BYE BYE LEM 2013

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
TRES SETMANES DE MÚSIQUES SUGGESTIVES I CONCERTS FORMIDABLES

Diverses línies temàtiques travessaven el LEM 2013: L’homenatge al músic i compositor, prematurament desaparegut, Joan Saura; la commemoració del centenari de la publicació de L’ Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; l’atenció minuciosa a l’escena experimental local; la indagació dels relacionis entre música i gastronomia; la improvisació; l’atenció als sons industrials d’ara mateix i la constatació que hi ha llegendes molt vives que poden posar-nos la pell de gallina. La imatge del festival, realitzada aquest any per Marc O’Callaghan, suggeria la varietat i l’energia dels continguts.

Demolidors van ser els concerts de Putan Club, Tiger Menja Zebra i Cut Hands. Exploratoris els de Setsfree, Aceite de Perro i Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau van cercar la bellesa i ho van aconseguir. Una altra cerca van realitzar Coàgul i Puce Mary, que van domar el soroll amb la paraula. Uns altres, com Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma i Zoviet France el van deixar en llibertat i van cavalcar sobre ell. Annette Krebs i Wenceslau Guarro van projectar el soroll en l’arquitectura de l’Església de Santa Maria, desmaterialitzant-lo i tornant-lo eteri. L’impressionant concert de Charles Hayward va confirmar que aquest era un LEM de bateristes genials (com vam veure a l’especialíssim concert de Perucho’s o el dels minuciosos Radian). També va haver-hi espai per als descobriments, com l’excitant nou projecte dels veterans Nuno Rebel·lo i Anna Subirana, la suggeridora proposta dels emergents Turing Tarpit i les primeres passes de Macrobukkake. Així fins a 25 concerts, i una mica més que concerts, perquè les experiències àudio-olfactivo-gustatives de Vinfonies i Àgape van dotar al LEM de sinestèsia i en el Museu Marítim, amb Berta Puigdemasa, vam assistir a un increïble concert d’arpa i tempesta per a arquitectura gòtica industrial. Així d’intens ha estat el LEM 2013.

L’equip de Gràcia Territori Sonor vol oferir l’èxit d’aquesta edició als artistes, als espais que ens han acollit, a tots aquells que col·laboren en aquest projecte i a aquells que ens han prestat la seva ajuda voluntària, i sobre tot al públic que fidelment ens ha recolzat dia rere dia. Sense ells, el LEM no hagués estat possible.

CASTELLANO
TRES SEMANAS DE MÚSIQUES SUGESTIVAS Y CONCIERTOS FORMIDABLES

Varias líneas temáticas atravesaban el LEM 2013: El homenaje al músico y compositor, prematuramente desaparecido, Joan Saura; la conmemoración del centenario de la publicación de L’Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; la atención minuciosa a la escena experimental local; la indagación de les relaciones entre música y gastronomía; la improvisación; la atención a los sonidos industriales de ahora mismo y la constatación de que hay leyendas muy vivas que pueden ponernos la piel de gallina. La imagen del festival, realizada este año por Marc O’Callaghan, sugería la variedad y la energía de los contenidos.

Demoledores fueron los conciertos de Putan Club, Tiger Menja Zebra y Cut Hands. Exploratorios los de Setsfree, Aceite de Perro y Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau fueron en pos de la belleza y lo lograron. Otra búsqueda realizaron Coàgul y Puce Mary, que domaron el ruido con la palabra. Otros, como Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma y Zoviet France lo dejaron libre y cabalgaron sobre él. Annette Krebs y Wenceslau Guarro proyectaron el ruido en la arquitectura de la Iglesia de Santa Maria, desmaterializándolo y volviéndolo etéreo. El impresionante concierto de Charles Hayward confirmó que éste era un LEM de bateristas geniales (ahí estuvieron el especialísimo concierto de Peruch’os o el de los minuciosos Radian para confirmarlo). También hubo espacio para los descubrimientos, como el excitante nuevo proyecto de los veteranos Nuno Rebelo i Anna Subirana, la sugerente propuesta de los emergentes Turing Tarpit.¡ y los primeros pasos de Macrobukkake. Así hasta 25 conciertos, y algo más que conciertos, porque las experiencias audio-olfativo-gustativas de Vinfonies y Àgape dotaron al LEM de sinestesia y en el Museo Marítimo, con Berta Puigdemasa, asistimos a un increíble concierto de arpa y tormenta para arquitectura gótica industrial. Así de intenso ha sido el LEM 2013.

