LEM 2022: DARRERA SETMANA / ÚLTIMA SEMANA / LAST WEEK

25 Oct

ANA ARENAS & SANTIAGO LÓPEZ

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in Spacetime

Dijous / Jueves / Thursday 20 octubre, 20 h / 8pm

SEU DE GRÀCIA TERRITORI SONOR

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa / Donations at the end of the action

[CAT] La bailaora sevillana Ana Arenas va estudiar flamenc, bevent de la tradició. A partir del treball de percussió en el ball, el seu estil va evolucionar cap a la improvisació lliure i l’art sonor, col·laborant amb músics i artistes de gèneres diversos de l’escena contemporània i experimental, creant peces performatives.

El seu treball ha estat present a festivals de tot l’Estat, i compagina la seva carrera com a artista i creadora amb una llarga trajectòria en el camp de la docència sobre l’art flamenc, a més de ser directora artística i productora de cicles de música experimental.

Per la seva banda, Santiago López ha construït una obra principalment al voltant d’instal·lacions sonores. Ajunta la saviesa de l’ofici del manteniment industrial i el treball escultòric del metall amb propostes antiartístiques provinents de la cultura punk i també amb plantejaments conceptuals.

Com a investigador s’ha centrat en la creació d’idiòfons metàl·lics, instruments musicals que fan servir el seu propi cos com a caixa de ressonància, a partir d’objectes quotidians o cordes llargues esteses, que amplifica mitjançant micròfons piezoelèctrics.

*****

[CAST] La bailaora sevillana Ana Arenas estudió flamenco, bebiendo de la tradición. A partir del trabajo de percusión en el baile, su estilo evolucionó hacia la improvisación libre y el arte sonoro, colaborando con músicos y artistas de géneros diversos de la escena contemporánea, creando piezas performativas.

Su trabajo ha llegado a festivales de toda España. Además, compagina su carrera como artista y creadora con una larga trayectoria en el campo de la docencia sobre el arte flamenco, además de ejercer de directora artística y productora de ciclos de música experimental.

Por su lado, Santiago López ha desarrollado una obra vinculada principalmente a instalaciones sonoras. López junta la sabiduría del oficio de mantenimiento industrial con el trabajo escultórico del metal en propuestas antiartísticas procedentes de la cultura punk y también con planteamientos conceptuales.

Como investigador, se ha centrado en la creación de idiófonos metálicos, instrumentos musicales emplean a su propio cuerpo como caja de resonancia, a partir de objetos cotidianos o cuerdas largas extendidas y que amplifica mediante micrófonos piezoeléctricos.

*****

[ENG] The flamenco dancer from Sevilla Ana Arenas studied flamenco, inspired by the traditional. Starting from the work of percussion in dance, her style evolved towards free improvisation and sound art, collaborating with musicians and artists from diverse genres of the contemporary scene, creating performative pieces.

Her work has arrived to festivals throughout Spain. Moreover, she combines her career as an artist and creator with a long path in the field of teaching about the art of flamenco, in addition to acting as artistic director and producer of experimental music cycles.

For his part, Santiago López has developed a work mainly linked to sound installations. López brings together the wisdom of the industrial maintenance trade with the sculptural work of metal in anti-artistic proposals from punk culture and also with conceptual approaches.

As a researcher, he has focused in the creation of metallic idiophones, musical instruments that employ their own body as a sounding board, from everyday objects or long strings extended that he amplifies through piezoelectric microphones.


PLAÇA

Divendres / Viernes / Friday 28 d’octubre, 19h / 7pm

Ateneu El Poblet

C/ Nàpols, 268

entrada anticipada / advanced ticket 5€ – taquilla / On the spot 7 €

Producció / Producción / Production : Les Harmoniques du Néon.

Coproducció / Coproducción / Co-production: Le CIEL.

Amb el suport de / Con el apoyo de / With support by: Centre Cívic Convent de Sant Agusti, la Cie Roger Bernat, Théâtre de Privas, DRAC Auvergne Rhône Alpes, Région Auvergne Rhône Alpes, Département de l’Isère, Ville de Grenoble & l’Institut français, l’Institut français Barcelona, CNM, SPEDIDAM i l’ADAMI.

[CAT] La primera etapa internacional del projecte ‘Plaça’ aterra al Dispositiu LEM 2022. Als seus creadors, els francesos Carole Rieussec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laure Pigache i Cristophe Cardoen, s’hi sumen com a convidats l’arquitecte, performer i cineasta Eduardo Filippi i la poeta i traductora Núria Martínez-Vernis, gran coneguda del públic del festival.

La plaça és un espai buit, “el prat de les ciutats”, on l’arquitectura calla o es rendeix al buit, al silenci, als murs que cauen. La plaça es pot travessar de moltes maneres, proposa la circulació de cossos, dinamitza l’espai públic. Cadascuna té el seu so, però l’important són les petjades imaginàries que li donen color en cada moment, les paraules que l’han ocupat, les ficcions que genera.

Barcelona és una ciutat on la vida a les places públiques és intensa”, diuen els seus creadors, i “el fet que el català no sigui una llengua estatal també és molt interessant”. A les places hi vibra el rumor parlant, és un punt de pas, de trobada o fins i tot clandestí, que es transforma segons l’hora, les estacions i la densitat humana. Quan és plena és un esdeveniment, un moviment, una energia col·lectiva que el converteix en símbol del que declara i exposa. En una plaça buida, deserta, encara hi ha ritme, sentits i vestigis de les paraules que ressonen en el buit, és la “hipermemòria” de la ciutat.

Aquest projecte recrearà una peça sonora i visual in situ, a partir de les trobades amb els ocupants de la plaça i implicant l’intercanvi i la cocreació per creuar mirades.

*****

[CAST] La  primera etapa internacional del proyecto ‘Plaça’ recala en el Dispositivo LEM 2022. A sus creadores, los franceses Carole Rieusec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laura Pigache y Cristophe Cardoen, se unen como invitados el arquitecto, performer y cineasta Eduardo Filippi y la poeta y traductora Núria Martínez-Vernis, muy popular entre el público del festival.

La plaza es un espacio vacío, “la pradera de las ciudades”, donde la arquitectura calla, se rinde al vacío, al silencio, a los muros que caen. La plaza se puede cruzar de muchas maneras, propone la circulación de cuerpos, dinamiza el espacio público.  Cada una tiene su propio sonido, pero lo más importante son las huellas imaginarias que le dan color a cada instante, las palabras que la han ocupado, las ficciones que genera.

Barcelona es una ciudad donde la vida en las plazas públicas es intensa,” dicen sus creadores, y “el hecho que el catalán no sea una lengua estatal, es también muy interesante.” En las plazas vibra el rumor del habla, es un lugar de paso, de encuentro e, incluso, de clandestinidad. Se transforma según la hora, las estaciones y la densidad humana. Cuando está llena, es un acontecimiento, un movimiento, una energía colectiva que se convierte en símbolo de lo que declara y expone. En una plaza vacía, desierta, todavía se percibe el ritmo, los sentidos y vestigios de las palabras que resuenan en el vacío; es  la “hipermemoria” de la ciudad.

Este proyecto recreará una pieza sonora y visual in situ, a partir del encuentro con los ocupantes de la plaza e implicando el intercambio y la cocreación para cruzar miradas.

*****

[ENG] The first international phase of the project ‘Plaça’ lands on the 2022 version of LEM. Its creators, the French artists Carole Rieusec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laura Pigache and Cristophe Cardoen, are joined as guests by the actor, performer and filmmaker Eduardo Filippi and the poet and translator Núria Martínez-Vernis, very well known among the public of the festival.

The square is an empty space, ‘the prairie of the cities’, where the architecture silences, surrenders to the emptiness, the silence, to the falling walls. The square could be crossed in many ways, it proposes the circulation of the bodies, making the public space more dynamic. Each square has its own sound, but what’s more important is the imaginary footprints that add colour at every instant, the words that had filed them, the fictions that generates.

Barcelona is a city where the life at the plaça (square in Calatan) is intense‘, say the creators and ‘the fact that Catalan is not a state language is also very interesting.’ At the squares the rumour of the speech vibrates, is a place of passage, of encounters and even of clandestinity. It transforms by the hour, the seasons and human density. When full, it’s an event, a movement, a collective energy that becomes a symbol of what it declares and exposes. In an empty square, deserted, one can still perceive the rhythm, the senses, and vestiges of the words that resonate in the void; is the ‘hypermemory’ of the city.

This project recreates a sonorous and visual piece on-site, starting from the encounter with the occupants of the square and implying the exchange and co-creation to cross glances.


Concert de cloenda / Concierto de clausura / Closing Night

JØRGEN TELLER

+ MACROMASSA

Dissabte / Sábado / Saturday 29 d’octubre, 20h / 8pm

Museu de la Música de Barcelona (sala de teclats)

C/ Lepant, 15 (recinte L’Auditori)

Ticket: 10 € (anticipada / advanced).

Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: Jørgen Teller (20h / 8pm) + Macromassa (21h / 9pm)

JØRGEN TELLER (20 h / 8pm)

Intercanvi amb el HY! Festival (Dinamarca) / Intercambio con el HY! Festival (Dinamarca) / Exchange with HY! Festival (Denmark)

[CAT] Artista amb una llarga carrera com a guitarrista elèctric, vocalista, músic electrònic i performer, Jørgen Teller torna al Dispositiu LEM després de la seva darrera actuació el 2015. Ha publicat molts discos tant en solitari com amb Jørgen Teller & The Empty Stairs i també ha col·laborat amb molts artistes tant del seu país, Dinamarca, com internacionals com Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide

En aquesta ocasió, el seu projecte ‘Static Teller’ accelera nous textos minimalistes amb delays de veu vibrants, la seva guitarra elèctrica ‘Le Bastard’ i sintetitzadors estàtics LFO. ‘Static Teller’ va ser creat durant la seva residència a l’estudi d’avantguarda ‘The Worm’ a Rotterdam (Països Baixos). Va prémer el ‘Rec’ i va fer servir tots els aparells antics de l’estudi, com ara un ARP 2500, un EMSi i un Publison DHM89… Un concert extraordinàriament interessant per obrir la cloenda del LEM 2022 al Museu de la Música.

*****

Artista con una larga carrera como guitarrista eléctrico, vocalista, músico electrónico y performer, Jørgen Teller regresa al Dispositivo LEM tras su última actuación en 2015. Ha publicado muchos discos tanto en solitario como con Jørgen Teler & The Empty Stairs y también ha colaborado con muchos artistas tanto de su país, Dinamarca, como internacionales como Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide

En esta ocasión, su proyecto ‘Static Teller’ acelera nuevos textos minimalistas con delays de voces vibrantes, su guitarra eléctrica ‘Le Bastard’ y sintetizadores estáticos LFO. ‘Static Teller’ fue creado durante su residencia en el estudio de vanguardia ‘The Worm’ en Rotterdam (Países Bajos). Apretó el ‘Rec’ y usó todos los aparatos antiguos del estudio, como un ARP 2500, un EMSi y un Publison DHM89… Un concierto extraordinariamente interesante para abrir la última noche del LEM 2022 en el Museu de la Música.

*****

An artist with a long career as an electric guitarist, vocalist, electronic musician and performer, Jørgen Teller is back at LEM Festival after his last show in 2015. He’s released many albums both solo and with Jørgen Teller & The Empty Stairs and has also worked with many artists from his country, Denmark, but also international ones like Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide

In this occasion, his ‘Static Teller’ Project accelerates new minimalist texts with delays of vibrant voices, his electric guitar, ‘Le Bastard’ and static LFO synthetisers. ‘Static Teller’ was born during his residence at Rotterdam’s (Netherlands) ‘The Worm’ vanguard studio. He pressed ‘Rec’ and used all the old devices he found there, such as an ARP 2500, an EMSi and a Publison DHM89… An extraordinarily interesting show to open LEM 2022’s last night at Museu de la Música.

+++++

MACROMASSA (21 h / 9pm)

[CAT] Artista amb una llarga carrera com a guitarrista elèctric, vocalista, músic electrònic i performer, Jørgen Teller torna al Dispositiu LEM després de la seva darrera actuació el 2015. Ha publicat molts discos tant en solitari com amb Jørgen Teller & The Empty Stairs i també ha col·laborat amb molts artistes tant del seu país, Dinamarca, com internacionals com Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide

En aquesta ocasió, el seu projecte ‘Static Teller’ accelera nous textos minimalistes amb delays de veu vibrants, la seva guitarra elèctrica ‘Le Bastard’ i sintetitzadors estàtics LFO. ‘Static Teller’ va ser creat durant la seva residència a l’estudi d’avantguarda ‘The Worm’ a Rotterdam (Països Baixos). Va prémer el ‘Rec’ i va fer servir tots els aparells antics de l’estudi, com ara un ARP 2500, un EMSi i un Publison DHM89… Un concert extraordinàriament interessant per obrir la cloenda del LEM 2022 al Museu de la Música.

*****

Artista con una larga carrera como guitarrista eléctrico, vocalista, músico electrónico y performer, Jørgen Teller regresa al Dispositivo LEM tras su última actuación en 2015. Ha publicado muchos discos tanto en solitario como con Jørgen Teler & The Empty Stairs y también ha colaborado con muchos artistas tanto de su país, Dinamarca, como internacionales como Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide

En esta ocasión, su proyecto ‘Static Teller’ acelera nuevos textos minimalistas con delays de voces vibrantes, su guitarra eléctrica ‘Le Bastard’ y sintetizadores estáticos LFO. ‘Static Teller’ fue creado durante su residencia en el estudio de vanguardia ‘The Worm’ en Rotterdam (Países Bajos). Apretó el ‘Rec’ y usó todos los aparatos antiguos del estudio, como un ARP 2500, un EMSi y un Publison DHM89… Un concierto extraordinariamente interesante para abrir la última noche del LEM 2022 en el Museu de la Música.

*****

An artist with a long career as an electric guitarist, vocalist, electronic musician and performer, Jørgen Teller is back at LEM Festival after his last show in 2015. He’s released many albums both solo and with Jørgen Teller & The Empty Stairs and has also worked with many artists from his country, Denmark, but also international ones like Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide

In this occasion, his ‘Static Teller’ Project accelerates new minimalist texts with delays of vibrant voices, his electric guitar, ‘Le Bastard’ and static LFO synthetisers. ‘Static Teller’ was born during his residence at Rotterdam’s (Netherlands) ‘The Worm’ vanguard studio. He pressed ‘Rec’ and used all the old devices he found there, such as an ARP 2500, an EMSi and a Publison DHM89… An extraordinarily interesting show to open LEM 2022’s last night at Museu de la Música.

LEM 2022 en imatges / en imágenes / in pictures (III)

25 Oct

[CAT] El gran Ernest Abentin, fotògraf eminent, és l’autor del resum en imatges de la tercera setmana del XXVII Encontre Internacional de Música Experimental de Gràcia-Barcelona. Moltes gràcies a tothom! Us esperem aquesta setmana, la darrera del Dispositiu LEM 2022!

*****

[CAST] El gran Ernest Abentin, insigne fotógrafo, es el autoro del resumen en imágenes de la tercera semana del XXVII Encuentro Internacional de Música Experimental de Gràcia-Barcelona. ¡Muchas gracias a todxs! ¡Os esperamos esta semana, la última del Dispositivo LEM 2022!

*****

[ENG] Ernest Abentin‘s prominent photographer is the autor of the resumen in images third week’s 27th International Experimental Music Meeting of Gràcia-Barcelona. Thanks a lot to everybody! Save the date of this (and last) week of LEM 2022’s Dispositive!


Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time

20 octubre, seu de Gràcia Territori Sonor

WHITE PÈRILL & ELOI EL BON NOI

Foto: Ernest Abentin.
Foto: Ernest Abentin.
Foto: Ernest Abentin.

21 octubre

S A R R A M + STAHLFABRIK

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

S A R R A M (foto: Ernest Abentin)
S A R R A M (foto: Ernest Abentin)
Foto: Ernest Abentin.
Stahlfabrik (foto: Ernest Abentin)
Stahlfabrik (foto: Ernest Abentin)
Stahlfabrik (foto: Ernest Abentin)

23 octubre

ÀGAPE: MÍRIAM CANO, MARTÍ SALES I SARA FONTÁN

Casa Almirall

Foto: Ernest Abentin.

Foto: Ernest Abentin.
Foto: Ernest Abentin.
Foto: Ernest Abentin.
Foto: Ernest Abentin.

LEM 2022: TERCERA SETMANA / TERCERA SEMANA / THIRD WEEK

20 Oct

WHITE PÈRILL & ELOI EL BON NOI

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time

dijous / jueves / thursday 20 d’octubre, 20h / 8pm

SEU DE GRÀCIA TERRITORI SONOR

C/ Igualada, 10

taquilla inversa / donations at the end of the action

[CAT] White Pèrill és un dels ‘alter egos’ de Marc Mateu, músic, productor i compositor igualadí que amb aquest nom va publicar un EP barrejant house, nu-jazz i ambient i també ha començat a enregistrar sessions d’ambient-noise on experimenta i improvisa amb textures i atmosferes amb el seu estil particular.

Mateu va començar a produir ambient el 2018 sota el nom de ‘Music To Do Things’, publicant una dotzena d’EPs i un recopilatori, però duu fent electrònica des de principis dels 2000 com a Red Pèrill, el seu àlies més conegut. Aquest projecte eclèctic està dirigit a les cançons més “convencionals”, si és que se li pot aplicar aquest adjectiu. Amb aquest nom ha publicat 3 discos, singles, EPs, la banda sonora d’un videojoc…

Entre 2004 i 2014 va formar part del grup progressiu Albatros, amb qui va publicar tres àlbums, i va fundar la banda de nu-jazz Bravadúnia. També forma part dels músics catalans que reproduiran íntegrament el ‘Tubular Bells’ de Mike Oldfield en directe a partir de 2023, sota el nom d’Opus One.

Eloi Isern, ‘Eloi el Bon Noi’, és compositor, live coder i creador de jeroglífics. Interessat per tot tipus de músiques, ha estat alumne de Robert Fripp, del mestre de la guitarra flamenca Manuel Granados o del compositor Enric Palomar.

Després d’haver fet pop curiós fa uns anys, a dia d’avui es dedica a fer música electrònica programant algoritmes en temps real amb un ordinador. La seva obra sempre mira de buscar un punt irreverent, prescindint de les normes apreses i jugant amb la forma i amb la saturació, agafant alguns dels elements que conformen el fenomen sonor i exagerant-los fins acostar-los a l’absurd.

És un membre actiu del col·lectiu mundial de live coders Top Lap, amb qui ha fet un bon número d’algoraves.

*****

[CAST] White Pèrill es uno de los ‘alter egos’ de Marc Mateu, músico, productor y compositor igualadino que bajo aquel nombre ha publicado un EP mezclando house, nu jazz y ambient, y también ha comenzado a registrar sesiones de ambient-noise donde experimenta e improvisa con texturas y atmósferas con su particular estilo.

Mateu comenzó a producir ambient en el 2018 bajo el nombre de ‘Music To Do Things’, publicando una docena de EPs y un recopilatorio, pero lleva haciendo electrónica desde principios de los 2000 como Red Pèrill, su alias más conocido. Este proyecto ecléctico está dirigido hacia las canciones más “convencionales”, si es que se le puede aplicar este adjetivo. Bajo este nombre ha publicado 3 discos, singles, EPs, la banda sonora de un videojuego…

Entre 2004 y 2014 formó parte del grupo progresivo Albatros, con el cual ha publicado tres álbumes, y fundó la banda de nu-jazz Bravadúnia. También forma parte de los músicos catalanes que reproducirán íntegramente el ‘Tubular Bells’ de Mike Oldfield en directo a partir de 2023, bajo el nombre de Opus One.

Eloi Isern, ‘Eloi el Bon Noi’, es compositor, live coder y creador de jeroglíficos. Interesado por todo tipo de músicas, ha sido alumno de Robert Fripp, del maestro de la guitarra flamenca Manuel Granados y del compositor Enric Palomar.

Luego de haber hecho pop curioso durante unos años, al día de hoy se dedica a hacer música electrónica programando algoritmos en tiempo real con un ordenador. Su obra siempre trata de buscar un punto irreverente, prescindiendo de las normas aprendidas y jugando con la forma y con la saturación, tomando algunos de los elementos que conforman el fenómeno sonoro y exagerándolos hasta acercarlos a lo absurdo.

Es un miembro activo del colectivo mundial de live coders Top Lap, con quienes ha hecho un buen número de algoraves.

*****

[ENG] White Pèrill is one of Marc Mateu’s alter egos, under which this musician, producer and composer from Igualada released an EP mixing house, nu-jazz and ambient and has also started recording ambient-noise sessions, in which he experiments and improvises with textures and atmospheres in his one-of-a-kind style.

He started producing ambient in 2018 under the moniker ‘Music To Do Things’, releasing a dozen EPs and a compilation album, but he’s been into electronics since the early 2000 as Red Pèrill, his most well-known alias. This eclectic project is aimed at more “conventional” songs, if the can be called so. Under this moniker he has released 3 albums, singles, EPs, a video game soundtrack…

From 2004 to 2014 he was a member of prog band Albatros, with whom he recorded three albums, and founded the nu-jazz band Bravadúnia. He’s also one of the Catalan musicians who will cover Mike Oldfield’s ‘Tubular Bells’ live in 2023, under the Opus One moniker.

Eloi Isern, ‘Eloi el Bon Noi’ is a composer, live coder and hyeroglyphics’ creator. He’s interested in all kinds of music, having studied under Robert Fripp, flamenco guitar master Manuel Granados or composer Enric Palomar.

After doing weird pop for a while, now he’s doing electronic music, programming algorithms in real time with a laptop. He’s work always tries to be irreverent, discarding the established rules and playing with forms and saturation, picking some of the elements that shape the sonic phenomena and exaggerating them until they become borderline absurd.

He’s an active member of live coders Top Lap collective, with whom he’s performed in a number of algoraves.


S A R R A M

+ STAHLFABRIK

divendres / viernes / friday 21 d’octubre, 20 h / 8pm

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

C/ Comerç, 36

entrada anticipada / advanced ticket 5 € – taquilla / On the spot 7 €

Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: S A R R A M (20h / 8pm) + Stahlfabrik (21h / 9pm).

S A R R A M (20 h / 8pm)

Intercanvi amb el festival Signal (Cagliari) / Intercambio con el festival Signal (Cagliari) / Exchange with Signal Festival (Cagliari)

[CAT] S A R R A M és una cerimònia fosca inspirada en el paisatge antic i feréstec de Sardenya. Una composició demolidora però elegant on el drone, l’ambient i el minimal post-rock es barregen per convidar l’espectador a un intens viatge sonor.

Actualment S A R R A M està de gira presentant “Albero”, presentat només en vinil el 2021 a través de Subsound Records, i “Silenzio”, editat el 2020 com a autèntic testimoni de la primera onada de la pandèmia. Valerio Marras ha tocat intensament per tota Europa, incloent actuacions al Dunk!Festival (Bèlgica), Schwarzer Herbst (Alemanya), Whoneedslyrics?! (Eslovàquia), Young Team (França), Signal (Itàlia), KME (Itàlia) Tube Cult (Itàlia)… i obrint concerts per Scott Kelly (Neurosis), Killing Joke, The Dillinger Escape Plan, Russian Circles, This Will Destroy You, Alessandro Cortini i molts més.

Al públic del LEM 2022 li espera una performance situada entre el drone, l’ambient, l’electrònica, la paraula parlada, els loops de cassets i el post-rock.

*****

[CAST] S A R R A M es una oscura ceremonia inspirada por el paisaje salvaje y antiguo de Cerdeña. Una demoledora pero elegante composición en la cual drone, ambient y minimal post-rock se mezclan para invitar al espectador a un intenso viaje sonoro.

Actualmente S A R R A M está de gira para presentar “Albero”, lanzado en 2021 a través de Subsound Records solo en vinilo, y “Silenzio”, lanzado en 2020 como un auténtico testigo de la primera ola de la pandemia. Valerio Marras ha tocado intensamente por toda Europa incluyendo presentaciones en Dunk!Festival (Bélgica), Schwarzer Herbst (Alemania), Whoneedslyrics?! (Eslovaquia), Young Team (Francia), Signal (Italia), KME (Italia) Tube Cult (Italia)… y abriendo conciertos para Scott Kelly (Neurosis), Killing Joke, The Dillinger Escape Plan, Russian Circles, This Will Destroy You, Alessandro Cortini y muchos más.

