Tag Archives: Barcelona

A cuit i amagar / Hide-and-seek / Al escondite

10 Apr

A cuit i a amagar

Dos extraordinaris músics es coneixen i un parell d’hores més tard, amb el sol “assaig” de la prova de so, comencen el concert. Annika Francke (saxo alt, percussions i “tub de vent”) i Mau Boada (guitarra i efectes) van protagonitzar una persecució musical de 40 minuts que va despertar l’admiració dels assistents. La cursa esbojarrada va creuar diversos paisatges sonors ben contrastats, des de rabeigs tranquils on els músics s’entretenien a jugar amb l’harmonia fins a esquerpes pendents on el joc s’articulava al voltant del ritme i el groove. Nombrosos i intensos van ser els moments de trobada d’aquests dos músics en l’espai i el temps d’aquest viatge improvisat. Aplaudiments.


Al escondite

Dos extraordinarios músicos se conocen y un par de horas más tarde, con el único “ensayo” de la prueba de sonido, empiezan el concierto. Annika Francke (saxo alto, percusiones y “tubo de viento”) y Mau Boada (guitarra y efectos) protagonizaron una persecución musical de 40 minutos que despertó la admiración de los asistentes. La alocada carrera cruzó diversos paisajes sonoros muy contrastados, desde remansos tranquilos donde los músicos se entretenían jugando con la harmonía hasta ariscas pendientes donde el juego se articulaba alrededor del ritmo y el groove. Numerosos e intensos fueron los momentos de encuentro de estos dos músicos en el espacio y el tiempo de este viaje improvisado. Aplausos.


Hide-and-seek

Two outstanding musicians meet and, a couple of hours later, with the soundcheck as the sole “rehearsal”, they start the concert. Annika Francke (alto sax, percussions and “wind pipe”) and Mau Boada (guitar and effects) performed a 40-minutes music chase that aroused the admiration of the audience. The crazy race went across diverse and contrasting sonic landscapes, from quiet backwaters where the musicians had fun by playing with the harmony, up to fierce slopes where play was articulated around rhythm and groove. Numerous and intense where the moments when these two musicians met in the space and time of this improvised trip. Applause.

fotos: ©ristian vega

Advertisements

Poetic beats

3 Apr

Beats poètics

No és de matinada, són les vuit del vespre tocades. Al fons de l’escenari es visualitzen els errors digitals creats per l’Anna Sevilla. Els dits sobre la màquina d’escriure emeten un batec mecanogràfic incansable que es barreja amb les pulsacions electròniques del Joan Martínez. La veu de la Maria Sevilla travessa l’ombra d’aquest encontre sense sentit intensament articulat per la poesia. Un error perfecte. No és de matinada.


Beats poéticos

No es de madrugada, son las ocho de la noche. Al fondo del escenario se visualizan los errores digitales creados por Anna Sevilla. Los dedos sobre la máquina de escribir emiten un latido mecanográfico incansable que se mezcla con las pulsaciones electrónicas de Juan Martínez. La voz de María Sevilla atraviesa la sombra de este encuentro sin sentido intensamente articulado por la poesía. Un error perfecto. No es de madrugada.


Poetic beats

It’s not dawn, it’s eight o’clock at night. Anna Sevilla’s glitchy visuals are displayed on the background of the stage. On a typewriter, typing fingers produce a tireless sound like a mechanical heartbeat that is mixed with the electronic pulsations of Juan Martínez. The voice of María Sevilla goes through the shadow of this meaningless encounter intensely articulated by poetry. A perfect mistake. It’s not dawn.

fotos: ©ristian vega

LEM Live Series: first album

1 Feb
COMENCEM A PUBLICAR EN EL NOSTRE CANAL BANDCAMP ELS MILLORS MOMENTS DEL FESTIVAL LEM DELS DARRERS ANYS
EMPEZAMOS A PUBLICAR EN NUESTRO CANAL BANDCAMP LOS MEJORES MOMENTOS DEL FESTIVAL LEM DE LOS ÚLTIMOS AÑOS
WE START THE PUBLISHING OF THE BEST MOMENTS OF THE RECENT LEM FESTIVALS IN OUR BANDCAMP CHANNEL

