SIS ACCIONS LA PRIMERA SETMANA DEL LEM / SEIS ACCIONES LA PRIMERA SEMANA DEL LEM / SIX ACTIONS THE FIRST WEEK OF THE LEM:
TRUNA Y SUS MONSTRUOS – IYARI – MARTA SAINZ Y ANTONIA FUNES – LES MUTANTS MAHA – DERIVA ENSEMBLE – NÚRIA ANDORRÀ & LÊ QUAN NINH…
TRUNA Y SUS MONSTRUOS (València)
Dimecres 4 d’octubre / Miércoles 4 de 0ctubre / Wednesday 4th October
20 h
GTS
C/ Igualada, 10
Taquilla inversa
Andrés Blasco, més conegut com a Truna, és l’inventor de la maleta màgica: aparell al qual hi connecta el violoncel o diferents artefactes inventats per tal de produir un seguit de sons onírics que serveixen de banda sonora a films projectats en super 8. A mig camí entre el dada, el futurisme i l’hipnotisme, Truna y sus monstruos, el títol de l’espectacle que veurem al LEM, és una mirada diferent sobre les pel·lícules de monstres gegants dels anys 50 i 60. ‘Auto-luthier’, músic i inventor, l’artista valencià Truna ja va fer, anteriorment, un espectacle amb Súper 8 titulat KingKongTruna. Al llarg de la seva carrera artística ha estat membre de Fitzcarraldo, Carmina Burana i Antorcha Amable. També ha col·laborat amb Pierre Bastien, Cabosanroque i El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.
Andrés Blasco, más conocido como Truna, es el inventor de la maleta mágica: un aparato al que conecta el violonchelo o diferentes artefactos inventados para producir una serie de sonidos oníricos que sirven como banda sonora de filmes proyectados con super-8. A medio camino entre el dada, el futurismo y el hipnotismo, Truna y sus Monstruos, el espectáculo que veremos en el LEM, es una mirada diferente sobre las películas de monstruos gigantes de los años 50 y 60. ‘Auto-luthier’, músico e inventor, el artista valenciano Truna ya hizo, anteriormente, un espectáculo con super 8 titulado KingKongTruna. A lo largo de su carrera artística ha sido miembro de Fitzcarraldo, Carmina Burana y Antorcha Amable. También ha colaborado con Pierre Bastien, Cabo San Roque y El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.
Andrés Blasco, better known as Truna, is the inventor of the magical suitcase: a device to which he connects the cello or different invented gadgets to produce a sequence of oniric sounds that becomes the live soundtrack for Super 8mm films. Halfway between dada, futurism and hypnotism, Truna and his Monsters, the show he will bring to the LEM, is a different approach to the monster movies of the 50s and 60s. ‘Auto-luthier’, musician and inventor, Valencian artist Truna had previously made a show with Super 8 entitled KingKongTruna. Throughout his artistic career, he has been a member of Fitzcarraldo, Carmina Burana and Antorcha Amable. He also worked with Pierre Bastien, Cabo San Roque and El Otro Ilustre Colegio Oficial de Patafísica.
IYARI (Barcelona)
Dijous 5 d’octubre / Jueves 5 de 0ctubre / Thursday 5th October
21 h
La Sonora de Gràcia
C/ Riera de Sant Miquel, 59
5€ (2 concerts)
Iyari és el projecte instrumental del guitarrista Josep Mateo, component de Kartar Atma i Silveryarn, entre d’altres formacions. Basat en la improvisació i el so processat de la seva guitarra (amb delays infinits, loops eterns i reverbs esotèriques), el treball de Mateo explora nous camins en la recerca d’allò desconegut. El directe d’Iyari enllaça un tema amb l’altre i teixeix estructures minimalistes, assolint així una atmosfera pròpia on el so inconfusible que flueix de la guitarra de Mateo ens submergeix en un univers introspectiu, malenconiós i de gran bellesa. Sura i Sons de Tardor són els dos primers discos d’Iyari, enregistrats el 2016 en una sola pista. Segons Mateo, quan el so flueix, els errors i les indecisions formen part de la màgia del moment i això permet percebre “la segona música”.
Iyari es el proyecto instrumental del guitarrista Josep Mateo, componente de Kartar Atma y Silveryarn, entre otras formaciones. Basado en la improvisación y el sonido procesado (con delays infinitos, loops eternos y reverbs esotéricas), el trabajo de Mateo explora nuevos caminos en busca de lo desconocido. El directo de Iyari enlaza un tema con otro y teje estructuras minimalistas, logrando así una atmósfera propia donde el sonido inconfundible que fluye de la guitarra de Mateo nos sumerge en un universo introspectivo, melancólico y de gran belleza. Sura y Sons de Tardor son los dos primeros discos de Iyari, grabados en 2016 en una sola pista. Según Mateo, cuando el sonido fluye, los errores y las indecisiones forman parte de la magia del momento y esto deja percibir “la segunda música”.
Iyari is the instrumental project of guitarist Josep Mateo, component of Kartar Atma and Silveryarn, among other bands. Grounded in improvisation and processed sound (with infinite delays, eternal loops and esoteric reverbs), Mateo’s work explores new paths in search of the unknown. Iyari’s live performance links one theme with another and establishes minimalist structures, thus achieving a special atmosphere where the distinctive sound that flows from Mateo‘s guitar immerses us in an introspective, melancholic and extremely beautiful universe. Sura and Sons de Tardor are the first two discs of Iyari, recorded in 2016 in one single track. According to Mateo, when the sound flows, mistakes and hesitation are part of the magic of the moment and this allows us to perceive “the second music”.
MARTA SAINZ Y ANTONIA FUNES (Santander/Madrid)
DISCANTUS
Dijous 5 d’octubre / Jueves 5 de 0ctubre / Thursday 5th October
22 h
La Sonora de Gràcia
C/ Riera de Sant Miquel, 59
5€ (2 concerts)
Marta Sainz (veu i veu autoamplificada) i Antonia Funes (violoncel) realitzen una activitat fonamental en el desenvolupament de la improvisació lliure a Espanya des de fa més de deu anys. El seu ampli activisme artístic desbrossa els diversos modes de la improvisació més arriscada mitjançant la col·laboració amb els artistes i col·lectius que han definit l’efervescència de la improvisació dels darrers anys (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainz i Funes creuen les seves trajectòries a la deriva sonora del Madrid il·lusionat i comunal i el 2014 enregistren un disc a duo per a Alina Records. El resultat, Discantus, és una aplaudida gravació que explora els exquisits racons de la interpretació improvisada més exigent i compromesa. Una veu inusitadament expressiva i un violoncel incandescent i sord per a una música espaiosa que ens recorda que res és del tot real.
Marta Sainz (voz y voz autoamplificada) y Antonia Funes (violonchelo) realizan una actividad fundamental en el desarrollo de la improvisación libre en España desde hace más de diez años. Su amplio activismo artístico desbroza los diversos modos de la improvisación más arriesgada a través de la colaboración con los artistas y colectivos que han definido la efervescencia de la improvisación de los últimos años (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainz y Funes cruzan sus trayectorias en la deriva sonora del Madrid ilusionado y comunal y en 2014 graban un disco a dúo para Alina Records. El resultado, Discantus, es una aplaudida grabación que explora los exquisitos recovecos de la interpretación improvisada más exigente y comprometida. Una voz inusitadamente expresiva y un violonchelo incandescente y sordo para una música espaciosa que nos recuerda que nada es del todo real.
Marta Sainz (voice and self-amplified voice) and Antonia Funes (cello) have been carrying out a fundamental activity in the development of free improvisation in Spain for more than 10 years. Their wide art activism clears the diverse types of the riskiest improvisation paths through the collaboration with those artists and collectives who have defined the effervescence of improvisation during these recent years (Destruction Des Animaux Nuisibles, Trío Antimanierista, Rosalind Hall, Lali Barrière, Ferran Fages etc.). Sainz and Funes crossed their paths within the sound drift of the excited and communal Madrid and they decided to record a duo album in 2014 for Alina Records. The result, Discantus, is a celebrated recording that explores the exquisite hidden corners of the most demanding and engaged improvised interpretation. An unusually expressive voice and a burning and deaf cello for a roomy music that remind us that nothing is completely real.
