Tag Archives: Àgape

Crònica de la segona setmana / Crónica de la segunda semana / Chronicle of the second week

20 Oct

Tolv

Aquest afortunat encontre de dos músics de trajectòries ben diferents, com és el cas del guitarrista Jaime L. Pantaleón i el flautista Étienne Lecomte, està produint uns resultats magnífics. En la presentació del seu primer disc, Électrons Livres, a la Sedeta van plantejar un concert basat sobre tot en l’exploració dels entramats armònics dels dos instruments tractats amb efectes, i en un treball de contenció i alliberament d’una música en constant tensió, capaç de suggerir paisatges sonors d’estranya bellesa sempre al límit de l’explosió cromàtica.

Este afortunado encuentro de dos músicos de trayectorias tan distintas, como es el caso del guitarrista Jaime L. Pantaleón y el flautista Étienne Lecomte, está produciendo unos resultados magníficos. En la presentación de su primer disco, Électrons Libres, en La Sedeta plantearon un concierto basado sobre todo en la exploración de los entramados armónicos de los dos instrumentos tratados con efectos, y en un trabajo de contención y liberación de una música en constante tensión, capaz de sugerir paisajes sonoros de extraña belleza siempre al límite de la explosión cromática.

This happy encounter between two musicians of markedly different careers such a guitar player Jaime L. Pantaleón and flautist Étienne Lecomte, is producing excellent results. At the premiere of their first record, Électrons Libres, at La Sedeta they set up a concert mainly based upon the exploration of the harmonic webs of both effects-treated instruments as well as on a work of contention/release of a music in constant tension, capable of suggesting sound landscapes of a strange beauty always at the limit of chromatic explosion.

fotos: © Ernest Abentín

Nad Spiro

El treball de Rosa Arruti té prou personalitat com per ser tan inimitable com identificable. I d’això s’en diu estil propi. Hi ha unes atmosferes úniques en els universos de Nad Spiro. Potser algú diria que la seva música és idònia com a banda sonora per a un film de ciència-ficció però s’enganyaria: la música de Nad Spiro és en sí mateixa ciència-ficció. Arruti va presentar al LEM el seu nou disc, Sirius Signals, en el qual ha experimentat amb els enregistraments de ràdio, un element gens gratuit en la cerca de l’espectralitat del so que és marca de la casa.

El trabajo de Rosa Arruti tiene suficiente personalidad como para ser tan inimitable como identificable. Y a esto se le llama estilo propio. Hay unas atmósferas únicas en los universos de Nad Spiro. Quizás alguien diría que su música es idónea como banda sonora para un filme de ciencia ficción, pero se engañaría; la música de Nad Spiro es en sí misma ciencia ficción. Arruti presentó en el LEM su nuevo disco, Sirius Signals, en el cual ha experimentado con las grabaciones de radio, un elemento para nada gratuito en la búsqueda de la espectralidad del sonido que es marca de la casa.

Rosa Arruti’s work has enough personality to be considered both inimitable and identifiable. And this is called an own style. There are unique atmospheres within the universes of Nad Spiro. You may be tempted to say that her music is suitable for a science-fiction film soundtrack, but this would be deceiving yourself; Nad Spiro’s music is science-fiction in itself. Arruti presented her new album, Sirius Signals, at the LEM, in which she has experimented with radio recordings, a justified element in the search of the spectrality of sound, a hallmark.

fotos: © Ernest Abentín

Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana

La sessió de Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana va ser especialment electrònica però construida des d’una perspectiva molt més propera als conceptes de mantra i psalmòdia que no pas a l’abstracció de les gramàtiques electròniques, fins i tot en l’ús de la veu humana. Música giratòria i hipnòtica en una progressió perfectament mesurada amb etern retorn inclós. Un viatge interior cap a territoris ancestrals i profunds que tots compartim.

La sesión de Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana fue especialmente electrónica pero construida des de una perspectiva mucha más cercana a los conceptos de mantra y salmodia que a la abstracción de las gramáticas electrónicas, incluso en el uso de la voz humana. Música giratoria e hipnótica en una progresión perfectamente medida, eterno retorno incluido. Un viaje interior hacia territorios ancestrales y profundos que todos compartimos.

Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana’s session had a pronounced electronic character, but it was built from a perspective closer to the concepts of mantra and psalmody than to the grammar of electronics, even in the use of human voice. Gyratory and hypnotic music in a perfectly measured progression, with a go-back included. An inner trip to ancestral and deep territories that we all share.

