LEM 2015: REPORT 2
Vaira
CAT
L’acostament a la literatura que Vaira va mostrar el passat dimecres 21 d’octubre va donar el tret de sortida a la segona setmana del LEM. Olivia Mateu (piano) i l’Albert Espuña (teclats, sampler i programacions) van unir la seva proposta de música incidental amb accent electrònic a imatges i textos de la novel·la de Carles Pradas, La setena vida de Kaspar Schwarz. Una agradable i suggerent experiència multi-sensorial molt diferent al que van oferir l’endemà Lali Barrière i The International Nothing. La primera, desplegant ambientacions electro-matemàtiques de gran expresivitat; els segons, portant la sonoritat de dos clarinets a terrritoris en molts casos inexplorats.
Lali Barrière
Aquesta mateixa curiositat pels límtis sonors dels instruments tradicionals va ser la que Alguns Homes Bons van exhibir el dia després, divendres 23, en aquesta ocasió en clau de free jazz electritzant i electritzat (i fins i tot molts més que “free”). Els va seguir Kasper T. Toeplitz en una latitud totalment distinta. Un artista que més que explorar el soroll, s’hi baralla, deixant entreveure una lluita interior intensa, dramática i de tanta força sonora com gestual. Un soroll pur, indòmit i salvatge amb el que Toeplitz estableix una dansa ritual amb implicacions místiques.
The International Nothing
El dissabte dia 24, Pentina’t Lula ens va transportar al Los Angeles de mitjans dels 70 amb un seu synth-punk primitiu amb moltes similituds amb el dels legendaris Screamers. Però aquest es un quartet que també se sent prou hereu de l’escena catalana com per incorporar al seu repertori algunes versions dels mai prou reivindicats Ultratruita, amb col·laboració del mateix Panotxa a la guitarra i la veu. Les generacions que es donen de la mà… I just després, Enrique Doza i Xavier Riembau o, el que ve a ser el mateix, Wunderkammer, un duet francament únic que des de les sonoritats més orgàniques (orgue, loops i gravacions, vinils…) fins a les més elèctriques (delays, distorsions i tot tipus d’efectes i mnipulacions sonores) van desplegar una rica improvisació d’abstracció tántrica.
ALguns Homes Bons
El darrer dia d’aquesta setmana intensa va començar amb un Ágape amb cuina, projeccions i sons electrònics de Marco Bellonzi, la poesia i el clarinet de Victor Bonetarbolí, i el misteriós aquòfon de Patxi Valera, un instrument creat per ell mateix que converteix l’aigua en sons màgics i embolcallants. Tots tres (i els plats!) van crear un tapís surrealista d’estímuls sonors, visuals i gustatius. I com a cloenda, la triple sorpresa de l’inspirat Antonio González amb el seu inclassificable projecte Zozobra (una amalgama de beats bruts i violents, de veus i no veus, de lírica i anti-lírica, crua en molts moments, furibunda en molts d’altres i d’actitut iconoclasta en tot moment), els rituals de paganisme sonor i performance de 25 Hombres (magnètics, esotèrics, introspectius i profunds), i el diari de viatges sonors dels belgues Bruital Orgasme (que arrancaren de tot tipus de dispositus, suports i formats en una tormenta art noise alienant, fosca i de la que Russolo n’estaria orgullós).
Kasper T. Toeplitz
CAST
El acercamiento a la literatura que Vaira mostraron el pasado miércoles 21 de octubre dio el pistoletazo de saluda de la segunda semana del LEM. Olivia Mateu (piano) y Albert Espuña (teclado, sampler y programaciones) unieron su propuesta de música incidental con acento electrónico a imágenes y textos de la novela de Carles Pradas, La setena vida de Kaspar Schwarz. Una agradable y sugerentes experiencia multi-sensorial, muy distinta a la que ofrecieron el día siguiente Lali Barrière y The International Nothing. La primera, desplegando ambientaciones electro-matemáticas de gran expresividad; los segundos, llevando la sonoridad de dos clarinetes a territorios en muchos casos inexplorados.
Pentina’t Lula
Esta misma curiosidad por los límites sonoros de los instrumentos tradicionales fue la que Alguns Homes Bons exhibieron el día después, viernes 23, en esta ocasión en clave de free jazz electrizantey electrizado (e incluso mucho más que “free”). Les siguió Kasper T. Toeplitz en una latitud totalmente distinta. Un artista que más que explorar el ruido, se pelea con él, dejando entrever una lucha interior intensa, dramática y de tanta fuerza sonora como gesticular. Un ruido puro, indómito i salvaje con el que Toeplitz establece una danza ritual con implicaciones místicas.
