Tag Archives: Barcelona

Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Oooooooooooooooooooooooo

25 May

En el moment que puja a l’escenari, Aldo Aranda es transforma, es converteix en música i converteix en música tot el que toca. El passat dijous 18 de maig vam poder gaudir de l’encontre entre aquest virtuós percussionista i la brillant arpista i narradora Sarah Nichols a la seu de Gràcia Territori Sonor. El desplegament sonor d’Aranda no desaprofita cap element: la seva veu, el seu cos, les parets, tota mena d’instruments de percussió, el silenci o un tros de paper arrugat són el vehicle d’un relat musical que transcorre per un ampli registre de matisos expressius, sonors i gestuals. Les narracions i l’arpa de Nichols afegeixen a l’escena un aire dolç i oníric que opera com a contrapunt a l’energia i el dinamisme d’Aranda. El repertori que aquests dos músics van oferir en aquesta ocasió inclou autors com Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic i Kurt Schwitters. A aquest darrer pertany el poema fonètic Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del qual Aranda en va interpretar un fragment. Lliscant suaument les seves ungles pel rugós paviment, explorant la sonoritat del llenguatge i servint-se de diferents instruments de percussió, Aranda va exhibir el seu talent musical en una intensa vetllada que va culminar apoteòsicament amb el tema Temazcal, que va fer vibrar la sala al ritme de les maraques.


En el momento en que sube al escenario, Aldo Aranda se transforma, se convierte en música y convierte en música todo lo que toca. El pasado jueves 18 de mayo pudimos disfrutar del encuentro entre este virtuoso percusionista y la brillante arpista y narradora Sarah Nichols en la sede de Gràcia Territori Sonor. El despliegue sonoro de Aranda no desaprovecha ningún elemento: su voz, su cuerpo, las paredes, todo tipo de instrumentos de percusión, el silencio o un trozo de papel arrugado son el vehículo de un relato musical que transcurre por un amplio registro de matices expresivos, sonoros y gestuales. Las narraciones y el arpa de Nichols añaden a la escena un aire dulce y onírico que opera como contrapunto a la energía y el dinamismo de Aranda. El repertorio que estos dos músicos ofrecieron en esta ocasión incluye autores como Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic y Kurt Schwitters. A éste último pertenece el poema fonético Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del cual Aranda interpretó un fragmento. Deslizando suavemente sus uñas por el rugoso pavimento, explorando la sonoridad del lenguaje y sirviéndose de diferentes instrumentos de percusión, Aranda exhibió su talento musical en una intensa velada que culminó apoteósicamente con el tema Temazcal que hizo vibrar a la sala al ritmo de las maracas.


The moment he takes the stage, Aldo Aranda is transformed, he becomes music and turns everything he touches into music. On Thursday, May 18, we were able to enjoy the meeting between this virtuoso percussionist and the brilliant harpist and narrator Sarah Nichols at the Gràcia Territori Sonor headquarters. Aranda‘s sonic deployment does not waste any element: his voice, his body, walls, all kinds of percussion instruments, silence or a crumpled piece of paper are the vehicle of a musical story that goes through a wide register of expressive, sonorous and gestural nuances. The narratives and the harp of Nichols add a sweet and dreamlike air to the scene that works as a counterpoint to the energy and dynamism of Aranda. On this occasion, these two musicians offered a repertoire that includes authors like Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic and Kurt Schwitters. The latter is the composer of the sound poem Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), of wich Aranda performed an excerpt. Gently sliding his nails along the rough pavement, exploring the sonority of the language and using different percussion instruments, Aranda exhibited his musical talent in an intense evening that climaxed apotheosically with the piece entitled Temazcal which made the audience vibrate to the rhythm of the maracas.

fotos: ©ristian vega

Udol, udol

15 May

Una lloba en un saló de te: Lulú Martorell a la seu de Gràcia Territori Sonor, elegantment il·luminada només per càlids llums de peu i il·luminada també la Lulú que, adés salvatge adés tendra, acaronant les tecles del piano o colpejant-les amb ràbia, esgranava les cançons d’amor i droga del Pepe Sales. Amb l’acompanyament de cors subtils o intervencions parlades dels poetes Núria Martínez-Vernis i Martí Sales, el blues va habitar insòlitament l’espai, expandint-se com un gas etílic embriagador que ens va fer creuar, si més no en la nostra imaginació exaltada, el riu Jordà, o el Mississipí o potser el Francolí, de nits, entre udols.