RECORDED LIVE LEM 27th OCTOBER 2017

FEDERICO FENU: trombone, voice, live electronics, Farfisa combo compact Red Organ (Drone)

Recorded live by Pablo Miranda at Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Barcelona, on the 27th October 2017 during the XXII LEM Festival

Produced by Gràcia Territori Sonor

 

escolta i descarrega / escucha y descarga / listen and download

Gràcia Territori Sonor recomana / recomienda / recommends

31 Oct

Dilluns 6 de novembre / lunes 6 de noviembre / Monday 6th November
21 h
Sala Apolo
c/ Nou de la Rambla 113
08004 Barcelona

ORIOL PERUCHO TRIBUTE CONCERT
info/tickets

El 16 de gener de l’any passat va morir l’Oriol Perucho, un dels referents clau de les avantguardes musicals a casa nostra.
Des que el 1970 va crear la mítica banda Perucho’s, Perucho, no va parar de tocar la bateria, de compondre i d’improvisar, sempre rebutjant els camins fàcils i buscant-ne de nous per explorar. Va passar per diverses bandes, algunes de culte per a l’escena musical més avantguardista, com Tropopausa, Koniec, Moisés, Moisés, Bel Canto Orchestra d’en Pascal Comelade, Les Anciens, Cebos Enrique, Mil Pesetas, etc. A més va enregistrar tres discos en solitari on va plasmar el seu univers més personal.
Un grup d’amics i músics hem volgut posar el nostre gra de sorra per recordar-lo. El documental, la reedició de la seva obra en solitari i el concert homenatge sorgeixen d’aquesta voluntat de reivindicar Perucho i la seva obra.
Diumenge 5 de novembre, 13h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33 – 08001 Barcelona
Presentació de la caixa Oriol Perucho
Recull els tres discos en solitari de Perucho en edició facsímil: “Insultó, lo multaron y dejó de comer” (1992), “Zapping CD” (1994) i “Así pasan 45 minutos” (1999), un DVD amb el documental de Martí Sans “Oriol Perucho in memoriam” i un CD de bonus tracks amb rareses i peces de l’Oriol en solitari o amb formacions com Perucho’s, Tropopausa, Koniec, Moisés Moisés, Bel Canto Orquestra, Accidents Polipoètics i Cebos Enrique. Tot això acompanyat d’un llibret amb fotografies i textos de músics, amics i periodistes, com Pau Riba, Víctor Nubla, David Picó, Lolita Bosch, Roger Fortea, Jack Torrance, Pascal Comelade, Ramon Solé, David Castillo, Jordi Bianciotto, Salvador Llopart y Julià Guillamon, entre d’altres.
Dilluns 6 de novembre,
Sala Apolo, dins del cicle “Caprichos de Apolo”
Nou de la Rambla, 113 – 08004 Barcelona
Venda d’entrades
Anticipada: 12€
Apolo 113: 9€ (Per socis de l’Apolo, registrar-se és gratuït)
Taquilla: 15€
Escamot Voll-Inga (Homenatge a Oriol Perucho)
Per l’escenari passaran amics i companys musicals d’en Perucho, reunits en la banda, formada per l’ocasió, Escamot Voll-Inga (Eduard Altaba, Enric Cervera, Saki Guillem, Nèstor Munt, Jordi Nico, Pep Pascual, Oriol Pons de Vall “Ginger”, Quicu Samsó, Ramon Solé, Martí Soler, Rafael Zaragoza “Zarita”) i la col·laboració de Moisés, Moisés (Jordi Golmayo, Oriol Luna, Pep Pascual, David Soler), BEC (Pierre Bastien, Juan Crek, Eli Gras), Cabosanroque (Roger Aixut, Oriol Luna, Pepe Segui, Laia Torrent), Mil Cogotes (Roger Atrofe, Hara Kraan, Oriol Luna), Bel Canto Orchestra (Roger Atrofe, Enric Casassas, Pascal Comelade, Gat, Pierre Bastien), Lluis Murillo, Pau Riba, Anna Subirana, Xavier Theros i la ballarina Sònia Sánchez.

Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

31 Oct

Floy Krouchi + Rayo-60

El darrer Encontre Espai-Temps de l’any obria la quarta setmana del LEM 2017 amb un concert hipnòtic i ingràvid. Potser per a uns espectadors es tractés d’una experiència en aigües profundes i per a altres d’un viatge més enllà del sistema solar. El que és ben cert és que la música que van inventar Floy Kouchi i Ander Agudo no transitava la matèria sòlida dels paisatges, sinó les zones ingràvides, de vegades lleugeres, d’altres, denses. Ells van explicar que no havien preparat aquella música, solament havien parlat del somni i de l’insomni. I va ser a aquests terrenys onírics on ens van portar.

El último Encuentro en el Espacio-Tiempo del año abría la cuarta semana del LEM 2017 con un concierto hipnótico e ingrávido. Quizás para unos espectadores se tratara de una experiencia en aguas profundas y para otros de un viaje más allá del sistema solar. Lo que es bien cierto es que la música que inventaron Floy Kouchi y Ander Agudo no transitaba la materia sólida de los paisajes, sino las zonas ingrávidas, a veces ligeras, otras, densas. Ellos explicaron que no habían preparado aquella música, solamente habían hablado del sueño y del insomnio. Y fue a estos terrenos oníricos donde nos llevaron.

The fourth week of LEM 2017 began with a hypnotic and weightless concert. This was the last Encounter in the Space-Time of the year. Perhaps It was a deep-water experience for some, maybe a journey beyond the solar system for others. However, it is quite certain that the music that Floy Kouchi and Ander Agudo invented didn’t walked among the solid matter of the landscapes, but it did through weightless areas, sometimes thin, sometimes thick. They said that they had not previously worked on that music, they had only talked about sleep and insomnia. These dreamlike worlds is where they took us.

 

fotos: © Ernest Abentín

Oriol Perucho in memoriam by Martí Sans

La mort d’Oriol Perucho al gener de 2016 va activar tota una sèrie de mecanismes de recuperació de l’obra d’aquest extraordinari músic, peça clau de bandes com ara Tropopausa i Koniec, entre molts d’altres i, per tant, de l’escena musical d’avantguarda de Barcelona dels 70s, 80, i 90s. Una d’aquestes accions és aquest magnífic documental dirigit per Martí Sans, que es va poder veure a la Filmoteca de Catalunya en el marc del LEM, que integra aproximacions a la seva obra amb testimonis entranyables dels músics que el van conèixer.

La muerte de Oriol Perucho en enero de 2016 activó una serie de mecanismos de recuperación de la obra de este extraordinario músico, pieza clave de bandas como Tropopausa y Koniec, entre muchas otras y, por tanto, de la escena musical de vanguardia de Barcelona de los 70s, 80s y 90s. Una de estas acciones es este magnífico documental dirigido por Martí Sans, que se pudo ver en la Filmoteca de Catalunya en el marco del LEM, que integra aproximaciones a su obra con testimonios entrañables de los músicos que lo conocieron.

The death of Oriol Perucho in January 2016 triggered a series of mechanisms owing to the recovering of the work of this extraordinary musician, a keystone of bands such as Tropopausa and Koniec, among many others and, thus, of the Barcelona’s avant-garde music scene of the 70s, 80, and 90s. One of such actions is this excellent documentary directed by Martí Sans, that could be watched at the Filmoteca de Catalunya in the framework of the LEM, which integrates approaches to his work with touching statements by the musicians who had known him.

fotos: © Ernest Abentín

Federico Fenu

Amb Sociopatie, el trombonista i també teclista Federico Fenu ens va proposar un viatge d’alta volada a Sardenya, una evocació dels seus paisatges abruptes, del clima de l’“illa del vent”, sobrenom que rep també aquesta illa. Música penetrant, de ritme lent, d’una bellesa extrema, en certs moments, bastida a partir de capes sonores que el mateix Fenu disparava amb loops. Gràcies a l’intercanvi del Dispositiu LEM amb el Signal Festival (Cagliari, Sardenya), vam descobrir el talent d’aquest músic d’Oristano, al bell mig de l’illa del vent.

