Tag Archives: improvised music

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2018 #09

5 Jul
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2018 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2018 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2018
NOVENA ACCIÓ / NOVENA ACCIÓN / NINTH ACTION

LLAPISPANC i JUAN CREK

Distància que recorre un ésser sobrenatural benvolent quan vola durant sis mesos

 

DIJOUS 12 DE JULIOL A LES 20H / JUEVES 12 DE JULIO A LAS 20H / THURSDAY, JULY THE 12TH  8PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

Tot i comptar amb trajectòries ben diferents, els dos artistes que es trobaran dijous 12 de juliol per tancar la temporada pre-LEM dels Encontres en l’Espai-Temps comparteixen estratègies en la tria i l’ús dels materials. Aquests, sovint extrets del context quotidià i amb finalitats no necessàriament musicals, experimenten transfiguracions que els converteixen en protagonistes d’un teatre d’objectes sonors que es desenvolupa simultàniament a la performance, l’acció en directe, ja que Llapispanc i Juan Crek són performers, músics i poetes surrealistes urbans. Crek és un creador prou conegut a la ciutat, tant per les  seves accions i discs en solitari com per la seva pertinença a formacions com Macromassa, la Banda d’Improvisadors de Barcelona o OME Acústic. Llapispanc és resident actualment a la fàbrica de creació de L’Escocesa. Tot i provenir de la creació plàstica, el seu interès pel so, l’acció i el happening l’han dut a col·laborar amb músics com Gnod, Chris Haslam (Dwellings) o Murnau B. És membre de Proximity Sensor, amb Guillermo Carrión i de Noisescapists, amb membres de Blood Quartet.


 

A pesar de contar con trayectorias muy diferentes, los dos artistas que se encontrarán el jueves 12 de julio para cerrar la temporada pre-LEM de los Encuentros en el Espacio-Tiempo comparten estrategias en la elección y el uso de los materiales. Estos, a menudo extraídos del contexto cotidiano y con finalidades no necesariamente musicales, experimentan transfiguraciones que los convierten en protagonistas de un teatro de objetos sonoros que se desarrolla simultáneamente a la performance, la acción en directo, puesto que Llapispanc y Juan Crek son performers, músicos y poetas surrealistas urbanos. Crek es un creador bastante conocido en la ciudad, tanto por sus acciones y discos en solitario como por su pertenencia a formaciones como Macromassa, la Banda d’Improvisadors de Barcelona o OME Acústic. Llapispanc es residente actualmente en la fábrica de creación de La Escocesa. A pesar de provenir de la creación plástica, su interés por el sonido, la acción y el happening lo han llevado a colaborar con músicos como Gnod, Chris Haslam (Dwellings) o Murnau B. Es miembro de Proximity Sensor, con Guillermo Carrión y de Noisescapists, con miembros de Blood Quartet.


 

Even though their very different backgrounds, these two artists, who will meet on Thursday 12th of July to close the pre-LEM cicle ‘Encuenters in the Space-Time’ , share strategies in the selection and use of materials. Often extracted from the everyday context, and not necessarily with musical purposes, these materials undergo transfigurations that make themselves the main characters in a theater of sound objects that takes place during the performance, the live action, since Llapispanc and Juan Crek are performers, musicians and urban surrealist poets. Crek is well-known as creator in the city, both for his actions and solo albums and for his membership in formations such as MacromassaBanda d’Improvisadors de Barcelona or OME Acústic. Llapispanc is currently artist-in-residence at L’Escocesa creation factory. Despite is origins in the plastic arts, his interest in sound, action and happening have led him to collaborate with musicians such as Gnod, Chris Haslam (Dwellings) or Murnau B. Llapispanc is a member of Proximity Sensor, with Guillermo Carrión and Noisescapists, with some Blood Quartet members.

 

[photo Juan Crek by Meralis Castrillo]

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

EFFE LABEL

 

Advertisements

Espai-temps tramat – Espacio-tiempo tramado – Weaved Space-Time

4 Jul

Encontre en l’Espai-Temps de 28 de juny de 2018. Impressions d’un espectador:

Des del primer micro-segon, la improvisació de Joan Antoni Pich (violoncel) i Luiz Rocha (clarinets) es va lligar com el millor allioli possible. Van ser quaranta minuts d’entreteixir so mentre els harmònics s’expandien per la sala i les aventures rítmiques de la percussió sobre els instruments entrellaçaven velocitats. Una veritable confabulació de successos en l’espai i el temps en mans d’aquests dos demiürgs que ens van deixar exhausts i feliços.


