Tag Archives: LEM 2018

GRÀCIES A TOTS! GRACIAS A TODOS! THANKS TO YOU ALL!

8 Nov
EL LEM 2018 HA ACABAT. HA SIGUT UN MES EMOCIONANT. ENS VEIEM AL LEM 2019!
EL LEM 2018 HA TERMINADO. HA SIDO UN MES EMOCIONANTE. NOS VEMOS EN EL LEM 2019!
THE LEM 2018 IS OVER. IT’S BEEN A THRILLING MONTH. SEE YOU IN THE LEM 2019!

oo0oo

GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
THANKS TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE!

oo0oo

GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2018 I EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS, ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2018 Y EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO, LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2018 AND TO ALL THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR: THANK YOU!
SERGI SIRVENT TRUMPET AFFAIRES, TUNA PASE, CARLOS FALANGA, BARBA CORSINI, ZBIGNIEW CHOJNACKI, DULLMEA, SARA FONTÁN, LENKA MORÁVKOVÁ, CHRISTIAN DERGARABEDIAN, LLUÍS SURÓS, JORGE MARTORELL, GEMMA LLORET, MANCEBÍA POSTIGO, MARIA SEVILLA, ORIOL LUNA, TEMPE HERNÁNDEZ, JOHN WILLIAMS, SIMONE WEISSENFELS, BERT STEPHAN, ANNIKA FRANKE, JULIÁN ELVIRA, MOVIMENT D’INSURRECCIÓ SONORA, MELISA BERTOSSI, LAIA CLAVER, JASON KOLÀR, DANIELE LEDDA, EMANUELE BARDI, SEVERINE BEATA, JAVI ÁLVAREZ, MAR PAREJA, PAMPA NIWE, JOAN MARTÍNEZ, MAU BOADA, RAMÓN SOLÉ, RAFAEL ZARAGOZA, ROGER ATROFE, SEBASTIÀ JOVANI, ESCUPEMETRALLA, ADRIÀ BOFARULL, SUBESPAI, ÓLIVER MANCEBO, FLOY KROUCHI, NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, LUIZ ROCHA, JOAN ANTONI PICH, LLAPISPANC, JUAN CREK, ANKI TONER, MARTINA MANYÀ …

fotos: Ernest Abentín

I TAMBÉ A LES 1829 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACCIONS!!!!!!!
Y TAMBIÉN A LAS 1829 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES!!!!!!!
AS WELL AS TO THE 1829 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc – sigue nuestras próximas actividades en este bloc – follow our next activities on this blog
Advertisements

LEM 2018: Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

5 Nov

Quarta i darrera setmana del LEM 2018. El dijous 25 d’octubre la poeta Laia Claver i la saxofonista Melisa Bertossi es troben per primera vegada a la seu de GTS per protagonitzar el darrer Encontre en l’Espai-Temps programat per a aquesta edició. Els espectadors assisteixen a la creació d’un ambient dens, de vegades angoixant, una invocació sense esperança en el final de la civilització. Un dels grans moments del festival. L’endemà, al Convent de Sant Agustí, arriben des de Cerdenya més dosis de música i imatges inquietants amb el compositor Daniele Ledda i el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuació, el minimalisme oníric de la música de Jason Kolàr du al recolliment. Queda un sol dia de festival, el dissabte 27. El punt de trobada és la sala Almo2bar. Es presenten dos discs: El ojo brillante, de la malaguenya Severine Beata i Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofereix un concert acompanyada per Javi Álvarez, el productor del disc. Tots dos converteixen el moment en una celebració de sintetitzadors analògics i música juganera. El darrer concert del festival ens introdueix en el disc en solitari del guitarrista de Granada acompanyat per un bateria i un percussionista. Rock contundent basat en la força rítmica amb efluvis d’harmonies arabitzants. I el LEM 2018 acaba. Fora, la pluja continua. Ha sigut un mes de concerts. Un mes emocionant.

Cuarta y última semana del LEM 2018. El jueves 25 de octubre la poeta Laia Claver y la saxofonista Melisa Bertossi se encuentran por primera vez en la sede de GTS para protagonizar el último Encuentro en el Espacio-Tiempo programado para esta edición. Los espectadores asisten a la creación de un ambiente denso, a veces angustioso, una invocación sin esperanza en el final de la civilización. Uno de los grandes momentos del festival. Al día siguiente, en el Convent de Sant Agustí, llegan desde Cerdeña más dosis de música e imágenes inquietantes con el compositor Daniele Ledda y el mapping del video artista Emanuele Bardi. A continuación, el minimalismo onírico de la música de Jason Kolàr lleva al recogimiento. Queda un solo día de festival, el sábado 27. El punto de encuentro es la sala Almo2bar. Se presentan dos discos: El ojo brillante, de la malagueña Severine Beata y Disonancia, de Mar Pareja. La primera ofrece un concierto acompañada por Javi Álvarez, el productor del disco. Los dos convierten el momento en una celebración de sintetizadores analógicos y música juguetona. El último concierto del festival nos introduce en el disco en solitario del guitarrista de Granada acompañado por un batería y un percusionista. Rock contundente basado en la fuerza rítmica con efluvios de armonías arabizantes. Y el LEM 2018 acaba. Fuera, la lluvia continúa. Ha sido un mes de conciertos. Un mes emocionante.