LES MUTANTS MAHA (Avignon)
Divendres 6 d’octubre / Viernes 6 de 0ctubre / Friday 6th October
22 h
Auditori Meier / MACBA
Pl/ dels Àngels, 1
6 €
Zizeeria Maha és una papallona de la regió de Fukushima (Japó) que, després de l’accident nuclear de 2011, ha patit mutacions severes. Aquest fet va suggerir al bateria i compositor Guigou Chenevier l’idea de composicions mutants on una partitura inicial va derivant cap a formes estranyes i monstruoses. Chenevier va engrescar dos músics del col·lectiu Inouï Productions per a crear Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curiosa homonímia) al violí i veu (Volapük) i Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) als teclats. Chenevier és un històric de l’underground francès des que va fundar Etron Fou Leloublan (1973). Ha estat part fonamental de grups com ara Volapük, Les Batteries, Body Parts i Encore + Grande. Ha col·laborat amb multitud d’artistes i enregistrat més de 50 discs, quatre dels quals a solo. A Les Mutants Maha, la improvisació hi té un paper limitat; hi dominen l’escriptura i l’arquitectura musicals a la recerca de mutacions. Música post-atòmica com a homenatge a Edgar Varese!
Zizeeria Maha es una mariposa de la región de Fukushima (Japón) que, tras el accidente nuclear de 2011, ha sufrido mutaciones severas. Este hecho sugirió al batería y compositor Guigou Chenevier la idea de composiciones mutantes donde una partitura inicial va derivando hacia formas extrañas y monstruosas. Chenevier animó a dos músicos del colectivo Inouï Productions para crear Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curiosa homonimia) al violín y voz (Volapük) y Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) a los teclados. Chenevier es un histórico del underground francés desde que fundó Etron Fou Leloublan (1973). Ha sido parte fundamental de grupos como Volapük, Les Batteries, Body Parts y Encore + Grande. Ha colaborado con multitud de artistas y grabado más de 50 discos, cuatro de los cuales a solo. En Les Mutants Maha, la improvisación tiene un papel limitado; dominan la escritura y la arquitectura musicales a la búsqueda de mutaciones. ¡Música post-atómica como homenaje a Edgar Varese!
Zizeeria Maha is a butterfly native from the Fukushima region (Japan) which, following the nuclear accident in 2011, has suffered a number of severe mutations. This fact suggested to drummer and composer Guigou Chenevier the idea of mutant compositions where an initial score progressively drifts towards strange and monstrous forms. Chenevier encouraged two musicians from the collective Inouï Productions for the creation of Les Mutants Maha, Takumi Fukushima (curious homonymous name) on violin and voice (Volapük) and Lionel Malric (Collectif Grand Chahut) on keyboards. Chenevier is an historical musician of the French underground since he founded Etron Fou Leloublan (1973). He has been a fundamental part of bands such as Volapük, Les Batteries, Body Parts and Encore + Grande. He has collaborated with dozens of artists and released over 50 records, four of which as solo. Improvisation plays a limited role in Les Mutants Maha; writing and architecture prevail in their music in search of mutations. Post-atomic music as homage to Edgar Varese!
DERIVA ENSEMBLE (València – Barcelona)
Dissabte 7 d’octubre / Sábado 7 de 0ctubre / Saturday 7th October
21 h
CONCERT FINAL TALLER D’IMPROVISACIÓ
CONCIERTO FINAL TALLER DE IMPROVISACIÓN
FINAL CONCERT OF THE IMPROVISATION WORKSHOP
Centre Cívic La Sedeta
C/ Sicília, 321
6 € (2 concerts)
El Deriva Ensemble és un conjunt de professionals de les arts escèniques format expressament per al LEM 2017. Músics, poetes etc. hauran seguit un taller intensiu d’improvisació lliure, impartit pel saxofonista valencià, Josep Lluís Galiana, músic de contrastada trajectòria en aquest camp tan pel que fa a la vessant escènica com pedagògica i, fins i tot, assagística, amb diversos títols publicats sobre el tema. Galiana és autor de més de cent composicions en catàleg i d’una trentena de referències discogràfiques. Assistirem a la creació de situacions sonores improvisades fruit de la manifestació de les emocions, sensibilitat i intuïció d’aquests professionals, i llur canalització en forma de peça única gràcies al domini de l’escolta atenta i la presa de consciència del valor del silenci.
El Deriva Ensemble es un conjunto de profesionales de las artes escénicas formado para el LEM 2017. Músicos, poetas etc., habrán seguido un taller intensivo de improvisación libre impartido por el saxofonista Josep Lluís Galiana, músico de contrastada trayectoria en este campo tanto en la vertiente escénica como pedagógica y ensayística, con diversos títulos publicados sobre el tema. Galiana es autor de más de cien composiciones en catálogo y más de 30 grabaciones. Asistiremos a la creación de situaciones sonoras improvisadas fruto de la manifestación de las emociones e intuición de estos profesionales, y su canalización en forma de pieza única gracias al dominio de la escucha atenta y la toma de consciencia del valor del silencio.
