Tag Archives: Javi Álvarez

GRÀCIES A TOTS! GRACIAS A TODOS! THANKS TO YOU ALL!

8 Nov
EL LEM 2018 HA ACABAT. HA SIGUT UN MES EMOCIONANT. ENS VEIEM AL LEM 2019!
EL LEM 2018 HA TERMINADO. HA SIDO UN MES EMOCIONANTE. NOS VEMOS EN EL LEM 2019!
THE LEM 2018 IS OVER. IT’S BEEN A THRILLING MONTH. SEE YOU IN THE LEM 2019!

oo0oo

GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
THANKS TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE!

oo0oo

GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2018 I EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS, ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2018 Y EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO, LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2018 AND TO ALL THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR: THANK YOU!
SERGI SIRVENT TRUMPET AFFAIRES, TUNA PASE, CARLOS FALANGA, BARBA CORSINI, ZBIGNIEW CHOJNACKI, DULLMEA, SARA FONTÁN, LENKA MORÁVKOVÁ, CHRISTIAN DERGARABEDIAN, LLUÍS SURÓS, JORGE MARTORELL, GEMMA LLORET, MANCEBÍA POSTIGO, MARIA SEVILLA, ORIOL LUNA, TEMPE HERNÁNDEZ, JOHN WILLIAMS, SIMONE WEISSENFELS, BERT STEPHAN, ANNIKA FRANKE, JULIÁN ELVIRA, MOVIMENT D’INSURRECCIÓ SONORA, MELISA BERTOSSI, LAIA CLAVER, JASON KOLÀR, DANIELE LEDDA, EMANUELE BARDI, SEVERINE BEATA, JAVI ÁLVAREZ, MAR PAREJA, PAMPA NIWE, JOAN MARTÍNEZ, MAU BOADA, RAMÓN SOLÉ, RAFAEL ZARAGOZA, ROGER ATROFE, SEBASTIÀ JOVANI, ESCUPEMETRALLA, ADRIÀ BOFARULL, SUBESPAI, ÓLIVER MANCEBO, FLOY KROUCHI, NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, LUIZ ROCHA, JOAN ANTONI PICH, LLAPISPANC, JUAN CREK, ANKI TONER, MARTINA MANYÀ …

fotos: Ernest Abentín

I TAMBÉ A LES 1829 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACCIONS!!!!!!!
Y TAMBIÉN A LAS 1829 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES!!!!!!!
AS WELL AS TO THE 1829 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc – sigue nuestras próximas actividades en este bloc – follow our next activities on this blog
Advertisements

LEM 2018: Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

5 Nov

Quarta i darrera setmana del LEM 2018. El dijous 25 d’octubre la poeta Laia Claver i la saxofonista Melisa Bertossi es troben per primera vegada a la seu de GTS per protagonitzar el darrer Encontre en l’Espai-Temps programat per a aquesta edició. Els espectadors assisteixen a la creació d’un ambient dens, de vegades angoixant, una invocació sense esperança en el final de la civilització. Un dels grans moments del festival. L’endemà, al Convent de Sant Agustí, arriben des de Cerdenya més dosis de música i imatges inquietants amb el compositor Daniele Ledda i el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuació, el minimalisme oníric de la música de Jason Kolàr du al recolliment. Queda un sol dia de festival, el dissabte 27. El punt de trobada és la sala Almo2bar. Es presenten dos discs: El ojo brillante, de la malaguenya Severine Beata i Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofereix un concert acompanyada per Javi Álvarez, el productor del disc. Tots dos converteixen el moment en una celebració de sintetitzadors analògics i música juganera. El darrer concert del festival ens introdueix en el disc en solitari del guitarrista de Granada acompanyat per un bateria i un percussionista. Rock contundent basat en la força rítmica amb efluvis d’harmonies arabitzants. I el LEM 2018 acaba. Fora, la pluja continua. Ha sigut un mes de concerts. Un mes emocionant.

