BYE BYE LEM 2013

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
TRES SETMANES DE MÚSIQUES SUGGESTIVES I CONCERTS FORMIDABLES

Diverses línies temàtiques travessaven el LEM 2013: L’homenatge al músic i compositor, prematurament desaparegut, Joan Saura; la commemoració del centenari de la publicació de L’ Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; l’atenció minuciosa a l’escena experimental local; la indagació dels relacionis entre música i gastronomia; la improvisació; l’atenció als sons industrials d’ara mateix i la constatació que hi ha llegendes molt vives que poden posar-nos la pell de gallina. La imatge del festival, realitzada aquest any per Marc O’Callaghan, suggeria la varietat i l’energia dels continguts.

Demolidors van ser els concerts de Putan Club, Tiger Menja Zebra i Cut Hands. Exploratoris els de Setsfree, Aceite de Perro i Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau van cercar la bellesa i ho van aconseguir. Una altra cerca van realitzar Coàgul i Puce Mary, que van domar el soroll amb la paraula. Uns altres, com Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma i Zoviet France el van deixar en llibertat i van cavalcar sobre ell. Annette Krebs i Wenceslau Guarro van projectar el soroll en l’arquitectura de l’Església de Santa Maria, desmaterialitzant-lo i tornant-lo eteri. L’impressionant concert de Charles Hayward va confirmar que aquest era un LEM de bateristes genials (com vam veure a l’especialíssim concert de Perucho’s o el dels minuciosos Radian). També va haver-hi espai per als descobriments, com l’excitant nou projecte dels veterans Nuno Rebel·lo i Anna Subirana, la suggeridora proposta dels emergents Turing Tarpit i les primeres passes de Macrobukkake. Així fins a 25 concerts, i una mica més que concerts, perquè les experiències àudio-olfactivo-gustatives de Vinfonies i Àgape van dotar al LEM de sinestèsia i en el Museu Marítim, amb Berta Puigdemasa, vam assistir a un increïble concert d’arpa i tempesta per a arquitectura gòtica industrial. Així d’intens ha estat el LEM 2013.

L’equip de Gràcia Territori Sonor vol oferir l’èxit d’aquesta edició als artistes, als espais que ens han acollit, a tots aquells que col·laboren en aquest projecte i a aquells que ens han prestat la seva ajuda voluntària, i sobre tot al públic que fidelment ens ha recolzat dia rere dia. Sense ells, el LEM no hagués estat possible.

CASTELLANO
TRES SEMANAS DE MÚSIQUES SUGESTIVAS Y CONCIERTOS FORMIDABLES

Varias líneas temáticas atravesaban el LEM 2013: El homenaje al músico y compositor, prematuramente desaparecido, Joan Saura; la conmemoración del centenario de la publicación de L’Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; la atención minuciosa a la escena experimental local; la indagación de les relaciones entre música y gastronomía; la improvisación; la atención a los sonidos industriales de ahora mismo y la constatación de que hay leyendas muy vivas que pueden ponernos la piel de gallina. La imagen del festival, realizada este año por Marc O’Callaghan, sugería la variedad y la energía de los contenidos.

Demoledores fueron los conciertos de Putan Club, Tiger Menja Zebra y Cut Hands. Exploratorios los de Setsfree, Aceite de Perro y Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau fueron en pos de la belleza y lo lograron. Otra búsqueda realizaron Coàgul y Puce Mary, que domaron el ruido con la palabra. Otros, como Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma y Zoviet France lo dejaron libre y cabalgaron sobre él. Annette Krebs y Wenceslau Guarro proyectaron el ruido en la arquitectura de la Iglesia de Santa Maria, desmaterializándolo y volviéndolo etéreo. El impresionante concierto de Charles Hayward confirmó que éste era un LEM de bateristas geniales (ahí estuvieron el especialísimo concierto de Peruch’os o el de los minuciosos Radian para confirmarlo). También hubo espacio para los descubrimientos, como el excitante nuevo proyecto de los veteranos Nuno Rebelo i Anna Subirana, la sugerente propuesta de los emergentes Turing Tarpit.¡ y los primeros pasos de Macrobukkake. Así hasta 25 conciertos, y algo más que conciertos, porque las experiencias audio-olfativo-gustativas de Vinfonies y Àgape dotaron al LEM de sinestesia y en el Museo Marítimo, con Berta Puigdemasa, asistimos a un increíble concierto de arpa y tormenta para arquitectura gótica industrial. Así de intenso ha sido el LEM 2013.

El equipo de Gràcia Territori Sonor quiere ofrecer el éxito de esta edición a los artistas, a los espacios que nos han acogido, a todos aquellos que colaboran en este proyecto y a los que nos han prestado su ayuda voluntaria y sobre todo al público que fielmente nos ha apoyado día tras día. Sin ellos, el LEM no hubiera sido posible.

ENGLISH
THREE WEEKS OF SUGGESTIVE MUSIC AND FANTASTIC CONCERTS

Various themes marked this edition of LEM 2013:  the homage Joan Saura musician and composer prematurely lost; the commemoration of the centenary of the publication of Luigi Russolo’s Arte dei Rumori; the close attention to the local experimental scene; the investigation of the relationship between music and gastronomy; improvisation; the attention to today’s industrial music and the proof that there are legends which are very much alive and can leave us with goosebumps. This year’s image of the festival, designed by Marc O’Callaghan suggested the variety and energy of it’s contents.

Putan Club, Tiger Menja Zebra and Cut Hands were devastating. Setsfree, Aceite de Perro and Sei Miguel Unit Core were exploratory. Altaba / Egea / Madau sought beauty and attained it. Coàgul and Puce Mary, sought to dominate noise with their words. Others such as Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma and Zoviet France let it run free and rode upon it. Annette Krebs and Wenceslau Guarro projected noise on the architecture of the Santa Maria church, de-materialising it and making it ethereal. Charles Hayward’s impressive concert confirmed that this year was a year of incredible drummers (as we saw in Perucho’s extra special concert or with the meticulous Radian). There was also a space for discovery, such as the exciting new project of veterans Nuno Rebel·lo and Anna Subirana, the suggestive proposal of the emerging Turing Tarpit or Macrobukkake‘s first steps. And all this through 25 concerts, and beyond concerts as the audio-olfactory-gustatory experiences of Vinfonies and Àgape provided LEM with synaesthesia and we were also treated to a harp and storm concert for industrial gothic arquitecture at the Maritime Museum courtesy of Berta Puigdemasa. That is just how intense LEM 2013 has been.

Gràcia Territori Sonor’s team would like to award the success of this edition to the artists, the venues that received us and all those that collaborate on this project and that have helped us voluntarily, and especially the public, which has supported us faithfully day after day. Without you, LEM would not have been possible.
Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

ALTABA-EGEA-MADAU / CHARLES HAYWARD

CATALÀ [castellano más abajo, english below]

La Impronit del passat juliol on Eduard Altaba, Marc Egea i Adele Madau es van trobar per primer cop ja va ser màgica; i anunciava tanta màgia encara per arribar que tots volíem un bis. I el bis el van donar ahir dijous 17 d’octubre a La Fontana de Gràcia. Un concert memorable. No és tan sols la imbricació de la viola de roda, el violí i el contrabaix; es tracta de la unió de tres forces artístiques de primer ordre. Altaba/Egea/Madau és una experiència musical intensa i rica en un camí inexplorat que s’edeve meravellós. I per si la nit no hagués començat prou bé, els va seguir Charles Hayward, baterista dels mítics This Heat, una autèntica bèstia de la bateria que va oferir també un show per recordar amb algunes de les seves millors peces a mig camí entre el rock sinfònic i progressiu i l’experimentació musical. Hayward és únic. I el concert d’ahir també ho va ser.

CASTELLANO

La Impronit del pasado julio donde Eduard Altaba, Marc Egea y Adele Madau se encontraron por primera vez fue mágica; y anunciaba tanta magia todavía por llegar que todos queríamos un bis. Y el bis llegó ayer jueves 17 de octubre a La Fontana de Gràcia. Un concierto memorable. No es sólo la imbricación de la zanfona, el violín y el contrabajo; se trata de la unión de tres fuerzas artísticas de primer orden. Altaba/Egea/Madau es una experiencia musical intensa y rica en un camimo inexplorado que se revela maravilloso. Y por si la noche no hubiera empezado suficientemente bien, les siguió Charles Hayward, baterista de los míticos This Heat, una auténtica bestia de la batería que ofreció también un show para recordar con algunas de sus mejores piezas a medio camino entre el el rock sinfónico y progresivo y la experimentación musical. Hayward es único. Y el concierto de ayer también lo fue.

ENGLISH

Last july’s Impronit where Eduard Altaba, Marc Egea and Adele Madau first met was magic; and announced so much magic yet to come that we all wanted an encore. And the encore arrived yesterday on thursday october the 17th at  La Fontana de Gràcia. So an unforgettable show. It’s not just the imbrication of hurdy-gurdy , violin an double-bass; it’s all about the union of three first class artistic forces. Altaba/Egea/Madau is an intense and rich musical experience in an unexplored path that becames marvellous. The good starting that night only could be completed by Charles Hayward, drummer from the legendary This Heat, and an amazing player that also offered a show to remember with few of his compositions between symphonic and progressive rock and musical experimentation. Hayward is one-of-a-kind. And yesterday’s concert was too.

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

Avui / Hoy / Today: Charles Hayward + Altaba/Egea/Madau

dijous / jueves / on Thursday the 17th October, 9 pm

Charles Hayward

Altaba / Egea / Madau

La Fontana

Gran de Gràcia, 190-192

ticket 8 €  (2 concerts)

CATALÀ (castellano más abajo, english below)

Seria simplista i greument injust referir-se a Charles Hayward solament com el bateria, cantant i teclista dels mítics This Heat, ja que és un personatge que va connectar els vasos, en el seu moment incomunicats, del punk, el progressiu, l’industrial i l’escena experimental. Des de llavors ha desenvolupat una rica carrera tant en solitari com amb altres grups com Massacre, Camberwell Now i fins i tot formant part de Gong durant una època. Certament el desenvolupament dels seus temes en solitari captura l’esperit de This Heat, al qual tan intensament va contribuir, i comparteix la seva inconfusible veu colpidora i exaltada i les seves bateries complexes i hipnòtiques, sobre les quals dispara drones i sons psicodèlics a mig camí entre el krautrock orquestral, el postpunk zen i músiques del món al·lucinades.

El cicle Impronits sempre ens sorprèn, i de vegades ens regala experiències memorables com la que vam viure amb la unió d’aquests tres grans improvisadors. Tan fortes van ser les ones del terratrèmol que van generar, que el cos els demanava, i a nosaltres, repetir l’experiència. El currículum d’Eduard Altaba, Adele Madau i Marc Egea en el camp de la improvisació és extens, han col·laborat amb gent com John Zorn, Butch Morris o Tim Hodgkinson. Egea és un innovador reconegut de la viola de roda, Madau explora les possibilitats del violí electrificat i Altaba posseeix un ampli repertori expressiu amb el contrabaix. Música clàssica contemporània, lírica, misteriosa i màgica, connexions instantànies i una intensa comunicació entre ells. Si no vas poder veure’ls la primera vegada, aprofita aquesta oportunitat potser irrepetible.

…

CASTELLANO

Sería simplista y gravemente injusto referirse a Charles Hayward solo como el batería, cantante y teclista de los míticos This Heat, ya que es un personaje que conectó los vasos, en su momento incomunicados, del punk, el progresivo, el industrial y la escena experimental. Desde entonces ha desarrollado una rica carrera tanto en solitario como con otros grupos como Massacre, Camberwell Now e incluso formando parte de Gong durante una época. Ciertamente el desarrollo de sus temas en solitario captura el espíritu de This Heat, al que tan intensamente contribuyó, y comparte su inconfundible voz sobrecogedora y exaltada y sus baterías complejas e hipnóticas, sobre las que dispara drones y sonidos psicodélicos a medio camino entre el krautrock orquestal, el postpunk zen y músicas del mundo alucinadas.

 El ciclo Impronits siempre nos sorprende, y a veces nos regala experiencias memorables como la que vivimos con la unión de estos tres grandes improvisadores. Tales fueron las olas del terremoto que generaron, que el cuerpo les pedía, y a nosotros, repetir la experiencia. El currículum de Eduard Altaba, Adele Madau y Marc Egea en el campo de la improvisación es extenso, colaborando con gente como John Zorn, Butch Morris o Tim Hodgkinson. Egea es un reconocido innovador de la zanfoña, Madau explora las posibilidades del violín electrificado y Altaba posee un amplio repertorio expresivo con el contrabajo. Música clásica contemporánea, lírica, misteriosa y mágica, conexiones instantáneas i una intensa comunicación entre ellos. Si no pudiste verlos la primera vez, aprovecha esta oportunidad quizás irrepetible.

…

ENGLISH

It would be simplistic and unfair to refer to Charles Hayward solely as the drummer, singer and keyboard player of the mythical This Heat. He connected the then uncomunicated vessels of the punk, progressive, industrial and experimental music scenes and since then he has developed a fruitful career both solo and with bands such as Massacre, Camberwell Now and even as a member of Gong for a period.The essence of his solo work truly captures the spirit of This Heat, to which he contributed so intensely, and shares his unmistakable voice-overwhelming and exalted- and complex and hypnotic drumming over which he triggers drones and psychedelic sounds somewhere between orchestral krautrock, zen post-punk and delirious world music.

The Impronits project always surprises but sometimes it rewards us with a truly memorable experience such as the joining of these particular three great improvisers. The shockwaves of the earthquake they generated were so strong that we -both the artists and ourselves- were compelled to repeat the event. The curriculum of Eduard Altaba, Adele Madau and Marc Egea in the field of improvisation is long, collaborating with people like John Zorn, Butch Morris or Tim Hodgkinson. Egea is a renowned innovator of the hurdy gurdy, Madau explores the possibilities of the electrified violin and Altaba possesses a wide expressive repertoire with the double bass. Classical contemporaneous music, lyrical, mysterious and magical, they had an instantaneous connection and an intense communication between them. If you didn’t see them the first time don’t miss this perhaps unrepeatable opportunity.