Tag Archives: Maria Sevilla

GRÀCIES A TOTS! GRACIAS A TODOS! THANKS TO YOU ALL!

8 Nov
EL LEM 2018 HA ACABAT. HA SIGUT UN MES EMOCIONANT. ENS VEIEM AL LEM 2019!
EL LEM 2018 HA TERMINADO. HA SIDO UN MES EMOCIONANTE. NOS VEMOS EN EL LEM 2019!
THE LEM 2018 IS OVER. IT’S BEEN A THRILLING MONTH. SEE YOU IN THE LEM 2019!

oo0oo

GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
THANKS TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE!

oo0oo

GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2018 I EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS, ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2018 Y EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO, LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2018 AND TO ALL THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR: THANK YOU!
SERGI SIRVENT TRUMPET AFFAIRES, TUNA PASE, CARLOS FALANGA, BARBA CORSINI, ZBIGNIEW CHOJNACKI, DULLMEA, SARA FONTÁN, LENKA MORÁVKOVÁ, CHRISTIAN DERGARABEDIAN, LLUÍS SURÓS, JORGE MARTORELL, GEMMA LLORET, MANCEBÍA POSTIGO, MARIA SEVILLA, ORIOL LUNA, TEMPE HERNÁNDEZ, JOHN WILLIAMS, SIMONE WEISSENFELS, BERT STEPHAN, ANNIKA FRANKE, JULIÁN ELVIRA, MOVIMENT D’INSURRECCIÓ SONORA, MELISA BERTOSSI, LAIA CLAVER, JASON KOLÀR, DANIELE LEDDA, EMANUELE BARDI, SEVERINE BEATA, JAVI ÁLVAREZ, MAR PAREJA, PAMPA NIWE, JOAN MARTÍNEZ, MAU BOADA, RAMÓN SOLÉ, RAFAEL ZARAGOZA, ROGER ATROFE, SEBASTIÀ JOVANI, ESCUPEMETRALLA, ADRIÀ BOFARULL, SUBESPAI, ÓLIVER MANCEBO, FLOY KROUCHI, NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, LUIZ ROCHA, JOAN ANTONI PICH, LLAPISPANC, JUAN CREK, ANKI TONER, MARTINA MANYÀ …

fotos: Ernest Abentín

I TAMBÉ A LES 1829 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACCIONS!!!!!!!
Y TAMBIÉN A LAS 1829 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES!!!!!!!
AS WELL AS TO THE 1829 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc – sigue nuestras próximas actividades en este bloc – follow our next activities on this blog
Advertisements

LEM 2018: Crònica de la segona setmana / Crónica de la segunda semana / Chronicle of the second week

17 Oct

El passat dijous 11 l’esperat concert de Lenka Morávková va obrir la segona setmana del LEM il·luminant l’auditori del MACBA amb el seu Instrument de Cristall de Bohèmia. El segon Encontre en l’Espai-Temps del festival, que va tenir lloc divendres a la seu de GTS, va ser un veritable viatge sonor. Christian Dergarabedian i Lluís Surós no solament havien viatjat uns quants milers de kilòmetres per oferir-nos un concert (l’un des de l’Argentina i l’altre des del Sud-Est Asiàtic) sinó també per convidar els assistents a pujar a una nau que va realitzar un trajecte inaudit, travessant espais immensos que potser fossin les distàncies entre els àtoms del nivell microscòpic. Dissabte, a la sala Nota 79, Jorge Martorell, amb la seva família de saxos i el seu alter ego Pope, va desplegar un ampli ventall de jocs sonors, delicats i contundents al mateix temps, i va concloure amb una onírica improvisació al piano. Pocs minuts després, la pianista Gemma Lloret ens presentava el seu disc Sonder, un repertori minimalista, impressionista i emotiu. Diumenge, la cita anual amb l’Àgape va aplegar una gran quantitat de públic. Era l’equador del festival i l’ocasió de gaudir de la música, la paraula i la menja en igualtat de condicions. La cerimònia, oficiada per Mancebía Postigo als fogons, Oriol Luna als instruments i Maria Sevilla a les paraules, va transcórrer de la manera més lúdica i feliç possible. Un esdeveniment marca de la casa que any rere any crea complicitats definitives entre artistes i públic.