Cuarta y última semana del LEM 2018. El jueves 25 de octubre la poeta Laia Claver y la saxofonista Melisa Bertossi se encuentran por primera vez en la sede de GTS para protagonizar el último Encuentro en el Espacio-Tiempo programado para esta edición. Los espectadores asisten a la creación de un ambiente denso, a veces angustioso, una invocación sin esperanza en el final de la civilización. Uno de los grandes momentos del festival. Al día siguiente, en el Convent de Sant Agustí, llegan desde Cerdeña más dosis de música e imágenes inquietantes con el compositor Daniele Ledda y el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuación, el minimalismo onírico de la música de Jason Kolàr lleva al recogimiento. Queda un solo día de festival, el sábado 27. El punto de encuentro es la sala Almo2bar. Se presentan dos discos: El ojo brillante, de la malagueña Severine Beata y Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofrece un concierto acompañada por Javi Álvarez, el productor del disco. Los dos convierten el momento en una celebración de sintetizadores analógicos y música juguetona. El último concierto del festival nos introduce en el disco en solitario del guitarrista de Granada acompañado por un batería y un percusionista. Rock contundente basado en la fuerza rítmica con efluvios de armonías arabizantes. Y el LEM 2018 acaba. Fuera, la lluvia continúa. Ha sido un mes de conciertos. Un mes emocionante.

Fourth and final week of LEM 2018. On Thursday 25 October, the poet Laia Claver and the saxophonist Melisa Bertossi performs toghether for the first time at GTS headquarters to star at the last Space-Time Encounter of this year LEM’s edition. Spectators attend the creation of a dense, sometimes distressing environment, a hopeless invocation at the end of civilization. One of the great moments of the festival. The next day, at the Convent of Sant Agustí, arrives from Sardinia more doses of music and disturbing images from the composer Daniele Ledda and video artist Emanuele Bardi‘s videomapping work. Then, the oniric minimalism of Jason Kolàr transports us to meditation. There’s left only one day of the festival, Saturday the 27th. The meeting point is Almo2bar club. Two releases are presented: El ojo brillante, from Malaga’s artist Severine Beata and Disonancia, from Mar Pareja. The first offers a concert accompanied by Javi Alvarez, the producer of the album. The second turns the moment into a celebration of analogue synths and playful music. The last concert of the festival introduces us to the Granada’s based guitarist solo album, accompanied by a drummer and a percussionist. Solid Rock based on Rhythmic strenght with glows of arabesque harmonies. And LEM 2018 finally ends. Outside, the rain continues. It’s been a month of gigs. An exciting month.

 

 

 

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

22 Oct

MELISSA BERTOSSI & LAIA CLAVER (Barcelona / Girona)

dijous 25 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

La poeta, editora i artista plàstica Laia Claver Nadal –una “amant de les sonoritats de la paraula”, com li agrada definir-se–, és també una activista cultural a Girona, a on programa recitals de poesia i crea espectacles multidisciplinaris. El 2015 va publicar el poemari Moviment de pell i escates, preàmbul d’un espectacle de dansa, experimentació sonora, poesia i arts visuals. Per la seva banda, l’argentina resident a Barcelona Melisa Bertossi és una saxofonista de jazz i músiques improvisades que col·labora amb músics com João Vieira i Mariano Camarasa, a banda de formar part del Discordian Community Ensemble. El 2016 va publicar el seu primer treball en solitari: Strange Feather. Dues amants de l’experimentació en els seus respectius àmbits es troben en un encontre d’alta volada.


La poeta, editora y artista plástica Laia Claver Nadal –una “amante de las sonoridades de la palabra”, como le gusta definirse–, es también una activista cultural en Girona, donde programa recitales de poesía y crea espectáculos multidisciplinares. En 2015 publicó el poemario Moviment de pell i escates, preámbulo de un espectáculo de danza, experimentación sonora, poesía y artes visuales. La argentina residente en Barcelona Melisa Bertossi es una saxofonista de jazz y músicas improvisadas que colabora con músicos como João Vieira y Mariano Camarasa, además de formar parte del Discordian Community Ensemble. En 2016 publicó su primer trabajo en solitario: Strange Feather. Dos amantes de la experimentación en sus respectivos ámbitos confluyen en un encuentro de altos vuelos.


The poet, publisher and plastic artist Laia Claver Nadal –a “lover of the sounds of the word”, as she likes to define herself-, is a cultural activist in Girona, where she organizes poetry recitals and multidisciplinary shows. In 2015, she released the book of poems Moviment de pell i escates, preamble of a show mixing dance, sonic experimentation, poetry and visual arts. Barcelona-based Argentinian Melisa Bertossi is a sax player moving between jazz and improvised music. She collaborates with musicians such as João Vieira and Mariano Camarasa, in addition to be part of the Discordian Community Ensemble. She released her first record in 2016: Strange Feather. Two lovers of experimentation in their respective fields will converge in this high-flying encounter.


