Tag Archives: electronic music

The Theremin Experience

5 Aug

El passat dissabte 15 de juliol es va dur a terme a Gràcia Territori Sonor el taller de construcció d’instruments electrònics impartit per Lina Bautista i Patricia Usero. Tots els participants van poder muntar, provar i endur-se a casa el seu Thermingo. Què més es pot demanar?


El pasado sábado 15 de julio se celebró en Gràcia Territori Sonor el taller de construcción de instrumentos electrónicos impartido por Lina Bautista y Patricia Usero. Todos los participantes pudieron montar, probar y llevarse a casa su Thermingo. ¿Qué más se puede pedir?


Last Saturday, July 15, the electronic instrument making workshop given by Lina Bautista and Patricia Usero was held in Gràcia Territori Sonor. All participants were able to build, test and take their own Thermingo home. What more could one wish for?

 

 

 

fotos: ©ristian vega

Tentacles multicolors

1 Aug

Tentacles multicolors

Com tentacles multicolors d’un sol pop, de vegades entrellaçats i de vegades cadascun al seu lliure albir, els poemes de Cèlia Sànchez-Mustich i les cançons d’Eli Gras van abastar tots els racons i amagatalls de l’aquari de GTS on els nombrosos assistents estàvem submergits. Les ventoses del cefalòpode ens van deixar al cos màcules indelebles en forma de vers i melodia, marques que ens recordaran sempre que una alegre tarda d’estiu vam nedar acompanyats d’UnPop.


Tentáculos multicolores

Como tentáculos multicolores de un único pulpo, a veces entrelazados y a veces cada cual a su libre albedrío, los poemas de Cèlia Sànchez-Mústich y las canciones de Eli Gras abarcaron todos los rincones y escondrijos del acuario de GTS donde los numerosos asistentes estábamos sumergidos. Las ventosas del cefalópodo nos dejaron en el cuerpo máculas indelebles en forma de verso y melodía, marcas que nos recordarán siempre que una alegre tarde de verano nadamos acompañados de UnPop.


Multicoloured tentacles

Like multicoloured tentacles of a single octopus, sometimes intertwined sometimes each one at its free will, the poems by Cèlia Sànchez-Mústich and songs by Eli Gras reached all corners and hideouts of the aquarium where the many attendants were submerged. The cephalopod suction pads left on our bodies indelible spots with the shape of verses and melodies, fingerprints that will remind us forever that we swam alongside UnPop, on a happy summer evening.

fotos: ©ristian vega

Good vibrations

17 Jul

Bones vibracions

En el moment en què les pulcres notes del vibràfon de Joan Cot van reflectir-se en el seu eco digital, produït per Marcos Bernabé, en una mena de mirall distorsionant que les allargava o escurçava, les comprimia, expandia i repetia endavant i enrere, una pluja de gotes sonores es va aspergir en totes direccions ruixant el públic de la sessió d’IKLO. Més enllà d’aquest puntillisme amanyagador, el concert va tenir altres escenes que anaven des de l’ús de tècniques esteses amb el vibràfon fins a moments de ritual tranquil amb veus cavernoses i percussions de goliat i plat. Quaranta minuts de fonda introspecció.


Buenas vibraciones

En el momento en que las pulcras notas del vibráfono de Joan Cot se reflejaron en su eco, producido por Marcos Bernabé, en una especie de espejo distorsionante que las alargaba o acortaba, las comprimía, expandía i repetía hacia delante i atrás, una lluvia de gotas sonoras se aspergió en todas direcciones rociando al público de la sesión de IKLO. Más allá de este puntillismo arrullador, el concierto tuvo otras escenas que iban desde el uso de técnicas expandidas uso del vibráfono hasta momentos de ritual tranquilo con voces cavernosas y percusiones de goliat y plato. Cuarenta minutos de honda introspección.


Good vibrations

When the neat notes of the vibraphone played by Joan Cot were reflected in its own eco, produced by Marcos Bernabé, in a kind of distorted mirror making them shorter or longer, compressed or expanded and that repeated them forwards or backwards, a sound drop rain sprinkled in all directions spraying the audience of the IKLO session. In addition to this pointillism, the concert went thru other scenes, from the use of extended techniques for the vibraphone to moments of quiet ritual with cavernous voices and floor tom and cymbal percussion. Forty minutes of deep introspection.

 

fotos: ©ristian vega

Paisatges artificials, naturalment / Paisajes artificiales, naturalmente / Artificial landscapes, naturally

12 Jun

Embolcallats per una llum blavosa que incitava a l’escolta recollida, els assistents a l’Encontre en L’Espai-Temps de l’1 de juny van veure desplegar-se davant seu, en una curiosa experiència sinestèsica, doncs no hi havia projeccions, un enfilall de paisatges que s’anaven succeïnt amb total fluidesa. Sobre la base electrònica non-stop d’Álvaro Montané, a vegades incisiva i d’altres més ambiental, Jacobo Sucari al saxo y la flauta anava puntejant aquests paisatges, ara amb curtes frases repetitives o notes llargues evocadores d’un minimalisma cru, ara amb desenvolupaments i frassejos més llargs i jazzístics. El Poncho-Fluor va arribar al seu moment àlgid quan Sucari va activar els seus pedals d’efectes per als vents. Llavors, la llum blava es va tornar en una multiplicitat de colors cridaners en la imaginació dels assitents que, després d’un dolç fade out, se’n van anar ben contents i tranquils.


Envueltos en una luz azulada que incitaba a la escucha recogida, los asistentes al Encuentro en el Espacio-Tiempo del 1 de junio vieron desplegarse delante de ellos, en una curiosa experiencia sinestésica, puesto que no había proyecciones, una retahíla de paisajes que se iban sucediendo con total fluidez. Sobre la base electrónica non-stop de Álvaro Montané, a veces incisiva y otras más ambiental, Jacobo Sucari al saxo y a la flauta iba punteando estos paisajes, ora con cortas frases repetitivas o notas largas evocadoras de un minimalismo crudo, ora con desarrollos y fraseos más largos y jazzísticos. El Poncho-Fluor alcanzó su punto álgido cuando Sucari activó sus pedales de efectos para los vientos. Entonces, la luz azul se transformó en una multiplicidad de colores chillones en la imaginación de los asistentes que, después de un dulce fade out, se marcharon tan contentos y tranquilos.


Wrapped in a bluish light that stimulated a secluded listening, the attendants to the Encounter in the Space-Time on June the 1st saw, in a strange synaesthesic experience, as there were no visuals, a display of landscapes that were succeeding one another with absolute fluency. Upon a non-stop electronic baseline by Álvaro Montané, sometimes cutting and others of a more environmental character, Jacobo Sucari kept on marking on these landscapes, now with short repetitive phrases or long notes recalling minimalism and then with longer jazz-like phrases and developments. The Poncho-Fluor reached its critical point when Sucari triggered his pedal effects for winds. Then, the blue light turned into a myriad of gaudy colours in the minds of spectators who, after a sweet fade out, left happily and full of serenity.

fotos: ©ristian vega

DWELLINGS AND DRUSS SUBSTITUEIXEN SKULLFLOWER

29 Sep

Dwellings and Druss 1

CATALÀ
Dwellings And Druss és el projecte de tech-noise dels membres de Gnod, Chris Haslam i Paddy Shine. El proper 11 d’octubre els tindrem a la sala Hangar junt amb Noir Noir i DJ Blue, en substitució d’Skullflower, que malauradament han caigut del cartell del LEM. Dwellings And Druss, Haslam i Shine, fusionen la tradició sorollista del rock (kraut, psiquedèlia, noise…) amb la de l’electrònica (trance, ambient…) a partir d’instrumentació analògica, creant així unes textures sonores orgàniques i denses.

CASTELLANO
Dwellings And Druss es el proyecto tech-noise de los miembros de Gnod, Chris Haslam y Paddy Shine. El próximo 11 de octubre los tendremos en la sala Hangar junto a Noir Noir y DJ Blue, en substitución de Skullflower, que desgraciadamente han caído del cartel del LEM. Dwellings And Druss, Haslam y Shine, fusionan la tradición ruidista del rock (kraut, psiquedelia, noise…) con la de la electrónica (trance, ambient…) a partir de instrumentación analógica, creando así unas texturas sonoras orgánicas y densas.

ENGLISH
Dwellings And Druss is the tech-noise  project from Gnod‘s Chris Haslam and Paddy Shine. Next october 11th we’ll find them out at Hangar club beside Noir Noir and DJ Blue, in substitution of Skullflower, unfortunately felt from LEM’s program. Dwellings And Druss, Haslam and Shine, mix the noisy rock tradition (kraut, psiquedelia, noise…) with electronic one (trance, ambient…) with analogic instrumentation, creating organic and dense sonic textures.

LEM 2014: ZOMBIE ZOMBIE

15 Sep

zombie_zombie CATALÀ

Primera confirmació: La jornada inaugural del LEM 2014, el proper 9 d’octubre a l’Espai Jove La Fontana del barri de Gràcia (Barcelona), comptarà amb la banda francesa Zombie Zombie, mestres de l’electro-pop analògic, que ens presentaran les cançons del seu darrer disc Rituels d’un Nouveau Monde (Versatile, 2012) -en realitat, penúltim, ja que el juny passat van editar la banda sonora del film Loubia Hamra, estrenat el 2013. Aquest duet format per Etienne Jaumet i Cosmic Neman destaquen per un discurs dance ric, dens, hipnótic i de trascendència ritualística.

CASTELLANO

Primera confirmación: La jornada inaugural del LEM 2014, el próximo 9 de octubre en l’Espai Jove La Fontana del barrio de Gràcia (Barcelona), contará con la banda francesa Zombie Zombie, maestros del electro-pop analógico, que nos presentaran las cancions de su último disco Rituels d’un Nouveau Monde (Versatile, 2012) -en realidad, penúltimo, ya que el pasado junio editaron la banda sonora del film Loubia Hamra, estrenado en 2013. Este dúo formado por Etienne Jaumet y Cosmic Neman destaca por un discurso dance rico, denso, hipnótico i de trascendencia riatualística.

ENGLISH

First confirmation: LEM’s 2014 openning night, on next october 9th at Espai Jove La Fontana Gràcia’s quarter (Barcelona), will be lead by french band Zombie Zombie, analogue electro-pop masters, who will perform the songs from their last album, Rituels d’un Nouveau Monde (Versatile, 2012) -that’s really the penultimate, so last june they released the score from Loubia Hamra film, released on 2013. This duo formed by Etienne Jaumet and Cosmic Neman stands out with it’s rich, thick and hipnotic dance discourse of ritualistic significance.