El pasado jueves 11, el esperado concierto de Lenka Morávková abrió la segunda semana del LEM iluminando el auditorio del MACBA con su Instrumento de Cristal de Bohemia. El segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo del festival, que tuvo lugar el viernes en la sede de GTS, fue un verdadero viaje sonoro. Christian Dergarabedian y Lluís Surós no sólo habían viajado unos cuantos miles de kilómetros para ofrecernos un concierto (el uno desde Argentina y el otro desde el Sudeste Asiático) sino también para invitar a los asistentes a subir a una nave que realizaría un trayecto inaudito, atravesando espacios inmensos que quizás fueran las distancias entre los átomos del nivel microscópico. El sábado, en la sala Nota 79, Jorge Martorell, con su familia de saxofones y su alter ego Pope, desplegó un amplio abanico de juegos sonoros, delicados y contundentes a la vez, y concluyó con una onírica improvisación al piano. Pocos minutos después, la pianista Gemma Lloret nos presentaba su disco Sonder: un repertorio minimalista, impresionista y emotivo. El domingo, la cita anual con el Ágape reunió una gran cantidad de público. Era el ecuador del festival y también la ocasión de disfrutar de la música, la palabra y la comida en igualdad de condiciones. La ceremonia, oficiada por Mancebo Postigo a los fogones, Oriol Luna a los instrumentos y Maria Sevilla a las palabras, transcurrió de la manera más lúdica y feliz posible. Un evento marca de la casa que año tras año crea complicidades definitivas entre artistas y público.

Last Thursday, November 11th, the awaited concert by Lenka Morávková opened the second week of the LEM enlightening the MACBA auditorium with its Bohemian Crystal Instrument. The second Encounter in the Space-Time of the festival, which took place on Friday at GTS headquarters, was a true sonic trip. Christian Dergarabedian and Lluís Surós traveled a few thousand kilometers (one from Argentina and the other from Southeast Asia) not only to give us a concert but also to invite the audience on board of a spaceship that made an unprecedented journey, crossing immense spaces that perhaps were the distances between atoms on a microscopic level. On Saturday, at Note 79, Jorge Martorell, with his family of saxophones and his alter ego Pope, unveiled a wide range of sonic games, delicate and forceful at the same time, concluding with a dreamlike improvisation on the piano. A few minutes later, the pianist Gemma Lloret presented her album Sonder, a minimalist, impressionist and emotional repertoire. On Sunday, the annual event Agape brought together a large audience. The festival reached its halfway point with an opportunity to enjoy music, poetry and food in equal conditions. The ceremony, led by Mancebía Postigo at the kitchen, Oriol Luna on the instruments and Maria Sevilla and her words, proceeded in the funniest and happiest possible way. An event (house brand) that every year creates certain complicities between artists and the audience.

Fotos: ©Ernest Abentín

LEM 2018: segona setmana / segunda semana / second week

8 Oct

BOHEMIAN CRISTAL INSTRUMENT (Prague)

dijous 11 d’octubre, 22h

Auditori MEIER, MACBA

Plaça dels Àngels 1

tiquet 7€

L’exploradora de sons Lenka Morávková portarà al LEM un dels seus múltiples i arriscats projectes:  l’Instrument de Cristall de Bohèmia, dissenyat per ella mateixa segons el model creat pels germans Baschet l’any 1952. Originalment saxofonista, Morávková és també artista sonora, compositora i productora de música electrònica. Actualment treballa a la Universitat de Califòrnia-Riverside en l’aplicació de les teories acadèmiques més trencadores a la pràctica musical, caminant per la corda funambulesca que separa el so conceptual de la pista de ball. Malgrat una carrera relativament curta, la jove artista txeca ha portat les seves performances musicals a festivals especialitzats arreu d’Europa i els Estats Units. Intervenint i processant electrònicament les capacitats acústiques d’aquest instrument, juntament amb la seva veu, Morávková ens durà de viatge sonor i visual a la frontera entre la banda sonora i el ritme trepidant.