Al público le espera una performance situada entre la drone music, ambient, electrónica, palabra hablada, tape loop y post-rock.

*****

[ENG] S A R R A M is a dark ceremony inspired by Sardinia’s wild and ancient landscapes. A crushing yet graceful composition where drone, ambient and minimal post-rock blend to invite the listener to an intense sound journey.

Nowadays S A R R A M is on tour presenting “Albero”, released in the 2021 only on vinyl by Subsound Records, and “Silenzio”, released in 2020 as an authentic witness of the first pandemic wave. Valerio Marras has played intensely all over Europe, including appearances at Dunk!Festival (Be), Schwarzer Herbst (D), Whoneedslyrics?! (SK), Young Team (FR), Signal (IT), KME (IT) Tube Cult (IT)… and opening concerts for Scott Kelly (Neurosis), Killing Joke, The Dillinger Escape Plan, Russian Circles, This Will Destroy You, Alessandro Cortini and many others.

A performance poised between drone music, ambient, electronic, spoken word, tape loops and postrock awaits the LEM 2020 audience.

++++

STAHLFABRIK (21 h / 9pm)

Intercanvi amb el festival Morada Sónica (Almeria) / Intercambio con el festival Morada Sónica (Almería) / Exchange with Morada Sónica Festival (Almería)

[CAT] Stahlfabrik és Josep Maria Soler Solà, barceloní resident a Almeria des de 2003. Artista sonor, músic experimental, divulgador, blogger, locutor de ràdio, activista, organitzador d’esdeveniments i agitador cultural, duu en actiu des dels anys 80.

Va ser quan va arribar a Almeria que les seves accions van prendre forma amb les webs Wet Dreams, Electronic Orgy i Ex Libris; amb ‘Baja Frecuencia’, a Ràdio PICA, i amb la netlabel Wet Dreams Records. El 2007, amb Jesús Díaz, va formar Stahlfabrik, que va durar pocs mesos com a duo i que Soler va continuar en solitari com el seu ‘alter ego’ de músic experimental i artista sonor.

La dècada de 2010 va contactar amb artistes d’Almeria com Carlos Martín, A.L. Guillén i Juan Manuel Cidrón, que el van connectar amb l’univers sonor de la ciutat i les províncies properes. D’aquí va néixer el Festival Moradas, embrió de Morada Sónica, un referent de la música experimental a Andalusia que Soler organitza amb l’artista sonor Rafael Flores i la bailaora Ana Arenas.

Josep Maria Soler combina la seva activitat com a agitador amb la de compositor, treballant amb sintetitzadors, gravacions de camp, síntesi virtual i elements visuals. El so de Stahlfabrik és fred i d’orientació fabril, amb la idea d’un món apocalíptic inundat d’ambients industrials impregnant la proposta i amb visuals de Rafael Flores.

*****

[CAST] Stalhfabrik es Josep Maria Soler, un barcelonés residente en Almería desde 2003. Artista sonoro, músico experimental, divulgador, blogger, locutor de radio, activista, organizador de eventos y agitador cultural, lleva en activo desde los años 80.

Cuando llegó a Almería, sus acciones tomaron forma a través de los webs Wet Dreams, Electronic Orgy i Ex Libris, ‘Baja Frecuencia’, en Ràdio PIca, y con la netlabel Wet Dreams Records. En 2007, junto a Jesús Díaz, formó Stahlfabrik, que duró pocos meses como dúo. Soler continuó en solitario con su ‘alter ego’ de músico experimental y artista sonoro.

En la década de 2010 contactó con artistas de Almería como Carlos Martín, A.L. Guillén y Juan Manuel Cidrón, que lo conectaron con el universo sonoro de la ciudad y las provincias más próximas. De ahí nació entonces el Festival Moradas, embrión de Morada Sónica, un referente de la música experimental en Andalucía que Soler organiza junto al artista sonoro Rafael Flores y la bailaora Ana Arenas.

