Tag Archives: LEM 2017

LEM 2017: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

23 Oct
SIS ACCIONS LA QUARTA SETMANA DEL LEM / SEIS ACCIONES LA CUARTA SEMANA DEL LEM / SIX ACTIONS THE FOURTH WEEK OF THE LEM:

FLOY KROUCHI + RAYO-60 – ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM – FEDERICO FENU – INIRE – WARP TRIODJ DE LA MUERTE…

FLOY KROUCHI + RAYO-60 (Paris/Barcelona)

Dimecres 25 d’octubre / Miércoles 25 de 0ctubre / Wednesday 25th October

20 h

GTS

C/ Igualada, 10

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

taquilla inversa / donations at the end of the action

foto Floy @ Isabelle Planche

Floy Krouchi, artista resident del LEM 2017, va obrir el LEM 2016 amb els seus magnífics Bass Holograms: un seguit de motius centrats en l’ús dels sons més greus del baix i en la recreació de les freqüències inaudibles d’aquest instrument. Krouchi ha presentat les seves originals propostes en països com França, Alemanya, Holanda, la Xina i els EUA. La baixista francesa torna ara al Dispositiu LEM en companyia de Rayo-60, l’alter ego de l’explorador de sons Ánder Agudo. L’artista donostiarra treballa en l’evocació de cançons a partir de la manipulació, la repetició i el sampling. El seu objectiu és crear una música propera a l’ambient i el drone, preciosista i embolcallada en múltiples textures. Krouchi i Rayo-60, dos mestres de l’abstracció sonora, uniran forces en un encontre d’alta volada.

Floy Krouchi, artista residente del LEM 2017, abrió el LEM 2016 con sus magníficos Bass Holograms: una serie de motivos basados en los sonidos más graves y las frecuencias inaudibles del bajo. Krouchi ha presentado sus propuestas en países como Francia, Alemania, Holanda, China y EEUU. La bajista francesa vuelve ahora al Dispositivo LEM en compañía de Rayo60, alter ego del explorador de sonidos Ánder Agudo. El artista donostiarra trabaja en la evocación de canciones a partir de la manipulación, la repetición y el sampling. Su objetivo es crear una música cercana al ambient y al drone, preciosista y envuelta en múltiples texturas. Krouchi y Rayo-60, dos maestros de la abstracción sonora, unirán fuerzas en un encuentro de altos vuelos.

Floy Krouchi, the LEM 2017 resident artist, opened the LEM 2016 with her superb Bass Holograms: a series of motifs based upon the bass lower sounds and inaudible frequencies. Krouchi has presented her proposals in countries such as France, Germany, Holland, China and EEUU. The French bassist returns to the LEM along with Rayo-60, the alter ego of the sound explorer Ánder Agudo. The artist from Donosti works on the evocation of songs by means of manipulation, repetition and sampling. His aim is to create music close to the ambient and drone, a precious music wrapped in multiple textures. Krouchi and Rayo-60, two masters of sound abstraction, will unite their forces in a high-flying encounter.


“ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM”

Projecció del documental de / Proyección del documental de / Projection of the documentary by

MARTÍ SANS (Barcelona)

Dijous 26 d’octubre / Jueves 26 de 0ctubre / Thursday 26th October

17 h

Filmoteca de Catalunya (Sala Chomón)

Plaça de Salvador Seguí, 1-9

4 € /3 € (reduïda)

El bateria i compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fou una de les figures més rellevants de les músiques d’avantguarda a Catalunya. Va ser un dels introductors del free jazz a l’escena barcelonina amb les bandes Perucho’s i Baf als 70, i posteriorment amb propostes com Tropopausa i Koniec. Compromès amb la innovació i l’experimentació sonora, Perucho va posar el seu extraordinari talent al servei de propostes com ara Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, a banda de publicar diferents treballs en solitari. Dirigit per Martí Sans, el documental Oriol Perucho, in Memoriam és un emocionat homenatge a la figura d’aquest músic irrepetible, amb declaracions d’Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba i Pep Pascual, entre d’altres.

El batería y compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fue una de las figuras más relevantes de las músicas de vanguardia en Cataluña. Fue uno de los introductores del free jazz en Barcelona con bandas como Perucho’s, Baf, Tropopausa y Koniec. Comprometido con la innovación y la experimentación sonora, Perucho puso su extraordinario talento al servicio de propuestas como Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, además de publicar diferentes trabajos en solitario. Dirigido por Martí Sans, Oriol Perucho, in Memoriam es un emocionado homenaje a la figura de este músico irrepetible, con declaraciones de Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba y Pep Pascual, entre otros.

Drummer and composer Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) was one of the most relevant leading figures of avant-garde music in Catalonia. He was one of the introducers of free jazz in Barcelona with bands such as Perucho’s, Baf, Tropopausa and Koniec. Committed with sound innovation and experimentation, Perucho put his extraordinary talent at the service of projects such as Moisés Moisés, Les Anciens or Pascal Comelade’s Bel Canto Orchestra in addition to his own solo works. Directed by Martí Sans, Oriol Perucho, in Memoriam is a moving homage to the figure of this unique musician with appearances by Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba and Pep Pascual, among others.


FEDERICO FENU (Oristano)

SOCIOPATIE
INTERCANVI AMB EL FESTIVAL SIGNAL
INTERCAMBIO CON EL FESTIVAL SIGNAL
EXCHANGE WITH THE FESTIVAL SIGNAL

Divendres 27 d’octubre / Viernes 27 de 0ctubre / Friday 27th October

21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

De la província d’Oristano (Sardenya), arriba el multiinstrumentista Federico Fenu, un músic que defineix la seva formació com a “clàssica” —graduat en trombó— i “antiacadèmica” —es va foguejar fent de guitarrista de blues—. Fenu atresora una llarga trajectòria en àmbits tan diversos com el jazz, la clàssica, el blues, el swing i l’electrònica. Al LEM descobrirem el seu vessant experimental. Amant del minimalisme, la lliure improvisació i el drone, Fenu ens oferirà un seguit de solos amb trombó, efectes electrònics i diversos teclats. Sociopatie, el nom d’aquesta proposta, és una evocació de l’illa de Sardenya, de la seva abrupta natura, del caràcter lisèrgic dels seus vents. “El trombó es converteix llavors en un ocell palustre i enfonsa les seves potes llargues en el suau fang de so,” diu.

De la provincia de Oristano (Cerdeña), llega el multiinstrumentista Federico Fenu, músico que define su formación como “clásica” —graduado en trombón— y “antiacadémica” —se curtió como guitarrista de blues—. Fenu atesora una larga trayectoria en ámbitos como el jazz, la clásica, el blues, el swing y la electrónica. En el LEM descubriremos su vertiente experimental. Amante del minimalismo, la libre improvisación y el drone, Fenu nos ofrecerá una serie de solos con trombón, efectos electrónicos y teclados. Sociopatie es una evocación de la isla de Cerdeña, de su abrupta naturaleza, del carácter lisérgico de sus vientos. “El trombón se convierte entonces en un pájaro palustre y hunde sus largas patas en suave fango del sonido,” dice.

Federico Fenu comes from the Oristano province (Sardinia). Multi-instrumentalist, this musician defines his education as “academic —degree in trombone— and anti-academic —he tempered as a blues guitar player—. Fenu amasses a long career in fields such as jazz, classical music, blues, swing and electronics. At the LEM, we will discover his experimental side. Lover of minimalism, free improvisation and drone, Fenu will offer a series of trombone solos with electronic effects and keyboards. Sociopatie is an evocation of the island of Sardinia, of its abrupt nature, of the lysergic character of its winds. “The trombone turns into a waterbird and it sinks its long legs into the smooth mud of sound” he says.


INIRE (Legnica)

TRANSCAPE DISTURBANCES
INTERCANVI AMB EL FESTIVAL INTERMEDIALE
INTERCAMBIO CON EL FESTIVAL INTERMEDIALE
EXCHANGE WITH THE FESTIVAL INTERMEDIALE

Divendres 27 d’octubre / Viernes 27 de 0ctubre / Friday 27th October

22 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

Inire és un duo format per Krzysztof Pawlik i Małgorzata Dancewicz. El seu treball està basat en les interaccions dinàmiques entre so i imatge. INIRE combina la composició tradicional amb la improvisació, l’enregistrament, el mastering i la reproducció musical. Les seves creacions, que anteriorment se centraven en les formes de composició contextual, actualment estan més enfocades a explorar els límits formals de l’art sonor, els enregistraments de camp, el collage musical i l’electroacústica en sentit ampli. Transcape Disturbances és el projecte que INIRE portarà al LEM, en el qual els principals instruments que utilitzen són sistemes modulars d’àudio i vídeo, controlats per tensió. Les imatges i els sons creen aquí estructures intenses, interactuant i penetrant l’un en l’altre d’una manera activa.

Inire es un dúo formado por Krzysztof Pawlik y Małgorzata Dancewicz, cuyo trabajo se basa en las interacciones dinámicas entre sonido e imagen. INIRE combina la composición tradicional con la improvisación, la grabación, el mastering y la reproducción musical. Sus creaciones, anteriormente centradas en las formas de composición contextual, están actualmente más enfocadas a explorar los límites formales del arte sonoro, las grabaciones de campo, el collage musical y la electroacústica en sentido amplio. Transcape Disturbances es el proyecto que INIRE traerá al LEM, en el cual los principales instrumentos utilizados son sistemas modulares de audio y vídeo, controlados por tensión. Imagen y sonido crean aquí estructuras intensas, interactuando y penetrando el uno en el otro de una manera activa.

Inire is a duo formed by Krzysztof Pawlik and Małgorzata Dancewicz, whose performances are based on dynamic interactions between sound and image. They blend the traditional way of composing with improvisation, recording, mastering and music reproduction. INIRES’s works, once focused on the ways of contextual composing, is now more focused on exploring the formal boundaries of sound art, field recordings, musical collage and broadly understood electroacoustics. Transcape Disturbances is the project that INIRE will bring to the LEM, in which the main instruments they use are modular, voltage-controlled, audio and video systems. Pictures and sounds develop here intense structures, while interacting and permeating each other in an active way.

LOGO IAM-CULTURE 2016 EN black POWERED BY.jpg


WARP TRIO (New York City)

Dissabte 28 d’octubre / Sábado 28 de 0ctubre / Saturday 28th October

22 h

Barcelona Pipa Club

C/ Santa Eulàlia, 21

7 €

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (violoncel) i Josh Henderson (violí) conformen aquest trio a cavall de diferents gèneres, com per exemple la música de cambra i el rock —“no som el típic trio de piano” adverteixen—. Warp Trio cerca els límits de les estructures formals i ho fa jugant amb l’eclecticisme, el ritme, l’energia, la improvisació, la utilització ocasional de l’electrònica; o amb col·laboracions inèdites i la reinterpretació de melodies del repertori clàssic. Per si fos poc, en ocasió de la gira europea que els durà al LEM, vindran acompanyats pel 4rt membre de la banda: el brillant bateria Rick Martínez. Tot plegat conforma una olla sonora que la crítica nord-americana ha definit com a “un grup talentós que exemplifica la superació de la música contemporània.” Brillant final de LEM.

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (chelo) y Josh Henderson (violín) forman este trío a caballo de géneros como la música de cámara y el rock —“no somos el típico trío de piano” advierten—. Warp Trio busca los límites de las estructuras formales jugando con el eclecticismo, el ritmo, la energía, la improvisación, la utilización ocasional de la electrónica y la reinterpretación de melodías clásicas. Por si fuera poco, con ocasión de la gira europea que los traerá al LEM, vendrán acompañados por el 4º miembro de la banda: el brillante batería Rick Martínez. Todo ello conforma un puchero sonoro que la crítica estadounidense ha definido como “un grupo talentoso que ejemplifica la superación de la música contemporánea.” Brillante final de LEM.

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (cello) and Josh Henderson (violin) form this trio moving between styles such as chamber music and rock —“not your average piano trio” they warn­­—. Warp Trio searches the limits of formal structures by playing with eclecticism, rhythm, energy, improvisation, occasional use of electronics and the re-interpretation of standard tunes. And as if that weren’t enough, at the occasion of the European tour that will bring them to the LEM, they will come along with the 4th member of the band: the brilliant drummer Rick Martínez. All of these shapes a sound stew that American critics have defined as “a talented group that exemplifies the overcoming of contemporary music”. Brilliant closing of the LEM.


DJ DE LA MUERTE (Santiago de Compostela / Tron)

Dissabte 28 d’octubre / Sábado 28 de 0ctubre / Saturday 28th October

0:30 h

Grog

Torrent de l’Olla 134

FESTA DE CLOENDA
FIESTA DE CLAUSURA
CLOSING FEST

entrada lliure / free entrance

“Això no és moure’s, és ser mogut” diu el gallec Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una gravació d’una actuació seva al LEM 2009 amb el nom artístic de Néboa. Artesà del circuit-bending, és a dir, de la transformació d’aparells electrònics de baix voltatge en instruments musicals o, si més no, sorollosos, Álvarez ha engegat multitud de projectes, com ara el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En aquesta ocasió, i com tantes vegades ha fet en la nit contracultural barcelonina, Dj de la Muerte farà de mestre/monstre de cerimònies punxa-discs a la festa de cloenda del LEM 2017 i vés a saber per quines sinuositats d’una dimensió desconeguda per tots tret d’ell mateix ens durà. Moltes coses es mouran, siguin peus, esquelets sencers o copes fosforescents.

“Esto no es moverse, es ser movido” dice Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una grabación de una actuación en el LEM 2009 con el nombre artístico de Néboa. Artesano del circuit-bending, es decir, de la transformación de aparatos electrónicos en instrumentos musicales o, al menos, ruidosos, Álvarez ha activado multitud de proyectos, como el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En esta ocasión, y como tantas veces ha hecho en la noche contracultural barcelonesa, Dj de la Muerte hará de maestro/monstruo de ceremonias pincha-discos en la fiesta de clausura del LEM y vete tú a saber por qué recovecos de una dimensión desconocida para todos menos para él nos llevará. Muchas cosas se moverán, ya sean pies, esqueletos enteros o copas fosforescentes.

“This is not dancing, is to be danced” says Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, in a recording of a performance at the LEM 2009 under the name of Néboa. Craftsman of circuit-bending, that is, of the transformation of low-voltage electronic devices in musical instruments, or at least in noisy instruments, Álvarez has triggered a number of projects such as the Dúo Cobra, Fluzo or La Follable. At this occasion, like many other times in the contra-cultural nights of Barcelona, Dj de la Muerte will be the DJ master/monster of ceremonies at the closing party of the LEM and who knows along what nooks of a dimension hidden to everybody except himself he will carry us. Many things will dance, feet, whole bodies or fluorescent drinks.

Advertisements

Crònica de la segona setmana / Crónica de la segunda semana / Chronicle of the second week

20 Oct

Tolv

Aquest afortunat encontre de dos músics de trajectòries ben diferents, com és el cas del guitarrista Jaime L. Pantaleón i el flautista Étienne Lecomte, està produint uns resultats magnífics. En la presentació del seu primer disc, Électrons Livres, a la Sedeta van plantejar un concert basat sobre tot en l’exploració dels entramats armònics dels dos instruments tractats amb efectes, i en un treball de contenció i alliberament d’una música en constant tensió, capaç de suggerir paisatges sonors d’estranya bellesa sempre al límit de l’explosió cromàtica.

Este afortunado encuentro de dos músicos de trayectorias tan distintas, como es el caso del guitarrista Jaime L. Pantaleón y el flautista Étienne Lecomte, está produciendo unos resultados magníficos. En la presentación de su primer disco, Électrons Libres, en La Sedeta plantearon un concierto basado sobre todo en la exploración de los entramados armónicos de los dos instrumentos tratados con efectos, y en un trabajo de contención y liberación de una música en constante tensión, capaz de sugerir paisajes sonoros de extraña belleza siempre al límite de la explosión cromática.

This happy encounter between two musicians of markedly different careers such a guitar player Jaime L. Pantaleón and flautist Étienne Lecomte, is producing excellent results. At the premiere of their first record, Électrons Libres, at La Sedeta they set up a concert mainly based upon the exploration of the harmonic webs of both effects-treated instruments as well as on a work of contention/release of a music in constant tension, capable of suggesting sound landscapes of a strange beauty always at the limit of chromatic explosion.

fotos: © Ernest Abentín

Nad Spiro

El treball de Rosa Arruti té prou personalitat com per ser tan inimitable com identificable. I d’això s’en diu estil propi. Hi ha unes atmosferes úniques en els universos de Nad Spiro. Potser algú diria que la seva música és idònia com a banda sonora per a un film de ciència-ficció però s’enganyaria: la música de Nad Spiro és en sí mateixa ciència-ficció. Arruti va presentar al LEM el seu nou disc, Sirius Signals, en el qual ha experimentat amb els enregistraments de ràdio, un element gens gratuit en la cerca de l’espectralitat del so que és marca de la casa.

El trabajo de Rosa Arruti tiene suficiente personalidad como para ser tan inimitable como identificable. Y a esto se le llama estilo propio. Hay unas atmósferas únicas en los universos de Nad Spiro. Quizás alguien diría que su música es idónea como banda sonora para un filme de ciencia ficción, pero se engañaría; la música de Nad Spiro es en sí misma ciencia ficción. Arruti presentó en el LEM su nuevo disco, Sirius Signals, en el cual ha experimentado con las grabaciones de radio, un elemento para nada gratuito en la búsqueda de la espectralidad del sonido que es marca de la casa.

Rosa Arruti’s work has enough personality to be considered both inimitable and identifiable. And this is called an own style. There are unique atmospheres within the universes of Nad Spiro. You may be tempted to say that her music is suitable for a science-fiction film soundtrack, but this would be deceiving yourself; Nad Spiro’s music is science-fiction in itself. Arruti presented her new album, Sirius Signals, at the LEM, in which she has experimented with radio recordings, a justified element in the search of the spectrality of sound, a hallmark.

fotos: © Ernest Abentín

Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana

La sessió de Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana va ser especialment electrònica però construida des d’una perspectiva molt més propera als conceptes de mantra i psalmòdia que no pas a l’abstracció de les gramàtiques electròniques, fins i tot en l’ús de la veu humana. Música giratòria i hipnòtica en una progressió perfectament mesurada amb etern retorn inclós. Un viatge interior cap a territoris ancestrals i profunds que tots compartim.

La sesión de Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana fue especialmente electrónica pero construida des de una perspectiva mucha más cercana a los conceptos de mantra y salmodia que a la abstracción de las gramáticas electrónicas, incluso en el uso de la voz humana. Música giratoria e hipnótica en una progresión perfectamente medida, eterno retorno incluido. Un viaje interior hacia territorios ancestrales y profundos que todos compartimos.

Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana’s session had a pronounced electronic character, but it was built from a perspective closer to the concepts of mantra and psalmody than to the grammar of electronics, even in the use of human voice. Gyratory and hypnotic music in a perfectly measured progression, with a go-back included. An inner trip to ancestral and deep territories that we all share.

 

fotos: © Ernest Abentín

Alenky

Són quasi les deu. El Conill Blanc té pressa per arribar a la seva lloriguera. El públic encuriosit del LEM el segueix i cau pel pou que va a parar l’Auditori Meier del MACBA. La música d’Alenky ens recorda el folk d’un país que no existeix. Mentrestant, el Barreter Boig Oriol Sauleda juga a escacs amb les paraules. Som al País de les Meravelles? Però què és aquest só? Humpty Dumpty? No, Hurdy Gurdy!

Son casi las diez. El Conejo Blanco tiene prisa por llegar a su madriguera. El público curioso del LEM lo sigue y cae por el agujero que va a parar el Auditorio Meier del MACBA. La música de Alenky nos recuerda al folk de un país que no existe. Mientras tanto, el Sombrerero Loco Oriol Sauleda juega al ajedrez con las palabras. ¿Estamos en el País de las Maravillas? Pero, ¿qué es este sonido? ¿Humpty Dumpty? No, ¡Hurdy Gurdy!

It is nearly ten o’clock. The White Rabbit is in a hurry to reach his burrow. The curious audience of the LEM follows him and falls down into a hole that leads to the MACBA’s Meier Auditorium. Alenky‘s music reminds us of a non-existent land’s folk music. Meanwhile, Mad Hatter Oriol Sauleda plays chess with the words. Is this Wonderland? But, what’s that sound? Humpty Dumpty? No, Hurdy Gurdy!

fotos: © Ernest Abentín

Big OK

Potència tronadora i música decibèlica, la dels Big OK, grup que va néixer a la molt bonica i tranquil·la localitat de Cardona. De Cardona al cor del Raval. Fan rock’n’roll, sí, però passat pel sedàs de la imprevisibilitat. Big OK són: Sara Fontán (violí i teclats), Edi Pou (bateria) i el gran Paul Fuster (guitarra i veu), que diu que “la vida és una caixa de mistos”. De mistos que s’encenen i no s’apaguen.