La exploradora de sonidos Lenka Morávková traerá al LEM uno de sus múltiples y arriesgados proyectos: el Instrumento de Cristal de Bohemia, diseñado por ella misma según el modelo creado por los hermanos Baschet en 1952. Originalmente saxofonista, Morávková es también artista sonora, compositora y productora de música electrónica. Actualmente trabaja en la Universidad de California-Riverside en la aplicación de las teorías académicas más rompedoras a la práctica musical, caminando por la cuerda funambulesca que separa el sonido conceptual de la pista de baile. Pese a una carrera relativamente corta, la joven artista checa ha llevado sus performances musicales a festivales especializados por toda Europa y los Estados Unidos. Interviniendo y procesando electrónicamente las capacidades acústicas de este instrumento, junto a su voz, Morávková nos llevará de viaje sonoro y visual en la frontera entre la banda sonora y el ritmo trepidante.


The explorer of sounds Lenka Morávková will bring one of her several risky projects to the LEM: The Bohemian Cristal Instrument, designed by herself following the model invented by the Baschet brothers in 1952. Sax player originally, Morávková is also a sonic artist, composer and electronic music producer. She currently works, at the University of California-Riverside on the application of ground-breaking academic theories into the music practice tiptoeing on the edge of a dancefloor and conceptual sound. Despite of a relatively short career, this young Czech artist has brought her music performances to specialized festivals across Europe and the States. By means of electronically processing the acoustic capacities of this instrument along with her voice, Morávková will carry us on a sonic and visual trip at the border between movie score and pulsing dance music.


CHRISTIAN DERGARABEDIAN & LLUÍS SURÓS (Buenos Aires / Barcelona)

divendres 12 d’octubre, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS

taquilla inversa

Christian Dergarabedian és un mestre del collage sonor, històric membre fundador dels Reynols, banda seminal de l’experimentació llatinoamericana i productor. Amb el projecte Earzumba que va presentar entre 2001 i 2012  en festivals europeus, ha publicat més de 40 referències de pur drone i sampledèlia. De retorn a l’Argentina, desenvolupa el nou projecte, Fred Lorca, més compositiu i orientat al format de cançó, amb el qual ha publicat 14 àlbums. Lluís Surós experimenta amb la interacció de la música algorítmica i la taula de mescles amb feedback i efectes, utilitzant el codi, la guitarra i els sintetitzadors com a fonts sonores. Surós explora també la performance i la instal·lació multicanal i viu a cavall entre Barcelona, Zurich, Dubai i el Sud-est asiàtic. Acaba de publicar una cassette amb el segell Absent Tapes. Surós i Dergarabedian han travessat mig món per trobar-se i improvisar en un encontre en l’espai-temps que promet ser irrepetible.


Christian Dergarabedian es un maestro del collage sonoro, histórico miembro fundador de Reynols, banda seminal de la experimentación latinoamericana y productor. Con el proyecto Earzumba que presentó entre 2001 y 2012, en festivales europeos, ha publicado más de 40 referencias de puro drone y sampledèlia. De regreso en Argentina, desarrolla el nuevo proyecto, Fred Lorca, más compositivo y orientado al formato de canción, con el cual ha publicado 14 álbumes. Lluís Surós experimenta con la interacción de la música algorítmica y la mesa de mezclas con feedback y efectos, utilizando el código, la guitarra y los sintetizadores como fuentes sonoras. Surós explora también la performance y la instalación multicanal y vive a caballo entre Barcelona, Zurich, Dubai y el Sudeste asiático. Acaba de publicar una cassette con el sello Absent Tapes. Surós y Dergarabedian han cruzado medio mundo para encontrarse e improvisar en un encuentro en el espacio-tiempo que promete ser irrepetible.