 

fotos: © Ernest Abentín

Alenky

Són quasi les deu. El Conill Blanc té pressa per arribar a la seva lloriguera. El públic encuriosit del LEM el segueix i cau pel pou que va a parar l’Auditori Meier del MACBA. La música d’Alenky ens recorda el folk d’un país que no existeix. Mentrestant, el Barreter Boig Oriol Sauleda juga a escacs amb les paraules. Som al País de les Meravelles? Però què és aquest só? Humpty Dumpty? No, Hurdy Gurdy!

Son casi las diez. El Conejo Blanco tiene prisa por llegar a su madriguera. El público curioso del LEM lo sigue y cae por el agujero que va a parar el Auditorio Meier del MACBA. La música de Alenky nos recuerda al folk de un país que no existe. Mientras tanto, el Sombrerero Loco Oriol Sauleda juega al ajedrez con las palabras. ¿Estamos en el País de las Maravillas? Pero, ¿qué es este sonido? ¿Humpty Dumpty? No, ¡Hurdy Gurdy!

It is nearly ten o’clock. The White Rabbit is in a hurry to reach his burrow. The curious audience of the LEM follows him and falls down into a hole that leads to the MACBA’s Meier Auditorium. Alenky‘s music reminds us of a non-existent land’s folk music. Meanwhile, Mad Hatter Oriol Sauleda plays chess with the words. Is this Wonderland? But, what’s that sound? Humpty Dumpty? No, Hurdy Gurdy!

fotos: © Ernest Abentín

Big OK

Potència tronadora i música decibèlica, la dels Big OK, grup que va néixer a la molt bonica i tranquil·la localitat de Cardona. De Cardona al cor del Raval. Fan rock’n’roll, sí, però passat pel sedàs de la imprevisibilitat. Big OK són: Sara Fontán (violí i teclats), Edi Pou (bateria) i el gran Paul Fuster (guitarra i veu), que diu que “la vida és una caixa de mistos”. De mistos que s’encenen i no s’apaguen.

Potencia atronadora y música decibélica, la de los Big OK, grupo que nació en la muy bonita y tranquila localidad de Cardona. De Cardona en el corazón del Raval. Hacen rock’n’roll, sí, pero pasado por el tamiz de la imprevisibilidad. Son: Sara Fontán (violín y teclados), Edi Pou (batería y guitarra) y el gran Paul Fuster (guitarra y voz), quien dice que “la vida es una caja de cerillas”. De cerillas que se encienden y no se apagan.

Thunderous power and high-decibel music, that’s Big OK. This band was born in the pretty and quiet town of Cardona. From Cardona to the heart of Raval. They make rock’n’roll, that’s true, but always passed through the sieve of unpredictability. Big OK are: Sara Fontán (violin and keyboards), Edi Pou (drums) and the great Paul Fuster (guitar and voice), who says that “life is a matchbox”. Those matches that light up and do not extinguish.

fotos: © Ernest Abentín

Adriana Petit

L’Adriana és en la nostra escena una veu nova. També és un gresol de pràctiques sonores nascudes de l’incendi industrial-post-punk. Les fins ara escasses possibilitats de veure-la en directe i l’absència de discos publicats feien propícia l’expectació amb que el públic es va acostar al descobriment. Ningú no va quedar defraudat i vam assistir a un concert on el sintetitzador i la veu en temps real, sense pre-programació de cap tipus, ens explicaven un món tan personal com íntimament fosc.

Adriana es en nuestra escena una voz nueva. También es un crisol de prácticas sonoras nacidas del incendio industrial-post-punk. Las hasta ahora escasas posibilidades de verla en directo y la ausencia de discos publicados hacían propicia la expectación con que el público se acercó al descubrimiento. Nadie quedó defraudado y asistimos a un concierto donde el sintetizador y la voz en tiempo real, sin preprogramació de ningún tipo, nos explicaban un mundo tan personal como íntimamente oscuro.