Potencia atronadora y música decibélica, la de los Big OK, grupo que nació en la muy bonita y tranquila localidad de Cardona. De Cardona en el corazón del Raval. Hacen rock’n’roll, sí, pero pasado por el tamiz de la imprevisibilidad. Son: Sara Fontán (violín y teclados), Edi Pou (batería y guitarra) y el gran Paul Fuster (guitarra y voz), quien dice que “la vida es una caja de cerillas”. De cerillas que se encienden y no se apagan.

Thunderous power and high-decibel music, that’s Big OK. This band was born in the pretty and quiet town of Cardona. From Cardona to the heart of Raval. They make rock’n’roll, that’s true, but always passed through the sieve of unpredictability. Big OK are: Sara Fontán (violin and keyboards), Edi Pou (drums) and the great Paul Fuster (guitar and voice), who says that “life is a matchbox”. Those matches that light up and do not extinguish.

fotos: © Ernest Abentín

Adriana Petit

L’Adriana és en la nostra escena una veu nova. També és un gresol de pràctiques sonores nascudes de l’incendi industrial-post-punk. Les fins ara escasses possibilitats de veure-la en directe i l’absència de discos publicats feien propícia l’expectació amb que el públic es va acostar al descobriment. Ningú no va quedar defraudat i vam assistir a un concert on el sintetitzador i la veu en temps real, sense pre-programació de cap tipus, ens explicaven un món tan personal com íntimament fosc.

Adriana es en nuestra escena una voz nueva. También es un crisol de prácticas sonoras nacidas del incendio industrial-post-punk. Las hasta ahora escasas posibilidades de verla en directo y la ausencia de discos publicados hacían propicia la expectación con que el público se acercó al descubrimiento. Nadie quedó defraudado y asistimos a un concierto donde el sintetizador y la voz en tiempo real, sin preprogramació de ningún tipo, nos explicaban un mundo tan personal como íntimamente oscuro.

Adriana is a new voice in our scene. She is a mosaic of sonic practices born out of the industrial-post-punk fire as well. The so far scarce opportunities of seeing her performing live and the lack of published records triggered the audience’s expectation for this discovery. Nobody was disappointed and we attended a concert where the synthesizer and the voice in real time, without any kind of pre-programming, were telling us a world as private as intimately dark.

fotos: © Ernest Abentín

The Legendary Pink Dots

I la llegenda va passar pel festival la nit del 14 d’octubre a l’Almo2bar. La banda d’Edward Ka-Spel i Phil Knight, un dels poderosos diamants que van cristal·litzar en l’explosió sonora de la dècada dels 80, va oferir un concert impecable amb un repàs a algunes de les seves cançons emblemàtiques, aquells petits himnes perversos, i van demostrar trobar-se en perfecta forma. Seguidors arribats de tot arreu van omplir la sala i van contribuir a la cerimònia única i multifacetada dels Legendary Pink Dots.

Y la leyenda pasó por el festival la noche del 14 de octubre al Almo2bar. La banda de Edward Ka-Spel y Phil Knight, uno de los poderosos diamantes que cristalizaron en la explosión sonora de la década de los 80, ofreció un concierto impecable con un repaso a algunas de sus canciones emblemáticas, aquellos pequeños himnos perversos, y demostraron encontrarse en perfecta forma. Seguidores llegados de todas partes llenaron la sala y contribuyeron a la ceremonia única y multifacetada de los Legendary Pink Dots.

And the legend finally crossed the festival during the night of October the 14th at the Almo2bar. The band leaded by Edward Ka-Spel and Phil Knight, one of the powerful diamonds that crystallised in the sonic explosion of the 80s, offered an impeccable concert with a review across some of their emblematic songs, those little evil anthems, and they demonstrated to be in top shape. Fans arrived from everywhere filled the venue and contributed to a unique and multifaceted ceremony by the Legendary Pink Dots.

fotos: © Ernest Abentín

Àgape: Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz

En la cita anual de l’Àgape assistim a un exercici de desordre i de plaer. Entropia, caos, paraula, so, sabor… Cuina, poesia i música treballen estretament per a que l’espectador tingui una experiència única. Aquest cop i, com sempre, a la Casa Almirall, els encarregats d’establir les connexions entre les seves respectives disciplines van ser Quim Díaz, Josep Pedrals i Roger Aixut (Cabosanroque). El públic va omplir la sala, va assistir a la lectura dels textos fundacionals de la ‘Patafísica i a un genial diàleg de Carles Hac Mor, va escoltar com sona la llum i va menjar espirals amb diferents procedències i mètodes de cocció, com ara mandongols i caraguilles a la cassola i ous al seu niu amb bufanda d’anxova. També vam poder assistir a una fascinant cursa de caragols bovers. Inoblidable.

En la cita anual del Ágape asistimos a un ejercicio de desorden y de placer. Entropía, caos, palabra, sonido, sabor… Cocina, poesía y música trabajan estrechamente para que el espectador tenga una experiencia única. Esta vez y, como siempre, en la Casa Almirall, los encargados de establecer las conexiones entre sus respectivas disciplinas fueron Quim Díaz, Josep Pedrals y Roger Aixut (Cabosanroque). El público llenó la sala, asistió a la lectura de los textos fundacionales de la ‘Patafísica y a un genial diálogo de Carles Hac Mor, escuchó como suena la luz y comió espirales con diferentes procedencias y métodos de cocción, como por ejemplo mandongoles y caraguillas a la cazuela y huevos a su nido con bufanda de anchoa. También pudimos asistir a una fascinante carrera de caracoles. Inolvidable.

During the yearly appointment of the Agape, we assisted to an exercise of disorder and pleasure. Entropy, chaos, word, sound, taste… Cooking, poetry and music work tight together in order to make this experience unique to the public. This time, and as usual at the Casa Almirall, those in charge of setting up the connections between their respective disciplines were Quim DíazJosep Pedrals and Roger Aixut (Cabosanroque). The audience filled the room, assisted to the reading of founding texts of ‘Pataphysics and to a brilliant dialogue by Carles Hac Mor, they listened to how the light sounds and eat spirals of diverse origins and cooking practices, such as, for example, “mandongoles and caraguillas” at the stew and eggs in their nest with an anchovy scarf. In addition, we could attend to a fascinating race of snails. Unforgettable.

fotos: © Ernest Abentín

LEM 2017: Crònica de la primera setmana / Crónica de la primera semana / Chronicle of the first week

17 Oct

Aldo Aranda

El 28 de setembre a les 13:00, el marimbista mexicà Aldo Aranda va oferir el concert inaugural del LEM 2017 al Cinemes Texas amb 4 peces d’alta volada. Les dues primeres, acompanyades d’efectes electrònics, projeccions i petits objectes van tenir un caire introspectiu i més aviat urbà mentre que en les dues darreres, amb marimba despullada, Aranda va tenir l’oportunitat de demostrar tot el seu immens virtuosisme i exquisida musicalitat. Un gran inici pel LEM!

El 28 de septiembre a las 13:00, el marimbista mejicano Aldo Aranda ofreció el concierto inaugural del LEM 2017 en los Cines Texas con 4 piezas de altura. Las dos primeras, acompañadas de efectos electrónicos, proyecciones y pequeños objetos, tuvieron un cariz introspectivo y más bien urbano mientras que en las dos últimas, con marimba desnuda, Aranda tuvo la oportunidad de demostrar todo su inmenso virtuosismo y exquisita musicalidad. ¡Un gran inicio para el LEM!

On September, the 28th, the Mexican marimba player Aldo Aranda offered the LEM 2017’s opening concert at the Cinemes Texas with 4 high-flying pieces. The first two pieces, accompanied by electronic effects, video and small objects, had an introspective and urban mood whereas the last two, played with the naked marimba, gave Aranda the opportunity to showing his enormous virtuosity and exquisite musicality. A great start for the LEM!

fotos: © Ernest Abentín

Truna y sus monstruos

L’ex-membre del “’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, va presentar un emocionant poema visual i sonor: “Truna y sus monstruos” a la seu de GTS. Així sortia de port el LEM 2017 que el divendres anterior havia celebrat la festa d’avarada del vaixell número 22 de la seva flota multidimensional. Màgia, humor, misticisme, instruments inversemblants, atmosfera de complicitat i, és clar, monstres, dels que destruïen les ciutats en les velles pel·lícules japoneses en blanc i negre. Pura poesia.

El ex-miembro del “’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, presentó un emocionante poema visual y sonoro: “Truna y sus monstruos” en la sede de GTS. Así salía de puerto el LEM 2017 que el viernes anterior había celebrado la fiesta de botadura del barco número 22 de su flota multidimensional. Magia, humor, misticismo, instrumentos inverosímiles, atmósfera de complicidad y, está claro, monstruos, de los que destruían las ciudades en las viejas películas japonesas en blanco y negro. Pura poesía.

The former member of the ”’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, performed an exciting visual and sound poem at the GTS headquarters: “Truna and its monsters”. This was how the LEM 2017 left port, one week after the 22nd ship of its multidimensional fleet had celebrated the launch party. Magic, humour, mysticism, unlikely instruments, an ambience of complicity and, of course, monsters, of the kind that destroyed cities in old Japanese black and white films. Pure poetry.

fotos: © Ernest Abentín

Iyari

El passat dijous 5, el característic so introspectiu de Josep Mateo va inundar de malenconia l’ambient de La Sonora de Gràcia, submergint l’audiència en un paisatge d’estructures amables i per moments fins i tot romàntiques. Una teranyina musical teixida amb les cordes de la seva guitarra, que va atrapar la sensibilitat dels assistents en aquest primer trajecte d’una interessant nit de contrastos.

El pasado jueves 5, el característico sonido introspectivo de Josep Mateo inundó de melancolía el ambiente de La Sonora de Gràcia, sumergiendo la audiencia en un paisaje de estructuras amables y por momentos incluso románticas. Una telaraña musical tejida con las cuerdas de su guitarra, que atrapó la sensibilidad de los asistentes en este primer trayecto de una interesante noche de contrastes.

Last Thursday 5th, the characteristic introspective sound of Josep Mateo flooded with melancholy the atmosphere of La Sonora de Gràcia and immersed the audience in a landscape of kind structures and at times even romantic. A musical web woven with the strings of his guitar, which caught the sensibility of the audience in this first journey of an interesting night of contrasts.

fotos: © Ernest Abentín

Discantus

Els afortunats que vam omplir la bonica sala de La Sonora de Gràcia el passat dia 5 d’octubre, vam assistir a una sessió d’improvisació memorable a càrrec d’Antonia Funes (cel·lo) i Marta Sainz (veu). L’actuació va esdevenir-se en perfecta simbiosi en que costava discernir qui produïa cada so. Sons com llampecs estripant la nit per cosir-la tot seguit entre silencis reconcentrats plens de significat. Bravo.