JASON KOLÀR (Barcelona)

divendres 26 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La premsa internacional no ha dubtat a comparar la música de Cristian Subirà amb els treballs de lluminàries de l’ambient històric, com ara Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosaltres podem afegir que les seves peces delicades i introspectives haguessin brillat amb llum pròpia en el catàleg del mític i ja desaparegut segell de música ambient Em:t. L’enèsima reencarnació d’aquest creador singular du el nom de Jason Kolàr (Subirà ha format part de diversos projectes col·lectius com ara Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal i Maresme, i en solitari s’ha revelat com a Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Com a Jason Kolàr acaba de publicar dues referències en els segells Stroom i Absent Tapes. Música ingràvida i reflexiva que descriu paisatges emocionals d’una pau misteriosa i etèria. Música melangiosa i delicada construïda sobre un impalpable teixit de melodies intangibles.


La prensa internacional no ha dudado en comparar la música de Cristian Subirà con los trabajos de luminarias del ambient histórico, como por ejemplo Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosotros podemos añadir que sus piezas delicadas e introspectivas hubieran brillado con luz propia en el catálogo del mítico y ya desaparecido sello de música ambient Em:t. La enésima reencarnación de este creador singular lleva el nombre de Jason Kolàr (Subirà ha formado parte de varios proyectos colectivos como por ejemplo Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal y Maresme, y en solitario se ha revelado como Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Como Jason Kolàr acaba de publicar dos referencias en los sellos Stroom y Absent Tapes. Música ingrávida y reflexiva que describe paisajes emocionales de una paz misteriosa y etérea. Música melancólica y delicada construida sobre un impalpable tejido de melodías intangibles.


The international press did not hesitate in comparing Cristian Subirà’s music with the works of the ambient guiding stars such as Dominique Lawalrée o Vini Reilly. We add to this the fact that his delicate and introspective pieces would have shined in the catalogue of the mythic label Em:t. The thousandth reincarnation of this unique creator is Jason Kolàr (Subirà has been member of collective projects: Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal and Maresme, and solo projects: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano or Tim Robertson). As Jason Kolàr he has just released two references with the labels Stroom and Absent Tapes. A weightless and reflexive music that describes emotional landscapes of a mysterious and ethereal peace, both melancholic and delicate, built upon an impalpable tissue of intangible melodies.


DANIELE LEDDA & EMANUELE BARDI (Cagliari)

divendres 26 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

El músic Daniele Ledda i el video-artista Emanuele Bardi s’han reunit per a recrear en una performance audiovisual el quadre del renaixement italià La Città Ideale, d’atribució incerta, paradigma de l’organització racional de l’espai urbà amb criteris filosòfics i científics, expressió de la visió antropocèntrica del món que s’imposà en aquella època. El projecte es concreta en un treball de video-mapping a càrrec de Bardi sobre una còpia del quadre original, embolcallat amb la música electroacústica composta per Ledda i executada amb l’autoconstruït Clavius 36, de 36 tecles, dues cordes polsades amb arc, un teclat digital i un PSD programable. La performance comença fidel a la visió original del quadre per descompondre-la gradualment fins al moment actual de l’home i la seva visió del món.


El músico Daniele Ledda y el video-artista Emanuele Bardi se han reunido para recrear en una performance audiovisual el cuadro del renacimiento italiano La Città Ideale, de atribución incierta, paradigma de la organización racional de la urbe con criterios filosóficos y científicos, expresión de la visión antropocéntrica del mundo que se impuso en aquella época. El proyecto se concreta en un trabajo de video-mapping a cargo de Bardi sobre una copia del cuadro original, con la música electroacústica compuesta por Ledda y ejecutada con el auto-construido Clavius 36 de 36 teclas, dos cuerdas pulsadas con arco, un teclado digital y un PSD programable. La performance empieza fiel a la visión original del cuadro para descomponerla gradualmente hasta el momento actual del hombre y su visión del mundo.


Musician Daniele Ledda and video-artist Emanuele Bardi have gattered together in order to recreate in an audio-visual performance the painting from the Italian renaissance La Città Ideale, of uncertain attribution, a paradigm of the rational planning of the urban space under philosophical and scientific criteria, eventually an expression of the anthropocentric vision of the world that prevailed at that time. The project consists in a video-mapping work by Bardi on a copy of the original paint, together with the electro-acoustic music composed by Ledda and played with the self-constructed Clavius 36, holding 36 keys, two strings to be pulsed with a bow, a digital keyboard and a programmable DSP. The performance starts with an adherence to the original vision of the painting and it is gradually decomposed towards the present moment of the man and his vision of the world.


SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

dissabte 27 d’octubre, 21:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.