Fourth and final week of LEM 2018. On Thursday 25 October, the poet Laia Claver and the saxophonist Melisa Bertossi performs toghether for the first time at GTS headquarters to star at the last Space-Time Encounter of this year LEM’s edition. Spectators attend the creation of a dense, sometimes distressing environment, a hopeless invocation at the end of civilization. One of the great moments of the festival. The next day, at the Convent of Sant Agustí, arrives from Sardinia more doses of music and disturbing images from the composer Daniele Ledda and video artist Emanuele Bardi‘s videomapping work. Then, the oniric minimalism of Jason Kolàr transports us to meditation. There’s left only one day of the festival, Saturday the 27th. The meeting point is Almo2bar club. Two releases are presented: El ojo brillante, from Malaga’s artist Severine Beata and Disonancia, from Mar Pareja. The first offers a concert accompanied by Javi Alvarez, the producer of the album. The second turns the moment into a celebration of analogue synths and playful music. The last concert of the festival introduces us to the Granada’s based guitarist solo album, accompanied by a drummer and a percussionist. Solid Rock based on Rhythmic strenght with glows of arabesque harmonies. And LEM 2018 finally ends. Outside, the rain continues. It’s been a month of gigs. An exciting month.

 

 

 

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: Crònica de la tercera setmana / Crónica de la tercera semana / Chronicle of the third week

23 Oct

La tercera setmana del LEM va estar primordialment dedicada a la improvisació, presentada des de diverses perspectives: el dijous 18 vam assistir al treball d’exploració del contrabaixista Tempe Hernández i el saxofonista i trombonista John Williams, els quals van protagonitzar un Encontre en l’Espai-Temps. Fidels a les característiques d’aquest cicle, es van trobar per tocar junts i desenvolupar un diàleg instrumental en públic per primera vegada. Divendres, a la sala Nota 79, la pianista Simone Weißenfels i el trompetista Bert Stephan, dos instrumentistes amb una llarga trajectòria i acostumats a treballar junts, van oferir un concert superb ben allunyat del jazz amable i ambiental. L’endemà, a La Sedeta, a la primera part, el duet format per Julián Elvira a la flauta subcontrabaixa i Annika Francke al saxo va fer una recerca intensiva de la sonoritat dels seus instruments. A la segona part, l’esplèndida formació actual de MIS (Moviment d’Insurrecció Sonora) va posar l’auditori de La Sedeta en un estat d’ànim directament proporcional a l’alegria, l’energia, la força i el sentit de l’humor de la seva intel·ligent improvisació dirigida.

La tercera semana del LEM estuvo primordialmente dedicada a la improvisación presentada desde diversas perspectivas: el jueves 18 asistimos al trabajo de exploración del contrabajista Tempe Hernández y el saxofonista y trombonista John Williams, que protagonizaron un Encuentro en el Espacio- Tiempo. Fieles a las características de este ciclo, se encontraron para tocar juntos y desarrollar un diálogo instrumental en público por primera vez. El viernes, en la sala Nota 79, la pianista Simone Weißenfels y el trompetista Bert Stephan, dos instrumentistas con una larga trayectoria y acostumbrados a trabajar juntos, ofrecieron un concierto soberbio alejado del jazz amable y ambiental. Al día siguiente, en La Sedeta, en la primera parte, el dúo formado por Julián Elvira a la flauta subcontrabajo y Annika Francke al saxo hicieron una búsqueda intensiva de la sonoridad de sus instrumentos. En la segunda parte, la espléndida formación actual de MIS (Movimiento de Insurrección Sonora) puso el auditorio de La Sedeta en un estado de ánimo directamente proporcional a la alegría, la energía, la fuerza y ​​el sentido del humor de su inteligente improvisación dirigida.

The third week of the LEM was primarily dedicated to improvisation presented from different perspectives: on Thursday 18, we attended the exploration work of bassist Tempe Hernández and saxophonist and trombonist John Williams, who participated in a Encounter in the Space-Time. Faithful to the characteristics of this cycle, they met to play together and develop an instrumental dialogue in public for the first time. On Friday, at the venue Note 79, pianist Simone Weißenfels and trumpeter Bert Stephan, two instrumentalists with a long history and accustomed to working together, offered a superb concert away from ambient music and friendly jazz. The next day, at La Sedeta, in the first part, the duo formed by Julián Elvira and on double contrabass flute and Annika Francke on saxophone made an intensive search of the their instruments. In the second part, the splendid current ensemble MIS (Movement of Sound Insurrection) put the audience of La Sedeta in a state of mind directly proportional to the joy, energy, strength and sense of humor of its intelligent improvisation directed.

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

22 Oct

MELISSA BERTOSSI & LAIA CLAVER (Barcelona / Girona)

dijous 25 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

La poeta, editora i artista plàstica Laia Claver Nadal –una “amant de les sonoritats de la paraula”, com li agrada definir-se–, és també una activista cultural a Girona, a on programa recitals de poesia i crea espectacles multidisciplinaris. El 2015 va publicar el poemari Moviment de pell i escates, preàmbul d’un espectacle de dansa, experimentació sonora, poesia i arts visuals. Per la seva banda, l’argentina resident a Barcelona Melisa Bertossi és una saxofonista de jazz i músiques improvisades que col·labora amb músics com João Vieira i Mariano Camarasa, a banda de formar part del Discordian Community Ensemble. El 2016 va publicar el seu primer treball en solitari: Strange Feather. Dues amants de l’experimentació en els seus respectius àmbits es troben en un encontre d’alta volada.


La poeta, editora y artista plástica Laia Claver Nadal –una “amante de las sonoridades de la palabra”, como le gusta definirse–, es también una activista cultural en Girona, donde programa recitales de poesía y crea espectáculos multidisciplinares. En 2015 publicó el poemario Moviment de pell i escates, preámbulo de un espectáculo de danza, experimentación sonora, poesía y artes visuales. La argentina residente en Barcelona Melisa Bertossi es una saxofonista de jazz y músicas improvisadas que colabora con músicos como João Vieira y Mariano Camarasa, además de formar parte del Discordian Community Ensemble. En 2016 publicó su primer trabajo en solitario: Strange Feather. Dos amantes de la experimentación en sus respectivos ámbitos confluyen en un encuentro de altos vuelos.


