Tag Archives: improvised music

Dues ànimes errabundes als Monegros

24 Jun

Els assistents al passat Encontre en l’Espai-Temps no tenien gaire clar si es tobàven a la seu de GTS o en ple desert dels Monegros, no només a causa de la calor ambiental. Uns vaporosos arpegis del sitar elèctric de Víctor G Roca van iniciar el recital sobre la projecció d’un plans lentíssims dels ardents Monegros. Aviat s’hi va afegir la veu fonda de Juan Vico saltant de poema a narració i viceversa com un hobo de vagó en vagó. Dels Monegros vam passar a recòrrer carreteres del Peloponès amb fons sonor de banjo tot evocant Johnny Cash, sense saber massa bé què és l’amor: potser una col a punt de ser tallada en dues meitats o potser, senzillament, el perfecte maridatge entre música, literatura i imatge en una tarda d’estiu compartida entre amics.


Los asistentes al pasado Encuentro en el Espacio-Tiempo no tenían muy claro si se encontraban en la sede de GTS o en pleno desierto de los Monegros, no únicamente a causa del calor ambiental. Unos vaporosos arpegios del sitar eléctrico de Víctor G Roca iniciaron el recital sobre la proyección de unos planos lentísimos de los ardientes Monegros. Pronto se añadió la voz honda de Juan Vico saltando de poema a narración y viceversa como un hobo de vagón en vagón. De los Monegros pasamos a recorrer carreteras del Peloponeso con un fondo sonoro de banjo, evocando a Johnny Cash y sin saber muy bien que es el amor: quizás un repollo a punto de ser cortado en dos o quizás, sencillamente, el perfecto maridaje entre música, literatura e imagen en una tarde de verano compartida entre amigos.


The attendants to the last Encounter in the Space-Time were not sure about if they were at GTS headquarters or right in the middle of de Monegros desert and this was not only due to the environmental heat. Some hazy arpeggios from the electric sitar by Víctor G Roca initiated the performance upon the projection of very slow shots of the burning Monegros. Soon, the deep voice of Víctor G Roca Vico joined in, jumping from poems to tales and vive versa like a hobo from coach to coach. From the Monegros we shifted to Peloponnesian roads with a banjo sound background and we recalled Johnny Cash without knowing what love is exactly: maybe a cabbage just about to be split into two halves or maybe, simply the perfect blend between music, literature and images in a summer afternoon shared among friends.

fotos: ©ristian vega

Paisatges artificials, naturalment / Paisajes artificiales, naturalmente / Artificial landscapes, naturally

12 Jun

Embolcallats per una llum blavosa que incitava a l’escolta recollida, els assistents a l’Encontre en L’Espai-Temps de l’1 de juny van veure desplegar-se davant seu, en una curiosa experiència sinestèsica, doncs no hi havia projeccions, un enfilall de paisatges que s’anaven succeïnt amb total fluidesa. Sobre la base electrònica non-stop d’Álvaro Montané, a vegades incisiva i d’altres més ambiental, Jacobo Sucari al saxo y la flauta anava puntejant aquests paisatges, ara amb curtes frases repetitives o notes llargues evocadores d’un minimalisma cru, ara amb desenvolupaments i frassejos més llargs i jazzístics. El Poncho-Fluor va arribar al seu moment àlgid quan Sucari va activar els seus pedals d’efectes per als vents. Llavors, la llum blava es va tornar en una multiplicitat de colors cridaners en la imaginació dels assitents que, després d’un dolç fade out, se’n van anar ben contents i tranquils.


Envueltos en una luz azulada que incitaba a la escucha recogida, los asistentes al Encuentro en el Espacio-Tiempo del 1 de junio vieron desplegarse delante de ellos, en una curiosa experiencia sinestésica, puesto que no había proyecciones, una retahíla de paisajes que se iban sucediendo con total fluidez. Sobre la base electrónica non-stop de Álvaro Montané, a veces incisiva y otras más ambiental, Jacobo Sucari al saxo y a la flauta iba punteando estos paisajes, ora con cortas frases repetitivas o notas largas evocadoras de un minimalismo crudo, ora con desarrollos y fraseos más largos y jazzísticos. El Poncho-Fluor alcanzó su punto álgido cuando Sucari activó sus pedales de efectos para los vientos. Entonces, la luz azul se transformó en una multiplicidad de colores chillones en la imaginación de los asistentes que, después de un dulce fade out, se marcharon tan contentos y tranquilos.