Con Sociopatie, el trombonista y también teclista Federico Fenu nos propuso un viaje de altos vuelos a Cerdeña, una evocación de sus paisaje abruptos, del clima de la “isla del viento”, sobrenombre que recibe también esta isla. Música penentrante, de ritmo lento, de una belleza extrema, a veces, concebida a partir de capas sonoras que el propio Fenu disparaba mediante loops. Gracias al intercambio del Dispostivo LEM con el Signal Festival (Cagliari, Cerdeña), descubrimos el talento de este músico de Oristano, en el centro de la isla del viento.

With Sociopatie, the trombonist as well a keyboard player, Federico Fenu, proposed a high-flying travel to Sardinia, an evocation of its abrupt landscapes and the climate of the “island of the wind”, a nickname of this island. A penetrating music, with a slow beat and of an extreme beauty that was built in particular moments upon sonic layers triggered with loops by Fenu himself.  Thanks to the exchange procedure of the LEM Festival with the Signal Festival (Cagliari, Sardinia), we have discovered the talent of this musician from Oristano, at the very centre of the island of the wind.

fotos: © Ernest Abentín

Inire

D’esquenes al públic, i de cares a una gran pantalla on es projectaven formes abstractes que oscil·laven, es trancaven i recomponien al dictat de les ones sonores, Malgorzata Dancewicz i Krzysztof Pawlik, Inire, van desenvolupar una sessió d’exquisida electrònica a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Quaranta minuts d’ones electromagnètiques, ara guspirejants i punyents, ara més lliscants i melòdiques en una atmosfera reposada que convidava a l’escolta atenta.

De espaldas al público, y de cara a una gran pantalla donde se proyectaban formas abstractas que oscilaban, se rompían y recomponían al dictado de las ondas sonoras, Malgorzata Dancewicz y Krzysztof Pawlik, Inire, desarrollaron una sesión de exquisita electrónica en la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Cuarenta minutos de ondas electromagnéticas, ora crepitantes y lacerantes, ora más deslizantes y melódicas en una atmósfera reposada que invitaba a la escucha atenta.

Showing their backs to the audience and their faces to a big screen where abstract forms were projected, oscillating, breaking and recomposing themselves under the dictation of sonic waves, Malgorzata Dancewicz and Krzysztof Pawlik, Inire, developed a session of exquisite electronics at the Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Forty minutes of electromagnetic waves, now crackling and wounding, then more sliding and melodic in a relaxed atmosphere that invited to an attentive listening.

fotos: © Ernest Abentín

Warp Trio

Era un dels plats forts del festival i l’assistència de públic va desbordar el local, deixant els més tardaners sense l’oportunitat d’entrar-hi. Era la primera vegada que el Barcelona Pipa Club es convertia en un escenari LEM, amb càrrega simbòlica afegida: la nova sala es troba al downtown de la Vila de Gràcia. El trio de New York, convertit en quartet, van bastir un concert brillant en el qual van abordar vertiginosament, i sense solució de continuïtat, estils i llenguatges molt diversos, amb el seu eclecticisme tan característic, adobat amb grans dosis de virtuosisme i molt sentit de l’humor. Progressiu, contemporani, jazz, rock, barroc? Warp Trio.

Era uno de los platos fuertes del festival y la asistencia de público desbordó el local, dejando a los más tardones sin la oportunidad de entrar. Era la primera vez que el Barcelona Pipa Club se convertía en un escenario LEM, con carga simbólica añadida: la nueva sala se encuentra en el downtown de la Vila de Gràcia. El trío de New York, convertido en cuarteto, construyó un concierto brillante en el cual abordaron vertiginosamente, y sin solución de continuidad, estilos y lenguajes muy diversos, con su eclecticismo tan característico, adobado con grandes dosis de virtuosismo y mucho sentido del humor. ¿Progresivo, contemporáneo, jazz, rock, barroco? Warp Trio.