Christian Dergarabedian is a master of sonic collage, an historic founder member of Reynols, a seminal band concerning Latin American experimentation, as well as producer. With the project Earzumba that, between 2001 and 2012, was presented in European festivals, he has released more than 40 references of pure drone and sampledelia. Back in Argentina, he develops his new project, Fred Lorca, of a more compositive fashion and oriented towards the song format, with which he has released 14 records.  Lluís Surós does experiments with the interaction between algorithmic music and the mixer with feedback and effects by means of the code, guitar and synthesizer as the source of sounds. Surós also explores the art of performance, the multichannel installation and he lives between Barcelona, Zurich, Dubai and South-eastern Asia. He has just released a tape with the label Absent Tapes. Surós and Dergarabedian have travelled half the world in other to meet and improvise in an encounter in the space-time promising to be unique.


JORGE MARTORELL LORIENTE (Alcanar)

dissabte 13 d’octubre, 22h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€ (2 concerts)

L’any 2007 Jorge Martorell Loriente va estrenar al LEM la peça per a saxos i electrònica Pour soi même. Tornem a convidar, onze anys després, aquest compositor, saxofonista i improvisador la versatilitat del qual ens obliga a presentar-lo com a un músic que ha fet de la transversalitat un principi d’acció i de la recerca permanent una forma de treball. La seva trajectòria travessa la música de cambra i l’orquestra simfònica, el jazz, la creació per a teatre i dansa i, naturalment, la improvisació amb la família dels saxòfons. Aquest és el format en el qual es produeix el seu nou espectacle, Tu, ho sents!!!, que podrem gaudir al LEM conduïts per pOpE, un nen dins d’un cos adult que s’expressa en forma de saxòfon. Un ésser que puja a l’escenari a sentir i a fer-nos sentir tot allò que ens pot aportar un viatge a la llibertat i a la sinceritat amb un mateix. Un espectacle viu, dinàmic i irrepetible. Una creació a temps real per a compartir.


El año 2007 Jorge Martorell Loriente estrenó en el LEM la pieza para saxos y electrónica Pour soi même. Volvemos a invitar, once años después, a este compositor, saxofonista e improvisador cuya versatilidad nos obliga a presentarlo como un músico que ha hecho de la transversalidad un principio de acción y de la investigación permanente una forma de trabajo. Su trayectoria atraviesa la música de cámara y la orquesta sinfónica, el jazz, la creación para teatro y danza y, naturalmente, la improvisación con la familia de los saxofones. Este es el formato en el que se produce su nuevo espectáculo, Tu, ho sents!!!,, que podremos disfrutar en el LEM conducidos por pOpE, un niño dentro de un cuerpo adulto que se expresa en forma de saxofón. Un ser que sube al escenario a sentir y a hacernos sentir todo aquello que nos puede aportar un viaje a la libertad y a la sinceridad con un mismo. Un espectáculo vivo, dinámico e irrepetible. Una creación en tiempo real para compartir.


In 2007, Jorge Martorell Loriente presented the piece for saxes and electronics Pour soi même at the LEM. We invite again this composer, sax player and improviser whose versatility forces us to introduce him as a musician that has made the transversal approach as the principle of his action and the constant research as his working routine. Hi career crosses chamber music and symphonic orchestra, jazz, creation for dance and theatre and improvisation with the sax family. This is the format of his new show, Tu, ho sents!!!, conducted by pOpE, a child in an adult body who expresses himself as a sax and steps on stage to make us feel all the things that a journey to freedom and self-honesty can provide us. A creation in real time for sharing, lively, dynamic and unique.


GEMMA LLORET (Barcelona)

dissabte 13 d’octubre, 23h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet 7€ (2 concerts)

photo: Noemi Elias Bascuñana

Després d’uns anys apartada dels escenaris, la que va ser teclista de la mítica banda Ego:Trip i col·laboradora en molts altres projectes musicals, va reaparèixer a finals del 2017 amb Sonder, un disc esplèndid en el qual ha canviat els sintetitzadors pel piano per realitzar un viatge emocional i introspectiu que, alhora que permet capbussar-s’hi, funciona en l’espai (pensin en ambient, música d’amoblament, minimalisme repetitiu i interès pel patrimoni melòdic popular). El gran encert de Gemma Lloret és no renunciar a les influències de la musica popular contemporània a l’hora d’expressar-se en un llenguatge pianístic que té efluvis de Satie, Mompou, Debussy, Mertens o Falla. Aquesta actualització és la clau de Sonder: que transporta l’univers sonor de l’autora al piano acústic amb les gramàtiques d’alguns compositors del segle XX que van donar una nova expressió a aquest instrument, per a crear una música plenament actual, madura i molt personal.


Después de unos años apartada de los escenarios, la que fue teclista de la mítica banda Ego:Trip y colaboradora en otros muchos proyectos musicales, reapareció a finales del 2017 con Sonder, un disco espléndido en el cual ha cambiado los sintetizadores por el piano para realizar un viaje emocional e introspectivo que, a la vez que permite zambullirse, funciona en el espacio (piensen en ambient, música de amueblamiento, minimalismo repetitivo e interés por el patrimonio melódico popular). El gran acierto de Gemma Lloret es no renunciar a las influencias de la musica popular contemporánea a la hora de expresarse en un lenguaje pianístico que tiene efluvios de Satie, Mompou, Debussy, Mertens o Falla. Esta actualización es la clave de Sonder: que transporta el universo sonoro de la autora al piano acústico con las gramáticas de algunos compositores del siglo XX que dieron una nueva expresión a este instrumento, para crear una música plenamente actual, madura y muy personal.


After a few years away from the stages, the keyboard player of the legendary band Ego: Trip, and also collaborator in many other musical projects, reappeared at the end of 2017 with Sonder, a splendid album where she changes the synthesisers for the piano to make an emotional and introspective journey that, while allowing to dive in it, works out throughout space (think of ambient, furniture music, repetitive minimalism and interest in popular melodic heritage). The great feat of Gemma Lloret is not to waive the influences of contemporary popular music when it comes to express herself in a pianistic language that has the effusions of Satie, Mompou, Debussy, Mertens or Falla. This update is the key of Sonder: It transports the sonic universe of the author to the acoustic piano with the grammars of some composers of the 20th century, which gave a new expression to this instrument, in order to create a music that is fully current, mature and very personal.


ÁGAPE: MANCEBÍA POSTIGO, ORIOL LUNA, MARIA SEVILLA (Barcelona / Badalona)

diumenge 14 d’octubre, 13h

CASA ALMIRALL

Joaquín Costa 33

entrada lliure

És un dels moments més esperats del LEM: li diem Àgape des de 2005. Consisteix a trobar-se i compartir una experiència dels sentits, concretament, el de la vista, el del gust, el de l’olfacte i el de l’humor. Els convidats aquest any a fer de guies, mestres de cerimònies, cuiners i maîtres còsmics són el col·lectiu Mancebía Postigo, format per Òliver Mancebo i Mar Cianuro, experts en levitació editorial, exocuina i mètodes d’alambinar la quinta essència, la poeta Maria Sevilla, que sap com dir la perifèria i la desacceleració post-humana, i el multi-multiinstrumentista Oriol Luna, tripulant de reconegudes expedicions noliejades per establir contacte amb civilitzacions exteriors, com ara Mil Pesetas, Usted es un Colectivo, Cabosanroque o l’orquestrina còsmica de Pascal Comelade. Salut i Àgape!


Es uno de los momentos más esperados del LEM: le llamamos Ágape desde 2005. Consiste en encontrarse y compartir una experiencia de los sentidos, concretamente, el de la vista, el del gusto, el del olfato y el del humor. Los invitados este año a hacer de guías, maestros de ceremonias, cocineros y maîtres cósmicos son el colectivo Mancebía Postigo, formado por Òliver Mancebo y Mar Cianuro, expertos en levitación editorial, exococina y métodos de alambicar la quinta esencia, la poeta Maria Sevilla, que sabe como decir la periferia y la desaceleración post-humana, y el multi-multiinstrumentista Oriol Luna, tripulante de reconocidas expediciones fletadas para establecer contacto con civilizaciones exteriores, como por ejemplo Mil PesetasUsted es un ColectivoCabosanroque o la orquestina cósmica de Pascal Comelade. Salud y Ágape!


This is one of the most awaited moments of the LEM: we call it Agape since 2005. It consists in gathering together to share an experience of the senses, particularly sight, taste, smell and humour. This year the invited artists to act as guides, masters of ceremonies, cookers and cosmic maîtres are the Mancebía Postigo collective, formed by Òliver Mancebo and Mar Cianuro, experts in editorial levitation, outer cuisine and methods of distilling the fifth essence, poet Maria Sevilla, who knows how to tell the periphery and the post-human deceleration and multi-multi-instrumentalist Oriol Luna, crewman of acknowledged chartered expeditions with the aim of establishing contact with external civilizations, such as Mil PesetasUsted es un ColectivoCabosanroque or Pascal Comelade’s cosmic orchestra. Cheers and Agape!

 

 

 

LEM 2018 cartell / cartel / poster

14 Sep

informació sobre els artistes + horaris, sales i preus

fes clic a la pestanya LEM 2018

información sobre los artistas + horarios, salas y precios

haz clic en la pestaña LEM 2018

information about the artists + timings, venues & tickets

click on the LEM 2018 tab

 

 

 

LEM 2018 PROGRAMA COMPLET / PROGRAMA COMPLETO / FULL PROGRAM

14 Sep

informació sobre els artistes + horaris, sales i preus aquí

fes clic a la pestanya LEM 2018

información sobre los artistas + horarios, salas y precios aquí

haz clic en la pestaña LEM 2018

information about the artists + timings, venues & tickets here

click on the LEM 2018 tab

 

 

 

Poetic beats

3 Apr

Beats poètics

No és de matinada, són les vuit del vespre tocades. Al fons de l’escenari es visualitzen els errors digitals creats per l’Anna Sevilla. Els dits sobre la màquina d’escriure emeten un batec mecanogràfic incansable que es barreja amb les pulsacions electròniques del Joan Martínez. La veu de la Maria Sevilla travessa l’ombra d’aquest encontre sense sentit intensament articulat per la poesia. Un error perfecte. No és de matinada.


Beats poéticos

No es de madrugada, son las ocho de la noche. Al fondo del escenario se visualizan los errores digitales creados por Anna Sevilla. Los dedos sobre la máquina de escribir emiten un latido mecanográfico incansable que se mezcla con las pulsaciones electrónicas de Juan Martínez. La voz de María Sevilla atraviesa la sombra de este encuentro sin sentido intensamente articulado por la poesía. Un error perfecto. No es de madrugada.


Poetic beats

It’s not dawn, it’s eight o’clock at night. Anna Sevilla’s glitchy visuals are displayed on the background of the stage. On a typewriter, typing fingers produce a tireless sound like a mechanical heartbeat that is mixed with the electronic pulsations of Juan Martínez. The voice of María Sevilla goes through the shadow of this meaningless encounter intensely articulated by poetry. A perfect mistake. It’s not dawn.

fotos: ©ristian vega

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2018 #02

6 Mar
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2018 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO 2018 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2018
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

MARIA SEVILLA / JOAN MARTÍNEZ

Archibald Buttle

DIJOUS 15 DE MARÇ A LES 20H / JUEVES 15 DE MARZO A LAS 20H / THURSDAY, MARCH THE 15TH  8PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

Archibald Buttle és un error. Un incordi, com d’estol de mosques calorós i no previst en absolut per la burocràcia, o un encontre en l’espai-temps sense sentit. Archibald Buttle és només un marc de ficció: un nom qualsevol per dir poemes i per fer-ho des dels beats post- humans de l’electrònica.
Maria Sevilla Paris neix a Badalona el 1990. Creix tan de biaix i perifèrica com pot a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix l’adolescència escoltant grunge, punk, thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí -i de Rodoreda, Blai Bonet, els forats de Sade i l’insomni de lxs barceloninxs- que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX Premi Bernat Vidal i Tomàs de Santayí, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres). Joan Martínez neix a Sants el 1988, en format analògic i manté la seva condició de barbamec crònic fins a l’actualitat. És graduat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. És addicte declarat al llenguatge sense interfícies, al hardware sense revestiments plàstics, als hacks de la neuroquímica, l’alquímia i el DIY. En algun moment, també s’enganxa a la síntesi del so i, de retruc, a la poesia. Ha musicat poemes de Maria Sevilla i de Guim Valls, i els ha punxat en recitals de Barcelona, Manresa i Mataró.


Archibald Buttle es un error. Un incordio, como de escuadrón de moscas caluroso y no previsto en absoluto por la burocracia, o un encuentro en el espacio-tiempo sin sentido. Archibald Buttle es sólo un marco de ficción: un nombre cualquiera para decir poemas y para hacerlo desde los beats post-humanos de la electrónica.
Maria Sevilla Paris nace en Badalona en 1990. Crece tan al bies y periférica como puede en Bufalà: bien a las afueras, muy limítrofe. Decrece la adolescencia escuchando grunge, punk, thrash, y descubriendo el calido escozor de la literatura. Se anima. Hace Filología Catalana en la Universitat de Barcelona. Después, empieza una tesis doctoral (en curso) sobre La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal, y es a partir de aquí -y de Rodoreda, Blai Bonet, los agujeros de Sade y el insomnio de lxs barcelonesxs- que tanta periferia y tanta desaceleración post-humana le resultan, finalmente, decibles. El año 2015 voz la luz su primer poemario, Dents de polpa (AdiA Edicions), galardonado con el XXX Premio Bernat Vidal y Tomàs de Santayí, y en 2017 gana Miquel Àngel Riera de Manacor con su segundo poemario, Kalàixnikov (Món de Llibres). Joan Martínez nace en Sants el 1988, en formato analógico y mantiene su condición de barbilampiño crónico hasta la actualidad. Está graduado en Matemáticas por la Universitat de Barcelona. Es adicto declarado al lenguaje sin interfaces, al hardware sin revestimientos plásticos, a los hacks de la neuroquímica, la alquimia y el DIY. En algún momento, también se engancha a la síntesis del sonido y, de rebote, a la poesía. Ha musicado poemas de Maria Sevilla y de Guim Valls, y los ha pinchado en recitales de Barcelona, Manresa i Mataró.


Archibald Buttle is an error. A nuisance like a warm fly swarm not foreseen by bureaucracy, or a meaningless encounter in the space-time. Archibald Buttle is only a fiction framework: an ordinary name for saying poems from the post-human beats of electronics.
Maria Sevilla Paris was born in Badalona in 1990. She grew up as biased and peripheral as possible in Bufalà: at the outskirts, at the limits. She went down her adolescence listening to grunge, punk and trash as well as discovering the spicy warmth of literature. She studied Catalan philology at the University of Barcelona. Afterwards, she started a PhD Thesis (in progress) on La passió segons Renée Vivien by Maria-Mercè Marçal, and it is from this point – and from Rodoreda, Blai Bonet, Sade‘s holes as well as insomnia nights of Barcelona – that so much periphery and so much post-human deceleration finally resulted sayable to her. In 2015 she published her first poetry book, Dents de polpa (AdiA Edicions), awarded with the XXX Bernat Vidal i Tomàs Price (Santanyí) and, in 2017, she won the Miquel Àngel Riera Price (Manacor) with her second book, Kalàixnikov (Món de Llibres). Joan Martínez was born in Sants in 1988, in an analogue format and he still keeps his beardless chronic condition. He is a graduate in Mathematics by the University of Barcelona. He is a confessed addict to language without interfaces, to hardware without plastic linings, to the hacks of neurochemistry, the alchemy and the DIY. At some point, he also became addicted to sound synthesis and, by rebound, to poetry. He has written music for poems by Maria Sevilla and Guim Valls and he has played them in recitals in Barcelona, Manresa and Mataró.

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

EFFE LABEL