Encuentro en el Espacio-Tiempo de 28 de junio de 2018. Impresiones de un espectador:

Desde el primer micro-segundo, la improvisación de Joan Antoni Pich (violonchelo) y Luiz Rocha (clarinetes) se ligó como el mejor alioli posible. Fueron cuarenta minutos de entretejer sonido mientras los armónicos se expandían por la sala y las aventuras rítmicas de la percusión sobre los instrumentos entrelazaban velocidades. Una verdadera confabulación de sucesos en el espacio y el tiempo en manos de estos dos demiurgos que nos dejaron exhaustos y felices.


Encounter in the Space-Time of 28 June 2018. Impressions of a spectator:

From the first micro-second, the improvisation of Joan Antoni Pich (violoncello) and Luiz Rocha (clarinets) was thickened as the best possible mayonnaise. There were forty minutes of woven sound while the harmonics expanded themselves throughout the room and the rhythmic adventures of percussion on the instruments interlaced speeds. A true conspiracy of events in space and time in the hands of these two demiurges that left us exhausted and happy.

 

fotos: Núria Martínez Vernis

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2018 #08

21 Jun
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2018 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2018 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2018
VUITENA ACCIÓ / OCTAVA ACCIÓN / EIGHTH ACTION

LUIZ ROCHA + JOAN ANTONI PICH

 

DIJOUS 28 DE JUNY A LES 20H / JUEVES 28 DE JUNIO A LAS 20H / THURSDAY, JUNE THE 28TH  8PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

El proper Encontre en l’Espai-Temps posa en comú el vent i les cordes, la tradició i l’avantguarda, i ho fa reunint dos grans improvisadors en el mateix escenari:

Luiz Rocha toca el clarinet, clarinet baix i improvisa. Nascut i format a Brasília, actualment viu a Barcelona i participa activament en l’escena de música experimental de la ciutat. Fa un lustre que es dedica a descobrir els sons improbables que pot produir un clarinet i a fer música a partir de tot aquest soroll. Col·laborador assidu en enregistraments i concerts de Discordian Records, forma part dels grups RCJ, Orrù Mar Rocha, Sin Anestesia, Discordian Community Ensemble, Morphosis Ensemble i Lata Ensemble, entre d’altres. Com a contrapès a la seva faceta contemporània, avantguardista, post-bla-bla-bla …, Rocha també toca choro i forró, músiques del folklore brasiler.

Joan Antoni Pich, nascut a Barcelona, és un violoncel·lista de formació clàssica que des de fa molts anys participa en projectes relacionats amb altres gèneres com el jazz, el flamenc, la música d’avantguarda i la improvisació lliure. És un membre actiu de la comunitat improvisadora de la ciutat i forma part del trio Freenetics amb el que organitza el seu propi cicle d’actuacions a la sala Studium de Badalona des de fa tres anys. En l’àmbit professional, a banda d’intèrpret, Pich també es dedica a la composició i arranjament musicals i és professor de violoncel (IAE Oriol Martorell). A nivell personal està desenvolupant un interès creixent per les arts marcials i l’idioma francès.


 

El próximo Encuentro en el Espacio-Tiempo pone en común el viento y las cuerdas, la tradición y la vanguardia, y lo hace reuniendo dos grandes improvisadores en el mismo escenario:

Luiz Rocha toca el clarinete, el clarinete bajo e improvisa. Nacido y formado en Brasília, actualmente vive en Barcelona y participa activamente en la escena de música experimental de la ciudad. Hace un lustro que se dedica a descubrir los sonidos improbables que puede producir un clarinete y a hacer música a partir de todo ese ruido. Colaborador asiduo en grabaciones y conciertos de Discordian Records, forma parte de los grupos RCJ, Orrù Mar Rocha, Sin Anestesia, Discordian Community Ensemble, Morphosis Ensemble y Lata Ensemble, entre otros. Como contrapeso a su faceta contemporánea, vanguardista, post-bla-bla-bla…, Rocha también toca choro y forró, músicas del folclore brasileño.

Joan Antoni Pich, nacido en Barcelona, es un violonchelista de formación clásica que lleva muchos años participando en proyectos relacionados con otros géneros como el jazz, el flamenco, la música de vanguardia y la improvisación libre. Es un miembro activo de la comunidad improvisadora de la ciudad y forma parte del trío Freenetics, con el que organiza un ciclo de actuaciones en la sala Studium de Badalona desde hace tres años. En el ámbito profesional, aparte de la interpretación, Pich también se dedica a la composición y los arreglos musicales y es profesor de violonchelo (IAE Oriol Martorell). A nivel personal está desarrollando un interés creciente por las artes marciales y el idioma francés.


 

The next Encounter in the Space-Time brings together wind and strings, tradition and avant-garde, and it does so by meeting two great improvisers on the same stage:

Luiz Rocha, clarinet and bass clarinet, is an improviser born and trained in Brasilia. He is currently living in Barcelona and he actively participates in the experimental music scene of the city. For five years, Rocha has devoted himself to discover the improbable sounds that a clarinet can produce and to make music from all that noise. Rocha is a regular contributor to the Discordian Records concerts and recordings, and is a member of several bands such as RCJ, Orrù Mar Rocha, Sin Anestesia, Discordian Community Ensemble, Morphosis Ensemble and Lata Ensemble, among others. As a counterbalance to his contemporary, avant-garde and post-bla-bla-bla side, he also plays choro and forró, Brazilian folk music styles.

Joan Antoni Pich, born in Barcelona, ​​is a classic violinist who has been involved in projects related to other genres such as jazz, flamenco, avant-garde music and free improvisation for many years. He is an active member of the city’s improvisers community and is part of the Freenetics trio, which organize his own cycle of performances at the Studium hall in Badalona for three years. In the professional field, besides beeing a performer, Pich also dedicates himself to composition and musical arrangements and is a cello teacher (IAE Oriol Martorell). At a personal level, he is developing a growing interest in martial arts and the French language.

[photo Luiz Rocha by Julieta Feroz]

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

EFFE LABEL

 

De la A a la Z / From A to Z

18 Jun

De la A a la Z

Un abecedari arrossegat i inquietant va obrir l’Encontre en l’Espai Temps del passat 31 de maig. Núria Martínez-Vernis va començar el recital esgranant les lletres de l’alfabet a base d’esbufecs i cacofonies mentre Floy Krouchi va engegar la seva maquinària d’ones sonores ran de terra, o per sota, creant un ambient fosc i pausat, dens i hipnòtic que només va afluixar en el breu bis final. Krouchi i Martínez-Vernis, dos “mons paral·lels que s’entenen entre ells d’orella a orella,” van teixir un recital fondo, van coure un ric magma, lent i fulgurant, que encara reverbera per les parets del local i les artèries dels assistents.


De la A a la Z

Un abecedario arrastrado e inquietante abrió el Encuentro en el Espacio-Tiempo del pasado 31 de mayo. Núria Martínez-Vernis empezó el recital desgranando las letras del alfabeto a base de soplidos y cacofonías, mientras Floy Krouchi ponía en marcha su maquinaria de ondas sonoras a ras de suelo, o por debajo, creando un ambiente oscuro y pausado, denso e hipnótico que solamente aflojó en el breve bis final.  Krouchi y Martínez-Vernis, dos “mundos paralelos que se entienden entre ellos de oreja a oreja”, tejieron un recital hondo, cocieron un rico magma, lento y fulgurante, que aún reverbera por las paredes del local y las arterias de los asistentes.


From A to Z

A dragged and disturbing abecedary opened the Encounter in the Space Time of last 31st May. Núria Martínez-Vernis started the recital by shelling the letters of the alphabet with blasts and cacophonies while Floy Krouchi started her machinery producing sound waves skimming the ground, or even below, thus creating a dark and unhurried ambient, both dense and hypnotic only loosen in the short final encore. Krouchi and Martínez-Vernis, two “parallel worlds that understand each other from ear to ear,” weaved a deep recital, they cooked a rich magma as slow as bright that still reverberates on the walls of the venue, as well as on the arteries of the audience.

fotos: ©ristian vega

Concert d’emocions – Concierto de emociones – Concert of emotions

26 Apr

Música lluminosa i mediterrània, improvisació de dues guitarres, sons cristal·lins d’aigua blava i un caminar que de vegades és blues, però tampoc. Com si les guitarres parlessin amb la veu de l’anima i aquest diàleg fos un joc. Aquesta és la impressió que em va produir el concert de Rafael Zaragoza i Ramon Solé als Encontres en l’Espai-Temps. Una delícia. (e-mail d’un assistent al concert).


Música luminosa y mediterránea, improvisación de dos guitarras, sueños cristalinos de agua azul y un caminar que a veces es blues, pero tampoco. Como si las guitarras hablaran con la voz del alma y ese diálogo fuera un juego. Esta es la impresión que me produjo el concierto de Rafael Zaragoza y Ramon Solé en los Encuentros en el Espacio-Tiempo. Una delicia. (e-mail de un asistente al concierto).


Luminous and Mediterranean music, improvisation of two guitars, crystalline dreams of blue water and a walk that sometimes is blues but also not. As if the guitars spoke with the voice of the soul and that dialogue was a game. This is the impression that I got from the concert of Rafael Zaragoza and Ramon Solé at the Encounters in Space-Time. A delight. (e-mail from an assistant to the concert).

fotos: ©ristian vega

A cuit i amagar / Hide-and-seek / Al escondite

10 Apr

A cuit i a amagar

Dos extraordinaris músics es coneixen i un parell d’hores més tard, amb el sol “assaig” de la prova de so, comencen el concert. Annika Francke (saxo alt, percussions i “tub de vent”) i Mau Boada (guitarra i efectes) van protagonitzar una persecució musical de 40 minuts que va despertar l’admiració dels assistents. La cursa esbojarrada va creuar diversos paisatges sonors ben contrastats, des de rabeigs tranquils on els músics s’entretenien a jugar amb l’harmonia fins a esquerpes pendents on el joc s’articulava al voltant del ritme i el groove. Nombrosos i intensos van ser els moments de trobada d’aquests dos músics en l’espai i el temps d’aquest viatge improvisat. Aplaudiments.


Al escondite

Dos extraordinarios músicos se conocen y un par de horas más tarde, con el único “ensayo” de la prueba de sonido, empiezan el concierto. Annika Francke (saxo alto, percusiones y “tubo de viento”) y Mau Boada (guitarra y efectos) protagonizaron una persecución musical de 40 minutos que despertó la admiración de los asistentes. La alocada carrera cruzó diversos paisajes sonoros muy contrastados, desde remansos tranquilos donde los músicos se entretenían jugando con la harmonía hasta ariscas pendientes donde el juego se articulaba alrededor del ritmo y el groove. Numerosos e intensos fueron los momentos de encuentro de estos dos músicos en el espacio y el tiempo de este viaje improvisado. Aplausos.


Hide-and-seek

Two outstanding musicians meet and, a couple of hours later, with the soundcheck as the sole “rehearsal”, they start the concert. Annika Francke (alto sax, percussions and “wind pipe”) and Mau Boada (guitar and effects) performed a 40-minutes music chase that aroused the admiration of the audience. The crazy race went across diverse and contrasting sonic landscapes, from quiet backwaters where the musicians had fun by playing with the harmony, up to fierce slopes where play was articulated around rhythm and groove. Numerous and intense where the moments when these two musicians met in the space and time of this improvised trip. Applause.

fotos: ©ristian vega

Dues ànimes errabundes als Monegros

24 Jun

Els assistents al passat Encontre en l’Espai-Temps no tenien gaire clar si es tobàven a la seu de GTS o en ple desert dels Monegros, no només a causa de la calor ambiental. Uns vaporosos arpegis del sitar elèctric de Víctor G Roca van iniciar el recital sobre la projecció d’un plans lentíssims dels ardents Monegros. Aviat s’hi va afegir la veu fonda de Juan Vico saltant de poema a narració i viceversa com un hobo de vagó en vagó. Dels Monegros vam passar a recòrrer carreteres del Peloponès amb fons sonor de banjo tot evocant Johnny Cash, sense saber massa bé què és l’amor: potser una col a punt de ser tallada en dues meitats o potser, senzillament, el perfecte maridatge entre música, literatura i imatge en una tarda d’estiu compartida entre amics.


Los asistentes al pasado Encuentro en el Espacio-Tiempo no tenían muy claro si se encontraban en la sede de GTS o en pleno desierto de los Monegros, no únicamente a causa del calor ambiental. Unos vaporosos arpegios del sitar eléctrico de Víctor G Roca iniciaron el recital sobre la proyección de unos planos lentísimos de los ardientes Monegros. Pronto se añadió la voz honda de Juan Vico saltando de poema a narración y viceversa como un hobo de vagón en vagón. De los Monegros pasamos a recorrer carreteras del Peloponeso con un fondo sonoro de banjo, evocando a Johnny Cash y sin saber muy bien que es el amor: quizás un repollo a punto de ser cortado en dos o quizás, sencillamente, el perfecto maridaje entre música, literatura e imagen en una tarde de verano compartida entre amigos.


The attendants to the last Encounter in the Space-Time were not sure about if they were at GTS headquarters or right in the middle of de Monegros desert and this was not only due to the environmental heat. Some hazy arpeggios from the electric sitar by Víctor G Roca initiated the performance upon the projection of very slow shots of the burning Monegros. Soon, the deep voice of Víctor G Roca Vico joined in, jumping from poems to tales and vive versa like a hobo from coach to coach. From the Monegros we shifted to Peloponnesian roads with a banjo sound background and we recalled Johnny Cash without knowing what love is exactly: maybe a cabbage just about to be split into two halves or maybe, simply the perfect blend between music, literature and images in a summer afternoon shared among friends.

fotos: ©ristian vega