The Deriva Ensemble is an orchestra made of stage arts professionals for the purpose of the LEM 2017. Musicians, poets etc. will attend an intensive workshop on free improvisation by sax player Josep Lluís Galiana, an acknowledged musician in this field, in the live performance aspect as well as in both pedagogical and written essays aspects, with several titles published on this matter. Galiana is the author of over a hundred indexed compositions and over 30 recordings. We will attend to the creation of improvised sound situations as a result of the outcrop of emotions and intuition of these professionals, and their channelling in form of a unique piece by means of the mastering of attentive listening and the awareness of the value of silence.
NÚRIA ANDORRÀ & LÊ QUAN NINH (Barcelona/La Blanchette)
Dissabte 7 d’octubre / Sábado 7 de 0ctubre / Saturday 7th October
22 h
Centre Cívic La Sedeta
C/ Sicília, 321
6 € (2 concerts)
La història de la humanitat és plena de moments en els quals les discussions es van resoldre a garrotades. No cal remetre’s a temps prehistòrics, avui hi ha qui convenç amb un bat a la mà. Existeixen, però, formes més “sofisticades” de dissuasió forçosa, que us haig de dir. Però a garrotades no només s’imposa, sinó que també es proposa. La història de la música és plena d’exemples, i rara és la música que no confiï el ritme a la garrotada. El pal és ritme, però no només això, és una cosa molt diferent quan esdevé una extensió natural de músics com ara Núria Andorrà i Lê Quan Ninh. Amb ells el ritme es dilueix en color i textura, en temps i espai, el cop es tradueix en frec i el frec en massa i forma (canviant, mutant…). Fascinant com a una de les formes més primitives de fer música, es balandreja entre el fet ancestral i el fet visionari, capaços com són d’invocar amb el seu cop a la tribu i de recrear-se en timbres per inventar. En aquesta vetllada del LEM, l’èxit serà el diàleg. Ho dubto, però si es torç, quin pal!
La historia de la humanidad está llena de momentos en que las discusiones se resolvieron a palos. No hace falta remitirse a tiempos prehistóricos, hoy en día hay quien convence con un bate en la mano. Existen, claro, formas más “sofisticadas” de disuasión forzosa, qué les voy a contar. Pero con el palo no sólo se impone, también se propone. La historia de la música está llena de ejemplos, y rara es la música que no les confíe el ritmo. El palo es ritmo, pero no sólo, que es cosa muy distinta cuando éste es una extensión natural de músicos como Núria Andorrà y Lê Quan Ninh. Con ellos el ritmo se diluye en color y textura, en tiempo y espacio, el golpe se traduce en roce y el roce en masa y forma (cambiante, mutante…). Fascinante cómo una de las formas más primitivas de hacer música se balancea entre lo ancestral y lo visionario, capaces como son de invocar con su pegada a la tribu y de recrearse en timbres por inventar. En esta velada del LEM, el éxito será el diálogo. Lo dudo pero, si se tuerce, ¡vaya palo!
The History of Human kind is full of instances where disputes have been solved thru fights. It’s not necessary to refer to prehistorical times, today some people use baseball bats in order to convince others. However, there are other, more “sophisticated” forms of forced deterrence. Anyway, sticks can be used not only to impose but to propose as well. Music history is full of examples of it and most music types entrust the rhythm to sticks. The stick is rhythm, but not only rhythm. It turns into a very different thing when it becomes a natural extension of musicians such as Núria Andorrà and Lê Quan Ninh. In their company, rhythm becomes diluted into colour and texture, into time and space, they translate hit into touch and touch into mass and form (changing, mutating…). Fascinating as one of the most primitive types of music-making, they swing between the ancestral and the visionary facts as they are capable of invoking the tribe with their hits as well as of enjoying them-selves in not yet-invented timbres. The success of this LEM evening will be the dialogue. I don’t think so but, if it goes bad, what a stick!
© text: Carlos Pérez Cruz
Tags: Antonia Funes, Barcelona, Deriva Ensemble, experimental music, Gràcia Territori Sonor, Guigou Chenevier, Iyari, Josep Lluís Galiana, Lê Quan Ninh, LEM Festival, Les Mutants Maha, Marta Sainz, Núria Andorrà, Truna y sus monstruos
LEM FESTIVAL 