Tag Archives: Festival LEM

Dues ànimes errabundes als Monegros

24 Jun

Els assistents al passat Encontre en l’Espai-Temps no tenien gaire clar si es tobàven a la seu de GTS o en ple desert dels Monegros, no només a causa de la calor ambiental. Uns vaporosos arpegis del sitar elèctric de Víctor G Roca van iniciar el recital sobre la projecció d’un plans lentíssims dels ardents Monegros. Aviat s’hi va afegir la veu fonda de Juan Vico saltant de poema a narració i viceversa com un hobo de vagó en vagó. Dels Monegros vam passar a recòrrer carreteres del Peloponès amb fons sonor de banjo tot evocant Johnny Cash, sense saber massa bé què és l’amor: potser una col a punt de ser tallada en dues meitats o potser, senzillament, el perfecte maridatge entre música, literatura i imatge en una tarda d’estiu compartida entre amics.


Los asistentes al pasado Encuentro en el Espacio-Tiempo no tenían muy claro si se encontraban en la sede de GTS o en pleno desierto de los Monegros, no únicamente a causa del calor ambiental. Unos vaporosos arpegios del sitar eléctrico de Víctor G Roca iniciaron el recital sobre la proyección de unos planos lentísimos de los ardientes Monegros. Pronto se añadió la voz honda de Juan Vico saltando de poema a narración y viceversa como un hobo de vagón en vagón. De los Monegros pasamos a recorrer carreteras del Peloponeso con un fondo sonoro de banjo, evocando a Johnny Cash y sin saber muy bien que es el amor: quizás un repollo a punto de ser cortado en dos o quizás, sencillamente, el perfecto maridaje entre música, literatura e imagen en una tarde de verano compartida entre amigos.


The attendants to the last Encounter in the Space-Time were not sure about if they were at GTS headquarters or right in the middle of de Monegros desert and this was not only due to the environmental heat. Some hazy arpeggios from the electric sitar by Víctor G Roca initiated the performance upon the projection of very slow shots of the burning Monegros. Soon, the deep voice of Víctor G Roca Vico joined in, jumping from poems to tales and vive versa like a hobo from coach to coach. From the Monegros we shifted to Peloponnesian roads with a banjo sound background and we recalled Johnny Cash without knowing what love is exactly: maybe a cabbage just about to be split into two halves or maybe, simply the perfect blend between music, literature and images in a summer afternoon shared among friends.

fotos: ©ristian vega

Paisatges artificials, naturalment / Paisajes artificiales, naturalmente / Artificial landscapes, naturally

12 Jun

Embolcallats per una llum blavosa que incitava a l’escolta recollida, els assistents a l’Encontre en L’Espai-Temps de l’1 de juny van veure desplegar-se davant seu, en una curiosa experiència sinestèsica, doncs no hi havia projeccions, un enfilall de paisatges que s’anaven succeïnt amb total fluidesa. Sobre la base electrònica non-stop d’Álvaro Montané, a vegades incisiva i d’altres més ambiental, Jacobo Sucari al saxo y la flauta anava puntejant aquests paisatges, ara amb curtes frases repetitives o notes llargues evocadores d’un minimalisma cru, ara amb desenvolupaments i frassejos més llargs i jazzístics. El Poncho-Fluor va arribar al seu moment àlgid quan Sucari va activar els seus pedals d’efectes per als vents. Llavors, la llum blava es va tornar en una multiplicitat de colors cridaners en la imaginació dels assitents que, després d’un dolç fade out, se’n van anar ben contents i tranquils.


Envueltos en una luz azulada que incitaba a la escucha recogida, los asistentes al Encuentro en el Espacio-Tiempo del 1 de junio vieron desplegarse delante de ellos, en una curiosa experiencia sinestésica, puesto que no había proyecciones, una retahíla de paisajes que se iban sucediendo con total fluidez. Sobre la base electrónica non-stop de Álvaro Montané, a veces incisiva y otras más ambiental, Jacobo Sucari al saxo y a la flauta iba punteando estos paisajes, ora con cortas frases repetitivas o notas largas evocadoras de un minimalismo crudo, ora con desarrollos y fraseos más largos y jazzísticos. El Poncho-Fluor alcanzó su punto álgido cuando Sucari activó sus pedales de efectos para los vientos. Entonces, la luz azul se transformó en una multiplicidad de colores chillones en la imaginación de los asistentes que, después de un dulce fade out, se marcharon tan contentos y tranquilos.


Wrapped in a bluish light that stimulated a secluded listening, the attendants to the Encounter in the Space-Time on June the 1st saw, in a strange synaesthesic experience, as there were no visuals, a display of landscapes that were succeeding one another with absolute fluency. Upon a non-stop electronic baseline by Álvaro Montané, sometimes cutting and others of a more environmental character, Jacobo Sucari kept on marking on these landscapes, now with short repetitive phrases or long notes recalling minimalism and then with longer jazz-like phrases and developments. The Poncho-Fluor reached its critical point when Sucari triggered his pedal effects for winds. Then, the blue light turned into a myriad of gaudy colours in the minds of spectators who, after a sweet fade out, left happily and full of serenity.

fotos: ©ristian vega

Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Oooooooooooooooooooooooo…

25 May

Des del moment que puja a l’escenari, Aldo Aranda es transforma, es converteix en música i converteix en música tot el que toca. El passat dijous 18 de maig vam poder gaudir de l’encontre entre aquest virtuós percussionista i la brillant arpista i narradora Sarah Nichols a la seu de Gràcia Territori Sonor. El desplegament sonor d’Aranda no desaprofita cap element: la seva veu, el seu cos, les parets, tota mena d’instruments de percussió, el silenci o un tros de paper arrugat són el vehicle d’un relat musical que transcorre per un ampli registre de matisos expressius, sonors i gestuals. Les narracions i l’arpa de Nichols afegeixen a l’escena un aire dolç i oníric que opera com a contrapunt a l’energia i el dinamisme d’Aranda. El repertori que aquests dos músics van oferir en aquesta ocasió inclou autors com Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic i Kurt Schwitters. A aquest darrer pertany el poema fonètic Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del qual Aranda en va interpretar un fragment. Lliscant suaument les seves ungles pel rugós paviment, explorant la sonoritat del llenguatge i servint-se de diferents instruments de percussió, Aranda va exhibir el seu talent musical en una intensa vetllada que va culminar apoteòsicament amb Temazcal, una composició de J. Álvarez, que va fer vibrar la sala al ritme de les maraques.


Desde el momento en que sube al escenario, Aldo Aranda se transforma, se convierte en música y convierte en música todo lo que toca. El pasado jueves 18 de mayo pudimos disfrutar del encuentro entre este virtuoso percusionista y la brillante arpista y narradora Sarah Nichols en la sede de Gràcia Territori Sonor. El despliegue sonoro de Aranda no desaprovecha ningún elemento: su voz, su cuerpo, las paredes, todo tipo de instrumentos de percusión, el silencio o un trozo de papel arrugado son el vehículo de un relato musical que transcurre por un amplio registro de matices expresivos, sonoros y gestuales. Las narraciones y el arpa de Nichols añaden a la escena un aire dulce y onírico que opera como contrapunto a la energía y el dinamismo de Aranda. El repertorio que estos dos músicos ofrecieron en esta ocasión incluye autores como JavierÁlvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic y Kurt Schwitters. A éste último pertenece el poema fonético Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del cual Arandainterpretó un fragmento. Deslizando suavemente sus uñas por el rugoso pavimento, explorando la sonoridad del lenguaje y sirviéndose de diferentes instrumentos de percusión, Aranda exhibió su talento musical en una noche intensa que culminó apoteósicamente con Temazcal, una composición de J. Álvarez, que hizo vibrar al público Ritmo de las maracas.


From the moment he takes the stage, Aldo Aranda transforms, he becomes music and turns everything he touches into music. On Thursday, May 18 at the headquarters of Gràcia Territori Sonor, we were able to enjoy a meeting between this virtuous percussionist and a brilliant harpist and narrator, Sarah Nichols. Aranda‘s sonic deployment does not waste any element: his voice, his body, the walls, all kinds of percussion instruments, silence or a crumpled piece of paper are the vehicle of a musical story that goes through a wide register of expressive, sonorous and gestural nuances. Nichols’s harp and narrations add a sweet and dreamy air to the scene working as a counterpoint to Aranda’s energy and dynamism. On this occasion, these two musicians offered a repertoire that includes authors like Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic and Kurt Schwitters. The latter is the composer of the sound poem Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), of which Aranda performed an excerpt. Gently sliding his nails along the rough pavement, exploring the sonority of the language and using different percussion instruments, Aranda showed his musical talent in an intense evening that climaxed apotheosically with Temazcal, a composition by J. Álvarez, which made the audience vibrate to the rhythm of the maracas.

fotos: ©ristian vega

Udol, udol

15 May

Una lloba en un saló de te: Lulú Martorell a la seu de Gràcia Territori Sonor, elegantment il·luminada només per càlids llums de peu i il·luminada també la Lulú que, adés salvatge adés tendra, acaronant les tecles del piano o colpejant-les amb ràbia, esgranava les cançons d’amor i droga del Pepe Sales. Amb l’acompanyament de cors subtils o intervencions parlades dels poetes Núria Martínez-Vernis i Martí Sales, el blues va habitar insòlitament l’espai, expandint-se com un gas etílic embriagador que ens va fer creuar, si més no en la nostra imaginació exaltada, el riu Jordà, o el Mississipí o potser el Francolí, de nits, entre udols.


Una loba en un salón de té: Lulú Martorell en la sede de Gràcia Territori Sonor, elegantemente iluminada sólo por cálidas lámparas e iluminada también Lulú quien, ora salvaje ora tierna, acariciando las teclas del piano o golpeándolas con rabia, desgranaba las canciones de amor i droga de Pepe Sales. Con el acompañamiento de coros sutiles o intervenciones habladas de los poetas Núria Martínez-Vernis y Martí Sales, el blues habitó insólitamente el espacio, expandiéndose como un gas etílico embriagador que nos hizo cruzar, como mínimo en nuestra imaginación exaltada, el río Jordán, o el Misisipi, o quizás el Francolí, de noche, entre aullidos.


A wolf in a tearoom: Lulú Martorell at the Gràcia Territori Sonor headquarters, elegantly illuminated with warm lamps as illuminated was Lulú, sometimes wild and others tender, caressing gently the piano keys or kicking them furiously while she was performing Pepe Sales’ songs of love and drug. With the accompaniment of subtle choirs or spoken interventions by poets Núria Martínez-Vernis and Martí Sales, the blues unusually inhabited the room, expanding itself as a heady ethylic gas that made us cross, at least in our exalted imagination, the Jordan river, or the Mississippi, or it was maybe the Francolí, at night, among howls.

fotos: ©ristian vega

W: Les cigonyes somnien amb ser pals de golf / W: Las cigüeñas sueñan con ser palos de golf / W: Storks dream they are golf sticks

28 Apr

W: Les cigonyes somnien amb ser pals de golf

El viatge que G (Gabriel Ventura) + G (Gerard Valverde) + R (Rosa Tharrats) van realitzar el passat 20 d’abril es va iniciar en realitat el 20 de març de 2015 amb una carta a l’estimada Anastasia escrita des d’una habitació d’hotel. Mentre la primera G esgranava de manera constant i parsimoniosa un viatge a través del globus terraqüi transportant un gripau vermell, la segona G creava atmosferes sòniques plenes de silencis elèctrics alhora que manipulava la veu narradora multiplicant-la en un eco interminable. Història amb múltiples ramals i miradors on aturar-se una estona i contemplar amb calma la vida i les projeccions abstractes d’objectes i textures suggeridores sobre fons negre a càrrec d’R. Una vetllada serena d’una estranya inspiració.


