Tag Archives: Joan Antoni Pich

Espai-temps tramat – Espacio-tiempo tramado – Weaved Space-Time

4 Jul

Encontre en l’Espai-Temps de 28 de juny de 2018. Impressions d’un espectador:

Des del primer micro-segon, la improvisació de Joan Antoni Pich (violoncel) i Luiz Rocha (clarinets) es va lligar com el millor allioli possible. Van ser quaranta minuts d’entreteixir so mentre els harmònics s’expandien per la sala i les aventures rítmiques de la percussió sobre els instruments entrellaçaven velocitats. Una veritable confabulació de successos en l’espai i el temps en mans d’aquests dos demiürgs que ens van deixar exhausts i feliços.


Encuentro en el Espacio-Tiempo de 28 de junio de 2018. Impresiones de un espectador:

Desde el primer micro-segundo, la improvisación de Joan Antoni Pich (violonchelo) y Luiz Rocha (clarinetes) se ligó como el mejor alioli posible. Fueron cuarenta minutos de entretejer sonido mientras los armónicos se expandían por la sala y las aventuras rítmicas de la percusión sobre los instrumentos entrelazaban velocidades. Una verdadera confabulación de sucesos en el espacio y el tiempo en manos de estos dos demiurgos que nos dejaron exhaustos y felices.


Encounter in the Space-Time of 28 June 2018. Impressions of a spectator:

From the first micro-second, the improvisation of Joan Antoni Pich (violoncello) and Luiz Rocha (clarinets) was thickened as the best possible mayonnaise. There were forty minutes of woven sound while the harmonics expanded themselves throughout the room and the rhythmic adventures of percussion on the instruments interlaced speeds. A true conspiracy of events in space and time in the hands of these two demiurges that left us exhausted and happy.

 

fotos: Núria Martínez Vernis

Advertisements

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2018 #08

21 Jun
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2018 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2018 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2018
VUITENA ACCIÓ / OCTAVA ACCIÓN / EIGHTH ACTION

LUIZ ROCHA + JOAN ANTONI PICH

 

DIJOUS 28 DE JUNY A LES 20H / JUEVES 28 DE JUNIO A LAS 20H / THURSDAY, JUNE THE 28TH  8PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

El proper Encontre en l’Espai-Temps posa en comú el vent i les cordes, la tradició i l’avantguarda, i ho fa reunint dos grans improvisadors en el mateix escenari:

Luiz Rocha toca el clarinet, clarinet baix i improvisa. Nascut i format a Brasília, actualment viu a Barcelona i participa activament en l’escena de música experimental de la ciutat. Fa un lustre que es dedica a descobrir els sons improbables que pot produir un clarinet i a fer música a partir de tot aquest soroll. Col·laborador assidu en enregistraments i concerts de Discordian Records, forma part dels grups RCJ, Orrù Mar Rocha, Sin Anestesia, Discordian Community Ensemble, Morphosis Ensemble i Lata Ensemble, entre d’altres. Com a contrapès a la seva faceta contemporània, avantguardista, post-bla-bla-bla …, Rocha també toca choro i forró, músiques del folklore brasiler.

Joan Antoni Pich, nascut a Barcelona, és un violoncel·lista de formació clàssica que des de fa molts anys participa en projectes relacionats amb altres gèneres com el jazz, el flamenc, la música d’avantguarda i la improvisació lliure. És un membre actiu de la comunitat improvisadora de la ciutat i forma part del trio Freenetics amb el que organitza el seu propi cicle d’actuacions a la sala Studium de Badalona des de fa tres anys. En l’àmbit professional, a banda d’intèrpret, Pich també es dedica a la composició i arranjament musicals i és professor de violoncel (IAE Oriol Martorell). A nivell personal està desenvolupant un interès creixent per les arts marcials i l’idioma francès.


 

El próximo Encuentro en el Espacio-Tiempo pone en común el viento y las cuerdas, la tradición y la vanguardia, y lo hace reuniendo dos grandes improvisadores en el mismo escenario:

Luiz Rocha toca el clarinete, el clarinete bajo e improvisa. Nacido y formado en Brasília, actualmente vive en Barcelona y participa activamente en la escena de música experimental de la ciudad. Hace un lustro que se dedica a descubrir los sonidos improbables que puede producir un clarinete y a hacer música a partir de todo ese ruido. Colaborador asiduo en grabaciones y conciertos de Discordian Records, forma parte de los grupos RCJ, Orrù Mar Rocha, Sin Anestesia, Discordian Community Ensemble, Morphosis Ensemble y Lata Ensemble, entre otros. Como contrapeso a su faceta contemporánea, vanguardista, post-bla-bla-bla…, Rocha también toca choro y forró, músicas del folclore brasileño.

Joan Antoni Pich, nacido en Barcelona, es un violonchelista de formación clásica que lleva muchos años participando en proyectos relacionados con otros géneros como el jazz, el flamenco, la música de vanguardia y la improvisación libre. Es un miembro activo de la comunidad improvisadora de la ciudad y forma parte del trío Freenetics, con el que organiza un ciclo de actuaciones en la sala Studium de Badalona desde hace tres años. En el ámbito profesional, aparte de la interpretación, Pich también se dedica a la composición y los arreglos musicales y es profesor de violonchelo (IAE Oriol Martorell). A nivel personal está desarrollando un interés creciente por las artes marciales y el idioma francés.


 

The next Encounter in the Space-Time brings together wind and strings, tradition and avant-garde, and it does so by meeting two great improvisers on the same stage:

Luiz Rocha, clarinet and bass clarinet, is an improviser born and trained in Brasilia. He is currently living in Barcelona and he actively participates in the experimental music scene of the city. For five years, Rocha has devoted himself to discover the improbable sounds that a clarinet can produce and to make music from all that noise. Rocha is a regular contributor to the Discordian Records concerts and recordings, and is a member of several bands such as RCJ, Orrù Mar Rocha, Sin Anestesia, Discordian Community Ensemble, Morphosis Ensemble and Lata Ensemble, among others. As a counterbalance to his contemporary, avant-garde and post-bla-bla-bla side, he also plays choro and forró, Brazilian folk music styles.

Joan Antoni Pich, born in Barcelona, ​​is a classic violinist who has been involved in projects related to other genres such as jazz, flamenco, avant-garde music and free improvisation for many years. He is an active member of the city’s improvisers community and is part of the Freenetics trio, which organize his own cycle of performances at the Studium hall in Badalona for three years. In the professional field, besides beeing a performer, Pich also dedicates himself to composition and musical arrangements and is a cello teacher (IAE Oriol Martorell). At a personal level, he is developing a growing interest in martial arts and the French language.

[photo Luiz Rocha by Julieta Feroz]

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

EFFE LABEL

 

LEM 2017: segona setmana / segunda semana / second week

9 Oct
VUIT ACCIONS LA SEGONA SETMANA DEL LEM / OCHO ACCIONES LA SEGUNDA SEMANA DEL LEM / EIGHT ACTIONS THE SECOND WEEK OF THE LEM:

TOLV – NAD SPIRO – PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA – ALENKY – BIG OK – ADRIANA PETITTHE LEGENDARY PINK DOTS – ÀGAPE (QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS)…

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

Électrons Livres es el título del disco que Tolv presenta en el LEM 2017. No es la primera vez que Étienne Lecomte y Jaime L. Pantaleón, los componentes de este dúo, colaboran juntos. Pantaleón participó en el disco Crossroads Project (2008) de Vrak’Trio, el grupo de free-jazz en el que milita Lecomte. Tolv reune a dos músicos de procedencias distintas —Lecomte del jazz de vanguardia; Pantaleón, del rock experimental—, pero que comparten su querencia para la exploración sonora sin cortapisas. Este es un encuentro sublime entre los registros oníricos de la guitarra de Pantaleón y los del flautista Lecomte. Música paisajística que evoca tanto los sonidos de los espacios inhóspitos del norte de Europa como el ritmo frenético de las ciudades más trepidantes.

