Tag Archives: Barcelona

primera exposició / primera exposición / first exhibition 2018

10 May
PERSPECTIVES I DISTORSIONS 2018 – PERSPECTIVAS Y DISTORSIONES 2018 – PERSPECTIVES AND DISTORTIONS 2018
PRIMERA EXPOSICIÓ DE L’ANY / PRIMERA EXPOSICIÓN DEL AÑO / FIRST EXHIBITION OF THE YEAR

SALMONES AHUMANOS
(These people are sick)

INAUGURACIÓ / INAUGURACIÓN / PREMIERE

DIMECRES 16 DE MAIG A LES 19H / MIÉRCOLES 16 DE MAYO A LAS 19H / WENESDAY, MAY THE 16TH 7PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)

El col·lectiu Salmones Ahumanos, fundat l’any 1983 per Bum-Bum, Crash-Crash i Crédito Abiso, és una organització amb diversos departaments o camps d’acció: el radiofònic a través del programa Escuela de Sirenas (1983-1993), el gràfic i literari, que es materialitzava en la publicació BOES (Boletín Oficial de la Escuela de Sirenas), el d’edició i distribució de música (Clonaciones Petunio) i el de la creació sonora (especialment, el projecte musical Escupemetralla, amb disc recentment publicat). L’exposició presenta una selecció del treball gràfic aparegut a les seves publicacions, sobre tot el BOES, i ofereix l’oportunitat de fer-se amb algunes edicions facsímil d’aquest butlletí iconoclasta i demencial que es postulava així a la capçalera: “T’has trobat amb aquesta fulla? No és perquè sí… Et recorda que ets un cretí.” I, naturalment, els assistents a la inauguració podran conèixer personalment els mítics autors de l’emblemàtica cançó “Quiero ser guitarra de Esplendor Geométrico”.

+ info


El colectivo Salmones Ahumanos, fundado en 1983 por Bum-Bum, Crash-Crash y Crédito Abiso, es una organización con varios departamentos o campos de acción: el radiofónico a través del programa Escuela de Sirenas (1983-1993), el gráfico y literario, que se materializaba en la publicación BOES (Boletín Oficial de la Escuela de Sirenas), el de edición y distribución de música (Clonaciones Petunio) y el de la creación sonora (especialmente, el proyecto musical Escupemetralla, con disco recientemente publicado). La exposición presenta una selección del trabajo gráfico aparecido en sus publicaciones, sobre todo el BOES, y ofrece la oportunidad de hacerse con algunas ediciones facsímil de este boletín iconoclasta y demencial que se postulaba así en la cabecera:
“¿Te has encontrado con esta hoja? No es porque sí… Te recuerda que eres cretino.”
Y, naturalmente, los asistentes a la inauguración podrán conocer personalmente los míticos autores de la emblemática canción “Quiero ser guitarra de Esplendor Geométrico”.

+ info


The collective Salmones Ahumanos, founded in 1983 by Bum-Bum, Crash-Crash and Crédito Abiso, is an organisation with several departments or fields of action: the radiophonic through the program Escuela de Sirenas (1983-1993), the graphic and literary, which was materialized in the publication BOES (Boletín Oficial de la Escuela de Sirenas), the edition and music distribution (Clonaciones Petunio) and the one of sound creation (especially, the musical project Escupemetralla, with this CD recently released). The exposition presents a selection of graphic works that has appeared in their publications, especially the BOES, and offers the opportunity of getting some facsimile editions of this iconoclastic and demented bulletin that was postulated as it follows in the headline: “Have you found this leaf? It’s not just because… It reminds you that you are cretine. “ And, without a doubt,  the attendees at the premiere will be able to meet in person the legendary authors of the emblematic song “Quiero ser guitarra de Esplendor Geométrico”.

