Tag Archives: live music

Imatges de l’Encontre en l’Espai-Temps número 5

15 May
comentaris dels espectadors / comentarios de los espectadores / comments from the audience…

 

Amb un instrument tan antic i la sensibilitat de la Tomomi Kubo he viatjat al voltant de la lluna!! UN BON VIATGE
M’oblido de mi mateixa mentre escolto la seva música. No és gens fàcil per algú amb trastorn de la personalitat per evitació. Moltes gràcies….
Banda sonora perfecta, encara no sé de què, però que molt suggerent.
Un viatge sonor a un espai incert, un joc gratificant.
Aquesta reverb que m’ha agradat tant! Un bon paisatge de teclat, efectes i veus.
Gran música envoltant, una onada d’harmonia i caos mesclades que transporten a l’oient a un altre pla sense perdre un fil de fons misteriós.

Con un instrumento tan antiguo y la sensibilidad de Tomomi Kubo he viajado alrededor de la luna. UN BUEN VIAJE!
Me olvido de mi misma mientras escucho su música. No es nada fácil para alguien con trastorno de la personalidad por evitación. Muchas gracias…
Banda sonora perfecta, todavía no sé de qué pero que muy sugerente.
Un viaje sonoro a un espacio incierto, un juego gratificante.
Esta reverb que me ha gustado tanto! Un buen paisaje de teclado, efectos i voces.
Gran música envolvente, una oleada de armonía y caos mezclados que transportan al oyente a otro plano sin perder un hilo de fondo misterioso.

With an instrument so old and Tomomi Kubo’s sensitivity I’ve travelled around the moon!! A GOOD TRAVELL!
I forget myself while listening to her music. This is something not easy for someone with AvPD like me.
Perfect soundtrack, still don’t know of what, but really suggestive
A sound travell to an uncertain space, a rewarding game.
This reverb I liked so much! A good landscape of keyboard, effects and voices.
Great surrounding music, a mixed wave of harmony and chaos that transport the listener to another level without losing a mysterious bottom yarn.
fotos: ©ristian vega
Advertisements

Imatges de l’Encontre en l’Espai-Temps número 4

2 May

Natsuko Sugao i Celeste Alías…

La veu i la trompeta… Aire, sons sinuosos, atmosferes canviants, una aventura d’exploració, energia, recerca, emoció… (comentari d’un assistent)

 

Natsuko Sugao y Celeste Alías…La voz y la trompeta… Aire, sonidos sinuosos, atmósferas cambiantes, una aventura de exploración, energía, investigación, emoción… (comentario de un asistente)

 

Natsuko Sugao & Celeste Alías…

The voice and the trumpet… Air, sinuous sounds, changing atmospheres, an exploration adventure, energy, research, emotion… (An attendee’s commentary)

fotos: ©ristian vega

Compenetració màgica / Compenetración mágica / Magical rapport

9 Apr

La trobada de Mike Cooper i Miquel Jordà va revelar no només la qualitat del treball d’aquests dos músics, sinó l’extraordinària capacitat de tots dos per a compenetrar-se en una aventura sònica que, des del primer minut, va mantenir en suspens a l’audiència. Pura màgia (comentari d’un assistent).

El encuentro de Mike Cooper y Miquel Jordà reveló no sólo la calidad del trabajo de estos dos músicos, sino la extraordinaria capacidad de ambos para compenetrarse en una aventura sónica que, desde el primer minuto, mantuvo en vilo a la audiencia. Pura magia (comentario de un asistente).

The encounter between Mike Cooper and Miquel Jordà revealed not only the work quality of these two musicians, but the extraordinary capacity of both of them to build a rapport in a sonic adventure that, from the first minute, held the audience in suspense. Pure magic (commentary of an attendee).

fotos: ©ristian vega

Ambient Music: sempre necessària / siempre necesaria / always necessary

8 Apr

El dia 21 de març, Jason Kolàr i Shelly ens van recordar que la música “ambient”, com se la coneix des dels anys 80 del segle passat, segueix sent un esplèndid camí d’introspecció i recerca d’atmosferes. Entre el paisatgisme i la ciència-ficció, els enregistraments de camp i l’electrònica van produir-nos la sensació de la suspensió del temps (comentari d’un assistent).

El día 21 de marzo, Jason Kolàr y Shelly nos recordaron que la música “ambient”, como se la conoce desde los años 80 del siglo pasado, sigue siendo un espléndido camino de introspección e investigación de atmósferas. Entre el paisajismo y la ciencia ficción, las grabaciones de campo y la electrónica nos produjeron la sensación de la suspensión del tiempo (comentario de un asistente).

The 21st of March, Jason Kolàr and Shelly reminded us that the ambient music, as it is known since the 80s’ of the last century, is still a splendid way of introspection and atmospheres’ research. Between the landscaping and science-fiction, the field recordings and electronics produced us the sensation of suspension of time (commentary of an attendee).

fotos: ©ristian vega

Dos homes savis – Dos hombres sabios – Two wise men

14 Mar

Encontre en l’Espai-Temps del 7 de març de 2019. Impressions d’un espectador:

El cicle d’Encontres en l’Espai-Temps 2019 va començar amb novetats i millores que els seguidors d’aquesta programació única de serendipitats sonores vam apreciar de bon grat mentre assistíem a un concert-recital de dos homes savis: Quicu Samsó, un dels percussionistes més interessants de la ciutat i Víctor Bonet Arbolí, que va aplicar les dues facetes del seu treball artístic, com a poeta i com a clarinetista, van crear una xarxa d’emocions acústiques, de llocs comuns i punts de fuga, de coincidències i velocitats d’escapament que van donar com a resultat una successió de moments esplèndids, etapes d’un viatge sonor que tant surava en la materialitat com s’endinsava en territoris onírics. Un gran principi per a un cicle que any rere any ens proveeix de sorpreses emocionants.


Encuentro en el Espacio-Tiempo del 7 de marzo de 2019. Impresiones de un espectador:

El ciclo de Encuentros en el Espacio-Tiempo 2019 empezó con novedades y mejoras que los seguidores de esta programación única de serendipias sonoras apreciamos de buen grado mientras asistíamos a un concierto-recital de dos hombres sabios: Quicu Samsó, uno de los percusionistas más interesantes de la ciudad y Víctor Bonet Arbolí, que aplicó las dos facetas de su trabajo artístico, como poeta y como clarinetista, crearon una red de emociones acústicas, de lugares comunes y puntos de fuga, de coincidencias y velocidades de escape que dieron como resultado una sucesión de momentos espléndidos, etapas de un viaje sonoro que tanto flotaba en la materialidad como se adentraba en territorios oníricos. Un gran principio para un ciclo que año tras año nos provee de sorpresas emocionantes.


Encounter in the Space-Time of the 7th of March 2019. Spectator’s impressions:

The cycle of Encounters in the Space-Time 2019 started with news and improvements that the followers of this unique programme of sonic serendipities appreciated gladly while we assisted to a concert-recital of two wise men: Quicu Samsó, one of the most interesting percussionists of the city and Víctor Bonet Arbolí, who applied the two facets of his artistic work, as a poet and as a clarinettist, created a network of acoustic emotions, of common places and vanishing points, of coincidences and escape velocities which resulted in a sequence of splendid moments, stages of a sonorous trip that drifted in the materiality as it pushed out into dreamlike territories. A great beginning for a cycle that from year to year provides us with exciting surprises.

El que vam veure i escoltar el 12 i 13 de juliol / Lo que vimos y escuchamos el 12 y 13 de julio / What we saw and heard on July 12 and 13

18 Jul

Per tancar el primer semestre d’activitats vam comptar amb dues figures històriques d’aquesta ciutat. El 12 de juliol, Juan Crek i Llapispanc van improvisar amb instruments, materials, gestualitats i accionisme amb discreta i espiritual delicadesa. L’endemà, Anki Toner va deixar fascinats els assistents a la seva xerrada-taller sobre els discs de vinil, que va esdevenir un joc de descobertes inversemblants. Al mes de setembre tindrem la segona part d’aquest apassionant taller.

Para cerrar el primer semestre de actividades pudimos contar con dos figuras históricas de esta ciudad. El 12 de julio, Juan Crek y Llapispanc improvisaron con instrumentos, materiales, gestualidades y accionismo con discreta y espiritual delicadeza. Al día siguiente, Anki Toner dejó fascinados a los asistentes a su charla-taller sobre los discos de vinilo, que se convirtió en un juego de descubrimientos inverosímiles. En el mes de septiembre tendremos la segunda parte de este apasionante taller.

The closing of the first semester of activities counted on the participation of two historical figures of this city. On July 12, Juan Crek and Llapispanc improvised with instruments, materials, gestures and Actionism with quiet and spiritual sensitivity. The next day, Anki Toner left the audience fascinated by his workshop-talk on vinyl records, which became a game of unlikely discoveries. In September we will have the second part of this exciting workshop.

Juan Crek & Llapispanc

 

Anki Toner

fotos: ©ristian vega

Espai-temps tramat – Espacio-tiempo tramado – Weaved Space-Time

4 Jul

Encontre en l’Espai-Temps de 28 de juny de 2018. Impressions d’un espectador:

Des del primer micro-segon, la improvisació de Joan Antoni Pich (violoncel) i Luiz Rocha (clarinets) es va lligar com el millor allioli possible. Van ser quaranta minuts d’entreteixir so mentre els harmònics s’expandien per la sala i les aventures rítmiques de la percussió sobre els instruments entrellaçaven velocitats. Una veritable confabulació de successos en l’espai i el temps en mans d’aquests dos demiürgs que ens van deixar exhausts i feliços.


Encuentro en el Espacio-Tiempo de 28 de junio de 2018. Impresiones de un espectador:

Desde el primer micro-segundo, la improvisación de Joan Antoni Pich (violonchelo) y Luiz Rocha (clarinetes) se ligó como el mejor alioli posible. Fueron cuarenta minutos de entretejer sonido mientras los armónicos se expandían por la sala y las aventuras rítmicas de la percusión sobre los instrumentos entrelazaban velocidades. Una verdadera confabulación de sucesos en el espacio y el tiempo en manos de estos dos demiurgos que nos dejaron exhaustos y felices.


Encounter in the Space-Time of 28 June 2018. Impressions of a spectator:

From the first micro-second, the improvisation of Joan Antoni Pich (violoncello) and Luiz Rocha (clarinets) was thickened as the best possible mayonnaise. There were forty minutes of woven sound while the harmonics expanded themselves throughout the room and the rhythmic adventures of percussion on the instruments interlaced speeds. A true conspiracy of events in space and time in the hands of these two demiurges that left us exhausted and happy.

 

fotos: Núria Martínez Vernis