GRANULAR BASTARDS + WHITE NERVE CONNECTION
Divendres / Viernes / Friday 29 octubre, 22:00
Capella Modernista del Col·legi Major Ramon Llull (C/ Rosselló, 121 – Escola Industrial)
8 € (anticipada / advance ticket) – 10 € (taquilla / on the spot).
Entrades anticipades / Entradas anticipadas / Advance tickets aquí /here
GRANULAR BASTARDS (22:00)
[CAT] El projecte sorgit de la unió del saxofonista Albert Cirera i l’artista sonora Valeria Miracapillo resulta difícil de descriure. Fruit d’unes sessions d’improvisació, posa en contacte un dels músics de jazz més interessants del panorama europeu i una exploradora sònica que es fonamenta en l’experimentació, l’improvisació les avantguardes i el realisme màgic. El seu àlbum, Tacit Ground (Discordian), prové d’aquesta trobada impossible, un coneixement que prové d’un lloc desconegut. La comunicació tàcita pot indicar un canvi del pensament, que esdevé compartit. Aquesta entesa es traspassa al so sense voler estar bé ni malament, veus nues que surten dels instruments, amb saxofons activant els objectes vibrants del seu cos mentre els aparells fan samples i treuen sons mecànics igual de rudimentaris. Períodes asíncrons, llaunes de metall que ressonen i densitats caòtiques, res no suavitza les friccions d’un pensament que intenta assolir la coherència.
[CAST] El proyecto surgido de la unión entre el saxofonista Albert Cirera y la artista sonora Valeria Miracapillo resulta difícil de describir. Unas sesiones de improvisación sirvieron para ponen en contacto a uno de los músicos de jazz más interesantes del panorama europeo y una exploradora sónica cuyo trabajo se fundamenta en la experimentación, la improvisación, las vanguardias y el realismo mágico. Su álbum, Tacit Ground (Discordian), procede de ese encuentro imposible, un conocimiento que proviene de un lugar desconocido. La comunicación tácita puede señalar un cambio del pensamiento, que resulta compartido. Esta complicidad traspasa al sonido sin querer estar bien o mal sino de trazar voces desnudas que salen de los instrumentos. Los saxos activan objetos vibrantes de su cuerpo y que los aparatos samplean y sacan sonidos con timbres mecánicos y a la vez rudimentarios. Períodos asíncronos, latas de metal que resuenan y densidades caóticas: nada suavizar las fricciones de un pensamiento que trata de ser coherente.
[ENG] This project, born from the union of saxophonist Albert Cirera and sound artist Valeria Miracapillo is hard to describe. Some improvisation sessions were the way one of the most interesting European jazz musicians and a sonic explorer whose work grows from experimentation, improvisation, avant-gardes and magic realism got together. Their album, Tacit Ground (Discordian), comes from that impossible meeting, a knowledge that comes from an unknown place. This complicity pierces the sound without wanting to be right nor wrong but to draw naked voices coming out of their instuments. Saxos activate trembling parts of their bodies while machines sample and emit sounds like mechanic, old buzzers. Asynchronous periods, metal cans that resonate and chaotic densities: nothing smoothes the frictions of a thought that tries to be coherent.
WHITE NERVE CONNECTION (23:00)
Intercanvi amb / Intercambio con / Exchange with Festival Intermediale (Legnica, Polònia/Poland)
[CAT] Fundats el 1997, White Nerve Connection van participar en alguns concerts i recopilatoris de l’escena industrial polonesa abans de desaparèixer de sobte al cap de molt poc temps sense que se’n sabés pràcticament res més durant una dècada. Després d’un documental de 2010 que recorria la seva primera etapa, el 2013 White Nerve Connection van tornar en forma de duo i unes propostes que combinen de manera caòtica beats rituals, música ambient, sons que recorden els de ciutats dadaistes… tot plegat combinat amb sons clàssics provinents de la música ètnica i l’electrònica i submergit en ecos de música de club per obtenir un resultat a mig camí entre l’industrial i l’ambient més fosc.
[CAST] Fundados en 1997, White Nerve Connection participaron en algunos conciertos y recopilatorios de la escena industrial polaca, antes de desaparecer de golpe y porrazo al cabo de poco tiempo, sin que se supiera nada más de ellos durante una década. Luego, tras un documental de 2010 que recorría su primera etapa, en 2013 White Nerve Connection regresaron en formación de dúo y con propuestas que combinan, de forma caótica, beats rituales, música ambient, registros que recuerdan a los de las ciudades dadaistas… todo ello combinado con sonidos clásicos procedentes de la música étnica y la electrónica. Además, se sumergen en ecos de la música de club para obtener un resultado a caballo del industrial y el ambient más oscuro.
[ENG] Founded in 1997, White Nerve Connection were involved in some concerts and compilations from the Polish industrial scene before they suddenly disappeared. Nothing else was heard from them for over a decade. In 2013, and after a 2010 documentary covering their first years. Whine Nerve Connection came back as a duo with works that mix, chaotically, ritual beats, ambient music, registers that remember those of Dadaist cities… All combined with classical sounds from ethnic music and also from electronic. In addition to all of this, they dive in echoes of club music to end up with a sound halfway between industrial music and the darkest ambient.
INHUMANKIND (feat. CELESTE ALÍAS & MARTA VALERO) + COURE
Dissabte / Sábado / Saturday 30 octubre, 19:30
Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)
12 € (anticipada / advance ticket) – 15 € (taquilla / on the spot).
