Tag Archives: Barcelona

LEM = EFFE label 2019-2020!!!

8 Feb
HEM REBUT EL SEGELL EFFE – HEMOS RECIBIDO EL SELLO EFFE – WE HAVE BEEN GIVEN THE EFFE LABEL

El Festival LEM ha rebut per tercer cop consecutiu el segell EFFE amb el qual la Comissió Europea distingeix els festivals que destaquen per la seva qualitat artística i que tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional. El LEM continua, per tant, formant part de la comunitat EFFE de festivals (Europe for Festivals – Festivals for Europe).

El Festival LEM ha recibido por tercera vez consecutiva el sello EFFE con el cual la Comisión Europea distingue a los festivales que destacan por su calidad artística y que tienen un impacto significativo a nivel local, nacional e internacional. El LEM sigue, por tanto, formando parte de la comunidad EFFE de festivales (Europe for Festivals – Festivals for Europe).

The LEM Festival has again been selected to receive the EFFE label of the European Comission, an acknowledgement for festivals that stand for artistic quality and have a significant impact on the local, national and international level. This means that LEM remains part of the EFFE festival community (Europe for Festivals – Festivals for Europe).

Estem molt contents per aquest reconeixement i voliem compartir-lo amb vosaltres.

Estamos muy contentos por este reconocimiento y queríamos compartirlo con vosotros.

We are very pleased for this acknowledgement and we will to share it with you.

 

Advertisements

Resident 2019: Tuna Pase

1 Feb
PROGRAMA DE RESIDÈNCIA ANUAL – PROGRAMA DE RESIDENCIA ANUAL – PROGRAM OF ANNUAL RESIDENCE

La improvisadora, compositora i etnomusicòloga
Tuna Pase
és l’artista resident a Gràcia Territori Sonor aquest 2019

oo0oo

La improvisadora, compositora y etnomusicóloga
Tuna Pase
es la artista residente en Gràcia Territori Sonor este 2019

oo0oo

The improviser, composer and ethnomusicologist
Tuna Pase
will be the resident artist in Gràcia Territori Sonor in 2019

 

TUNA PASE OFFICIAL SITE      MUSIC OF TUNA PASE

Microtopies 2019: convocatòria / convocatoria / open call

18 Dec

 

GRÀCIA TERRITORI SONOR LLANÇA LA VUITENA CONVOCATÒRIA UNIVERSAL DE MINIATURES SONORES

AMB L’OBJECTIU DE PRODUIR UNA EDICIÓ ESPECIAL DEL PROGRAMA DE RÀDIO MÚSICA I GEOGRAFIA

Ø
GRÀCIA TERRITORI SONOR LANZA LA OCTAVA CONVOCATORIA UNIVERSAL DE MINIATURAS SONORAS

CON EL OBJETIVO DE PRODUCIR UNA EDICIÓN ESPECIAL DEL PROGRAMA DE RADIO MÚSICA I GEOGRAFÍA

Ø

GRÀCIA TERRITORI SONOR LAUNCHES THE EIGHTH UNIVERSAL CALL FOR SONIC MINIATURES

TO BE BROADCAST ON A SPECIAL EDITION OF THE MUSIC AND GEOGRAPHY RADIO PROGRAMME

BASES / RULES

CATALÀ (CASTELLANO MÁS ABAJO, ENGLISH BELOW)
1. Per participar has d’enviar-nos una peça sonora d’un minut de durada.
2. Cada participant pot enviar solament una peça.
3. El format de l’enregistrament ha de ser AIFF.
4. Pots enviar la teva peça per e-mail a radio@gracia-territori.com o via MailBigFile (únicament).
5. L’arxiu que ens enviis ha de estar nominat així: nom_de_l’autor_ciutat_títol_de_la_peça.aif
6. Amb el material rebut i en l’estricte ordre de recepció, es compondrà un mosaic sonor que formarà el contingut d’un programa especial de Música i Geografia.
7. El minut sonor que ens enviis ha d’estar lliure de drets d’autor o sota una llicència Creative Commons que permeti el seu us per a la radiodifusió en aquest programa i la seva difusió en el blog de Gràcia Territori Sonor.
8. La data límit per enviar la peça és el 19 de maig de 2019.
9. Esperem peces minimalistes, música concreta, enregistraments de camp, ràdio-art, síntesi, samplerisme, improvisació, circuit-bending, collage, drones, experiments amb el temps, micrologies poètiques, paisatges mol·leculars, monòlegs amfibis, patologies sonores… i també tot el contrari.
Aquí pots escoltar i descarregar les Microtopies 2012-2018 :
2012    2013    2014    2015    2016    2017    2018

