Tag Archives: LEM 2013

LEM 2014 PUNT D’INFORMACIÓ / PUNTO DE INFORMACIÓN / INFO POINT

7 Oct
© nomdenoia

© nomdenoia

A PARTIR DEL 6 D’OCTUBRE

MORITZ I GRÀCIA TERRITORI SONOR ET CONVIDEN A UNA CERVESA 
SI RECULLS EL PROGRAMA DE MÀ AL PUNT D’INFORMACIÓ LEM 2014 I DIUS LA CLAU DE PAS…
_______________
A PARTIR DEL 6 DE OCTUBRE
MORITZ Y GRÀCIA TERRITORI SONOR TE INVITAN A UNA CERVEZA 
SI RECOGES EL PROGRAMA DE MANO EN EL PUNTO DE INFORMACIÓN LEM 2014 Y DICES LA CONTRASEÑA…
_______________
FROM THE 6TH OF OCTOBER
MORITZ AND GRÀCIA TERRITORI SONOR INVITE YOU TO A BEER 
IF YOU PICK UP THE PROGRAMME AT THE LEM 2014 INFO POINT AND SAY THE PASSWORD…
GTS_MORITZ

PUNT D’INFORMACIÓ / PUNTO DE INFORMACIÓN / INFO POINT


llibreria Taifa
carrer Verdi, 12
GRÀCIA
 si demanes un programa del LEM i dius “Bressol de Gat” et convidem a una Moritz (Una cervesa per persona. Existències limitades)
_______________
llibreria Taifa
carrer Verdi, 12
GRÀCIA
 si pides un programa del LEM y dices “Bressol de Gat”, te invitamos a una Moritz (Una cerveza por persona. Existencias limitadas)
_______________
llibreria Taifa
carrer Verdi, 12
GRÀCIA
ask for a LEM programme and say “Bressol de Gat” then we’ll invite you to one Moritz (One beer per person. Limited stock)

Advertisements

SWEATY MUSICIANS: visita el backstage del LEM 2013

27 Nov

Joan Teixidor, fotògraf oficial del LEM, ha realitzat durant l’edició 2013 una sèrie paral·lela de fotografies utilitzant la tècnica de la Stereotypia, que mostra allò que els espectadors no poden veure: els artistes al backstage just després d’acabar el seu concert.

Joan Teixidor, fotógrafo oficial del LEM, ha realizado durante la edición 2013 una serie paralela de fotografías utilizando la técnica de la Stereotypia, que muestra aquello que los espectadores no pueden ver: los artistas en el backstage justo después de acabar su concierto.

During the 2013 edition of the LEM festival, its official photographer Joan Teixidor undertook a parallel series of photographs using the technique of Stereotypia, showing what the audience cannot see: the artists in the backstage having just finished their concert.

fes clic a la galeria de la barra lateral dreta

haz clic en la galería de la barra lateral derecha

clic on the gallery at the right sidebar

HAN ESTAT TRES SETMANES INCREÏBLES / HAN SIDO TRES SEMANAS INCREÍBLES / IT’S BEEN THREE AMAZING WEEKS

26 Oct

lem2013cino_b

GRÀCIES A TOTS PER HAVER-HO FET POSSIBLE

GRACIAS A TODOS POR HABERLO HECHO POSIBLE

THANK YOU ALL FOR MAKING IT POSSIBLE

Potser el LEM no sigui un festival. Els festivals duren tres o quatre dies i resulta impossible assistir a tots els concerts perquè són simultanis. A més, els festivals tenen lloc en un recinte determinat. Aquest és el model més freqüent. Així que el LEM probablement no sigui un festival: dura tres setmanes i succeeix en molts llocs de la ciutat, no hi ha necessitat de perdre’s cap concert si així es vol i brinda l’oportunitat de reconèixer d’una altra manera el territori urbà. El LEM no és un OVNI que aterra sobre la ciutat per enlairar-se al cap d’uns dies i tornar a perdre’s en l’estratosfera sinó que més aviat emergeix com a manifestació visible d’un substrat que al llarg de l’any segueix actiu encara que ocult, format pels col·lectius que mitjançant la simbiosi i el mutualisme mantenen amb vida, encara que amb molt esforç, aquesta altra cultura que no és l’oficial en aquesta ciutat, mentre en la superfície la depredació i la competència de tot allò que és igual avorreixen en equip. Quan acaba el LEM, aquest es reintegra en el miceli. Tots els organismes implicats seguiran la seva col·laboració simbiòtica sota la superfície. Així que el LEM no és un OVNI, és un fong. I aquestes tres setmanes com a endospori han estat d’allò més productives…

Quizá el LEM no sea un festival. Los festivales duran tres o cuatro días y resulta imposible asistir a todos los conciertos porque son simultáneos. Además, los festivales tienen lugar en un recinto determinado. Ese es el modelo más frecuente. Así que el LEM probablemente no sea un festival: dura tres semanas y sucede en muchos lugares de la ciudad, no hay necesidad de perderse ningún concierto si así se quiere y brinda la oportunidad de reconocer de otra manera el territorio urbano. El LEM no es un OVNI que aterriza sobre la ciudad para despegar al cabo de unos días y volver a perderse en la estratosfera sino que más bien emerge como manifestación visible de un substrato que a lo largo del año sigue activo aunque oculto, formado por los colectivos que mediante la simbiosis y el mutualismo mantienen con vida, aunque con mucho esfuerzo, esa otra cultura que no es la oficial en esta ciudad, mientras en la superficie la depredación y la competencia de todo lo igual aburren  en equipo. Cuando termina el LEM, éste se reintegra en el micelio. Todos los organismos implicados seguirán su colaboración simbiótica bajo la superficie. Así que el LEM no es un OVNI, es un hongo. Y estas tres semanas como endosporio han sido de lo más productivas…

We could say LEM isn’t really a festival; Festivals tend to last three or four days and it’s impossible to see all the concerts because they happen simultaneously; Festivals also take place in a certain precinct, that’s the most common model, therefore LEM isn’t like a festival: it lasts three weeks and takes place in many different venues around the city; you won’t miss any of the concerts unless you want to and it allows you to visit the urban territory in a new way. LEM isn’t a UFO that lands on the city only to disappear back into the stratosphere a few days later, but rather it emerges as a visible manifestation of a substratum which is active during the year although occult, formed by collectives that via symbiosis and mutualism maintain the “other” non-oficial culture alive-although with great difficulty-while on the surface the depredation and competition amongst the uniform mass bores everyone. When LEM is over it is reintegrated in the mycelium. All the organisms implicated will continue their symbiotic collaboration under the surface. So LEM isn’t a UFO, it’s a fungus. And these three weeks of endosporium have been very productive…

BYE BYE LEM 2013

24 Oct

LEM1

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
TRES SETMANES DE MÚSIQUES SUGGESTIVES I CONCERTS FORMIDABLES

Diverses línies temàtiques travessaven el LEM 2013: L’homenatge al músic i compositor, prematurament desaparegut, Joan Saura; la commemoració del centenari de la publicació de L’ Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; l’atenció minuciosa a l’escena experimental local; la indagació dels relacionis entre música i gastronomia; la improvisació; l’atenció als sons industrials d’ara mateix i la constatació que hi ha llegendes molt vives que poden posar-nos la pell de gallina. La imatge del festival, realitzada aquest any per Marc O’Callaghan, suggeria la varietat i l’energia dels continguts.

Demolidors van ser els concerts de Putan Club, Tiger Menja Zebra i Cut Hands. Exploratoris els de Setsfree, Aceite de Perro i Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau van cercar la bellesa i ho van aconseguir. Una altra cerca van realitzar Coàgul i Puce Mary, que van domar el soroll amb la paraula. Uns altres, com Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma i Zoviet France el van deixar en llibertat i van cavalcar sobre ell. Annette Krebs i Wenceslau Guarro van projectar el soroll en l’arquitectura de l’Església de Santa Maria, desmaterialitzant-lo i tornant-lo eteri. L’impressionant concert de Charles Hayward va confirmar que aquest era un LEM de bateristes genials (com vam veure a l’especialíssim concert de Perucho’s o el dels minuciosos Radian). També va haver-hi espai per als descobriments, com l’excitant nou projecte dels veterans Nuno Rebel·lo i Anna Subirana, la suggeridora proposta dels emergents Turing Tarpit i les primeres passes de Macrobukkake. Així fins a 25 concerts, i una mica més que concerts, perquè les experiències àudio-olfactivo-gustatives de Vinfonies i Àgape van dotar al LEM de sinestèsia i en el Museu Marítim, amb Berta Puigdemasa, vam assistir a un increïble concert d’arpa i tempesta per a arquitectura gòtica industrial. Així d’intens ha estat el LEM 2013.

L’equip de Gràcia Territori Sonor vol oferir l’èxit d’aquesta edició als artistes, als espais que ens han acollit, a tots aquells que col·laboren en aquest projecte i a aquells que ens han prestat la seva ajuda voluntària, i sobre tot al públic que fidelment ens ha recolzat dia rere dia. Sense ells, el LEM no hagués estat possible.
LEM2
CASTELLANO
TRES SEMANAS DE MÚSIQUES SUGESTIVAS Y CONCIERTOS FORMIDABLES

Varias líneas temáticas atravesaban el LEM 2013: El homenaje al músico y compositor, prematuramente desaparecido, Joan Saura; la conmemoración del centenario de la publicación de L’Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; la atención minuciosa a la escena experimental local; la indagación de les relaciones entre música y gastronomía; la improvisación; la atención a los sonidos industriales de ahora mismo y la constatación de que hay leyendas muy vivas que pueden ponernos la piel de gallina. La imagen del festival, realizada este año por Marc O’Callaghan, sugería la variedad y la energía de los contenidos.

Demoledores fueron los conciertos de Putan Club, Tiger Menja Zebra y Cut Hands. Exploratorios los de Setsfree, Aceite de Perro y Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau fueron en pos de la belleza y lo lograron. Otra búsqueda realizaron Coàgul y Puce Mary, que domaron el ruido con la palabra. Otros, como Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma y Zoviet France lo dejaron libre y cabalgaron sobre él. Annette Krebs y Wenceslau Guarro proyectaron el ruido en la arquitectura de la Iglesia de Santa Maria, desmaterializándolo y volviéndolo etéreo. El impresionante concierto de Charles Hayward confirmó que éste era un LEM de bateristas geniales (ahí estuvieron el especialísimo concierto de Peruch’os o el de los minuciosos Radian para confirmarlo). También hubo espacio para los descubrimientos, como el excitante nuevo proyecto de los veteranos Nuno Rebelo i Anna Subirana, la sugerente propuesta de los emergentes Turing Tarpit.¡ y los primeros pasos de Macrobukkake. Así hasta 25 conciertos, y algo más que conciertos, porque las experiencias audio-olfativo-gustativas de Vinfonies y Àgape dotaron al LEM de sinestesia y en el Museo Marítimo, con Berta Puigdemasa, asistimos a un increíble concierto de arpa y tormenta para arquitectura gótica industrial. Así de intenso ha sido el LEM 2013.

El equipo de Gràcia Territori Sonor quiere ofrecer el éxito de esta edición a los artistas, a los espacios que nos han acogido, a todos aquellos que colaboran en este proyecto y a los que nos han prestado su ayuda voluntaria y sobre todo al público que fielmente nos ha apoyado día tras día. Sin ellos, el LEM no hubiera sido posible.

LEM3

ENGLISH
THREE WEEKS OF SUGGESTIVE MUSIC AND FANTASTIC CONCERTS

Various themes marked this edition of LEM 2013:  the homage Joan Saura musician and composer prematurely lost; the commemoration of the centenary of the publication of Luigi Russolo’s Arte dei Rumori; the close attention to the local experimental scene; the investigation of the relationship between music and gastronomy; improvisation; the attention to today’s industrial music and the proof that there are legends which are very much alive and can leave us with goosebumps. This year’s image of the festival, designed by Marc O’Callaghan suggested the variety and energy of it’s contents.

Putan Club, Tiger Menja Zebra and Cut Hands were devastating. Setsfree, Aceite de Perro and Sei Miguel Unit Core were exploratory. Altaba / Egea / Madau sought beauty and attained it. Coàgul and Puce Mary, sought to dominate noise with their words. Others such as Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma and Zoviet France let it run free and rode upon it. Annette Krebs and Wenceslau Guarro projected noise on the architecture of the Santa Maria church, de-materialising it and making it ethereal. Charles Hayward’s impressive concert confirmed that this year was a year of incredible drummers (as we saw in Perucho’s extra special concert or with the meticulous Radian). There was also a space for discovery, such as the exciting new project of veterans Nuno Rebel·lo and Anna Subirana, the suggestive proposal of the emerging Turing Tarpit or Macrobukkake‘s first steps. And all this through 25 concerts, and beyond concerts as the audio-olfactory-gustatory experiences of Vinfonies and Àgape provided LEM with synaesthesia and we were also treated to a harp and storm concert for industrial gothic arquitecture at the Maritime Museum courtesy of Berta Puigdemasa. That is just how intense LEM 2013 has been.

Gràcia Territori Sonor’s team would like to award the success of this edition to the artists, the venues that received us and all those that collaborate on this project and that have helped us voluntarily, and especially the public, which has supported us faithfully day after day. Without you, LEM would not have been possible.
cinocefal_2Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

TURING TARPIT / C-UTTER / CUT HANDS

21 Oct

12_LEM_19oct_Turning Tarpit + C-UTTER + Cut Hands_03

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
La nit de cloenda del LEM 2013 del passat dissabte 19 d’octubre va reunir tres propostes heterogènees i ben diferents que en certa manera van recórrer les moltes òptiques de l’experimentació musical: post-rock, sorollisme, electrònica, psicodèlia, textures i atmosferes, orgia rítmica, primitivisme… Per obrir, vam comptar amb una banda jove com Turing Tarpit que, no obstant, va demostrar ser molt “veterana” amb el seu repertori inspirat en el jazz més malaltís, el post-rock i la psicodèlia. Els va seguir C-Utter, banda prou renombrada en la música experimental que poseeix un curiós discurs sorollista però alhora molt atmosfèric. Més agresius en l’exposició i la concepció de la seva música que en el so, C-Utter practica una sort de mantras post-moderns on el violí modificat i l’electrònica encaixen a la perfecció per abduïr-nos i transportar a tot el qui es deixi fins a galaxies molt llunyanes. I per tancar la nit, Cut Hands, el projecte de William Bennett post-Whitehouse que va entrar a la programació a última hora però va donar una lliçó de com casar la rica tradició (poli)rítmica africana amb els sons electrònics del segle XXI i va aportar una visió molt festiva i optimista sense deixar de passejar-se pels límits de la música, creuant la frontera amb risc cap a un país nou, exòtic i que venia molt de gust visitar.

12_LEM_19oct_Turning Tarpit + C-UTTER + Cut Hands_09

CASTELLANO
La noche de clausura del LEM 2013 del pasado sábado 19 de octubre reunió tres propuesta heterogéneas y bien distintas que en cierto modo recorrieron las muchas ópticas de la experimentación musical: post-rock, ruidismo, electrónica, psicodelia, texturas y atmósferas, orgía rítmica, primitivismo… Para abrir, contamos con una banda joven como Turing Tarpit que, no obstante, demostró ser muy  “veterana” con su repertorio inspirado en el jazz más enfermizo, el post-rock y la psicodelia. Les siguió C-Utter, banda suficientemente renombrada en la música experimental poseedora de un curioso discurso ruidista pero a la vez atmosférico. Más agresivos en la exposición y la concepción de su música que en el sonido, C-Utter practica una suerte de mantras posmodernos donde el violín modificado y la electrónica encajan perfectamente para abducirnos y transportar al que se deje hasta galaxias muy lejanas. Y para cerrar la noche, Cut Hands, el proyecto de William Bennett post-Whitehouse que entró en la programación a última hora pero que dio una lección de cómo casa la rica tradición (poli)rítmica africana con los sonidos electrónicos del siglo XXI y aportó una visión muy festiva y optimista sin dejar de pasearse por los límites de la música, cruzando la frontera con riesgo hacia un país nuevo, exótico y que apetecía visitar.

12_LEM_19oct_Turning Tarpit + C-UTTER + Cut Hands_11

ENGLISH
LEM 2013’s closing night on saturday october the 19th got together three heterogeneous and varied musical proposals that somehow went over the many viewpoints of musical experimentation: post-rock, noise, electronics, psiquedelia, textures and atmospheres, rhythmycal orgy, primitivism… As opening show, a young band as Turing Tarpit that, however, demostrated to be really “veteran” with a repertoire inspired in sickest jazz, post-rock and psiquedelia. C-Utter, a well renowned band in musical experimentation and owner of a curious noisy but atmospheric speech, followed them. More agressive on exposition and their conception of music than in sound, C-Utter plays a kind of postmodern mantras where the modified violín and electronics perfectly matches up to abduct whoever wanted to, to very far galaxies. And as closing show, Cut Hands, William Bennett‘s post-Whitehouse project who entered the program at last but giving a lesson on how the rich african (poli)rhtyhmic tradion joins with XXI century electronics, and provided a festive and optimistic view running along the musical limits, crossing the border to a new and exotic country that we all feel like to visit.

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

VINFONIES / ANNETTE KREBS & WENCESLAU GUARRO

19 Oct

11_LEM_18oct_Vinfonies_06

CATALÀ [castellano más abajo, english below]
Per segon any, el projecte Vinfonies i el Festival LEM es donàven de la mà (per primer any, com a part de la programació del Festival) per unir la cultura del vi amb la cultura de la música en un espectacle molt suggerent per als assistents, ahir divendres 18 d’octubre en un espai tan adeqüat com el refectori del Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia. No cal ser expert en vi ni expert en música per gaudir de la combinació dels dos elements a cegues, i deixant que el tast, l’oïda i l’olfacte fessin la resta. Aquesta en va ser la sensació general. Les peces de Javier Navarrete, Susana López, Rafa Zaragoza, Ignacio Lois i Albert Guitart composades expresament per aquesta experiència vinícolo-musical van ser molt celebrades. Un cop acabdes les dues sessions de Vinfonies ens vam traslladar a l’Església de Santa Maria de Gràcia per endinsar-nos en una altra litúrgia: la improvisació. Annette Krebs és una compositora i improvisadora electroacústica alemanya, i Wenceslau Guarro és un organista i improvisador també que van tenir la feliç idea de sumar esforços des de dues òptiques tan radicalment diferents, per oferir un espectacle irrepetible en un espai únic com és una esglesia (la de Santa Maria de Gràcia, en aquest cas). El resultat va ser realment corprenedor, fins i tot místic. L’esperit celestial de l’orgue de tubs que tocava Guarro i els sons multiformes i atmosfèrics de Krebs van entendre’s a la perfecció per crear unes textures sonores envolvents, evocatives i d’una gran puresa.

11_LEM_18oct_Annette Krebs+Wenceslau Guarro_01  11_LEM_18oct_Annette Krebs+Wenceslau Guarro_02

 CASTELLANO
Por segundo año consecutivo, el proyecto Vinfonies y el Festival LEM se daban la mano (por vez primera como parte de la progarmación del Festival) para unir la cultura del vino y la cultura de la música, en un espectáculo muy sugeretne para los asistentes, ayer viernes 18 de octubre en un espacio tan adecuado como el refectorio del Claustro de Sant Felip Neri de Gràcia. No es necesario ser experto en vinos ni experto en música para disfrutar la combinación de ambos elementos a ciegas, dejando que el gusto, el oído i el olfato hicieran el resto. Esta fue la sensación general. Las piezas de Javier Navarrete, Susana López, Rafa Zaragoza, Ignacio Lois y Albert Guitart compuestas expresamente para esta experiencia vinícola-musical fueron muy celebradas. Una vez terminadas las dos sesiones de Vinfonies, nos trasladamos a la Iglesia de Santa Maria de Gràcia per sumergirnos en otra liturgia: la improvisación. Annette Krebs es una compositora e improvisadora alemana, y Wenceslau Guarro es un organista e improvisador también que tuvieron la feliz idea de sumar esfuerzos desde dos ópticas tan radicalmente distintas para ofrecer un espectáculo irrepetible en un entorno único com es una iglesia (la de Santa Maria de Gràcia, en este caso). El resultado fue realmente cautivador, incluso místico. El espíritu celestial del órgano de tubos que tocaba Guarro y los sonidos multiformes y atmosféricos de Krebs se entendieron a la perfección para crear unas texturas sonoras envolventes, evocativas y de una gran pureza.

ENGLISH
Por second year the project Vinfonies and LEM Festival joined their hands  (for the first time as a part of the Festival’s program) to mix wine culturre and musical culture in a very suggestive show for the audience, yesterday on friday october the 18th in so a suitable place as the refectory of Sant Felip Neri’s Cloister in Gràcia. It’s not necessary to be a wine expert or a music expert to enjoy the combination of both elements blindly, and lending the taste, the hearing and the smell do the rest. That was the main feeling. The compositions of  Javier Navarrete, Susana López, Rafa Zaragoza, Ignacio Lois and Albert Guitart, expressly composed for this wine-musical experience, where very delighted. Once the second round fo Vinfonies ended, we went tyo Santa Maria de Gràci’s Church to dive on another liturgy: the improvisation. Annette Krebs is a german composer and electro-acoustic improviser, and Wenceslau Guarro is an organist an improviser too taht had so great idea sucha as join togehter from so a radical different point of view and offer a unique show in a unique place as a church (those of Santa Maria de Gràcia). The result was captivating, even mystic. The heavenly spirit of pipe organ played by Guarro and the multiform and atmosferic sounds by Krebs got perfectly on to create  surrounding, evocative textures of great purity.

11_LEM_18oct_Annette Krebs+Wenceslau Guarro_03

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

LEM 2013: Cloenda / Clausura / Closing night !

19 Oct

CUT HANDS

cut_hands

+

C-UTTER

c_utter

+

TURING TARPIT

turing_tarpit

dissabte / sábado / saturday

19 octubre, 21 h

La Fontana

Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 8 €  (3 concerts)

CATALÀ [castellano más abajo, english below]

Un projecte fortament inspirat per la fascinació de William Bennett pel vudú haitià, que desplega la percussió centrafricana de noves maneres radicals i genera un so intens inigualat en la seva intensitat física i emocional. El nom procedeix del títol de la cançó “Cut Hands Has The Solution”, del seu projecte original Whitehouse. Cut Hands debuta el 2011, amb el críticament aclamat, i supervendes, Afro Noise I, àlbum que va ser seguit per Black Mamba, publicat per Blackest Ever Black el 2012, i l’increïble Madwoman el 2013, publicat per Downwards. La imatge, l’estètica i el disseny de Cut Hands els proporciona l’artista de símbols vévé Mimsy DeBlois, i les seves sorprenents pintures apareixen a les cobertes i cartells de Cut Hands. La música de Cut Hands també ha aparegut a moltes pel·lícules incloent-hi Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), la pel·lícula d’Snoop Dogg Reincarnated (2012), i Glastonbury, de Julien Temple (2012).

Ara hem de preparar-nos per a un descens als inferns. Ens guiaran Kike i Riegla, també coneguts com a C-Utter, armats de violí, electrònica, micros de contacte, atuells metàl·lics diversos i veus agòniques. Ells mateixos es defineixen com un encreuament entre l’escola industrial de Einstürzende Neubauten i l’essència DIY de l’anarcopunk de Crass. Alhora que revolucionaris i subversius, els seus concerts són un ritual. C-Utter fan un aquelarre de guerrilla, cru i refinat al mateix temps, ple de matisos. Vam poder comprovar-ho en la seva mesmèrica actuació al LEM-Emanacions del 2011, on ens van presentar la seva adaptació particular de l’obra Fuego en Castilla del surrealista Val Del Omar.

Una de les millors raons per passar per qualsevol concert del LEM és esperar l’inesperat. Per la nit de cloenda de la present edició del dispositiu LEM, tenim com a primer plat un descobriment recent de l’escena exploratòria local: Turing Tarpit. Partint d’un nom que uneix a tots dos en el seu gust per l’electrònica més geek (malgrat sigui un llenguatge de programació), per a Ramon Casamajó i Ferran Gavín (trompeta, guitarra i electrònica), que tenen experiència en formacions més convencionals com Hitabaldaäs i Nordkapp, aquesta és la vàlvula de fuita per treure el fre al seu gust per la creació lliure, la improvisació i l’electrònica experimental. El seu discurs de paisatges flotants i al·lucinògens es barreja amb blocs sorollistes de forma natural i sorprenent.

CASTELLANO

Un proyecto fuertemente inspirado por la fascinación de William Bennett por el vudú haitiano, que despliega la percusión centroafricana de nuevas maneras radicales y genera un sonido intenso inigualado en su intensidad física y emocional. El nombre procede del título de la canción “Cut Hands Has The Solution”, de su proyecto original Whitehouse. Cut Hands debuta el 2011, con el críticamente aclamado, y superventas, Afro Noise I, álbum que fue seguido por Black Mamba, publicado por Blackest Ever Black el 2012, y el increíble Madwoman el 2013, publicado por Downwards. La imagen, la estética y el diseño de Cut Hands los proporciona la artista de símbolos vevé Mimsy DeBlois, y sus sorprendentes pinturas aparecen en las cubiertas y carteles de Cut Hands. La música de Cut Hands también ha aparecido en muchas películas incluyendo Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), la película de Snoop Dogg Reincarnated (2012), y Glastonbury, de Julien Temple (2012).

Ahora nos tenemos que preparar para un descenso a los infiernos. Nos guiarán Kike y Riegla, también conocidos como C-Utter,  armados de violín, electrónica, micros de contacto, cacharros metálicos varios y voces agónicas. Ellos mismos se definen como un cruce entre la escuela industrial de Einstürzende Neubauten y la esencia DIY del anarcopunk de Crass. Añadamos que, a la vez que revolucionarios y subversivos, sus conciertos son un ritual. C-Utter hacen un aquelarre de guerrilla, crudo y refinado al mismo tiempo, lleno de matices. Pudimos comprobarlo en su mesmerizante actuación en el LEM-Emanacions del 2011, donde nos presentaron su particular adaptación de la obra Fuego en Castilla del surrealista Val Del Omar.

Una de las mejores razones para pasarse por cualquier concierto del LEM es esperar lo inesperado. Para la noche de clausura de la presente edición del dispositivo LEM, tenemos como primer plato un descubrimiento reciente de la escena exploratoria local: Turing Tarpit. Partiendo de un nombre que une a ambos en su gusto por la electrónica más geek, no obstante sea un lenguaje de programación,  para Ramon Casamajó i Ferran Gavín  (trompeta, guitarra i electrónica), que tienen experiencia en formaciones más convencionales como Hitabaldaäs i Nordkapp, esta es la válvula de escape para dar rienda suelta a su gusto por la creación libre, la improvisación y la electrónica experimental. Su discurso de paisajes flotantes y alucinógenos se entremezcla con bloques ruidistas de forma natural y sorpresiva.

ENGLISH

A project heavily inspired by William Bennett‘s fascination for Haitian vaudou, deploying Central African percussion in radical new ways, generating an intense sound unrivalled in its physical and emotional intensity. The name was derived  from the song “Cut Hands Has The Solution” by his original Whitehouse project. 2011 marked the Cut Hands debut release, the critically acclaimed and best- selling Afro Noise I album, since followed by Black Mamba on Blackest Ever Black in 2012, and 2013’s incredible Madwoman on Downwards. The distinctive Cut  Hands art aesthetic and design is provided by vévé artist Mimsy DeBlois, whose amazing paintings feature on several Cut Hands covers and live posters. Cut Hands music has also featured in many films including Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), Snoop Dogg‘s movie Reincarnated (2012), and Julien Temple‘s Glastonbury (2012).

For this show we’ll have to prepare for a descent to hell. We’ll be guided through them by Kike and Riegla, also known as C-Utter, armed with a violin, electronics, contact mics, assorted metallic objects and anguished voices. They define themselves as a cross between the Einstürzende Neubauten industrial school and the DIY anarcho-punk essence of Crass. We should add that besides being revolutionary and subversive, their concerts are truly a ritual. C-Utter make a guerrilla sabbat- raw and refined at the same time- full of details. We experienced it in the flesh at their mesmerizing show in LEM Emanacions 2011, where they presented us their particular adaptation of Val del Omar’s surreal work, Fuego en Castilla, from their vinyl split with Electrozombies.

One of the best reasons to attend any LEM concert is that one can expect the unexpected. For the closing day of this present edition we have for starters a recent discovery of the local exploratory scene: Turing Tarpit. With a name that hints their passion for the geekiest information technology- it’s the name of a programming language- for Ramon Casamajó and Ferran Gavin (trumpet, guitar and electronics) who have experience in more conventional formations like Hitabaldaäs and Nordapp, this is their outlet for their love for free creativity, improvisation and experimental electronics. Their aesthetic runs through floating and trippy landscapes mixed with blocks of noise in a natural and surprising way.