Tag Archives: Marc Egea

BYE BYE LEM 2017!

30 Oct
GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE: THANK YOU!
GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2017!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2017!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2017: THANK YOU!

ALDO ARANDA, TRUNA, IYARI, MARTA SAINZ, ANTONIA FUNES, LES MUTANTS MAHA, DERIVA ENSEMBLE, JOSEP LLUÍS GALIANA, NÚRIA ANDORRÀ, LÊ QUAN NINH, QUIM DIAZ, CABOSANROQUE, JOSEP PEDRALS, TOLV, NAD SPIRO, PRIMO GABBIANO, EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA, ALENKY, BIG OK, ADRIANA PETIT, THE LEGENDARY PINK DOTS, ESTER XARGAY, MIQUEL ÀNGEL MARÍN, JOSEP MARIA BALANYÀ, ORCHESTRA FIRELUCHE, LINALAB, ANISOTROPIC PERTURBATIONS, FLOY KROUCHI, RAYO-60, MARTÍ SANS, FEDERICO FENU, INIRE, WARP TRIO, JAVI ÁLVAREZ

I A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS,
ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY
Y A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO,
LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO
AND TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR

 

NÚRIA ANDORRÀ, MANEL SALAS, MARC EGEA, JOMA, GABRIEL VENTURA, GERARD VALVERDE, ROSA THARRATS, MANCEBÍA POSTIGO, LULÚ MARTORELL, NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS, MARTÍ SALES, ALDO ARANDA, SARAH NICHOLS, DUO VIK-VAPORÚ, MARÍA DURÁN, VÍCTOR G. ROCA, JUAN VICO, LINA BAUTISTA, PATRICIA USERO, JACO, IKLO, ELI GRAS, CÈLIA SÁNCHEZ-MÚSTICH, ENRIC CASASSES, PEP PASCUAL

I TAMBÉ A LES 2314 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACTIVITATS D’ENGUANY!!!!!!!

Y TAMBIÉN A LAS 2314 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES DE ESTE AÑO!!!!!!!

AS WELL AS TO THE 2314 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!


ENS VEIEM AL
LEM 2018 !

¡NOS VEMOS EN
EL LEM 2018 !

SEE YOU IN THE
LEM 2018 !

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc
sigue nuestras próximas actividades en este bloc
follow our next activities on this blog


 

Advertisements

LEM 2017: segona setmana / segunda semana / second week

9 Oct
VUIT ACCIONS LA SEGONA SETMANA DEL LEM / OCHO ACCIONES LA SEGUNDA SEMANA DEL LEM / EIGHT ACTIONS THE SECOND WEEK OF THE LEM:

TOLV – NAD SPIRO – PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA – ALENKY – BIG OK – ADRIANA PETITTHE LEGENDARY PINK DOTS – ÀGAPE (QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS)…

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

Électrons Livres es el título del disco que Tolv presenta en el LEM 2017. No es la primera vez que Étienne Lecomte y Jaime L. Pantaleón, los componentes de este dúo, colaboran juntos. Pantaleón participó en el disco Crossroads Project (2008) de Vrak’Trio, el grupo de free-jazz en el que milita Lecomte. Tolv reune a dos músicos de procedencias distintas —Lecomte del jazz de vanguardia; Pantaleón, del rock experimental—, pero que comparten su querencia para la exploración sonora sin cortapisas. Este es un encuentro sublime entre los registros oníricos de la guitarra de Pantaleón y los del flautista Lecomte. Música paisajística que evoca tanto los sonidos de los espacios inhóspitos del norte de Europa como el ritmo frenético de las ciudades más trepidantes.

Électrons Livres is the title of the album that Tolv will be presenting at the LEM 2017. This is not the first time Étienne Lecomte and Jaime L. Pantaleón, the members of this duo, work together. Pantaleón participated in the recording of the album Crossroads Project (2008) by Vrak’Trio, the free-jazz band in which Lecomte played. Tolv brings together two musicians from different backgrounds —Lecomte comes from avant-garde jazz; Pantaleón, from experimental rock—, but who share their desire for sound exploration without restrictions. This is a sublime encounter between the dreamlike landscapes of Pantaleón’s guitar and those that comes from Lecomte’s flute. Tolv’s music evokes both the inhospitable landscapes of northern Europe and the frantic pace of the most turbulent cities.


NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

foto © Clara Carbonell

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, es una reconocida y veterana artista del universo de la electrónica experimental, con trabajos editados en sellos tan prestigiosos como Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Bélgica), Geometrik Records (España) y The Wire Tapper CD, el sello de la revista británica The Wire. Arruti inició su carrera en la Barcelona underground de finales de los 70 con propuestas como Psicópatas del Norte y Mohochemie. En su fecunda trayectoria ha trabajado en escenarios de Londres, Madrid, Brighton y Cork. En el LEM prestará su último trabajo, Sirius Signals, una obra en la que explora el éter de las zonas portuarias mediante la evocación de señales radiofónicas imaginarias, tal vez como los radio-experimentos del científico Guglielmo Marconi. Música espectral, oscura y elegante a la vez, secuencial, repleta de códigos subliminales y, sobre todo, imprevisible.

Rosa Arruti, aka Nad Spiro, is an acknowledged artist from Donosti with a long career within the universe of experimental electronics, with works released by renowned labels such as Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Belgium), Geometrik Records (Spain) and The Wire Tapper CD, The label of the British magazine The Wire. Arruti began her career in the underground Barcelona of the late 70s with projects such as Psicópatas del Norte and Mohochemie. During her fertile career, she has appeared in stages in London, Madrid, Brighton and Cork. The LEM will be the occasion for her to present her new album, Sirius Signals, a work that explores the ether of harbour areas by means of the evocation of imaginary radio-signals maybe equivalent to the radio experiments by scientist Guglielmo Marconi. Spectral, sequential and both dark and elegant music, full of subliminal codes and, above all, driven by unpredictability.


PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA (Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre / Jueves 12 de 0ctubre / Thursday 12th October

20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

Feliz encuentro el de estos dos inquietos artistas, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) y Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS es artista plástico y experimentador sonoro y de video. Tras participar de la escena electrónica de Nueva York, vuelve a Venezuela y se convierte en pionero de la escena netlabel en el continente americano, fundando sellos como Microbio y Angustia. Ha participado en festivales en América y Europa. Primo Gabbiano es músico y artista visual. Explora la faceta más experimental de la música, utilizando drones, paisaje sonoro, noise, ambient y electrónica primitiva. En 2012, ganó el Primer Premio de la Taula de les Arts Visuals de Manresa por Contradansa. Colabora con el grupo de arte contemporáneo Fame Chimica. EHS y Gabbiano habitan en una intersección sonora. Electrónica, ruidos, texturas. En lo formal es el fragmento lo que excita la intuición y posibilita la dialéctica de música, palabra, gesto y silencio.

We can call it a fortunate meeting, that of these two restless artists, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) and Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS is a plastic artist and an experimenter of both sound and video. After taking part in the New York electronic scene he came back to Venezuela and turned into a pioneer of the Netlabel scene by founding labels such as Microbio and Angustia. He has performed at festivals across America and Europe. Primo Gabbiano is a musician and visual artist. He explores the most experimental facet of music by means of drones, sound landscape, noise, ambient and primitive electronics. In 2012, he won the First Award of the Taula de les Arts Visuals de Manresa for Contradansa. He collaborates with the contemporary art group Fame Chimica. EHS and Gabbiano inhabit in a sound intersection Electronics, noise, textures. In a formal sense, it is the fragment that excites inspiration and gives chance to a dialectics of music, word, gesture and silence.


ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

foto © Alba Sauleda

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

En Alenky, nuevo proyecto musical de Marc Egea (zanfona electroacústica), cofundador de bandas como Maram Trio y Kaulakau, con más de veinte discos publicados, confluyen jazz, folk, rock e improvisación libre. El nombre está tomado de la película del cineasta checo J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de las Maravillas, de Lewis Carroll, ya que es el universo de Carroll lo que inspira el flamante disco del grupo, Through the Looking Glass. Acompañan a Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (tiple y clarinete bajo, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncelista Joan Antoni Pich, solista de la Orquestra de Cambra de Granollers, el batería Pep Mula, colaborador de una multitud de bandas, tanto en el campo del pop i el rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o más jazzísticos (M U L A), y el rapsoda Oriol Sauleda (miembro del grupo de rock progresivo Eve) quien, a la manera de un Lewis Carroll despierto y tierno, nos servirá las canciones y los enigmas.

Jazz, folk, rock and free improvisation converge in Alenky, Marc Egea’s new musical project. Egea, (electro-acoustic hurdy-gurdy) is the cofounder of bands such as Maram Trio and Kaulakau and has released over 20 records. The name is taken from the film by the Czech film-maker J. Svankmajer, inspired by Alice in Wonderland (Lewis Carroll) as it is Carroll’s universe what inspires the brand new record of the band, Through the Looking Glass. Along with Egea, we find multi-instrumentalist Manu Sabaté (Spanish shawm and bass clarinet, founder of The New Catalan Ensemble), Cellist Joan Antoni Pich, soloist at the Orquestra de Cambra de Granollers, drummer Pep Mula, collaborator of a number of bands, both in the fields of pop/rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) and jazz (M U L A) and poet Oriol Sauleda (member of the progressive rock band Eve) who, as a kind of an awaken and tender Lewis Carroll, will serve us songs and enigmas.


BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

23 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

La historia de Big OK comienza con la necesidad del inclasificable guitarrista y cantante Paul Fuster de crear en comunidad. Tres intensos días de improvisación en 2015, con Edi Pou a la batería (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) y Sara Fontán al violín con efectos (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) fueron suficientes para consolidar el proyecto. Un año después, ya tenían su primer disco de título homónimo en la calle, un disco crudo con 11 canciones nunca cerradas del todo y cargadas de energía, emoción y honestidad, en las que Fuster toca la batarra, una guitarra diseñada y construida por él mismo. Big OK está cargado de resonancias del post-rock y post-hardcore, pero es quizás más adecuado ceñirse a las definiciones que hacen sus propios componentes: Big OK suena a free-grunge para crooners o bien a trinchar flores, manzanas y zanahorias con un cortacésped o un ventilador. En cualquier caso, su música respira la celebración de la creación conjunta, eufórica, sincera y agradecida.

Big OK’s history begins with the need by the unclassifiable guitar player and singer Paul Fuster of creating in community. Three intense days of improvisation in 2015, along with drummer Edi Pou (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) and prepared-violin player Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) were enough for the consolidation of the project. A year later, they already had their first homonymous released record. It is a raw record with 11 songs never completely closed and full of energy, emotion and honesty, in which Fuster plays the batarra, a guitar designed and built by him-self. Big OK is full of echoes from post-rock and post-hardcore, but it would be more accurate to keep within the definitions made by its members: it sounds like free-grunge for crooners or like carving flowers, apples and carrots with a lawnmower or a fan. Anyway, its music breathes the celebration of joint, euphoric, sincere and grateful creation.


ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

foto © Pilà Gost

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

Adriana Petit es uno de esos casos atípicos en que una artista es tan artista que no es capaz de diferenciar su obra de su vida, fundiendo este binomio en una indisoluble hiperrealidad expandida. Su manera de trabajar con el sonido y las palabras es igual de salvaje y deconstructiva que cuando lo hace con las imágenes. Nacida en Palma de Mallorca, ha mantenido una vida nómada, quemando etapas de metrópolis en metrópolis como una mártir del capitalismo tardío. En términos subculturales se podría decir que es una auténtica heredera de la música industrial post-punk y de los extremismos que la rodean: el ruido, los cut-ups, la magia, el DIY, lo oscuro. Empezó a hacer música con el grupo Muso Fantasma en 2007 y después de una larga sucesión posterior de proyectos puntuales, sube ahora a los escenarios sin máscaras nominales. Su llegada al LEM era una profecía que todos sabíamos que algún día se cumpliría.

Adriana Petit is one of these rare cases where an artist is unable to differentiate her work from her life, thus melting this pairing in an expanded insoluble hyper-reality. The way she works with sounds and words is as wild and deconstructive as when she works with images. Born in Palma de Mallorca, she has carried out a nomadic life, burning stages from metropolis to metropolis as a martyr of late capitalism. In subcultural terms, we would say that she is a true inheritor of the industrial post-punk music as well as of the extremisms that surround it: noise, cut-ups, magic, DIY, darkness. She began to play music with the group Muso Fantasma in 2007 and, after a long list of subsequent brief projects, she now presents her-self on stage without alias masks. Her arrival to the LEM was a prophecy that we all knew it would be accomplished someday.

text © Marc O’Callagan

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

 

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPD oferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

El 15 de junio de 1980, en el marco del Stonehenge Free Festival, nacía una de las bandas de rock experimental más emblemáticas de europa: The Legendary Pink Dots (LPD), propuesta a la que se le podrían atribuir infinidad de etiquetas: ambient, post-punk, noise, gótico, neo-psicodelia, industrial, etc. Todas ellas, sin embargo, deberían estar precedidas por la expresión ‘avant la lettre’, y es que la banda que fundaron los hoy históricos Edward Ka-Spel y Phil Knight es, sobre todo, un grupo inclasificable, a la vanguardia del rock y la electrónica. En su prolífica carrera, LPD han grabado más de 50 discos, algunos emblemáticos, han tocado en escenarios como el Fillmore y han influenciado a bandas de diferentes generaciones. LPD ofrecerá en el LEM el único concierto en España de 2017.