+ info

 

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

EFFE LABEL

 

Advertisements

Concert d’emocions – Concierto de emociones – Concert of emotions

26 Apr

Música lluminosa i mediterrània, improvisació de dues guitarres, sons cristal·lins d’aigua blava i un caminar que de vegades és blues, però tampoc. Com si les guitarres parlessin amb la veu de l’anima i aquest diàleg fos un joc. Aquesta és la impressió que em va produir el concert de Rafael Zaragoza i Ramon Solé als Encontres en l’Espai-Temps. Una delícia. (e-mail d’un assistent al concert).


Música luminosa y mediterránea, improvisación de dos guitarras, sueños cristalinos de agua azul y un caminar que a veces es blues, pero tampoco. Como si las guitarras hablaran con la voz del alma y ese diálogo fuera un juego. Esta es la impresión que me produjo el concierto de Rafael Zaragoza y Ramon Solé en los Encuentros en el Espacio-Tiempo. Una delicia. (e-mail de un asistente al concierto).


Luminous and Mediterranean music, improvisation of two guitars, crystalline dreams of blue water and a walk that sometimes is blues but also not. As if the guitars spoke with the voice of the soul and that dialogue was a game. This is the impression that I got from the concert of Rafael Zaragoza and Ramon Solé at the Encounters in Space-Time. A delight. (e-mail from an assistant to the concert).

fotos: ©ristian vega

A cuit i amagar / Hide-and-seek / Al escondite

10 Apr

A cuit i a amagar

Dos extraordinaris músics es coneixen i un parell d’hores més tard, amb el sol “assaig” de la prova de so, comencen el concert. Annika Francke (saxo alt, percussions i “tub de vent”) i Mau Boada (guitarra i efectes) van protagonitzar una persecució musical de 40 minuts que va despertar l’admiració dels assistents. La cursa esbojarrada va creuar diversos paisatges sonors ben contrastats, des de rabeigs tranquils on els músics s’entretenien a jugar amb l’harmonia fins a esquerpes pendents on el joc s’articulava al voltant del ritme i el groove. Nombrosos i intensos van ser els moments de trobada d’aquests dos músics en l’espai i el temps d’aquest viatge improvisat. Aplaudiments.


Al escondite

Dos extraordinarios músicos se conocen y un par de horas más tarde, con el único “ensayo” de la prueba de sonido, empiezan el concierto. Annika Francke (saxo alto, percusiones y “tubo de viento”) y Mau Boada (guitarra y efectos) protagonizaron una persecución musical de 40 minutos que despertó la admiración de los asistentes. La alocada carrera cruzó diversos paisajes sonoros muy contrastados, desde remansos tranquilos donde los músicos se entretenían jugando con la harmonía hasta ariscas pendientes donde el juego se articulaba alrededor del ritmo y el groove. Numerosos e intensos fueron los momentos de encuentro de estos dos músicos en el espacio y el tiempo de este viaje improvisado. Aplausos.


Hide-and-seek

Two outstanding musicians meet and, a couple of hours later, with the soundcheck as the sole “rehearsal”, they start the concert. Annika Francke (alto sax, percussions and “wind pipe”) and Mau Boada (guitar and effects) performed a 40-minutes music chase that aroused the admiration of the audience. The crazy race went across diverse and contrasting sonic landscapes, from quiet backwaters where the musicians had fun by playing with the harmony, up to fierce slopes where play was articulated around rhythm and groove. Numerous and intense where the moments when these two musicians met in the space and time of this improvised trip. Applause.

fotos: ©ristian vega

Poetic beats

3 Apr

Beats poètics

No és de matinada, són les vuit del vespre tocades. Al fons de l’escenari es visualitzen els errors digitals creats per l’Anna Sevilla. Els dits sobre la màquina d’escriure emeten un batec mecanogràfic incansable que es barreja amb les pulsacions electròniques del Joan Martínez. La veu de la Maria Sevilla travessa l’ombra d’aquest encontre sense sentit intensament articulat per la poesia. Un error perfecte. No és de matinada.