Una loba en un salón de té: Lulú Martorell en la sede de Gràcia Territori Sonor, elegantemente iluminada sólo por cálidas lámparas e iluminada también Lulú quien, ora salvaje ora tierna, acariciando las teclas del piano o golpeándolas con rabia, desgranaba las canciones de amor i droga de Pepe Sales. Con el acompañamiento de coros sutiles o intervenciones habladas de los poetas Núria Martínez-Vernis y Martí Sales, el blues habitó insólitamente el espacio, expandiéndose como un gas etílico embriagador que nos hizo cruzar, como mínimo en nuestra imaginación exaltada, el río Jordán, o el Misisipi, o quizás el Francolí, de noche, entre aullidos.


A wolf in a tearoom: Lulú Martorell at the Gràcia Territori Sonor headquarters, elegantly illuminated with warm lamps as illuminated was Lulú, sometimes wild and others tender, caressing gently the piano keys or kicking them furiously while she was performing Pepe Sales’ songs of love and drug. With the accompaniment of subtle choirs or spoken interventions by poets Núria Martínez-Vernis and Martí Sales, the blues unusually inhabited the room, expanding itself as a heady ethylic gas that made us cross, at least in our exalted imagination, the Jordan river, or the Mississippi, or it was maybe the Francolí, at night, among howls.

fotos: ©ristian vega

W: Les cigonyes somnien amb ser pals de golf / W: Las cigüeñas sueñan con ser palos de golf / W: Storks dream they are golf sticks

28 Apr

W: Les cigonyes somnien amb ser pals de golf

El viatge que G (Gabriel Ventura) + G (Gerard Valverde) + R (Rosa Tharrats) van realitzar el passat 20 d’abril es va iniciar en realitat el 20 de març de 2015 amb una carta a l’estimada Anastasia escrita des d’una habitació d’hotel. Mentre la primera G esgranava de manera constant i parsimoniosa un viatge a través del globus terraqüi transportant un gripau vermell, la segona G creava atmosferes sòniques plenes de silencis elèctrics alhora que manipulava la veu narradora multiplicant-la en un eco interminable. Història amb múltiples ramals i miradors on aturar-se una estona i contemplar amb calma la vida i les projeccions abstractes d’objectes i textures suggeridores sobre fons negre a càrrec d’R. Una vetllada serena d’una estranya inspiració.


W: Las cigüeñas sueñan con ser palos de golf

El viaje que G (Gabriel Ventura) + G (Gerard Valverde) + R (Rosa Tharrats) realizaron el pasado 20 de abril se inició en realidad el 20 de marzo de 2015 con una carta a la querida Anastasia escrita desde una habitación de hotel. Mientras la primera G desgranaba de manera constante y parsimoniosa un viaje a través del globo terráqueo transportando un sapo rojo, la segunda G creaba atmósferas sónicas llenas de silencios eléctricos a la vez que manipulaba la voz narradora multiplicándola en un eco interminable. Historia con múltiples ramificaciones y miradores donde pararse un rato y contemplar con calma la vida y las proyecciones abstractas de objetos y texturas sugerentes sobre fondo negro a cargo de R. Una velada serena de una extraña inspiración.


W: Storks dream they are golf sticks

The journey made by G (Gabriel Ventura) + G (Gerard Valverde) + R (Rosa Tharrats) last April the 20th actually began on the 20th March 2015 with a letter to the beloved Anastasia written from a hotel room. While the first G was explaining a travel through the globe carrying a red toad in a constant and parsimonious fashion, the second G created sound atmospheres full of electric silences while manipulating the narrator voice in a never-ending echo. A story with multiple branching and viewpoints where to stop for a while and from which to stare at life and at the abstract projections made of objects and suggestive textures on a dark background by R. A quiet soirée of a rare inspiration.

fotos: ©ristian vega

El LEM obté novament el Segell EFFE / El LEM obtiene una vez más el Sello EFFE / LEM Festival once again receives the EFFE Label

25 Apr

El LEM obté novament el Segell EFFE

Ens complau comunicar-vos que l’associació Gràcia Territori Sonor ha estat novament reconeguda pel Jurat Internacional Europe for Festivals – Festivals for Europe de la Comunitat Europea, el qual ha atorgat, un cop més, al Festival LEM (International Experimental Music Meeting) el segell EFFE 2017-2018. El LEM continua, per tant, formant part de la comunitat EFFE de festivals (facilitada per la European Festivals Association) que distingeix els festivals que destaquen per la seva qualitat artística i que tenen un impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional. L’impacte mediàtic i l’augment de públic en la darrera edició del festival, així com el reconeixement que significa el distintiu EFFE, ens encoratja a continuar defensant el projecte Gràcia Territori Sonor, convençuts de la seva importància i singularitat en el context de la ciutat i del país i conscients de la seva projecció internacional.

«Un festival més aviat desconegut que mereix rebre suport. És admirable que amb la difícil etiqueta de música “experimental” aquest festival arribi a la gent del territori. El jurat reconeix la qualitat de la comunicació i, especialment, de la pàgina web del festival.»

EFFE International Jury 2017-2018

EFFE_LABEL_LOGO.jpg

El LEM obtiene una vez más el Sello EFFE

Nos complace comunicaros que la asociación Gràcia Territori Sonor ha sido nuevamente reconocida por el Jurado Internacional Europe for Festivals – Festivals for Europe de la Comunidad Europea, que ha otorgado, una vez más, al Festival LEM (International Experimental Music Meeting) el sello EFFE 2017-2018. El LEM sigue, por tanto, formando parte de la comunidad EFFE de festivales (facilitada por la European Festivals Association) que distingue a los festivales que destacan por su calidad artística y que tienen un impacto significativo a nivel local, nacional e internacional. El impacto mediático y el aumento de público en la última edición del festival, así como el reconocimiento que significa el distintivo EFFE, nos alienta a continuar defendiendo el proyecto Gràcia Territori Sonor, convencidos de su importancia y singularidad en el contexto de la ciudad y del país y conscientes de su proyección internacional.

«Un festival más bien desconocido que merece recibir apoyo. Es admirable que con la difícil etiqueta de música “experimental” este festival llegue a la gente del territorio. El jurado reconoce la calidad de la comunicación y, especialmente, de la página web del festival. »

EFFE International Jury 2017-2018

EFFE_LABEL_LOGO.jpg

LEM Festival once again receives the EFFE Label

We are pleased to announce that Gràcia Territori Sonor association has again been acknowledged by the EFFE International Jury 2017-2018 (Europe for Festivals – Festivals for Europe) and LEM Festival – International Experimental Music Meeting has once again been selected to receive the EFFE Label 2017-2018. This means that LEM remains part of the EFFE festival community, facilitated by the European Festivals Association, which consists of festivals that stand for artistic quality and have a significant impact on the local, national and international level. Media impact and a significant increase in audience recorded in the last edition of the festival, as well as the acknowledgment that EFFE Label means, encourages us to continue to uphold the GTS project being convinced of its importance and uniqueness locally and nationally, and aware of its international projection.

«Rather unknown festival that deserves to be supported. Admirable that with this difficult label of “experimental” music the festival goes to the people living in the area. The jury salutes the quality of the communication and especially the website of the festival.»

EFFE International Jury 2017-2018

EFFE_LABEL_LOGO.jpg

1a Exposició i 3r Encontre en l’Espai-Temps

12 Apr
DUES ACCIONS LA PROPERA SETMANA
DOS ACCIONES LA PRÓXIMA SEMANA
TWO ACTIONS NEXT WEEK

19-20 abril / April 19-20


PERSPECTIVES I DISTORSIONS 2017 – PERSPECTIVAS Y DISTORSIONES 2017 – PERSPECTIVES AND DISTORTIONS 2017
PRIMERA EXPOSICIÓ + ACCIÓ / PRIMERA EXPOSICIÓN + ACCIÓN / FIRST EXHIBITION + ACTION

flyer_expo01_2017(2)PULP Á FEIRA

Cuina ficció a un exoplaneta anomenat Galícia

MANCEBÍA POSTIGO

Seu de GTS (c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona)
Dimecres 19 d’abril a les 19h / Miércoles 19 de abril a las 19h / Wednesday, April the 19th  7 pm
Horari de visita de dilluns a dijous, de 11am a 1.30pm / Horario de visita de lunes a jueves, de 11am a 1.30pm / Opening hours From Monday to Thursday, 11am to 1.30pm
entrada lliure – entrada libre – free entrance

Imagini l’extrema confusió que pot suscitar la distribució i correcte ús dels diferents coberts i copes per als éssers xenomòrfics, aquest ampli grup d’extraterrestres que comprèn des de formes de vida indefinides, amb molts ulls o braços, fins a entitats etèries similars a un núvol. Per no parlar de la grossière erreur d’oferir-li un pop a la gallega a un visitant cefalòpode. Visualitzi ara Ana María Matute i Timothy Leary conduint un lisèrgic taller de biodança a l’Espai Terapèutic Psicoemocional La Finestra de Gràcia. A continuació afini l’olfacte: bullits de dent, acusmàtics tentacles, efluvis d’aiguardent clandestí, alquímies de rebotiga, fruita fermentada i apicultura gonza. Amb l’exposició es vol obrir un vòrtex extrasensorial per tal de mostrar les diverses selenografies, potatges gastrosòfics i levitacions editorials del col·lectiu artístic. Mancebía Postigo és el projecte que Oliver Mancebo i Mar Cianuro tenen en comú. A la inauguració, Mancebia Postigo oferirà una performance en col·laboració amb l’artista sonor Jaco, on el platet volador principal consistirà en una ‘amplificació de pop á feira amb Peta Zetas de pimentó sobre llit patatafísic’ que serà servit als assistents. Exposició coordinada per GTS i Laura Ventura.

Imagine la extrema confusión que puede suscitar la distribución y correcto uso de los diferentes cubiertos y copas para los seres xenomórficos, este amplio grupo de extraterrestres que comprende desde formas de vida indefinidas, con muchos ojos o brazos, hasta entidades etéreas similares a una nube. Por no hablar del grossière erreur de ofrecerle un pulpo a la gallega a un visitante cefalópodo. Visualice ahora a Ana María Matute y a Timothy Leary conduciendo un lisérgico taller de biodanza en el Espacio Terapéutico Psicoemocional La Finestra de Gràcia. Después afine el olfato: sopas de diente, acusmáticos tentáculos, efluvios de aguardiente clandestino, alquimias de trastienda, fruta fermentada y apicultura gonza. Con la exposición se quiere abrir un vórtice extrasensorial para mostrar las diversas selenografías, potajes gastrosóficos y levitaciones editoriales del colectivo artístico. Mancebía Postigo es el proyecto que Oliver Mancebo y Mar Cianuro tienen en común. En la inauguración, Mancebo Postigo ofrecerá una performance en colaboración con el artista sonoro Jaco, en la cual el platillo volador principal consistirá en una ‘amplificación de pulpo á feira con Peta Zetas de pimentón sobre lecho patatafísic’ que será servido al los asistentes. Exposición coordinada por GTS y Laura Ventura.

Let’s imagine the extreme confusion that may create the distribution and correct use of the different cutlery and cups to xenomorphic beings, this large group of aliens ranging from indefinite life forms with many eyes or arms to ethereal entities akin to a cloud. Not to mention the grossière erreur it would be to offer a Galician-style octopus to a cephalopod visitor. Now, let’s visualize Ana Maria Matute and Timothy Leary conducting a lysergic biodance workshop at the Psycho-emotional Therapeutic Space La Finestra de Gràcia. After that, let’s sharpen our sense of smell: tooth soups, acousmatic tentacles, scents of clandestine liquor, backroom alchemies, fermented fruit and gonzo beekeeping. The exhibition is intended to open an extrasensory vortex in order to show the various selenographies, gastrosophical potages and editorial levitations by the artistic collective. Mancebía Postigo is a project by Oliver Mancebo and Mar Cianuro. Mancebía Postigo will offer a performance in collaboration with the sound artist Jaco at the opening of the exhibition, where the main flying saucer will be an ‘amplification of pulpo á feira with red pepper peta zetas over a pataphysic bed’, wich will be served to the attendants. Exhibition coordinated by GTS and Laura Ventura.

 


ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2017 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2017 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2017
TERCERA ACCIÓ / TERCERA ACCIÓN / THIRD ACTION

GABRIEL VENTURA + GERARD VALVERDE + ROSA THARRATS

G+G+R=W

dijous 20 d’abril a les 20h / jueves 20 de abril a las 20h / Thursday, April the 20th  8 pm
Seu de GTS (c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona)
donacions al final de l’acció – donaciones al final de la acción – donations at the end of the action

Gabriel Ventura i Gerard Valverde es van conèixer a un institut altempordanès durant els últims cursos de secundària, i des de llavors no han deixat de buscar ocasions per mesclar els mons poètics i sonors. L’últim cop va ser el 2014 arran de la presentació del llibre de poesia Ignar (Edicions Poncianes, 2013) de Gabriel Ventura, quan van escenificar una peça conjunta a l’Arts Santa Mònica. Tres anys després, (G)abriel Ventura i (G)erard Valverde tornen amb una peça que mixtura la recitació poètica i el live electronics al voltant dels textos i imatges del seu segon llibre, W, recentment publicat per Edicions Poncianes, el disseny i les imatges del qual han estat realitzats per l’artista i dissenyadora (R)osa Tharrats. G+G+R=W ens proposa un viatge sonor a través de ciutats desconegudes i remotes a partir de la veu i els poemes de Ventura i el seu processament electrònic en viu per part de Valverde, juntament amb les projeccions visuals de Tharrats.

Gabriel Ventura y Gerard Valverde se conocieron en un instituto altoampurdanés durante los últimos cursos de secundaria, y desde entonces no han dejado de buscar ocasiones para mezclar los mundos poéticos y sonoros. La última vez fue en 2014 a raíz de la presentación del libro de poesía Ignar (Edicions Poncianes, 2013) de Gabriel Ventura, cuando escenificaron una pieza conjunta en el Arts Santa Mónica. Tres años después, (G)abriel Ventura y (G)erard Valverde vuelven con una pieza que mixtura la recitación poética y el live electronics alrededor de los textos e imágenes de su segundo libro, W, recientemente publicado por Edicions Poncianes, el diseño y las imágenes del cual han sido realizados por la artista y diseñadora (R)osa Tharrats. G+G+R=W nos propone un viaje sonoro a través de ciudades desconocidas y remotas a partir de la voz y los poemas de Ventura y su procesamiento electrónico en vivo por parte de Valverde, junto con las proyecciones visuales de Tharrats.

Gabriel Ventura and Gerard Valverde met at the end of high school in the region of Alt Empordà and they haven’t miss an opportunity to mix sound and poetry worlds since. The last time they did so was in 2014 following the presentation of the poetry book Ignar (Edicions Poncianes, 2013) by Gabriel Ventura, when they staged a joint piece at Arts Santa Monica venue. Three years later, (G)abriel Ventura and (G)erard Valverde are back with a piece that mixes reciting poetry and live electronics around texts and pictures of his second book, W, recently published by Edicions Poncianes, with images and design By artist and designer (R)osa Tharrats. G+G+R=W proposes a sound trip through unfamiliar and remote cities starting from the Ventura’s voice and poems and its live electronic processing by Valverde, along with visual projections by Tharrats.

Encontre fascinant / Encuentro fascinante / Fascinating encounter

12 Apr

Encontre fascinant

El passat dijous 6 d’abril va tenir lloc el segon Encontre en l’Espai-Temps. Poc després de les vuit del vespre, la viola de roda iniciava el seu so encisador i els primers traços apareixien sobre l’extens llenç que ocupava tota la paret esquerra de la sala. El dibuix anava prenent forma i evolucionava en l’espai a mida que la música avançava en el temps, tot plegat donant lloc a un encontre fascinant on les línies i els colors creats per Joma il·lustraven la historia que Marc Egea evocava fent sonar el seus instruments i la seva veu de forma màgica. Un viatge constant, per moments temperamental, i amb una càrrega expressiva que va captivar el públic des del principi. Sens dubte, una experiència privilegiada. Per als qui no vau tenir la fortuna de gaudir d’aquesta acció en viu, aquí us en deixem algunes imatges.


Encuentro fascinante

El pasado jueves 6 de abril tuvo lugar el segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo. Poco después de las ocho de la tarde, la zanfona iniciaba su sonido hechicero y los primeros trazos aparecían sobre el extenso lienzo que ocupaba toda la pared izquierda de la sala. El dibujo iba tomando forma y evolucionaba en el espacio a medida que la música avanzaba en el tiempo, todo ello dando lugar a un encuentro fascinante donde las líneas y los colores creados por Joma ilustraban la historia que Marc Egea evoca haciendo sonar sus instrumentos y su voz de forma mágica. Un viaje constante, por momentos temperamental, y con una carga expresiva que cautivó al público desde el principio. Sin duda, una experiencia privilegiada. Para los que no tuvisteis la fortuna de disfrutar de esta acción en vivo, aquí os dejamos algunas imágenes.


Fascinating encounter

Last Thursday, April 6, the second Encounter in the Space-Time took place. Shortly after eight o’clock in the evening, the hurdy gurdy began its charming sound and the first strokes appeared on the large canvas that covered the entire left wall of the room. The drawing kept taking shape and evolving in space as the music progressed in time, all of this resulting in a fascinating encounter where the lines and colours created by Joma illustrated the story that Marc Egea evoked by playing his instruments accompanied magically with his voice. A constant journey, temperamental at times, and expressively charged, captivating the audience since the very beginning. Doubtlessly, a privileged experience. Here there are some pictures for those who were not fortunate enough to enjoy this live action.

IMGP4003IMGP4094IMGP4019IMGP4096IMGP4076IMGP4099IMGP4061IMGP4097IMGP4044IMGP4002IMGP4092IMGP4021IMGP4077joma&egea

fotos: ©ristian vega

2n Encontre en l’Espai-Temps

30 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2017 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2017 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2017
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

Marc Egea + JOMA

Horitzó d’esdeveniments

dijous 6 d’abril a les 20h / jueves 6 de abril a las 20h / Thursday, April the 6th  8 pm
Seu de GTS (c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona)
donacions al final de l’acció / donaciones al final de la acción / donations at the end of the action

