CATALÀ
Dissabte dia 11 d’octubre i el soroll (el noise!) irromp al LEM en una nit màgica i mística carregada de sorollisme en totes les seves expresions. Noir Noir obria sessió en un Hangar quasi a les fosques, dèbilment il·luminat amb pinzellades de llum roja, congregant en la seva cerimònia de sons industrials i metal noise a un bon grapat d’adeptes a la liturgia del soroll. El seu show va ser senzillament brillant; psiquedèlic, multiforme i ritualístic, al nivell dels millors del gènere. Tot un descobriment, en definitiva, i un artista de l’escena local a tenir molt en compte. La celebració va continuar amb Dwellings And Druss recollint les vibracions de Noir Noir que encara suraven en l’aire per arrossegar-les fins al seu tech-noise d’espitirualitat radical. Amb textures molt més suaus però la mateixa predilecció pels drones i els “ohms” van tornar a submergir-nos en un viatge de crescendos on la confrontació polirrítmica i el sorollisme anarco-matemàtic treia el cap per reivindicar el llegat de l’electrònica experimental. L’encarregat d’oficiar les exèquies d’aquesta nit va ser l’únic i insuperable DJ Blue, no només geni sino també genial i, sobretot, valent, arriscat, temerari; capaç d’obrir al seva sessió amb grindcore i death metal per recòrrer llavors tota mena de territoris electrònics i fer que tot fos una experiència de psycho-noise captivadora. En resum, una sessió de dark dance que va encaixar perfectament amb la resta d’actuacions i que va suposar el cènit perfecte d’un Saturday Noise Fever.
CASTELLANO
Sábado 11 de octubre y el ruido (¡el noise!) irrumpe en el LEM en una noche mágica y mística cargada de ruidismo en todas sus expresiones. Noir Noir abría la sesión en un Hangar casi a oscuras, débilmente iluminado con pinceladas de luz roja, congregando en su ceremonia de sonidos industriales y metal noise a un grupo de adeptos a la liturgia del ruido. Su show fue sencillamente brillante; psiquedélico, multiforme y ritualístico, al nivel de los mejores del género. Todo un descubrimiento, en definitiva, y un artista de la escena local a tener muy en cuenta. La celebración continuó con Dwellings And Druss recogiendo las vibraciones de Noir Noir que todavía flotaban en el aire para arrastrarlas a su tech-noise de espiritualidad radical. Con texturas mucho más suaves pero la misma predilección por los drones y los “ohms”, volvieron a sumergirnos en un viaje de crescendos donde la confrontación polirrítmica y el ruidismo anarco-matemático sacaba la cabeza para reivindicar el legado de la electrónica experimental. El encargado de oficiar la exequias de esta noche fue el único e insuperable DJ Blue, no sólo genio sino también genial y, sobre todo, valiente, arriesgado, temerario; capaz de abrir su sesión con grindcore y death metal para recorrer entonces todo tipo de territorios electrónicos y hacer de todo ello una experiencia psycho-noise cautivadora. En resumen, una sesión de dark dance que encajó perfectamente con el resto de actuaciones y que supuso el cénit perfecto de un Saturday Noise Fever.
ENGLISH
Saturday, october 11th and the noise bursts into LEM in a magic and mystic night noisy loaded (in its very different forms). Noir Noir opened the session in a close-to-dark Hangar, weakly lightened by red light strokes, bringing together to his ceremony of industrial sounds and metal noise a group of devotees to the noise liturgy. His show was simply billiant; psiquedelic, multifarious and ritualistic, closer to the best artists in his style. A real discovery and, definetly, a local artist to count on by. The celebration ran over with Dwellings And Druss picking up the vibes of Noir Noir that were still floating all over and draging them to their tech-noise of radical spirituallity. With smoother textures but the same preference for the drones and the “ohms”, they plunged us all in a trip of crescendos where the poli-rythmic confrontation and the anarchic-mathematic noise showed the head to reclaim the electronic experimental legacy. The funeral rites of this night were officiated by the unique and unbeatable DJ Blue, not only genius but also a genius and, over all, brave, risky, reckless; capable of opening his set with grindcore and death metal and, after that, run over electronic fields and make all these a captivating psycho-noise experience. In summary, a dark dance session that perfectly matched with the other shows and became the perfect zenith for a Saturday Noise Fever.