The poet, publisher and plastic artist Laia Claver Nadal –a “lover of the sounds of the word”, as she likes to define herself-, is a cultural activist in Girona, where she organizes poetry recitals and multidisciplinary shows. In 2015, she released the book of poems Moviment de pell i escates, preamble of a show mixing dance, sonic experimentation, poetry and visual arts. Barcelona-based Argentinian Melisa Bertossi is a sax player moving between jazz and improvised music. She collaborates with musicians such as João Vieira and Mariano Camarasa, in addition to be part of the Discordian Community Ensemble. She released her first record in 2016: Strange Feather. Two lovers of experimentation in their respective fields will converge in this high-flying encounter.


JASON KOLÀR (Barcelona)

divendres 26 d’octubre, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La premsa internacional no ha dubtat a comparar la música de Cristian Subirà amb els treballs de lluminàries de l’ambient històric, com ara Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosaltres podem afegir que les seves peces delicades i introspectives haguessin brillat amb llum pròpia en el catàleg del mític i ja desaparegut segell de música ambient Em:t. L’enèsima reencarnació d’aquest creador singular du el nom de Jason Kolàr (Subirà ha format part de diversos projectes col·lectius com ara Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal i Maresme, i en solitari s’ha revelat com a Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Com a Jason Kolàr acaba de publicar dues referències en els segells Stroom i Absent Tapes. Música ingràvida i reflexiva que descriu paisatges emocionals d’una pau misteriosa i etèria. Música melangiosa i delicada construïda sobre un impalpable teixit de melodies intangibles.


La prensa internacional no ha dudado en comparar la música de Cristian Subirà con los trabajos de luminarias del ambient histórico, como por ejemplo Dominique Lawalrée o Vini Reilly. Nosotros podemos añadir que sus piezas delicadas e introspectivas hubieran brillado con luz propia en el catálogo del mítico y ya desaparecido sello de música ambient Em:t. La enésima reencarnación de este creador singular lleva el nombre de Jason Kolàr (Subirà ha formado parte de varios proyectos colectivos como por ejemplo Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal y Maresme, y en solitario se ha revelado como Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano o Tim Robertson). Como Jason Kolàr acaba de publicar dos referencias en los sellos Stroom y Absent Tapes. Música ingrávida y reflexiva que describe paisajes emocionales de una paz misteriosa y etérea. Música melancólica y delicada construida sobre un impalpable tejido de melodías intangibles.


The international press did not hesitate in comparing Cristian Subirà’s music with the works of the ambient guiding stars such as Dominique Lawalrée o Vini Reilly. We add to this the fact that his delicate and introspective pieces would have shined in the catalogue of the mythic label Em:t. The thousandth reincarnation of this unique creator is Jason Kolàr (Subirà has been member of collective projects: Dead Man on Campus, Coconot, Narwhal and Maresme, and solo projects: Summer Recreation Camp, Nubian Deli, Venessa Milano or Tim Robertson). As Jason Kolàr he has just released two references with the labels Stroom and Absent Tapes. A weightless and reflexive music that describes emotional landscapes of a mysterious and ethereal peace, both melancholic and delicate, built upon an impalpable tissue of intangible melodies.


DANIELE LEDDA & EMANUELE BARDI (Cagliari)

divendres 26 d’octubre, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

El músic Daniele Ledda i el video-artista Emanuele Bardi s’han reunit per a recrear en una performance audiovisual el quadre del renaixement italià La Città Ideale, d’atribució incerta, paradigma de l’organització racional de l’espai urbà amb criteris filosòfics i científics, expressió de la visió antropocèntrica del món que s’imposà en aquella època. El projecte es concreta en un treball de video-mapping a càrrec de Bardi sobre una còpia del quadre original, embolcallat amb la música electroacústica composta per Ledda i executada amb l’autoconstruït Clavius 36, de 36 tecles, dues cordes polsades amb arc, un teclat digital i un PSD programable. La performance comença fidel a la visió original del quadre per descompondre-la gradualment fins al moment actual de l’home i la seva visió del món.


El músico Daniele Ledda y el video-artista Emanuele Bardi se han reunido para recrear en una performance audiovisual el cuadro del renacimiento italiano La Città Ideale, de atribución incierta, paradigma de la organización racional de la urbe con criterios filosóficos y científicos, expresión de la visión antropocéntrica del mundo que se impuso en aquella época. El proyecto se concreta en un trabajo de video-mapping a cargo de Bardi sobre una copia del cuadro original, con la música electroacústica compuesta por Ledda y ejecutada con el auto-construido Clavius 36 de 36 teclas, dos cuerdas pulsadas con arco, un teclado digital y un PSD programable. La performance empieza fiel a la visión original del cuadro para descomponerla gradualmente hasta el momento actual del hombre y su visión del mundo.


Musician Daniele Ledda and video-artist Emanuele Bardi have gattered together in order to recreate in an audio-visual performance the painting from the Italian renaissance La Città Ideale, of uncertain attribution, a paradigm of the rational planning of the urban space under philosophical and scientific criteria, eventually an expression of the anthropocentric vision of the world that prevailed at that time. The project consists in a video-mapping work by Bardi on a copy of the original paint, together with the electro-acoustic music composed by Ledda and played with the self-constructed Clavius 36, holding 36 keys, two strings to be pulsed with a bow, a digital keyboard and a programmable DSP. The performance starts with an adherence to the original vision of the painting and it is gradually decomposed towards the present moment of the man and his vision of the world.


SEVERINE BEATA (Màlaga / Santiago de Compostela)

dissabte 27 d’octubre, 21:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Les maquetes Pulchra Est (2013) i Amica Mea (2014), i un primer disc autoproduït, De Rerum Natura (2015), van ser les cartes de presentació de Severine Beata, alter ego de la musicòloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), fins que el passat mes de juny Repetidor Disc va publicar El ojo brillante, l’excel·lent àlbum que presentarà en aquest concert. El disc, produït per Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), és un al·legat en favor dels sintetitzadors analògics i en contra de la programació digital. Precisament per aquest motiu el productor serà un instrumentista més a l’escenari. Res de bases programades (“Pero què és això, un karaoke? Au, vinga!”, és la declaració de principis de Severine Beata). Li escauen les amples dinàmiques dels sintetitzadors analògics a aquesta música juganera i evocadora (en ocasions, pura banda sonora de film noir/SF), que ens transporta des de Tom Dissevelt i els Barron fins a l’humor dels primers Der Plan.


Las maquetas Pulchra Est (2013) y Amica Mea (2014), y un primer disco autoproducido, De Rerum Natura (2015), fueron las cartas de presentación de Severine Beata, alter ego de la musicóloga Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), hasta que el pasado mes de junio, Repetidor Disc publicó El ojo brillante, el excelente álbum que presentará en este concierto. El disco, producido por Javi Àlvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), es un alegato en favor de los sintetizadores analógicos y en contra de la programación digital. Precisamente por este motivo el productor será un instrumentista más en el escenario. Nada de bases programadas (“¿Pero qué es esto, un karaoke? ¡Venga ya, hombre!”, es la declaración de principios de Severine Beata). Le sientan muy bien las amplias dinámicas de los sintetizadores analógicos a esta música juguetona y evocadora (en ocasiones, pura banda sonora de film noir/SF), que nos transporta desde Tom Dissevelt y los Barron hasta el humor de los primeros Der Plan.


The demos Pulchra Est (2013) and Amica Mea (2014), as well as the self-produced record De Rerum Natura (2015), were Severine Beata’s the letters of introduction, alter ego of Marta P. Corchs (Pianobomba, Chin Yi), until this year Repetidor Disc released El ojo brillante, the brilliant record that she will present at the LEM. This record, produced by Javi Álvarez (Fluzo, Dúo Cobra, Néboa), is a plea in support of analogic synthesizers. For this reason, the producer will be another musician on stage. No programmed music layers (What is this, a karaoke!?), is Severine Beata’s principle statement. The wide dynamics of analogic synthesizers suits well to this playful and evocative music (sometimes a pure film noir/SF soundtrack), that carries us from Tom Dissevelt and the Barrons up to the humour of Der Plan.


MAR PAREJA (Granada)

dissabte 27 d’octubre, 22:30h

ALMO2BAR

Bruniquer 59-61

NIT DE CLOENDA

tiquet 7€ (2 concerts)

Qui hagi escoltat la introducció de guitarres distorsionades d’Omega, un dels millors discs de la història de la música popular, difícilment l’haurà oblidat. Són les guitarres de Mar Pareja, membre fundador i compositor d’una bona part del repertori de Lagartija Nick, el grup que signava aquell disc inaudit amb el cantaor Enrique Morente. Van tornar a trobar-se en el disc Val del Omar, tot compost pel guitarrista, en el qual la banda va fer un gir inesperat cap a l’electrònica, un material de treball que cada cop ha anat interessant més Mar Pareja fins l’aparició d’aquest seu primer disc en solitari, Disonancia, una demostració de rock electrònic ple d’urgència rítmica i rigorosa austeritat de recursos, que esdevé terriblement addictiu des de la primera escolta. Música instrumental que funciona com un remolí que avança sense deixar de girar; una verinosa i inexorable dansa sense fi.


Quien haya escuchado la introducción de guitarras distorsionadas de Omega, uno de los mejores discos de la historia de la música popular, difícilmente lo habrá olvidado. Son las guitarras de Mar Pareja, miembro fundador y compositor de una buena parte del repertorio de Lagartija Nick, el grupo que firmaba aquel disco inaudito con el cantaor Enrique Morente. Volvieron a encontrarse en el disco Val del Omar, compuesto por el guitarrista, en el cual la banda hizo un giro inesperado hacia la electrónica, un material de trabajo que cada vez ha ido interesando más a Mar Pareja hasta la aparición de este primer disco suyo en solitario, Disonancia, una demostración de rock electrónico pleno de urgencia rítmica y rigurosa austeridad de recursos, que se hace terriblemente adictivo desde la primera escucha. Música instrumental que funciona como un remolino que avanza sin dejar de girar; una venenosa e inexorable danza sin fin.


If you listened to the distorted guitar introduction to Omega, one of the best popular music records ever, you would not forget it. These are Mar Pareja’s guitars, founder member and composer of Lagartija Nick, the band that signed that album with cantaor Enrique Morente. They met again at the record Val del Omar, fully composed by the guitarist, in which the band shifted to electronics, a working material that has increasingly raised the interest of Mar Pareja until the release of the first record of his solo career, Disonancia, a demonstration of electronic rock full of rhythm urgencies and resources austerity, that becomes terribly addictive from the first listening. Instrumental music that works as a swirl moving forward while it spins; a poisonous, inexorable and never-ending dance.


RECORDA / RECUERDA / REMEMBER

Concurs fotogràfic #LEM2018
Encara està obert el #LEM2018 – concurs de fotografia per als nostres amics a Instagram!
Feu una foto de qualsevol cosa relacionada amb el #LEM2018 i guanyeu un mític lot de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionades amb el festival, però NO DELS ARTISTES DURANT L’ACTUACIÓ.
Recordeu penjar les fotos amb el hashtag #LEM2018
Esperem les vostres obres!

Concurso Fotográfico #LEM2018
Aún está abierto el #LEM2018 – concurso de fotografía para nuestros amigos de Instagram!
Haz una foto algo relacionado con el #LEM2018 y gana un mítico lote de 10 CD!
Les fotos han de ser relacionadas con el festival, pero NO DE LOS ARTISTAS EN LA ACTUACIÓN.
Recordad subir las fotos con el hashtag #LEM2018
¡Esperamos vuestras obras!

#LEM2018 Photo contest
It is still open the #LEM2018 – photo contest for our Instagram friends!
Take a photo of anything related with #LEM2018 and win an awesome pack of 10CD’s!
Photos must be related with the festival, but IMAGES OF THE ARTISTS WHILE THEY ARE ACTING ARE NOT ALLOWED.
Remember to upload the photos with the hashtags #LEM2018
We look forward to receiving your works!

LEM 2018: Crònica de la segona setmana / Crónica de la segunda semana / Chronicle of the second week

17 Oct

El passat dijous 11 l’esperat concert de Lenka Morávková va obrir la segona setmana del LEM il·luminant l’auditori del MACBA amb el seu Instrument de Cristall de Bohèmia. El segon Encontre en l’Espai-Temps del festival, que va tenir lloc divendres a la seu de GTS, va ser un veritable viatge sonor. Christian Dergarabedian i Lluís Surós no solament havien viatjat uns quants milers de kilòmetres per oferir-nos un concert (l’un des de l’Argentina i l’altre des del Sud-Est Asiàtic) sinó també per convidar els assistents a pujar a una nau que va realitzar un trajecte inaudit, travessant espais immensos que potser fossin les distàncies entre els àtoms del nivell microscòpic. Dissabte, a la sala Nota 79, Jorge Martorell, amb la seva família de saxos i el seu alter ego Pope, va desplegar un ampli ventall de jocs sonors, delicats i contundents al mateix temps, i va concloure amb una onírica improvisació al piano. Pocs minuts després, la pianista Gemma Lloret ens presentava el seu disc Sonder, un repertori minimalista, impressionista i emotiu. Diumenge, la cita anual amb l’Àgape va aplegar una gran quantitat de públic. Era l’equador del festival i l’ocasió de gaudir de la música, la paraula i la menja en igualtat de condicions. La cerimònia, oficiada per Mancebía Postigo als fogons, Oriol Luna als instruments i Maria Sevilla a les paraules, va transcórrer de la manera més lúdica i feliç possible. Un esdeveniment marca de la casa que any rere any crea complicitats definitives entre artistes i públic.

El pasado jueves 11, el esperado concierto de Lenka Morávková abrió la segunda semana del LEM iluminando el auditorio del MACBA con su Instrumento de Cristal de Bohemia. El segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo del festival, que tuvo lugar el viernes en la sede de GTS, fue un verdadero viaje sonoro. Christian Dergarabedian y Lluís Surós no sólo habían viajado unos cuantos miles de kilómetros para ofrecernos un concierto (el uno desde Argentina y el otro desde el Sudeste Asiático) sino también para invitar a los asistentes a subir a una nave que realizaría un trayecto inaudito, atravesando espacios inmensos que quizás fueran las distancias entre los átomos del nivel microscópico. El sábado, en la sala Nota 79, Jorge Martorell, con su familia de saxofones y su alter ego Pope, desplegó un amplio abanico de juegos sonoros, delicados y contundentes a la vez, y concluyó con una onírica improvisación al piano. Pocos minutos después, la pianista Gemma Lloret nos presentaba su disco Sonder: un repertorio minimalista, impresionista y emotivo. El domingo, la cita anual con el Ágape reunió una gran cantidad de público. Era el ecuador del festival y también la ocasión de disfrutar de la música, la palabra y la comida en igualdad de condiciones. La ceremonia, oficiada por Mancebo Postigo a los fogones, Oriol Luna a los instrumentos y Maria Sevilla a las palabras, transcurrió de la manera más lúdica y feliz posible. Un evento marca de la casa que año tras año crea complicidades definitivas entre artistas y público.

Last Thursday, November 11th, the awaited concert by Lenka Morávková opened the second week of the LEM enlightening the MACBA auditorium with its Bohemian Crystal Instrument. The second Encounter in the Space-Time of the festival, which took place on Friday at GTS headquarters, was a true sonic trip. Christian Dergarabedian and Lluís Surós traveled a few thousand kilometers (one from Argentina and the other from Southeast Asia) not only to give us a concert but also to invite the audience on board of a spaceship that made an unprecedented journey, crossing immense spaces that perhaps were the distances between atoms on a microscopic level. On Saturday, at Note 79, Jorge Martorell, with his family of saxophones and his alter ego Pope, unveiled a wide range of sonic games, delicate and forceful at the same time, concluding with a dreamlike improvisation on the piano. A few minutes later, the pianist Gemma Lloret presented her album Sonder, a minimalist, impressionist and emotional repertoire. On Sunday, the annual event Agape brought together a large audience. The festival reached its halfway point with an opportunity to enjoy music, poetry and food in equal conditions. The ceremony, led by Mancebía Postigo at the kitchen, Oriol Luna on the instruments and Maria Sevilla and her words, proceeded in the funniest and happiest possible way. An event (house brand) that every year creates certain complicities between artists and the audience.

Fotos: ©Ernest Abentín

LEM 2018: Crònica de la primera setmana / Crónica de la primera semana / Chronicle of the first week

11 Oct

Ja ha transcorregut la primera setmana del LEM, amb un augment molt important de públic, arribant a un 100% d’ocupació en alguns dels espais amfitrions. El festival va arrencar als cinemes Texas amb el jazz abstracte i intimista de Sergi Sirvent Trumpet Affairs, el primer concert d’un festival ple de sorpreses algunes de les quals s’han anat desvetllant al llarg de la primera setmana. És el cas del segon concert, que va tenir lloc a la seu de GTS i que formava part del cicle transversal d’Encontres en l’Espai-Temps, amb la feliç coincidència de Tuna Pase i Carlos Falanga creant un univers delicat i proper que s’endinsava en el silenci i en els minúsculs detalls de la xarxa sonora que van teixir amb flauta, electrònica i veu. L’endemà, dues singulars propostes van fer vibrar les parets del Convent de Sant Agustí: la contundent poesia sonora de Barba Corsini va donar pas al fascinant viatge sonor de l’acordionista Zbigniew Chojnacki. La nit del dissabte, al Soda Acústic, els espectadors vam experimentar la sensació de vegades tan infreqüent d’estar assistint a una nit irrepetible. Els concerts de Dullmea, amb la seva versàtil veu processada electrònicament, i de Sara Fontán, envoltada de pedals d’efectes, fent del violí una orquestra o una guitarra elèctrica, restaran inoblidables pel que van tenir de suggeridors i d’energètics, i per la seva forma de construir-se orgànicament i capturar l’esperit de tots els presents. La sorpresa positiva és un dels actius del LEM.