Wrapped in a bluish light that stimulated a secluded listening, the attendants to the Encounter in the Space-Time on June the 1st saw, in a strange synaesthesic experience, as there were no visuals, a display of landscapes that were succeeding one another with absolute fluency. Upon a non-stop electronic baseline by Álvaro Montané, sometimes cutting and others of a more environmental character, Jacobo Sucari kept on marking on these landscapes, now with short repetitive phrases or long notes recalling minimalism and then with longer jazz-like phrases and developments. The Poncho-Fluor reached its critical point when Sucari triggered his pedal effects for winds. Then, the blue light turned into a myriad of gaudy colours in the minds of spectators who, after a sweet fade out, left happily and full of serenity.

fotos: ©ristian vega

Encontre fascinant / Encuentro fascinante / Fascinating encounter

12 Apr

Encontre fascinant

El passat dijous 6 d’abril va tenir lloc el segon Encontre en l’Espai-Temps. Poc després de les vuit del vespre, la viola de roda iniciava el seu so encisador i els primers traços apareixien sobre l’extens llenç que ocupava tota la paret esquerra de la sala. El dibuix anava prenent forma i evolucionava en l’espai a mida que la música avançava en el temps, tot plegat donant lloc a un encontre fascinant on les línies i els colors creats per Joma il·lustraven la historia que Marc Egea evocava fent sonar el seus instruments i la seva veu de forma màgica. Un viatge constant, per moments temperamental, i amb una càrrega expressiva que va captivar el públic des del principi. Sens dubte, una experiència privilegiada. Per als qui no vau tenir la fortuna de gaudir d’aquesta acció en viu, aquí us en deixem algunes imatges.


Encuentro fascinante

El pasado jueves 6 de abril tuvo lugar el segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo. Poco después de las ocho de la tarde, la zanfona iniciaba su sonido hechicero y los primeros trazos aparecían sobre el extenso lienzo que ocupaba toda la pared izquierda de la sala. El dibujo iba tomando forma y evolucionaba en el espacio a medida que la música avanzaba en el tiempo, todo ello dando lugar a un encuentro fascinante donde las líneas y los colores creados por Joma ilustraban la historia que Marc Egea evoca haciendo sonar sus instrumentos y su voz de forma mágica. Un viaje constante, por momentos temperamental, y con una carga expresiva que cautivó al público desde el principio. Sin duda, una experiencia privilegiada. Para los que no tuvisteis la fortuna de disfrutar de esta acción en vivo, aquí os dejamos algunas imágenes.


Fascinating encounter

Last Thursday, April 6, the second Encounter in the Space-Time took place. Shortly after eight o’clock in the evening, the hurdy gurdy began its charming sound and the first strokes appeared on the large canvas that covered the entire left wall of the room. The drawing kept taking shape and evolving in space as the music progressed in time, all of this resulting in a fascinating encounter where the lines and colours created by Joma illustrated the story that Marc Egea evoked by playing his instruments accompanied magically with his voice. A constant journey, temperamental at times, and expressively charged, captivating the audience since the very beginning. Doubtlessly, a privileged experience. Here there are some pictures for those who were not fortunate enough to enjoy this live action.

IMGP4003IMGP4094IMGP4019IMGP4096IMGP4076IMGP4099IMGP4061IMGP4097IMGP4044IMGP4002IMGP4092IMGP4021IMGP4077joma&egea

fotos: ©ristian vega

2n Encontre en l’Espai-Temps

30 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2017 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2017 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2017
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

Marc Egea + JOMA

Horitzó d’esdeveniments

dijous 6 d’abril a les 20h / jueves 6 de abril a las 20h / Thursday, April the 6th  8 pm
Seu de GTS (c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona)
donacions al final de l’acció / donaciones al final de la acción / donations at the end of the action

MARC EGEA + JOMA – HORITZÓ D’ESDEVENIMENTS
Músic (viola de roda, flabiol…) i compositor amb més de 30 discs enregistrats,  Marc Egea debuta el 1990 amb Músics de Safeu i més endavant amb El Pont d’Arcalís. A partir de 2005 col·labora amb nombrosos artistes d’arreu de diversos estils. Cofundador de diversos projectes musicals (Kaulakau, Dindùn, Alenky…). És compositor i intèrpret en l’àmbit de la dansa, el teatre i els recitals de poesia i freqüenta el món de la lliure improvisació. Josep M. Rius, JOMA, artista plàstic i dibuixant amb una llarga trajectòria en el dibuix a premsa (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), ha publicat una fonda recreació visual del món homèric: L’Odissea i La Ilíada (2007-2013). Amb Viatge Incessant, una sèrie d’accions efímeres al llarg de la Mediterrània (2003 – in progress), participa en el debat sobre la llibertat de moviments de les persones. Treballa en el projecte Uns i Altres, amb músics improvisadors en directe que aborda l’èxode dels desplaçats. Marc Egea i JOMA establiran un horitzó d’esdeveniments a la seu de GTS, o sia, una frontera en l’espai-temps més enllà de la qual cap observador no pot percebre res. Us convidem a situar-vos a aquesta banda de l’horitzó i a gaudir dels esdeveniments sinestèsics imprevistos eixits de la imaginació d’Egea i JOMA.

MARC EGEA + JOMA – HORIZONTE DE EVENTOS
Músico (zanfona, flabiol…) y compositor con más de 30 discos grabados, Marc Egea debuta en 1990 con Músics de Safeu y más adelante con El Pont d’Arcalís. A partir de 2005 colabora con numerosos artistas de todo el mundo, de diversos estilos. Cofundador varios proyectos musicales (Kaulakau, Dindùn, Alenky…). Es compositor e intérprete en el ámbito de la danza, el teatro y los recitales de poesía y frecuenta el mundo de la improvisación libre. Josep Mª Rius, JOMA, artista plástico  y dibujante con una larga trayectoria en el dibujo en prensa  (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), ha publicado una honda recreación visual del mundo homérico: La Odisea y La Ilíada (2007 – 2013). Con Viatge Incessant, una serie de acciones efímeras a lo largo del Mediterráneo (2003 – in progress), participa en el debate sobre la libertad de movimientos de las personas. Trabaja en el proyecto Uns i Altres, con músicos improvisadores en directo que aborda el éxodo de los desplazados. Marc Egea y JOMA establecerán un horizonte de sucesos en la sede de GTS, o sea, una frontera en el espacio-tiempo más allá de la cual ningún observador puede percibir nada. Os invitamos a situaros a este lado del horizonte y a disfrutar de los eventos sinestésicos surgidos de la imaginación de Egea y JOMA.

MARC EGEA + JOMA – EVENT HORIZON
Musician (hurdy-gurdy, flabiol…) and composer with over 30 records published, Marc Egea started his career in 1990 with Músics de Safeu and, later with El Pont d’Arcalís. Since 2005 he collaborates with a big number of artists from all over the world and diverse styles. He is co-founder of projects like Kaulakau, Dindùn, Alenky…). He is a composer and player in the fields of dance, theatre and poetry sayings and he frequents the world of free improvisation. Josep M. Rius, JOMA, plastic artist and draughtsman with a long career in drawing for printed media (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), has published a deep visual recreation of the Homeric world: The Odyssey and The Iliad (2007 – 2013). With Viatge Incessant, a series of ephemeral actions around the Mediterranean (2003 – in progress), he participates in the debate around people’s freedom of movement. He works in the project Uns i Altres that tackles the exodus of refugees, with musicians improvising alive. Marc Egea and JOMA will set an event horizon at the GTS headquarters, that is, a border in space-time beyond which no observer is able to perceive anything. We invite you to place yourselves at this side of the horizon and to enjoy the  synaesthetic events emerged from Egea and JOMA’s imagination.

Vibracions / Vibraciones / Vibrations

29 Mar

Vibracions

El passat dijous 16 de març va tenir lloc la primera acció dels Encontres en l’Espai-Temps d’aquest any. El públic que va omplir la seu de Gràcia Territori Sonor va poder gaudir d’una sessió de creació instantània a càrrec del ballarí Manel Salas i la percussionista Núria Andorrà. Un diàleg improvisat de vibracions creuades entre la dansa i la música, el moviment i el so. Amb elements quotidians, com senyals de trànsit o “caniques”, a més a més de diversos instruments de percussió, Andorrà confecciona ritmes i atmosferes sonores que es veuen intensificades pel moviment del ballarí. Quan Sales es mou, les parets i el sòl deixen de ser límits, les dimensions es desdibuixen. La confluència dels dos llenguatges construeix una historia que transcorre per diferents ambients i que evoca imatges que van de la llum a la foscor, de la calma a l’èxtasi. No pot haver-hi millor manera de començar aquest cicle. No us perdeu el proper Encontre en l’Espai-Temps el dijous 6 d’abril. Us hi esperem.


Vibraciones

El pasado jueves 16 de marzo tuvo lugar la primera acción de los Encuentros en el Espacio-Tiempo de este año. El público que llenó la sede de Gràcia Territori Sonor pudo disfrutar de una sesión de creación instantánea a cargo del bailarín Manuel Salas y la percusionista Núria Andorrà. Un diálogo improvisado de vibraciones cruzadas entre la danza y la música, el movimiento y el sonido. Con elementos cotidianos, como señales de tráfico o canicas, además de varios instrumentos de percusión, Andorrà confecciona ritmos y atmósferas sonoras que se ven intensificadas por el movimiento del bailarín. Cuando Salas se mueve, las paredes y el suelo dejan de ser límites, las dimensiones se desdibujan. La confluencia de los dos lenguajes construye una historia que transcurre por diferentes ambientes y que evoca imágenes que van de la luz a la oscuridad, de la calma al éxtasis. No puede haber mejor manera de empezar este ciclo. No os perdáis el próximo Encuentro en el Espacio-Tiempo el jueves 6 de abril. Os esperamos.


Vibrations

The first action of the Encounters in Space-Time of the year took place last Thursday, March 16th. The audience that filled up the Gràcia Territori Sonor headquarters enjoyed a session of instantaneous creation by dancer Manuel Salas and percussionist Núria Andorrà. Criss-crossed vibrations in an improvised dialogue between dance and music, movement and sound. By using everyday elements, such as traffic signs or marbles, as well as several percussion instruments, Andorrà creates rhythms and sound atmospheres that are intensified by the dancer’s movement. When Salas moves, the walls and the ground cease to be limits and dimensions blur. The confluence of two languages builds a story that passes through different atmospheres and evokes images ranging from light to darkness, from calm to ecstasy. There cannot be a better way to start this cycle. Don’t miss the next Encounter in the Space-Time on Thursday, April 6th. We look forward to meeting you there.

IMGP3933IMGP3959IMGP3946IMGP3960IMGP3953IMGP3948IMGP3963

ATENCIÓ: CANVIS D’ÚLTIMA HORA

22 Mar

CANCEL·LACIÓ / CANCELACIÓN / CANCELLATION

Us comuniquem que, per indisposició d’Ester Xargay, se suspèn el 2n Encontre en l’Espai-Temps previst per aquest dijous 23 de març a la seu de Gràcia Territori Sonor (GTS). Us mantindrem informats de la nova data del concert/recital d’Ester Xargay i Miquel Àngel Marín. Des de GTS volem expressar les nostres disculpes per aquesta cancel·lació d’última hora.


Os comunicamos que, por indisposición de Ester Xargay, se suspende el el segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo previsto para este jueves 23 de marzo en la sede de Gràcia Territori Sonor (GTS). Os mantendremos informados de la nueva fecha del concierto de Ester Xargay y Miquel Àngel Marín. Desde Gràcia Territori Sonor queremos expresar nuestras disculpas por esta cancelación de última hora.


We inform you that the second Encounter in the Space-Time scheduled for this Thursday, March 23, at GTS headquarters, has been cancelled beacuse of health concerns of Ester Xargay. We will keep you updated regarding the new date of the concert/recital by Ester Xargay & Miquel Àngel Marín. Gràcia Territori Sonor apologizes for this last minute cancellation.