Électrons Livres is the title of the album that Tolv will be presenting at the LEM 2017. This is not the first time Étienne Lecomte and Jaime L. Pantaleón, the members of this duo, work together. Pantaleón participated in the recording of the album Crossroads Project (2008) by Vrak’Trio, the free-jazz band in which Lecomte played. Tolv brings together two musicians from different backgrounds —Lecomte comes from avant-garde jazz; Pantaleón, from experimental rock—, but who share their desire for sound exploration without restrictions. This is a sublime encounter between the dreamlike landscapes of Pantaleón’s guitar and those that comes from Lecomte’s flute. Tolv’s music evokes both the inhospitable landscapes of northern Europe and the frantic pace of the most turbulent cities.


NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

foto © Clara Carbonell

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, es una reconocida y veterana artista del universo de la electrónica experimental, con trabajos editados en sellos tan prestigiosos como Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Bélgica), Geometrik Records (España) y The Wire Tapper CD, el sello de la revista británica The Wire. Arruti inició su carrera en la Barcelona underground de finales de los 70 con propuestas como Psicópatas del Norte y Mohochemie. En su fecunda trayectoria ha trabajado en escenarios de Londres, Madrid, Brighton y Cork. En el LEM prestará su último trabajo, Sirius Signals, una obra en la que explora el éter de las zonas portuarias mediante la evocación de señales radiofónicas imaginarias, tal vez como los radio-experimentos del científico Guglielmo Marconi. Música espectral, oscura y elegante a la vez, secuencial, repleta de códigos subliminales y, sobre todo, imprevisible.

Rosa Arruti, aka Nad Spiro, is an acknowledged artist from Donosti with a long career within the universe of experimental electronics, with works released by renowned labels such as Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Belgium), Geometrik Records (Spain) and The Wire Tapper CD, The label of the British magazine The Wire. Arruti began her career in the underground Barcelona of the late 70s with projects such as Psicópatas del Norte and Mohochemie. During her fertile career, she has appeared in stages in London, Madrid, Brighton and Cork. The LEM will be the occasion for her to present her new album, Sirius Signals, a work that explores the ether of harbour areas by means of the evocation of imaginary radio-signals maybe equivalent to the radio experiments by scientist Guglielmo Marconi. Spectral, sequential and both dark and elegant music, full of subliminal codes and, above all, driven by unpredictability.


PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA (Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre / Jueves 12 de 0ctubre / Thursday 12th October

20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

Feliz encuentro el de estos dos inquietos artistas, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) y Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS es artista plástico y experimentador sonoro y de video. Tras participar de la escena electrónica de Nueva York, vuelve a Venezuela y se convierte en pionero de la escena netlabel en el continente americano, fundando sellos como Microbio y Angustia. Ha participado en festivales en América y Europa. Primo Gabbiano es músico y artista visual. Explora la faceta más experimental de la música, utilizando drones, paisaje sonoro, noise, ambient y electrónica primitiva. En 2012, ganó el Primer Premio de la Taula de les Arts Visuals de Manresa por Contradansa. Colabora con el grupo de arte contemporáneo Fame Chimica. EHS y Gabbiano habitan en una intersección sonora. Electrónica, ruidos, texturas. En lo formal es el fragmento lo que excita la intuición y posibilita la dialéctica de música, palabra, gesto y silencio.

We can call it a fortunate meeting, that of these two restless artists, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) and Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS is a plastic artist and an experimenter of both sound and video. After taking part in the New York electronic scene he came back to Venezuela and turned into a pioneer of the Netlabel scene by founding labels such as Microbio and Angustia. He has performed at festivals across America and Europe. Primo Gabbiano is a musician and visual artist. He explores the most experimental facet of music by means of drones, sound landscape, noise, ambient and primitive electronics. In 2012, he won the First Award of the Taula de les Arts Visuals de Manresa for Contradansa. He collaborates with the contemporary art group Fame Chimica. EHS and Gabbiano inhabit in a sound intersection Electronics, noise, textures. In a formal sense, it is the fragment that excites inspiration and gives chance to a dialectics of music, word, gesture and silence.


ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

foto © Alba Sauleda

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

En Alenky, nuevo proyecto musical de Marc Egea (zanfona electroacústica), cofundador de bandas como Maram Trio y Kaulakau, con más de veinte discos publicados, confluyen jazz, folk, rock e improvisación libre. El nombre está tomado de la película del cineasta checo J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de las Maravillas, de Lewis Carroll, ya que es el universo de Carroll lo que inspira el flamante disco del grupo, Through the Looking Glass. Acompañan a Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (tiple y clarinete bajo, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncelista Joan Antoni Pich, solista de la Orquestra de Cambra de Granollers, el batería Pep Mula, colaborador de una multitud de bandas, tanto en el campo del pop i el rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o más jazzísticos (M U L A), y el rapsoda Oriol Sauleda (miembro del grupo de rock progresivo Eve) quien, a la manera de un Lewis Carroll despierto y tierno, nos servirá las canciones y los enigmas.

Jazz, folk, rock and free improvisation converge in Alenky, Marc Egea’s new musical project. Egea, (electro-acoustic hurdy-gurdy) is the cofounder of bands such as Maram Trio and Kaulakau and has released over 20 records. The name is taken from the film by the Czech film-maker J. Svankmajer, inspired by Alice in Wonderland (Lewis Carroll) as it is Carroll’s universe what inspires the brand new record of the band, Through the Looking Glass. Along with Egea, we find multi-instrumentalist Manu Sabaté (Spanish shawm and bass clarinet, founder of The New Catalan Ensemble), Cellist Joan Antoni Pich, soloist at the Orquestra de Cambra de Granollers, drummer Pep Mula, collaborator of a number of bands, both in the fields of pop/rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) and jazz (M U L A) and poet Oriol Sauleda (member of the progressive rock band Eve) who, as a kind of an awaken and tender Lewis Carroll, will serve us songs and enigmas.


BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

23 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

La historia de Big OK comienza con la necesidad del inclasificable guitarrista y cantante Paul Fuster de crear en comunidad. Tres intensos días de improvisación en 2015, con Edi Pou a la batería (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) y Sara Fontán al violín con efectos (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) fueron suficientes para consolidar el proyecto. Un año después, ya tenían su primer disco de título homónimo en la calle, un disco crudo con 11 canciones nunca cerradas del todo y cargadas de energía, emoción y honestidad, en las que Fuster toca la batarra, una guitarra diseñada y construida por él mismo. Big OK está cargado de resonancias del post-rock y post-hardcore, pero es quizás más adecuado ceñirse a las definiciones que hacen sus propios componentes: Big OK suena a free-grunge para crooners o bien a trinchar flores, manzanas y zanahorias con un cortacésped o un ventilador. En cualquier caso, su música respira la celebración de la creación conjunta, eufórica, sincera y agradecida.

Big OK’s history begins with the need by the unclassifiable guitar player and singer Paul Fuster of creating in community. Three intense days of improvisation in 2015, along with drummer Edi Pou (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) and prepared-violin player Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) were enough for the consolidation of the project. A year later, they already had their first homonymous released record. It is a raw record with 11 songs never completely closed and full of energy, emotion and honesty, in which Fuster plays the batarra, a guitar designed and built by him-self. Big OK is full of echoes from post-rock and post-hardcore, but it would be more accurate to keep within the definitions made by its members: it sounds like free-grunge for crooners or like carving flowers, apples and carrots with a lawnmower or a fan. Anyway, its music breathes the celebration of joint, euphoric, sincere and grateful creation.


ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

foto © Pilà Gost

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

Adriana Petit es uno de esos casos atípicos en que una artista es tan artista que no es capaz de diferenciar su obra de su vida, fundiendo este binomio en una indisoluble hiperrealidad expandida. Su manera de trabajar con el sonido y las palabras es igual de salvaje y deconstructiva que cuando lo hace con las imágenes. Nacida en Palma de Mallorca, ha mantenido una vida nómada, quemando etapas de metrópolis en metrópolis como una mártir del capitalismo tardío. En términos subculturales se podría decir que es una auténtica heredera de la música industrial post-punk y de los extremismos que la rodean: el ruido, los cut-ups, la magia, el DIY, lo oscuro. Empezó a hacer música con el grupo Muso Fantasma en 2007 y después de una larga sucesión posterior de proyectos puntuales, sube ahora a los escenarios sin máscaras nominales. Su llegada al LEM era una profecía que todos sabíamos que algún día se cumpliría.