Los afortunados que llenamos la bonita sala de La Sonora de Gràcia el pasado día 5 de octubre, asistimos a una sesión de improvisación memorable a cargo de Antonia Funes (chelo) y Marta Sainz (voz). La actuación se tornó en perfecta simbiosis en la que costaba discernir quien producía cada sonido. Sonidos como relámpagos desgarrando la noche para coserla enseguida entre silencios reconcentrados llenos de significado. Bravo.

The lucky ones who filled the cute room of La Sonora de Gràcia last October the 5th assisted to a memorable improvisation session by Antonia Funes (cello) and Marta Sainz (voice). The performance turned into a perfect symbiosis where it was difficult to tell who was producing each sound. Sounds like lightnings tearing the night apart to suture it immediately between concentrated silences full of meaning. Bravo.

fotos: © Ernest Abentín

Les Mutants Maha

Es pot posar en crisi l’harmonia i la tonalitat des dels ortodoxos territoris de les músiques populars? La formació liderada per Guigou Chenevier, nom que associem immediatament a l’històric moviment Rock in Opposition, treballa en aquest escenari de risc. Música sensible i dura, enigmàtica i vital en els territoris de la imaginació sobre el domini instrumental. El concert al MACBA va ser una meravella.

¿Se puede poner en crisis la armonía y la tonalidad desde los ortodoxos territorios de las músicas populares? La formación liderada por Guigou Chenevier, nombre que asociamos inmediatamente al histórico movimiento Rock in Opposition, trabaja en este escenario de riesgo. Música sensible y dura, enigmática y vital en los territorios de la imaginación sobre el dominio instrumental. El concierto en el MACBA fue una maravilla.

Can the harmony and tonality of popular music orthodox areas fall into crisis? The group headed by Guigou Chenevier, wich name is automatically associated to the historical movement Rock in Opposition, works in this risk scenario. Sensitive and hard music, enigmatic and vital in the territories of imagination over the mastery of the technique. This concert at the MACBA was wonderful.

fotos: © Ernest Abentín

Deriva Ensemble

El treball de Josep Lluís Galiana en la direcció de col·lectius d’improvisació lliure no descarta els resultats emocionals. No és una direcció fèrria, sinó impregnada d’empatia mediterrània, libèrrima, sensual. El conjunt instrumental-vocal que es va reunir entorn del saxofonista i teòric valencià era veritablement singular i la deriva col·lectiva, una situació xamànica que fluctuava creant paisatges d’emocions i sensacions. Un plaer.

[Deriva Ensemble: Josep Lluís Galiana, saxo tenor i conducció. Mireia Tejero, saxo alt. Daria Volicky, Alfonso Pardo, Arturo Silveyra, Stephano Labarca, flauta. Sergi Sirvent, María Duran, Ramón Casamajó, trompeta. Josué Coloma, guitarra. Llapispanc, objectes. Josefina Rozenwasser, Sonia Escañuela, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda, veu. Joma, dibuix en directe.

El trabajo de Josep Lluís Galiana en la dirección de colectivos de improvisación libre no descarta los resultados emocionales. No es una dirección férrea, sino impregnada de empatía mediterránea, libérrima, sensual. El conjunto instrumental-vocal que se reunió en torno al saxofonista y teórico valenciano era verdaderamente singular y la deriva colectiva, una situación chamánica que fluctuaba creando paisajes de emociones y sensaciones. Un placer.

[Deriva Ensemble: Josep Lluís Galiana, saxo tenor y conducción. Mireia Tejero, saxo alto. Daria Volicky, Alfonso Pardo, Arturo Silveyra, Stephano Labarca, flauta. Sergi Sirvent, María Duran, Ramon Casamajó, trompeta. Josué Coloma, guitarra. Llapispanc, objetos. Josefina Rozenwasser, Sonia Escañuela, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda, voz. Joma, dibujo en directo.]

The work of Josep Lluís Galiana with free improvisation bands does not rule out the emotional results. His way of conducting is not rigid, but impregnated with Mediterranean, free, sensual empathy. The instrumental-vocal ensemble that assambled around the Valencian saxophonist and theorist was really unique, and the collective drift created a shamanic situation which fluctuated within emotional and sensory landscapes. A pleasure.

fotos: © Ernest Abentín

Núria Andorrà & Lê Quan Ninh

Lê Quan Ninh i Núria Andorrà, dos bombos d’orquestra i un conjunt d’adminicles per crear sons poc convencionals: fregaments dels platerets sobre cuirs o cops secs inesperats que produïen sonoritats majestuoses i dinàmiques captivadores, tot plegat en una cerimònia sonora molt particular. Música d’anada i tornada, d’intensitat creixent i decreixent. Un viatge hipnòtic a la deriva.

Lê Cuando Ninh y Núria Andorrà, dos bombos de orquesta y un conjunto de adminículos para crear sonidos poco convencionales: el roce de los platillos sobre cueros o golpes secos inesperados que producían sonoridades majestuosas y dinámicas cautivadoras, todo ello en una ceremonia sonora muy particular. Música de ida y vuelta, de intensidad creciente y decreciente. Un viaje hipnótico a la deriva.

Lê Cuando Ninh & Núria Andorrà, two orchestral bass drums and a set of gadgets to create unconventional sounds: the scratching of the cymbals on the leather drum head or unexpected beats that produced majestic sonorities and captivating dynamics, all this in a very special sound ceremony. Round trip music trip of increasing and decreasing intensity. A hypnotic journey adrift.

fotos: © Ernest Abentín

 

recorda / recuerda / remember

4 Oct

GTS_MORITZ

CATALÀ (CASTELLANO MÀS ABAJO) (ENGLISH BELOW)

 DES DEL 28 DE SETEMBRE

MORITZ I GRÀCIA TERRITORI SONOR ET CONVIDEN A UNA CERVESA 

SI RECULLS EL PROGRAMA DE MÀ AL PUNT D’INFORMACIÓ LEM 2017 I DIUS LA CLAU DE PAS…

PUNT D’INFORMACIÓ:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si demanes un programa del LEM i dius “L’obra d’art és un cocodril dissecat”(1)

et convidem a una Moritz (Una cervesa per persona. Existències limitades)


 CASTELLANO

DESDE EL 28 DE SEPTIEMBRE

MORITZ Y GRÀCIA TERRITORI SONOR TE INVITAN A UNA CERVEZA 

SI RECOGES EL PROGRAMA DE MANO EN EL PUNTO DE INFORMACIÓN LEM 2017 Y DICES LA CONTRASEÑA…

PUNTO DE INFORMACIÓN: 

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si pides un programa del LEM y dices “La obra de arte es un cocodrilo disecado”(1)

te invitamos a una Moritz (Una cerveza por persona. Existencias limitadas)


ENGLISH

FROM SEPTEMBER THE 28TH

MORITZ AND GRÀCIA TERRITORI SONOR INVITE YOU TO A BEER 

IF YOU PICK UP THE PROGRAMME AT THE LEM 2017 INFO POINT AND SAY THE PASSWORD…

INFO POINT:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

ask for a LEM programme and say “The work of art is a stuffed crocodile”(1)

then we’ll invite you to one Moritz (One beer per person. Limited stock)

(1) Alfred Jarry

LEM 2017 info point

27 Sep
CATALÀ (CASTELLANO MÀS ABAJO) (ENGLISH BELOW)

 A PARTIR DEL 28 DE SETEMBRE

MORITZ I GRÀCIA TERRITORI SONOR ET CONVIDEN A UNA CERVESA 

SI RECULLS EL PROGRAMA DE MÀ AL PUNT D’INFORMACIÓ LEM 2017 I DIUS LA CLAU DE PAS…

PUNT D’INFORMACIÓ:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si demanes un programa del LEM i dius “L’obra d’art és un cocodril dissecat”(1)et convidem a una Moritz (Una cervesa per persona. Existències limitades)


 CASTELLANO

A PARTIR DEL 28 DE SEPTIEMBRE

MORITZ Y GRÀCIA TERRITORI SONOR TE INVITAN A UNA CERVEZA 

SI RECOGES EL PROGRAMA DE MANO EN EL PUNTO DE INFORMACIÓN LEM 2017 Y DICES LA CONTRASEÑA…

PUNTO DE INFORMACIÓN: 

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

 si pides un programa del LEM y dices “La obra de arte es un cocodrilo disecado”(1), te invitamos a una Moritz (Una cerveza por persona. Existencias limitadas)


ENGLISH

FROM SEPTEMBER THE 28TH

MORITZ AND GRÀCIA TERRITORI SONOR INVITE YOU TO A BEER 

IF YOU PICK UP THE PROGRAMME AT THE LEM 2017 INFO POINT AND SAY THE PASSWORD…

INFO POINT:

llibreria Taifa

carrer Verdi, 12

Gràcia

ask for a LEM programme and say “The work of art is a stuffed crocodile”(1), then we’ll invite you to one Moritz (One beer per person. Limited stock)

(1) Alfred Jarry

+ LEM 2017…

18 Sep

LEM 2017

notícies / noticias / news

 

13

OCTUBRE / OCTUBRE / OCTOBER

BIG OK

Auditori Meyer / MACBA, 23h

El nou projecte de Paul Fuster, Edu Pou i Sara Fontán
El nuevo proyecto de Paul Fuster, Edu Pou y Sara Fontán
The new project of Paul Fuster, Edu Pou and Sara Fontán

28

OCTUBRE / OCTUBRE / OCTOBER

WARP TRIO

Barcelona Pipa Club, 22h

El darrer concert de la gira europea de WARP TRIO en la cloenda del LEM 2017
El último concierto de la gira europea de WARP TRIO en la clausura del LEM 2017
The last concert of WARP TRIO’s European tour at the LEM 2017 closing day

LEM 2017: més / más / more

14 Sep

LEM 2017

notícies / noticias / news

diumenge / domingo / sunday

8

OCTUBRE / OCTUBRE / OCTOBER
Casa Almirall, 13h
entrada lliure / entrada libre / free entrance

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS

l’experiència sinestèsica torna al LEM:
música, paraula i gastronomia
la experiencia sinestésica vuelve al LEM:
música, palabra y gastronomía
the synaesthetic experience is back to the LEM:
music, words and gastronomy

divendres / viernes / friday

27

OCTUBRE / OCTUBRE / OCTOBER
CC Convent de Sant Agustí, 21h
5€ 2 concerts
programa europeu d’intercanvis
programa europeo de intercambios
European exchange programme

Festival Signal (Cagliari – Sardenya)
FEDERICO FENU
Sociopatie

Festival Intermediale (Legnica – Polònia)
INIRE
Transcape Disturbances

LOGO IAM-CULTURE 2016 EN black POWERED BY.jpg