Tag Archives: experimental

Dues ànimes errabundes als Monegros

24 Jun

Els assistents al passat Encontre en l’Espai-Temps no tenien gaire clar si es tobàven a la seu de GTS o en ple desert dels Monegros, no només a causa de la calor ambiental. Uns vaporosos arpegis del sitar elèctric de Víctor G Roca van iniciar el recital sobre la projecció d’un plans lentíssims dels ardents Monegros. Aviat s’hi va afegir la veu fonda de Juan Vico saltant de poema a narració i viceversa com un hobo de vagó en vagó. Dels Monegros vam passar a recòrrer carreteres del Peloponès amb fons sonor de banjo tot evocant Johnny Cash, sense saber massa bé què és l’amor: potser una col a punt de ser tallada en dues meitats o potser, senzillament, el perfecte maridatge entre música, literatura i imatge en una tarda d’estiu compartida entre amics.


Los asistentes al pasado Encuentro en el Espacio-Tiempo no tenían muy claro si se encontraban en la sede de GTS o en pleno desierto de los Monegros, no únicamente a causa del calor ambiental. Unos vaporosos arpegios del sitar eléctrico de Víctor G Roca iniciaron el recital sobre la proyección de unos planos lentísimos de los ardientes Monegros. Pronto se añadió la voz honda de Juan Vico saltando de poema a narración y viceversa como un hobo de vagón en vagón. De los Monegros pasamos a recorrer carreteras del Peloponeso con un fondo sonoro de banjo, evocando a Johnny Cash y sin saber muy bien que es el amor: quizás un repollo a punto de ser cortado en dos o quizás, sencillamente, el perfecto maridaje entre música, literatura e imagen en una tarde de verano compartida entre amigos.


The attendants to the last Encounter in the Space-Time were not sure about if they were at GTS headquarters or right in the middle of de Monegros desert and this was not only due to the environmental heat. Some hazy arpeggios from the electric sitar by Víctor G Roca initiated the performance upon the projection of very slow shots of the burning Monegros. Soon, the deep voice of Víctor G Roca Vico joined in, jumping from poems to tales and vive versa like a hobo from coach to coach. From the Monegros we shifted to Peloponnesian roads with a banjo sound background and we recalled Johnny Cash without knowing what love is exactly: maybe a cabbage just about to be split into two halves or maybe, simply the perfect blend between music, literature and images in a summer afternoon shared among friends.

fotos: ©ristian vega

Advertisements

Paisatges artificials, naturalment / Paisajes artificiales, naturalmente / Artificial landscapes, naturally

12 Jun

Embolcallats per una llum blavosa que incitava a l’escolta recollida, els assistents a l’Encontre en L’Espai-Temps de l’1 de juny van veure desplegar-se davant seu, en una curiosa experiència sinestèsica, doncs no hi havia projeccions, un enfilall de paisatges que s’anaven succeïnt amb total fluidesa. Sobre la base electrònica non-stop d’Álvaro Montané, a vegades incisiva i d’altres més ambiental, Jacobo Sucari al saxo y la flauta anava puntejant aquests paisatges, ara amb curtes frases repetitives o notes llargues evocadores d’un minimalisma cru, ara amb desenvolupaments i frassejos més llargs i jazzístics. El Poncho-Fluor va arribar al seu moment àlgid quan Sucari va activar els seus pedals d’efectes per als vents. Llavors, la llum blava es va tornar en una multiplicitat de colors cridaners en la imaginació dels assitents que, després d’un dolç fade out, se’n van anar ben contents i tranquils.


Envueltos en una luz azulada que incitaba a la escucha recogida, los asistentes al Encuentro en el Espacio-Tiempo del 1 de junio vieron desplegarse delante de ellos, en una curiosa experiencia sinestésica, puesto que no había proyecciones, una retahíla de paisajes que se iban sucediendo con total fluidez. Sobre la base electrónica non-stop de Álvaro Montané, a veces incisiva y otras más ambiental, Jacobo Sucari al saxo y a la flauta iba punteando estos paisajes, ora con cortas frases repetitivas o notas largas evocadoras de un minimalismo crudo, ora con desarrollos y fraseos más largos y jazzísticos. El Poncho-Fluor alcanzó su punto álgido cuando Sucari activó sus pedales de efectos para los vientos. Entonces, la luz azul se transformó en una multiplicidad de colores chillones en la imaginación de los asistentes que, después de un dulce fade out, se marcharon tan contentos y tranquilos.


Wrapped in a bluish light that stimulated a secluded listening, the attendants to the Encounter in the Space-Time on June the 1st saw, in a strange synaesthesic experience, as there were no visuals, a display of landscapes that were succeeding one another with absolute fluency. Upon a non-stop electronic baseline by Álvaro Montané, sometimes cutting and others of a more environmental character, Jacobo Sucari kept on marking on these landscapes, now with short repetitive phrases or long notes recalling minimalism and then with longer jazz-like phrases and developments. The Poncho-Fluor reached its critical point when Sucari triggered his pedal effects for winds. Then, the blue light turned into a myriad of gaudy colours in the minds of spectators who, after a sweet fade out, left happily and full of serenity.

fotos: ©ristian vega

Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Oooooooooooooooooooooooo…

25 May

Des del moment que puja a l’escenari, Aldo Aranda es transforma, es converteix en música i converteix en música tot el que toca. El passat dijous 18 de maig vam poder gaudir de l’encontre entre aquest virtuós percussionista i la brillant arpista i narradora Sarah Nichols a la seu de Gràcia Territori Sonor. El desplegament sonor d’Aranda no desaprofita cap element: la seva veu, el seu cos, les parets, tota mena d’instruments de percussió, el silenci o un tros de paper arrugat són el vehicle d’un relat musical que transcorre per un ampli registre de matisos expressius, sonors i gestuals. Les narracions i l’arpa de Nichols afegeixen a l’escena un aire dolç i oníric que opera com a contrapunt a l’energia i el dinamisme d’Aranda. El repertori que aquests dos músics van oferir en aquesta ocasió inclou autors com Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic i Kurt Schwitters. A aquest darrer pertany el poema fonètic Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del qual Aranda en va interpretar un fragment. Lliscant suaument les seves ungles pel rugós paviment, explorant la sonoritat del llenguatge i servint-se de diferents instruments de percussió, Aranda va exhibir el seu talent musical en una intensa vetllada que va culminar apoteòsicament amb Temazcal, una composició de J. Álvarez, que va fer vibrar la sala al ritme de les maraques.


Desde el momento en que sube al escenario, Aldo Aranda se transforma, se convierte en música y convierte en música todo lo que toca. El pasado jueves 18 de mayo pudimos disfrutar del encuentro entre este virtuoso percusionista y la brillante arpista y narradora Sarah Nichols en la sede de Gràcia Territori Sonor. El despliegue sonoro de Aranda no desaprovecha ningún elemento: su voz, su cuerpo, las paredes, todo tipo de instrumentos de percusión, el silencio o un trozo de papel arrugado son el vehículo de un relato musical que transcurre por un amplio registro de matices expresivos, sonoros y gestuales. Las narraciones y el arpa de Nichols añaden a la escena un aire dulce y onírico que opera como contrapunto a la energía y el dinamismo de Aranda. El repertorio que estos dos músicos ofrecieron en esta ocasión incluye autores como JavierÁlvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic y Kurt Schwitters. A éste último pertenece el poema fonético Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del cual Arandainterpretó un fragmento. Deslizando suavemente sus uñas por el rugoso pavimento, explorando la sonoridad del lenguaje y sirviéndose de diferentes instrumentos de percusión, Aranda exhibió su talento musical en una noche intensa que culminó apoteósicamente con Temazcal, una composición de J. Álvarez, que hizo vibrar al público Ritmo de las maracas.


From the moment he takes the stage, Aldo Aranda transforms, he becomes music and turns everything he touches into music. On Thursday, May 18 at the headquarters of Gràcia Territori Sonor, we were able to enjoy a meeting between this virtuous percussionist and a brilliant harpist and narrator, Sarah Nichols. Aranda‘s sonic deployment does not waste any element: his voice, his body, the walls, all kinds of percussion instruments, silence or a crumpled piece of paper are the vehicle of a musical story that goes through a wide register of expressive, sonorous and gestural nuances. Nichols’s harp and narrations add a sweet and dreamy air to the scene working as a counterpoint to Aranda’s energy and dynamism. On this occasion, these two musicians offered a repertoire that includes authors like Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic and Kurt Schwitters. The latter is the composer of the sound poem Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), of which Aranda performed an excerpt. Gently sliding his nails along the rough pavement, exploring the sonority of the language and using different percussion instruments, Aranda showed his musical talent in an intense evening that climaxed apotheosically with Temazcal, a composition by J. Álvarez, which made the audience vibrate to the rhythm of the maracas.

fotos: ©ristian vega

Última setmana del LEM 2016 en imatges / Última semana del LEM 2016 en imágenes / The last week of LEM 2016 in pictures

5 Nov

Avui fa tot just una setmana que va cloure el el 21è Encontre de Música Experimental de Gràcia-Barcelona, també conegut com el dispositiu LEM 2016. Us convidem a gaudir d’una selecció fotogràfica del que va ser la darrera setmana del certamen. Les fotografies són del gran Ernest Abentin.

Moltes gràcies a tots els que ens heu acompanyat en aquesta aventura! El dispositiu 2017 ja està en marxa!

Continue reading

Tercera setmana del LEM 2016 en imatges / Tercera semana del LEM 2016 en imágenes / Third week of the LEM 2016 in pictures

26 Oct

La quarta (i última) setmana del LEM 2016 arrenca d’aquí a poques hores (més informació aquí). Abans, però, fem memòria i repassem el que va ser la tercera setmana del 21è Festival Internacional de Música Experimental de Gràcia. Ho fem, com no podia ser d’una altra manera, amb les esplèndides fotografies del gran Ernest Abentin.

Encara sou a temps de gaudir de la recta final del dispositiu LEM!

Continue reading

LEM 2016: Quarta setmana / Cuarta semana / Fourth week

26 Oct

sole_vernis

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS & RAMON SOLÉ

Encontres en l’Espai-Temps.
26 d’octubre, 20 h.
Seu de Gràcia Territori Sonor, taquilla inversa.
Núria Martínez-Vernis ha realitzat centenars de recitals en aquests darrers anys, a més de publicar tres llibres, entre els quals destaquem Deix on dir. Ramon Solé ha estat membre fundador de projectes musicals com ara Baf, Sboro, Tropopausa i Setsfree. La seva guitarra de vegades parla i és aigua, cel o vidre, i la veu d’ella és com un torrent sinuós que es desborda amb pluges de pau i s’encalma amb silencis de guerra. Benvinguts al Mediterrani.

Continue reading

La segona setmana del LEM 2016 en imatges / La segunda semana del LEM 2016 en imágenes / Second week of LEM in pictures

19 Oct

Ja hem arribat a l’equador del LEM 2016. En aquest segon lliurament de les imatges més destacades del festival d’enguany, us oferim un recorregut per les activitats de la segona setmana. Les fotografies són obra d’Ernest Abentin.

Recordeu que la tercera setmana del LEM 2016 ja està en marxa! Més informació aquí.

Continue reading