Adriana is a new voice in our scene. She is a mosaic of sonic practices born out of the industrial-post-punk fire as well. The so far scarce opportunities of seeing her performing live and the lack of published records triggered the audience’s expectation for this discovery. Nobody was disappointed and we attended a concert where the synthesizer and the voice in real time, without any kind of pre-programming, were telling us a world as private as intimately dark.

fotos: © Ernest Abentín

The Legendary Pink Dots

I la llegenda va passar pel festival la nit del 14 d’octubre a l’Almo2bar. La banda d’Edward Ka-Spel i Phil Knight, un dels poderosos diamants que van cristal·litzar en l’explosió sonora de la dècada dels 80, va oferir un concert impecable amb un repàs a algunes de les seves cançons emblemàtiques, aquells petits himnes perversos, i van demostrar trobar-se en perfecta forma. Seguidors arribats de tot arreu van omplir la sala i van contribuir a la cerimònia única i multifacetada dels Legendary Pink Dots.

Y la leyenda pasó por el festival la noche del 14 de octubre al Almo2bar. La banda de Edward Ka-Spel y Phil Knight, uno de los poderosos diamantes que cristalizaron en la explosión sonora de la década de los 80, ofreció un concierto impecable con un repaso a algunas de sus canciones emblemáticas, aquellos pequeños himnos perversos, y demostraron encontrarse en perfecta forma. Seguidores llegados de todas partes llenaron la sala y contribuyeron a la ceremonia única y multifacetada de los Legendary Pink Dots.

And the legend finally crossed the festival during the night of October the 14th at the Almo2bar. The band leaded by Edward Ka-Spel and Phil Knight, one of the powerful diamonds that crystallised in the sonic explosion of the 80s, offered an impeccable concert with a review across some of their emblematic songs, those little evil anthems, and they demonstrated to be in top shape. Fans arrived from everywhere filled the venue and contributed to a unique and multifaceted ceremony by the Legendary Pink Dots.

fotos: © Ernest Abentín

Àgape: Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz

En la cita anual de l’Àgape assistim a un exercici de desordre i de plaer. Entropia, caos, paraula, so, sabor… Cuina, poesia i música treballen estretament per a que l’espectador tingui una experiència única. Aquest cop i, com sempre, a la Casa Almirall, els encarregats d’establir les connexions entre les seves respectives disciplines van ser Quim Díaz, Josep Pedrals i Roger Aixut (Cabosanroque). El públic va omplir la sala, va assistir a la lectura dels textos fundacionals de la ‘Patafísica i a un genial diàleg de Carles Hac Mor, va escoltar com sona la llum i va menjar espirals amb diferents procedències i mètodes de cocció, com ara mandongols i caraguilles a la cassola i ous al seu niu amb bufanda d’anxova. També vam poder assistir a una fascinant cursa de caragols bovers. Inoblidable.

En la cita anual del Ágape asistimos a un ejercicio de desorden y de placer. Entropía, caos, palabra, sonido, sabor… Cocina, poesía y música trabajan estrechamente para que el espectador tenga una experiencia única. Esta vez y, como siempre, en la Casa Almirall, los encargados de establecer las conexiones entre sus respectivas disciplinas fueron Quim Díaz, Josep Pedrals y Roger Aixut (Cabosanroque). El público llenó la sala, asistió a la lectura de los textos fundacionales de la ‘Patafísica y a un genial diálogo de Carles Hac Mor, escuchó como suena la luz y comió espirales con diferentes procedencias y métodos de cocción, como por ejemplo mandongoles y caraguillas a la cazuela y huevos a su nido con bufanda de anchoa. También pudimos asistir a una fascinante carrera de caracoles. Inolvidable.

During the yearly appointment of the Agape, we assisted to an exercise of disorder and pleasure. Entropy, chaos, word, sound, taste… Cooking, poetry and music work tight together in order to make this experience unique to the public. This time, and as usual at the Casa Almirall, those in charge of setting up the connections between their respective disciplines were Quim DíazJosep Pedrals and Roger Aixut (Cabosanroque). The audience filled the room, assisted to the reading of founding texts of ‘Pataphysics and to a brilliant dialogue by Carles Hac Mor, they listened to how the light sounds and eat spirals of diverse origins and cooking practices, such as, for example, “mandongoles and caraguillas” at the stew and eggs in their nest with an anchovy scarf. In addition, we could attend to a fascinating race of snails. Unforgettable.

fotos: © Ernest Abentín
Advertisements

LEM 2017: segona setmana / segunda semana / second week

9 Oct
VUIT ACCIONS LA SEGONA SETMANA DEL LEM / OCHO ACCIONES LA SEGUNDA SEMANA DEL LEM / EIGHT ACTIONS THE SECOND WEEK OF THE LEM:

TOLV – NAD SPIRO – PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA – ALENKY – BIG OK – ADRIANA PETITTHE LEGENDARY PINK DOTS – ÀGAPE (QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS)…

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

Électrons Livres es el título del disco que Tolv presenta en el LEM 2017. No es la primera vez que Étienne Lecomte y Jaime L. Pantaleón, los componentes de este dúo, colaboran juntos. Pantaleón participó en el disco Crossroads Project (2008) de Vrak’Trio, el grupo de free-jazz en el que milita Lecomte. Tolv reune a dos músicos de procedencias distintas —Lecomte del jazz de vanguardia; Pantaleón, del rock experimental—, pero que comparten su querencia para la exploración sonora sin cortapisas. Este es un encuentro sublime entre los registros oníricos de la guitarra de Pantaleón y los del flautista Lecomte. Música paisajística que evoca tanto los sonidos de los espacios inhóspitos del norte de Europa como el ritmo frenético de las ciudades más trepidantes.

Électrons Livres is the title of the album that Tolv will be presenting at the LEM 2017. This is not the first time Étienne Lecomte and Jaime L. Pantaleón, the members of this duo, work together. Pantaleón participated in the recording of the album Crossroads Project (2008) by Vrak’Trio, the free-jazz band in which Lecomte played. Tolv brings together two musicians from different backgrounds —Lecomte comes from avant-garde jazz; Pantaleón, from experimental rock—, but who share their desire for sound exploration without restrictions. This is a sublime encounter between the dreamlike landscapes of Pantaleón’s guitar and those that comes from Lecomte’s flute. Tolv’s music evokes both the inhospitable landscapes of northern Europe and the frantic pace of the most turbulent cities.


NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

foto © Clara Carbonell

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, es una reconocida y veterana artista del universo de la electrónica experimental, con trabajos editados en sellos tan prestigiosos como Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Bélgica), Geometrik Records (España) y The Wire Tapper CD, el sello de la revista británica The Wire. Arruti inició su carrera en la Barcelona underground de finales de los 70 con propuestas como Psicópatas del Norte y Mohochemie. En su fecunda trayectoria ha trabajado en escenarios de Londres, Madrid, Brighton y Cork. En el LEM prestará su último trabajo, Sirius Signals, una obra en la que explora el éter de las zonas portuarias mediante la evocación de señales radiofónicas imaginarias, tal vez como los radio-experimentos del científico Guglielmo Marconi. Música espectral, oscura y elegante a la vez, secuencial, repleta de códigos subliminales y, sobre todo, imprevisible.

Rosa Arruti, aka Nad Spiro, is an acknowledged artist from Donosti with a long career within the universe of experimental electronics, with works released by renowned labels such as Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Belgium), Geometrik Records (Spain) and The Wire Tapper CD, The label of the British magazine The Wire. Arruti began her career in the underground Barcelona of the late 70s with projects such as Psicópatas del Norte and Mohochemie. During her fertile career, she has appeared in stages in London, Madrid, Brighton and Cork. The LEM will be the occasion for her to present her new album, Sirius Signals, a work that explores the ether of harbour areas by means of the evocation of imaginary radio-signals maybe equivalent to the radio experiments by scientist Guglielmo Marconi. Spectral, sequential and both dark and elegant music, full of subliminal codes and, above all, driven by unpredictability.


PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA (Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre / Jueves 12 de 0ctubre / Thursday 12th October

20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

Feliz encuentro el de estos dos inquietos artistas, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) y Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS es artista plástico y experimentador sonoro y de video. Tras participar de la escena electrónica de Nueva York, vuelve a Venezuela y se convierte en pionero de la escena netlabel en el continente americano, fundando sellos como Microbio y Angustia. Ha participado en festivales en América y Europa. Primo Gabbiano es músico y artista visual. Explora la faceta más experimental de la música, utilizando drones, paisaje sonoro, noise, ambient y electrónica primitiva. En 2012, ganó el Primer Premio de la Taula de les Arts Visuals de Manresa por Contradansa. Colabora con el grupo de arte contemporáneo Fame Chimica. EHS y Gabbiano habitan en una intersección sonora. Electrónica, ruidos, texturas. En lo formal es el fragmento lo que excita la intuición y posibilita la dialéctica de música, palabra, gesto y silencio.