MARC EGEA + JOMA – HORITZÓ D’ESDEVENIMENTS
Músic (viola de roda, flabiol…) i compositor amb més de 30 discs enregistrats,  Marc Egea debuta el 1990 amb Músics de Safeu i més endavant amb El Pont d’Arcalís. A partir de 2005 col·labora amb nombrosos artistes d’arreu de diversos estils. Cofundador de diversos projectes musicals (Kaulakau, Dindùn, Alenky…). És compositor i intèrpret en l’àmbit de la dansa, el teatre i els recitals de poesia i freqüenta el món de la lliure improvisació. Josep M. Rius, JOMA, artista plàstic i dibuixant amb una llarga trajectòria en el dibuix a premsa (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), ha publicat una fonda recreació visual del món homèric: L’Odissea i La Ilíada (2007-2013). Amb Viatge Incessant, una sèrie d’accions efímeres al llarg de la Mediterrània (2003 – in progress), participa en el debat sobre la llibertat de moviments de les persones. Treballa en el projecte Uns i Altres, amb músics improvisadors en directe que aborda l’èxode dels desplaçats. Marc Egea i JOMA establiran un horitzó d’esdeveniments a la seu de GTS, o sia, una frontera en l’espai-temps més enllà de la qual cap observador no pot percebre res. Us convidem a situar-vos a aquesta banda de l’horitzó i a gaudir dels esdeveniments sinestèsics imprevistos eixits de la imaginació d’Egea i JOMA.

MARC EGEA + JOMA – HORIZONTE DE EVENTOS
Músico (zanfona, flabiol…) y compositor con más de 30 discos grabados, Marc Egea debuta en 1990 con Músics de Safeu y más adelante con El Pont d’Arcalís. A partir de 2005 colabora con numerosos artistas de todo el mundo, de diversos estilos. Cofundador varios proyectos musicales (Kaulakau, Dindùn, Alenky…). Es compositor e intérprete en el ámbito de la danza, el teatro y los recitales de poesía y frecuenta el mundo de la improvisación libre. Josep Mª Rius, JOMA, artista plástico  y dibujante con una larga trayectoria en el dibujo en prensa  (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), ha publicado una honda recreación visual del mundo homérico: La Odisea y La Ilíada (2007 – 2013). Con Viatge Incessant, una serie de acciones efímeras a lo largo del Mediterráneo (2003 – in progress), participa en el debate sobre la libertad de movimientos de las personas. Trabaja en el proyecto Uns i Altres, con músicos improvisadores en directo que aborda el éxodo de los desplazados. Marc Egea y JOMA establecerán un horizonte de sucesos en la sede de GTS, o sea, una frontera en el espacio-tiempo más allá de la cual ningún observador puede percibir nada. Os invitamos a situaros a este lado del horizonte y a disfrutar de los eventos sinestésicos surgidos de la imaginación de Egea y JOMA.

MARC EGEA + JOMA – EVENT HORIZON
Musician (hurdy-gurdy, flabiol…) and composer with over 30 records published, Marc Egea started his career in 1990 with Músics de Safeu and, later with El Pont d’Arcalís. Since 2005 he collaborates with a big number of artists from all over the world and diverse styles. He is co-founder of projects like Kaulakau, Dindùn, Alenky…). He is a composer and player in the fields of dance, theatre and poetry sayings and he frequents the world of free improvisation. Josep M. Rius, JOMA, plastic artist and draughtsman with a long career in drawing for printed media (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), has published a deep visual recreation of the Homeric world: The Odyssey and The Iliad (2007 – 2013). With Viatge Incessant, a series of ephemeral actions around the Mediterranean (2003 – in progress), he participates in the debate around people’s freedom of movement. He works in the project Uns i Altres that tackles the exodus of refugees, with musicians improvising alive. Marc Egea and JOMA will set an event horizon at the GTS headquarters, that is, a border in space-time beyond which no observer is able to perceive anything. We invite you to place yourselves at this side of the horizon and to enjoy the  synaesthetic events emerged from Egea and JOMA’s imagination.