Beats poéticos

No es de madrugada, son las ocho de la noche. Al fondo del escenario se visualizan los errores digitales creados por Anna Sevilla. Los dedos sobre la máquina de escribir emiten un latido mecanográfico incansable que se mezcla con las pulsaciones electrónicas de Juan Martínez. La voz de María Sevilla atraviesa la sombra de este encuentro sin sentido intensamente articulado por la poesía. Un error perfecto. No es de madrugada.


Poetic beats

It’s not dawn, it’s eight o’clock at night. Anna Sevilla’s glitchy visuals are displayed on the background of the stage. On a typewriter, typing fingers produce a tireless sound like a mechanical heartbeat that is mixed with the electronic pulsations of Juan Martínez. The voice of María Sevilla goes through the shadow of this meaningless encounter intensely articulated by poetry. A perfect mistake. It’s not dawn.

fotos: ©ristian vega

LEM Live Series: first album

1 Feb
COMENCEM A PUBLICAR EN EL NOSTRE CANAL BANDCAMP ELS MILLORS MOMENTS DEL FESTIVAL LEM DELS DARRERS ANYS
EMPEZAMOS A PUBLICAR EN NUESTRO CANAL BANDCAMP LOS MEJORES MOMENTOS DEL FESTIVAL LEM DE LOS ÚLTIMOS AÑOS
WE START THE PUBLISHING OF THE BEST MOMENTS OF THE RECENT LEM FESTIVALS IN OUR BANDCAMP CHANNEL

RECORDED LIVE LEM 27th OCTOBER 2017

FEDERICO FENU: trombone, voice, live electronics, Farfisa combo compact Red Organ (Drone)

Recorded live by Pablo Miranda at Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Barcelona, on the 27th October 2017 during the XXII LEM Festival

Produced by Gràcia Territori Sonor

 

escolta i descarrega / escucha y descarga / listen and download

Gràcia Territori Sonor recomana / recomienda / recommends

31 Oct

Dilluns 6 de novembre / lunes 6 de noviembre / Monday 6th November
21 h
Sala Apolo
c/ Nou de la Rambla 113
08004 Barcelona

ORIOL PERUCHO TRIBUTE CONCERT
info/tickets

El 16 de gener de l’any passat va morir l’Oriol Perucho, un dels referents clau de les avantguardes musicals a casa nostra.
Des que el 1970 va crear la mítica banda Perucho’s, Perucho, no va parar de tocar la bateria, de compondre i d’improvisar, sempre rebutjant els camins fàcils i buscant-ne de nous per explorar. Va passar per diverses bandes, algunes de culte per a l’escena musical més avantguardista, com Tropopausa, Koniec, Moisés, Moisés, Bel Canto Orchestra d’en Pascal Comelade, Les Anciens, Cebos Enrique, Mil Pesetas, etc. A més va enregistrar tres discos en solitari on va plasmar el seu univers més personal.
Un grup d’amics i músics hem volgut posar el nostre gra de sorra per recordar-lo. El documental, la reedició de la seva obra en solitari i el concert homenatge sorgeixen d’aquesta voluntat de reivindicar Perucho i la seva obra.
Diumenge 5 de novembre, 13h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33 – 08001 Barcelona
Presentació de la caixa Oriol Perucho
Recull els tres discos en solitari de Perucho en edició facsímil: “Insultó, lo multaron y dejó de comer” (1992), “Zapping CD” (1994) i “Así pasan 45 minutos” (1999), un DVD amb el documental de Martí Sans “Oriol Perucho in memoriam” i un CD de bonus tracks amb rareses i peces de l’Oriol en solitari o amb formacions com Perucho’s, Tropopausa, Koniec, Moisés Moisés, Bel Canto Orquestra, Accidents Polipoètics i Cebos Enrique. Tot això acompanyat d’un llibret amb fotografies i textos de músics, amics i periodistes, com Pau Riba, Víctor Nubla, David Picó, Lolita Bosch, Roger Fortea, Jack Torrance, Pascal Comelade, Ramon Solé, David Castillo, Jordi Bianciotto, Salvador Llopart y Julià Guillamon, entre d’altres.
Dilluns 6 de novembre,
Sala Apolo, dins del cicle “Caprichos de Apolo”
Nou de la Rambla, 113 – 08004 Barcelona
Venda d’entrades
Anticipada: 12€
Apolo 113: 9€ (Per socis de l’Apolo, registrar-se és gratuït)
Taquilla: 15€
Escamot Voll-Inga (Homenatge a Oriol Perucho)
Per l’escenari passaran amics i companys musicals d’en Perucho, reunits en la banda, formada per l’ocasió, Escamot Voll-Inga (Eduard Altaba, Enric Cervera, Saki Guillem, Nèstor Munt, Jordi Nico, Pep Pascual, Oriol Pons de Vall “Ginger”, Quicu Samsó, Ramon Solé, Martí Soler, Rafael Zaragoza “Zarita”) i la col·laboració de Moisés, Moisés (Jordi Golmayo, Oriol Luna, Pep Pascual, David Soler), BEC (Pierre Bastien, Juan Crek, Eli Gras), Cabosanroque (Roger Aixut, Oriol Luna, Pepe Segui, Laia Torrent), Mil Cogotes (Roger Atrofe, Hara Kraan, Oriol Luna), Bel Canto Orchestra (Roger Atrofe, Enric Casassas, Pascal Comelade, Gat, Pierre Bastien), Lluis Murillo, Pau Riba, Anna Subirana, Xavier Theros i la ballarina Sònia Sánchez.

Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

31 Oct

Floy Krouchi + Rayo-60

El darrer Encontre Espai-Temps de l’any obria la quarta setmana del LEM 2017 amb un concert hipnòtic i ingràvid. Potser per a uns espectadors es tractés d’una experiència en aigües profundes i per a altres d’un viatge més enllà del sistema solar. El que és ben cert és que la música que van inventar Floy Kouchi i Ander Agudo no transitava la matèria sòlida dels paisatges, sinó les zones ingràvides, de vegades lleugeres, d’altres, denses. Ells van explicar que no havien preparat aquella música, solament havien parlat del somni i de l’insomni. I va ser a aquests terrenys onírics on ens van portar.

El último Encuentro en el Espacio-Tiempo del año abría la cuarta semana del LEM 2017 con un concierto hipnótico e ingrávido. Quizás para unos espectadores se tratara de una experiencia en aguas profundas y para otros de un viaje más allá del sistema solar. Lo que es bien cierto es que la música que inventaron Floy Kouchi y Ander Agudo no transitaba la materia sólida de los paisajes, sino las zonas ingrávidas, a veces ligeras, otras, densas. Ellos explicaron que no habían preparado aquella música, solamente habían hablado del sueño y del insomnio. Y fue a estos terrenos oníricos donde nos llevaron.

The fourth week of LEM 2017 began with a hypnotic and weightless concert. This was the last Encounter in the Space-Time of the year. Perhaps It was a deep-water experience for some, maybe a journey beyond the solar system for others. However, it is quite certain that the music that Floy Kouchi and Ander Agudo invented didn’t walked among the solid matter of the landscapes, but it did through weightless areas, sometimes thin, sometimes thick. They said that they had not previously worked on that music, they had only talked about sleep and insomnia. These dreamlike worlds is where they took us.

 

fotos: © Ernest Abentín

Oriol Perucho in memoriam by Martí Sans

La mort d’Oriol Perucho al gener de 2016 va activar tota una sèrie de mecanismes de recuperació de l’obra d’aquest extraordinari músic, peça clau de bandes com ara Tropopausa i Koniec, entre molts d’altres i, per tant, de l’escena musical d’avantguarda de Barcelona dels 70s, 80, i 90s. Una d’aquestes accions és aquest magnífic documental dirigit per Martí Sans, que es va poder veure a la Filmoteca de Catalunya en el marc del LEM, que integra aproximacions a la seva obra amb testimonis entranyables dels músics que el van conèixer.

