Tag Archives: Improvisació

LEM 2022: PRIMERA SETMANA / FIRST WEEK

3 Oct

JORDI HERAS FAUQUE & GABRIEL PEREIRA SPURR

dijous / jueves / thursday, 6 octubre, 20:00h

Gràcia Territori Sonor (Igualada, 10)

taquilla inversa / donations at the end of the action

[CAT] Jordi Heras Fauque i Gabriel Pereira Spurr obriran el LEM amb un Encontre en l’Espai-Temps que han anomenat ‘TRACKSATLANTICA MULTIMEDIA’. Els teclats modificats i augmentats d’Heras teixiran sons i melodies a cavall entre el noise i la banda sonora de ‘Forbidden Planet’ sobre una pel·lícula on Pereira Spurr fusiona guitarres i instruments diversos amb visuals, amb referents com les pel·lícules de ciència-ficció japonesa dels anys seixanta, per exemple. Un experiment sonor amb l’Atlàntic com a vincle-obstacle insuperable acompanyat, com sempre, per un dels vins del celler Jean Leon.

[CAST] Jordi Heras Fauque y Gabriel Pereira Spurr abriran el LEM con un Encuentro en el Espacio-Tiempo llamado ‘TRACKSATLANTICA MULTIMEDIA’. Los teclados modificados y aumentados de Heras tejerán sonidos y melodías a caballo entre el noise y la banda sonora de ‘Forbidden Planet’ sobre una película donde Pereira Spurr fusiona guitarras y instrumentos varios con visuales, con referentes como las películas de ciencia-ficción japonesa de los sesenta, por ejemplo. Un experimento sonoro con el Atlántico como vínculo-obstaculo insuperable acompañado, como siempre, por uno de los vinos de las bodegas Jean Leon.

[ENG] Jordi Heras Fauque and Gabriel Pereira Spurr will inaugurate LEM Festival with an Encounter in Spacetime they call ‘TRACKSATLANTICA MULTIMEDIA’. Heras’ modified and amplified keyboard organs will weave sounds and melodies halfway between noise music and ‘Forbidden Planet”s soundtrack on top of a movie where Pereira Spurr fuses guitars and various instruments with visuals, with infulences suck as 1960s Japanese sci-fi movies. A sonic experiment with the Atlantic Ocean as an insurmountable obstacle, accompanied, as always, with one of Jean Leon’s wines.


EXPOSICIÓ/EXHIBITION: ‘SUMMONERS’, DE JOAN TEIXIDOR + XERRADA SOBRE ORGANITZACIÓ DE FESTIVALS ALTERNATIUS / TALK ON ALTERNATIVE FESTIVALSORGANIZATION

divendres / viernes / friday 7 d’octubre

18h: xerrada / charla / talk. 19:15h: inauguració de l’exposició / exhibition’s opening

Gràcia Territori Sonor (Igualada, 10)

gratuït / gratis / free entrance

[CAT] ‘Summoners’ –‘Invocadors’– són 15 fotografies capturades per Joan Teixidor al Kill Town Death Fest (Copenhaguen) i al Helsinki Death Fest l’estiu de 2019. Tipografies i gestualitats il·legibles creen els símbols que invoquen forces internes, tornejades per l’artifici de la música i l’ofici del culte. El pelegrinatge i les formes prenen sentit. La vida continua després del contacte amb allò ominós que ens habita. 

Les fotografies han estat processades i positivades per l’autor al laboratori fotoquímic. L’exposat són positius a la gelatina de plata, amb bany de ferricianur de potassi i virats al seleni.

Abans de la inauguració es durà a terme una xerrada sobre l’organització de festivals alternatius, amb Eli Gras (NoNoLogic), Damian Pissarra (Kronos Art) i Daniel Abecassis (Kill Town Death Fest), moderada per Maria Vadell, directora del Dispositiu LEM.

L’exposició es podrà visitar entre el 07/10/2022  i el 30/10/2022 concertant visitaentrades@gracia-territori.com

Trobades amb l’autor: dimarts 18 d’octubre 18:30 i diumenge 30 d’octubre, 19:00. 

[CAST] ‘Summoners’ –‘Invocadores’– son 15 fotografías capturadas por Joan Teixidor en el Kill Town Death Fest (Copenhaguen) y en el Helsinki Death Fest el verano de 2019. Tipografías y gestualidades ilegibles crean los símbolos que invocan fuerzas internas, torneadas por el artificio de la música y el oficio del culto. El peregrinaje y las formas toman sentido. La vida sigue después del contacto con lo ominoso que nos habita. 

Las fotografías han sido procesadas y positivadas por el autor en el laboratorio fotoquímico. Lo expuesto son positivos a la gelatina de plata, con baño de ferricianuro de potasio y virados al selenio.

Antes de la inauguración se llevará a cabo una charla sobre la organización de festivales alternatives, con Eli Gras (NoNoLogic), Damian Pissarra (Kronos Art) y Daniel Abecassis (Kill Town Death Fest), moderada por Maria Vadell, directora del Dispositiu LEM.

La exposición ‘Summoners’ se podrá visitar entre el 07/10/2022 y el 30/10/2022 concertando visita en entrades@gracia-territori.com

Encuentros con el autor: martes 18 de octubre 18:30 y domingo 30 de octubre, 19:00. 

[ENG] ‘Summoners’ are 15 photographs captured by Joan Teixidor at Kill Town Death Fest (Copenhagen) and Helsinki Death Fest in summer 2019. Illegible typographies and gestures create the symbols that invoke internal forces, shaped by the artifice of music and the craft of worship. The pilgrimage and all forms make sense. Life goes on after contact with the ominous that inhabits us.

The photographs have been processed and printed by the author in the photochemical laboratory. What you see exposed are silver gelatin prints, with a potassium ferricyanide bath and selenium toned.

Before the opening there will be a round table on how to organise alternative festivals, with Eli Gras (NoNoLogic), Damian Pissarra (Kronos Art) and Daniel Abecassis (Kill Town Death Fest), conducted by Maria Vadell, LEM Festival’s director.

Summoners will be open 07/10/2022 to 30/10/2022. For visiting, write to entrades@gracia-territori.com

Meet the author: tuesday october 19, 18:30h and sunday october 30, 19:00h


VEUS LLIURES + TERANYINES

dissabte / sábado / saturday 8 d’octubre, 20h / 8pm

SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC LA SEDETA C/ Sicília, 321

entrada anticipada / advanced ticket 10€ – a la porta / en la puerta / on the spot 12€

[CAT] La recerca de sonoritats vocals a partir de la improvisació és l’objectiu de Veus Lliures, el primer col·lectiu d’aquesta mena de l’estat espanyol format íntegrament per dones.

El grup el formen Celeste Alías (coordinació i conducció), Anna Subirana, Joana Gomila, Diana Palau, Yexza Lara, Inés Galván, Mariona Sagarra, Magalí Sare, Marta Valero, Esther Condal, Sara Lilu, Anna Tapia, Sandra Artigas i Magda Garre. Són veus que s’atreveixen a descobrir les possibilitats del seu instrument, que no tenen por, que interaccionen i es comuniquen, que s’estimen i estimen el so.

La combinació de textures i sons forma un resultat únic que aprofita les particularitats de cada component, combinant duos, trios, solos i el so grupal. Cada actuació esdevé singular i única, amb les intèrprets “llançant-se a la piscina” per jugar, escoltar-se i concentrar-se, per canalitzar una aventura sonora que es desenvolupa en el present.

[CAST] La búsqueda de sonoridades vocales a partir de la improvisación es el objetivo de Veus Lliures, el primer colectivo de este tipo en España formado íntegramente por mujeres.

El grupo lo constituyen Celeste Alías (coordinación y conducción), Anna Subirana, Joana Gomila, Diana Palau, Yexza Lara, Inés Galván, Mariona Sagarra, Magalí Sare, Marta Valero, Esther Condal, Sara Lilu, Anna Tapia, Sandra Artigas y Magda Garre, algunas de las cuales son viejas conocidas del público del LEM. Se trata de voces que se atreven a descubrir todas las posibilidades de su instrumento, que no tienen miedo, que interaccionan y se comunican, que se quieren y aman el sonido.

La combinación de texturas y sonidos de sus voces da un resultado único gracias a las particularidades vocales de cada, ya sea en formación de dúo, trío, solo o con todo el conjunto. Cada actuación es singular y única, con las intérpretes “lanzándose a la piscina” para jugar, escucharse y concentrarse, para canalizar una aventura sonora que acontece en el presente.

[ENG] The research of voice-emitted new sounds through improvisation is Veus Lliures’ aim, as the first women-only collective of his kind that has ever been formed in Spain.

The group are Celeste Alías, coordinating and conducting; Anna Subirana, Joana Gomila, Diana Palau, Yexza Lara, Inés Galván, Mariona Sagarra, Magalí Sare, Marta Valero, Esther Condal, Sara Lilu, Anna Tapia, Sandra Artigas i Magda Garre, some of whom are well-known by LEM’s audience. They are voices that dare to discover all of their instruments’ possibilities, that don’t judge themselves, that are fearless, that interact and communicate with each other, that love themselves, each other and sound itself.

The combination of textures and sounds from their voices forms a unique result that makes the most of each voice’s special traits, combining duets, trios, solos and coral sound. Each gig is special and unique, with the interpreters daring to play, listen to each other and concentrate do channel a sonic adventure that unravels in the present.


[CAT] El projecte ‘Teranyines’ va néixer el 2021 amb la idea d’unir dones creadores. Des de disciplines diferents, interactuen de manera col·lectiva i horitzontal, sense supeditar-se, i creen una nova peça que creix entre les formes expressives involucrades com si fos una seda d’aranya, connectant els seus racons. Aquest concepte, per la seva naturalesa artística, es manifesta en el medi més adequat: l’espai físic i el sonor.

Dins del Dispositiu LEM 2022, la teranyina unirà la dansa butoh i la música experimental, explorant els temes del control i l’espionatge. En aquest cas, les artistes que han creat peces úniques per a aquest espectacle són Laura del Vecchio i Anna Garcia, Alpha Decay i Marlène Jobstl i Linalab i Ona Juan.


[CAST] El proyecto ‘Teranyines’ (‘Telarañas’) nació en 2021 con la idea de juntar a diversas creadoras. Desde disciplinas distintas, interactúan de manera colectiva y horizontal, sin supeditaciones, y crean una nueva pieza que crece entre las formas expresivas involucradas como si se tratara de una telaraña, conectándose entre sí. Este concepto, por su naturaleza artística, se manifiesta en el medio más adecuado: el espacio físico y sonoro.

En el marco del Dispositivo LEM 2022, esta telaraña unirá a la danza butoh con la música experimental, explorando los temas del control y el espionaje. En este caso, las artistas que han creado piezas únicas para este espectáculo son Laura del Vecchio y Anna Garcia, Alpha Decay y Marlène Jobstl y Linalab y Ona Juan.

[ENG] The ‘Teranyines’ (‘Spiderweb’) project was born in 2021 aiming to unite female creators. From different fields, they interact with each other in a collective and horizontal way, without hierarchy, and create a new work that grows among the expressive forms involved as if it was spider silk, connecting every corner. This concept, for its artistic nature, manifests itself in the most appropriate media, physical space and sound.

Within LEM 2022, the spiderweb will unite butoh dance and experimental music, exploring the topics of control and espionage. In this case, the artists who have created unique pieces for this show are Laura del Vecchio and Anna Garcia, Alpha Decay and Marlène Jobstl and Linalab and Ona Juan.

De la A a la Z / From A to Z

18 Jun

De la A a la Z

Un abecedari arrossegat i inquietant va obrir l’Encontre en l’Espai Temps del passat 31 de maig. Núria Martínez-Vernis va començar el recital esgranant les lletres de l’alfabet a base d’esbufecs i cacofonies mentre Floy Krouchi va engegar la seva maquinària d’ones sonores ran de terra, o per sota, creant un ambient fosc i pausat, dens i hipnòtic que només va afluixar en el breu bis final. Krouchi i Martínez-Vernis, dos “mons paral·lels que s’entenen entre ells d’orella a orella,” van teixir un recital fondo, van coure un ric magma, lent i fulgurant, que encara reverbera per les parets del local i les artèries dels assistents.


