Tag Archives: Cristian Subirà

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2019 #03

28 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2019 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2019 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2019
TERCERA ACCIÓ / TERCERA ACCIÓN / THIRD ACTION

MIKE COOPER & MIQUEL JORDÀ

DIJOUS 4 D’ABRIL A LES 20 H / JUEVES 4 DE ABRIL A LAS 20 H / THURSDAY, APRIL THE 4TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

 

Mike Cooper està considerat un dels pioners del blues acústic britànic a l’inici de la seva trajectòria, a mitjans dels anys seixanta, i per això se’l pot ubicar en un territori primigeni en el qual també trobaríem Davy Graham o John Renbourne. Però Cooper va explorar en les següents dècades altres dimensions sonores que l’han portat a treballar amb Elliott Sharp, Keith Rowe, Fred Frith o Marc Ribot, endinsar-se en la improvisació i l’experimentació i portar la seva steel-guitar i la seva veu a exploracions molt més arriscades, en una cerca dels límits de la composició electroacústica i fins i tot d’altres llenguatges com el cinema o la instal·lació. És realment un privilegi comptar amb ell en aquest Encontre en l’Espai-Temps en el qual es trobarà amb el compositor, instrumentista, creador d’instruments i incansable viatger Miquel Jordà, investigador sonor que treballa entre la atonalitat occidental i les estructures harmòniques de l’Orient Mitjà, l’Àsia Central i el Sud-est Asiàtic, modificant els instruments de vent i experimentant amb l’electrificació d’aquests. No us perdeu aquesta sessió. Serà única i memorable.


Mike Cooper está considerado uno de los pioneros del blues acústico británico al inicio de su trayectoria, a mediados de los años sesenta, y por eso se le puede ubicar en un territorio primigenio en el cual también encontraríamos a Davy Graham o John Renbourne. Pero Cooper exploró en las siguientes décadas otras dimensiones sonoras que lo han llevado a trabajar con Elliott Sharp, Keith Rowe, Fred Frith o Marc Ribot, adentrarse en la improvisación y la experimentación y llevar su steel-guitar y su voz a exploraciones mucho más arriesgadas, en una búsqueda de los límites de la composición electroacústica e incluso otros lenguajes como el cine o la instalación. Es realmente un privilegio contar con él en este Encuentro en el Espacio-Tiempo en el cual se reunirá con el compositor, instrumentista, creador de instrumentos e incansable viajero Miquel Jordà, investigador sonoro que trabaja entre la atonalidad occidental y las estructuras armónicas del Oriente Medio, Asia Central y el Sudeste Asiático, modificando los instrumentos de viento y experimentando con la electrificación de estos. No os perdáis esta sesión. Será única y memorable.


Mike Cooper is considered one of de pioneers of the British acoustic blues in the beginning of his career, halfway through the sixties, and that’s why we can place him in an original territory in which we’d find Davy Graham or John Renbourne too. But Mike Cooper explored in the following decades other sound dimensions that had him working with Elliott Sharp, Keith Rowe, Fred Frith or Marc Ribot, and deeper into improvisation and experimentation and to take his steel-guitar and voice to really risky explorations, in a search path for the limits of electroacoustic composition and even for other languages as cinema or installation. It’s a real privilege to count on his presence in this Encounter in the Space-Time in which he will meet with the composer, instrumentalist, instrument maker and tireless traveller Miquel Jordà, sound investigator who works between the occidental atonality and the harmonic structures of the Middle East, Central Asia and Asian Southeast, modifying the wind instruments and experimenting with their electrification. Do not miss this session. It’s going to be unique and memorable.

photo Miquel Jordà © Andrea Loria

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

 

Advertisements

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2019 #02

18 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2019 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2019 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2019
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

SHELLY / JASON KOLÀR

DIJOUS 21 DE MARÇ A LES 20 H / JUEVES 21 DE MARZO A LAS 20 H / THURSDAY, MARCH THE 21ST 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

 

Vam tenir Cristian Subirà al LEM 2018 en un concert en solitari amb el seu projecte Jason Kolàr. Els seus diversos àlies per a nombrosos projectes específics són prou coneguts: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano, entre d’altres, així com la seva participació en projectes col·lectius com Dead Man on Campus, Coconot i Narwhal. Potser no és tan conegut el seu activisme cultural com a part integrant de la plataforma Dublab. Ara l’hem convidat a una de les sessions dels Encontres en l’Espai-Temps per realitzar una improvisació amb Shelly, un jove artista que, després d’haver sigut resident de la Red Bull Music Academy el 2018 a Berlín, comença a mostrar públicament els seus projectes. Tindrem per tant un Encontre en l’Espai-Temps més proper als llenguatges de l’electrònica i en les fronteres de l’ambient music i el drone. Preparem-nos doncs per endinsar-nos en els paisatges sonors impregnats d’onirisme i interiorització que són marca de la casa.