El equipo de Gràcia Territori Sonor quiere ofrecer el éxito de esta edición a los artistas, a los espacios que nos han acogido, a todos aquellos que colaboran en este proyecto y a los que nos han prestado su ayuda voluntaria y sobre todo al público que fielmente nos ha apoyado día tras día. Sin ellos, el LEM no hubiera sido posible.

ENGLISH
THREE WEEKS OF SUGGESTIVE MUSIC AND FANTASTIC CONCERTS

Various themes marked this edition of LEM 2013:  the homage Joan Saura musician and composer prematurely lost; the commemoration of the centenary of the publication of Luigi Russolo’s Arte dei Rumori; the close attention to the local experimental scene; the investigation of the relationship between music and gastronomy; improvisation; the attention to today’s industrial music and the proof that there are legends which are very much alive and can leave us with goosebumps. This year’s image of the festival, designed by Marc O’Callaghan suggested the variety and energy of it’s contents.

Putan Club, Tiger Menja Zebra and Cut Hands were devastating. Setsfree, Aceite de Perro and Sei Miguel Unit Core were exploratory. Altaba / Egea / Madau sought beauty and attained it. Coàgul and Puce Mary, sought to dominate noise with their words. Others such as Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma and Zoviet France let it run free and rode upon it. Annette Krebs and Wenceslau Guarro projected noise on the architecture of the Santa Maria church, de-materialising it and making it ethereal. Charles Hayward’s impressive concert confirmed that this year was a year of incredible drummers (as we saw in Perucho’s extra special concert or with the meticulous Radian). There was also a space for discovery, such as the exciting new project of veterans Nuno Rebel·lo and Anna Subirana, the suggestive proposal of the emerging Turing Tarpit or Macrobukkake‘s first steps. And all this through 25 concerts, and beyond concerts as the audio-olfactory-gustatory experiences of Vinfonies and Àgape provided LEM with synaesthesia and we were also treated to a harp and storm concert for industrial gothic arquitecture at the Maritime Museum courtesy of Berta Puigdemasa. That is just how intense LEM 2013 has been.

Gràcia Territori Sonor’s team would like to award the success of this edition to the artists, the venues that received us and all those that collaborate on this project and that have helped us voluntarily, and especially the public, which has supported us faithfully day after day. Without you, LEM would not have been possible.
Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

ÀGAPE: COÀGUL + MARCO BELLONZI

CATALÀ [Castellano más abajo / English below]

Diumenge 13 d’octubre. 13h. Casa Almirall de Barcelona. Reunió de gourmands i melòmans a l’hora del vermut. Comença el ritual. Un any més, Àgape ens va proposar una missa gastronòmica, poètica, visual i sonora de primer nivell. Oficiant la cerimònia, Marc O’Callaghan alias Coàgul, i encarregant-se del menú, part de les imatges i la música, Marco Bellonzi. L’ambient a Casa Almirall era certament el d’una eucaristia psicodèlica, encantadora, magnètica… Tota la màgia dels rituals en un espectacle colpidor i atraient que estimulava l’oïda, el gust, la vista i l’olfacte. I també l’esperit. Al voltant d’un loop encisador i hipnòtic que anava creixent molt paulatinament, al ritme dels apéritifs de Bellonzi que es servien, la música i la poesia cridada de Coàgul va anar acompanyant tot per submergirnos en un meravellós tràngol. Amen.

CASTELLANO

Domingo 13 de octubre. 13h. Casa Almirall de Barcelona. Reunión de gourmands y melómanosa la hora del vermut. Empieza el ritual. Un año más, Àgape nos propuso una misa gastronómica, poética, visual y sonora de primer nivel. Oficiando la ceremonia, Marc O’Callaghan alias Coàgul, y encargandose del menú, parte de las imágenes y la música, Marco Bellonzi. EL ambiente en Casa Almirall era desde luego el de una eucaristía psicodélica, encantadora, magnética… Toda la magia de los rituales en un espectáculo conmovedor y atrayente que estimulabael oído, el gusto, la vista y el olfato. Y también el espíritu. Alrededor de un loop hechizante e hipnótico que crecía paulatinamente, al ritmo de los apéritifs de Bellonzi que se servían, la música y la poesía gritada de Coàgul lo acompañaba todo para sumergir-nos en un trance maravilloso. Amén.

ENGLISH

Sunday october the 13th. 13h. Casa Almirall in Barcelona. A gourmands and melomanes meeting at vermouth hour. The ritual starts. One more years, Àgape set a first class gastronomic, poetic, visual and sonic mass. Officiating the ceremony, Marc O’Callaghan alias Coàgul, and in charge of the menu, some images and music, Marco Bellonzi. The environment at Casa Almirall it was as a psiquedelic, charming, magnetic Eucharist. The magic of rituals on a moving and seductive show that estimulates the hearing, the taste, the sight and the smell. And also the spirit. Around a bewitching and hypnotic loop that gradually grew following the rhythm of Bellonzi‘s apéritifs served, the music and shouting poetry of Coàgul walked with everything and immersed us all on a marvelous trance. Amen.

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

Demà: a l’hora del vermut: Àgape !!!

diumenge / domingo / sunday

13 d’octubre, 13 h

Casa Almirall

c/ Joaquín Costa, 33

entrada gratuïta  / free admission

Fa uns anys que el laboratori Àgape explora en públic la pràctica oculta de la sinestèsia amb un avís que indica: no ho intentin a casa seva. La cerimònia aquesta vegada s’inscriu de nou en la foscor explorant la faceta esotèrica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifest L’Arte dei Rumori (L’art dels sorolls), de l’edició del qual es compleixen 100 anys. Un centenari en la celebració del qual no temem que es bolquin les institucions culturals del país. Tot i així, Gràcia Territori Sonor ha dedicat una bona part dels seus esforços a fer-ho el 2013 i ho culminaran Marco Bellonzi i Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape d’iniciació gastronòmic-metafísic-conceptual que apropa a l’espectador a una experiència sincrètica en la qual les viandes, els sons, les aromes i les imatges subliminals tenen com a finalitat provocar una vívida sinestèsia.

Hace unos años que el laboratorio Àgape explora en público la pràctica oculta de la sinestesia con un aviso que indica: no lo intenten en sus casas. La ceremonia esta vez se inscribe de nuevo en la oscuridad explorando la faceta esotérica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifiesto L’Arte dei Rumori (El arte de los ruidos), de cuya edición se cumplen 100 años. Un centenario en cuya celebración no tememos que se vuelquen las instituciones culturales del país. Aún así, Gràcia Territori Sonor ha dedicado una buena parte de sus esfuerzos a hacerlo en 2013 y lo culminarán Marco Bellonzi y Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape de iniciación gastronómico-metafísico-conceptual que acerca al espectador a una experiencia sincrética en la que las viandas, los sonidos, los aromas y las imágenes subliminales tienen como finalidad provocar una vívida sinestesia.

The Àgape laboratory has been exploring the occult practice of synaesthesia several years now with a warning that reads: do not try this at home. This time the ceremony will once again immerse itself in darkness exploring the esoteric facets of futurist painter Luigi Russolo author of the L’Arte dei Rumori manifesto (The art of noises) which is in its centennial year. A centennial  we fear won’t be celebrated by the cultural institutions of the country. Even so, Gràcia Territori Sonor has dedicated an important part of its efforts to do so this 2013 and the culmination will be with Marco Bellonzi and Coàgul (Marc O’Callaghan) in the Àgape gastronomical-metaphysical-conceptual initiation ritual that brings the spectator closer to a syncretic experience in which viands, sounds, aromas and subliminal images provoke a vivid synaesthesia.