De la A a la Z

Un abecedario arrastrado e inquietante abrió el Encuentro en el Espacio-Tiempo del pasado 31 de mayo. Núria Martínez-Vernis empezó el recital desgranando las letras del alfabeto a base de soplidos y cacofonías, mientras Floy Krouchi ponía en marcha su maquinaria de ondas sonoras a ras de suelo, o por debajo, creando un ambiente oscuro y pausado, denso e hipnótico que solamente aflojó en el breve bis final.  Krouchi y Martínez-Vernis, dos “mundos paralelos que se entienden entre ellos de oreja a oreja”, tejieron un recital hondo, cocieron un rico magma, lento y fulgurante, que aún reverbera por las paredes del local y las arterias de los asistentes.


From A to Z

A dragged and disturbing abecedary opened the Encounter in the Space Time of last 31st May. Núria Martínez-Vernis started the recital by shelling the letters of the alphabet with blasts and cacophonies while Floy Krouchi started her machinery producing sound waves skimming the ground, or even below, thus creating a dark and unhurried ambient, both dense and hypnotic only loosen in the short final encore. Krouchi and Martínez-Vernis, two “parallel worlds that understand each other from ear to ear,” weaved a deep recital, they cooked a rich magma as slow as bright that still reverberates on the walls of the venue, as well as on the arteries of the audience.

fotos: ©ristian vega

Dues ànimes errabundes als Monegros

24 Jun

Els assistents al passat Encontre en l’Espai-Temps no tenien gaire clar si es tobàven a la seu de GTS o en ple desert dels Monegros, no només a causa de la calor ambiental. Uns vaporosos arpegis del sitar elèctric de Víctor G Roca van iniciar el recital sobre la projecció d’un plans lentíssims dels ardents Monegros. Aviat s’hi va afegir la veu fonda de Juan Vico saltant de poema a narració i viceversa com un hobo de vagó en vagó. Dels Monegros vam passar a recòrrer carreteres del Peloponès amb fons sonor de banjo tot evocant Johnny Cash, sense saber massa bé què és l’amor: potser una col a punt de ser tallada en dues meitats o potser, senzillament, el perfecte maridatge entre música, literatura i imatge en una tarda d’estiu compartida entre amics.


Los asistentes al pasado Encuentro en el Espacio-Tiempo no tenían muy claro si se encontraban en la sede de GTS o en pleno desierto de los Monegros, no únicamente a causa del calor ambiental. Unos vaporosos arpegios del sitar eléctrico de Víctor G Roca iniciaron el recital sobre la proyección de unos planos lentísimos de los ardientes Monegros. Pronto se añadió la voz honda de Juan Vico saltando de poema a narración y viceversa como un hobo de vagón en vagón. De los Monegros pasamos a recorrer carreteras del Peloponeso con un fondo sonoro de banjo, evocando a Johnny Cash y sin saber muy bien que es el amor: quizás un repollo a punto de ser cortado en dos o quizás, sencillamente, el perfecto maridaje entre música, literatura e imagen en una tarde de verano compartida entre amigos.


The attendants to the last Encounter in the Space-Time were not sure about if they were at GTS headquarters or right in the middle of de Monegros desert and this was not only due to the environmental heat. Some hazy arpeggios from the electric sitar by Víctor G Roca initiated the performance upon the projection of very slow shots of the burning Monegros. Soon, the deep voice of Víctor G Roca Vico joined in, jumping from poems to tales and vive versa like a hobo from coach to coach. From the Monegros we shifted to Peloponnesian roads with a banjo sound background and we recalled Johnny Cash without knowing what love is exactly: maybe a cabbage just about to be split into two halves or maybe, simply the perfect blend between music, literature and images in a summer afternoon shared among friends.

fotos: ©ristian vega