Tag Archives: Manu Sabaté

LEM 2017: tercera setmana / tercera semana / third week

16 Oct
CINC ACCIONS LA TERCERA SETMANA DEL LEM / CINCO ACCIONES LA TERCERA SEMANA DEL LEM / FIVE ACTIONS THE THIRD WEEK OF THE LEM:

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN – JOSEP MARIA BALANYÀORCHESTRA FIRELUCHE –  LINALABANISOTROPIC PERTURBATIONS…

ESTER XARGAY & MIQUEL ÀNGEL MARÍN (Sant Feliu de Guíxols/ Deltebre)

Dimecres 18 d’octubre / Miércoles 18 de 0ctubre / Wednesday 18th October

20 h

INFRAMUSICAR L’INFINITIU – INFRAMUSICAR EL INFINITIVO – INFRA-MUSICALIZING THE INFINITIVE
ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS / ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO / ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

taquilla inversa / donations at the end of the action

 

Oidà! / Música corporal / oi més, visual / per abstracció descriptiva / i de gaidó passió de cor / a pensa geomètrica / rebombori del càlcul / a raig i persistent entorn / d’una mecànica a tota tesa / potencial de mai no acabar / moviment d’una lògica fantàstica / i en un batre d’ulls commoció / cerebral indigestió de mètode / eructe universal / amb pet de gràcia / i aires de natura / per pair la raó. Així és com Ester Xargay (veu) i Miquel Àngel Marín (clarinet i acordió) presenten el seu recital. Xargay, escriptora i videoartista, participa en recitals, videorecitals i exposicions. Marín, amb formació acadèmica, practica tant la música clàssica en formacions nacionals i internacionals, com la improvisació lliure i la creació musical, donant concerts per tot Europa, Corea i Israel. Des de 2001 mostra en públic creacions pròpies: improvisació, acció musical, poesia, performance, clarinet preparat, vídeo. Una festa de la polipoesia a no perdre’s!

¡Uy!/  Música corporal / y aún más, visual /  por abstracción descriptiva / y de paso pasión de corazón / a pensamiento geométrico / alboroto del cálculo / a chorro y persistente entorno / de una mecánica a toda pastilla / potencial de nunca acabar / movimiento de una lógica fantástica / i en un batir de ojos conmoción / cerebral indigestión de método / eructo universal / con pedo de gracia / y aires de naturaleza / para digerir la razón. Así es cómo Ester Xargay (voz) y Miquel Àngel Marín (clarinete y acordeón) presentan su recital. Xargay, escritora y videoartista, participa en recitales, videorecitales y exposiciones. Marín,  con formación académica, practica tanto la música clásica en formaciones nacionales e internacionales, como la improvisación libre y la creación  musical, dando conciertos pos toda Europa, Corea e Israel.  Desde 2001 muestra en público creaciones propias: improvisación, acción musical, poesía, performance, clarinete preparado, vídeo. ¡No os perdáis esta fiesta de la polipoesía!

Wow! / Corporal music / even more, visual / by descriptive abstraction / and by the way from heart passion / to geometric thinking / racket of the calculus / like a whirlwind and tenacious environment / of a rushing mechanics / potential of never-ending / movement of a fantastic logic / and in the twinkling of an eye brain / shock indigestion of method /universal burp / with coup de fart / and nature breeze / to digest the reason. This is the way that Ester Xargay (voice) and Miquel Àngel Marín (clarinet and accordion) introduce their recital. Xargay, writer and videoartist, takes part in recitals, videorecitals and exhibitions. Marín, musician of an academic education, performs both classical music with national and international ensembles and free improvisation and music creation, performing across Europe, Korea and Israel. From 2001 onwards he shows his own creations in public: improvisation, musical actions, poetry, performance, modified clarinet, video. Don’t miss this polypoetry party!


JOSEP MARIA BALANYÀ (Barcelona)

Dijous 19 d’octubre / Jueves 19 de 0ctubre / Thursday 19th October

22 h

Nota 79

C/ Vallirana, 79

5 €

foto © Elena Márquez

La carrera del pianista barceloní resident a Brussel·les Josep Maria Balanyà, amb 20 discs enregistrats, l’ha dut des de la música clàssica i el jazz fins a especialitzar-se en la improvisació, l’art acústic experimental i la performance, camps en els que gaudeix d’un elevat reconeixement internacional. Balanyà també és improvisador, compositor, director d’orquestres d’improvisació i artista sonor. En els llindars entre la música i la performance ha dut a terme les seves accions més imaginatives, com el recital en la foscor absoluta al Sendesaal de Bremen o el concert per a les campanes de la catedral de Trèveris (Alemanya). Els seus treballs com a pianista solista combinen el so pur de l’instrument amb tècniques de piano preparat que li permeten exhibir una gran varietat de sons no convencionals. Els concerts de Balanyà són rituals enèrgics —hom diria que toca el piano amb tot el cos— on es percep la presencia de la música feta matèria.

La carrera del pianista barcelonés residente en Bruselas Josep Maria Balanyà, con 20 discos grabados, lo ha llevado desde la música clásica y el jazz hasta especializarse en la improvisación, el arte acústico experimental y la performance, campos en los que disfruta de un elevado reconocimiento internacional. Balanyà también es improvisador, compositor, director de orquestas de improvisación y artista sonoro. En las lindes entre la música y la performance ha llevado a cabo sus acciones más imaginativas, como el recital en la oscuridad absoluta en el Sendesaal de Bremen o el concierto para las campanas de la catedral de Tréveris (Alemania). Sus trabajos como pianista solista combinan el sonido puro del instrumento con técnicas de piano preparado que le permiten exhibir una gran variedad de sonidos no convencionales. Los conciertos de Balanyà son rituales enérgicos —se diría que toca el piano con todo el cuerpo— donde se percibe la presencia de la música hecha materia.

The career of the Brussels-based pianist from Barcelona Josep Maria Balanyà, with 20 released recordings, has taken him from classical music and jazz up to specialising in improvisation, experimental acoustic art and performance, fields where he enjoys a high level of international acknowledgment. Balanyà is also an improviser, composer, conductor of improvisation orchestras and sound artist. He has developed his most imaginative actions at the boundary between music and performance, such as the recital in complete darkness at the Sendesaal of Bremen or the concert for the bells of Trier’s cathedral (Germany). His works as piano soloist mix the pure sound of the instrument with prepared piano techniques that allow the display of a wide range of non-conventional sounds. The concerts by Balanyà are forceful rituals —we would say that he plays the piano with his whole body—  where we can perceive the presence of music changed into matter.


ORCHESTRA FIRELUCHE (La Cellera de Ter)

Divendres 20 d’octubre / Viernes 20 de 0ctubre / Friday 20th October

21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

6 €

 

foto @ Anna Bordonada

Pascal Comelade i Pau Riba són alguns dels músics que han col·laborat amb l’Orchestra Fireluche, un col·lectiu de músics fundat el 2002 a La Cellera de Ter (Girona). L’ Orchestra Fireluche són 10 músics que toquen amb andròmines de tota mena: instruments de joguina, inversemblants, clàssics, de diferents cultures del món,… El seu nom prové d’un escrit d’Eduardo Galeano. El seu món és el de les músiques d’envelat; el dels sons eteris i reverberants; el dels engranatges dels autòmats; el del rock’n’roll de butxaca i el de les melodies vocals. “Èpica amb minúscules,” diuen. D’ençà que van gravar el seu primer disc, el 2004, n’han fet sis més. El darrer es titula Colibrí en flames (2017) i suposa un retorn als seus orígens passat pel sedàs del productor Morgan Chaney. La Fireluche per fi recala al LEM!

Pascal Comelade y Pau Riba son algunos de los músicos que han colaborado con la Orchestra Fireluche, un colectivo fundado en 2002 en La Cellera de Ter (Girona). La Orchestra Fireluche son 10 músicos que tocan instrumentos de juguete, inverosímiles, clásicos, de diferentes culturas del mundo, … Su nombre proviene de un escrito de Eduardo Galeano. Su mundo es el de las músicas de entoldado, los sonidos etéreos y reverberantes, los engranajes de los autómatas, el del r’n’r de bolsillo y las melodías vocales. “Épica en minúsculas,” dicen. Desde que grabaron su primer disco, en 2004, han publicado otros seis. El último, Colibrí en flames, es un retorno a sus orígenes bajo la producción de Morgan Chaney. ¡La Fireluche por fin recala en el LEM!

Pascal Comelade and Pau Riba are some of the musicians that have played with the Orchestra Fireluche, a collective founded in 2002 in La Cellera de Ter (Girona). The Orchestra Fireluche is made of 10 musicians playing all kinds of instruments: toys, strange, classical, world instruments … The name comes from a text by Eduardo Galeano. Their world is that of fair music and ethereal and reverberating sounds; that of machine gears and pocket rock’n roll; the world of voice melodies. “Epics in lower case”, they say. Since 2004 they have released 7 albums, the last of which is Colibrí en flames (2017) and it supposes a return to their origins through the sieve of producer Morgan Chaney. The Fireluche reaches the LEM at last!


LINALAB (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre / Sábado 21 de 0ctubre / Saturday 21st October

22 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

 

La colombiana Lina Bautista torna al LEM per presentar la seva proposta de música electrònica experimental: LinaLab. Bautista ha participat en diversos festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualment combina la seva activitat musical amb la investigació sonora (Orquestra del caos, Familiar, Sons de Barcelona i Mediaestruch) i amb la docència (SAE Institute, Academy 303 i el Màster en Art sonor de la UB). La trajectòria de LinaLab, iniciada fa més de sis anys, ha estat impel·lida des del principi per la recerca de noves sonoritats i l’interès per les noves tecnologies aplicades a l’experimentació sonora. Amb una estètica propera a l’ambient, el glitch o el drone, LinaLab camina entre el so, el soroll i la música, desenvolupant un discurs musical confeccionat amb textures i ambients sonors basats en el tractament de la guitarra en temps real.

La colombiana Lina Bautista vuelve al LEM para presentar su propuesta de música electrónica experimental: Linalab. Bautista ha participado en diversos festivales (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014…). Actualmente combina su actividad musical con la investigación sonora (Orquesta del caos, Familiar, Sons de Barcelona y Mediaestruch) y con la docencia (SAE Institute, Academy 303 y el Master en Arte sonoro de la UB). La trayectoria de Linalab, iniciada hace más de seis años, ha sido impelida desde el principio por la búsqueda de nuevas sonoridades y el interés por las nuevas tecnologías aplicadas a la experimentación sonora. Con una estética cercana al ambient, el glitch o el drone, Linalab camina entre el sonido, el ruido y la música, desarrollando un discurso musical confeccionado con texturas y ambientes sonoros basados en el tratamiento de la guitarra en tiempo real.

Colombian artist Lina Bautista returns to the LEM to present her experimental electronic music proposal: Linalab. Bautista has participated in several festivals (Sirga, Live Coding Festival, Eufònic, Sonar 2014 …). She currently combines his musical activity with sound research (Orquesta del caos, Familiar, Sons de Barcelona and Mediaestruch) and teaching (SAE Institute, Academy 303 and the Master in Sound Art of the UB). Linalab’s development, which begun more than six years ago, has been impelled by the search for new sonorities and the interest in new technologies applied to sound experimentation, from the start. With an ambient, glitch and drone sound, Linalab walks amongst noise and music, developing a musical speech made with textures and atmospheres based on the treatment of the guitar in real time.


ANISOTROPIC PERTURBATIONS (Barcelona)

Dissabte 21 d’octubre / Sábado 21 de 0ctubre / Saturday 21st October

23 h

Soda Acústic

C/ Guilleries, 6

5 € (dos concerts)

foto © Elena Márquez

Un concepte científic com és el de l’“anisotropia” —la capacitat de certes substàncies de canviar les seves propietats en funció de la direcció amb la qual s’observen—, forma part del nom d’aquesta proposta que reuneix a tres grans intèrprets de les músiques lliures a Barcelona. Són: Ivo Sans (bateria) i Tom Chant (saxos), dos dels millors exponents de la molt dinàmica escena local del jazz d’avantguarda, i Ferran Fages (guitarra), un referent a escala internacional en l’àmbit de la improvisació electroacústica. Plegats constitueixen un trio amb influències del free-jazz, la música contemporània i la improvisació lliure. Música llibertària, imprevisible i desenfrenada, bastida “amb la mirada múrria d’aquell bomber que a la vegada se sent piròman,” diuen.

Un concepto científico como el de la “anisotropía” —la capacidad de ciertas sustancias para cambiar sus propiedades en función de la dirección en la que se observen—, forma parte del nombre de esta propuesta que reúne a tres grandes intérpretes de las músicas libres de Barcelona. Son: Ivo Sans (batería) y Tom Chant (saxos), dos de los mejores exponentes de la muy dinámica escena local del jazz de vanguardia, y Ferran Fages (guitarra), un referente internacional en el ámbito de la improvisación electroacústica. Juntos constituyen un trío con influencias de free-jazz, música contemporánea e improvisación libre. Música libertaria, imprevisible y desenfrenada, creada “con la mirada pícara de aquel bombero que a la vez se siente pirómano,” dicen.

A scientific concept such as “anisotropy” —the ability of some substances to change their properties according to the direction in which it is observed-, is part of the name of this project which brings together three excellent musicians of free kinds of music of Barcelona. They are: Ivo Sans (drums) and Tom Chant (sax), two of the best exponents of the very lively local avant-garde-jazz scene, and Ferran Fages (guitar), an international reference in the field of electro-acoustic improvisation. Together, they form a trio with influences such as free-jazz, contemporary music and free improvisation. Libertarian music, both wild and unpredictable, created with “the swindler glance of that fireman that feels pyromaniac at the same time,” they say.

Advertisements

LEM 2017: segona setmana / segunda semana / second week

9 Oct
VUIT ACCIONS LA SEGONA SETMANA DEL LEM / OCHO ACCIONES LA SEGUNDA SEMANA DEL LEM / EIGHT ACTIONS THE SECOND WEEK OF THE LEM:

TOLV – NAD SPIRO – PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA – ALENKY – BIG OK – ADRIANA PETITTHE LEGENDARY PINK DOTS – ÀGAPE (QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS)…

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

Électrons Livres es el título del disco que Tolv presenta en el LEM 2017. No es la primera vez que Étienne Lecomte y Jaime L. Pantaleón, los componentes de este dúo, colaboran juntos. Pantaleón participó en el disco Crossroads Project (2008) de Vrak’Trio, el grupo de free-jazz en el que milita Lecomte. Tolv reune a dos músicos de procedencias distintas —Lecomte del jazz de vanguardia; Pantaleón, del rock experimental—, pero que comparten su querencia para la exploración sonora sin cortapisas. Este es un encuentro sublime entre los registros oníricos de la guitarra de Pantaleón y los del flautista Lecomte. Música paisajística que evoca tanto los sonidos de los espacios inhóspitos del norte de Europa como el ritmo frenético de las ciudades más trepidantes.

Électrons Livres is the title of the album that Tolv will be presenting at the LEM 2017. This is not the first time Étienne Lecomte and Jaime L. Pantaleón, the members of this duo, work together. Pantaleón participated in the recording of the album Crossroads Project (2008) by Vrak’Trio, the free-jazz band in which Lecomte played. Tolv brings together two musicians from different backgrounds —Lecomte comes from avant-garde jazz; Pantaleón, from experimental rock—, but who share their desire for sound exploration without restrictions. This is a sublime encounter between the dreamlike landscapes of Pantaleón’s guitar and those that comes from Lecomte’s flute. Tolv’s music evokes both the inhospitable landscapes of northern Europe and the frantic pace of the most turbulent cities.


NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

foto © Clara Carbonell

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, es una reconocida y veterana artista del universo de la electrónica experimental, con trabajos editados en sellos tan prestigiosos como Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Bélgica), Geometrik Records (España) y The Wire Tapper CD, el sello de la revista británica The Wire. Arruti inició su carrera en la Barcelona underground de finales de los 70 con propuestas como Psicópatas del Norte y Mohochemie. En su fecunda trayectoria ha trabajado en escenarios de Londres, Madrid, Brighton y Cork. En el LEM prestará su último trabajo, Sirius Signals, una obra en la que explora el éter de las zonas portuarias mediante la evocación de señales radiofónicas imaginarias, tal vez como los radio-experimentos del científico Guglielmo Marconi. Música espectral, oscura y elegante a la vez, secuencial, repleta de códigos subliminales y, sobre todo, imprevisible.

Rosa Arruti, aka Nad Spiro, is an acknowledged artist from Donosti with a long career within the universe of experimental electronics, with works released by renowned labels such as Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Belgium), Geometrik Records (Spain) and The Wire Tapper CD, The label of the British magazine The Wire. Arruti began her career in the underground Barcelona of the late 70s with projects such as Psicópatas del Norte and Mohochemie. During her fertile career, she has appeared in stages in London, Madrid, Brighton and Cork. The LEM will be the occasion for her to present her new album, Sirius Signals, a work that explores the ether of harbour areas by means of the evocation of imaginary radio-signals maybe equivalent to the radio experiments by scientist Guglielmo Marconi. Spectral, sequential and both dark and elegant music, full of subliminal codes and, above all, driven by unpredictability.


PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA (Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre / Jueves 12 de 0ctubre / Thursday 12th October

20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

Feliz encuentro el de estos dos inquietos artistas, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) y Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS es artista plástico y experimentador sonoro y de video. Tras participar de la escena electrónica de Nueva York, vuelve a Venezuela y se convierte en pionero de la escena netlabel en el continente americano, fundando sellos como Microbio y Angustia. Ha participado en festivales en América y Europa. Primo Gabbiano es músico y artista visual. Explora la faceta más experimental de la música, utilizando drones, paisaje sonoro, noise, ambient y electrónica primitiva. En 2012, ganó el Primer Premio de la Taula de les Arts Visuals de Manresa por Contradansa. Colabora con el grupo de arte contemporáneo Fame Chimica. EHS y Gabbiano habitan en una intersección sonora. Electrónica, ruidos, texturas. En lo formal es el fragmento lo que excita la intuición y posibilita la dialéctica de música, palabra, gesto y silencio.

We can call it a fortunate meeting, that of these two restless artists, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) and Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS is a plastic artist and an experimenter of both sound and video. After taking part in the New York electronic scene he came back to Venezuela and turned into a pioneer of the Netlabel scene by founding labels such as Microbio and Angustia. He has performed at festivals across America and Europe. Primo Gabbiano is a musician and visual artist. He explores the most experimental facet of music by means of drones, sound landscape, noise, ambient and primitive electronics. In 2012, he won the First Award of the Taula de les Arts Visuals de Manresa for Contradansa. He collaborates with the contemporary art group Fame Chimica. EHS and Gabbiano inhabit in a sound intersection Electronics, noise, textures. In a formal sense, it is the fragment that excites inspiration and gives chance to a dialectics of music, word, gesture and silence.


ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

foto © Alba Sauleda

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

En Alenky, nuevo proyecto musical de Marc Egea (zanfona electroacústica), cofundador de bandas como Maram Trio y Kaulakau, con más de veinte discos publicados, confluyen jazz, folk, rock e improvisación libre. El nombre está tomado de la película del cineasta checo J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de las Maravillas, de Lewis Carroll, ya que es el universo de Carroll lo que inspira el flamante disco del grupo, Through the Looking Glass. Acompañan a Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (tiple y clarinete bajo, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncelista Joan Antoni Pich, solista de la Orquestra de Cambra de Granollers, el batería Pep Mula, colaborador de una multitud de bandas, tanto en el campo del pop i el rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o más jazzísticos (M U L A), y el rapsoda Oriol Sauleda (miembro del grupo de rock progresivo Eve) quien, a la manera de un Lewis Carroll despierto y tierno, nos servirá las canciones y los enigmas.

Jazz, folk, rock and free improvisation converge in Alenky, Marc Egea’s new musical project. Egea, (electro-acoustic hurdy-gurdy) is the cofounder of bands such as Maram Trio and Kaulakau and has released over 20 records. The name is taken from the film by the Czech film-maker J. Svankmajer, inspired by Alice in Wonderland (Lewis Carroll) as it is Carroll’s universe what inspires the brand new record of the band, Through the Looking Glass. Along with Egea, we find multi-instrumentalist Manu Sabaté (Spanish shawm and bass clarinet, founder of The New Catalan Ensemble), Cellist Joan Antoni Pich, soloist at the Orquestra de Cambra de Granollers, drummer Pep Mula, collaborator of a number of bands, both in the fields of pop/rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) and jazz (M U L A) and poet Oriol Sauleda (member of the progressive rock band Eve) who, as a kind of an awaken and tender Lewis Carroll, will serve us songs and enigmas.


BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

23 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

La historia de Big OK comienza con la necesidad del inclasificable guitarrista y cantante Paul Fuster de crear en comunidad. Tres intensos días de improvisación en 2015, con Edi Pou a la batería (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) y Sara Fontán al violín con efectos (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) fueron suficientes para consolidar el proyecto. Un año después, ya tenían su primer disco de título homónimo en la calle, un disco crudo con 11 canciones nunca cerradas del todo y cargadas de energía, emoción y honestidad, en las que Fuster toca la batarra, una guitarra diseñada y construida por él mismo. Big OK está cargado de resonancias del post-rock y post-hardcore, pero es quizás más adecuado ceñirse a las definiciones que hacen sus propios componentes: Big OK suena a free-grunge para crooners o bien a trinchar flores, manzanas y zanahorias con un cortacésped o un ventilador. En cualquier caso, su música respira la celebración de la creación conjunta, eufórica, sincera y agradecida.

Big OK’s history begins with the need by the unclassifiable guitar player and singer Paul Fuster of creating in community. Three intense days of improvisation in 2015, along with drummer Edi Pou (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) and prepared-violin player Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) were enough for the consolidation of the project. A year later, they already had their first homonymous released record. It is a raw record with 11 songs never completely closed and full of energy, emotion and honesty, in which Fuster plays the batarra, a guitar designed and built by him-self. Big OK is full of echoes from post-rock and post-hardcore, but it would be more accurate to keep within the definitions made by its members: it sounds like free-grunge for crooners or like carving flowers, apples and carrots with a lawnmower or a fan. Anyway, its music breathes the celebration of joint, euphoric, sincere and grateful creation.


ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

foto © Pilà Gost

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

Adriana Petit es uno de esos casos atípicos en que una artista es tan artista que no es capaz de diferenciar su obra de su vida, fundiendo este binomio en una indisoluble hiperrealidad expandida. Su manera de trabajar con el sonido y las palabras es igual de salvaje y deconstructiva que cuando lo hace con las imágenes. Nacida en Palma de Mallorca, ha mantenido una vida nómada, quemando etapas de metrópolis en metrópolis como una mártir del capitalismo tardío. En términos subculturales se podría decir que es una auténtica heredera de la música industrial post-punk y de los extremismos que la rodean: el ruido, los cut-ups, la magia, el DIY, lo oscuro. Empezó a hacer música con el grupo Muso Fantasma en 2007 y después de una larga sucesión posterior de proyectos puntuales, sube ahora a los escenarios sin máscaras nominales. Su llegada al LEM era una profecía que todos sabíamos que algún día se cumpliría.

Adriana Petit is one of these rare cases where an artist is unable to differentiate her work from her life, thus melting this pairing in an expanded insoluble hyper-reality. The way she works with sounds and words is as wild and deconstructive as when she works with images. Born in Palma de Mallorca, she has carried out a nomadic life, burning stages from metropolis to metropolis as a martyr of late capitalism. In subcultural terms, we would say that she is a true inheritor of the industrial post-punk music as well as of the extremisms that surround it: noise, cut-ups, magic, DIY, darkness. She began to play music with the group Muso Fantasma in 2007 and, after a long list of subsequent brief projects, she now presents her-self on stage without alias masks. Her arrival to the LEM was a prophecy that we all knew it would be accomplished someday.

text © Marc O’Callagan

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

 

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPD oferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

El 15 de junio de 1980, en el marco del Stonehenge Free Festival, nacía una de las bandas de rock experimental más emblemáticas de europa: The Legendary Pink Dots (LPD), propuesta a la que se le podrían atribuir infinidad de etiquetas: ambient, post-punk, noise, gótico, neo-psicodelia, industrial, etc. Todas ellas, sin embargo, deberían estar precedidas por la expresión ‘avant la lettre’, y es que la banda que fundaron los hoy históricos Edward Ka-Spel y Phil Knight es, sobre todo, un grupo inclasificable, a la vanguardia del rock y la electrónica. En su prolífica carrera, LPD han grabado más de 50 discos, algunos emblemáticos, han tocado en escenarios como el Fillmore y han influenciado a bandas de diferentes generaciones. LPD ofrecerá en el LEM el único concierto en España de 2017.

On June 15, 1980, in the framework of the Stonehenge Free Festival, was born one of the most influential experimental rock bands in Europe: The Legendary Pink Dots (LPD), a proposal to which infinity of tags could be assigned: ambient, post-punk, noise, gothic, neo-psychedelia, industrial, etc. All of them, however, should be preceded by the expression ‘avant la lettre’, since the band that nowadays famous Edward Ka-Spel and Phil Knight founded is, above all, an unclassifiable group, that stands at the forefront of rock and electronic music. Throughout their prolific career, LPD have recorded more than 50 albums, including some emblematic ones, have played in scenes like the Fillmore and have influenced bands from different generations. The LEM Festival will host this year the only one concert in Spain of LPD.


 

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS (Balaguer/Barcelona)

Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October

13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

El Ágape es el momento más sinestésico del LEM. Cabosanroque, Josep Pedrals y Quim Díaz serán los alquimistas responsables de que poesía, música y cocina se sincronicen en los sentidos de los asistentes. Una experiencia sensorial y única. Díaz, cocinero del manjar y la imagen (es el responsable de la del LEM 2017) coordina la acción. Cabosanroque son conocidos por la aplicación mágica de la ingeniería a la generación de belleza sonora y Pedrals, recitador potente, juguetón y pícaro, explora los precipicios poéticos de la retórica. El 124 aniversario de la ‘Patafísica’ impregnará la ceremonia del Ágape, en la que la excepción será norma y la realidad se convertirá en una espiral de sabores, notas y palabras retorciéndose hacia lo desconocido.

The Ágape (“feast”) is the LEM’s most synaesthetic moment. This year, Cabosanroque, Josep Pedrals and Quim Díaz the alchemists responsible for the synchronization of poetry, music and cuisine in the attendants’ senses. A sensory and unique experience. Díaz, cooker of delicacies and images (he is the responsible for that of the LEM 2017) coordinates the action. Cabosanroque are well known for the magic application of engineering to the production of sound beauty and Pedrals, powerful, playful and rascal reciter, explores the poetics cliffs of rhetoric. The 124th anniversary of ‘Pataphysics’ will coat the Ágape ceremony, in which the exception will be norm and reality will turn into a spiral of tastes, notes and words twisting forward to the unknown.