Tuvimos a Cristian Subirà en el LEM 2018 en un concierto en solitario con su proyecto Jason Kolàr. Sus diversos alias para numerosos proyectos específicos son suficientes conocidos: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano, entre otros, así como su participación en proyectos colectivos como Dead Man on Campus, Coconot y Narwhal. Quizás no es tan conocido su activismo cultural como parte integrante de la plataforma Dublab. Ahora lo hemos invitado a una de las sesiones de los Encuentros en el Espacio-Tiempo para realizar una improvisación con Shelly, un joven artista que, después de haber sido residente de la Red Bull Music Academy en 2018 en Berlín, empieza a mostrar públicamente sus proyectos. Tendremos por lo tanto un Encuentro en el Espacio-Tiempo más próximo a los lenguajes de la electrónica y en las fronteras de la ambient music y el drone. Preparémonos pues para adentrarnos en los paisajes sonoros impregnados de onirismo e interiorización que son marca de la casa.


We had Cristian Subirà in the LEM 2018 in a solo concert with his project Jason Kolàr. His different alias for different specific projects are well known: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano, among others, as well has his participation in collectives like Dead Man on Campus, Coconot and Narwhal. His cultural activism as a part of the Dublab platform might not be as well known. Now we invited him to a session of the Encounters in the Space-Time to improvise with Shelly, a young artist who, after being resident of the Red Bull Music Academy in 2018 in Berlin, starts to show his projects in public.
We will have an Encounter in the Space-Time closer to electronics’ languages and in the frontiers of ambient music and drone. Be ready to go into the sound landscapes impregnated with dreamlike images and interiorization which are his house seal.

 

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

 

LEM 2018: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

22 Oct

MELISSA BERTOSSI & LAIA CLAVER (Barcelona / Girona)

dijous 25 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

La poeta, editora i artista plàstica Laia Claver Nadal –una “amant de les sonoritats de la paraula”, com li agrada definir-se–, és també una activista cultural a Girona, a on programa recitals de poesia i crea espectacles multidisciplinaris. El 2015 va publicar el poemari Moviment de pell i escates, preàmbul d’un espectacle de dansa, experimentació sonora, poesia i arts visuals. Per la seva banda, l’argentina resident a Barcelona Melisa Bertossi és una saxofonista de jazz i músiques improvisades que col·labora amb músics com João Vieira i Mariano Camarasa, a banda de formar part del Discordian Community Ensemble. El 2016 va publicar el seu primer treball en solitari: Strange Feather. Dues amants de l’experimentació en els seus respectius àmbits es troben en un encontre d’alta volada.


La poeta, editora y artista plástica Laia Claver Nadal –una “amante de las sonoridades de la palabra”, como le gusta definirse–, es también una activista cultural en Girona, donde programa recitales de poesía y crea espectáculos multidisciplinares. En 2015 publicó el poemario Moviment de pell i escates, preámbulo de un espectáculo de danza, experimentación sonora, poesía y artes visuales. La argentina residente en Barcelona Melisa Bertossi es una saxofonista de jazz y músicas improvisadas que colabora con músicos como João Vieira y Mariano Camarasa, además de formar parte del Discordian Community Ensemble. En 2016 publicó su primer trabajo en solitario: Strange Feather. Dos amantes de la experimentación en sus respectivos ámbitos confluyen en un encuentro de altos vuelos.


The poet, publisher and plastic artist Laia Claver Nadal –a “lover of the sounds of the word”, as she likes to define herself-, is a cultural activist in Girona, where she organizes poetry recitals and multidisciplinary shows. In 2015, she released the book of poems Moviment de pell i escates, preamble of a show mixing dance, sonic experimentation, poetry and visual arts. Barcelona-based Argentinian Melisa Bertossi is a sax player moving between jazz and improvised music. She collaborates with musicians such as João Vieira and Mariano Camarasa, in addition to be part of the Discordian Community Ensemble. She released her first record in 2016: Strange Feather. Two lovers of experimentation in their respective fields will converge in this high-flying encounter.


JASON KOLÀR (Barcelona)

divendres 26 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La premsa internacional no ha dubtat a comparar la música de Cristian Subirà amb els treballs de lluminàries de l’ambient històric, com ara Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosaltres podem afegir que les seves peces delicades i introspectives haguessin brillat amb llum pròpia en el catàleg del mític i ja desaparegut segell de música ambient Em:t. L’enèsima reencarnació d’aquest creador singular du el nom de Jason Kolàr (Subirà ha format part de diversos projectes col·lectius com ara Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal i Maresme, i en solitari s’ha revelat com a Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Com a Jason Kolàr acaba de publicar dues referències en els segells Stroom i Absent Tapes. Música ingràvida i reflexiva que descriu paisatges emocionals d’una pau misteriosa i etèria. Música melangiosa i delicada construïda sobre un impalpable teixit de melodies intangibles.


La prensa internacional no ha dudado en comparar la música de Cristian Subirà con los trabajos de luminarias del ambient histórico, como por ejemplo Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosotros podemos añadir que sus piezas delicadas e introspectivas hubieran brillado con luz propia en el catálogo del mítico y ya desaparecido sello de música ambient Em:t. La enésima reencarnación de este creador singular lleva el nombre de Jason Kolàr (Subirà ha formado parte de varios proyectos colectivos como por ejemplo Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal y Maresme, y en solitario se ha revelado como Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Como Jason Kolàr acaba de publicar dos referencias en los sellos Stroom y Absent Tapes. Música ingrávida y reflexiva que describe paisajes emocionales de una paz misteriosa y etérea. Música melancólica y delicada construida sobre un impalpable tejido de melodías intangibles.


The international press did not hesitate in comparing Cristian Subirà’s music with the works of the ambient guiding stars such as Dominique Lawalrée o Vini Reilly. We add to this the fact that his delicate and introspective pieces would have shined in the catalogue of the mythic label Em:t. The thousandth reincarnation of this unique creator is Jason Kolàr (Subirà has been member of collective projects: Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal and Maresme, and solo projects: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano or Tim Robertson). As Jason Kolàr he has just released two references with the labels Stroom and Absent Tapes. A weightless and reflexive music that describes emotional landscapes of a mysterious and ethereal peace, both melancholic and delicate, built upon an impalpable tissue of intangible melodies.


DANIELE LEDDA & EMANUELE BARDI (Cagliari)

divendres 26 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

El músic Daniele Ledda i el video-artista Emanuele Bardi s’han reunit per a recrear en una performance audiovisual el quadre del renaixement italià La Città Ideale, d’atribució incerta, paradigma de l’organització racional de l’espai urbà amb criteris filosòfics i científics, expressió de la visió antropocèntrica del món que s’imposà en aquella època. El projecte es concreta en un treball de video-mapping a càrrec de Bardi sobre una còpia del quadre original, embolcallat amb la música electroacústica composta per Ledda i executada amb l’autoconstruït Clavius 36, de 36 tecles, dues cordes polsades amb arc, un teclat digital i un PSD programable. La performance comença fidel a la visió original del quadre per descompondre-la gradualment fins al moment actual de l’home i la seva visió del món.


El músico Daniele Ledda y el video-artista Emanuele Bardi se han reunido para recrear en una performance audiovisual el cuadro del renacimiento italiano La Città Ideale, de atribución incierta, paradigma de la organización racional de la urbe con criterios filosóficos y científicos, expresión de la visión antropocéntrica del mundo que se impuso en aquella época. El proyecto se concreta en un trabajo de video-mapping a cargo de Bardi sobre una copia del cuadro original, con la música electroacústica compuesta por Ledda y ejecutada con el auto-construido Clavius 36 de 36 teclas, dos cuerdas pulsadas con arco, un teclado digital y un PSD programable. La performance empieza fiel a la visión original del cuadro para descomponerla gradualmente hasta el momento actual del hombre y su visión del mundo.


Musician Daniele Ledda and video-artist Emanuele Bardi have gattered together in order to recreate in an audio-visual performance the painting from the Italian renaissance La Città Ideale, of uncertain attribution, a paradigm of the rational planning of the urban space under philosophical and scientific criteria, eventually an expression of the anthropocentric vision of the world that prevailed at that time. The project consists in a video-mapping work by Bardi on a copy of the original paint, together with the electro-acoustic music composed by Ledda and played with the self-constructed Clavius 36, holding 36 keys, two strings to be pulsed with a bow, a digital keyboard and a programmable DSP. The performance starts with an adherence to the original vision of the painting and it is gradually decomposed towards the present moment of the man and his vision of the world.


SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

dissabte 27 d’octubre, 21:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.


