LEM 2014: ZOMBIE ZOMBIE

CATALÀ

Primera confirmació: La jornada inaugural del LEM 2014, el proper 9 d’octubre a l’Espai Jove La Fontana del barri de Gràcia (Barcelona), comptarà amb la banda francesa Zombie Zombie, mestres de l’electro-pop analògic, que ens presentaran les cançons del seu darrer disc Rituels d’un Nouveau Monde (Versatile, 2012) -en realitat, penúltim, ja que el juny passat van editar la banda sonora del film Loubia Hamra, estrenat el 2013–. Aquest duet format per Etienne Jaumet i Cosmic Neman destaquen per un discurs dance ric, dens, hipnótic i de trascendència ritualística.

CASTELLANO

Primera confirmación: La jornada inaugural del LEM 2014, el próximo 9 de octubre en l’Espai Jove La Fontana del barrio de Gràcia (Barcelona), contará con la banda francesa Zombie Zombie, maestros del electro-pop analógico, que nos presentaran las cancions de su último disco Rituels d’un Nouveau Monde (Versatile, 2012) -en realidad, penúltimo, ya que el pasado junio editaron la banda sonora del film Loubia Hamra, estrenado en 2013. Este dúo formado por Etienne Jaumet y Cosmic Neman destaca por un discurso dance rico, denso, hipnótico i de trascendencia riatualística.

ENGLISH

First confirmation: LEM’s 2014 openning night, on next october 9th at Espai Jove La Fontana Gràcia’s quarter (Barcelona), will be lead by french band Zombie Zombie, analogue electro-pop masters, who will perform the songs from their last album, Rituels d’un Nouveau Monde (Versatile, 2012) -that’s really the penultimate, so last june they released the score from Loubia Hamra film, released on 2013. This duo formed by Etienne Jaumet and Cosmic Neman stands out with it’s rich, thick and hipnotic dance discourse of ritualistic significance.

TURING TARPIT / C-UTTER / CUT HANDS

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
La nit de cloenda del LEM 2013 del passat dissabte 19 d’octubre va reunir tres propostes heterogènees i ben diferents que en certa manera van recórrer les moltes òptiques de l’experimentació musical: post-rock, sorollisme, electrònica, psicodèlia, textures i atmosferes, orgia rítmica, primitivisme… Per obrir, vam comptar amb una banda jove com Turing Tarpit que, no obstant, va demostrar ser molt “veterana” amb el seu repertori inspirat en el jazz més malaltís, el post-rock i la psicodèlia. Els va seguir C-Utter, banda prou renombrada en la música experimental que poseeix un curiós discurs sorollista però alhora molt atmosfèric. Més agresius en l’exposició i la concepció de la seva música que en el so, C-Utter practica una sort de mantras post-moderns on el violí modificat i l’electrònica encaixen a la perfecció per abduïr-nos i transportar a tot el qui es deixi fins a galaxies molt llunyanes. I per tancar la nit, Cut Hands, el projecte de William Bennett post-Whitehouse que va entrar a la programació a última hora però va donar una lliçó de com casar la rica tradició (poli)rítmica africana amb els sons electrònics del segle XXI i va aportar una visió molt festiva i optimista sense deixar de passejar-se pels límits de la música, creuant la frontera amb risc cap a un país nou, exòtic i que venia molt de gust visitar.

CASTELLANO
La noche de clausura del LEM 2013 del pasado sábado 19 de octubre reunió tres propuesta heterogéneas y bien distintas que en cierto modo recorrieron las muchas ópticas de la experimentación musical: post-rock, ruidismo, electrónica, psicodelia, texturas y atmósferas, orgía rítmica, primitivismo… Para abrir, contamos con una banda joven como Turing Tarpit que, no obstante, demostró ser muy  “veterana” con su repertorio inspirado en el jazz más enfermizo, el post-rock y la psicodelia. Les siguió C-Utter, banda suficientemente renombrada en la música experimental poseedora de un curioso discurso ruidista pero a la vez atmosférico. Más agresivos en la exposición y la concepción de su música que en el sonido, C-Utter practica una suerte de mantras posmodernos donde el violín modificado y la electrónica encajan perfectamente para abducirnos y transportar al que se deje hasta galaxias muy lejanas. Y para cerrar la noche, Cut Hands, el proyecto de William Bennett post-Whitehouse que entró en la programación a última hora pero que dio una lección de cómo casa la rica tradición (poli)rítmica africana con los sonidos electrónicos del siglo XXI y aportó una visión muy festiva y optimista sin dejar de pasearse por los límites de la música, cruzando la frontera con riesgo hacia un país nuevo, exótico y que apetecía visitar.