La muerte de Oriol Perucho en enero de 2016 activó una serie de mecanismos de recuperación de la obra de este extraordinario músico, pieza clave de bandas como Tropopausa y Koniec, entre muchas otras y, por tanto, de la escena musical de vanguardia de Barcelona de los 70s, 80s y 90s. Una de estas acciones es este magnífico documental dirigido por Martí Sans, que se pudo ver en la Filmoteca de Catalunya en el marco del LEM, que integra aproximaciones a su obra con testimonios entrañables de los músicos que lo conocieron.

The death of Oriol Perucho in January 2016 triggered a series of mechanisms owing to the recovering of the work of this extraordinary musician, a keystone of bands such as Tropopausa and Koniec, among many others and, thus, of the Barcelona’s avant-garde music scene of the 70s, 80, and 90s. One of such actions is this excellent documentary directed by Martí Sans, that could be watched at the Filmoteca de Catalunya in the framework of the LEM, which integrates approaches to his work with touching statements by the musicians who had known him.

fotos: © Ernest Abentín

Federico Fenu

Amb Sociopatie, el trombonista i també teclista Federico Fenu ens va proposar un viatge d’alta volada a Sardenya, una evocació dels seus paisatges abruptes, del clima de l’“illa del vent”, sobrenom que rep també aquesta illa. Música penetrant, de ritme lent, d’una bellesa extrema, en certs moments, bastida a partir de capes sonores que el mateix Fenu disparava amb loops. Gràcies a l’intercanvi del Dispositiu LEM amb el Signal Festival (Cagliari, Sardenya), vam descobrir el talent d’aquest músic d’Oristano, al bell mig de l’illa del vent.

Con Sociopatie, el trombonista y también teclista Federico Fenu nos propuso un viaje de altos vuelos a Cerdeña, una evocación de sus paisaje abruptos, del clima de la “isla del viento”, sobrenombre que recibe también esta isla. Música penentrante, de ritmo lento, de una belleza extrema, a veces, concebida a partir de capas sonoras que el propio Fenu disparaba mediante loops. Gracias al intercambio del Dispostivo LEM con el Signal Festival (Cagliari, Cerdeña), descubrimos el talento de este músico de Oristano, en el centro de la isla del viento.

With Sociopatie, the trombonist as well a keyboard player, Federico Fenu, proposed a high-flying travel to Sardinia, an evocation of its abrupt landscapes and the climate of the “island of the wind”, a nickname of this island. A penetrating music, with a slow beat and of an extreme beauty that was built in particular moments upon sonic layers triggered with loops by Fenu himself.  Thanks to the exchange procedure of the LEM Festival with the Signal Festival (Cagliari, Sardinia), we have discovered the talent of this musician from Oristano, at the very centre of the island of the wind.

fotos: © Ernest Abentín

Inire

D’esquenes al públic, i de cares a una gran pantalla on es projectaven formes abstractes que oscil·laven, es trancaven i recomponien al dictat de les ones sonores, Malgorzata Dancewicz i Krzysztof Pawlik, Inire, van desenvolupar una sessió d’exquisida electrònica a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Quaranta minuts d’ones electromagnètiques, ara guspirejants i punyents, ara més lliscants i melòdiques en una atmosfera reposada que convidava a l’escolta atenta.

De espaldas al público, y de cara a una gran pantalla donde se proyectaban formas abstractas que oscilaban, se rompían y recomponían al dictado de las ondas sonoras, Malgorzata Dancewicz y Krzysztof Pawlik, Inire, desarrollaron una sesión de exquisita electrónica en la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Cuarenta minutos de ondas electromagnéticas, ora crepitantes y lacerantes, ora más deslizantes y melódicas en una atmósfera reposada que invitaba a la escucha atenta.