CASTELLANO
1. Para participar has de enviarnos una pieza sonora de un minuto de duración.
2. Cada participante puede enviar solamente una pieza.
3. El formato de la grabación ha de ser AIFF.
4. Puedes enviar tu pieza por e-mail a radio@gracia-territori.com o via MailBigFile (únicamente).
5. El archivo que nos envies ha de estar nominado así: nombre_del_autor_ciudad_título_de_la_pieza.aif
6. Con el material recibido y en estricto orden de recepción, se compondrá un mosaico sonoro que formará el contenido de un programa especial de Música y Geografía.
7. El minuto sonoro que nos envies ha de estar libre de derechos de autor o bajo una licencia Creative Commons que permita su uso para la radiodifusión en este programa y su difusión en el blog de Gràcia Territori Sonor.
8. La fecha límite para enviar la pieza es el 19 de mayo de 2019.
9. Esperamos piezas minimalistas, música concreta, grabaciones de campo, radio-art, síntesis, samplerismo, improvisación, circuit-bending, collage, drones, experimentos con el tiempo, micrologías poéticas, paisajes moleculares, monólogos anfibios, patologías sonoras y también todo lo contrario.
Aquí puedes escuchar y descargar las Microtopías 2012-2018 :
2012    2013    2014    2015    2016    2017    2018

ENGLISH
1. To participate send us a sonic piece of 1 minute in duration.
2. Each participant may exclusively send one piece.
3. The audio file format of the piece must be AIFF.
4. You may send your piece via e-mail to radio@gracia-territori.com or via MailBigFile (no others).
5. The file you send us must be labelled as follows: name_of_author_city_title_of_the_piece.aif
6. A sonic mosaic will be created with the material received in strict order of receipt and will be broadcast on a special edition of Música i Geografia.
7. The sonic miniature you send us must be free of copyright or have a Creative Commons license that allows its broadcast on this radio programme and its dissemination via Gràcia Territori Sonor’s blog.
8. The deadline is the 19th of May 2019.
9. We are waiting for minimal pieces, musique concrète, field recordings, radio-art, synthesis, samplerism, improvisation, circuit-bending, collages, drones, experiments with time, poetic micrologies, molecular soundscapes, amphibian monologues, sonic pathologies and also quite the contrary.
Here you can listen and download the Microtopies 2012-2018 :
2012    2013    2014    2015    2016    2017    2018

 

LEM 2018: Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

5 Nov

Quarta i darrera setmana del LEM 2018. El dijous 25 d’octubre la poeta Laia Claver i la saxofonista Melisa Bertossi es troben per primera vegada a la seu de GTS per protagonitzar el darrer Encontre en l’Espai-Temps programat per a aquesta edició. Els espectadors assisteixen a la creació d’un ambient dens, de vegades angoixant, una invocació sense esperança en el final de la civilització. Un dels grans moments del festival. L’endemà, al Convent de Sant Agustí, arriben des de Cerdenya més dosis de música i imatges inquietants amb el compositor Daniele Ledda i el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuació, el minimalisme oníric de la música de Jason Kolàr du al recolliment. Queda un sol dia de festival, el dissabte 27. El punt de trobada és la sala Almo2bar. Es presenten dos discs: El ojo brillante, de la malaguenya Severine Beata i Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofereix un concert acompanyada per Javi Álvarez, el productor del disc. Tots dos converteixen el moment en una celebració de sintetitzadors analògics i música juganera. El darrer concert del festival ens introdueix en el disc en solitari del guitarrista de Granada acompanyat per un bateria i un percussionista. Rock contundent basat en la força rítmica amb efluvis d’harmonies arabitzants. I el LEM 2018 acaba. Fora, la pluja continua. Ha sigut un mes de concerts. Un mes emocionant.