 

This was one of the main attractions of the festival and the public attendance exceeded the club’s capacity, leaving the most tardy unable to enter. It was the first time that the Barcelona Pipa Club became a LEM stage, with an added symbolic load: the new venue is located in the Vila de Gràcia downtown. This trio from New York, turned into a quartet, built a brilliant concert in which they vertiginously tackled, without any solution of continuity, different styles and languages, with their so distinctive eclecticism, enriched with great deal of virtuosity and lots of sense of humor. Progressive, contemporary, jazz, rock, baroque? Warp Trio.

 

fotos: © Ernest Abentín

Dj de la Muerte

El Grog va acollir la festa de cloenda del festival, allà ens vam trobar uns i altres per celebrar la fantàstica edició del LEM d’aquest any. L’encarregat d’oficiar va ser DJ de la Muerte.  Donar sortida a la sessió amb la sintonia que Antón García Abril va compondre el 1974 per a la sèrie El hombre y la tierra i esquitxar-ho amb els severs i alhora tendres diàlegs d’Accidents Polipoètics, va ser tota una declaració de principis. La resta? Música tan espurnejant com perillosa.

El Grog acogió la fiesta de clausura del festival, allá nos encontramos unos y otros para celebrar la fantástica edición del LEM de este año. El encargado de oficiar fue DJ de la Muerte. Dar salida a la sesión con la sintonía que Antón García Abril compuso el 1974 para la serie El hombre y la tierra y salpicarlo con los severos y a la vez tiernos diálogos de Accidents Polipoètics, fue toda una declaración de principios. ¿El resto? Música tan chispeante como peligrosa.

The Grog bar hosted the closing party of the festival, there we gather together to celebrate the fantastic LEM edition of this year. DJ de la Muerte was the master of ceremonies. Starting the session with the tune that Antón García Abril composed in 1974 for the documental series El hombre y la tierra, and seasoning it with the harsh but at the same time soft talks by Accidents Polipoètics, it was really a declaration of principles. The rest? Music as sparkling as dangerous.

 

fotos: © Ernest Abentín

 

 

BYE BYE LEM 2017!

30 Oct
GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE: THANK YOU!
GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2017!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2017!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2017: THANK YOU!

ALDO ARANDA, TRUNA, IYARI, MARTA SAINZ, ANTONIA FUNES, LES MUTANTS MAHA, DERIVA ENSEMBLE, JOSEP LLUÍS GALIANA, NÚRIA ANDORRÀ, LÊ QUAN NINH, QUIM DIAZ, CABOSANROQUE, JOSEP PEDRALS, TOLV, NAD SPIRO, PRIMO GABBIANO, EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA, ALENKY, BIG OK, ADRIANA PETIT, THE LEGENDARY PINK DOTS, ESTER XARGAY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, JOSEP MARIA BALANYÀ, ORCHESTRA FIRELUCHE, LINALAB, ANISOTROPIC PERTURBATIONS, FLOY KROUCHI, RAYO-60, MARTÍ SANS, FEDERICO FENU, INIRE, WARP TRIO, JAVI ÁLVAREZ

I A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS,
ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY
Y A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO,
LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO
AND TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR

 

NÚRIA ANDORRÀ, MANEL SALAS, MARC EGEA, JOMA, GABRIEL VENTURA, GERARD VALVERDE, ROSA THARRATS, MANCEBÍA POSTIGO, LULÚ MARTORELL, NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS, MARTÍ SALES, ALDO ARANDA, SARAH NICHOLS, DUO VIK-VAPORÚ, MARÍA DURÁN, VÍCTOR G. ROCA, JUAN VICO, LINA BAUTISTA, PATRICIA USERO, JACO, IKLO, ELI GRAS, CÈLIA SÁNCHEZ-MÚSTICH, ENRIC CASASSES, PEP PASCUAL

I TAMBÉ A LES 2314 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACTIVITATS D’ENGUANY!!!!!!!

Y TAMBIÉN A LAS 2314 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES DE ESTE AÑO!!!!!!!

AS WELL AS TO THE 2314 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!


ENS VEIEM AL
LEM 2018 !

¡NOS VEMOS EN
EL LEM 2018 !

SEE YOU IN THE
LEM 2018 !

