L'Eixample | LEM FESTIVAL

Tag Archives: L'Eixample

LEM 2022: DARRERA SETMANA / ÚLTIMA SEMANA / LAST WEEK

25 Oct

ANA ARENAS & SANTIAGO LÓPEZ

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in Spacetime

Dijous / Jueves / Thursday 20 octubre, 20 h / 8pm

SEU DE GRÀCIA TERRITORI SONOR

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa / Donations at the end of the action

[CAT] La bailaora sevillana Ana Arenas va estudiar flamenc, bevent de la tradició. A partir del treball de percussió en el ball, el seu estil va evolucionar cap a la improvisació lliure i l’art sonor, col·laborant amb músics i artistes de gèneres diversos de l’escena contemporània i experimental, creant peces performatives.

El seu treball ha estat present a festivals de tot l’Estat, i compagina la seva carrera com a artista i creadora amb una llarga trajectòria en el camp de la docència sobre l’art flamenc, a més de ser directora artística i productora de cicles de música experimental.

Per la seva banda, Santiago López ha construït una obra principalment al voltant d’instal·lacions sonores. Ajunta la saviesa de l’ofici del manteniment industrial i el treball escultòric del metall amb propostes antiartístiques provinents de la cultura punk i també amb plantejaments conceptuals.

Com a investigador s’ha centrat en la creació d’idiòfons metàl·lics, instruments musicals que fan servir el seu propi cos com a caixa de ressonància, a partir d’objectes quotidians o cordes llargues esteses, que amplifica mitjançant micròfons piezoelèctrics.

*****

[CAST] La bailaora sevillana Ana Arenas estudió flamenco, bebiendo de la tradición. A partir del trabajo de percusión en el baile, su estilo evolucionó hacia la improvisación libre y el arte sonoro, colaborando con músicos y artistas de géneros diversos de la escena contemporánea, creando piezas performativas.

Su trabajo ha llegado a festivales de toda España. Además, compagina su carrera como artista y creadora con una larga trayectoria en el campo de la docencia sobre el arte flamenco, además de ejercer de directora artística y productora de ciclos de música experimental.

Por su lado, Santiago López ha desarrollado una obra vinculada principalmente a instalaciones sonoras. López junta la sabiduría del oficio de mantenimiento industrial con el trabajo escultórico del metal en propuestas antiartísticas procedentes de la cultura punk y también con planteamientos conceptuales.

Como investigador, se ha centrado en la creación de idiófonos metálicos, instrumentos musicales emplean a su propio cuerpo como caja de resonancia, a partir de objetos cotidianos o cuerdas largas extendidas y que amplifica mediante micrófonos piezoeléctricos.

*****

[ENG] The flamenco dancer from Sevilla Ana Arenas studied flamenco, inspired by the traditional. Starting from the work of percussion in dance, her style evolved towards free improvisation and sound art, collaborating with musicians and artists from diverse genres of the contemporary scene, creating performative pieces.

Her work has arrived to festivals throughout Spain. Moreover, she combines her career as an artist and creator with a long path in the field of teaching about the art of flamenco, in addition to acting as artistic director and producer of experimental music cycles.

For his part, Santiago López has developed a work mainly linked to sound installations. López brings together the wisdom of the industrial maintenance trade with the sculptural work of metal in anti-artistic proposals from punk culture and also with conceptual approaches.

As a researcher, he has focused in the creation of metallic idiophones, musical instruments that employ their own body as a sounding board, from everyday objects or long strings extended that he amplifies through piezoelectric microphones.

PLAÇA

Divendres / Viernes / Friday 28 d’octubre, 19h / 7pm

Ateneu El Poblet

C/ Nàpols, 268

entrada anticipada / advanced ticket 5€ – taquilla / On the spot 7 €

Producció / Producción / Production : Les Harmoniques du Néon.

Coproducció / Coproducción / Co-production: Le CIEL.

Amb el suport de / Con el apoyo de / With support by: Centre Cívic Convent de Sant Agusti, la Cie Roger Bernat, Théâtre de Privas, DRAC Auvergne Rhône Alpes, Région Auvergne Rhône Alpes, Département de l’Isère, Ville de Grenoble & l’Institut français, l’Institut français Barcelona, CNM, SPEDIDAM i l’ADAMI.

[CAT] La primera etapa internacional del projecte ‘Plaça’ aterra al Dispositiu LEM 2022. Als seus creadors, els francesos Carole Rieussec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laure Pigache i Cristophe Cardoen, s’hi sumen com a convidats l’arquitecte, performer i cineasta Eduardo Filippi i la poeta i traductora Núria Martínez-Vernis, gran coneguda del públic del festival.

La plaça és un espai buit, “el prat de les ciutats”, on l’arquitectura calla o es rendeix al buit, al silenci, als murs que cauen. La plaça es pot travessar de moltes maneres, proposa la circulació de cossos, dinamitza l’espai públic. Cadascuna té el seu so, però l’important són les petjades imaginàries que li donen color en cada moment, les paraules que l’han ocupat, les ficcions que genera.

“Barcelona és una ciutat on la vida a les places públiques és intensa”, diuen els seus creadors, i “el fet que el català no sigui una llengua estatal també és molt interessant”. A les places hi vibra el rumor parlant, és un punt de pas, de trobada o fins i tot clandestí, que es transforma segons l’hora, les estacions i la densitat humana. Quan és plena és un esdeveniment, un moviment, una energia col·lectiva que el converteix en símbol del que declara i exposa. En una plaça buida, deserta, encara hi ha ritme, sentits i vestigis de les paraules que ressonen en el buit, és la “hipermemòria” de la ciutat.

Aquest projecte recrearà una peça sonora i visual in situ, a partir de les trobades amb els ocupants de la plaça i implicant l’intercanvi i la cocreació per creuar mirades.

*****

[CAST] La primera etapa internacional del proyecto ‘Plaça’ recala en el Dispositivo LEM 2022. A sus creadores, los franceses Carole Rieusec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laura Pigache y Cristophe Cardoen, se unen como invitados el arquitecto, performer y cineasta Eduardo Filippi y la poeta y traductora Núria Martínez-Vernis, muy popular entre el público del festival.

La plaza es un espacio vacío, “la pradera de las ciudades”, donde la arquitectura calla, se rinde al vacío, al silencio, a los muros que caen. La plaza se puede cruzar de muchas maneras, propone la circulación de cuerpos, dinamiza el espacio público. Cada una tiene su propio sonido, pero lo más importante son las huellas imaginarias que le dan color a cada instante, las palabras que la han ocupado, las ficciones que genera.

“Barcelona es una ciudad donde la vida en las plazas públicas es intensa,” dicen sus creadores, y “el hecho que el catalán no sea una lengua estatal, es también muy interesante.” En las plazas vibra el rumor del habla, es un lugar de paso, de encuentro e, incluso, de clandestinidad. Se transforma según la hora, las estaciones y la densidad humana. Cuando está llena, es un acontecimiento, un movimiento, una energía colectiva que se convierte en símbolo de lo que declara y expone. En una plaza vacía, desierta, todavía se percibe el ritmo, los sentidos y vestigios de las palabras que resuenan en el vacío; es la “hipermemoria” de la ciudad.

Este proyecto recreará una pieza sonora y visual in situ, a partir del encuentro con los ocupantes de la plaza e implicando el intercambio y la cocreación para cruzar miradas.

*****

[ENG] The first international phase of the project ‘Plaça’ lands on the 2022 version of LEM. Its creators, the French artists Carole Rieusec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laura Pigache and Cristophe Cardoen, are joined as guests by the actor, performer and filmmaker Eduardo Filippi and the poet and translator Núria Martínez-Vernis, very well known among the public of the festival.

The square is an empty space, ‘the prairie of the cities’, where the architecture silences, surrenders to the emptiness, the silence, to the falling walls. The square could be crossed in many ways, it proposes the circulation of the bodies, making the public space more dynamic. Each square has its own sound, but what’s more important is the imaginary footprints that add colour at every instant, the words that had filed them, the fictions that generates.

‘Barcelona is a city where the life at the plaça (square in Calatan) is intense‘, say the creators and ‘the fact that Catalan is not a state language is also very interesting.’ At the squares the rumour of the speech vibrates, is a place of passage, of encounters and even of clandestinity. It transforms by the hour, the seasons and human density. When full, it’s an event, a movement, a collective energy that becomes a symbol of what it declares and exposes. In an empty square, deserted, one can still perceive the rhythm, the senses, and vestiges of the words that resonate in the void; is the ‘hypermemory’ of the city.

This project recreates a sonorous and visual piece on-site, starting from the encounter with the occupants of the square and implying the exchange and co-creation to cross glances.

Concert de cloenda / Concierto de clausura / Closing Night

JØRGEN TELLER

+ MACROMASSA

Dissabte / Sábado / Saturday 29 d’octubre, 20h / 8pm

Museu de la Música de Barcelona (sala de teclats)

C/ Lepant, 15 (recinte L’Auditori)

Ticket: 10 € (anticipada / advanced).

Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: Jørgen Teller (20h / 8pm) + Macromassa (21h / 9pm)

JØRGEN TELLER (20 h / 8pm)

Intercanvi amb el HY! Festival (Dinamarca) / Intercambio con el HY! Festival (Dinamarca) / Exchange with HY! Festival (Denmark)

[CAT] Artista amb una llarga carrera com a guitarrista elèctric, vocalista, músic electrònic i performer, Jørgen Teller torna al Dispositiu LEM després de la seva darrera actuació el 2015. Ha publicat molts discos tant en solitari com amb Jørgen Teller & The Empty Stairs i també ha col·laborat amb molts artistes tant del seu país, Dinamarca, com internacionals com Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide…

En aquesta ocasió, el seu projecte ‘Static Teller’ accelera nous textos minimalistes amb delays de veu vibrants, la seva guitarra elèctrica ‘Le Bastard’ i sintetitzadors estàtics LFO. ‘Static Teller’ va ser creat durant la seva residència a l’estudi d’avantguarda ‘The Worm’ a Rotterdam (Països Baixos). Va prémer el ‘Rec’ i va fer servir tots els aparells antics de l’estudi, com ara un ARP 2500, un EMSi i un Publison DHM89… Un concert extraordinàriament interessant per obrir la cloenda del LEM 2022 al Museu de la Música.

*****

Artista con una larga carrera como guitarrista eléctrico, vocalista, músico electrónico y performer, Jørgen Teller regresa al Dispositivo LEM tras su última actuación en 2015. Ha publicado muchos discos tanto en solitario como con Jørgen Teler & The Empty Stairs y también ha colaborado con muchos artistas tanto de su país, Dinamarca, como internacionales como Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide…

En esta ocasión, su proyecto ‘Static Teller’ acelera nuevos textos minimalistas con delays de voces vibrantes, su guitarra eléctrica ‘Le Bastard’ y sintetizadores estáticos LFO. ‘Static Teller’ fue creado durante su residencia en el estudio de vanguardia ‘The Worm’ en Rotterdam (Países Bajos). Apretó el ‘Rec’ y usó todos los aparatos antiguos del estudio, como un ARP 2500, un EMSi y un Publison DHM89… Un concierto extraordinariamente interesante para abrir la última noche del LEM 2022 en el Museu de la Música.

*****

An artist with a long career as an electric guitarist, vocalist, electronic musician and performer, Jørgen Teller is back at LEM Festival after his last show in 2015. He’s released many albums both solo and with Jørgen Teller & The Empty Stairs and has also worked with many artists from his country, Denmark, but also international ones like Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide…

In this occasion, his ‘Static Teller’ Project accelerates new minimalist texts with delays of vibrant voices, his electric guitar, ‘Le Bastard’ and static LFO synthetisers. ‘Static Teller’ was born during his residence at Rotterdam’s (Netherlands) ‘The Worm’ vanguard studio. He pressed ‘Rec’ and used all the old devices he found there, such as an ARP 2500, an EMSi and a Publison DHM89… An extraordinarily interesting show to open LEM 2022’s last night at Museu de la Música.

+++++