Cuarta y última semana del LEM 2018. El jueves 25 de octubre la poeta Laia Claver y la saxofonista Melisa Bertossi se encuentran por primera vez en la sede de GTS para protagonizar el último Encuentro en el Espacio-Tiempo programado para esta edición. Los espectadores asisten a la creación de un ambiente denso, a veces angustioso, una invocación sin esperanza en el final de la civilización. Uno de los grandes momentos del festival. Al día siguiente, en el Convent de Sant Agustí, llegan desde Cerdeña más dosis de música e imágenes inquietantes con el compositor Daniele Ledda y el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuación, el minimalismo onírico de la música de Jason Kolàr lleva al recogimiento. Queda un solo día de festival, el sábado 27. El punto de encuentro es la sala Almo2bar. Se presentan dos discos: El ojo brillante, de la malagueña Severine Beata y Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofrece un concierto acompañada por Javi Álvarez, el productor del disco. Los dos convierten el momento en una celebración de sintetizadores analógicos y música juguetona. El último concierto del festival nos introduce en el disco en solitario del guitarrista de Granada acompañado por un batería y un percusionista. Rock contundente basado en la fuerza rítmica con efluvios de armonías arabizantes. Y el LEM 2018 acaba. Fuera, la lluvia continúa. Ha sido un mes de conciertos. Un mes emocionante.

Fourth and final week of LEM 2018. On Thursday 25 October, the poet Laia Claver and the saxophonist Melisa Bertossi performs toghether for the first time at GTS headquarters to star at the last Space-Time Encounter of this year LEM’s edition. Spectators attend the creation of a dense, sometimes distressing environment, a hopeless invocation at the end of civilization. One of the great moments of the festival. The next day, at the Convent of Sant Agustí, arrives from Sardinia more doses of music and disturbing images from the composer Daniele Ledda and video artist Emanuele Bardi‘s videomapping work. Then, the oniric minimalism of Jason Kolàr transports us to meditation. There’s left only one day of the festival, Saturday the 27th. The meeting point is Almo2bar club. Two releases are presented: El ojo brillante, from Malaga’s artist Severine Beata and Disonancia, from Mar Pareja. The first offers a concert accompanied by Javi Alvarez, the producer of the album. The second turns the moment into a celebration of analogue synths and playful music. The last concert of the festival introduces us to the Granada’s based guitarist solo album, accompanied by a drummer and a percussionist. Solid Rock based on Rhythmic strenght with glows of arabesque harmonies. And LEM 2018 finally ends. Outside, the rain continues. It’s been a month of gigs. An exciting month.

 

 

 

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: Crònica de la tercera setmana / Crónica de la tercera semana / Chronicle of the third week

23 Oct

La tercera setmana del LEM va estar primordialment dedicada a la improvisació, presentada des de diverses perspectives: el dijous 18 vam assistir al treball d’exploració del contrabaixista Tempe Hernández i el saxofonista i trombonista John Williams, els quals van protagonitzar un Encontre en l’Espai-Temps. Fidels a les característiques d’aquest cicle, es van trobar per tocar junts i desenvolupar un diàleg instrumental en públic per primera vegada. Divendres, a la sala Nota 79, la pianista Simone Weißenfels i el trompetista Bert Stephan, dos instrumentistes amb una llarga trajectòria i acostumats a treballar junts, van oferir un concert superb ben allunyat del jazz amable i ambiental. L’endemà, a La Sedeta, a la primera part, el duet format per Julián Elvira a la flauta subcontrabaixa i Annika Francke al saxo va fer una recerca intensiva de la sonoritat dels seus instruments. A la segona part, l’esplèndida formació actual de MIS (Moviment d’Insurrecció Sonora) va posar l’auditori de La Sedeta en un estat d’ànim directament proporcional a l’alegria, l’energia, la força i el sentit de l’humor de la seva intel·ligent improvisació dirigida.

La tercera semana del LEM estuvo primordialmente dedicada a la improvisación presentada desde diversas perspectivas: el jueves 18 asistimos al trabajo de exploración del contrabajista Tempe Hernández y el saxofonista y trombonista John Williams, que protagonizaron un Encuentro en el Espacio- Tiempo. Fieles a las características de este ciclo, se encontraron para tocar juntos y desarrollar un diálogo instrumental en público por primera vez. El viernes, en la sala Nota 79, la pianista Simone Weißenfels y el trompetista Bert Stephan, dos instrumentistas con una larga trayectoria y acostumbrados a trabajar juntos, ofrecieron un concierto soberbio alejado del jazz amable y ambiental. Al día siguiente, en La Sedeta, en la primera parte, el dúo formado por Julián Elvira a la flauta subcontrabajo y Annika Francke al saxo hicieron una búsqueda intensiva de la sonoridad de sus instrumentos. En la segunda parte, la espléndida formación actual de MIS (Movimiento de Insurrección Sonora) puso el auditorio de La Sedeta en un estado de ánimo directamente proporcional a la alegría, la energía, la fuerza y ​​el sentido del humor de su inteligente improvisación dirigida.