We can call it a fortunate meeting, that of these two restless artists, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) and Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS is a plastic artist and an experimenter of both sound and video. After taking part in the New York electronic scene he came back to Venezuela and turned into a pioneer of the Netlabel scene by founding labels such as Microbio and Angustia. He has performed at festivals across America and Europe. Primo Gabbiano is a musician and visual artist. He explores the most experimental facet of music by means of drones, sound landscape, noise, ambient and primitive electronics. In 2012, he won the First Award of the Taula de les Arts Visuals de Manresa for Contradansa. He collaborates with the contemporary art group Fame Chimica. EHS and Gabbiano inhabit in a sound intersection Electronics, noise, textures. In a formal sense, it is the fragment that excites inspiration and gives chance to a dialectics of music, word, gesture and silence.


ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

foto © Alba Sauleda

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

En Alenky, nuevo proyecto musical de Marc Egea (zanfona electroacústica), cofundador de bandas como Maram Trio y Kaulakau, con más de veinte discos publicados, confluyen jazz, folk, rock e improvisación libre. El nombre está tomado de la película del cineasta checo J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de las Maravillas, de Lewis Carroll, ya que es el universo de Carroll lo que inspira el flamante disco del grupo, Through the Looking Glass. Acompañan a Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (tiple y clarinete bajo, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncelista Joan Antoni Pich, solista de la Orquestra de Cambra de Granollers, el batería Pep Mula, colaborador de una multitud de bandas, tanto en el campo del pop i el rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o más jazzísticos (M U L A), y el rapsoda Oriol Sauleda (miembro del grupo de rock progresivo Eve) quien, a la manera de un Lewis Carroll despierto y tierno, nos servirá las canciones y los enigmas.

Jazz, folk, rock and free improvisation converge in Alenky, Marc Egea’s new musical project. Egea, (electro-acoustic hurdy-gurdy) is the cofounder of bands such as Maram Trio and Kaulakau and has released over 20 records. The name is taken from the film by the Czech film-maker J. Svankmajer, inspired by Alice in Wonderland (Lewis Carroll) as it is Carroll’s universe what inspires the brand new record of the band, Through the Looking Glass. Along with Egea, we find multi-instrumentalist Manu Sabaté (Spanish shawm and bass clarinet, founder of The New Catalan Ensemble), Cellist Joan Antoni Pich, soloist at the Orquestra de Cambra de Granollers, drummer Pep Mula, collaborator of a number of bands, both in the fields of pop/rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) and jazz (M U L A) and poet Oriol Sauleda (member of the progressive rock band Eve) who, as a kind of an awaken and tender Lewis Carroll, will serve us songs and enigmas.


BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

23 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

La historia de Big OK comienza con la necesidad del inclasificable guitarrista y cantante Paul Fuster de crear en comunidad. Tres intensos días de improvisación en 2015, con Edi Pou a la batería (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) y Sara Fontán al violín con efectos (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) fueron suficientes para consolidar el proyecto. Un año después, ya tenían su primer disco de título homónimo en la calle, un disco crudo con 11 canciones nunca cerradas del todo y cargadas de energía, emoción y honestidad, en las que Fuster toca la batarra, una guitarra diseñada y construida por él mismo. Big OK está cargado de resonancias del post-rock y post-hardcore, pero es quizás más adecuado ceñirse a las definiciones que hacen sus propios componentes: Big OK suena a free-grunge para crooners o bien a trinchar flores, manzanas y zanahorias con un cortacésped o un ventilador. En cualquier caso, su música respira la celebración de la creación conjunta, eufórica, sincera y agradecida.

Big OK’s history begins with the need by the unclassifiable guitar player and singer Paul Fuster of creating in community. Three intense days of improvisation in 2015, along with drummer Edi Pou (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) and prepared-violin player Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) were enough for the consolidation of the project. A year later, they already had their first homonymous released record. It is a raw record with 11 songs never completely closed and full of energy, emotion and honesty, in which Fuster plays the batarra, a guitar designed and built by him-self. Big OK is full of echoes from post-rock and post-hardcore, but it would be more accurate to keep within the definitions made by its members: it sounds like free-grunge for crooners or like carving flowers, apples and carrots with a lawnmower or a fan. Anyway, its music breathes the celebration of joint, euphoric, sincere and grateful creation.


ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

foto © Pilà Gost

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

Adriana Petit es uno de esos casos atípicos en que una artista es tan artista que no es capaz de diferenciar su obra de su vida, fundiendo este binomio en una indisoluble hiperrealidad expandida. Su manera de trabajar con el sonido y las palabras es igual de salvaje y deconstructiva que cuando lo hace con las imágenes. Nacida en Palma de Mallorca, ha mantenido una vida nómada, quemando etapas de metrópolis en metrópolis como una mártir del capitalismo tardío. En términos subculturales se podría decir que es una auténtica heredera de la música industrial post-punk y de los extremismos que la rodean: el ruido, los cut-ups, la magia, el DIY, lo oscuro. Empezó a hacer música con el grupo Muso Fantasma en 2007 y después de una larga sucesión posterior de proyectos puntuales, sube ahora a los escenarios sin máscaras nominales. Su llegada al LEM era una profecía que todos sabíamos que algún día se cumpliría.

Adriana Petit is one of these rare cases where an artist is unable to differentiate her work from her life, thus melting this pairing in an expanded insoluble hyper-reality. The way she works with sounds and words is as wild and deconstructive as when she works with images. Born in Palma de Mallorca, she has carried out a nomadic life, burning stages from metropolis to metropolis as a martyr of late capitalism. In subcultural terms, we would say that she is a true inheritor of the industrial post-punk music as well as of the extremisms that surround it: noise, cut-ups, magic, DIY, darkness. She began to play music with the group Muso Fantasma in 2007 and, after a long list of subsequent brief projects, she now presents her-self on stage without alias masks. Her arrival to the LEM was a prophecy that we all knew it would be accomplished someday.

text © Marc O’Callagan

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

 

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPD oferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

El 15 de junio de 1980, en el marco del Stonehenge Free Festival, nacía una de las bandas de rock experimental más emblemáticas de europa: The Legendary Pink Dots (LPD), propuesta a la que se le podrían atribuir infinidad de etiquetas: ambient, post-punk, noise, gótico, neo-psicodelia, industrial, etc. Todas ellas, sin embargo, deberían estar precedidas por la expresión ‘avant la lettre’, y es que la banda que fundaron los hoy históricos Edward Ka-Spel y Phil Knight es, sobre todo, un grupo inclasificable, a la vanguardia del rock y la electrónica. En su prolífica carrera, LPD han grabado más de 50 discos, algunos emblemáticos, han tocado en escenarios como el Fillmore y han influenciado a bandas de diferentes generaciones. LPD ofrecerá en el LEM el único concierto en España de 2017.

On June 15, 1980, in the framework of the Stonehenge Free Festival, was born one of the most influential experimental rock bands in Europe: The Legendary Pink Dots (LPD), a proposal to which infinity of tags could be assigned: ambient, post-punk, noise, gothic, neo-psychedelia, industrial, etc. All of them, however, should be preceded by the expression ‘avant la lettre’, since the band that nowadays famous Edward Ka-Spel and Phil Knight founded is, above all, an unclassifiable group, that stands at the forefront of rock and electronic music. Throughout their prolific career, LPD have recorded more than 50 albums, including some emblematic ones, have played in scenes like the Fillmore and have influenced bands from different generations. The LEM Festival will host this year the only one concert in Spain of LPD.


 

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS (Balaguer/Barcelona)

Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October

13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

El Ágape es el momento más sinestésico del LEM. Cabosanroque, Josep Pedrals y Quim Díaz serán los alquimistas responsables de que poesía, música y cocina se sincronicen en los sentidos de los asistentes. Una experiencia sensorial y única. Díaz, cocinero del manjar y la imagen (es el responsable de la del LEM 2017) coordina la acción. Cabosanroque son conocidos por la aplicación mágica de la ingeniería a la generación de belleza sonora y Pedrals, recitador potente, juguetón y pícaro, explora los precipicios poéticos de la retórica. El 124 aniversario de la ‘Patafísica’ impregnará la ceremonia del Ágape, en la que la excepción será norma y la realidad se convertirá en una espiral de sabores, notas y palabras retorciéndose hacia lo desconocido.

The Ágape (“feast”) is the LEM’s most synaesthetic moment. This year, Cabosanroque, Josep Pedrals and Quim Díaz the alchemists responsible for the synchronization of poetry, music and cuisine in the attendants’ senses. A sensory and unique experience. Díaz, cooker of delicacies and images (he is the responsible for that of the LEM 2017) coordinates the action. Cabosanroque are well known for the magic application of engineering to the production of sound beauty and Pedrals, powerful, playful and rascal reciter, explores the poetics cliffs of rhetoric. The 124th anniversary of ‘Pataphysics’ will coat the Ágape ceremony, in which the exception will be norm and reality will turn into a spiral of tastes, notes and words twisting forward to the unknown.

