Tag Archives: Improvisació

Dues ànimes errabundes als Monegros

24 Jun

Els assistents al passat Encontre en l’Espai-Temps no tenien gaire clar si es tobàven a la seu de GTS o en ple desert dels Monegros, no només a causa de la calor ambiental. Uns vaporosos arpegis del sitar elèctric de Víctor G Roca van iniciar el recital sobre la projecció d’un plans lentíssims dels ardents Monegros. Aviat s’hi va afegir la veu fonda de Juan Vico saltant de poema a narració i viceversa com un hobo de vagó en vagó. Dels Monegros vam passar a recòrrer carreteres del Peloponès amb fons sonor de banjo tot evocant Johnny Cash, sense saber massa bé què és l’amor: potser una col a punt de ser tallada en dues meitats o potser, senzillament, el perfecte maridatge entre música, literatura i imatge en una tarda d’estiu compartida entre amics.


Los asistentes al pasado Encuentro en el Espacio-Tiempo no tenían muy claro si se encontraban en la sede de GTS o en pleno desierto de los Monegros, no únicamente a causa del calor ambiental. Unos vaporosos arpegios del sitar eléctrico de Víctor G Roca iniciaron el recital sobre la proyección de unos planos lentísimos de los ardientes Monegros. Pronto se añadió la voz honda de Juan Vico saltando de poema a narración y viceversa como un hobo de vagón en vagón. De los Monegros pasamos a recorrer carreteras del Peloponeso con un fondo sonoro de banjo, evocando a Johnny Cash y sin saber muy bien que es el amor: quizás un repollo a punto de ser cortado en dos o quizás, sencillamente, el perfecto maridaje entre música, literatura e imagen en una tarde de verano compartida entre amigos.


The attendants to the last Encounter in the Space-Time were not sure about if they were at GTS headquarters or right in the middle of de Monegros desert and this was not only due to the environmental heat. Some hazy arpeggios from the electric sitar by Víctor G Roca initiated the performance upon the projection of very slow shots of the burning Monegros. Soon, the deep voice of Víctor G Roca Vico joined in, jumping from poems to tales and vive versa like a hobo from coach to coach. From the Monegros we shifted to Peloponnesian roads with a banjo sound background and we recalled Johnny Cash without knowing what love is exactly: maybe a cabbage just about to be split into two halves or maybe, simply the perfect blend between music, literature and images in a summer afternoon shared among friends.

fotos: ©ristian vega

Paisatges artificials, naturalment / Paisajes artificiales, naturalmente / Artificial landscapes, naturally

12 Jun

Embolcallats per una llum blavosa que incitava a l’escolta recollida, els assistents a l’Encontre en L’Espai-Temps de l’1 de juny van veure desplegar-se davant seu, en una curiosa experiència sinestèsica, doncs no hi havia projeccions, un enfilall de paisatges que s’anaven succeïnt amb total fluidesa. Sobre la base electrònica non-stop d’Álvaro Montané, a vegades incisiva i d’altres més ambiental, Jacobo Sucari al saxo y la flauta anava puntejant aquests paisatges, ara amb curtes frases repetitives o notes llargues evocadores d’un minimalisma cru, ara amb desenvolupaments i frassejos més llargs i jazzístics. El Poncho-Fluor va arribar al seu moment àlgid quan Sucari va activar els seus pedals d’efectes per als vents. Llavors, la llum blava es va tornar en una multiplicitat de colors cridaners en la imaginació dels assitents que, després d’un dolç fade out, se’n van anar ben contents i tranquils.


Envueltos en una luz azulada que incitaba a la escucha recogida, los asistentes al Encuentro en el Espacio-Tiempo del 1 de junio vieron desplegarse delante de ellos, en una curiosa experiencia sinestésica, puesto que no había proyecciones, una retahíla de paisajes que se iban sucediendo con total fluidez. Sobre la base electrónica non-stop de Álvaro Montané, a veces incisiva y otras más ambiental, Jacobo Sucari al saxo y a la flauta iba punteando estos paisajes, ora con cortas frases repetitivas o notas largas evocadoras de un minimalismo crudo, ora con desarrollos y fraseos más largos y jazzísticos. El Poncho-Fluor alcanzó su punto álgido cuando Sucari activó sus pedales de efectos para los vientos. Entonces, la luz azul se transformó en una multiplicidad de colores chillones en la imaginación de los asistentes que, después de un dulce fade out, se marcharon tan contentos y tranquilos.