The third week of the LEM was primarily dedicated to improvisation presented from different perspectives: on Thursday 18, we attended the exploration work of bassist Tempe Hernández and saxophonist and trombonist John Williams, who participated in a Encounter in the Space-Time. Faithful to the characteristics of this cycle, they met to play together and develop an instrumental dialogue in public for the first time. On Friday, at the venue Note 79, pianist Simone Weißenfels and trumpeter Bert Stephan, two instrumentalists with a long history and accustomed to working together, offered a superb concert away from ambient music and friendly jazz. The next day, at La Sedeta, in the first part, the duo formed by Julián Elvira and on double contrabass flute and Annika Francke on saxophone made an intensive search of the their instruments. In the second part, the splendid current ensemble MIS (Movement of Sound Insurrection) put the audience of La Sedeta in a state of mind directly proportional to the joy, energy, strength and sense of humor of its intelligent improvisation directed.

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

22 Oct

MELISSA BERTOSSI & LAIA CLAVER (Barcelona / Girona)

dijous 25 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

La poeta, editora i artista plàstica Laia Claver Nadal –una “amant de les sonoritats de la paraula”, com li agrada definir-se–, és també una activista cultural a Girona, a on programa recitals de poesia i crea espectacles multidisciplinaris. El 2015 va publicar el poemari Moviment de pell i escates, preàmbul d’un espectacle de dansa, experimentació sonora, poesia i arts visuals. Per la seva banda, l’argentina resident a Barcelona Melisa Bertossi és una saxofonista de jazz i músiques improvisades que col·labora amb músics com João Vieira i Mariano Camarasa, a banda de formar part del Discordian Community Ensemble. El 2016 va publicar el seu primer treball en solitari: Strange Feather. Dues amants de l’experimentació en els seus respectius àmbits es troben en un encontre d’alta volada.


La poeta, editora y artista plástica Laia Claver Nadal –una “amante de las sonoridades de la palabra”, como le gusta definirse–, es también una activista cultural en Girona, donde programa recitales de poesía y crea espectáculos multidisciplinares. En 2015 publicó el poemario Moviment de pell i escates, preámbulo de un espectáculo de danza, experimentación sonora, poesía y artes visuales. La argentina residente en Barcelona Melisa Bertossi es una saxofonista de jazz y músicas improvisadas que colabora con músicos como João Vieira y Mariano Camarasa, además de formar parte del Discordian Community Ensemble. En 2016 publicó su primer trabajo en solitario: Strange Feather. Dos amantes de la experimentación en sus respectivos ámbitos confluyen en un encuentro de altos vuelos.


The poet, publisher and plastic artist Laia Claver Nadal –a “lover of the sounds of the word”, as she likes to define herself-, is a cultural activist in Girona, where she organizes poetry recitals and multidisciplinary shows. In 2015, she released the book of poems Moviment de pell i escates, preamble of a show mixing dance, sonic experimentation, poetry and visual arts. Barcelona-based Argentinian Melisa Bertossi is a sax player moving between jazz and improvised music. She collaborates with musicians such as João Vieira and Mariano Camarasa, in addition to be part of the Discordian Community Ensemble. She released her first record in 2016: Strange Feather. Two lovers of experimentation in their respective fields will converge in this high-flying encounter.


JASON KOLÀR (Barcelona)

divendres 26 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La premsa internacional no ha dubtat a comparar la música de Cristian Subirà amb els treballs de lluminàries de l’ambient històric, com ara Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosaltres podem afegir que les seves peces delicades i introspectives haguessin brillat amb llum pròpia en el catàleg del mític i ja desaparegut segell de música ambient Em:t. L’enèsima reencarnació d’aquest creador singular du el nom de Jason Kolàr (Subirà ha format part de diversos projectes col·lectius com ara Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal i Maresme, i en solitari s’ha revelat com a Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Com a Jason Kolàr acaba de publicar dues referències en els segells Stroom i Absent Tapes. Música ingràvida i reflexiva que descriu paisatges emocionals d’una pau misteriosa i etèria. Música melangiosa i delicada construïda sobre un impalpable teixit de melodies intangibles.