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc
sigue nuestras próximas actividades en este bloc
follow our next activities on this blog


 

LEM 2017: Crònica de la tercera setmana / Crónica de la tercera semana / Chronicle of the third week

24 Oct

Ester Xargay + Miquel Àngel Marín

Ara m’estiraré aquí al terra, cobert amb un plàstic i tocaré el clarinet. Seré un conductor de cotxe. Vosaltres -dirigint-se al públic- aneu en autobús- va explicar Miquel Àngel Marín als assistents mentre Ester Xargay procedia a estendre’ls per damunt un gran plàstic translúcid. Aquest va ser un dels moments patafísics del recital o performance o celebració, però no l’únic. La poesia, l’acordió i el clarinet van estar presents, es van trobar i van dialogar amb un esperit de llibertat esquitxat de moltes altres sorpreses, com ara una inesperada versió de Jesus’ Blood Never Failed Me Yet.

Ahora me tumbaré aquí en el suelo, cubierto con un plástico, y tocaré el clarinete. Seré un conductor de coche. Vosotros -dirigiéndose al público- vais en autobús- explicó Miquel Àngel Marín a los asistentes mientras Ester Xargay procedía a extenderles por encima un gran plástico translúcido. Éste fue uno de los momentos patafísicos del recital o performance o celebración, pero no el único. La poesía, el acordeón y el clarinete estuvieron presentes, se encontraron y dialogaron con un espíritu de libertad salpicado de otras muchas sorpresas, como por ejemplo una inesperada versión de Jesus’ Blood Never Failed Me Yet.

Now I’m going to lay on the floor, covered by a plastic sheet, and I will play the clarinet. I will be a car driver. You – talking to the public – you are bus passengers – explained Miquel Àngel Marín to the audience while Ester Xargay proceeded to cover them with a big translucent plastic sheet. This was one of the pataphysical moments of the recital or performance or celebration, but not the only one. Poetry, accordion and clarinet were present, they met each other and they dialogued with a free spirit splashed by many other surprises such as, for example, an unexpected cover of Jesus’ Blood Never Failed Me Yet.

fotos: © Ernest Abentín

Josep Maria Balanyà

“Contra la repressió i per la democràcia” és el títol que va escollir el pianista i, sobretot, improvisador Josep-Maria Balanyà pel recital que va oferir al Nota 79 en aquests temps convulsos. Del xiuxiueig a la tronada i de la carícia al cop de porra –en aquest cas, de baqueta-. Del teclat a la barana d’una escala, de la composició instantània als Segadors. Música de compromís, bella i punyent alhora.

“Contra la represión y por la democracia” es el título que eligió el pianista y, sobre todo, improvisador Josep-Maria Balanyà para el recital que ofreció en el Nota 79 en estos tiempos convulsos. Del susurro al trueno y de la caricia al porrazo –en este caso, baquetazo-. Del teclado a la barandilla de una escalera, de la composición instantánea a Els segadors. Música de compromiso, bella y lacerante a la par.

“Against repression and for democracy” is the title chosen by pianist and, above all, improviser, Josep-Maria Balanyà for the concert he offered at Nota 79 during these tumultuous times. From whisper to thunder and from caress to thump – drumstick in this case -. From the keyboard to the handrail of a stair, from instantaneous composition to Els segadors. Engagement music, both beautiful and wounding.

fotos: © Ernest Abentín

Orchestra Fireluche

Diuen que fan “rock’n’roll de butxaca” i toquen peces com ara Artur, Caterina i Küklivi Küklivi, que formen part del seu darrer treball, Colibrí en flames. Són la Orchestra Fireluche, el grup de sons juganers i melodiosos que ha seduït Pau Riba. No en va, el mateix Riba va pujar a l’escenari per recitar els versos de Nina de Miraguano. Fou cap a les acaballes d’una entranyable sessió. Les cròniques d’abans haurien dit que l’auditori estava “ple fins la bandera”.

Dicen que hacen “rock’n’roll de bolsillo” y tocan piezas como Artur, Caterina y Küklivi Küklivi, que forman parte de su último trabajo, Colibrí en flames. Ellos son la Orchestra Fireluche, cuyos sonidos juguetones y melodiosos han seducido a Pau Riba. No en vano, el propio Riba subió a escena para recitar los versos de Nina de Miraguano. Sucedió en los últimos estertores de una entrañable sesión. Las crónicas de antes habrían dicho que el auditorio estaba “lleno hasta la bandera”.

They call their music “pocket rock’n’roll”, and Artur, Caterina and Küklivi Küklivi are a few songs from their latest album, Colibrí en flames. They are the Orchestra Fireluche, whose playful and melodic sounds seduced Pau Riba. Not surprisingly, Riba himself appeared on stage to recite the lines of Nina de Miraguano. It happened in the last gasps of an enjoyable evening. The chronicles in the past would have said that the auditorium was “packed to the rafters”.

fotos: © Ernest Abentín

LinaLab

En els anys que l’artista sonora colombiana Lina Bautista du instal·lada a Barcelona ha desenvolupat la seva activitat en diversos àmbits, des de la docència fins a la construcció de sintetitzadors i mòduls per modificar el so, sense oblidar els concerts. En aquesta ocasió, al Soda Acústic, va presentar el seu projecte que potser podríem considerar més popular, LinaLab. Entramats de textures abstractes que, imperceptiblement, van configurant un substrat rítmic sobre el qual la guitarra i la veu alcen l’estructura melòdico-harmònica d’una cançó fins que torna a diluir-se novament en el caos. Música de misteriosa bellesa.

En los años que la artista sonora colombiana Lina Bautista lleva instalada en Barcelona ha desarrollado su actividad en varios ámbitos, desde la docencia hasta la construcción de sintetizadores y módulos para modificar el sonido, sin olvidar los conciertos. En esta ocasión, en el Soda Acústic, presentó su proyecto que quizás podríamos considerar más popular, LinaLab. Entramados de texturas abstractas que, imperceptiblemente, van configurando un sustrato rítmico sobre el cual la guitarra y la voz levantan la estructura melódico-armónica de una canción hasta que vuelve a diluirse nuevamente en el caos. Música de misteriosa belleza.

Since Lina Bautista arrived to Barcelona, several years ago, she has developed her activity in distinct fields, from teaching to the making of synthesizers and units to modify sound, without forgetting the concerts. At this occasion at the Soda Acústic, she introduced what is likely to be her most popular project, LinaLab.  Lattices of abstract textures that faintly configure a rhythm substrate upon which the melodic and harmonic structure of a song is raised by the guitar and the voice until all of this is again diluted in chaos. A music made of mysterious beauty.

fotos: © Ernest Abentín

Anisotropic Perturbations

Aquest és un trio de reanimació. Tres instrumentistes que coneixen bé l’escenari del Soda Acústic llançats a la improvisació no idiomàtica i treballant molt de debò sobre densitats, dinàmiques, combinacions tímbriques; tensió i relax del material sonor. Energia física i també mental la que van desplegar i ens van contagiar Tom Chant amb els saxos, Ferran Fages amb la guitarra elèctrica i Ivo Sans a la bateria.

Éste es un trío de reanimación. Tres instrumentistas que conocen bien el escenario del Soda Acústic lanzados a la improvisación no idiomática y trabajando muy en serio sobre densidades, dinámicas, combinaciones tímbricas; tensión y relax del material sonoro. Energía física y también mental la que desplegaron y nos contagiaron Tom Chant con los saxos, Ferran Fages con la guitarra eléctrica e Ivo Sans a la batería.

This can be called a resuscitation trio. Three instrumentalists who know well the Soda Acústic’ stage in a rush for the non-idiomatic improvisation and working hard on densities, dynamics, timbre combinations; tension and relax of the sonic material. Tom Chant on saxes, Ferran Fages on electric guitar and Ivo Sans on drums deployed physical, as well as mental, energy and they transmitted it to us.

fotos: © Ernest Abentín

 


RECORDA: QUEDA UNA SETMANA DE LEM! T’ESPEREM!

RECUERDA: QUEDA UNA SEMANA DE LEM! TE ESPERAMOS!

REMEMBER: THERE IS STILL ONE LEM WEEK TO GO! WE HOPE TO SEE YOU!