Ya ha transcurrido la primera semana del LEM, con un aumento muy importante de público, llegando a un 100% de ocupación en algunos de los espacios anfitriones. El festival arrancó en los cines Texas con el jazz abstracto e intimista de Sergi Sirvent Trumpet Affairs, el primer concierto de un festival lleno de sorpresas algunas de las cuales se han ido desvelando a lo largo de la primera semana. Es el caso del segundo concierto, que tuvo lugar en la sede de GTS y que formaba parte del ciclo transversal de Encuentros en el Espacio-Tiempo, con la feliz coincidencia de Tuna Pase y Carlos Falanga creando un universo delicado y cercano que se adentraba en el silencio y en los minúsculos detalles de la red sonora que tejieron con flauta, electrónica y voz. El día siguiente, dos singulares propuestas hicieron vibrar las paredes del Convent de Sant Agustí: la contundente poesía sonora de Barba Corsini dio paso al fascinante viaje sonoro del acordionista Zbigniew Chojnacki. La noche del sábado, en el Soda Acústic, los espectadores experimentamos la sensación a veces tan infrecuente de estar asistiendo a una noche irrepetible. Los conciertos de Dullmea, con su versátil voz procesada electrónicamente, y de Sara Fontán, rodeada de pedales de efectos, haciendo del violín una orquesta o una guitarra eléctrica, restarán inolvidables por lo que tuvieron de sugerentes y de energéticos, y por su forma de construirse orgánicamente y capturar el espíritu de todos los presentes. La sorpresa positiva es uno de los activos del LEM.


The first week of the LEM has already passed with a very significant increase of public attendance, reaching 100% in some of the host venues. The festival started at the Texas cinemas with the abstract and intimate jazz of Sergi Sirvent Trumpet Affairs, the first concert of a festival full of surprises, some of which have been unveiled throughout the first week. This is the case of the second concert, which took place at the GTS headquarters as part of the transversal cycle called Encounters in the Space-Time with the happy coincidence of Tuna Pase and Carlos Falanga: a delicate and close universe that sank into the silence and the tiny details of the sound network that they weaved with flute, electronics and voice. The following day, two singular proposals made the walls of the Convent of San Agustín vibrate: the strong sound poetry of Barba Corsini made way to the fascinating sound journey of accordionist Zbigniew Chojnacki. On Saturday night, at the Soda Acústic, the audience felt that sometimes uncommon feeling of being attending an unique night. The concerts of Dullmea, with its versatile voice processed electronically, and Sara Fontán, surrounded by effect pedals that turned the violin into an orchestra or an electric guitar, will be unforgettable for its suggestive and powerful character, and also for its organic development which captured the spirit of everyone present. Positive surprise is one of the assets of the LEM.

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: segona setmana / segunda semana / second week

8 Oct

BOHEMIAN CRISTAL INSTRUMENT (Prague)

dijous 11 d’octubre, 22h

Auditori MEIER, MACBA

Plaça dels Àngels 1

tiquet 7€

L’exploradora de sons Lenka Morávková portarà al LEM un dels seus múltiples i arriscats projectes:  l’Instrument de Cristall de Bohèmia, dissenyat per ella mateixa segons el model creat pels germans Baschet l’any 1952. Originalment saxofonista, Morávková és també artista sonora, compositora i productora de música electrònica. Actualment treballa a la Universitat de Califòrnia-Riverside en l’aplicació de les teories acadèmiques més trencadores a la pràctica musical, caminant per la corda funambulesca que separa el so conceptual de la pista de ball. Malgrat una carrera relativament curta, la jove artista txeca ha portat les seves performances musicals a festivals especialitzats arreu d’Europa i els Estats Units. Intervenint i processant electrònicament les capacitats acústiques d’aquest instrument, juntament amb la seva veu, Morávková ens durà de viatge sonor i visual a la frontera entre la banda sonora i el ritme trepidant.


La exploradora de sonidos Lenka Morávková traerá al LEM uno de sus múltiples y arriesgados proyectos: el Instrumento de Cristal de Bohemia, diseñado por ella misma según el modelo creado por los hermanos Baschet en 1952. Originalmente saxofonista, Morávková es también artista sonora, compositora y productora de música electrónica. Actualmente trabaja en la Universidad de California-Riverside en la aplicación de las teorías académicas más rompedoras a la práctica musical, caminando por la cuerda funambulesca que separa el sonido conceptual de la pista de baile. Pese a una carrera relativamente corta, la joven artista checa ha llevado sus performances musicales a festivales especializados por toda Europa y los Estados Unidos. Interviniendo y procesando electrónicamente las capacidades acústicas de este instrumento, junto a su voz, Morávková nos llevará de viaje sonoro y visual en la frontera entre la banda sonora y el ritmo trepidante.


The explorer of sounds Lenka Morávková will bring one of her several risky projects to the LEM: The Bohemian Cristal Instrument, designed by herself following the model invented by the Baschet brothers in 1952. Sax player originally, Morávková is also a sonic artist, composer and electronic music producer. She currently works, at the University of California-Riverside on the application of ground-breaking academic theories into the music practice tiptoeing on the edge of a dancefloor and conceptual sound. Despite of a relatively short career, this young Czech artist has brought her music performances to specialized festivals across Europe and the States. By means of electronically processing the acoustic capacities of this instrument along with her voice, Morávková will carry us on a sonic and visual trip at the border between movie score and pulsing dance music.


CHRISTIAN DERGARABEDIAN & LLUÍS SURÓS (Buenos Aires / Barcelona)

divendres 12 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

Christian Dergarabedian és un mestre del collage sonor, històric membre fundador dels Reynols, banda seminal de l’experimentació llatinoamericana i productor. Amb el projecte Earzumba que va presentar entre 2001 i 2012  en festivals europeus, ha publicat més de 40 referències de pur drone i sampledèlia. De retorn a l’Argentina, desenvolupa el nou projecte, Fred Lorca, més compositiu i orientat al format de cançó, amb el qual ha publicat 14 àlbums. Lluís Surós experimenta amb la interacció de la música algorítmica i la taula de mescles amb feedback i efectes, utilitzant el codi, la guitarra i els sintetitzadors com a fonts sonores. Surós explora també la performance i la instal·lació multicanal i viu a cavall entre Barcelona, Zurich, Dubai i el Sud-est asiàtic. Acaba de publicar una cassette amb el segell Absent Tapes. Surós i Dergarabedian han travessat mig món per trobar-se i improvisar en un encontre en l’espai-temps que promet ser irrepetible.


Christian Dergarabedian es un maestro del collage sonoro, histórico miembro fundador de Reynols, banda seminal de la experimentación latinoamericana y productor. Con el proyecto Earzumba que presentó entre 2001 y 2012, en festivales europeos, ha publicado más de 40 referencias de puro drone y sampledèlia. De regreso en Argentina, desarrolla el nuevo proyecto, Fred Lorca, más compositivo y orientado al formato de canción, con el cual ha publicado 14 álbumes. Lluís Surós experimenta con la interacción de la música algorítmica y la mesa de mezclas con feedback y efectos, utilizando el código, la guitarra y los sintetizadores como fuentes sonoras. Surós explora también la performance y la instalación multicanal y vive a caballo entre Barcelona, Zurich, Dubai y el Sudeste asiático. Acaba de publicar una cassette con el sello Absent Tapes. Surós y Dergarabedian han cruzado medio mundo para encontrarse e improvisar en un encuentro en el espacio-tiempo que promete ser irrepetible.


Christian Dergarabedian is a master of sonic collage, an historic founder member of Reynols, a seminal band concerning Latin American experimentation, as well as producer. With the project Earzumba that, between 2001 and 2012, was presented in European festivals, he has released more than 40 references of pure drone and sampledelia. Back in Argentina, he develops his new project, Fred Lorca, of a more compositive fashion and oriented towards the song format, with which he has released 14 records.  Lluís Surós does experiments with the interaction between algorithmic music and the mixer with feedback and effects by means of the code, guitar and synthesizer as the source of sounds. Surós also explores the art of performance, the multichannel installation and he lives between Barcelona, Zurich, Dubai and South-eastern Asia. He has just released a tape with the label Absent Tapes. Surós and Dergarabedian have travelled half the world in other to meet and improvise in an encounter in the space-time promising to be unique.


JORGE MARTORELL LORIENTE (Alcanar)

dissabte 13 d’octubre, 22h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€ (2 concerts)

L’any 2007 Jorge Martorell Loriente va estrenar al LEM la peça per a saxos i electrònica Pour soi même. Tornem a convidar, onze anys després, aquest compositor, saxofonista i improvisador la versatilitat del qual ens obliga a presentar-lo com a un músic que ha fet de la transversalitat un principi d’acció i de la recerca permanent una forma de treball. La seva trajectòria travessa la música de cambra i l’orquestra simfònica, el jazz, la creació per a teatre i dansa i, naturalment, la improvisació amb la família dels saxòfons. Aquest és el format en el qual es produeix el seu nou espectacle, Tu, ho sents!!!, que podrem gaudir al LEM conduïts per pOpE, un nen dins d’un cos adult que s’expressa en forma de saxòfon. Un ésser que puja a l’escenari a sentir i a fer-nos sentir tot allò que ens pot aportar un viatge a la llibertat i a la sinceritat amb un mateix. Un espectacle viu, dinàmic i irrepetible. Una creació a temps real per a compartir.


El año 2007 Jorge Martorell Loriente estrenó en el LEM la pieza para saxos y electrónica Pour soi même. Volvemos a invitar, once años después, a este compositor, saxofonista e improvisador cuya versatilidad nos obliga a presentarlo como un músico que ha hecho de la transversalidad un principio de acción y de la investigación permanente una forma de trabajo. Su trayectoria atraviesa la música de cámara y la orquesta sinfónica, el jazz, la creación para teatro y danza y, naturalmente, la improvisación con la familia de los saxofones. Este es el formato en el que se produce su nuevo espectáculo, Tu, ho sents!!!,, que podremos disfrutar en el LEM conducidos por pOpE, un niño dentro de un cuerpo adulto que se expresa en forma de saxofón. Un ser que sube al escenario a sentir y a hacernos sentir todo aquello que nos puede aportar un viaje a la libertad y a la sinceridad con un mismo. Un espectáculo vivo, dinámico e irrepetible. Una creación en tiempo real para compartir.


In 2007, Jorge Martorell Loriente presented the piece for saxes and electronics Pour soi même at the LEM. We invite again this composer, sax player and improviser whose versatility forces us to introduce him as a musician that has made the transversal approach as the principle of his action and the constant research as his working routine. Hi career crosses chamber music and symphonic orchestra, jazz, creation for dance and theatre and improvisation with the sax family. This is the format of his new show, Tu, ho sents!!!, conducted by pOpE, a child in an adult body who expresses himself as a sax and steps on stage to make us feel all the things that a journey to freedom and self-honesty can provide us. A creation in real time for sharing, lively, dynamic and unique.


GEMMA LLORET (Barcelona)

dissabte 13 d’octubre, 23h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€ (2 concerts)

photo: Noemi Elias Bascuñana

Després d’uns anys apartada dels escenaris, la que va ser teclista de la mítica banda Ego:Trip i col·laboradora en molts altres projectes musicals, va reaparèixer a finals del 2017 amb Sonder, un disc esplèndid en el qual ha canviat els sintetitzadors pel piano per realitzar un viatge emocional i introspectiu que, alhora que permet capbussar-s’hi, funciona en l’espai (pensin en ambient, música d’amoblament, minimalisme repetitiu i interès pel patrimoni melòdic popular). El gran encert de Gemma Lloret és no renunciar a les influències de la musica popular contemporània a l’hora d’expressar-se en un llenguatge pianístic que té efluvis de Satie, Mompou, Debussy, Mertens o Falla. Aquesta actualització és la clau de Sonder: que transporta l’univers sonor de l’autora al piano acústic amb les gramàtiques d’alguns compositors del segle XX que van donar una nova expressió a aquest instrument, per a crear una música plenament actual, madura i molt personal.


Después de unos años apartada de los escenarios, la que fue teclista de la mítica banda Ego:Trip y colaboradora en otros muchos proyectos musicales, reapareció a finales del 2017 con Sonder, un disco espléndido en el cual ha cambiado los sintetizadores por el piano para realizar un viaje emocional e introspectivo que, a la vez que permite zambullirse, funciona en el espacio (piensen en ambient, música de amueblamiento, minimalismo repetitivo e interés por el patrimonio melódico popular). El gran acierto de Gemma Lloret es no renunciar a las influencias de la musica popular contemporánea a la hora de expresarse en un lenguaje pianístico que tiene efluvios de Satie, Mompou, Debussy, Mertens o Falla. Esta actualización es la clave de Sonder: que transporta el universo sonoro de la autora al piano acústico con las gramáticas de algunos compositores del siglo XX que dieron una nueva expresión a este instrumento, para crear una música plenamente actual, madura y muy personal.


After a few years away from the stages, the keyboard player of the legendary band Ego: Trip, and also collaborator in many other musical projects, reappeared at the end of 2017 with Sonder, a splendid album where she changes the synthesisers for the piano to make an emotional and introspective journey that, while allowing to dive in it, works out throughout space (think of ambient, furniture music, repetitive minimalism and interest in popular melodic heritage). The great feat of Gemma Lloret is not to waive the influences of contemporary popular music when it comes to express herself in a pianistic language that has the effusions of Satie, Mompou, Debussy, Mertens or Falla. This update is the key of Sonder: It transports the sonic universe of the author to the acoustic piano with the grammars of some composers of the 20th century, which gave a new expression to this instrument, in order to create a music that is fully current, mature and very personal.


ÁGAPE: MANCEBÍA POSTIGO, ORIOL LUNA, MARIA SEVILLA (Barcelona / Badalona)

diumenge 14 d’octubre, 13h

CASA ALMIRALL

Joaquín Costa 33

entrada lliure

És un dels moments més esperats del LEM: li diem Àgape des de 2005. Consisteix a trobar-se i compartir una experiència dels sentits, concretament, el de la vista, el del gust, el de l’olfacte i el de l’humor. Els convidats aquest any a fer de guies, mestres de cerimònies, cuiners i maîtres còsmics són el col·lectiu Mancebía Postigo, format per Òliver Mancebo i Mar Cianuro, experts en levitació editorial, exocuina i mètodes d’alambinar la quinta essència, la poeta Maria Sevilla, que sap com dir la perifèria i la desacceleració post-humana, i el multi-multiinstrumentista Oriol Luna, tripulant de reconegudes expedicions noliejades per establir contacte amb civilitzacions exteriors, com ara Mil Pesetas, Usted es un Colectivo, Cabosanroque o l’orquestrina còsmica de Pascal Comelade. Salut i Àgape!


Es uno de los momentos más esperados del LEM: le llamamos Ágape desde 2005. Consiste en encontrarse y compartir una experiencia de los sentidos, concretamente, el de la vista, el del gusto, el del olfato y el del humor. Los invitados este año a hacer de guías, maestros de ceremonias, cocineros y maîtres cósmicos son el colectivo Mancebía Postigo, formado por Òliver Mancebo y Mar Cianuro, expertos en levitación editorial, exococina y métodos de alambicar la quinta esencia, la poeta Maria Sevilla, que sabe como decir la periferia y la desaceleración post-humana, y el multi-multiinstrumentista Oriol Luna, tripulante de reconocidas expediciones fletadas para establecer contacto con civilizaciones exteriores, como por ejemplo Mil PesetasUsted es un ColectivoCabosanroque o la orquestina cósmica de Pascal Comelade. Salud y Ágape!


This is one of the most awaited moments of the LEM: we call it Agape since 2005. It consists in gathering together to share an experience of the senses, particularly sight, taste, smell and humour. This year the invited artists to act as guides, masters of ceremonies, cookers and cosmic maîtres are the Mancebía Postigo collective, formed by Òliver Mancebo and Mar Cianuro, experts in editorial levitation, outer cuisine and methods of distilling the fifth essence, poet Maria Sevilla, who knows how to tell the periphery and the post-human deceleration and multi-multi-instrumentalist Oriol Luna, crewman of acknowledged chartered expeditions with the aim of establishing contact with external civilizations, such as Mil PesetasUsted es un ColectivoCabosanroque or Pascal Comelade’s cosmic orchestra. Cheers and Agape!