La prensa internacional no ha dudado en comparar la música de Cristian Subirà con los trabajos de luminarias del ambient histórico, como por ejemplo Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosotros podemos añadir que sus piezas delicadas e introspectivas hubieran brillado con luz propia en el catálogo del mítico y ya desaparecido sello de música ambient Em:t. La enésima reencarnación de este creador singular lleva el nombre de Jason Kolàr (Subirà ha formado parte de varios proyectos colectivos como por ejemplo Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal y Maresme, y en solitario se ha revelado como Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Como Jason Kolàr acaba de publicar dos referencias en los sellos Stroom y Absent Tapes. Música ingrávida y reflexiva que describe paisajes emocionales de una paz misteriosa y etérea. Música melancólica y delicada construida sobre un impalpable tejido de melodías intangibles.


The international press did not hesitate in comparing Cristian Subirà’s music with the works of the ambient guiding stars such as Dominique Lawalrée o Vini Reilly. We add to this the fact that his delicate and introspective pieces would have shined in the catalogue of the mythic label Em:t. The thousandth reincarnation of this unique creator is Jason Kolàr (Subirà has been member of collective projects: Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal and Maresme, and solo projects: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano or Tim Robertson). As Jason Kolàr he has just released two references with the labels Stroom and Absent Tapes. A weightless and reflexive music that describes emotional landscapes of a mysterious and ethereal peace, both melancholic and delicate, built upon an impalpable tissue of intangible melodies.


DANIELE LEDDA & EMANUELE BARDI (Cagliari)

divendres 26 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

El músic Daniele Ledda i el video-artista Emanuele Bardi s’han reunit per a recrear en una performance audiovisual el quadre del renaixement italià La Città Ideale, d’atribució incerta, paradigma de l’organització racional de l’espai urbà amb criteris filosòfics i científics, expressió de la visió antropocèntrica del món que s’imposà en aquella època. El projecte es concreta en un treball de video-mapping a càrrec de Bardi sobre una còpia del quadre original, embolcallat amb la música electroacústica composta per Ledda i executada amb l’autoconstruït Clavius 36, de 36 tecles, dues cordes polsades amb arc, un teclat digital i un PSD programable. La performance comença fidel a la visió original del quadre per descompondre-la gradualment fins al moment actual de l’home i la seva visió del món.


El músico Daniele Ledda y el video-artista Emanuele Bardi se han reunido para recrear en una performance audiovisual el cuadro del renacimiento italiano La Città Ideale, de atribución incierta, paradigma de la organización racional de la urbe con criterios filosóficos y científicos, expresión de la visión antropocéntrica del mundo que se impuso en aquella época. El proyecto se concreta en un trabajo de video-mapping a cargo de Bardi sobre una copia del cuadro original, con la música electroacústica compuesta por Ledda y ejecutada con el auto-construido Clavius 36 de 36 teclas, dos cuerdas pulsadas con arco, un teclado digital y un PSD programable. La performance empieza fiel a la visión original del cuadro para descomponerla gradualmente hasta el momento actual del hombre y su visión del mundo.


Musician Daniele Ledda and video-artist Emanuele Bardi have gattered together in order to recreate in an audio-visual performance the painting from the Italian renaissance La Città Ideale, of uncertain attribution, a paradigm of the rational planning of the urban space under philosophical and scientific criteria, eventually an expression of the anthropocentric vision of the world that prevailed at that time. The project consists in a video-mapping work by Bardi on a copy of the original paint, together with the electro-acoustic music composed by Ledda and played with the self-constructed Clavius 36, holding 36 keys, two strings to be pulsed with a bow, a digital keyboard and a programmable DSP. The performance starts with an adherence to the original vision of the painting and it is gradually decomposed towards the present moment of the man and his vision of the world.


SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

dissabte 27 d’octubre, 21:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.


