Tag Archives: Emanuele Bardi

GRÀCIES A TOTS! GRACIAS A TODOS! THANKS TO YOU ALL!

8 Nov
EL LEM 2018 HA ACABAT. HA SIGUT UN MES EMOCIONANT. ENS VEIEM AL LEM 2019!
EL LEM 2018 HA TERMINADO. HA SIDO UN MES EMOCIONANTE. NOS VEMOS EN EL LEM 2019!
THE LEM 2018 IS OVER. IT’S BEEN A THRILLING MONTH. SEE YOU IN THE LEM 2019!

oo0oo

GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
THANKS TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE!

oo0oo

GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2018 I EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS, ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2018 Y EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO, LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2018 AND TO ALL THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR: THANK YOU!
SERGI SIRVENT TRUMPET AFFAIRES, TUNA PASE, CARLOS FALANGA, BARBA CORSINI, ZBIGNIEW CHOJNACKI, DULLMEA, SARA FONTÁN, LENKA MORÁVKOVÁ, CHRISTIAN DERGARABEDIAN, LLUÍS SURÓS, JORGE MARTORELL, GEMMA LLORET, MANCEBÍA POSTIGO, MARIA SEVILLA, ORIOL LUNA, TEMPE HERNÁNDEZ, JOHN WILLIAMS, SIMONE WEISSENFELS, BERT STEPHAN, ANNIKA FRANKE, JULIÁN ELVIRA, MOVIMENT D’INSURRECCIÓ SONORA, MELISA BERTOSSI, LAIA CLAVER, JASON KOLÀR, DANIELE LEDDA, EMANUELE BARDI, SEVERINE BEATA, JAVI ÁLVAREZ, MAR PAREJA, PAMPA NIWE, JOAN MARTÍNEZ, MAU BOADA, RAMÓN SOLÉ, RAFAEL ZARAGOZA, ROGER ATROFE, SEBASTIÀ JOVANI, ESCUPEMETRALLA, ADRIÀ BOFARULL, SUBESPAI, ÓLIVER MANCEBO, FLOY KROUCHI, NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, LUIZ ROCHA, JOAN ANTONI PICH, LLAPISPANC, JUAN CREK, ANKI TONER, MARTINA MANYÀ …

fotos: Ernest Abentín

I TAMBÉ A LES 1829 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACCIONS!!!!!!!
Y TAMBIÉN A LAS 1829 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES!!!!!!!
AS WELL AS TO THE 1829 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc – sigue nuestras próximas actividades en este bloc – follow our next activities on this blog

LEM 2018: Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

5 Nov

Quarta i darrera setmana del LEM 2018. El dijous 25 d’octubre la poeta Laia Claver i la saxofonista Melisa Bertossi es troben per primera vegada a la seu de GTS per protagonitzar el darrer Encontre en l’Espai-Temps programat per a aquesta edició. Els espectadors assisteixen a la creació d’un ambient dens, de vegades angoixant, una invocació sense esperança en el final de la civilització. Un dels grans moments del festival. L’endemà, al Convent de Sant Agustí, arriben des de Cerdenya més dosis de música i imatges inquietants amb el compositor Daniele Ledda i el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuació, el minimalisme oníric de la música de Jason Kolàr du al recolliment. Queda un sol dia de festival, el dissabte 27. El punt de trobada és la sala Almo2bar. Es presenten dos discs: El ojo brillante, de la malaguenya Severine Beata i Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofereix un concert acompanyada per Javi Álvarez, el productor del disc. Tots dos converteixen el moment en una celebració de sintetitzadors analògics i música juganera. El darrer concert del festival ens introdueix en el disc en solitari del guitarrista de Granada acompanyat per un bateria i un percussionista. Rock contundent basat en la força rítmica amb efluvis d’harmonies arabitzants. I el LEM 2018 acaba. Fora, la pluja continua. Ha sigut un mes de concerts. Un mes emocionant.

Cuarta y última semana del LEM 2018. El jueves 25 de octubre la poeta Laia Claver y la saxofonista Melisa Bertossi se encuentran por primera vez en la sede de GTS para protagonizar el último Encuentro en el Espacio-Tiempo programado para esta edición. Los espectadores asisten a la creación de un ambiente denso, a veces angustioso, una invocación sin esperanza en el final de la civilización. Uno de los grandes momentos del festival. Al día siguiente, en el Convent de Sant Agustí, llegan desde Cerdeña más dosis de música e imágenes inquietantes con el compositor Daniele Ledda y el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuación, el minimalismo onírico de la música de Jason Kolàr lleva al recogimiento. Queda un solo día de festival, el sábado 27. El punto de encuentro es la sala Almo2bar. Se presentan dos discos: El ojo brillante, de la malagueña Severine Beata y Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofrece un concierto acompañada por Javi Álvarez, el productor del disco. Los dos convierten el momento en una celebración de sintetizadores analógicos y música juguetona. El último concierto del festival nos introduce en el disco en solitario del guitarrista de Granada acompañado por un batería y un percusionista. Rock contundente basado en la fuerza rítmica con efluvios de armonías arabizantes. Y el LEM 2018 acaba. Fuera, la lluvia continúa. Ha sido un mes de conciertos. Un mes emocionante.

Fourth and final week of LEM 2018. On Thursday 25 October, the poet Laia Claver and the saxophonist Melisa Bertossi performs toghether for the first time at GTS headquarters to star at the last Space-Time Encounter of this year LEM’s edition. Spectators attend the creation of a dense, sometimes distressing environment, a hopeless invocation at the end of civilization. One of the great moments of the festival. The next day, at the Convent of Sant Agustí, arrives from Sardinia more doses of music and disturbing images from the composer Daniele Ledda and video artist Emanuele Bardi‘s videomapping work. Then, the oniric minimalism of Jason Kolàr transports us to meditation. There’s left only one day of the festival, Saturday the 27th. The meeting point is Almo2bar club. Two releases are presented: El ojo brillante, from Malaga’s artist Severine Beata and Disonancia, from Mar Pareja. The first offers a concert accompanied by Javi Alvarez, the producer of the album. The second turns the moment into a celebration of analogue synths and playful music. The last concert of the festival introduces us to the Granada’s based guitarist solo album, accompanied by a drummer and a percussionist. Solid Rock based on Rhythmic strenght with glows of arabesque harmonies. And LEM 2018 finally ends. Outside, the rain continues. It’s been a month of gigs. An exciting month.

 

 

 

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

22 Oct

MELISSA BERTOSSI & LAIA CLAVER (Barcelona / Girona)

dijous 25 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

La poeta, editora i artista plàstica Laia Claver Nadal –una “amant de les sonoritats de la paraula”, com li agrada definir-se–, és també una activista cultural a Girona, a on programa recitals de poesia i crea espectacles multidisciplinaris. El 2015 va publicar el poemari Moviment de pell i escates, preàmbul d’un espectacle de dansa, experimentació sonora, poesia i arts visuals. Per la seva banda, l’argentina resident a Barcelona Melisa Bertossi és una saxofonista de jazz i músiques improvisades que col·labora amb músics com João Vieira i Mariano Camarasa, a banda de formar part del Discordian Community Ensemble. El 2016 va publicar el seu primer treball en solitari: Strange Feather. Dues amants de l’experimentació en els seus respectius àmbits es troben en un encontre d’alta volada.


La poeta, editora y artista plástica Laia Claver Nadal –una “amante de las sonoridades de la palabra”, como le gusta definirse–, es también una activista cultural en Girona, donde programa recitales de poesía y crea espectáculos multidisciplinares. En 2015 publicó el poemario Moviment de pell i escates, preámbulo de un espectáculo de danza, experimentación sonora, poesía y artes visuales. La argentina residente en Barcelona Melisa Bertossi es una saxofonista de jazz y músicas improvisadas que colabora con músicos como João Vieira y Mariano Camarasa, además de formar parte del Discordian Community Ensemble. En 2016 publicó su primer trabajo en solitario: Strange Feather. Dos amantes de la experimentación en sus respectivos ámbitos confluyen en un encuentro de altos vuelos.


The poet, publisher and plastic artist Laia Claver Nadal –a “lover of the sounds of the word”, as she likes to define herself-, is a cultural activist in Girona, where she organizes poetry recitals and multidisciplinary shows. In 2015, she released the book of poems Moviment de pell i escates, preamble of a show mixing dance, sonic experimentation, poetry and visual arts. Barcelona-based Argentinian Melisa Bertossi is a sax player moving between jazz and improvised music. She collaborates with musicians such as João Vieira and Mariano Camarasa, in addition to be part of the Discordian Community Ensemble. She released her first record in 2016: Strange Feather. Two lovers of experimentation in their respective fields will converge in this high-flying encounter.


JASON KOLÀR (Barcelona)

divendres 26 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La premsa internacional no ha dubtat a comparar la música de Cristian Subirà amb els treballs de lluminàries de l’ambient històric, com ara Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosaltres podem afegir que les seves peces delicades i introspectives haguessin brillat amb llum pròpia en el catàleg del mític i ja desaparegut segell de música ambient Em:t. L’enèsima reencarnació d’aquest creador singular du el nom de Jason Kolàr (Subirà ha format part de diversos projectes col·lectius com ara Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal i Maresme, i en solitari s’ha revelat com a Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Com a Jason Kolàr acaba de publicar dues referències en els segells Stroom i Absent Tapes. Música ingràvida i reflexiva que descriu paisatges emocionals d’una pau misteriosa i etèria. Música melangiosa i delicada construïda sobre un impalpable teixit de melodies intangibles.


La prensa internacional no ha dudado en comparar la música de Cristian Subirà con los trabajos de luminarias del ambient histórico, como por ejemplo Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosotros podemos añadir que sus piezas delicadas e introspectivas hubieran brillado con luz propia en el catálogo del mítico y ya desaparecido sello de música ambient Em:t. La enésima reencarnación de este creador singular lleva el nombre de Jason Kolàr (Subirà ha formado parte de varios proyectos colectivos como por ejemplo Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal y Maresme, y en solitario se ha revelado como Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Como Jason Kolàr acaba de publicar dos referencias en los sellos Stroom y Absent Tapes. Música ingrávida y reflexiva que describe paisajes emocionales de una paz misteriosa y etérea. Música melancólica y delicada construida sobre un impalpable tejido de melodías intangibles.


The international press did not hesitate in comparing Cristian Subirà’s music with the works of the ambient guiding stars such as Dominique Lawalrée o Vini Reilly. We add to this the fact that his delicate and introspective pieces would have shined in the catalogue of the mythic label Em:t. The thousandth reincarnation of this unique creator is Jason Kolàr (Subirà has been member of collective projects: Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal and Maresme, and solo projects: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano or Tim Robertson). As Jason Kolàr he has just released two references with the labels Stroom and Absent Tapes. A weightless and reflexive music that describes emotional landscapes of a mysterious and ethereal peace, both melancholic and delicate, built upon an impalpable tissue of intangible melodies.


DANIELE LEDDA & EMANUELE BARDI (Cagliari)

divendres 26 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

El músic Daniele Ledda i el video-artista Emanuele Bardi s’han reunit per a recrear en una performance audiovisual el quadre del renaixement italià La Città Ideale, d’atribució incerta, paradigma de l’organització racional de l’espai urbà amb criteris filosòfics i científics, expressió de la visió antropocèntrica del món que s’imposà en aquella època. El projecte es concreta en un treball de video-mapping a càrrec de Bardi sobre una còpia del quadre original, embolcallat amb la música electroacústica composta per Ledda i executada amb l’autoconstruït Clavius 36, de 36 tecles, dues cordes polsades amb arc, un teclat digital i un PSD programable. La performance comença fidel a la visió original del quadre per descompondre-la gradualment fins al moment actual de l’home i la seva visió del món.


El músico Daniele Ledda y el video-artista Emanuele Bardi se han reunido para recrear en una performance audiovisual el cuadro del renacimiento italiano La Città Ideale, de atribución incierta, paradigma de la organización racional de la urbe con criterios filosóficos y científicos, expresión de la visión antropocéntrica del mundo que se impuso en aquella época. El proyecto se concreta en un trabajo de video-mapping a cargo de Bardi sobre una copia del cuadro original, con la música electroacústica compuesta por Ledda y ejecutada con el auto-construido Clavius 36 de 36 teclas, dos cuerdas pulsadas con arco, un teclado digital y un PSD programable. La performance empieza fiel a la visión original del cuadro para descomponerla gradualmente hasta el momento actual del hombre y su visión del mundo.


Musician Daniele Ledda and video-artist Emanuele Bardi have gattered together in order to recreate in an audio-visual performance the painting from the Italian renaissance La Città Ideale, of uncertain attribution, a paradigm of the rational planning of the urban space under philosophical and scientific criteria, eventually an expression of the anthropocentric vision of the world that prevailed at that time. The project consists in a video-mapping work by Bardi on a copy of the original paint, together with the electro-acoustic music composed by Ledda and played with the self-constructed Clavius 36, holding 36 keys, two strings to be pulsed with a bow, a digital keyboard and a programmable DSP. The performance starts with an adherence to the original vision of the painting and it is gradually decomposed towards the present moment of the man and his vision of the world.


SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

dissabte 27 d’octubre, 21:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.


Las maquetas Pulchra Est (2013) y Amica Mea (2014), y un primer disco autoproducido, De Rerum Natura (2015), fueron las cartas de presentación de Severine Beata, alter ego de la musicóloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), hasta que el pasado mes de junio, Repetidor Disc publicó El ojo brillante, el excelente álbum que presentará en este concierto. El disco, producido por Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), es un alegato en favor de los sintetizadores analógicos y en contra de la programación digital. Precisamente por este motivo el productor será un instrumentista más en el escenario. Nada de bases programadas (“¿Pero qué es esto, un karaoke? ¡Venga ya, hombre!”, es la declaración de principios de Severine Beata). Le sientan muy bien las amplias dinámicas de los sintetizadores analógicos a esta música juguetona y evocadora (en ocasiones, pura banda sonora de film noir/SF), que nos transporta desde Tom Dissevelt y los Barron hasta el humor de los primeros Der Plan.


The demos Pulchra Est (2013) and Amica Mea (2014), as well as the self-produced record De Rerum Natura (2015), were Severine Beata’s the letters of introduction, alter ego of Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), until this year Repetidor Disc released El ojo brillante, the brilliant record that she will present at the LEM. This record, produced by Javi Álvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), is a plea in support of analogic synthesizers. For this reason, the producer will be another musician on stage. No programmed music layers (What is this, a karaoke!?), is Severine Beata’s principle statement. The wide dynamics of analogic synthesizers suits well to this playful and evocative music (sometimes a pure film noir/SF soundtrack), that carries us from Tom Dissevelt and the Barrons up to the humour of Der Plan.


MAR PAREJA (Granada)

dissabte 27 d’octubre, 22:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.


Quien haya escuchado la introducción de guitarras distorsionadas de Omega, uno de los mejores discos de la historia de la música popular, difícilmente lo habrá olvidado. Son las guitarras de Mar Pareja, miembro fundador y compositor de una buena parte del repertorio de Lagartija Nick, el grupo que firmaba aquel disco inaudito con el cantaor Enrique Morente. Volvieron a encontrarse en el disco Val del Omar, compuesto por el guitarrista, en el cual la banda hizo un giro inesperado hacia la electrónica, un material de trabajo que cada vez ha ido interesando más a Mar Pareja hasta la aparición de este primer disco suyo en solitario, Disonancia, una demostración de rock electrónico pleno de urgencia rítmica y rigurosa austeridad de recursos, que se hace terriblemente adictivo desde la primera escucha. Música instrumental que funciona como un remolino que avanza sin dejar de girar; una venenosa e inexorable danza sin fin.


If you listened to the distorted guitar introduction to Omega, one of the best popular music records ever, you would not forget it. These are Mar Pareja’s guitars, founder member and composer of Lagartija Nick, the band that signed that album with cantaor Enrique Morente. They met again at the record Val del Omar, fully composed by the guitarist, in which the band shifted to electronics, a working material that has increasingly raised the interest of Mar Pareja until the release of the first record of his solo career, Disonancia, a demonstration of electronic rock full of rhythm urgencies and resources austerity, that becomes terribly addictive from the first listening. Instrumental music that works as a swirl moving forward while it spins; a poisonous, inexorable and never-ending dance.


RECORDA / RECUERDA / REMEMBER

Concurs fotogràfic #LEM2018
Encara està obert el #LEM2018 – concurs de fotografia per als nostres amics a Instagram!
Feu una foto de qualsevol cosa relacionada amb el #LEM2018 i guanyeu un mític lot de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionades amb el festival, però NO DELS ARTISTES DURANT L’ACTUACIÓ.
Recordeu penjar les fotos amb el hashtag #LEM2018
Esperem les vostres obres!

Concurso Fotográfico #LEM2018
Aún está abierto el #LEM2018 – concurso de fotografía para nuestros amigos de Instagram!
Haz una foto algo relacionado con el #LEM2018 y gana un mítico lote de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionadas con el festival, pero NO DE LOS ARTISTAS EN LA ACTUACIÓN.
Recordad subir las fotos con el hashtag #LEM2018
¡Esperamos vuestras obras!

#LEM2018 Photo contest
It is still open the #LEM2018 – photo contest for our Instagram friends!
Take a photo of anything related with #LEM2018 and win an awesome pack of 10CD’s!
Photos must be related with the festival, but IMAGES OF THE ARTISTS WHILE THEY ARE ACTING ARE NOT ALLOWED.
Remember to upload the photos with the hashtags #LEM2018
We look forward to receiving your works!