Showing their backs to the audience and their faces to a big screen where abstract forms were projected, oscillating, breaking and recomposing themselves under the dictation of sonic waves, Malgorzata Dancewicz and Krzysztof Pawlik, Inire, developed a session of exquisite electronics at the Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Forty minutes of electromagnetic waves, now crackling and wounding, then more sliding and melodic in a relaxed atmosphere that invited to an attentive listening.

fotos: © Ernest Abentín

Warp Trio

Era un dels plats forts del festival i l’assistència de públic va desbordar el local, deixant els més tardaners sense l’oportunitat d’entrar-hi. Era la primera vegada que el Barcelona Pipa Club es convertia en un escenari LEM, amb càrrega simbòlica afegida: la nova sala es troba al downtown de la Vila de Gràcia. El trio de New York, convertit en quartet, van bastir un concert brillant en el qual van abordar vertiginosament, i sense solució de continuïtat, estils i llenguatges molt diversos, amb el seu eclecticisme tan característic, adobat amb grans dosis de virtuosisme i molt sentit de l’humor. Progressiu, contemporani, jazz, rock, barroc? Warp Trio.

Era uno de los platos fuertes del festival y la asistencia de público desbordó el local, dejando a los más tardones sin la oportunidad de entrar. Era la primera vez que el Barcelona Pipa Club se convertía en un escenario LEM, con carga simbólica añadida: la nueva sala se encuentra en el downtown de la Vila de Gràcia. El trío de New York, convertido en cuarteto, construyó un concierto brillante en el cual abordaron vertiginosamente, y sin solución de continuidad, estilos y lenguajes muy diversos, con su eclecticismo tan característico, adobado con grandes dosis de virtuosismo y mucho sentido del humor. ¿Progresivo, contemporáneo, jazz, rock, barroco? Warp Trio.

 

This was one of the main attractions of the festival and the public attendance exceeded the club’s capacity, leaving the most tardy unable to enter. It was the first time that the Barcelona Pipa Club became a LEM stage, with an added symbolic load: the new venue is located in the Vila de Gràcia downtown. This trio from New York, turned into a quartet, built a brilliant concert in which they vertiginously tackled, without any solution of continuity, different styles and languages, with their so distinctive eclecticism, enriched with great deal of virtuosity and lots of sense of humor. Progressive, contemporary, jazz, rock, baroque? Warp Trio.

 

fotos: © Ernest Abentín

Dj de la Muerte

El Grog va acollir la festa de cloenda del festival, allà ens vam trobar uns i altres per celebrar la fantàstica edició del LEM d’aquest any. L’encarregat d’oficiar va ser DJ de la Muerte.  Donar sortida a la sessió amb la sintonia que Antón García Abril va compondre el 1974 per a la sèrie El hombre y la tierra i esquitxar-ho amb els severs i alhora tendres diàlegs d’Accidents Polipoètics, va ser tota una declaració de principis. La resta? Música tan espurnejant com perillosa.

El Grog acogió la fiesta de clausura del festival, allá nos encontramos unos y otros para celebrar la fantástica edición del LEM de este año. El encargado de oficiar fue DJ de la Muerte. Dar salida a la sesión con la sintonía que Antón García Abril compuso el 1974 para la serie El hombre y la tierra y salpicarlo con los severos y a la vez tiernos diálogos de Accidents Polipoètics, fue toda una declaración de principios. ¿El resto? Música tan chispeante como peligrosa.

The Grog bar hosted the closing party of the festival, there we gather together to celebrate the fantastic LEM edition of this year. DJ de la Muerte was the master of ceremonies. Starting the session with the tune that Antón García Abril composed in 1974 for the documental series El hombre y la tierra, and seasoning it with the harsh but at the same time soft talks by Accidents Polipoètics, it was really a declaration of principles. The rest? Music as sparkling as dangerous.

 

fotos: © Ernest Abentín