Entrades anticipades / Entradas anticipadas / Advance tickets aquí/here
INHUMANKIND (Feat. CELESTE ALÍAS & MARTA VALERO) (19:30)
[CAT] L’indret on es troben la música contemporània, el free-jazz i el metall extrem és el territori on es desenvolupa el so únic d’INHUMANKIND, el sorprenent projecte de “música impossible” de Pablo Selnik (Black Flower), en la seva segona aparició en aquest LEM; i Àlex Reviriego. Flautes agressives i contrabaix per crear composicions tan estranyes i complexes com contundents, fruit de la seva passió per gèneres tan diferents com el black metal, el free jazz, el noise i que ha desembocat en el seu àlbum Self-Extinction, una aproximació interessantíssima a la foscor, l’esoterisme i el misticisme, amb inspiracions com ara la càbala, la gematria, els grimoris o les divinitats ancestrals. Metall acústic que va de les profunditats més fosques a les melodies més ràpides, diabòliques i orgiàstiques. Una proposta com n’hi ha molt poques per començar el concert de clausura del festival i que comptarà amb la col·laboració especial, com a cantants, de Celeste Alías i Marta Valero.
[CAST] El lugar donde coinciden la música contemporánea, el free jazz y el metal extremo es el territorio donde se halla el sonido único de INHUMANKIND, el proyecto sorprendente de “música imposible” de Pablo Selnik (Black Flower), en su segunda aparición en el presente LEM, y Àlex Reviriego. Flautas imposibles (Selnik) y un contrabajo (Reviriego) crean composiciones tan extrañas y complejas como contundentes, fruto de su pasión por géneros tan distintos como black metal, jazz, noise, etc. Todo esa mezcla estilística está en la base del álbum Self-Extinction, una aproximación interesantísima a la oscuridad, el esoterismo y el misticismo, con inspiraciones en la cábala, la gematría, los grimorios o las divinidades ancestrales. Metal acústico y progresivo, que va de las profundidades más lóbregas a las melodías más rápidas, diabólicas y orgiásticas. Una propuesta como pocas para iniciar el concierto de clausura y que contará con la colaboración especial, como cantantes, de Celeste Alías y Marta Valero.
[ENG] Where contemporary music, free jazz and extreme metal meet is the land where INHUMANKIND‘s sound can be found. This band is the surprising “impossible music” project of Pablo Selnik (Black Flower) in his second performance at LEM 2021, and Àlex Reviriego. Impossible flutes (Selnik) and a double bass (Reviriego) create compositions so strange and complex as they are heavy, springing from their passion for such different genre as black metal, jazz, noise, etc. All this stylistic mix lays the foundations of their album Self-Extinction, a very interesting introduction to darkness, esoterism and mysticism, inspired by the Kabbalah, gematry, grimoirs and ancient gods. Acoustic and progressive metal that goes to the somberest depths to the fastest, most quick and orgiastic melodies. A very special opening to our farewell concert that will be honoured with the presence of Celeste Alías and Marta Valero as singers.
COURE (20:30)
BSO en directe de ‘La Passion de Jeanne d’Arc’, de C.T. Dreyer (1928).
Direcció artística: Agustí Busom.
Col·laboració amb Cryptshow Festival (Badalona).
[CAT] L’experimentació sobre el metall continua protagonitzant el darrer concert del XXVIè LEM amb Coure, una banda que va crear, enregistrar, mesclar i produir el seu primer EP l’any 2019. Si bé part de les seves influències són el rock dels anys 90, el stoner i el doom metal, etc., Coure incorpora instruments de vent metall i efectes electrònics a càrrec de dos vells coneguts de Gràcia Territori Sonor com Ferran Besalduch i Pope, que s’uneixen a Rowye, Richie i Ferran G. en aquesta aventura que arriba al CAT en un format molt especial. Coure interpretaran les seves peces preparades per servir d’il·lustració musical a un clàssic de la història del cinema, La passió de Joana d’Arc (1928) de Carl Theodor Dreyer, una pel·lícula feta a les acaballes del cinema mut però que, en aquesta ocasió, anirà acompanyada de tota la foscor d’aquesta banda de Badalona amb la direcció artística d’Agustí Busom.
[CAST] La experimentación en base al metal continúa siendo protagonista en el último concierto del XXVI LEM. Actúa Coure, una banda que creó, grabó, mezcló y produjo su primer EP en 2019. Si bien parte de sus influencias proceden del rock de los años 90, el stoner, el doom metal, etc., Coure incorpora instrumentos de viento metal y efectos electrónicos a manos de dos viejos conocidos de Gràcia Territori Sonor, Ferran Besalduch y Pope, que se unen a Rowye, Richie y Ferran G. en esta aventura que llega al CAT en un formato muy especial. Coure interpretará una serie de piezas preparadas para ilustrar con música un clásico de la historia del cine: La pasión de Juana de Arco (1928), de Carl Theodor Dreyer. La película, rodada en los últimos tiempos del cine mudo, se proyectará con la oscuridad sonora de esta banda de Badalona, bajo la dirección artística de Agustí Busom.
[ENG] Metal based-experimentation is also the protagonist in LEM XXVI’s last concert with Coure, a band that was born and that created, recorded, mixed and producted its first EP in 2019. Although part of their influences come from 90’s rock, stoner, doom metal, etc., Coure also has brass instruments and electronic effects provided by two old friends of Gràcia Territori Sonor, Ferran Besalduch and Pope, that join Rowye, Richie and Ferran G. in this adventure that arrives at the CAT in a very special incarnation. Coure will play a series of tracks to illustrate with music an all time film classic: Carl Theodor Dreyer’s The Passion of Joan of Arc (1928). The movie, filmed during the last days of silent cinema, will be screened with the sonic darkness of this Badalona-based band and under the artistic direction of Agustí Busom.
LEM FESTIVAL 