Las maquetas Pulchra Est (2013) y Amica Mea (2014), y un primer disco autoproducido, De Rerum Natura (2015), fueron las cartas de presentación de Severine Beata, alter ego de la musicóloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), hasta que el pasado mes de junio, Repetidor Disc publicó El ojo brillante, el excelente álbum que presentará en este concierto. El disco, producido por Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), es un alegato en favor de los sintetizadores analógicos y en contra de la programación digital. Precisamente por este motivo el productor será un instrumentista más en el escenario. Nada de bases programadas (“¿Pero qué es esto, un karaoke? ¡Venga ya, hombre!”, es la declaración de principios de Severine Beata). Le sientan muy bien las amplias dinámicas de los sintetizadores analógicos a esta música juguetona y evocadora (en ocasiones, pura banda sonora de film noir/SF), que nos transporta desde Tom Dissevelt y los Barron hasta el humor de los primeros Der Plan.


The demos Pulchra Est (2013) and Amica Mea (2014), as well as the self-produced record De Rerum Natura (2015), were Severine Beata’s the letters of introduction, alter ego of Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), until this year Repetidor Disc released El ojo brillante, the brilliant record that she will present at the LEM. This record, produced by Javi Álvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), is a plea in support of analogic synthesizers. For this reason, the producer will be another musician on stage. No programmed music layers (What is this, a karaoke!?), is Severine Beata’s principle statement. The wide dynamics of analogic synthesizers suits well to this playful and evocative music (sometimes a pure film noir/SF soundtrack), that carries us from Tom Dissevelt and the Barrons up to the humour of Der Plan.


MAR PAREJA (Granada)

dissabte 27 d’octubre, 22:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.


Quien haya escuchado la introducción de guitarras distorsionadas de Omega, uno de los mejores discos de la historia de la música popular, difícilmente lo habrá olvidado. Son las guitarras de Mar Pareja, miembro fundador y compositor de una buena parte del repertorio de Lagartija Nick, el grupo que firmaba aquel disco inaudito con el cantaor Enrique Morente. Volvieron a encontrarse en el disco Val del Omar, compuesto por el guitarrista, en el cual la banda hizo un giro inesperado hacia la electrónica, un material de trabajo que cada vez ha ido interesando más a Mar Pareja hasta la aparición de este primer disco suyo en solitario, Disonancia, una demostración de rock electrónico pleno de urgencia rítmica y rigurosa austeridad de recursos, que se hace terriblemente adictivo desde la primera escucha. Música instrumental que funciona como un remolino que avanza sin dejar de girar; una venenosa e inexorable danza sin fin.


If you listened to the distorted guitar introduction to Omega, one of the best popular music records ever, you would not forget it. These are Mar Pareja’s guitars, founder member and composer of Lagartija Nick, the band that signed that album with cantaor Enrique Morente. They met again at the record Val del Omar, fully composed by the guitarist, in which the band shifted to electronics, a working material that has increasingly raised the interest of Mar Pareja until the release of the first record of his solo career, Disonancia, a demonstration of electronic rock full of rhythm urgencies and resources austerity, that becomes terribly addictive from the first listening. Instrumental music that works as a swirl moving forward while it spins; a poisonous, inexorable and never-ending dance.


RECORDA / RECUERDA / REMEMBER

Concurs fotogràfic #LEM2018
Encara està obert el #LEM2018 – concurs de fotografia per als nostres amics a Instagram!
Feu una foto de qualsevol cosa relacionada amb el #LEM2018 i guanyeu un mític lot de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionades amb el festival, però NO DELS ARTISTES DURANT L’ACTUACIÓ.
Recordeu penjar les fotos amb el hashtag #LEM2018
Esperem les vostres obres!

Concurso Fotográfico #LEM2018
Aún está abierto el #LEM2018 – concurso de fotografía para nuestros amigos de Instagram!
Haz una foto algo relacionado con el #LEM2018 y gana un mítico lote de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionadas con el festival, pero NO DE LOS ARTISTAS EN LA ACTUACIÓN.
Recordad subir las fotos con el hashtag #LEM2018
¡Esperamos vuestras obras!

#LEM2018 Photo contest
It is still open the #LEM2018 – photo contest for our Instagram friends!
Take a photo of anything related with #LEM2018 and win an awesome pack of 10CD’s!
Photos must be related with the festival, but IMAGES OF THE ARTISTS WHILE THEY ARE ACTING ARE NOT ALLOWED.
Remember to upload the photos with the hashtags #LEM2018
We look forward to receiving your works!