Adriana Petit is one of these rare cases where an artist is unable to differentiate her work from her life, thus melting this pairing in an expanded insoluble hyper-reality. The way she works with sounds and words is as wild and deconstructive as when she works with images. Born in Palma de Mallorca, she has carried out a nomadic life, burning stages from metropolis to metropolis as a martyr of late capitalism. In subcultural terms, we would say that she is a true inheritor of the industrial post-punk music as well as of the extremisms that surround it: noise, cut-ups, magic, DIY, darkness. She began to play music with the group Muso Fantasma in 2007 and, after a long list of subsequent brief projects, she now presents her-self on stage without alias masks. Her arrival to the LEM was a prophecy that we all knew it would be accomplished someday.

text © Marc O’Callagan

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

 

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPD oferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

El 15 de junio de 1980, en el marco del Stonehenge Free Festival, nacía una de las bandas de rock experimental más emblemáticas de europa: The Legendary Pink Dots (LPD), propuesta a la que se le podrían atribuir infinidad de etiquetas: ambient, post-punk, noise, gótico, neo-psicodelia, industrial, etc. Todas ellas, sin embargo, deberían estar precedidas por la expresión ‘avant la lettre’, y es que la banda que fundaron los hoy históricos Edward Ka-Spel y Phil Knight es, sobre todo, un grupo inclasificable, a la vanguardia del rock y la electrónica. En su prolífica carrera, LPD han grabado más de 50 discos, algunos emblemáticos, han tocado en escenarios como el Fillmore y han influenciado a bandas de diferentes generaciones. LPD ofrecerá en el LEM el único concierto en España de 2017.

On June 15, 1980, in the framework of the Stonehenge Free Festival, was born one of the most influential experimental rock bands in Europe: The Legendary Pink Dots (LPD), a proposal to which infinity of tags could be assigned: ambient, post-punk, noise, gothic, neo-psychedelia, industrial, etc. All of them, however, should be preceded by the expression ‘avant la lettre’, since the band that nowadays famous Edward Ka-Spel and Phil Knight founded is, above all, an unclassifiable group, that stands at the forefront of rock and electronic music. Throughout their prolific career, LPD have recorded more than 50 albums, including some emblematic ones, have played in scenes like the Fillmore and have influenced bands from different generations. The LEM Festival will host this year the only one concert in Spain of LPD.


 

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS (Balaguer/Barcelona)

Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October

13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

El Ágape es el momento más sinestésico del LEM. Cabosanroque, Josep Pedrals y Quim Díaz serán los alquimistas responsables de que poesía, música y cocina se sincronicen en los sentidos de los asistentes. Una experiencia sensorial y única. Díaz, cocinero del manjar y la imagen (es el responsable de la del LEM 2017) coordina la acción. Cabosanroque son conocidos por la aplicación mágica de la ingeniería a la generación de belleza sonora y Pedrals, recitador potente, juguetón y pícaro, explora los precipicios poéticos de la retórica. El 124 aniversario de la ‘Patafísica’ impregnará la ceremonia del Ágape, en la que la excepción será norma y la realidad se convertirá en una espiral de sabores, notas y palabras retorciéndose hacia lo desconocido.

The Ágape (“feast”) is the LEM’s most synaesthetic moment. This year, Cabosanroque, Josep Pedrals and Quim Díaz the alchemists responsible for the synchronization of poetry, music and cuisine in the attendants’ senses. A sensory and unique experience. Díaz, cooker of delicacies and images (he is the responsible for that of the LEM 2017) coordinates the action. Cabosanroque are well known for the magic application of engineering to the production of sound beauty and Pedrals, powerful, playful and rascal reciter, explores the poetics cliffs of rhetoric. The 124th anniversary of ‘Pataphysics’ will coat the Ágape ceremony, in which the exception will be norm and reality will turn into a spiral of tastes, notes and words twisting forward to the unknown.