Wrapped in a bluish light that stimulated a secluded listening, the attendants to the Encounter in the Space-Time on June the 1st saw, in a strange synaesthesic experience, as there were no visuals, a display of landscapes that were succeeding one another with absolute fluency. Upon a non-stop electronic baseline by Álvaro Montané, sometimes cutting and others of a more environmental character, Jacobo Sucari kept on marking on these landscapes, now with short repetitive phrases or long notes recalling minimalism and then with longer jazz-like phrases and developments. The Poncho-Fluor reached its critical point when Sucari triggered his pedal effects for winds. Then, the blue light turned into a myriad of gaudy colours in the minds of spectators who, after a sweet fade out, left happily and full of serenity.

fotos: ©ristian vega

VINFONIES / ANNETTE KREBS & WENCESLAU GUARRO

19 Oct

11_LEM_18oct_Vinfonies_06

CATALÀ [castellano más abajo, english below]
Per segon any, el projecte Vinfonies i el Festival LEM es donàven de la mà (per primer any, com a part de la programació del Festival) per unir la cultura del vi amb la cultura de la música en un espectacle molt suggerent per als assistents, ahir divendres 18 d’octubre en un espai tan adeqüat com el refectori del Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia. No cal ser expert en vi ni expert en música per gaudir de la combinació dels dos elements a cegues, i deixant que el tast, l’oïda i l’olfacte fessin la resta. Aquesta en va ser la sensació general. Les peces de Javier Navarrete, Susana López, Rafa Zaragoza, Ignacio Lois i Albert Guitart composades expresament per aquesta experiència vinícolo-musical van ser molt celebrades. Un cop acabdes les dues sessions de Vinfonies ens vam traslladar a l’Església de Santa Maria de Gràcia per endinsar-nos en una altra litúrgia: la improvisació. Annette Krebs és una compositora i improvisadora electroacústica alemanya, i Wenceslau Guarro és un organista i improvisador també que van tenir la feliç idea de sumar esforços des de dues òptiques tan radicalment diferents, per oferir un espectacle irrepetible en un espai únic com és una esglesia (la de Santa Maria de Gràcia, en aquest cas). El resultat va ser realment corprenedor, fins i tot místic. L’esperit celestial de l’orgue de tubs que tocava Guarro i els sons multiformes i atmosfèrics de Krebs van entendre’s a la perfecció per crear unes textures sonores envolvents, evocatives i d’una gran puresa.

11_LEM_18oct_Annette Krebs+Wenceslau Guarro_01  11_LEM_18oct_Annette Krebs+Wenceslau Guarro_02

 CASTELLANO
Por segundo año consecutivo, el proyecto Vinfonies y el Festival LEM se daban la mano (por vez primera como parte de la progarmación del Festival) para unir la cultura del vino y la cultura de la música, en un espectáculo muy sugeretne para los asistentes, ayer viernes 18 de octubre en un espacio tan adecuado como el refectorio del Claustro de Sant Felip Neri de Gràcia. No es necesario ser experto en vinos ni experto en música para disfrutar la combinación de ambos elementos a ciegas, dejando que el gusto, el oído i el olfato hicieran el resto. Esta fue la sensación general. Las piezas de Javier Navarrete, Susana López, Rafa Zaragoza, Ignacio Lois y Albert Guitart compuestas expresamente para esta experiencia vinícola-musical fueron muy celebradas. Una vez terminadas las dos sesiones de Vinfonies, nos trasladamos a la Iglesia de Santa Maria de Gràcia per sumergirnos en otra liturgia: la improvisación. Annette Krebs es una compositora e improvisadora alemana, y Wenceslau Guarro es un organista e improvisador también que tuvieron la feliz idea de sumar esfuerzos desde dos ópticas tan radicalmente distintas para ofrecer un espectáculo irrepetible en un entorno único com es una iglesia (la de Santa Maria de Gràcia, en este caso). El resultado fue realmente cautivador, incluso místico. El espíritu celestial del órgano de tubos que tocaba Guarro y los sonidos multiformes y atmosféricos de Krebs se entendieron a la perfección para crear unas texturas sonoras envolventes, evocativas y de una gran pureza.

ENGLISH
Por second year the project Vinfonies and LEM Festival joined their hands  (for the first time as a part of the Festival’s program) to mix wine culturre and musical culture in a very suggestive show for the audience, yesterday on friday october the 18th in so a suitable place as the refectory of Sant Felip Neri’s Cloister in Gràcia. It’s not necessary to be a wine expert or a music expert to enjoy the combination of both elements blindly, and lending the taste, the hearing and the smell do the rest. That was the main feeling. The compositions of  Javier Navarrete, Susana López, Rafa Zaragoza, Ignacio Lois and Albert Guitart, expressly composed for this wine-musical experience, where very delighted. Once the second round fo Vinfonies ended, we went tyo Santa Maria de Gràci’s Church to dive on another liturgy: the improvisation. Annette Krebs is a german composer and electro-acoustic improviser, and Wenceslau Guarro is an organist an improviser too taht had so great idea sucha as join togehter from so a radical different point of view and offer a unique show in a unique place as a church (those of Santa Maria de Gràcia). The result was captivating, even mystic. The heavenly spirit of pipe organ played by Guarro and the multiform and atmosferic sounds by Krebs got perfectly on to create  surrounding, evocative textures of great purity.

11_LEM_18oct_Annette Krebs+Wenceslau Guarro_03

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival