Tag Archives: LEM Festival

Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

31 Oct

Floy Krouchi + Rayo-60

El darrer Encontre Espai-Temps de l’any obria la quarta setmana del LEM 2017 amb un concert hipnòtic i ingràvid. Potser per a uns espectadors es tractés d’una experiència en aigües profundes i per a altres d’un viatge més enllà del sistema solar. El que és ben cert és que la música que van inventar Floy Kouchi i Ander Agudo no transitava la matèria sòlida dels paisatges, sinó les zones ingràvides, de vegades lleugeres, d’altres, denses. Ells van explicar que no havien preparat aquella música, solament havien parlat del somni i de l’insomni. I va ser a aquests terrenys onírics on ens van portar.

El último Encuentro en el Espacio-Tiempo del año abría la cuarta semana del LEM 2017 con un concierto hipnótico e ingrávido. Quizás para unos espectadores se tratara de una experiencia en aguas profundas y para otros de un viaje más allá del sistema solar. Lo que es bien cierto es que la música que inventaron Floy Kouchi y Ander Agudo no transitaba la materia sólida de los paisajes, sino las zonas ingrávidas, a veces ligeras, otras, densas. Ellos explicaron que no habían preparado aquella música, solamente habían hablado del sueño y del insomnio. Y fue a estos terrenos oníricos donde nos llevaron.

The fourth week of LEM 2017 began with a hypnotic and weightless concert. This was the last Encounter in the Space-Time of the year. Perhaps It was a deep-water experience for some, maybe a journey beyond the solar system for others. However, it is quite certain that the music that Floy Kouchi and Ander Agudo invented didn’t walked among the solid matter of the landscapes, but it did through weightless areas, sometimes thin, sometimes thick. They said that they had not previously worked on that music, they had only talked about sleep and insomnia. These dreamlike worlds is where they took us.

 

fotos: © Ernest Abentín

Oriol Perucho in memoriam by Martí Sans

La mort d’Oriol Perucho al gener de 2016 va activar tota una sèrie de mecanismes de recuperació de l’obra d’aquest extraordinari músic, peça clau de bandes com ara Tropopausa i Koniec, entre molts d’altres i, per tant, de l’escena musical d’avantguarda de Barcelona dels 70s, 80, i 90s. Una d’aquestes accions és aquest magnífic documental dirigit per Martí Sans, que es va poder veure a la Filmoteca de Catalunya en el marc del LEM, que integra aproximacions a la seva obra amb testimonis entranyables dels músics que el van conèixer.

La muerte de Oriol Perucho en enero de 2016 activó una serie de mecanismos de recuperación de la obra de este extraordinario músico, pieza clave de bandas como Tropopausa y Koniec, entre muchas otras y, por tanto, de la escena musical de vanguardia de Barcelona de los 70s, 80s y 90s. Una de estas acciones es este magnífico documental dirigido por Martí Sans, que se pudo ver en la Filmoteca de Catalunya en el marco del LEM, que integra aproximaciones a su obra con testimonios entrañables de los músicos que lo conocieron.

The death of Oriol Perucho in January 2016 triggered a series of mechanisms owing to the recovering of the work of this extraordinary musician, a keystone of bands such as Tropopausa and Koniec, among many others and, thus, of the Barcelona’s avant-garde music scene of the 70s, 80, and 90s. One of such actions is this excellent documentary directed by Martí Sans, that could be watched at the Filmoteca de Catalunya in the framework of the LEM, which integrates approaches to his work with touching statements by the musicians who had known him.

fotos: © Ernest Abentín

Federico Fenu

Amb Sociopatie, el trombonista i també teclista Federico Fenu ens va proposar un viatge d’alta volada a Sardenya, una evocació dels seus paisatges abruptes, del clima de l’“illa del vent”, sobrenom que rep també aquesta illa. Música penetrant, de ritme lent, d’una bellesa extrema, en certs moments, bastida a partir de capes sonores que el mateix Fenu disparava amb loops. Gràcies a l’intercanvi del Dispositiu LEM amb el Signal Festival (Cagliari, Sardenya), vam descobrir el talent d’aquest músic d’Oristano, al bell mig de l’illa del vent.

Con Sociopatie, el trombonista y también teclista Federico Fenu nos propuso un viaje de altos vuelos a Cerdeña, una evocación de sus paisaje abruptos, del clima de la “isla del viento”, sobrenombre que recibe también esta isla. Música penentrante, de ritmo lento, de una belleza extrema, a veces, concebida a partir de capas sonoras que el propio Fenu disparaba mediante loops. Gracias al intercambio del Dispostivo LEM con el Signal Festival (Cagliari, Cerdeña), descubrimos el talento de este músico de Oristano, en el centro de la isla del viento.

With Sociopatie, the trombonist as well a keyboard player, Federico Fenu, proposed a high-flying travel to Sardinia, an evocation of its abrupt landscapes and the climate of the “island of the wind”, a nickname of this island. A penetrating music, with a slow beat and of an extreme beauty that was built in particular moments upon sonic layers triggered with loops by Fenu himself.  Thanks to the exchange procedure of the LEM Festival with the Signal Festival (Cagliari, Sardinia), we have discovered the talent of this musician from Oristano, at the very centre of the island of the wind.

fotos: © Ernest Abentín

Inire

D’esquenes al públic, i de cares a una gran pantalla on es projectaven formes abstractes que oscil·laven, es trancaven i recomponien al dictat de les ones sonores, Malgorzata Dancewicz i Krzysztof Pawlik, Inire, van desenvolupar una sessió d’exquisida electrònica a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Quaranta minuts d’ones electromagnètiques, ara guspirejants i punyents, ara més lliscants i melòdiques en una atmosfera reposada que convidava a l’escolta atenta.

De espaldas al público, y de cara a una gran pantalla donde se proyectaban formas abstractas que oscilaban, se rompían y recomponían al dictado de las ondas sonoras, Malgorzata Dancewicz y Krzysztof Pawlik, Inire, desarrollaron una sesión de exquisita electrónica en la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Cuarenta minutos de ondas electromagnéticas, ora crepitantes y lacerantes, ora más deslizantes y melódicas en una atmósfera reposada que invitaba a la escucha atenta.

Showing their backs to the audience and their faces to a big screen where abstract forms were projected, oscillating, breaking and recomposing themselves under the dictation of sonic waves, Malgorzata Dancewicz and Krzysztof Pawlik, Inire, developed a session of exquisite electronics at the Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Forty minutes of electromagnetic waves, now crackling and wounding, then more sliding and melodic in a relaxed atmosphere that invited to an attentive listening.

fotos: © Ernest Abentín

Warp Trio

Era un dels plats forts del festival i l’assistència de públic va desbordar el local, deixant els més tardaners sense l’oportunitat d’entrar-hi. Era la primera vegada que el Barcelona Pipa Club es convertia en un escenari LEM, amb càrrega simbòlica afegida: la nova sala es troba al downtown de la Vila de Gràcia. El trio de New York, convertit en quartet, van bastir un concert brillant en el qual van abordar vertiginosament, i sense solució de continuïtat, estils i llenguatges molt diversos, amb el seu eclecticisme tan característic, adobat amb grans dosis de virtuosisme i molt sentit de l’humor. Progressiu, contemporani, jazz, rock, barroc? Warp Trio.

Era uno de los platos fuertes del festival y la asistencia de público desbordó el local, dejando a los más tardones sin la oportunidad de entrar. Era la primera vez que el Barcelona Pipa Club se convertía en un escenario LEM, con carga simbólica añadida: la nueva sala se encuentra en el downtown de la Vila de Gràcia. El trío de New York, convertido en cuarteto, construyó un concierto brillante en el cual abordaron vertiginosamente, y sin solución de continuidad, estilos y lenguajes muy diversos, con su eclecticismo tan característico, adobado con grandes dosis de virtuosismo y mucho sentido del humor. ¿Progresivo, contemporáneo, jazz, rock, barroco? Warp Trio.

 

This was one of the main attractions of the festival and the public attendance exceeded the club’s capacity, leaving the most tardy unable to enter. It was the first time that the Barcelona Pipa Club became a LEM stage, with an added symbolic load: the new venue is located in the Vila de Gràcia downtown. This trio from New York, turned into a quartet, built a brilliant concert in which they vertiginously tackled, without any solution of continuity, different styles and languages, with their so distinctive eclecticism, enriched with great deal of virtuosity and lots of sense of humor. Progressive, contemporary, jazz, rock, baroque? Warp Trio.

 

fotos: © Ernest Abentín

Dj de la Muerte

El Grog va acollir la festa de cloenda del festival, allà ens vam trobar uns i altres per celebrar la fantàstica edició del LEM d’aquest any. L’encarregat d’oficiar va ser DJ de la Muerte.  Donar sortida a la sessió amb la sintonia que Antón García Abril va compondre el 1974 per a la sèrie El hombre y la tierra i esquitxar-ho amb els severs i alhora tendres diàlegs d’Accidents Polipoètics, va ser tota una declaració de principis. La resta? Música tan espurnejant com perillosa.

El Grog acogió la fiesta de clausura del festival, allá nos encontramos unos y otros para celebrar la fantástica edición del LEM de este año. El encargado de oficiar fue DJ de la Muerte. Dar salida a la sesión con la sintonía que Antón García Abril compuso el 1974 para la serie El hombre y la tierra y salpicarlo con los severos y a la vez tiernos diálogos de Accidents Polipoètics, fue toda una declaración de principios. ¿El resto? Música tan chispeante como peligrosa.

The Grog bar hosted the closing party of the festival, there we gather together to celebrate the fantastic LEM edition of this year. DJ de la Muerte was the master of ceremonies. Starting the session with the tune that Antón García Abril composed in 1974 for the documental series El hombre y la tierra, and seasoning it with the harsh but at the same time soft talks by Accidents Polipoètics, it was really a declaration of principles. The rest? Music as sparkling as dangerous.

 

fotos: © Ernest Abentín

 

 
Advertisements

BYE BYE LEM 2017!

30 Oct
GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE: THANK YOU!
GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2017!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2017!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2017: THANK YOU!

ALDO ARANDA, TRUNA, IYARI, MARTA SAINZ, ANTONIA FUNES, LES MUTANTS MAHA, DERIVA ENSEMBLE, JOSEP LLUÍS GALIANA, NÚRIA ANDORRÀ, LÊ QUAN NINH, QUIM DIAZ, CABOSANROQUE, JOSEP PEDRALS, TOLV, NAD SPIRO, PRIMO GABBIANO, EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA, ALENKY, BIG OK, ADRIANA PETIT, THE LEGENDARY PINK DOTS, ESTER XARGAY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, JOSEP MARIA BALANYÀ, ORCHESTRA FIRELUCHE, LINALAB, ANISOTROPIC PERTURBATIONS, FLOY KROUCHI, RAYO-60, MARTÍ SANS, FEDERICO FENU, INIRE, WARP TRIO, JAVI ÁLVAREZ

I A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS,
ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY
Y A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO,
LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO
AND TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR

 

NÚRIA ANDORRÀ, MANEL SALAS, MARC EGEA, JOMA, GABRIEL VENTURA, GERARD VALVERDE, ROSA THARRATS, MANCEBÍA POSTIGO, LULÚ MARTORELL, NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS, MARTÍ SALES, ALDO ARANDA, SARAH NICHOLS, DUO VIK-VAPORÚ, MARÍA DURÁN, VÍCTOR G. ROCA, JUAN VICO, LINA BAUTISTA, PATRICIA USERO, JACO, IKLO, ELI GRAS, CÈLIA SÁNCHEZ-MÚSTICH, ENRIC CASASSES, PEP PASCUAL

I TAMBÉ A LES 2314 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACTIVITATS D’ENGUANY!!!!!!!

Y TAMBIÉN A LAS 2314 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES DE ESTE AÑO!!!!!!!

AS WELL AS TO THE 2314 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!


ENS VEIEM AL
LEM 2018 !

¡NOS VEMOS EN
EL LEM 2018 !

SEE YOU IN THE
LEM 2018 !

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc
sigue nuestras próximas actividades en este bloc
follow our next activities on this blog


 

LEM 2017: Crònica de la tercera setmana / Crónica de la tercera semana / Chronicle of the third week

24 Oct

Ester Xargay + Miquel Àngel Marín

Ara m’estiraré aquí al terra, cobert amb un plàstic i tocaré el clarinet. Seré un conductor de cotxe. Vosaltres -dirigint-se al públic- aneu en autobús- va explicar Miquel Àngel Marín als assistents mentre Ester Xargay procedia a estendre’ls per damunt un gran plàstic translúcid. Aquest va ser un dels moments patafísics del recital o performance o celebració, però no l’únic. La poesia, l’acordió i el clarinet van estar presents, es van trobar i van dialogar amb un esperit de llibertat esquitxat de moltes altres sorpreses, com ara una inesperada versió de Jesus’ Blood Never Failed Me Yet.

Ahora me tumbaré aquí en el suelo, cubierto con un plástico, y tocaré el clarinete. Seré un conductor de coche. Vosotros -dirigiéndose al público- vais en autobús- explicó Miquel Àngel Marín a los asistentes mientras Ester Xargay procedía a extenderles por encima un gran plástico translúcido. Éste fue uno de los momentos patafísicos del recital o performance o celebración, pero no el único. La poesía, el acordeón y el clarinete estuvieron presentes, se encontraron y dialogaron con un espíritu de libertad salpicado de otras muchas sorpresas, como por ejemplo una inesperada versión de Jesus’ Blood Never Failed Me Yet.

Now I’m going to lay on the floor, covered by a plastic sheet, and I will play the clarinet. I will be a car driver. You – talking to the public – you are bus passengers – explained Miquel Àngel Marín to the audience while Ester Xargay proceeded to cover them with a big translucent plastic sheet. This was one of the pataphysical moments of the recital or performance or celebration, but not the only one. Poetry, accordion and clarinet were present, they met each other and they dialogued with a free spirit splashed by many other surprises such as, for example, an unexpected cover of Jesus’ Blood Never Failed Me Yet.

fotos: © Ernest Abentín

Josep Maria Balanyà

“Contra la repressió i per la democràcia” és el títol que va escollir el pianista i, sobretot, improvisador Josep-Maria Balanyà pel recital que va oferir al Nota 79 en aquests temps convulsos. Del xiuxiueig a la tronada i de la carícia al cop de porra –en aquest cas, de baqueta-. Del teclat a la barana d’una escala, de la composició instantània als Segadors. Música de compromís, bella i punyent alhora.

“Contra la represión y por la democracia” es el título que eligió el pianista y, sobre todo, improvisador Josep-Maria Balanyà para el recital que ofreció en el Nota 79 en estos tiempos convulsos. Del susurro al trueno y de la caricia al porrazo –en este caso, baquetazo-. Del teclado a la barandilla de una escalera, de la composición instantánea a Els segadors. Música de compromiso, bella y lacerante a la par.

“Against repression and for democracy” is the title chosen by pianist and, above all, improviser, Josep-Maria Balanyà for the concert he offered at Nota 79 during these tumultuous times. From whisper to thunder and from caress to thump – drumstick in this case -. From the keyboard to the handrail of a stair, from instantaneous composition to Els segadors. Engagement music, both beautiful and wounding.

fotos: © Ernest Abentín

Orchestra Fireluche

Diuen que fan “rock’n’roll de butxaca” i toquen peces com ara Artur, Caterina i Küklivi Küklivi, que formen part del seu darrer treball, Colibrí en flames. Són la Orchestra Fireluche, el grup de sons juganers i melodiosos que ha seduït Pau Riba. No en va, el mateix Riba va pujar a l’escenari per recitar els versos de Nina de Miraguano. Fou cap a les acaballes d’una entranyable sessió. Les cròniques d’abans haurien dit que l’auditori estava “ple fins la bandera”.

Dicen que hacen “rock’n’roll de bolsillo” y tocan piezas como Artur, Caterina y Küklivi Küklivi, que forman parte de su último trabajo, Colibrí en flames. Ellos son la Orchestra Fireluche, cuyos sonidos juguetones y melodiosos han seducido a Pau Riba. No en vano, el propio Riba subió a escena para recitar los versos de Nina de Miraguano. Sucedió en los últimos estertores de una entrañable sesión. Las crónicas de antes habrían dicho que el auditorio estaba “lleno hasta la bandera”.

They call their music “pocket rock’n’roll”, and Artur, Caterina and Küklivi Küklivi are a few songs from their latest album, Colibrí en flames. They are the Orchestra Fireluche, whose playful and melodic sounds seduced Pau Riba. Not surprisingly, Riba himself appeared on stage to recite the lines of Nina de Miraguano. It happened in the last gasps of an enjoyable evening. The chronicles in the past would have said that the auditorium was “packed to the rafters”.

fotos: © Ernest Abentín

LinaLab

En els anys que l’artista sonora colombiana Lina Bautista du instal·lada a Barcelona ha desenvolupat la seva activitat en diversos àmbits, des de la docència fins a la construcció de sintetitzadors i mòduls per modificar el so, sense oblidar els concerts. En aquesta ocasió, al Soda Acústic, va presentar el seu projecte que potser podríem considerar més popular, LinaLab. Entramats de textures abstractes que, imperceptiblement, van configurant un substrat rítmic sobre el qual la guitarra i la veu alcen l’estructura melòdico-harmònica d’una cançó fins que torna a diluir-se novament en el caos. Música de misteriosa bellesa.

En los años que la artista sonora colombiana Lina Bautista lleva instalada en Barcelona ha desarrollado su actividad en varios ámbitos, desde la docencia hasta la construcción de sintetizadores y módulos para modificar el sonido, sin olvidar los conciertos. En esta ocasión, en el Soda Acústic, presentó su proyecto que quizás podríamos considerar más popular, LinaLab. Entramados de texturas abstractas que, imperceptiblemente, van configurando un sustrato rítmico sobre el cual la guitarra y la voz levantan la estructura melódico-armónica de una canción hasta que vuelve a diluirse nuevamente en el caos. Música de misteriosa belleza.

Since Lina Bautista arrived to Barcelona, several years ago, she has developed her activity in distinct fields, from teaching to the making of synthesizers and units to modify sound, without forgetting the concerts. At this occasion at the Soda Acústic, she introduced what is likely to be her most popular project, LinaLab.  Lattices of abstract textures that faintly configure a rhythm substrate upon which the melodic and harmonic structure of a song is raised by the guitar and the voice until all of this is again diluted in chaos. A music made of mysterious beauty.

fotos: © Ernest Abentín

Anisotropic Perturbations

Aquest és un trio de reanimació. Tres instrumentistes que coneixen bé l’escenari del Soda Acústic llançats a la improvisació no idiomàtica i treballant molt de debò sobre densitats, dinàmiques, combinacions tímbriques; tensió i relax del material sonor. Energia física i també mental la que van desplegar i ens van contagiar Tom Chant amb els saxos, Ferran Fages amb la guitarra elèctrica i Ivo Sans a la bateria.

Éste es un trío de reanimación. Tres instrumentistas que conocen bien el escenario del Soda Acústic lanzados a la improvisación no idiomática y trabajando muy en serio sobre densidades, dinámicas, combinaciones tímbricas; tensión y relax del material sonoro. Energía física y también mental la que desplegaron y nos contagiaron Tom Chant con los saxos, Ferran Fages con la guitarra eléctrica e Ivo Sans a la batería.

This can be called a resuscitation trio. Three instrumentalists who know well the Soda Acústic’ stage in a rush for the non-idiomatic improvisation and working hard on densities, dynamics, timbre combinations; tension and relax of the sonic material. Tom Chant on saxes, Ferran Fages on electric guitar and Ivo Sans on drums deployed physical, as well as mental, energy and they transmitted it to us.

fotos: © Ernest Abentín

 


RECORDA: QUEDA UNA SETMANA DE LEM! T’ESPEREM!

RECUERDA: QUEDA UNA SEMANA DE LEM! TE ESPERAMOS!

REMEMBER: THERE IS STILL ONE LEM WEEK TO GO! WE HOPE TO SEE YOU!

LEM 2017: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

23 Oct
SIS ACCIONS LA QUARTA SETMANA DEL LEM / SEIS ACCIONES LA CUARTA SEMANA DEL LEM / SIX ACTIONS THE FOURTH WEEK OF THE LEM:

FLOY KROUCHI + RAYO-60 – ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM – FEDERICO FENU – INIRE – WARP TRIODJ DE LA MUERTE…

FLOY KROUCHI + RAYO-60 (Paris/Barcelona)

Dimecres 25 d’octubre / Miércoles 25 de 0ctubre / Wednesday 25th October

20 h

GTS

C/ Igualada, 10

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

taquilla inversa / donations at the end of the action

foto Floy @ Isabelle Planche

Floy Krouchi, artista resident del LEM 2017, va obrir el LEM 2016 amb els seus magnífics Bass Holograms: un seguit de motius centrats en l’ús dels sons més greus del baix i en la recreació de les freqüències inaudibles d’aquest instrument. Krouchi ha presentat les seves originals propostes en països com França, Alemanya, Holanda, la Xina i els EUA. La baixista francesa torna ara al Dispositiu LEM en companyia de Rayo-60, l’alter ego de l’explorador de sons Ánder Agudo. L’artista donostiarra treballa en l’evocació de cançons a partir de la manipulació, la repetició i el sampling. El seu objectiu és crear una música propera a l’ambient i el drone, preciosista i embolcallada en múltiples textures. Krouchi i Rayo-60, dos mestres de l’abstracció sonora, uniran forces en un encontre d’alta volada.

Floy Krouchi, artista residente del LEM 2017, abrió el LEM 2016 con sus magníficos Bass Holograms: una serie de motivos basados en los sonidos más graves y las frecuencias inaudibles del bajo. Krouchi ha presentado sus propuestas en países como Francia, Alemania, Holanda, China y EEUU. La bajista francesa vuelve ahora al Dispositivo LEM en compañía de Rayo60, alter ego del explorador de sonidos Ánder Agudo. El artista donostiarra trabaja en la evocación de canciones a partir de la manipulación, la repetición y el sampling. Su objetivo es crear una música cercana al ambient y al drone, preciosista y envuelta en múltiples texturas. Krouchi y Rayo-60, dos maestros de la abstracción sonora, unirán fuerzas en un encuentro de altos vuelos.

Floy Krouchi, the LEM 2017 resident artist, opened the LEM 2016 with her superb Bass Holograms: a series of motifs based upon the bass lower sounds and inaudible frequencies. Krouchi has presented her proposals in countries such as France, Germany, Holland, China and EEUU. The French bassist returns to the LEM along with Rayo-60, the alter ego of the sound explorer Ánder Agudo. The artist from Donosti works on the evocation of songs by means of manipulation, repetition and sampling. His aim is to create music close to the ambient and drone, a precious music wrapped in multiple textures. Krouchi and Rayo-60, two masters of sound abstraction, will unite their forces in a high-flying encounter.


“ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM”

Projecció del documental de / Proyección del documental de / Projection of the documentary by

MARTÍ SANS (Barcelona)

Dijous 26 d’octubre / Jueves 26 de 0ctubre / Thursday 26th October

17 h

Filmoteca de Catalunya (Sala Chomón)

Plaça de Salvador Seguí, 1-9

4 € /3 € (reduïda)

El bateria i compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fou una de les figures més rellevants de les músiques d’avantguarda a Catalunya. Va ser un dels introductors del free jazz a l’escena barcelonina amb les bandes Perucho’s i Baf als 70, i posteriorment amb propostes com Tropopausa i Koniec. Compromès amb la innovació i l’experimentació sonora, Perucho va posar el seu extraordinari talent al servei de propostes com ara Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, a banda de publicar diferents treballs en solitari. Dirigit per Martí Sans, el documental Oriol Perucho, in Memoriam és un emocionat homenatge a la figura d’aquest músic irrepetible, amb declaracions d’Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba i Pep Pascual, entre d’altres.

El batería y compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fue una de las figuras más relevantes de las músicas de vanguardia en Cataluña. Fue uno de los introductores del free jazz en Barcelona con bandas como Perucho’s, Baf, Tropopausa y Koniec. Comprometido con la innovación y la experimentación sonora, Perucho puso su extraordinario talento al servicio de propuestas como Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, además de publicar diferentes trabajos en solitario. Dirigido por Martí Sans, Oriol Perucho, in Memoriam es un emocionado homenaje a la figura de este músico irrepetible, con declaraciones de Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba y Pep Pascual, entre otros.

Drummer and composer Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) was one of the most relevant leading figures of avant-garde music in Catalonia. He was one of the introducers of free jazz in Barcelona with bands such as Perucho’s, Baf, Tropopausa and Koniec. Committed with sound innovation and experimentation, Perucho put his extraordinary talent at the service of projects such as Moisés Moisés, Les Anciens or Pascal Comelade’s Bel Canto Orchestra in addition to his own solo works. Directed by Martí Sans, Oriol Perucho, in Memoriam is a moving homage to the figure of this unique musician with appearances by Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba and Pep Pascual, among others.


FEDERICO FENU (Oristano)

SOCIOPATIE
INTERCANVI AMB EL FESTIVAL SIGNAL
INTERCAMBIO CON EL FESTIVAL SIGNAL
EXCHANGE WITH THE FESTIVAL SIGNAL

Divendres 27 d’octubre / Viernes 27 de 0ctubre / Friday 27th October

21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

De la província d’Oristano (Sardenya), arriba el multiinstrumentista Federico Fenu, un músic que defineix la seva formació com a “clàssica” —graduat en trombó— i “antiacadèmica” —es va foguejar fent de guitarrista de blues—. Fenu atresora una llarga trajectòria en àmbits tan diversos com el jazz, la clàssica, el blues, el swing i l’electrònica. Al LEM descobrirem el seu vessant experimental. Amant del minimalisme, la lliure improvisació i el drone, Fenu ens oferirà un seguit de solos amb trombó, efectes electrònics i diversos teclats. Sociopatie, el nom d’aquesta proposta, és una evocació de l’illa de Sardenya, de la seva abrupta natura, del caràcter lisèrgic dels seus vents. “El trombó es converteix llavors en un ocell palustre i enfonsa les seves potes llargues en el suau fang de so,” diu.

De la provincia de Oristano (Cerdeña), llega el multiinstrumentista Federico Fenu, músico que define su formación como “clásica” —graduado en trombón— y “antiacadémica” —se curtió como guitarrista de blues—. Fenu atesora una larga trayectoria en ámbitos como el jazz, la clásica, el blues, el swing y la electrónica. En el LEM descubriremos su vertiente experimental. Amante del minimalismo, la libre improvisación y el drone, Fenu nos ofrecerá una serie de solos con trombón, efectos electrónicos y teclados. Sociopatie es una evocación de la isla de Cerdeña, de su abrupta naturaleza, del carácter lisérgico de sus vientos. “El trombón se convierte entonces en un pájaro palustre y hunde sus largas patas en suave fango del sonido,” dice.

Federico Fenu comes from the Oristano province (Sardinia). Multi-instrumentalist, this musician defines his education as “academic —degree in trombone— and anti-academic —he tempered as a blues guitar player—. Fenu amasses a long career in fields such as jazz, classical music, blues, swing and electronics. At the LEM, we will discover his experimental side. Lover of minimalism, free improvisation and drone, Fenu will offer a series of trombone solos with electronic effects and keyboards. Sociopatie is an evocation of the island of Sardinia, of its abrupt nature, of the lysergic character of its winds. “The trombone turns into a waterbird and it sinks its long legs into the smooth mud of sound” he says.


INIRE (Legnica)

TRANSCAPE DISTURBANCES
INTERCANVI AMB EL FESTIVAL INTERMEDIALE
INTERCAMBIO CON EL FESTIVAL INTERMEDIALE
EXCHANGE WITH THE FESTIVAL INTERMEDIALE

Divendres 27 d’octubre / Viernes 27 de 0ctubre / Friday 27th October

22 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

Inire és un duo format per Krzysztof Pawlik i Małgorzata Dancewicz. El seu treball està basat en les interaccions dinàmiques entre so i imatge. INIRE combina la composició tradicional amb la improvisació, l’enregistrament, el mastering i la reproducció musical. Les seves creacions, que anteriorment se centraven en les formes de composició contextual, actualment estan més enfocades a explorar els límits formals de l’art sonor, els enregistraments de camp, el collage musical i l’electroacústica en sentit ampli. Transcape Disturbances és el projecte que INIRE portarà al LEM, en el qual els principals instruments que utilitzen són sistemes modulars d’àudio i vídeo, controlats per tensió. Les imatges i els sons creen aquí estructures intenses, interactuant i penetrant l’un en l’altre d’una manera activa.

Inire es un dúo formado por Krzysztof Pawlik y Małgorzata Dancewicz, cuyo trabajo se basa en las interacciones dinámicas entre sonido e imagen. INIRE combina la composición tradicional con la improvisación, la grabación, el mastering y la reproducción musical. Sus creaciones, anteriormente centradas en las formas de composición contextual, están actualmente más enfocadas a explorar los límites formales del arte sonoro, las grabaciones de campo, el collage musical y la electroacústica en sentido amplio. Transcape Disturbances es el proyecto que INIRE traerá al LEM, en el cual los principales instrumentos utilizados son sistemas modulares de audio y vídeo, controlados por tensión. Imagen y sonido crean aquí estructuras intensas, interactuando y penetrando el uno en el otro de una manera activa.

Inire is a duo formed by Krzysztof Pawlik and Małgorzata Dancewicz, whose performances are based on dynamic interactions between sound and image. They blend the traditional way of composing with improvisation, recording, mastering and music reproduction. INIRES’s works, once focused on the ways of contextual composing, is now more focused on exploring the formal boundaries of sound art, field recordings, musical collage and broadly understood electroacoustics. Transcape Disturbances is the project that INIRE will bring to the LEM, in which the main instruments they use are modular, voltage-controlled, audio and video systems. Pictures and sounds develop here intense structures, while interacting and permeating each other in an active way.

LOGO IAM-CULTURE 2016 EN black POWERED BY.jpg


WARP TRIO (New York City)

Dissabte 28 d’octubre / Sábado 28 de 0ctubre / Saturday 28th October

22 h

Barcelona Pipa Club

C/ Santa Eulàlia, 21

7 €

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (violoncel) i Josh Henderson (violí) conformen aquest trio a cavall de diferents gèneres, com per exemple la música de cambra i el rock —“no som el típic trio de piano” adverteixen—. Warp Trio cerca els límits de les estructures formals i ho fa jugant amb l’eclecticisme, el ritme, l’energia, la improvisació, la utilització ocasional de l’electrònica; o amb col·laboracions inèdites i la reinterpretació de melodies del repertori clàssic. Per si fos poc, en ocasió de la gira europea que els durà al LEM, vindran acompanyats pel 4rt membre de la banda: el brillant bateria Rick Martínez. Tot plegat conforma una olla sonora que la crítica nord-americana ha definit com a “un grup talentós que exemplifica la superació de la música contemporània.” Brillant final de LEM.

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (chelo) y Josh Henderson (violín) forman este trío a caballo de géneros como la música de cámara y el rock —“no somos el típico trío de piano” advierten—. Warp Trio busca los límites de las estructuras formales jugando con el eclecticismo, el ritmo, la energía, la improvisación, la utilización ocasional de la electrónica y la reinterpretación de melodías clásicas. Por si fuera poco, con ocasión de la gira europea que los traerá al LEM, vendrán acompañados por el 4º miembro de la banda: el brillante batería Rick Martínez. Todo ello conforma un puchero sonoro que la crítica estadounidense ha definido como “un grupo talentoso que ejemplifica la superación de la música contemporánea.” Brillante final de LEM.

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (cello) and Josh Henderson (violin) form this trio moving between styles such as chamber music and rock —“not your average piano trio” they warn­­—. Warp Trio searches the limits of formal structures by playing with eclecticism, rhythm, energy, improvisation, occasional use of electronics and the re-interpretation of standard tunes. And as if that weren’t enough, at the occasion of the European tour that will bring them to the LEM, they will come along with the 4th member of the band: the brilliant drummer Rick Martínez. All of these shapes a sound stew that American critics have defined as “a talented group that exemplifies the overcoming of contemporary music”. Brilliant closing of the LEM.


DJ DE LA MUERTE (Santiago de Compostela / Tron)

Dissabte 28 d’octubre / Sábado 28 de 0ctubre / Saturday 28th October

0:30 h

Grog

Torrent de l’Olla 134

FESTA DE CLOENDA
FIESTA DE CLAUSURA
CLOSING FEST

entrada lliure / free entrance

“Això no és moure’s, és ser mogut” diu el gallec Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una gravació d’una actuació seva al LEM 2009 amb el nom artístic de Néboa. Artesà del circuit-bending, és a dir, de la transformació d’aparells electrònics de baix voltatge en instruments musicals o, si més no, sorollosos, Álvarez ha engegat multitud de projectes, com ara el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En aquesta ocasió, i com tantes vegades ha fet en la nit contracultural barcelonina, Dj de la Muerte farà de mestre/monstre de cerimònies punxa-discs a la festa de cloenda del LEM 2017 i vés a saber per quines sinuositats d’una dimensió desconeguda per tots tret d’ell mateix ens durà. Moltes coses es mouran, siguin peus, esquelets sencers o copes fosforescents.

“Esto no es moverse, es ser movido” dice Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una grabación de una actuación en el LEM 2009 con el nombre artístico de Néboa. Artesano del circuit-bending, es decir, de la transformación de aparatos electrónicos en instrumentos musicales o, al menos, ruidosos, Álvarez ha activado multitud de proyectos, como el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En esta ocasión, y como tantas veces ha hecho en la noche contracultural barcelonesa, Dj de la Muerte hará de maestro/monstruo de ceremonias pincha-discos en la fiesta de clausura del LEM y vete tú a saber por qué recovecos de una dimensión desconocida para todos menos para él nos llevará. Muchas cosas se moverán, ya sean pies, esqueletos enteros o copas fosforescentes.

“This is not dancing, is to be danced” says Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, in a recording of a performance at the LEM 2009 under the name of Néboa. Craftsman of circuit-bending, that is, of the transformation of low-voltage electronic devices in musical instruments, or at least in noisy instruments, Álvarez has triggered a number of projects such as the Dúo Cobra, Fluzo or La Follable. At this occasion, like many other times in the contra-cultural nights of Barcelona, Dj de la Muerte will be the DJ master/monster of ceremonies at the closing party of the LEM and who knows along what nooks of a dimension hidden to everybody except himself he will carry us. Many things will dance, feet, whole bodies or fluorescent drinks.

Crònica de la segona setmana / Crónica de la segunda semana / Chronicle of the second week

20 Oct

Tolv

Aquest afortunat encontre de dos músics de trajectòries ben diferents, com és el cas del guitarrista Jaime L. Pantaleón i el flautista Étienne Lecomte, està produint uns resultats magnífics. En la presentació del seu primer disc, Électrons Livres, a la Sedeta van plantejar un concert basat sobre tot en l’exploració dels entramats armònics dels dos instruments tractats amb efectes, i en un treball de contenció i alliberament d’una música en constant tensió, capaç de suggerir paisatges sonors d’estranya bellesa sempre al límit de l’explosió cromàtica.

Este afortunado encuentro de dos músicos de trayectorias tan distintas, como es el caso del guitarrista Jaime L. Pantaleón y el flautista Étienne Lecomte, está produciendo unos resultados magníficos. En la presentación de su primer disco, Électrons Libres, en La Sedeta plantearon un concierto basado sobre todo en la exploración de los entramados armónicos de los dos instrumentos tratados con efectos, y en un trabajo de contención y liberación de una música en constante tensión, capaz de sugerir paisajes sonoros de extraña belleza siempre al límite de la explosión cromática.

This happy encounter between two musicians of markedly different careers such a guitar player Jaime L. Pantaleón and flautist Étienne Lecomte, is producing excellent results. At the premiere of their first record, Électrons Libres, at La Sedeta they set up a concert mainly based upon the exploration of the harmonic webs of both effects-treated instruments as well as on a work of contention/release of a music in constant tension, capable of suggesting sound landscapes of a strange beauty always at the limit of chromatic explosion.

fotos: © Ernest Abentín

Nad Spiro

El treball de Rosa Arruti té prou personalitat com per ser tan inimitable com identificable. I d’això s’en diu estil propi. Hi ha unes atmosferes úniques en els universos de Nad Spiro. Potser algú diria que la seva música és idònia com a banda sonora per a un film de ciència-ficció però s’enganyaria: la música de Nad Spiro és en sí mateixa ciència-ficció. Arruti va presentar al LEM el seu nou disc, Sirius Signals, en el qual ha experimentat amb els enregistraments de ràdio, un element gens gratuit en la cerca de l’espectralitat del so que és marca de la casa.

El trabajo de Rosa Arruti tiene suficiente personalidad como para ser tan inimitable como identificable. Y a esto se le llama estilo propio. Hay unas atmósferas únicas en los universos de Nad Spiro. Quizás alguien diría que su música es idónea como banda sonora para un filme de ciencia ficción, pero se engañaría; la música de Nad Spiro es en sí misma ciencia ficción. Arruti presentó en el LEM su nuevo disco, Sirius Signals, en el cual ha experimentado con las grabaciones de radio, un elemento para nada gratuito en la búsqueda de la espectralidad del sonido que es marca de la casa.

Rosa Arruti’s work has enough personality to be considered both inimitable and identifiable. And this is called an own style. There are unique atmospheres within the universes of Nad Spiro. You may be tempted to say that her music is suitable for a science-fiction film soundtrack, but this would be deceiving yourself; Nad Spiro’s music is science-fiction in itself. Arruti presented her new album, Sirius Signals, at the LEM, in which she has experimented with radio recordings, a justified element in the search of the spectrality of sound, a hallmark.

fotos: © Ernest Abentín

Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana

La sessió de Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana va ser especialment electrònica però construida des d’una perspectiva molt més propera als conceptes de mantra i psalmòdia que no pas a l’abstracció de les gramàtiques electròniques, fins i tot en l’ús de la veu humana. Música giratòria i hipnòtica en una progressió perfectament mesurada amb etern retorn inclós. Un viatge interior cap a territoris ancestrals i profunds que tots compartim.

La sesión de Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana fue especialmente electrónica pero construida des de una perspectiva mucha más cercana a los conceptos de mantra y salmodia que a la abstracción de las gramáticas electrónicas, incluso en el uso de la voz humana. Música giratoria e hipnótica en una progresión perfectamente medida, eterno retorno incluido. Un viaje interior hacia territorios ancestrales y profundos que todos compartimos.

Primo Gabbiano + Emiliano Hernández-Santana’s session had a pronounced electronic character, but it was built from a perspective closer to the concepts of mantra and psalmody than to the grammar of electronics, even in the use of human voice. Gyratory and hypnotic music in a perfectly measured progression, with a go-back included. An inner trip to ancestral and deep territories that we all share.

 

fotos: © Ernest Abentín

Alenky

Són quasi les deu. El Conill Blanc té pressa per arribar a la seva lloriguera. El públic encuriosit del LEM el segueix i cau pel pou que va a parar l’Auditori Meier del MACBA. La música d’Alenky ens recorda el folk d’un país que no existeix. Mentrestant, el Barreter Boig Oriol Sauleda juga a escacs amb les paraules. Som al País de les Meravelles? Però què és aquest só? Humpty Dumpty? No, Hurdy Gurdy!

Son casi las diez. El Conejo Blanco tiene prisa por llegar a su madriguera. El público curioso del LEM lo sigue y cae por el agujero que va a parar el Auditorio Meier del MACBA. La música de Alenky nos recuerda al folk de un país que no existe. Mientras tanto, el Sombrerero Loco Oriol Sauleda juega al ajedrez con las palabras. ¿Estamos en el País de las Maravillas? Pero, ¿qué es este sonido? ¿Humpty Dumpty? No, ¡Hurdy Gurdy!

It is nearly ten o’clock. The White Rabbit is in a hurry to reach his burrow. The curious audience of the LEM follows him and falls down into a hole that leads to the MACBA’s Meier Auditorium. Alenky‘s music reminds us of a non-existent land’s folk music. Meanwhile, Mad Hatter Oriol Sauleda plays chess with the words. Is this Wonderland? But, what’s that sound? Humpty Dumpty? No, Hurdy Gurdy!

fotos: © Ernest Abentín

Big OK

Potència tronadora i música decibèlica, la dels Big OK, grup que va néixer a la molt bonica i tranquil·la localitat de Cardona. De Cardona al cor del Raval. Fan rock’n’roll, sí, però passat pel sedàs de la imprevisibilitat. Big OK són: Sara Fontán (violí i teclats), Edi Pou (bateria) i el gran Paul Fuster (guitarra i veu), que diu que “la vida és una caixa de mistos”. De mistos que s’encenen i no s’apaguen.

Potencia atronadora y música decibélica, la de los Big OK, grupo que nació en la muy bonita y tranquila localidad de Cardona. De Cardona en el corazón del Raval. Hacen rock’n’roll, sí, pero pasado por el tamiz de la imprevisibilidad. Son: Sara Fontán (violín y teclados), Edi Pou (batería y guitarra) y el gran Paul Fuster (guitarra y voz), quien dice que “la vida es una caja de cerillas”. De cerillas que se encienden y no se apagan.

Thunderous power and high-decibel music, that’s Big OK. This band was born in the pretty and quiet town of Cardona. From Cardona to the heart of Raval. They make rock’n’roll, that’s true, but always passed through the sieve of unpredictability. Big OK are: Sara Fontán (violin and keyboards), Edi Pou (drums) and the great Paul Fuster (guitar and voice), who says that “life is a matchbox”. Those matches that light up and do not extinguish.

fotos: © Ernest Abentín

Adriana Petit

L’Adriana és en la nostra escena una veu nova. També és un gresol de pràctiques sonores nascudes de l’incendi industrial-post-punk. Les fins ara escasses possibilitats de veure-la en directe i l’absència de discos publicats feien propícia l’expectació amb que el públic es va acostar al descobriment. Ningú no va quedar defraudat i vam assistir a un concert on el sintetitzador i la veu en temps real, sense pre-programació de cap tipus, ens explicaven un món tan personal com íntimament fosc.

Adriana es en nuestra escena una voz nueva. También es un crisol de prácticas sonoras nacidas del incendio industrial-post-punk. Las hasta ahora escasas posibilidades de verla en directo y la ausencia de discos publicados hacían propicia la expectación con que el público se acercó al descubrimiento. Nadie quedó defraudado y asistimos a un concierto donde el sintetizador y la voz en tiempo real, sin preprogramació de ningún tipo, nos explicaban un mundo tan personal como íntimamente oscuro.

Adriana is a new voice in our scene. She is a mosaic of sonic practices born out of the industrial-post-punk fire as well. The so far scarce opportunities of seeing her performing live and the lack of published records triggered the audience’s expectation for this discovery. Nobody was disappointed and we attended a concert where the synthesizer and the voice in real time, without any kind of pre-programming, were telling us a world as private as intimately dark.

fotos: © Ernest Abentín

The Legendary Pink Dots

I la llegenda va passar pel festival la nit del 14 d’octubre a l’Almo2bar. La banda d’Edward Ka-Spel i Phil Knight, un dels poderosos diamants que van cristal·litzar en l’explosió sonora de la dècada dels 80, va oferir un concert impecable amb un repàs a algunes de les seves cançons emblemàtiques, aquells petits himnes perversos, i van demostrar trobar-se en perfecta forma. Seguidors arribats de tot arreu van omplir la sala i van contribuir a la cerimònia única i multifacetada dels Legendary Pink Dots.

Y la leyenda pasó por el festival la noche del 14 de octubre al Almo2bar. La banda de Edward Ka-Spel y Phil Knight, uno de los poderosos diamantes que cristalizaron en la explosión sonora de la década de los 80, ofreció un concierto impecable con un repaso a algunas de sus canciones emblemáticas, aquellos pequeños himnos perversos, y demostraron encontrarse en perfecta forma. Seguidores llegados de todas partes llenaron la sala y contribuyeron a la ceremonia única y multifacetada de los Legendary Pink Dots.

And the legend finally crossed the festival during the night of October the 14th at the Almo2bar. The band leaded by Edward Ka-Spel and Phil Knight, one of the powerful diamonds that crystallised in the sonic explosion of the 80s, offered an impeccable concert with a review across some of their emblematic songs, those little evil anthems, and they demonstrated to be in top shape. Fans arrived from everywhere filled the venue and contributed to a unique and multifaceted ceremony by the Legendary Pink Dots.

fotos: © Ernest Abentín

Àgape: Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz

En la cita anual de l’Àgape assistim a un exercici de desordre i de plaer. Entropia, caos, paraula, so, sabor… Cuina, poesia i música treballen estretament per a que l’espectador tingui una experiència única. Aquest cop i, com sempre, a la Casa Almirall, els encarregats d’establir les connexions entre les seves respectives disciplines van ser Quim Díaz, Josep Pedrals i Roger Aixut (Cabosanroque). El públic va omplir la sala, va assistir a la lectura dels textos fundacionals de la ‘Patafísica i a un genial diàleg de Carles Hac Mor, va escoltar com sona la llum i va menjar espirals amb diferents procedències i mètodes de cocció, com ara mandongols i caraguilles a la cassola i ous al seu niu amb bufanda d’anxova. També vam poder assistir a una fascinant cursa de caragols bovers. Inoblidable.

En la cita anual del Ágape asistimos a un ejercicio de desorden y de placer. Entropía, caos, palabra, sonido, sabor… Cocina, poesía y música trabajan estrechamente para que el espectador tenga una experiencia única. Esta vez y, como siempre, en la Casa Almirall, los encargados de establecer las conexiones entre sus respectivas disciplinas fueron Quim Díaz, Josep Pedrals y Roger Aixut (Cabosanroque). El público llenó la sala, asistió a la lectura de los textos fundacionales de la ‘Patafísica y a un genial diálogo de Carles Hac Mor, escuchó como suena la luz y comió espirales con diferentes procedencias y métodos de cocción, como por ejemplo mandongoles y caraguillas a la cazuela y huevos a su nido con bufanda de anchoa. También pudimos asistir a una fascinante carrera de caracoles. Inolvidable.

During the yearly appointment of the Agape, we assisted to an exercise of disorder and pleasure. Entropy, chaos, word, sound, taste… Cooking, poetry and music work tight together in order to make this experience unique to the public. This time, and as usual at the Casa Almirall, those in charge of setting up the connections between their respective disciplines were Quim DíazJosep Pedrals and Roger Aixut (Cabosanroque). The audience filled the room, assisted to the reading of founding texts of ‘Pataphysics and to a brilliant dialogue by Carles Hac Mor, they listened to how the light sounds and eat spirals of diverse origins and cooking practices, such as, for example, “mandongoles and caraguillas” at the stew and eggs in their nest with an anchovy scarf. In addition, we could attend to a fascinating race of snails. Unforgettable.

fotos: © Ernest Abentín

LEM 2017: Crònica de la primera setmana / Crónica de la primera semana / Chronicle of the first week

17 Oct

Aldo Aranda

El 28 de setembre a les 13:00, el marimbista mexicà Aldo Aranda va oferir el concert inaugural del LEM 2017 al Cinemes Texas amb 4 peces d’alta volada. Les dues primeres, acompanyades d’efectes electrònics, projeccions i petits objectes van tenir un caire introspectiu i més aviat urbà mentre que en les dues darreres, amb marimba despullada, Aranda va tenir l’oportunitat de demostrar tot el seu immens virtuosisme i exquisida musicalitat. Un gran inici pel LEM!

El 28 de septiembre a las 13:00, el marimbista mejicano Aldo Aranda ofreció el concierto inaugural del LEM 2017 en los Cines Texas con 4 piezas de altura. Las dos primeras, acompañadas de efectos electrónicos, proyecciones y pequeños objetos, tuvieron un cariz introspectivo y más bien urbano mientras que en las dos últimas, con marimba desnuda, Aranda tuvo la oportunidad de demostrar todo su inmenso virtuosismo y exquisita musicalidad. ¡Un gran inicio para el LEM!

On September, the 28th, the Mexican marimba player Aldo Aranda offered the LEM 2017’s opening concert at the Cinemes Texas with 4 high-flying pieces. The first two pieces, accompanied by electronic effects, video and small objects, had an introspective and urban mood whereas the last two, played with the naked marimba, gave Aranda the opportunity to showing his enormous virtuosity and exquisite musicality. A great start for the LEM!

fotos: © Ernest Abentín

Truna y sus monstruos

L’ex-membre del “’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, va presentar un emocionant poema visual i sonor: “Truna y sus monstruos” a la seu de GTS. Així sortia de port el LEM 2017 que el divendres anterior havia celebrat la festa d’avarada del vaixell número 22 de la seva flota multidimensional. Màgia, humor, misticisme, instruments inversemblants, atmosfera de complicitat i, és clar, monstres, dels que destruïen les ciutats en les velles pel·lícules japoneses en blanc i negre. Pura poesia.

El ex-miembro del “’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, presentó un emocionante poema visual y sonoro: “Truna y sus monstruos” en la sede de GTS. Así salía de puerto el LEM 2017 que el viernes anterior había celebrado la fiesta de botadura del barco número 22 de su flota multidimensional. Magia, humor, misticismo, instrumentos inverosímiles, atmósfera de complicidad y, está claro, monstruos, de los que destruían las ciudades en las viejas películas japonesas en blanco y negro. Pura poesía.

The former member of the ”’Otro Ilustre Colegio de Patafísica de Valencia”, Doctor Truna, performed an exciting visual and sound poem at the GTS headquarters: “Truna and its monsters”. This was how the LEM 2017 left port, one week after the 22nd ship of its multidimensional fleet had celebrated the launch party. Magic, humour, mysticism, unlikely instruments, an ambience of complicity and, of course, monsters, of the kind that destroyed cities in old Japanese black and white films. Pure poetry.

fotos: © Ernest Abentín

Iyari

El passat dijous 5, el característic so introspectiu de Josep Mateo va inundar de malenconia l’ambient de La Sonora de Gràcia, submergint l’audiència en un paisatge d’estructures amables i per moments fins i tot romàntiques. Una teranyina musical teixida amb les cordes de la seva guitarra, que va atrapar la sensibilitat dels assistents en aquest primer trajecte d’una interessant nit de contrastos.

El pasado jueves 5, el característico sonido introspectivo de Josep Mateo inundó de melancolía el ambiente de La Sonora de Gràcia, sumergiendo la audiencia en un paisaje de estructuras amables y por momentos incluso románticas. Una telaraña musical tejida con las cuerdas de su guitarra, que atrapó la sensibilidad de los asistentes en este primer trayecto de una interesante noche de contrastes.

Last Thursday 5th, the characteristic introspective sound of Josep Mateo flooded with melancholy the atmosphere of La Sonora de Gràcia and immersed the audience in a landscape of kind structures and at times even romantic. A musical web woven with the strings of his guitar, which caught the sensibility of the audience in this first journey of an interesting night of contrasts.

fotos: © Ernest Abentín

Discantus

Els afortunats que vam omplir la bonica sala de La Sonora de Gràcia el passat dia 5 d’octubre, vam assistir a una sessió d’improvisació memorable a càrrec d’Antonia Funes (cel·lo) i Marta Sainz (veu). L’actuació va esdevenir-se en perfecta simbiosi en que costava discernir qui produïa cada so. Sons com llampecs estripant la nit per cosir-la tot seguit entre silencis reconcentrats plens de significat. Bravo.

Los afortunados que llenamos la bonita sala de La Sonora de Gràcia el pasado día 5 de octubre, asistimos a una sesión de improvisación memorable a cargo de Antonia Funes (chelo) y Marta Sainz (voz). La actuación se tornó en perfecta simbiosis en la que costaba discernir quien producía cada sonido. Sonidos como relámpagos desgarrando la noche para coserla enseguida entre silencios reconcentrados llenos de significado. Bravo.

The lucky ones who filled the cute room of La Sonora de Gràcia last October the 5th assisted to a memorable improvisation session by Antonia Funes (cello) and Marta Sainz (voice). The performance turned into a perfect symbiosis where it was difficult to tell who was producing each sound. Sounds like lightnings tearing the night apart to suture it immediately between concentrated silences full of meaning. Bravo.

fotos: © Ernest Abentín

Les Mutants Maha

Es pot posar en crisi l’harmonia i la tonalitat des dels ortodoxos territoris de les músiques populars? La formació liderada per Guigou Chenevier, nom que associem immediatament a l’històric moviment Rock in Opposition, treballa en aquest escenari de risc. Música sensible i dura, enigmàtica i vital en els territoris de la imaginació sobre el domini instrumental. El concert al MACBA va ser una meravella.

¿Se puede poner en crisis la armonía y la tonalidad desde los ortodoxos territorios de las músicas populares? La formación liderada por Guigou Chenevier, nombre que asociamos inmediatamente al histórico movimiento Rock in Opposition, trabaja en este escenario de riesgo. Música sensible y dura, enigmática y vital en los territorios de la imaginación sobre el dominio instrumental. El concierto en el MACBA fue una maravilla.

Can the harmony and tonality of popular music orthodox areas fall into crisis? The group headed by Guigou Chenevier, wich name is automatically associated to the historical movement Rock in Opposition, works in this risk scenario. Sensitive and hard music, enigmatic and vital in the territories of imagination over the mastery of the technique. This concert at the MACBA was wonderful.

fotos: © Ernest Abentín

Deriva Ensemble

El treball de Josep Lluís Galiana en la direcció de col·lectius d’improvisació lliure no descarta els resultats emocionals. No és una direcció fèrria, sinó impregnada d’empatia mediterrània, libèrrima, sensual. El conjunt instrumental-vocal que es va reunir entorn del saxofonista i teòric valencià era veritablement singular i la deriva col·lectiva, una situació xamànica que fluctuava creant paisatges d’emocions i sensacions. Un plaer.

[Deriva Ensemble: Josep Lluís Galiana, saxo tenor i conducció. Mireia Tejero, saxo alt. Daria Volicky, Alfonso Pardo, Arturo Silveyra, Stephano Labarca, flauta. Sergi Sirvent, María Duran, Ramón Casamajó, trompeta. Josué Coloma, guitarra. Llapispanc, objectes. Josefina Rozenwasser, Sonia Escañuela, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda, veu. Joma, dibuix en directe.

El trabajo de Josep Lluís Galiana en la dirección de colectivos de improvisación libre no descarta los resultados emocionales. No es una dirección férrea, sino impregnada de empatía mediterránea, libérrima, sensual. El conjunto instrumental-vocal que se reunió en torno al saxofonista y teórico valenciano era verdaderamente singular y la deriva colectiva, una situación chamánica que fluctuaba creando paisajes de emociones y sensaciones. Un placer.

[Deriva Ensemble: Josep Lluís Galiana, saxo tenor y conducción. Mireia Tejero, saxo alto. Daria Volicky, Alfonso Pardo, Arturo Silveyra, Stephano Labarca, flauta. Sergi Sirvent, María Duran, Ramon Casamajó, trompeta. Josué Coloma, guitarra. Llapispanc, objetos. Josefina Rozenwasser, Sonia Escañuela, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda, voz. Joma, dibujo en directo.]

The work of Josep Lluís Galiana with free improvisation bands does not rule out the emotional results. His way of conducting is not rigid, but impregnated with Mediterranean, free, sensual empathy. The instrumental-vocal ensemble that assambled around the Valencian saxophonist and theorist was really unique, and the collective drift created a shamanic situation which fluctuated within emotional and sensory landscapes. A pleasure.

fotos: © Ernest Abentín

Núria Andorrà & Lê Quan Ninh

Lê Quan Ninh i Núria Andorrà, dos bombos d’orquestra i un conjunt d’adminicles per crear sons poc convencionals: fregaments dels platerets sobre cuirs o cops secs inesperats que produïen sonoritats majestuoses i dinàmiques captivadores, tot plegat en una cerimònia sonora molt particular. Música d’anada i tornada, d’intensitat creixent i decreixent. Un viatge hipnòtic a la deriva.

Lê Cuando Ninh y Núria Andorrà, dos bombos de orquesta y un conjunto de adminículos para crear sonidos poco convencionales: el roce de los platillos sobre cueros o golpes secos inesperados que producían sonoridades majestuosas y dinámicas cautivadoras, todo ello en una ceremonia sonora muy particular. Música de ida y vuelta, de intensidad creciente y decreciente. Un viaje hipnótico a la deriva.

Lê Cuando Ninh & Núria Andorrà, two orchestral bass drums and a set of gadgets to create unconventional sounds: the scratching of the cymbals on the leather drum head or unexpected beats that produced majestic sonorities and captivating dynamics, all this in a very special sound ceremony. Round trip music trip of increasing and decreasing intensity. A hypnotic journey adrift.

fotos: © Ernest Abentín

 

LEM 2017: tercera setmana / tercera semana / third week

16 Oct
CINC ACCIONS LA TERCERA SETMANA DEL LEM / CINCO ACCIONES LA TERCERA SEMANA DEL LEM / FIVE ACTIONS THE THIRD WEEK OF THE LEM:

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN – JOSEP MARIA BALANYÀORCHESTRA FIRELUCHE –  LINALABANISOTROPIC PERTURBATIONS…

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN (Sant Feliu de Guíxols/ Deltebre)

Dimecres 18 d’octubre / Miércoles 18 de 0ctubre / Wednesday 18th October

20 h

INFRAMUSICAR L’INFINITIU – INFRAMUSICAR EL INFINITIVO – INFRA-MUSICALIZING THE INFINITIVE
ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS / ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO / ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

taquilla inversa / donations at the end of the action

 

Oidà! / Música corporal / oi més, visual / per abstracció descriptiva / i de gaidó passió de cor / a pensa geomètrica / rebombori del càlcul / a raig i persistent entorn / d’una mecànica a tota tesa / potencial de mai no acabar / moviment d’una lògica fantàstica / i en un batre d’ulls commoció / cerebral indigestió de mètode / eructe universal / amb pet de gràcia / i aires de natura / per pair la raó. Així és com Ester Xargay (veu) i Miquel Àngel Marín (clarinet i acordió) presenten el seu recital. Xargay, escriptora i videoartista, participa en recitals, videorecitals i exposicions. Marín, amb formació acadèmica, practica tant la música clàssica en formacions nacionals i internacionals, com la improvisació lliure i la creació musical, donant concerts per tot Europa, Corea i Israel. Des de 2001 mostra en públic creacions pròpies: improvisació, acció musical, poesia, performance, clarinet preparat, vídeo. Una festa de la polipoesia a no perdre’s!

¡Uy!/  Música corporal / y aún más, visual /  por abstracción descriptiva / y de paso pasión de corazón / a pensamiento geométrico / alboroto del cálculo / a chorro y persistente entorno / de una mecánica a toda pastilla / potencial de nunca acabar / movimiento de una lógica fantástica / i en un batir de ojos conmoción / cerebral indigestión de método / eructo universal / con pedo de gracia / y aires de naturaleza / para digerir la razón. Así es cómo Ester Xargay (voz) y Miquel Àngel Marín (clarinete y acordeón) presentan su recital. Xargay, escritora y videoartista, participa en recitales, videorecitales y exposiciones. Marín,  con formación académica, practica tanto la música clásica en formaciones nacionales e internacionales, como la improvisación libre y la creación  musical, dando conciertos pos toda Europa, Corea e Israel.  Desde 2001 muestra en público creaciones propias: improvisación, acción musical, poesía, performance, clarinete preparado, vídeo. ¡No os perdáis esta fiesta de la polipoesía!

Wow! / Corporal music / even more, visual / by descriptive abstraction / and by the way from heart passion / to geometric thinking / racket of the calculus / like a whirlwind and tenacious environment / of a rushing mechanics / potential of never-ending / movement of a fantastic logic / and in the twinkling of an eye brain / shock indigestion of method /universal burp / with coup de fart / and nature breeze / to digest the reason. This is the way that Ester Xargay (voice) and Miquel Àngel Marín (clarinet and accordion) introduce their recital. Xargay, writer and videoartist, takes part in recitals, videorecitals and exhibitions. Marín, musician of an academic education, performs both classical music with national and international ensembles and free improvisation and music creation, performing across Europe, Korea and Israel. From 2001 onwards he shows his own creations in public: improvisation, musical actions, poetry, performance, modified clarinet, video. Don’t miss this polypoetry party!


JOSEP MARIA BALANYÀ (Barcelona)

Dijous 19 d’octubre / Jueves 19 de 0ctubre / Thursday 19th October

22 h

Nota 79

C/ Vallirana, 79

5 €

foto © Elena Márquez

La carrera del pianista barceloní resident a Brussel·les Josep Maria Balanyà, amb 20 discs enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la performance, camps en els que gaudeix d’un elevat reconeixement internacional. Balanyà també és improvisador, compositor, director d’orquestres d’improvisació i artista sonor. En els llindars entre la música i la performance ha dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor absoluta al Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trèveris (Alemanya). Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb tècniques de piano preparat que li permeten exhibir una gran varietat de sons no convencionals. Els concerts de Balanyà són rituals enèrgics —hom diria que toca el piano amb tot el cos— on es percep la presencia de la música feta matèria.

La carrera del pianista barcelonés residente en Bruselas Josep Maria Balanyà, con 20 discos grabados, lo ha llevado desde la música clásica y el jazz hasta especializarse en la improvisación, el arte acústico experimental y la performance, campos en los que disfruta de un elevado reconocimiento internacional. Balanyà también es improvisador, compositor, director de orquestas de improvisación y artista sonoro. En las lindes entre la música y la performance ha llevado a cabo sus acciones más imaginativas, como el recital en la oscuridad absoluta en el Sendesaal de Bremen o el concierto para las campanas de la catedral de Tréveris (Alemania). Sus trabajos como pianista solista combinan el sonido puro del instrumento con técnicas de piano preparado que le permiten exhibir una gran variedad de sonidos no convencionales. Los conciertos de Balanyà son rituales enérgicos —se diría que toca el piano con todo el cuerpo— donde se percibe la presencia de la música hecha materia.

The career of the Brussels-based pianist from Barcelona Josep Maria Balanyà, with 20 released recordings, has taken him from classical music and jazz up to specialising in improvisation, experimental acoustic art and performance, fields where he enjoys a high level of international acknowledgment. Balanyà is also an improviser, composer, conductor of improvisation orchestras and sound artist. He has developed his most imaginative actions at the boundary between music and performance, such as the recital in complete darkness at the Sendesaal of Bremen or the concert for the bells of Trier’s cathedral (Germany). His works as piano soloist mix the pure sound of the instrument with prepared piano techniques that allow the display of a wide range of non-conventional sounds. The concerts by Balanyà are forceful rituals —we would say that he plays the piano with his whole body—  where we can perceive the presence of music changed into matter.


ORCHESTRA FIRELUCHE (La Cellera de Ter)

Divendres 20 d’octubre / Viernes 20 de 0ctubre / Friday 20th October

21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

6 €

 

foto @ Anna Bordonada

Pascal Comelade i Pau Riba són alguns dels músics que han col·laborat amb l’Orchestra Fireluche, un col·lectiu de músics fundat el 2002 a La Cellera de Ter (Girona). L’ Orchestra Fireluche són 10 músics que toquen amb andròmines de tota mena: instruments de joguina, inversemblants, clàssics, de diferents cultures del món,… El seu nom prové d’un escrit d’Eduardo Galeano. El seu món és el de les músiques d’envelat; el dels sons eteris i reverberants; el dels engranatges dels autòmats; el del rock’n’roll de butxaca i el de les melodies vocals. “Èpica amb minúscules,” diuen. D’ençà que van gravar el seu primer disc, el 2004, n’han fet sis més. El darrer es titula Colibrí en flames (2017) i suposa un retorn als seus orígens passat pel sedàs del productor Morgan Chaney. La Fireluche per fi recala al LEM!

Pascal Comelade y Pau Riba son algunos de los músicos que han colaborado con la Orchestra Fireluche, un colectivo fundado en 2002 en La Cellera de Ter (Girona). La Orchestra Fireluche son 10 músicos que tocan instrumentos de juguete, inverosímiles, clásicos, de diferentes culturas del mundo, … Su nombre proviene de un escrito de Eduardo Galeano. Su mundo es el de las músicas de entoldado, los sonidos etéreos y reverberantes, los engranajes de los autómatas, el del r’n’r de bolsillo y las melodías vocales. “Épica en minúsculas,” dicen. Desde que grabaron su primer disco, en 2004, han publicado otros seis. El último, Colibrí en flames, es un retorno a sus orígenes bajo la producción de Morgan Chaney. ¡La Fireluche por fin recala en el LEM!

Pascal Comelade and Pau Riba are some of the musicians that have played with the Orchestra Fireluche, a collective founded in 2002 in La Cellera de Ter (Girona). The Orchestra Fireluche is made of 10 musicians playing all kinds of instruments: toys, strange, classical, world instruments … The name comes from a text by Eduardo Galeano. Their world is that of fair music and ethereal and reverberating sounds; that of machine gears and pocket rock’n roll; the world of voice melodies. “Epics in lower case”, they say. Since 2004 they have released 7 albums, the last of which is Colibrí en flames (2017) and it supposes a return to their origins through the sieve of producer Morgan Chaney. The Fireluche reaches the LEM at last!


LINALAB (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre / Sábado 21 de 0ctubre / Saturday 21st October

22 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

 

La colombiana Lina Bautista torna al LEM per presentar la seva proposta de música electrònica experimental: LinaLab. Bautista ha participat en diversos festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualment combina la seva activitat musical amb la investigació sonora (Orquestra del caos, Familiar, Sons de Barcelona i Mediaestruch) i amb la docència (SAE Institute, Academy 303 i el Màster en Art sonor de la UB). La trajectòria de LinaLab, iniciada fa més de sis anys, ha estat impel·lida des del principi per la recerca de noves sonoritats i l’interès per les noves tecnologies aplicades a l’experimentació sonora. Amb una estètica propera a l’ambient, el glitch o el drone, LinaLab camina entre el so, el soroll i la música, desenvolupant un discurs musical confeccionat amb textures i ambients sonors basats en el tractament de la guitarra en temps real.

La colombiana Lina Bautista vuelve al LEM para presentar su propuesta de música electrónica experimental: Linalab. Bautista ha participado en diversos festivales (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualmente combina su actividad musical con la investigación sonora (Orquesta del caos, Familiar, Sons de Barcelona y Mediaestruch) y con la docencia (SAE Institute, Academy 303 y el Master en Arte sonoro de la UB). La trayectoria de Linalab, iniciada hace más de seis años, ha sido impelida desde el principio por la búsqueda de nuevas sonoridades y el interés por las nuevas tecnologías aplicadas a la experimentación sonora. Con una estética cercana al ambient, el glitch o el drone, Linalab camina entre el sonido, el ruido y la música, desarrollando un discurso musical confeccionado con texturas y ambientes sonoros basados en el tratamiento de la guitarra en tiempo real.

Colombian artist Lina Bautista returns to the LEM to present her experimental electronic music proposal: Linalab. Bautista has participated in several festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014 …). She currently combines his musical activity with sound research (Orquesta del caos, Familiar, Sons de Barcelona and Mediaestruch) and teaching (SAE Institute, Academy 303 and the Master in Sound Art of the UB). Linalab’s development, which begun more than six years ago, has been impelled by the search for new sonorities and the interest in new technologies applied to sound experimentation, from the start. With an ambient, glitch and drone sound, Linalab walks amongst noise and music, developing a musical speech made with textures and atmospheres based on the treatment of the guitar in real time.


ANISOTROPIC PERTURBATIONS (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre / Sábado 21 de 0ctubre / Saturday 21st October

23 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

foto © Elena Márquez

Un concepte científic com és el de l’“anisotropia” —la capacitat de certes substàncies de canviar les seves propietats en funció de la direcció amb la qual s’observen—, forma part del nom d’aquesta proposta que reuneix a tres grans intèrprets de les músiques lliures a Barcelona. Són: Ivo Sans (bateria) i Tom Chant (saxos), dos dels millors exponents de la molt dinàmica escena local del jazz d’avantguarda, i Ferran Fages (guitarra), un referent a escala internacional en l’àmbit de la improvisació electroacústica. Plegats constitueixen un trio amb influències del free-jazz, la música contemporània i la improvisació lliure. Música llibertària, imprevisible i desenfrenada, bastida “amb la mirada múrria d’aquell bomber que a la vegada se sent piròman,” diuen.

Un concepto científico como el de la “anisotropía” —la capacidad de ciertas sustancias para cambiar sus propiedades en función de la dirección en la que se observen—, forma parte del nombre de esta propuesta que reúne a tres grandes intérpretes de las músicas libres de Barcelona. Son: Ivo Sans (batería) y Tom Chant (saxos), dos de los mejores exponentes de la muy dinámica escena local del jazz de vanguardia, y Ferran Fages (guitarra), un referente internacional en el ámbito de la improvisación electroacústica. Juntos constituyen un trío con influencias de free-jazz, música contemporánea e improvisación libre. Música libertaria, imprevisible y desenfrenada, creada “con la mirada pícara de aquel bombero que a la vez se siente pirómano,” dicen.

A scientific concept such as “anisotropy” —the ability of some substances to change their properties according to the direction in which it is observed-, is part of the name of this project which brings together three excellent musicians of free kinds of music of Barcelona. They are: Ivo Sans (drums) and Tom Chant (sax), two of the best exponents of the very lively local avant-garde-jazz scene, and Ferran Fages (guitar), an international reference in the field of electro-acoustic improvisation. Together, they form a trio with influences such as free-jazz, contemporary music and free improvisation. Libertarian music, both wild and unpredictable, created with “the swindler glance of that fireman that feels pyromaniac at the same time,” they say.