ENGLISH
LEM 2013’s closing night on saturday october the 19th got together three heterogeneous and varied musical proposals that somehow went over the many viewpoints of musical experimentation: post-rock, noise, electronics, psiquedelia, textures and atmospheres, rhythmycal orgy, primitivism… As opening show, a young band as Turing Tarpit that, however, demostrated to be really “veteran” with a repertoire inspired in sickest jazz, post-rock and psiquedelia. C-Utter, a well renowned band in musical experimentation and owner of a curious noisy but atmospheric speech, followed them. More agressive on exposition and their conception of music than in sound, C-Utter plays a kind of postmodern mantras where the modified violín and electronics perfectly matches up to abduct whoever wanted to, to very far galaxies. And as closing show, Cut Hands, William Bennett‘s post-Whitehouse project who entered the program at last but giving a lesson on how the rich african (poli)rhtyhmic tradion joins with XXI century electronics, and provided a festive and optimistic view running along the musical limits, crossing the border to a new and exotic country that we all feel like to visit.

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

ALTABA-EGEA-MADAU / CHARLES HAYWARD

CATALÀ [castellano más abajo, english below]

La Impronit del passat juliol on Eduard Altaba, Marc Egea i Adele Madau es van trobar per primer cop ja va ser màgica; i anunciava tanta màgia encara per arribar que tots volíem un bis. I el bis el van donar ahir dijous 17 d’octubre a La Fontana de Gràcia. Un concert memorable. No és tan sols la imbricació de la viola de roda, el violí i el contrabaix; es tracta de la unió de tres forces artístiques de primer ordre. Altaba/Egea/Madau és una experiència musical intensa i rica en un camí inexplorat que s’edeve meravellós. I per si la nit no hagués començat prou bé, els va seguir Charles Hayward, baterista dels mítics This Heat, una autèntica bèstia de la bateria que va oferir també un show per recordar amb algunes de les seves millors peces a mig camí entre el rock sinfònic i progressiu i l’experimentació musical. Hayward és únic. I el concert d’ahir també ho va ser.

CASTELLANO

La Impronit del pasado julio donde Eduard Altaba, Marc Egea y Adele Madau se encontraron por primera vez fue mágica; y anunciaba tanta magia todavía por llegar que todos queríamos un bis. Y el bis llegó ayer jueves 17 de octubre a La Fontana de Gràcia. Un concierto memorable. No es sólo la imbricación de la zanfona, el violín y el contrabajo; se trata de la unión de tres fuerzas artísticas de primer orden. Altaba/Egea/Madau es una experiencia musical intensa y rica en un camimo inexplorado que se revela maravilloso. Y por si la noche no hubiera empezado suficientemente bien, les siguió Charles Hayward, baterista de los míticos This Heat, una auténtica bestia de la batería que ofreció también un show para recordar con algunas de sus mejores piezas a medio camino entre el el rock sinfónico y progresivo y la experimentación musical. Hayward es único. Y el concierto de ayer también lo fue.

ENGLISH

Last july’s Impronit where Eduard Altaba, Marc Egea and Adele Madau first met was magic; and announced so much magic yet to come that we all wanted an encore. And the encore arrived yesterday on thursday october the 17th at  La Fontana de Gràcia. So an unforgettable show. It’s not just the imbrication of hurdy-gurdy , violin an double-bass; it’s all about the union of three first class artistic forces. Altaba/Egea/Madau is an intense and rich musical experience in an unexplored path that becames marvellous. The good starting that night only could be completed by Charles Hayward, drummer from the legendary This Heat, and an amazing player that also offered a show to remember with few of his compositions between symphonic and progressive rock and musical experimentation. Hayward is one-of-a-kind. And yesterday’s concert was too.

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival