: primera setmana / primera semana / first week

2 Oct
SIS ACCIONS LA PRIMERA SETMANA DEL LEM / SEIS ACCIONES LA PRIMERA SEMANA DEL LEM / SIX ACTIONS THE FIRST WEEK OF THE LEM:

TRUNA Y SUS MONSTRUOSIYARIMARTA SAINZ Y ANTONIA FUNESLES MUTANTS MAHADERIVA ENSEMBLENÚRIA ANDORRÀ & LÊ QUAN NINH… 

TRUNA Y SUS MONSTRUOS (València)

Dimecres 4 d’octubre / Miércoles 4 de 0ctubre / Wednesday 4th October

20 h

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Andrés Blasco, més conegut com a Truna, és l’inventor de la maleta màgica: aparell al qual hi connecta el violoncel o diferents artefactes inventats per tal de produir un seguit de sons onírics que serveixen de banda sonora a films projectats en super 8. A mig camí entre el dada, el futurisme i l’hipnotisme, Truna y sus monstruos, el títol de l’espectacle que veurem al LEM, és una mirada diferent sobre les pel·lícules de monstres gegants dels anys 50 i 60. ‘Auto-luthier’, músic i inventor, l’artista valencià Truna ja va fer, anteriorment, un espectacle amb Súper 8 titulat KingKongTruna. Al llarg de la seva carrera artística ha estat membre de Fitzcarraldo, Carmina Burana i Antorcha Amable. També ha col·laborat amb Pierre Bastien, Cabosanroque i El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.

Andrés Blasco, más conocido como Truna, es el inventor de la maleta mágica: un aparato al que conecta el violonchelo o diferentes artefactos inventados para producir una serie de sonidos oníricos que sirven como banda sonora de filmes proyectados con super-8. A medio camino entre el dada, el futurismo y el hipnotismo, Truna y sus Monstruos, el espectáculo que veremos en el LEM, es una mirada diferente sobre las películas de monstruos gigantes de los años 50 y 60. ‘Auto-luthier’, músico e inventor, el artista valenciano Truna ya hizo, anteriormente, un espectáculo con super 8 titulado KingKongTruna. A lo largo de su carrera artística ha sido miembro de Fitzcarraldo, Carmina Burana y Antorcha Amable. También ha colaborado con Pierre Bastien, Cabo San Roque y El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.

Andrés Blasco, better known as Truna, is the inventor of the magical suitcase: a device to which he connects the cello or different invented gadgets to produce a sequence of oniric sounds that becomes the live soundtrack for Super 8mm films. Halfway between dada, futurism and hypnotism, Truna and his Monsters, the show he will bring to the LEM, is a different approach to the monster movies of the 50s and 60s. ‘Auto-luthier’, musician and inventor, Valencian artist Truna had previously made a show with Super 8 entitled KingKongTruna. Throughout his artistic career, he has been a member of Fitzcarraldo, Carmina Burana and Antorcha Amable. He also worked with Pierre Bastien, Cabo San Roque and El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.


IYARI  (Barcelona)

Dijous 5 d’octubre / Jueves 5 de 0ctubre / Thursday 5th October

21 h

La Sonora de Gràcia

C/ Riera de Sant Miquel, 59

5€ (2 concerts)

Iyari és el projecte instrumental del guitarrista Josep Mateo, component de Kartar Atma i Silveryarn, entre d’altres formacions. Basat en la improvisació i el so processat de la seva guitarra (amb delays infinits, loops eterns i reverbs esotèriques), el treball de Mateo explora nous camins en la recerca d’allò desconegut. El directe d’Iyari enllaça un tema amb l’altre i teixeix estructures minimalistes, assolint així una atmosfera pròpia on el so inconfusible que flueix de la guitarra de Mateo ens submergeix en un univers introspectiu, malenconiós i de gran bellesa. Sura i Sons de Tardor són els dos primers discos d’Iyari, enregistrats el 2016 en una sola pista. Segons Mateo, quan el so flueix, els errors i les indecisions formen part de la màgia del moment i això permet percebre “la segona música”.

Iyari es el proyecto instrumental del guitarrista Josep Mateo, componente de Kartar Atma y Silveryarn, entre otras formaciones. Basado en la improvisación y el sonido procesado (con delays infinitos, loops eternos y reverbs esotéricas), el trabajo de Mateo explora nuevos caminos en busca de lo desconocido. El directo de Iyari enlaza un tema con otro y teje estructuras minimalistas, logrando así una atmósfera propia donde el sonido inconfundible que fluye de la guitarra de Mateo nos sumerge en un universo introspectivo, melancólico y de gran belleza. Sura y Sons de Tardor son los dos primeros discos de Iyari, grabados en 2016 en una sola pista. Según Mateo, cuando el sonido fluye, los errores y las indecisiones forman parte de la magia del momento y esto deja percibir “la segunda música”.

Iyari is the instrumental project of guitarist Josep Mateo, component of Kartar Atma and Silveryarn, among other bands. Grounded in improvisation and processed sound (with infinite delays, eternal loops and esoteric reverbs), Mateo’s work explores new paths in search of the unknown. Iyari’s live performance links one theme with another and establishes minimalist structures, thus achieving a special atmosphere where the distinctive sound that flows from Mateo‘s guitar immerses us in an introspective, melancholic and extremely beautiful universe. Sura and Sons de Tardor are the first two discs of Iyari, recorded in 2016 in one single track. According to Mateo, when the sound flows, mistakes and hesitation are part of the magic of the moment and this allows us to perceive “the second music”.


MARTA SAINZ Y ANTONIA FUNES (Santander/Madrid)

DISCANTUS

Dijous 5 d’octubre / Jueves 5 de 0ctubre / Thursday 5th October

22 h

La Sonora de Gràcia

C/ Riera de Sant Miquel, 59

5€ (2 concerts)

Marta Sainz (veu i veu autoamplificada) i Antonia Funes (violoncel) realitzen una activitat fonamental en el desenvolupament de la improvisació lliure a Espanya des de fa més de deu anys. El seu ampli activisme artístic desbrossa els diversos modes de la improvisació més arriscada mitjançant la col·laboració amb els artistes i col·lectius que han definit l’efervescència de la improvisació dels darrers anys (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainz i Funes creuen les seves trajectòries a la deriva sonora del Madrid il·lusionat i comunal i el 2014 enregistren un disc a duo per a Alina Records. El resultat, Discantus, és una aplaudida gravació que explora els exquisits racons de la interpretació improvisada més exigent i compromesa. Una veu inusitadament expressiva i un violoncel incandescent i sord per a una música espaiosa que ens recorda que res és del tot real.

Marta Sainz (voz y voz autoamplificada) y Antonia Funes (violonchelo) realizan una actividad fundamental en el desarrollo de la improvisación libre en España desde hace más de diez años. Su amplio activismo artístico desbroza los diversos modos de la improvisación más arriesgada a través de la colaboración con los artistas y colectivos que han definido la efervescencia de la improvisación de los últimos años (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainz y Funes cruzan sus trayectorias en la deriva sonora del Madrid ilusionado y comunal y en 2014 graban un disco a dúo para Alina Records. El resultado, Discantus, es una aplaudida grabación que explora los exquisitos recovecos de la interpretación improvisada más exigente y comprometida. Una voz inusitadamente expresiva y un violonchelo incandescente y sordo para una música espaciosa que nos recuerda que nada es del todo real.

Marta Sainz (voice and self-amplified voice) and Antonia Funes (cello) have been carrying out a fundamental activity in the development of free improvisation in Spain for more than 10 years. Their wide art activism clears the diverse types of the riskiest improvisation paths through the collaboration with those artists and collectives who have defined the effervescence of improvisation during these recent years (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainz and Funes crossed their paths within the sound drift of the excited and communal Madrid and they decided to record a duo album in 2014 for Alina Records. The result, Discantus, is a celebrated recording that explores the exquisite hidden corners of the most demanding and engaged improvised interpretation. An unusually expressive voice and a burning and deaf cello for a roomy music that remind us that nothing is completely real.


LES MUTANTS MAHA (Avignon)

Divendres 6 d’octubre / Viernes 6 de 0ctubre / Friday 6th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

6 €

Zizeeria Maha és una papallona de la regió de Fukushima (Japó) que, després de l’accident nuclear de 2011, ha patit mutacions severes. Aquest fet va suggerir al bateria i compositor Guigou Chenevier l’idea de composicions mutants on una partitura inicial va derivant cap a formes estranyes i monstruoses. Chenevier va engrescar dos músics del col·lectiu Inouï Productions per a crear Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curiosa homonímia) al violí i veu (Volapük) i Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) als teclats. Chenevier és un històric de l’underground francès des que va fundar Etron Fou Leloublan (1973). Ha estat part fonamental de grups com ara Volapük, Les Batteries, Body Parts i Encore + Grande. Ha col·laborat amb multitud d’artistes i enregistrat més de 50 discs, quatre dels quals a solo. A Les Mutants Maha, la improvisació hi té un paper limitat; hi dominen l’escriptura i l’arquitectura musicals a la recerca de mutacions. Música post-atòmica com a homenatge a Edgar Varese!