Las maquetas Pulchra Est (2013) y Amica Mea (2014), y un primer disco autoproducido, De Rerum Natura (2015), fueron las cartas de presentación de Severine Beata, alter ego de la musicóloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), hasta que el pasado mes de junio, Repetidor Disc publicó El ojo brillante, el excelente álbum que presentará en este concierto. El disco, producido por Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), es un alegato en favor de los sintetizadores analógicos y en contra de la programación digital. Precisamente por este motivo el productor será un instrumentista más en el escenario. Nada de bases programadas (“¿Pero qué es esto, un karaoke? ¡Venga ya, hombre!”, es la declaración de principios de Severine Beata). Le sientan muy bien las amplias dinámicas de los sintetizadores analógicos a esta música juguetona y evocadora (en ocasiones, pura banda sonora de film noir/SF), que nos transporta desde Tom Dissevelt y los Barron hasta el humor de los primeros Der Plan.


The demos Pulchra Est (2013) and Amica Mea (2014), as well as the self-produced record De Rerum Natura (2015), were Severine Beata’s the letters of introduction, alter ego of Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), until this year Repetidor Disc released El ojo brillante, the brilliant record that she will present at the LEM. This record, produced by Javi Álvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), is a plea in support of analogic synthesizers. For this reason, the producer will be another musician on stage. No programmed music layers (What is this, a karaoke!?), is Severine Beata’s principle statement. The wide dynamics of analogic synthesizers suits well to this playful and evocative music (sometimes a pure film noir/SF soundtrack), that carries us from Tom Dissevelt and the Barrons up to the humour of Der Plan.


MAR PAREJA (Granada)

dissabte 27 d’octubre, 22:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.


Quien haya escuchado la introducción de guitarras distorsionadas de Omega, uno de los mejores discos de la historia de la música popular, difícilmente lo habrá olvidado. Son las guitarras de Mar Pareja, miembro fundador y compositor de una buena parte del repertorio de Lagartija Nick, el grupo que firmaba aquel disco inaudito con el cantaor Enrique Morente. Volvieron a encontrarse en el disco Val del Omar, compuesto por el guitarrista, en el cual la banda hizo un giro inesperado hacia la electrónica, un material de trabajo que cada vez ha ido interesando más a Mar Pareja hasta la aparición de este primer disco suyo en solitario, Disonancia, una demostración de rock electrónico pleno de urgencia rítmica y rigurosa austeridad de recursos, que se hace terriblemente adictivo desde la primera escucha. Música instrumental que funciona como un remolino que avanza sin dejar de girar; una venenosa e inexorable danza sin fin.


If you listened to the distorted guitar introduction to Omega, one of the best popular music records ever, you would not forget it. These are Mar Pareja’s guitars, founder member and composer of Lagartija Nick, the band that signed that album with cantaor Enrique Morente. They met again at the record Val del Omar, fully composed by the guitarist, in which the band shifted to electronics, a working material that has increasingly raised the interest of Mar Pareja until the release of the first record of his solo career, Disonancia, a demonstration of electronic rock full of rhythm urgencies and resources austerity, that becomes terribly addictive from the first listening. Instrumental music that works as a swirl moving forward while it spins; a poisonous, inexorable and never-ending dance.


RECORDA / RECUERDA / REMEMBER

Concurs fotogràfic #LEM2018
Encara està obert el #LEM2018 – concurs de fotografia per als nostres amics a Instagram!
Feu una foto de qualsevol cosa relacionada amb el #LEM2018 i guanyeu un mític lot de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionades amb el festival, però NO DELS ARTISTES DURANT L’ACTUACIÓ.
Recordeu penjar les fotos amb el hashtag #LEM2018
Esperem les vostres obres!

Concurso Fotográfico #LEM2018
Aún está abierto el #LEM2018 – concurso de fotografía para nuestros amigos de Instagram!
Haz una foto algo relacionado con el #LEM2018 y gana un mítico lote de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionadas con el festival, pero NO DE LOS ARTISTAS EN LA ACTUACIÓN.
Recordad subir las fotos con el hashtag #LEM2018
¡Esperamos vuestras obras!

#LEM2018 Photo contest
It is still open the #LEM2018 – photo contest for our Instagram friends!
Take a photo of anything related with #LEM2018 and win an awesome pack of 10CD’s!
Photos must be related with the festival, but IMAGES OF THE ARTISTS WHILE THEY ARE ACTING ARE NOT ALLOWED.
Remember to upload the photos with the hashtags #LEM2018
We look forward to receiving your works!

LEM 2018: més avançaments / más avances / more previews

7 Sep

27 d’octubre – 27 de octubre – 27th october

SEVERINE BEATA (+ JAVI ÁLVAREZ)

presenta

EL OJO BRILLANTE

 

MICROTOPIES 2018

13 Jun
A PARTIR DEL 14 DE JUNY
JA ES PODRÀ ESCOLTAR MICROTOPIES 2018
estrena en ràdio FM, podcast i lliure descàrrega
A PARTIR DEL 14 DE JUNIO
YA SE PODRÁ ESCUCHAR MICROTOPIES 2018
estreno en radio FM, podcast y libre descarga
FROM THE 14TH JUNE
THE MICROTOPIES 2018 WILL BE AVAILABLE
premiere on FM radio, podcast and free download

ESTRENA / ESTRENO / PREMIERE
emissió en directe / emisión en directo / live broadcast:
dijous 14 de juny a les 16h / jueves 14 de junio a las 16h / Thursday 14th of June at 4 pm
Ràdio Gràcia (107.7 MHz, FM Barcelona)

I en el nostre canal de Bandcamp / Y en nuestro canal de Bandcamp / And on our Bandcamp channel:
https://graciaterritorisonor.bandcamp.com/album/microtopies-2018

PODCAST: http://lameva.barcelona.cat/gracia/ca/podcasts-del-programa-musica-i-geografia-0

2018
participants / participantes / participants
Domèstic Tic Band – Germán Arens – Andreas Glauser – Yaco – Ricardo de Armas – Snowman lost his head – Camila Soledad Albarracín – Alfredo Miranda – Daniel Nager – Dabú – Maia Francisco – John Barber – Lili García – Walt Thisney – Alejandro Moreno – Red Kite – Xavier Tort – Tape Loop Collectif – 25HOMBRES – r.m.s. i J. Savagge – Antoni Robert – A.R.D.E. – Lu by Joana Moher – Víctor Nubla – Zero de Conducta – Daria Baiocchi – Andreja Andric – Nechaev – Pau Robert – Daniel Bargach Mitre – Luís Bravo & Juan Ángel Italiano – Iker Ormazabal- Domingo Chinchilla – Valeria del Mar – Jacobo Sucari – Juan Jose Raposo – Ulrich Mitzlaff – Natalia Cappa – Lucas Werenkraut – Ana Gnjatovic – Javier Rojas – Daniel Arana – Lucius Works Here – Confraria de pescadors de Gràcia – Maocesttoi – Marc Egea – Jason Kolàr – Adrià Bofarull – Pesanervia – Anki Toner – Javi Álvarez – Rectum – Ana María Romano Gómez – The Long Red Radish – Panotxa i la banda de Doris – Emmanuel Acosta Ramírez –  Nuria Casas Suárez – Mglon –  Ernest Vinyals – Cristian Vega – O’Glor Carvalho –  Rótula & Muñón – YAK42 – Sara Mínguez López – Víctor Pavía – Comando Suzie –  Nina Corti – Gràcia Auguri – Melog – Acoust c M rror – How to die properly – Música Veneno – Lara Vanney Abadie – Nyeh

La convocatòria mundial Microtopies arriba a la seva setena edició aquest 2018. Les Microtopies són miniatures sonores que configuren una edició especial del programa radiofònic setmanal Música i Geografia (Ràdio Gràcia FM, Barcelona) que realitza Gràcia Territori Sonor.
L’objectiu és fer un trajecte sonor per un mapa d’esdeveniments que ha disposat l’atzar, ja que les peces rebudes han estat incloses en l’estricte ordre de recepció.
Enguany s’ha batut el rècord de participació, amb 75 peces presentades procedents de 15 països.
Ara, et convidem a fer aquest trajecte. T’oferim la màxima qualitat de so que han enregistrat els autors, no ho escoltis amb els altaveus de l’ordinador, connecta-ho a un equip decent o posa’t uns bons auriculars, sinó et perdràs molts sons i freqüències…
Bon viatge!
Gràcia Territori Sonor vol agrair a tots els artistes que desinteressadament han participat en aquest projecte… Gràcies per fer realitat aquestes Microtopies 2018!
oo0oo
La convocatoria mundial Microtopies llega a su séptima edición este 2018. Las Microtopies son miniaturas sonoras que configuran una edición especial del programa radiofónico semanal Música y Geografía (Radio Gràcia FM, Barcelona) que realiza Gràcia Territori Sonor.
El objetivo es hacer un trayecto sonoro por un mapa de acontecimientos que ha dispuesto el azar, puesto que las piezas recibidas han sido incluidas en el estricto orden de recepción.
Este año se ha batido el récord de participación, con 75 piezas presentadas procedentes de 15 países.
Ahora, te invitamos a hacer este trayecto. Te ofrecemos la máxima calidad de sonido que han grabado los autores, no lo escuches con los altavoces del ordenador, conéctalo a un equipo decente o ponte unos buenos auriculares, sino te perderás muchos sonidos y frecuencias…
Buen viaje!
Gràcia Territori Sonor quiere agradecer a todos los artistas que desinteresadamente han participado en este proyecto… Gracias para hacer realidad estas Microtopies 2018!
oo0oo
The global call for Microtopies has reached its seventh edition this 2018. The Microtopies are sonic miniatures that shape a special edition of Radio Música i Geografía (Ràdio Gràcia FM, Barcelona), the weekly radio program by Gràcia Territori Sonor.
The aim is to make a sonic route through a map of randomly assigned events, since the pieces received have been included in strict order of reception.
This year the record of participation is broken with 75 pieces from 15 countries.
Now, we invite you to take this journey. You will enjoy the maximum quality of sound recorded by the authors. Don’t listen to them by your computer loudspeakers but rather plug them in a decent sound system or put on good headphones otherwise you will miss a lot of sounds and frequencies…
Good travel!
Gràcia Territori Sonor wants to acknowledge all the artists who have generously participated in this project… thank you for making these Microtopies 2018 come true!
oo0oo

Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

31 Oct

Floy Krouchi + Rayo-60

El darrer Encontre Espai-Temps de l’any obria la quarta setmana del LEM 2017 amb un concert hipnòtic i ingràvid. Potser per a uns espectadors es tractés d’una experiència en aigües profundes i per a altres d’un viatge més enllà del sistema solar. El que és ben cert és que la música que van inventar Floy Kouchi i Ander Agudo no transitava la matèria sòlida dels paisatges, sinó les zones ingràvides, de vegades lleugeres, d’altres, denses. Ells van explicar que no havien preparat aquella música, solament havien parlat del somni i de l’insomni. I va ser a aquests terrenys onírics on ens van portar.

El último Encuentro en el Espacio-Tiempo del año abría la cuarta semana del LEM 2017 con un concierto hipnótico e ingrávido. Quizás para unos espectadores se tratara de una experiencia en aguas profundas y para otros de un viaje más allá del sistema solar. Lo que es bien cierto es que la música que inventaron Floy Kouchi y Ander Agudo no transitaba la materia sólida de los paisajes, sino las zonas ingrávidas, a veces ligeras, otras, densas. Ellos explicaron que no habían preparado aquella música, solamente habían hablado del sueño y del insomnio. Y fue a estos terrenos oníricos donde nos llevaron.

The fourth week of LEM 2017 began with a hypnotic and weightless concert. This was the last Encounter in the Space-Time of the year. Perhaps It was a deep-water experience for some, maybe a journey beyond the solar system for others. However, it is quite certain that the music that Floy Kouchi and Ander Agudo invented didn’t walked among the solid matter of the landscapes, but it did through weightless areas, sometimes thin, sometimes thick. They said that they had not previously worked on that music, they had only talked about sleep and insomnia. These dreamlike worlds is where they took us.

 

fotos: © Ernest Abentín

Oriol Perucho in memoriam by Martí Sans

La mort d’Oriol Perucho al gener de 2016 va activar tota una sèrie de mecanismes de recuperació de l’obra d’aquest extraordinari músic, peça clau de bandes com ara Tropopausa i Koniec, entre molts d’altres i, per tant, de l’escena musical d’avantguarda de Barcelona dels 70s, 80, i 90s. Una d’aquestes accions és aquest magnífic documental dirigit per Martí Sans, que es va poder veure a la Filmoteca de Catalunya en el marc del LEM, que integra aproximacions a la seva obra amb testimonis entranyables dels músics que el van conèixer.

La muerte de Oriol Perucho en enero de 2016 activó una serie de mecanismos de recuperación de la obra de este extraordinario músico, pieza clave de bandas como Tropopausa y Koniec, entre muchas otras y, por tanto, de la escena musical de vanguardia de Barcelona de los 70s, 80s y 90s. Una de estas acciones es este magnífico documental dirigido por Martí Sans, que se pudo ver en la Filmoteca de Catalunya en el marco del LEM, que integra aproximaciones a su obra con testimonios entrañables de los músicos que lo conocieron.

The death of Oriol Perucho in January 2016 triggered a series of mechanisms owing to the recovering of the work of this extraordinary musician, a keystone of bands such as Tropopausa and Koniec, among many others and, thus, of the Barcelona’s avant-garde music scene of the 70s, 80, and 90s. One of such actions is this excellent documentary directed by Martí Sans, that could be watched at the Filmoteca de Catalunya in the framework of the LEM, which integrates approaches to his work with touching statements by the musicians who had known him.

fotos: © Ernest Abentín

Federico Fenu

Amb Sociopatie, el trombonista i també teclista Federico Fenu ens va proposar un viatge d’alta volada a Sardenya, una evocació dels seus paisatges abruptes, del clima de l’“illa del vent”, sobrenom que rep també aquesta illa. Música penetrant, de ritme lent, d’una bellesa extrema, en certs moments, bastida a partir de capes sonores que el mateix Fenu disparava amb loops. Gràcies a l’intercanvi del Dispositiu LEM amb el Signal Festival (Cagliari, Sardenya), vam descobrir el talent d’aquest músic d’Oristano, al bell mig de l’illa del vent.

Con Sociopatie, el trombonista y también teclista Federico Fenu nos propuso un viaje de altos vuelos a Cerdeña, una evocación de sus paisaje abruptos, del clima de la “isla del viento”, sobrenombre que recibe también esta isla. Música penentrante, de ritmo lento, de una belleza extrema, a veces, concebida a partir de capas sonoras que el propio Fenu disparaba mediante loops. Gracias al intercambio del Dispostivo LEM con el Signal Festival (Cagliari, Cerdeña), descubrimos el talento de este músico de Oristano, en el centro de la isla del viento.

With Sociopatie, the trombonist as well a keyboard player, Federico Fenu, proposed a high-flying travel to Sardinia, an evocation of its abrupt landscapes and the climate of the “island of the wind”, a nickname of this island. A penetrating music, with a slow beat and of an extreme beauty that was built in particular moments upon sonic layers triggered with loops by Fenu himself.  Thanks to the exchange procedure of the LEM Festival with the Signal Festival (Cagliari, Sardinia), we have discovered the talent of this musician from Oristano, at the very centre of the island of the wind.

fotos: © Ernest Abentín

Inire

D’esquenes al públic, i de cares a una gran pantalla on es projectaven formes abstractes que oscil·laven, es trancaven i recomponien al dictat de les ones sonores, Malgorzata Dancewicz i Krzysztof Pawlik, Inire, van desenvolupar una sessió d’exquisida electrònica a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Quaranta minuts d’ones electromagnètiques, ara guspirejants i punyents, ara més lliscants i melòdiques en una atmosfera reposada que convidava a l’escolta atenta.

De espaldas al público, y de cara a una gran pantalla donde se proyectaban formas abstractas que oscilaban, se rompían y recomponían al dictado de las ondas sonoras, Malgorzata Dancewicz y Krzysztof Pawlik, Inire, desarrollaron una sesión de exquisita electrónica en la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Cuarenta minutos de ondas electromagnéticas, ora crepitantes y lacerantes, ora más deslizantes y melódicas en una atmósfera reposada que invitaba a la escucha atenta.

Showing their backs to the audience and their faces to a big screen where abstract forms were projected, oscillating, breaking and recomposing themselves under the dictation of sonic waves, Malgorzata Dancewicz and Krzysztof Pawlik, Inire, developed a session of exquisite electronics at the Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Forty minutes of electromagnetic waves, now crackling and wounding, then more sliding and melodic in a relaxed atmosphere that invited to an attentive listening.

fotos: © Ernest Abentín

Warp Trio

Era un dels plats forts del festival i l’assistència de públic va desbordar el local, deixant els més tardaners sense l’oportunitat d’entrar-hi. Era la primera vegada que el Barcelona Pipa Club es convertia en un escenari LEM, amb càrrega simbòlica afegida: la nova sala es troba al downtown de la Vila de Gràcia. El trio de New York, convertit en quartet, van bastir un concert brillant en el qual van abordar vertiginosament, i sense solució de continuïtat, estils i llenguatges molt diversos, amb el seu eclecticisme tan característic, adobat amb grans dosis de virtuosisme i molt sentit de l’humor. Progressiu, contemporani, jazz, rock, barroc? Warp Trio.

Era uno de los platos fuertes del festival y la asistencia de público desbordó el local, dejando a los más tardones sin la oportunidad de entrar. Era la primera vez que el Barcelona Pipa Club se convertía en un escenario LEM, con carga simbólica añadida: la nueva sala se encuentra en el downtown de la Vila de Gràcia. El trío de New York, convertido en cuarteto, construyó un concierto brillante en el cual abordaron vertiginosamente, y sin solución de continuidad, estilos y lenguajes muy diversos, con su eclecticismo tan característico, adobado con grandes dosis de virtuosismo y mucho sentido del humor. ¿Progresivo, contemporáneo, jazz, rock, barroco? Warp Trio.

 

This was one of the main attractions of the festival and the public attendance exceeded the club’s capacity, leaving the most tardy unable to enter. It was the first time that the Barcelona Pipa Club became a LEM stage, with an added symbolic load: the new venue is located in the Vila de Gràcia downtown. This trio from New York, turned into a quartet, built a brilliant concert in which they vertiginously tackled, without any solution of continuity, different styles and languages, with their so distinctive eclecticism, enriched with great deal of virtuosity and lots of sense of humor. Progressive, contemporary, jazz, rock, baroque? Warp Trio.

 

fotos: © Ernest Abentín

Dj de la Muerte

El Grog va acollir la festa de cloenda del festival, allà ens vam trobar uns i altres per celebrar la fantàstica edició del LEM d’aquest any. L’encarregat d’oficiar va ser DJ de la Muerte.  Donar sortida a la sessió amb la sintonia que Antón García Abril va compondre el 1974 per a la sèrie El hombre y la tierra i esquitxar-ho amb els severs i alhora tendres diàlegs d’Accidents Polipoètics, va ser tota una declaració de principis. La resta? Música tan espurnejant com perillosa.

El Grog acogió la fiesta de clausura del festival, allá nos encontramos unos y otros para celebrar la fantástica edición del LEM de este año. El encargado de oficiar fue DJ de la Muerte. Dar salida a la sesión con la sintonía que Antón García Abril compuso el 1974 para la serie El hombre y la tierra y salpicarlo con los severos y a la vez tiernos diálogos de Accidents Polipoètics, fue toda una declaración de principios. ¿El resto? Música tan chispeante como peligrosa.

The Grog bar hosted the closing party of the festival, there we gather together to celebrate the fantastic LEM edition of this year. DJ de la Muerte was the master of ceremonies. Starting the session with the tune that Antón García Abril composed in 1974 for the documental series El hombre y la tierra, and seasoning it with the harsh but at the same time soft talks by Accidents Polipoètics, it was really a declaration of principles. The rest? Music as sparkling as dangerous.

 

fotos: © Ernest Abentín

 

 

BYE BYE LEM 2017!

30 Oct
GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE: THANK YOU!
GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2017!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2017!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2017: THANK YOU!

ALDO ARANDA, TRUNA, IYARI, MARTA SAINZ, ANTONIA FUNES, LES MUTANTS MAHA, DERIVA ENSEMBLE, JOSEP LLUÍS GALIANA, NÚRIA ANDORRÀ, LÊ QUAN NINH, QUIM DIAZ, CABOSANROQUE, JOSEP PEDRALS, TOLV, NAD SPIRO, PRIMO GABBIANO, EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA, ALENKY, BIG OK, ADRIANA PETIT, THE LEGENDARY PINK DOTS, ESTER XARGAY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, JOSEP MARIA BALANYÀ, ORCHESTRA FIRELUCHE, LINALAB, ANISOTROPIC PERTURBATIONS, FLOY KROUCHI, RAYO-60, MARTÍ SANS, FEDERICO FENU, INIRE, WARP TRIO, JAVI ÁLVAREZ

I A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS,
ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY
Y A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO,
LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO
AND TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR

 

NÚRIA ANDORRÀ, MANEL SALAS, MARC EGEA, JOMA, GABRIEL VENTURA, GERARD VALVERDE, ROSA THARRATS, MANCEBÍA POSTIGO, LULÚ MARTORELL, NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS, MARTÍ SALES, ALDO ARANDA, SARAH NICHOLS, DUO VIK-VAPORÚ, MARÍA DURÁN, VÍCTOR G. ROCA, JUAN VICO, LINA BAUTISTA, PATRICIA USERO, JACO, IKLO, ELI GRAS, CÈLIA SÁNCHEZ-MÚSTICH, ENRIC CASASSES, PEP PASCUAL

I TAMBÉ A LES 2314 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACTIVITATS D’ENGUANY!!!!!!!

Y TAMBIÉN A LAS 2314 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES DE ESTE AÑO!!!!!!!

AS WELL AS TO THE 2314 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!


ENS VEIEM AL
LEM 2018 !

¡NOS VEMOS EN
EL LEM 2018 !

SEE YOU IN THE
LEM 2018 !

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc
sigue nuestras próximas actividades en este bloc
follow our next activities on this blog