On June 15, 1980, in the framework of the Stonehenge Free Festival, was born one of the most influential experimental rock bands in Europe: The Legendary Pink Dots (LPD), a proposal to which infinity of tags could be assigned: ambient, post-punk, noise, gothic, neo-psychedelia, industrial, etc. All of them, however, should be preceded by the expression ‘avant la lettre’, since the band that nowadays famous Edward Ka-Spel and Phil Knight founded is, above all, an unclassifiable group, that stands at the forefront of rock and electronic music. Throughout their prolific career, LPD have recorded more than 50 albums, including some emblematic ones, have played in scenes like the Fillmore and have influenced bands from different generations. The LEM Festival will host this year the only one concert in Spain of LPD.


 

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS (Balaguer/Barcelona)

Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October

13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

El Ágape es el momento más sinestésico del LEM. Cabosanroque, Josep Pedrals y Quim Díaz serán los alquimistas responsables de que poesía, música y cocina se sincronicen en los sentidos de los asistentes. Una experiencia sensorial y única. Díaz, cocinero del manjar y la imagen (es el responsable de la del LEM 2017) coordina la acción. Cabosanroque son conocidos por la aplicación mágica de la ingeniería a la generación de belleza sonora y Pedrals, recitador potente, juguetón y pícaro, explora los precipicios poéticos de la retórica. El 124 aniversario de la ‘Patafísica’ impregnará la ceremonia del Ágape, en la que la excepción será norma y la realidad se convertirá en una espiral de sabores, notas y palabras retorciéndose hacia lo desconocido.

The Ágape (“feast”) is the LEM’s most synaesthetic moment. This year, Cabosanroque, Josep Pedrals and Quim Díaz the alchemists responsible for the synchronization of poetry, music and cuisine in the attendants’ senses. A sensory and unique experience. Díaz, cooker of delicacies and images (he is the responsible for that of the LEM 2017) coordinates the action. Cabosanroque are well known for the magic application of engineering to the production of sound beauty and Pedrals, powerful, playful and rascal reciter, explores the poetics cliffs of rhetoric. The 124th anniversary of ‘Pataphysics’ will coat the Ágape ceremony, in which the exception will be norm and reality will turn into a spiral of tastes, notes and words twisting forward to the unknown.

 

2n Encontre en l’Espai-Temps

30 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2017 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2017 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2017
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

Marc Egea + JOMA

Horitzó d’esdeveniments

dijous 6 d’abril a les 20h / jueves 6 de abril a las 20h / Thursday, April the 6th  8 pm
Seu de GTS (c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona)
donacions al final de l’acció / donaciones al final de la acción / donations at the end of the action

MARC EGEA + JOMA – HORITZÓ D’ESDEVENIMENTS
Músic (viola de roda, flabiol…) i compositor amb més de 30 discs enregistrats,  Marc Egea debuta el 1990 amb Músics de Safeu i més endavant amb El Pont d’Arcalís. A partir de 2005 col·labora amb nombrosos artistes d’arreu de diversos estils. Cofundador de diversos projectes musicals (Kaulakau, Dindùn, Alenky…). És compositor i intèrpret en l’àmbit de la dansa, el teatre i els recitals de poesia i freqüenta el món de la lliure improvisació. Josep M. Rius, JOMA, artista plàstic i dibuixant amb una llarga trajectòria en el dibuix a premsa (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), ha publicat una fonda recreació visual del món homèric: L’Odissea i La Ilíada (2007-2013). Amb Viatge Incessant, una sèrie d’accions efímeres al llarg de la Mediterrània (2003 – in progress), participa en el debat sobre la llibertat de moviments de les persones. Treballa en el projecte Uns i Altres, amb músics improvisadors en directe que aborda l’èxode dels desplaçats. Marc Egea i JOMA establiran un horitzó d’esdeveniments a la seu de GTS, o sia, una frontera en l’espai-temps més enllà de la qual cap observador no pot percebre res. Us convidem a situar-vos a aquesta banda de l’horitzó i a gaudir dels esdeveniments sinestèsics imprevistos eixits de la imaginació d’Egea i JOMA.

MARC EGEA + JOMA – HORIZONTE DE EVENTOS
Músico (zanfona, flabiol…) y compositor con más de 30 discos grabados, Marc Egea debuta en 1990 con Músics de Safeu y más adelante con El Pont d’Arcalís. A partir de 2005 colabora con numerosos artistas de todo el mundo, de diversos estilos. Cofundador varios proyectos musicales (Kaulakau, Dindùn, Alenky…). Es compositor e intérprete en el ámbito de la danza, el teatro y los recitales de poesía y frecuenta el mundo de la improvisación libre. Josep Mª Rius, JOMA, artista plástico  y dibujante con una larga trayectoria en el dibujo en prensa  (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), ha publicado una honda recreación visual del mundo homérico: La Odisea y La Ilíada (2007 – 2013). Con Viatge Incessant, una serie de acciones efímeras a lo largo del Mediterráneo (2003 – in progress), participa en el debate sobre la libertad de movimientos de las personas. Trabaja en el proyecto Uns i Altres, con músicos improvisadores en directo que aborda el éxodo de los desplazados. Marc Egea y JOMA establecerán un horizonte de sucesos en la sede de GTS, o sea, una frontera en el espacio-tiempo más allá de la cual ningún observador puede percibir nada. Os invitamos a situaros a este lado del horizonte y a disfrutar de los eventos sinestésicos surgidos de la imaginación de Egea y JOMA.

MARC EGEA + JOMA – EVENT HORIZON
Musician (hurdy-gurdy, flabiol…) and composer with over 30 records published, Marc Egea started his career in 1990 with Músics de Safeu and, later with El Pont d’Arcalís. Since 2005 he collaborates with a big number of artists from all over the world and diverse styles. He is co-founder of projects like Kaulakau, Dindùn, Alenky…). He is a composer and player in the fields of dance, theatre and poetry sayings and he frequents the world of free improvisation. Josep M. Rius, JOMA, plastic artist and draughtsman with a long career in drawing for printed media (La Vanguardia, L’Avenç, Cavall Fort, Serra d’Or), has published a deep visual recreation of the Homeric world: The Odyssey and The Iliad (2007 – 2013). With Viatge Incessant, a series of ephemeral actions around the Mediterranean (2003 – in progress), he participates in the debate around people’s freedom of movement. He works in the project Uns i Altres that tackles the exodus of refugees, with musicians improvising alive. Marc Egea and JOMA will set an event horizon at the GTS headquarters, that is, a border in space-time beyond which no observer is able to perceive anything. We invite you to place yourselves at this side of the horizon and to enjoy the  synaesthetic events emerged from Egea and JOMA’s imagination.

BYE BYE LEM 2013

24 Oct

LEM1

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
TRES SETMANES DE MÚSIQUES SUGGESTIVES I CONCERTS FORMIDABLES

Diverses línies temàtiques travessaven el LEM 2013: L’homenatge al músic i compositor, prematurament desaparegut, Joan Saura; la commemoració del centenari de la publicació de L’ Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; l’atenció minuciosa a l’escena experimental local; la indagació dels relacionis entre música i gastronomia; la improvisació; l’atenció als sons industrials d’ara mateix i la constatació que hi ha llegendes molt vives que poden posar-nos la pell de gallina. La imatge del festival, realitzada aquest any per Marc O’Callaghan, suggeria la varietat i l’energia dels continguts.

Demolidors van ser els concerts de Putan Club, Tiger Menja Zebra i Cut Hands. Exploratoris els de Setsfree, Aceite de Perro i Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau van cercar la bellesa i ho van aconseguir. Una altra cerca van realitzar Coàgul i Puce Mary, que van domar el soroll amb la paraula. Uns altres, com Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma i Zoviet France el van deixar en llibertat i van cavalcar sobre ell. Annette Krebs i Wenceslau Guarro van projectar el soroll en l’arquitectura de l’Església de Santa Maria, desmaterialitzant-lo i tornant-lo eteri. L’impressionant concert de Charles Hayward va confirmar que aquest era un LEM de bateristes genials (com vam veure a l’especialíssim concert de Perucho’s o el dels minuciosos Radian). També va haver-hi espai per als descobriments, com l’excitant nou projecte dels veterans Nuno Rebel·lo i Anna Subirana, la suggeridora proposta dels emergents Turing Tarpit i les primeres passes de Macrobukkake. Així fins a 25 concerts, i una mica més que concerts, perquè les experiències àudio-olfactivo-gustatives de Vinfonies i Àgape van dotar al LEM de sinestèsia i en el Museu Marítim, amb Berta Puigdemasa, vam assistir a un increïble concert d’arpa i tempesta per a arquitectura gòtica industrial. Així d’intens ha estat el LEM 2013.

L’equip de Gràcia Territori Sonor vol oferir l’èxit d’aquesta edició als artistes, als espais que ens han acollit, a tots aquells que col·laboren en aquest projecte i a aquells que ens han prestat la seva ajuda voluntària, i sobre tot al públic que fidelment ens ha recolzat dia rere dia. Sense ells, el LEM no hagués estat possible.
LEM2
CASTELLANO
TRES SEMANAS DE MÚSIQUES SUGESTIVAS Y CONCIERTOS FORMIDABLES

Varias líneas temáticas atravesaban el LEM 2013: El homenaje al músico y compositor, prematuramente desaparecido, Joan Saura; la conmemoración del centenario de la publicación de L’Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; la atención minuciosa a la escena experimental local; la indagación de les relaciones entre música y gastronomía; la improvisación; la atención a los sonidos industriales de ahora mismo y la constatación de que hay leyendas muy vivas que pueden ponernos la piel de gallina. La imagen del festival, realizada este año por Marc O’Callaghan, sugería la variedad y la energía de los contenidos.

Demoledores fueron los conciertos de Putan Club, Tiger Menja Zebra y Cut Hands. Exploratorios los de Setsfree, Aceite de Perro y Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau fueron en pos de la belleza y lo lograron. Otra búsqueda realizaron Coàgul y Puce Mary, que domaron el ruido con la palabra. Otros, como Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma y Zoviet France lo dejaron libre y cabalgaron sobre él. Annette Krebs y Wenceslau Guarro proyectaron el ruido en la arquitectura de la Iglesia de Santa Maria, desmaterializándolo y volviéndolo etéreo. El impresionante concierto de Charles Hayward confirmó que éste era un LEM de bateristas geniales (ahí estuvieron el especialísimo concierto de Peruch’os o el de los minuciosos Radian para confirmarlo). También hubo espacio para los descubrimientos, como el excitante nuevo proyecto de los veteranos Nuno Rebelo i Anna Subirana, la sugerente propuesta de los emergentes Turing Tarpit.¡ y los primeros pasos de Macrobukkake. Así hasta 25 conciertos, y algo más que conciertos, porque las experiencias audio-olfativo-gustativas de Vinfonies y Àgape dotaron al LEM de sinestesia y en el Museo Marítimo, con Berta Puigdemasa, asistimos a un increíble concierto de arpa y tormenta para arquitectura gótica industrial. Así de intenso ha sido el LEM 2013.

El equipo de Gràcia Territori Sonor quiere ofrecer el éxito de esta edición a los artistas, a los espacios que nos han acogido, a todos aquellos que colaboran en este proyecto y a los que nos han prestado su ayuda voluntaria y sobre todo al público que fielmente nos ha apoyado día tras día. Sin ellos, el LEM no hubiera sido posible.

LEM3

ENGLISH
THREE WEEKS OF SUGGESTIVE MUSIC AND FANTASTIC CONCERTS

Various themes marked this edition of LEM 2013:  the homage Joan Saura musician and composer prematurely lost; the commemoration of the centenary of the publication of Luigi Russolo’s Arte dei Rumori; the close attention to the local experimental scene; the investigation of the relationship between music and gastronomy; improvisation; the attention to today’s industrial music and the proof that there are legends which are very much alive and can leave us with goosebumps. This year’s image of the festival, designed by Marc O’Callaghan suggested the variety and energy of it’s contents.

Putan Club, Tiger Menja Zebra and Cut Hands were devastating. Setsfree, Aceite de Perro and Sei Miguel Unit Core were exploratory. Altaba / Egea / Madau sought beauty and attained it. Coàgul and Puce Mary, sought to dominate noise with their words. Others such as Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma and Zoviet France let it run free and rode upon it. Annette Krebs and Wenceslau Guarro projected noise on the architecture of the Santa Maria church, de-materialising it and making it ethereal. Charles Hayward’s impressive concert confirmed that this year was a year of incredible drummers (as we saw in Perucho’s extra special concert or with the meticulous Radian). There was also a space for discovery, such as the exciting new project of veterans Nuno Rebel·lo and Anna Subirana, the suggestive proposal of the emerging Turing Tarpit or Macrobukkake‘s first steps. And all this through 25 concerts, and beyond concerts as the audio-olfactory-gustatory experiences of Vinfonies and Àgape provided LEM with synaesthesia and we were also treated to a harp and storm concert for industrial gothic arquitecture at the Maritime Museum courtesy of Berta Puigdemasa. That is just how intense LEM 2013 has been.

Gràcia Territori Sonor’s team would like to award the success of this edition to the artists, the venues that received us and all those that collaborate on this project and that have helped us voluntarily, and especially the public, which has supported us faithfully day after day. Without you, LEM would not have been possible.
cinocefal_2Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

ALTABA-EGEA-MADAU / CHARLES HAYWARD

18 Oct

CATALÀ [castellano más abajo, english below]

La Impronit del passat juliol on Eduard Altaba, Marc Egea i Adele Madau es van trobar per primer cop ja va ser màgica; i anunciava tanta màgia encara per arribar que tots volíem un bis. I el bis el van donar ahir dijous 17 d’octubre a La Fontana de Gràcia. Un concert memorable. No és tan sols la imbricació de la viola de roda, el violí i el contrabaix; es tracta de la unió de tres forces artístiques de primer ordre. Altaba/Egea/Madau és una experiència musical intensa i rica en un camí inexplorat que s’edeve meravellós. I per si la nit no hagués començat prou bé, els va seguir Charles Hayward, baterista dels mítics This Heat, una autèntica bèstia de la bateria que va oferir també un show per recordar amb algunes de les seves millors peces a mig camí entre el rock sinfònic i progressiu i l’experimentació musical. Hayward és únic. I el concert d’ahir també ho va ser.

10_LEM_17oct_AltabaEgeaMadau+CharlesHayward_01

CASTELLANO

La Impronit del pasado julio donde Eduard Altaba, Marc Egea y Adele Madau se encontraron por primera vez fue mágica; y anunciaba tanta magia todavía por llegar que todos queríamos un bis. Y el bis llegó ayer jueves 17 de octubre a La Fontana de Gràcia. Un concierto memorable. No es sólo la imbricación de la zanfona, el violín y el contrabajo; se trata de la unión de tres fuerzas artísticas de primer orden. Altaba/Egea/Madau es una experiencia musical intensa y rica en un camimo inexplorado que se revela maravilloso. Y por si la noche no hubiera empezado suficientemente bien, les siguió Charles Hayward, baterista de los míticos This Heat, una auténtica bestia de la batería que ofreció también un show para recordar con algunas de sus mejores piezas a medio camino entre el el rock sinfónico y progresivo y la experimentación musical. Hayward es único. Y el concierto de ayer también lo fue.

10_LEM_17oct_AltabaEgeaMadau+CharlesHayward_05

ENGLISH

Last july’s Impronit where Eduard Altaba, Marc Egea and Adele Madau first met was magic; and announced so much magic yet to come that we all wanted an encore. And the encore arrived yesterday on thursday october the 17th at  La Fontana de Gràcia. So an unforgettable show. It’s not just the imbrication of hurdy-gurdy , violin an double-bass; it’s all about the union of three first class artistic forces. Altaba/Egea/Madau is an intense and rich musical experience in an unexplored path that becames marvellous. The good starting that night only could be completed by Charles Hayward, drummer from the legendary This Heat, and an amazing player that also offered a show to remember with few of his compositions between symphonic and progressive rock and musical experimentation. Hayward is one-of-a-kind. And yesterday’s concert was too.

Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

Avui / Hoy / Today: Charles Hayward + Altaba/Egea/Madau

17 Oct

dijous / jueves / on Thursday the 17th October, 9 pm

Charles Hayward

charles_hayward

Altaba / Egea / Madau

altaba_egea_madau

La Fontana

Gran de Gràcia, 190-192

ticket 8 €  (2 concerts)

CATALÀ (castellano más abajo, english below)

Seria simplista i greument injust referir-se a Charles Hayward solament com el bateria, cantant i teclista dels mítics This Heat, ja que és un personatge que va connectar els vasos, en el seu moment incomunicats, del punk, el progressiu, l’industrial i l’escena experimental. Des de llavors ha desenvolupat una rica carrera tant en solitari com amb altres grups com Massacre, Camberwell Now i fins i tot formant part de Gong durant una època. Certament el desenvolupament dels seus temes en solitari captura l’esperit de This Heat, al qual tan intensament va contribuir, i comparteix la seva inconfusible veu colpidora i exaltada i les seves bateries complexes i hipnòtiques, sobre les quals dispara drones i sons psicodèlics a mig camí entre el krautrock orquestral, el postpunk zen i músiques del món al·lucinades.

El cicle Impronits sempre ens sorprèn, i de vegades ens regala experiències memorables com la que vam viure amb la unió d’aquests tres grans improvisadors. Tan fortes van ser les ones del terratrèmol que van generar, que el cos els demanava, i a nosaltres, repetir l’experiència. El currículum d’Eduard Altaba, Adele Madau i Marc Egea en el camp de la improvisació és extens, han col·laborat amb gent com John Zorn, Butch Morris o Tim Hodgkinson. Egea és un innovador reconegut de la viola de roda, Madau explora les possibilitats del violí electrificat i Altaba posseeix un ampli repertori expressiu amb el contrabaix. Música clàssica contemporània, lírica, misteriosa i màgica, connexions instantànies i una intensa comunicació entre ells. Si no vas poder veure’ls la primera vegada, aprofita aquesta oportunitat potser irrepetible.

CASTELLANO

Sería simplista y gravemente injusto referirse a Charles Hayward solo como el batería, cantante y teclista de los míticos This Heat, ya que es un personaje que conectó los vasos, en su momento incomunicados, del punk, el progresivo, el industrial y la escena experimental. Desde entonces ha desarrollado una rica carrera tanto en solitario como con otros grupos como Massacre, Camberwell Now e incluso formando parte de Gong durante una época. Ciertamente el desarrollo de sus temas en solitario captura el espíritu de This Heat, al que tan intensamente contribuyó, y comparte su inconfundible voz sobrecogedora y exaltada y sus baterías complejas e hipnóticas, sobre las que dispara drones y sonidos psicodélicos a medio camino entre el krautrock orquestal, el postpunk zen y músicas del mundo alucinadas.

 El ciclo Impronits siempre nos sorprende, y a veces nos regala experiencias memorables como la que vivimos con la unión de estos tres grandes improvisadores. Tales fueron las olas del terremoto que generaron, que el cuerpo les pedía, y a nosotros, repetir la experiencia. El currículum de Eduard Altaba, Adele Madau y Marc Egea en el campo de la improvisación es extenso, colaborando con gente como John Zorn, Butch Morris o Tim Hodgkinson. Egea es un reconocido innovador de la zanfoña, Madau explora las posibilidades del violín electrificado y Altaba posee un amplio repertorio expresivo con el contrabajo. Música clásica contemporánea, lírica, misteriosa y mágica, conexiones instantáneas i una intensa comunicación entre ellos. Si no pudiste verlos la primera vez, aprovecha esta oportunidad quizás irrepetible.

ENGLISH

It would be simplistic and unfair to refer to Charles Hayward solely as the drummer, singer and keyboard player of the mythical This Heat. He connected the then uncomunicated vessels of the punk, progressive, industrial and experimental music scenes and since then he has developed a fruitful career both solo and with bands such as Massacre, Camberwell Now and even as a member of Gong for a period.The essence of his solo work truly captures the spirit of This Heat, to which he contributed so intensely, and shares his unmistakable voice-overwhelming and exalted- and complex and hypnotic drumming over which he triggers drones and psychedelic sounds somewhere between orchestral krautrock, zen post-punk and delirious world music.

The Impronits project always surprises but sometimes it rewards us with a truly memorable experience such as the joining of these particular three great improvisers. The shockwaves of the earthquake they generated were so strong that we -both the artists and ourselves- were compelled to repeat the event. The curriculum of Eduard Altaba, Adele Madau and Marc Egea in the field of improvisation is long, collaborating with people like John Zorn, Butch Morris or Tim Hodgkinson. Egea is a renowned innovator of the hurdy gurdy, Madau explores the possibilities of the electrified violin and Altaba possesses a wide expressive repertoire with the double bass. Classical contemporaneous music, lyrical, mysterious and magical, they had an instantaneous connection and an intense communication between them. If you didn’t see them the first time don’t miss this perhaps unrepeatable opportunity.

LEM 2013: TERCERA SETMANA / TERCERA SEMANA / THIRD WEEK

15 Oct

DIJOUS / JUEVES / WEDNESDAY – 17 OCTUBRE / OCTOBER 17TH
La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192)
Entrada 8€ / Anticipada 6€

 ALTABA / EGEA / MADAU (Barcelona/Macere)
21h.

altaba_egea_madau

CHARLES HAYWARD (Londres)
22h

charles_hayward

DIVENDRES / VIERNES / FRIDAY – 18 OCTUBRE / OCTOBER 18TH

VINFONIES (Barcelona/Vilafranca del Penedès)
19h.
Refectori del Claustre de Sant Felip Neri de Gràcia (Carrer del Sol, 8)
10 € amb reserva prèvia (places limitades) tan sols es faran dues sessions.

vinfonies

ANNETTE KREBS & WENCESLAU GUARRO (Berlin/Barcelona)
22 h
Església de Santa Maria de Gràcia (Sant Pere Màrtir, 5)
entrada gratuïta / free admission

annette_krebs_wenceslau_guarro

DISSABTE / SÁBADO / SATURDAY – 19 OCTUBRE / OCTOBER 19TH
La Fontana (Gran de Gràcia, 190-192)
Entrada 8€ / Anticipada 6€

TURING TARPIT (Barcelona)
21 h

turing_tarpit

C-UTTER (Barcelona/Cádiz)
22 h

c_utter

BORBETOMAGUS (New York)
23 h

borbetomagus