Zizeeria Maha es una mariposa de la región de Fukushima (Japón) que, tras el accidente nuclear de 2011, ha sufrido mutaciones severas. Este hecho sugirió al batería y compositor Guigou Chenevier la idea de composiciones mutantes donde una partitura inicial va derivando hacia formas extrañas y monstruosas. Chenevier animó a dos músicos del colectivo Inouï Productions para crear Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curiosa homonimia) al violín y voz (Volapük) y Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) a los teclados. Chenevier es un histórico del underground francés desde que fundó Etron Fou Leloublan (1973). Ha sido parte fundamental de grupos como Volapük, Les Batteries, Body Parts y Encore + Grande. Ha colaborado con multitud de artistas y grabado más de 50 discos, cuatro de los cuales a solo. En Les Mutants Maha, la improvisación tiene un papel limitado; dominan la escritura y la arquitectura musicales a la búsqueda de mutaciones. ¡Música post-atómica como homenaje a Edgar Varese!

Zizeeria Maha is a butterfly native from the Fukushima region (Japan) which, following the nuclear accident in 2011, has suffered a number of severe mutations. This fact suggested to drummer and composer Guigou Chenevier the idea of mutant compositions where an initial score progressively drifts towards strange and monstrous forms. Chenevier encouraged two musicians from the collective Inouï Productions for the creation of Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curious homonymous name) on violin and voice (Volapük) and Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) on keyboards. Chenevier is an historical musician of the French underground since he founded Etron Fou Leloublan (1973). He has been a fundamental part of bands such as Volapük, Les Batteries, Body Parts and Encore + Grande. He has collaborated with dozens of artists and released over 50 records, four of which as solo. Improvisation plays a limited role in Les Mutants Maha; writing and architecture prevail in their music in search of mutations. Post-atomic music as homage to Edgar Varese!


DERIVA ENSEMBLE (València – Barcelona)

Dissabte 7 d’octubre / Sábado 7 de 0ctubre / Saturday 7th October

21 h

CONCERT FINAL TALLER D’IMPROVISACIÓ
CONCIERTO FINAL TALLER DE IMPROVISACIÓN
FINAL CONCERT  OF THE IMPROVISATION WORKSHOP

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

6 € (2 concerts)

El Deriva Ensemble és un conjunt de professionals de les arts escèniques format expressament per al LEM 2017. Músics, poetes etc. hauran seguit un taller intensiu d’improvisació lliure, impartit pel saxofonista valencià, Josep Lluís Galiana, músic de contrastada trajectòria en aquest camp tan pel que fa a la vessant escènica com pedagògica i, fins i tot, assagística, amb diversos títols publicats sobre el tema. Galiana és autor de més de cent composicions en catàleg i d’una trentena de referències discogràfiques. Assistirem a la creació de situacions sonores improvisades fruit de la manifestació de les emocions, sensibilitat i intuïció d’aquests professionals, i llur canalització en forma de peça única gràcies al domini de l’escolta atenta i la presa de consciència del valor del silenci.

El Deriva Ensemble es un conjunto de profesionales de las artes escénicas formado para el LEM 2017. Músicos, poetas etc., habrán seguido un taller intensivo de improvisación libre impartido por el saxofonista Josep Lluís Galiana, músico de contrastada trayectoria en este campo tanto en la vertiente escénica como pedagógica y ensayística, con diversos títulos publicados sobre el tema. Galiana es autor de más de cien composiciones en catálogo y más de 30 grabaciones. Asistiremos a la creación de situaciones sonoras improvisadas fruto de la manifestación de las emociones e intuición de estos profesionales, y su canalización en forma de pieza única gracias al dominio de la escucha atenta y la toma de consciencia del valor del silencio.

The Deriva Ensemble is an orchestra made of stage arts professionals for the purpose of the LEM 2017. Musicians, poets etc. will attend an intensive workshop on free improvisation by sax player Josep Lluís Galiana, an acknowledged musician in this field, in the live performance aspect as well as in both pedagogical and written essays aspects, with several titles published on this matter. Galiana is the author of over a hundred indexed compositions and over 30 recordings. We will attend to the creation of improvised sound situations as a result of the outcrop of emotions and intuition of these professionals, and their channelling in form of a unique piece by means of the mastering of attentive listening and the awareness of the value of silence.