W: Las cigüeñas sueñan con ser palos de golf

El viaje que G (Gabriel Ventura) + G (Gerard Valverde) + R (Rosa Tharrats) realizaron el pasado 20 de abril se inició en realidad el 20 de marzo de 2015 con una carta a la querida Anastasia escrita desde una habitación de hotel. Mientras la primera G desgranaba de manera constante y parsimoniosa un viaje a través del globo terráqueo transportando un sapo rojo, la segunda G creaba atmósferas sónicas llenas de silencios eléctricos a la vez que manipulaba la voz narradora multiplicándola en un eco interminable. Historia con múltiples ramificaciones y miradores donde pararse un rato y contemplar con calma la vida y las proyecciones abstractas de objetos y texturas sugerentes sobre fondo negro a cargo de R. Una velada serena de una extraña inspiración.


W: Storks dream they are golf sticks

The journey made by G (Gabriel Ventura) + G (Gerard Valverde) + R (Rosa Tharrats) last April the 20th actually began on the 20th March 2015 with a letter to the beloved Anastasia written from a hotel room. While the first G was explaining a travel through the globe carrying a red toad in a constant and parsimonious fashion, the second G created sound atmospheres full of electric silences while manipulating the narrator voice in a never-ending echo. A story with multiple branching and viewpoints where to stop for a while and from which to stare at life and at the abstract projections made of objects and suggestive textures on a dark background by R. A quiet soirée of a rare inspiration.

fotos: ©ristian vega

Banquet interestel·lar / Banquete interestelar / Interstellar banquet

27 Apr

Banquet interestel·lar

Quan els cuiners extraterrestres van començar a coure el pop á feira, al voltant de les 20:00 del passat 19 d’abril, la major part de visitants terrícoles ja havia pogut contemplar les tres seccions en què es divideix l’exposició Pulp á Feira, a càrrec de Mancebía Postigo: les estranyes associacions filosòfico-musicals de Pensadores Bailando, el so que fan les receptes quan són cuinades a la manera tradicional a un poblet gallec de Recetario Sónico Popular i Exococina o com rebre gastronòmicament les visites alienígenes. En bullir l’aigua, un suau aroma cefalòpode es va escampar per la seu de GTS fent d’imant dels assistents que es van congregar al voltant de la cuina de cerimònies alhora que escoltaven com sona la preparació d’un pop a la gallega gràcies a la intervenció de l’artista sonor Jaco i tastaven alguns licors elaborats galàcticament. Aquesta exposició es pot visitar de dilluns a dijous (no festius) de 11h a 13:30h, a més dels dies d’Encontres en l’Espai-Temps.


Banquete interestelar

Cuando los cocineros extraterrestres empezaron a cocer el pulpo á feira, alrededor de las 20:00 del pasado 19 de abril, la mayor parte de visitantes terrícolas ya había podido contemplar las tres secciones en que se divide la exposición Pulp á Feira, a cargo de Mancebía Postigo: las extrañas asociaciones filosófico-musicales de Pensadores Bailando, el sonido que producen las recetas cuando son cocinadas a la manera tradicional en un pueblecito gallego de Recetario Sónico Popular y Exococina, o cómo recibir gastronómicamente a las visitas alienígenas. Al hervir el agua, un suave aroma cefalópodo invadió la sede de GTS haciendo de imán de los asistentes que se congregaron alrededor de la cocina de ceremonias a la vez que escuchaban cómo suena la preparación de un pulpo a la gallega gracias a la intervención del artista sonoro Jaco i probaban algunos licores elaborados galácticamente. Esta exposición se puede visitar de lunes a jueves (no festivos) de 11h a 13:30h, además de los días de Encuentros en el Espacio-Tiempo.


Interstellar banquet

When the alien cooks started cooking the octopus á feira, around 8pm of last April 19th, most of the terrestrial visitors had already stared at the three sections making up the Pulp á Feira exhibition, by Mancebía Postigo: the rare musical and philosophical associations of Pensadores Bailando, the sound produced by recipes when they are cooked according to the traditional way in a small Galician village of Recetario Sónico Popular and Exococina or how to gastronomically receive alien visitors. Once the water started boiling, a sweet cephalopod smell invaded the GTS headquarters acting as a magnet for the audience that congregated around the ceremony kitchen while listening to how a Galician octopus preparation sounds thanks to the intervention of sound artist Jaco and while they tested several galactically-made liquors. This exhibition can be visited from Monday to Thursday (non-public holidays) between 11am and 1:30am, in addition to during the Encounters in the Space-Time events.

fotos: ©ristian vega

ACTUALITAT DE LES RESIDÈNCIES 2017 A GRÀCIA TERRITORI SONOR / ACTUALIDAD DE LAS RESIDENCIAS 2017 EN GRÀCIA TERRITORI SONOR / GRÀCIA TERRITORI SONOR ARTIST-IN-RESIDENCE 2017 NEWS

25 Apr
PATXI VALERA i FLOY KROUCHI
RESIDENTS 2017 A GRÀCIA TERRITORI SONOR
RESIDENTES 2017 EN GRÀCIA TERRITORI SONOR
GRÀCIA TERRITORI SONOR ARTIST-IN-RESIDENCE 2017
Us volíem posar al corrent del programa de residències i intercanvis per a la circulació d’artistes pel territori europeu que Gràcia Territori Sonor desenvolupa. Patxi Valera completa enguany la seva residència iniciada l’any passat. Haureu pogut assistir a algun dels seus concerts al LEM i als Encontres en l’Espai-Temps, tant amb la percussió com amb el seu aquòfon. El 2017, i mitjançant el programa d’intercanvis, el portarem al festival Intermediale, a Legnica (Polònia). Floy Krouchi va realitzar un fascinant concert d’inauguració del LEM 2016. Actualment treballa en diferents àmbits de recerca en la creació de nous instruments i en l’exploració de les sonoritats del baix elèctric. Aquest any hi haurà diverses ocasions d’escoltar el seu treball i viatjarà al Signal Festival de Cagliari (Itàlia), dins del programa d’intercanvis. Doncs ja està. Solament volíem posar-vos al dia de les activitats potser menys visibles que realitza la nostra entitat.

Os queríamos poner al corriente del programa de residencias e intercambios para la circulación de artistas en el territorio europeo que Gràcia Territori Sonor desarrolla. Patxi Valera completa este año su residencia iniciada el año pasado. Habréis podido asistir a alguno de sus conciertos en el LEM y en los Encuentros en el Espacio-Tiempo, tanto con la percusión como con su acuófono. En 2017, y mediante el programa de intercambios, lo llevaremos al festival Intermediale, en Legnica (Polonia). Floy Krouchi realizó un fascinante concierto de inauguración del LEM 2016. Actualmente trabaja en diferentes ámbitos de investigación en la creación de nuevos instrumentos y en su exploración de las sonoridades del bajo eléctrico. Este año habrá diversas ocasions para escuchar su trabajo y viajará al Signal Festival de Cagliari, dentro del programa de intercambios. Pues ya está. Sólo queríamos poneros al día de las actividades quizá menos visibles que realiza nuestra entidad.

We would like to make you aware of the residency and exchange programme developed by GTS and intended for the circulation of artists throughout the European territory. Patxi Valera’s residence, initiated in 2016, will be completed this year. Maybe you have attended his concerts at LEM Festival or at the Encounters in the Space-Time, either playing percussion or his aquophone. This year, through the exchange programme, we will bring him to the Intermediale Festival, located in Legnica (Poland). Floy Krouchi gave a fascinating concert in the opening of LEM 2016. She is currently working on different areas of research by creating new instruments and exploring the sounds of the electric bass. This year there will be several occasions to listen to her work. Krouchi will travel to the Signal Festival at Cagliari (Italy), as part of the exchange program. That’s it. We just wanted to update you on the perhaps less visible activities undertaken by our organization.