Las maquetas Pulchra Est (2013) y Amica Mea (2014), y un primer disco autoproducido, De Rerum Natura (2015), fueron las cartas de presentación de Severine Beata, alter ego de la musicóloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), hasta que el pasado mes de junio, Repetidor Disc publicó El ojo brillante, el excelente álbum que presentará en este concierto. El disco, producido por Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), es un alegato en favor de los sintetizadores analógicos y en contra de la programación digital. Precisamente por este motivo el productor será un instrumentista más en el escenario. Nada de bases programadas (“¿Pero qué es esto, un karaoke? ¡Venga ya, hombre!”, es la declaración de principios de Severine Beata). Le sientan muy bien las amplias dinámicas de los sintetizadores analógicos a esta música juguetona y evocadora (en ocasiones, pura banda sonora de film noir/SF), que nos transporta desde Tom Dissevelt y los Barron hasta el humor de los primeros Der Plan.


The demos Pulchra Est (2013) and Amica Mea (2014), as well as the self-produced record De Rerum Natura (2015), were Severine Beata’s the letters of introduction, alter ego of Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), until this year Repetidor Disc released El ojo brillante, the brilliant record that she will present at the LEM. This record, produced by Javi Álvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), is a plea in support of analogic synthesizers. For this reason, the producer will be another musician on stage. No programmed music layers (What is this, a karaoke!?), is Severine Beata’s principle statement. The wide dynamics of analogic synthesizers suits well to this playful and evocative music (sometimes a pure film noir/SF soundtrack), that carries us from Tom Dissevelt and the Barrons up to the humour of Der Plan.


MAR PAREJA (Granada)

dissabte 27 d’octubre, 22:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.


Quien haya escuchado la introducción de guitarras distorsionadas de Omega, uno de los mejores discos de la historia de la música popular, difícilmente lo habrá olvidado. Son las guitarras de Mar Pareja, miembro fundador y compositor de una buena parte del repertorio de Lagartija Nick, el grupo que firmaba aquel disco inaudito con el cantaor Enrique Morente. Volvieron a encontrarse en el disco Val del Omar, compuesto por el guitarrista, en el cual la banda hizo un giro inesperado hacia la electrónica, un material de trabajo que cada vez ha ido interesando más a Mar Pareja hasta la aparición de este primer disco suyo en solitario, Disonancia, una demostración de rock electrónico pleno de urgencia rítmica y rigurosa austeridad de recursos, que se hace terriblemente adictivo desde la primera escucha. Música instrumental que funciona como un remolino que avanza sin dejar de girar; una venenosa e inexorable danza sin fin.


If you listened to the distorted guitar introduction to Omega, one of the best popular music records ever, you would not forget it. These are Mar Pareja’s guitars, founder member and composer of Lagartija Nick, the band that signed that album with cantaor Enrique Morente. They met again at the record Val del Omar, fully composed by the guitarist, in which the band shifted to electronics, a working material that has increasingly raised the interest of Mar Pareja until the release of the first record of his solo career, Disonancia, a demonstration of electronic rock full of rhythm urgencies and resources austerity, that becomes terribly addictive from the first listening. Instrumental music that works as a swirl moving forward while it spins; a poisonous, inexorable and never-ending dance.


RECORDA / RECUERDA / REMEMBER

Concurs fotogràfic #LEM2018
Encara està obert el #LEM2018 – concurs de fotografia per als nostres amics a Instagram!
Feu una foto de qualsevol cosa relacionada amb el #LEM2018 i guanyeu un mític lot de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionades amb el festival, però NO DELS ARTISTES DURANT L’ACTUACIÓ.
Recordeu penjar les fotos amb el hashtag #LEM2018
Esperem les vostres obres!

Concurso Fotográfico #LEM2018
Aún está abierto el #LEM2018 – concurso de fotografía para nuestros amigos de Instagram!
Haz una foto algo relacionado con el #LEM2018 y gana un mítico lote de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionadas con el festival, pero NO DE LOS ARTISTAS EN LA ACTUACIÓN.
Recordad subir las fotos con el hashtag #LEM2018
¡Esperamos vuestras obras!

#LEM2018 Photo contest
It is still open the #LEM2018 – photo contest for our Instagram friends!
Take a photo of anything related with #LEM2018 and win an awesome pack of 10CD’s!
Photos must be related with the festival, but IMAGES OF THE ARTISTS WHILE THEY ARE ACTING ARE NOT ALLOWED.
Remember to upload the photos with the hashtags #LEM2018
We look forward to receiving your works!