Josep Maria Soler combina la actividad de agitador con la de compositor, trabajando con sintetizadores, grabaciones de campo, síntesis virtual y elementos visuales. El sonido de Stahlfabrik es frío y de orientación fabril, con la idea de un mundo apocalíptico, inundado de ambientes industriales que impregnan la propuesta y con visuales de Rafael Flores.

*****

[ENG] Stahlfabrik is Josep Maria Soler Solà, born in Barcelona but living in Almeria since 2003. Sound artist, experimental musician, disseminator, blogger, radio host, activist, cultural agitator… he’s been active since the 1980s.

His interests took shape when he moved to Almeria, with the websites Wet Dreams, Electronic Orgy and Ex Libris, with ‘Baja Frecuencia’ at Ràdio PICA and the Wet Dreams Records netlabel. In 2007, alongside Jesús Díaz, he founded Stahlfabrik, that lasted only a few months as a duet. Soler continued with Stahlfabrik as his alter-ego solo project to develop as a experimental musician and sound artist.

In the 2010s he met with Almerian artists such as Carlos Martín, A.L. Guillén and Juan Manuel Cidrón, that connected him with the city and its surroundings and its sonic universe. This is how Festival Moradas was born, the beginning of that now is Morada Sónica, a well-known name in Andalusian experimental music, that Soler organises along with sound artist Rafael Flores and bailaora Ana Arenas.

Josep Maria Soler combines his work as an organiser with that of a composer, working with synthetisers, field recordins, virtual synthesis and visual elements. Stahlfabrik’s sound is cold and factory-oriented, with the idea of an apocalyptic world filled with industrial landscapes impregnating his project, with visuals by Rafael Flores.


ÀGAPE: MÍRIAM CANO, MARTÍ SALES I SARA FONTÁN

diumenge / domingo / sunday 23 d’octubre, 13 h / 1pm

BAR CASA ALMIRALL

C/ Joaquín Costa, 33

Entada lliure / Entrada libre / Free entrance

[CAT] Des de 2005, quan es va celebrar per primer cop, l’Àgape és un dels moments més esperats del LEM. Consisteix a trobar-se i compartir una experiència dels sentits: el de la vista, el gust, l’olfacte i, si s’escau, el de l’humor. Els convidats d’aquest any són Míriam Cano i Martí Sales, a la poesia i, atenció, també als fogons, i la violinista Sara Fontán. “La fressa de la cuina, el soroll de les paelles i el xiporrelleig del sofregit. La conversa i les olles que es sacsegen, el grinyol de la porta del forn, el ganivet contra la fusta, la cervesa que s’obre i el dring d’un brindis. En volem fer cerimònia i celebració i simfonia.” Doncs això.

*****

[CAST] Desde 2005, cuando se celebró por primera vez, el Àgape es uno de los momentos más esperados del LEM. Consiste en encontrarse y compartir una experiencia con los sentidos: el de la vista, el gusto, el olfato y, si se tercia, el del humor. Los invitados de este año son Míriam Cano y Martí Sales, a la poesía y, atención, a los fogones también, y la violinista Sara Fontán. “La algarabía en la cocina, el ruido las sartenes y el crepitar del sofrito. La conversación y el meneo a las ollas, el chirrido de la puerta del horno, el cuchillo contra la madera, la cerveza que se abre y el tintineo de un brindis. Queremos que sea una ceremonia, una celebración, una sinfonía.” Mismamente.

*****

[ENG] Since 2005, when it was first celebrated, the Àgape has been one of the most anticipated moments of the LEM Festival. It consists of encountering and sharing an experience through the senses: the sight, taste, smell and, if that’s the case, humour. This year guests are Míriam Cano and Martí Sales on poetry and, take notice, on the kitchen as well, and the violinist Sara Fontán. “The commotion in the kitchen, the noise of the pans and the crackling of the stir-fry. The conversation and the shaking of the pots, the squeaking of the oven door, the knife against the wood, the beer being opened and the clinking of a toast. We want it to be a ceremony, a celebration, a symphony.” That’s that.