 

COMUNICAT URGENT / COMUNICADO URGENTE / URGENT ANNOUNCEMENT

7 Oct

Davant la consigna emesa per diverses entitats de deixar buits els carrers de Barcelona durant demà diumenge, els organitzadors del Festival LEM, els artistes i la sala hem acordat traslladar l’activitat Àgape que s’havia de celebrar demà al diumenge següent, dia 15 d’octubre, en el mateix lloc i horari.


Ante la consigna emitida por varias entidades de dejar vacías las calles de Barcelona durante mañana domingo, los organizadores del Festival LEM, los artistas y la sala hemos acordado trasladar la actividad Ágape que se tenía que celebrar mañana al domingo siguiente, día 15 de octubre, en el mismo lugar y horario.


Owing to the communiqué issued by several entities advising to empty the streets of Barcelona tomorrow Sunday, the organisers of the LEM Festival, the artists and the venue, we have agreed to move the Agape, that was scheduled to take place tomorrow to next Sunday, October the 15th, at the same place and time.


Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October
13 h
Casa Almirall
C/ Joaquim Costa, 33
entrada lliure / entrada libre / free entrance
ÀGAPE: QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS

 

La segona setmana del LEM 2016 en imatges / La segunda semana del LEM 2016 en imágenes / Second week of LEM in pictures

19 Oct

Ja hem arribat a l’equador del LEM 2016. En aquest segon lliurament de les imatges més destacades del festival d’enguany, us oferim un recorregut per les activitats de la segona setmana. Les fotografies són obra d’Ernest Abentin.

Recordeu que la tercera setmana del LEM 2016 ja està en marxa! Més informació aquí.

Continue reading

Correcció horari / Corrección horario / Timetable correction Àgape

13 Oct

20161013_150204

A la graella del programa de mà del LEM 2016 (pàg. 44-45) hi ha una errada sobre l’hora en que està programat l’Àgape, l’activitat prevista pel pròxim diumenge 16 d’octubre: no és a les 22 h, com figura al programa imprés, sinó a les 13 h, a l’hora del vermut, com és costum en l’Àgape de cada any.


En la parrilla del programa de mano del LEM 2016 (pág. 44-45) hay un error relativo a la hora en que está programado el Àgape, la actividad prevista para el próximo domingo 16 de octubre: no es a las 22 h, como figura en el programa impreso, sino a las 13 h, a la hora del vermut, como es costumbre en el Àgape de cada año.


In the guide of the playbill of the LEM 2016 (pag. 44-45) there is a mistake on the time scheduled for the Àgape, the planned activity  for next Sunday October 16: the Àgape is not at 10 pm (as appears on the playbill), but at 1 pm, as usual in the Àgape of every year.

agape

LEM 2016: Segona setmana / segunda semana / second week

11 Oct

990_1455881960imatge_cartell_3_copia

GUIM VALLS & EDUARD ALTABA

12 d’octubre, 20 h.
Seu de Gràcia Territori Sonor. Taquilla inversa.
La llarga trajectòria d’Eduard Altaba com a improvisador és prou coneguda a la ciutat de Barcelona: de Blay Tritono a Setsfree, pasant per Tropopausa, Moisés Moisés, Les Anciens i As Três Ladeiras, entre d’altres, a banda de col·laborar amb John Zorn, Butch Morris i altres il·lustres improvisadors. El seu contrabaix parla molts llenguatges amb una veu única. Al costat d’Altaba, recitarà un jove poeta: Guim Valls, que escriu des del ventre i recita des dels ulls. Un Encontre en l’Espai – Temps de dues potències escèniques que construiran un aixopluc no només sonor, sinó també fet de paraula viva.
EDUARD ALTABA ACTUARÀ EN SUBSTITUCIÓ DE PAUL STOUTHAMER

Continue reading

LEM 2016: PROGRAMA COMPLET / PROGRAMA COMPLETO / FULL PROGRAM

27 Sep

banner-fb-lem

CLIC A LA IMATGE

CLIC EN LA IMAGEN

CLICK ON THE IMAGE