Wunderkammer
El sábado día 24, Pentina’t Lula nos transportó a Los Angeles de mediados de los 70 con su synth-punk primitivo de muchas similitudes con los legendarios Screamers. Pero este es un cuarteto que también se siente suficientemente heredero de la escena punk catalana como para incorporar a su repertorio algunas versiones de los nunca suficientemente reivindicados Ultratruita, con colaboración del mismo Panotxa a la guitarra y la voz. Las generaciones que se dan la mano… I justo después, Enrique Doza y Xavier Riembau o, lo que viene a ser lo mismo, Wunderkammer, un dueto francamente único que desde las sonoridades más orgánicas (órgano, loops y grabaciones, vinilos…) hasta las más eléctricas (delays, distorsiones y todo tipos de efectos y manipulaciones sonoras) desplegaron una rica improvisación de rica abstracción tántrica.
Ágape
El último día de esta semana intensa empezó con Ágape con cocina, proyecciones y sonidos electrónicos de Marco Bellonzi, poesía y clarinete de Victor Bonetarbolí, y el misterioso aquófono de Patxi Valera, un instrumento creado por él mismo que convierte el agua en sonidos mágicos i envolventes. Los tres (¡y los platos!) crearon un tapiz surrealista de estímulos sonoros, visuales y gustativos. Y como cierre, la triple sorpresa del inspirado Antonio González con su inclasificable proyecto Zozobra (una amalgama de beats sucios y violentos, de voces y no voces, de lírica y anti-lírica, cruda en muchos momentos, furibunda en muchos otros y de actitud iconoclasta en todo momento), los rituales de paganismo sonoro y performance de 25 Hombres (magnéticos, esotéricos, introspectivos y profundos), y el diario de viajes sonoros de los belgas Bruital Orgasme (que arrancaron de todo tipo de dispositivos, soportes y formatos en un una tormenta art noise alienante, oscura y de la que Russolo se sentiría orgullos).
Zozobra
ENG
The approach to literature that Vaira showed last Wednesday October 21th was the kickstarting to LEM’s second week. Olivia Mateu (piano) and Albert Espuña (keyboards, sampler and programing) joined their proposal of incidental music with electronic accent to images and words from Carles Pradas’ novel, La setena vida de Kaspar Schwarz. A pleasant and suggesting multi-sense experience; very different to what Lali Barrière and The International Nothing offered the day after. The first, unfolding electro-math setting of deep expressivity; the seconds, bringing the acoustics of two clarinets to (in most cases) uncharted territories.
25 Hombres
The same curiosity for sound limits of traditional instruments was waht Alguns Homes Bons displayed de day after, on Friday 23th; in this occasion, in the key of an electrifying and electrified free jazz (even far from only“free”). Kasper T. Toeplitz followed the on completely different latitudes. An artista that struggles with noise more than exploring it; and leaves a trace of a intense and dramatic inner battle, as strong for its sound than for its gesticulation. Pure noise. Untamed and wild. And Toeplitz taking up a ritual dance with mystic involvement.
Bruital Orgasme
On Saturday 24th, Pentina’t Lula took us all to the mid 70´s LA scene with their primitive synth-punk very close to the legendaries Screamers’. But this is a quartet that fem them selves close enough to the catalan punk to include on their setlist some covers from the never enough reclaimed band, Ultratruita; with starring from Panotxa himself on guitar and voice. Generations that join their hands… And at the moment after, Enrique Doza and Xavier Riembau a.k.a Wunderkammer, a unique duet that displayed a rich improvisation of tantric abstraction with organic sounds (organ, loops and recordings, vinyls…) but also electronic ones (delays, distortions and any kind of effects and sonic manipulation.
Last day of this intense week started with an Ágape filled with cooking, projections and electronic sounds from Marco Bellonzi, poetry and clarinet by Victor Bonetarbolí, and the mysterious aquophone from Patxi Valera, an instrument of his own creation that transforms water into magical and surrounding sounds. They three (and the dishes!) created a surrealistic tapestry os sonic, visual and tasty stimulus. As ending, the triple surprise of the inspired Antonio González with his unclassifiable project, Zozobra (an amalgam of dirty and violent beats, of voices and non-voices, of lyrical counter-lyrical, raw on very moments, livid on many others and with iconoclastic attitude at any time), the pagan sonic rituals and performance art from 25 Hombres (magnetic, esoteric, introspective and deep), and the diary of sonic travels from the Belgians Bruital Orgasme (stripped off from any type of devices, mediums and formats an art noise storm so alienating and dark that Russolo would be proud of).
Tags: 20th International Experimental Music Meeting, 25Hombres, Alguns Homes Bons, Àgape, Bruital Orgasme, Kasper T. Toeplitz, Lali Barrière, LEM 2015, Marco Bellonzi, Patxi Valera, Pentina’t Lula, The International Nothing, Ultratruita, Vaira, Víctor Bonetarbolí, Wunderkammer, Zozobra
LEM FESTIVAL 