LEM 2018: Crònica de la segona setmana / Crónica de la segunda semana / Chronicle of the second week

17 Oct

El passat dijous 11 l’esperat concert de Lenka Morávková va obrir la segona setmana del LEM il·luminant l’auditori del MACBA amb el seu Instrument de Cristall de Bohèmia. El segon Encontre en l’Espai-Temps del festival, que va tenir lloc divendres a la seu de GTS, va ser un veritable viatge sonor. Christian Dergarabedian i Lluís Surós no solament havien viatjat uns quants milers de kilòmetres per oferir-nos un concert (l’un des de l’Argentina i l’altre des del Sud-Est Asiàtic) sinó també per convidar els assistents a pujar a una nau que va realitzar un trajecte inaudit, travessant espais immensos que potser fossin les distàncies entre els àtoms del nivell microscòpic. Dissabte, a la sala Nota 79, Jorge Martorell, amb la seva família de saxos i el seu alter ego Pope, va desplegar un ampli ventall de jocs sonors, delicats i contundents al mateix temps, i va concloure amb una onírica improvisació al piano. Pocs minuts després, la pianista Gemma Lloret ens presentava el seu disc Sonder, un repertori minimalista, impressionista i emotiu. Diumenge, la cita anual amb l’Àgape va aplegar una gran quantitat de públic. Era l’equador del festival i l’ocasió de gaudir de la música, la paraula i la menja en igualtat de condicions. La cerimònia, oficiada per Mancebía Postigo als fogons, Oriol Luna als instruments i Maria Sevilla a les paraules, va transcórrer de la manera més lúdica i feliç possible. Un esdeveniment marca de la casa que any rere any crea complicitats definitives entre artistes i públic.

El pasado jueves 11, el esperado concierto de Lenka Morávková abrió la segunda semana del LEM iluminando el auditorio del MACBA con su Instrumento de Cristal de Bohemia. El segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo del festival, que tuvo lugar el viernes en la sede de GTS, fue un verdadero viaje sonoro. Christian Dergarabedian y Lluís Surós no sólo habían viajado unos cuantos miles de kilómetros para ofrecernos un concierto (el uno desde Argentina y el otro desde el Sudeste Asiático) sino también para invitar a los asistentes a subir a una nave que realizaría un trayecto inaudito, atravesando espacios inmensos que quizás fueran las distancias entre los átomos del nivel microscópico. El sábado, en la sala Nota 79, Jorge Martorell, con su familia de saxofones y su alter ego Pope, desplegó un amplio abanico de juegos sonoros, delicados y contundentes a la vez, y concluyó con una onírica improvisación al piano. Pocos minutos después, la pianista Gemma Lloret nos presentaba su disco Sonder: un repertorio minimalista, impresionista y emotivo. El domingo, la cita anual con el Ágape reunió una gran cantidad de público. Era el ecuador del festival y también la ocasión de disfrutar de la música, la palabra y la comida en igualdad de condiciones. La ceremonia, oficiada por Mancebo Postigo a los fogones, Oriol Luna a los instrumentos y Maria Sevilla a las palabras, transcurrió de la manera más lúdica y feliz posible. Un evento marca de la casa que año tras año crea complicidades definitivas entre artistas y público.

Last Thursday, November 11th, the awaited concert by Lenka Morávková opened the second week of the LEM enlightening the MACBA auditorium with its Bohemian Crystal Instrument. The second Encounter in the Space-Time of the festival, which took place on Friday at GTS headquarters, was a true sonic trip. Christian Dergarabedian and Lluís Surós traveled a few thousand kilometers (one from Argentina and the other from Southeast Asia) not only to give us a concert but also to invite the audience on board of a spaceship that made an unprecedented journey, crossing immense spaces that perhaps were the distances between atoms on a microscopic level. On Saturday, at Note 79, Jorge Martorell, with his family of saxophones and his alter ego Pope, unveiled a wide range of sonic games, delicate and forceful at the same time, concluding with a dreamlike improvisation on the piano. A few minutes later, the pianist Gemma Lloret presented her album Sonder, a minimalist, impressionist and emotional repertoire. On Sunday, the annual event Agape brought together a large audience. The festival reached its halfway point with an opportunity to enjoy music, poetry and food in equal conditions. The ceremony, led by Mancebía Postigo at the kitchen, Oriol Luna on the instruments and Maria Sevilla and her words, proceeded in the funniest and happiest possible way. An event (house brand) that every year creates certain complicities between artists and the audience.

Fotos: ©Ernest Abentín