NÚRIA ANDORRÀ & LÊ QUAN NINH (Barcelona/La Blanchette)

Dissabte 7 d’octubre / Sábado 7 de 0ctubre / Saturday 7th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

6 € (2 concerts)

La història de la humanitat és plena de moments en els quals les discussions es van resoldre a garrotades. No cal remetre’s a temps prehistòrics, avui hi ha qui convenç amb un bat a la mà. Existeixen, però, formes més “sofisticades” de dissuasió forçosa, que us haig de dir. Però a garrotades no només s’imposa, sinó que també es proposa. La història de la música és plena d’exemples, i rara és la música que no confiï el ritme a la garrotada. El pal és ritme, però no només això, és una cosa molt diferent quan esdevé una extensió natural de músics com ara Núria Andorrà i Lê Quan Ninh. Amb ells el ritme es dilueix en color i textura, en temps i espai, el cop es tradueix en frec i el frec en massa i forma (canviant, mutant…). Fascinant com a una de les formes més primitives de fer música, es balandreja entre el fet ancestral i el fet visionari, capaços com són d’invocar amb el seu cop a la tribu i de recrear-se en timbres per inventar. En aquesta vetllada del LEM, l’èxit serà el diàleg. Ho dubto, però si es torç, quin pal!

La historia de la humanidad está llena de momentos en que las discusiones se resolvieron a palos. No hace falta remitirse a tiempos prehistóricos, hoy en día hay quien convence con un bate en la mano. Existen, claro, formas más “sofisticadas” de disuasión forzosa, qué les voy a contar. Pero con el palo no sólo se impone, también se propone. La historia de la música está llena de ejemplos, y rara es la música que no les confíe el ritmo. El palo es ritmo, pero no sólo, que es cosa muy distinta cuando éste es una extensión natural de músicos como Núria Andorrà y Lê Quan Ninh. Con ellos el ritmo se diluye en color y textura, en tiempo y espacio, el golpe se traduce en roce y el roce en masa y forma (cambiante, mutante…). Fascinante cómo una de las formas más primitivas de hacer música se balancea entre lo ancestral y lo visionario, capaces como son de invocar con su pegada a la tribu y de recrearse en timbres por inventar. En esta velada del LEM, el éxito será el diálogo. Lo dudo pero, si se tuerce, ¡vaya palo!

The History of Human kind is full of instances where disputes have been solved thru fights. It’s not necessary to refer to prehistorical times, today some people use baseball bats in order to convince others. However, there are other, more “sophisticated” forms of forced deterrence. Anyway, sticks can be used not only to impose but to propose as well. Music history is full of examples of it and most music types entrust the rhythm to sticks. The stick is rhythm, but not only rhythm. It turns into a very different thing when it becomes a natural extension of musicians such as Núria Andorrà and Lê Quan Ninh. In their company, rhythm becomes diluted into colour and texture, into time and space, they translate hit into touch and touch into mass and form (changing, mutating…). Fascinating as one of the most primitive types of music-making, they swing between the ancestral and the visionary facts as they are capable of invoking the tribe with their hits as well as of enjoying them-selves in not yet-invented timbres. The success of this LEM evening will be the dialogue. I don’t think so but, if it goes bad, what a stick!

© text: Carlos Pérez Cruz

LEM 2017 info point

27 Sep
CATALÀ (CASTELLANO MÀS ABAJO) (ENGLISH BELOW)

 A PARTIR DEL 28 DE SETEMBRE

MORITZ I GRÀCIA TERRITORI SONOR ET CONVIDEN A UNA CERVESA 

SI RECULLS EL PROGRAMA DE MÀ AL PUNT D’INFORMACIÓ LEM 2017 I DIUS LA CLAU DE PAS…

PUNT D’INFORMACIÓ:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si demanes un programa del LEM i dius “L’obra d’art és un cocodril dissecat”(1)et convidem a una Moritz (Una cervesa per persona. Existències limitades)


 CASTELLANO

A PARTIR DEL 28 DE SEPTIEMBRE

MORITZ Y GRÀCIA TERRITORI SONOR TE INVITAN A UNA CERVEZA 

SI RECOGES EL PROGRAMA DE MANO EN EL PUNTO DE INFORMACIÓN LEM 2017 Y DICES LA CONTRASEÑA…

PUNTO DE INFORMACIÓN: 

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si pides un programa del LEM y dices “La obra de arte es un cocodrilo disecado”(1), te invitamos a una Moritz (Una cerveza por persona. Existencias limitadas)


ENGLISH

FROM SEPTEMBER THE 28TH

MORITZ AND GRÀCIA TERRITORI SONOR INVITE YOU TO A BEER 

IF YOU PICK UP THE PROGRAMME AT THE LEM 2017 INFO POINT AND SAY THE PASSWORD…

INFO POINT:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

ask for a LEM programme and say “The work of art is a stuffed crocodile”(1), then we’ll invite you to one Moritz (One beer per person. Limited stock)

(1) Alfred Jarry