2n Encontre en l’Espai-Temps 2017 (CANCEL·LAT)

17 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2017 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2017 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2017
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

ESTER XARGAY + MIQUEL ÀNGEL MARÍN

dijous 23 de març a les 20h / jueves 23 de marzo a las 20h / Thursday, March the 23rd – 20h
Seu de GTS (c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona) – taquilla inversa

ESTER XARGAY + MIQUEL ÀNGEL MARÍN – INFRAMUSICAR L’INFINITIU
Oidà! / Música corporal / oi més, visual / per abstracció descriptiva / i de gaidó passió de cor / a pensa geomètrica / rebombori del càlcul / a raig i persistent entorn / d’una mecànica a tota tesa / potencial de mai no acabar / moviment d’una lògica fantàstica / i en un batre d’ulls commoció / cerebral indigestió de mètode / eructe universal / amb pet de gràcia / i aires de natura / per pair la raó. Així és com Ester Xargai (veu) i Miquel Àngel Marín (clarinet i acordió) presenten el seu recital, amb el subtítol de “El cantar de la paraula” i que defineixen com a “partitura psicòtica piramidal”. Xargai, escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb recitals, videorecitals, exposicions i concerts. Ha traduït, amb Carles Hac Mor, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau, entre d’altres i ha col·laborat en revistes d’art i de literatura. Marín, músic de formació acadèmica, practica tant la música de repertori clàssic en orquestres i quartets nacionals i internacionals, com la improvisació lliure i la creació musical, donant concerts per tot Europa, Corea i Israel. Des de l’any 2001 mostra en públic creacions musicals pròpies: improvisació, acció musical, poesia, performance, clarinet preparat, vídeo. Una festa de la polipoesia a no perdre’s!

ESTER XARGAY + MIQUEL ÀNGEL MARÍN – INFRAMUSICAR EL INFINITIVO
¡Uy!/ Música corporal / y aún más, visual / por abstracción descriptiva / y de paso pasión de corazón / a pensamiento geométrico / alboroto del cálculo / a chorro y persistente entorno / de una mecánica a toda pastilla / potencial de nunca acabar / movimiento de una lógica fantástica / i en un batir de ojos conmoción / cerebral indigestión de método / eructo universal / con pedo de gracia / y aires de naturaleza / para digerir la razón. Así es cómo Ester Xargai (voz) y Miquel Àngel Marín (clarinete y acordeón) presentan su recital, con el subtítulo de “El cantar de la palabra” y que definen como “partitura psicótica piramidal”. Xargai, escritora y videoartista, combina estas dos prácticas con recitales, videorecitales, exposiciones y conciertos. Ha traducido, junto a Carles Hac Mor, a Adrian, Todorov, Pascal i Queneau, entre otros y ha colaborado en revistas de arte y literatura. Marín, músico de formación académica, practica tanto la música de repertorio clásico en orquestas y cuartetos nacionales e internacionales, como la improvisación libre y la creación musical, dando conciertos pos toda Europa, Corea e Israel. Desde el año 2001 muestra en público creaciones musicales propias: improvisación, acción musical, poesía, performance, clarinete preparado, vídeo. ¡No os perdáis esta fiesta de la polipoesía!

ESTER XARGAY + MIQUEL ÀNGEL MARÍN – INFRA-MUSICALIZING THE INFINITIVE
Wow! / Corporal music / even more, visual / by descriptive abstraction / and by the way from heart passion / to geometric thinking / racket of the calculus / like a whirlwind and tenacious environment / of a rushing mechanics / potential of never-ending / movement of a fantastic logic / and in the twinkling of an eye brain / shock indigestion of method /universal burp / with coup de fart / and nature breeze / to digest the reason. This is the way that Ester Xargai (voice) and Miquel Àngel Marín (clarinet and accordion) introduce their recital, with the subtitle “the singing of the word” and which they define as a “pyramid shaped psychotic score”. Xargai, writter and videoartist, combines both activities with recitals, videorecitals, exhibitions and concerts. She has translated Adrian, Todorov, Pascal and Queneau, together with Carles Hac Mor and she has collaborated in art and literature journals. Marín, musician of an academic education, performs both the classic repertoire with national and international orchestras and quartets and the free improvisation and music creation, performing across Europe, Korea and Israel. From 2001 onwards he shows his own music creations in public: improvisation, musical actions, poetry, performance, modified clarinet, video. Don’t miss this polypoetry party!