Tag Archives: Neus Borrell

LEM 2019: GRÀCIES A TOTHOM! GRACIAS A TODOS! THANKS TO YOU ALL!

6 Nov
EL LEM 2019 HA ACABAT.
ENS VEIEM EN EL LEM 2020 (EDICIÓ 25!)
EL LEM 2019 HA TERMINADO.
NOS VEMOS EN EL LEM 2020 (EDICIÓN 25!)
THE LEM 2019 IS OVER.
SEE YOU IN THE LEM 2020 (25 EDITION!)

 

GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
THANKS TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE!

GRÀCIES ALS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2018 I EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS, ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY!
¡GRACIAS A LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2018 Y EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO, LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2018 AND TO ALL THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR: THANK YOU!
ANNE GILLIS / CARLOS ZINGARO / ULRICH MITZLAFF / RAÚL CANTIZANO / NÚRIA ANDORRÀ / CHRISTIANE BOPP / FERRAN BESALDUCH / INGAR ZACH / LAURA LLANELI / MARTA ZAPPAROLI / EDITH ALONSO / AMSIA / STAHLFABRIK / SOFIA BERTOMEU / BÉRANGÈRE MAXIMIM / MACROMASSA / CANVIS VELLS / BLACK FLOWER / MÉSANGE / LOUIS LAURAIN / TUNA PASE / SUSAN DRØNE / MARC EGEA / MELISA BERTOSSI / DR TRUNA / BARTOMEU FERRANDO / NEUS BORRELL / JORDI RALLO / ALE HOP / THELARMONIUM / ANDREA DEIDDA / STEFANO COCCO / DAPHNE XANTHOPOULOU / ANATOMÍA HUMANA DESMONTABLE / ESPACIO PROFUNDO / SRTA Y / LLAPISPANC / USTED ES UN COLECTIVO / MANCEBÍA POSTIGO / VICTORBONETARBOLÍ / QUICU SAMSÓ / TOMOMI KUBO / CRISTIAN SUBIRÁ / SHELLY / MIKE COOPER / MIQUEL JORDÀ / NATSUKO SUGAO / CELESTE ALÍAS / FERRAN FAGES / YEXZA LARA / ANNA SUBIRANA / MIRIAM FÈLIX / SALVATTORE PICAROL / DAVID PICÓ / GOUYKO / NADIA FOUTINA / BRUNO ESPÍNOLA…
I TAMBÉ A LES 2406 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACCIONS!!!!!!!
Y TAMBIÉN A LAS 2406 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACCIONES!!!!!!!
AS WELL AS TO THE 2406 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIONS!!!!!!

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc – sigue nuestras próximas actividades en este bloc – follow our next activities on this blog

LEM 2019: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

20 Oct

ESPACIO PROFUNDO (Barcelona)

dimarts 22 d’octubre, 20:30h / martes 22 de octubre, 20:30h / Tuesday 22nd October, 20:30h

col·laboració amb / colaboración con / in collaboration with DUBLAB / CICLE RADIAL 

La Rubia Horiginal

Ferlandina 29

entrada lliure / entrada libre / free entry

Trash Van Traxx es troba al comandament de la nau Espacio Profundo, errant per paratges llunyans i inhòspits. Antares (Nyapster, 2016) és el seu primer treball editat en format cassette i el punt on emprèn una exploració de nous camps sonors més enllà del cosmos. Se situa entorn del space-noise i l’ambient, envoltada de sintetitzadors, enregistraments cacofònics, veus processades i sons espacials, construint sorolls sobre la base de distorsions de freqüència. El 2016 autoedita la cassette Orion i el 2017 surten al mercat Disnomia (Day of the Droids) i Laniakea (Zona Watusa). Espacio Profundo és collage sonor, gravacions de camp, space music i noise. Aquestes són les energies propulsores de la nau per produir música que sembla provenir d’un hemisferi desconegut on els sons es fonen amb escombraries astrals errants. Música espacial per a aliens.

Web Espacio Profundo


Trash Van Traxx pilota los mandos de la nave de Espacio Profundo, vagando por parajes lejanos e inhóspitos. Antares (Nyapster, 2016) es su primer trabajo editado en formato cassette, punto donde emprende una exploración de nuevos campos sonoros más allá del cosmos. Se sitúa en torno al space-noise y el ambient, rodeada de sintetizadores, grabaciones cacofónicas, voces procesadas y sonidos espaciales, construyendo ruidos en base a distorsiones de frecuencia. El 2016 autoedita la cassette Orion y en 2017 salen al mercado Disnomia (Day of the Droids) y Laniakea (Zona Watusa). Espacio Profundo es collage sonoro, grabaciones de campo, space music y noise. Con esta propulsión la nave produce música que parece provenir de un hemisferio desconocido en el que los sonidos se funden con basura astral errante. Música espacial para aliens.

Web Espacio Profundo


Trash Van Traxx pilots the spaceship controls of Espacio Profundo, wandering far away and inhospitable landscapes. Antares (Nyapster, 2016) is her first work edited in cassette format, starting point of an exploration of new sound fields beyond cosmos. She’s settled around the space-noise and ambient, surrounded of synthesizers, cacophonic recordings, processed voices and outer space sounds, building sounds in base of frequency distortions. In 2016 she self edits the cassette Orion and in 2017 Disnomia (Day of the Droids) and Laniakea (Zona Watusa) are out in the markets. Espacio Profundo is sound collage, field recordings, space music and noise. With this propulsion the spaceship produces music that seems to come from an unknown hemisphere in which the sounds are melt with astral wandering trash. Space music for aliens.

Web Espacio Profundo


SRTA Y + LLAPISPANC (Amposta / Barcelona)

dimarts 22 d’octubre, 21:30h / martes 22 de octubre, 21:30h / Tuesday 22nd October, 21:30h

col·laboració amb / colaboración con / in collaboration with DUBLAB / CICLE RADIAL 

La Rubia Horiginal

Ferlandina 29

entrada lliure / entrada libre / free entry

Perla cara/.\ PerlaCara va començar sent un muntatge sonor en forma de menjador com el de les nostres àvies. A la taula hi havia reproductors de cassetes on sonaven loops de sons extrets d’una setmana de connexió al facebook, a la televisió hi havia les imatges corresponents a aquests sons i a la butaca, un àlbum de fotografies. Després, va passar per l’estudi d’en Llapispanc a l’Escocesa i allí va ser desmuntada i convertida en deixalles mentre s’alteraven i modificaven els sons fins que només van quedar-hi algunes restes d’allò que havia sigut. Així ho explica la Nadia Toldà Subirats (Srta Y) que porta anys capturant i movent-se entre sons i imatges del seu dia a dia amb intenció de retenir allò que difícilment es pot retenir, com si es tractés d’un diari, un diari on munta, desmunta i altera els records per crear quelcom de nou i vell a la vegada.

Web Srta Y

Web Llapispanc


Perla cara/.\ PerlaCara empezó siendo un montaje sonoro en forma de comedor como el de nuestras abuelas. En la mesa había reproductores de cassettes donde sonaban loops de sonidos extraídos de una semana de conexión a facebook. En la televisión, las imágenes correspondientes a estos sonidos y en la butaca, un álbum de fotografías. Después, pasó por el estudio de Llapispanc y allí fue desmontada y convertida en desechos mientras se alteraban y modificaban los sonidos hasta que solo quedaron algunos restos de aquello que fue. Así lo explica Nadia Toldà Subirats (Srta Y) que lleva años capturando y moviéndose entre sonidos e imágenes de su día a día con intención de retener aquello que difícilmente se puede retener, como si se tratara de un diario donde monta, desmonta y altera los recuerdos para crear algo nuevo y viejo a la vez.

Web Srta Y

Web Llapispanc


Perla cara/.\ PerlaCara stared being a sound installation shaped like our grandmother’s living room.There were cassette players on the table that played sound loops taken from a week of facebook connection. On television, the images that belonged to these sounds and on the armchair, a photo album. After that, it went through Llapispanc‘s studio and there it was dismantled and converted into waste while the sounds were changed and modified until there were only some remains of what that was. This is Nadia Toldà Subirats’ (Srta Y) explanation. She’s been capturing and moving around daily sounds and images for years with the intention of retaining what is difficult to retain, as if it was a diary where she builds, dismantles and changes the memories in order to create something new and old at the same time.

Web Srta Y

Web Llapispanc


NEUS BORRELL & JORDI RALLO  (Sant Pol de Mar / Badalona)

dimecres 23 d’octubre, 20h / miércoles 23 de octubre, 20h / Wednesday 23rd October, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS / ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO / ENCOUNTERS IN SPACE-TIME

taquilla inversa / donations at the end of the action

Per a Neus Borrell el cant és una font de comunicació, una eina per apropar-se al mateix cant, que és com retrobar-se amb un mateix. Enguany, ha publicat l’EP Tot dorm, a duet amb el guitarrista Miquel Joan. Al LEM, Borrell es trobarà amb Jordi Rallo, percussionista que acostuma a tocar amb un singular set de percussió que inclou tables, darbuka, panderos, kanjira, uddus, caixó i gongs, entre altres instruments. Format a l’Índia amb el mestre Uttam-das a Rishikesh, Rallo és un dels millors intèrprets de tabla al nostre país. En la seva llarga trajectòria, ha treballat al servei de personalitats de la cançó i altres gèneres com ara Maria del Mar Bonet, Rosa Zaragoza, Javier MasLuigi Cabanach, Elisabet Raspall i Toti Soler. Borrell i Rallo ens proposen un encontre inèdit, presidit per la paraula, el cant i la percussió.

Web Neus Borrell

Web Jordi Rallo


Para Neus Borrell el canto es una forma de comunicar, un instrumento para acercarse al propio canto, que es como reencontrarse con uno mismo. En 2019, ha publicado el EP Tot dorm, a dúo con el guitarrista Miquel Joan. En en el LEM, Borrell se encontrará con Jordi Rallo, percusionista que acostumbra a tocar con un singular set de percusión que incluye tablas, darbuka, panderos, kanjira, uddus, cajón y gongs, etc. Formado en la India con el maestro Uttam-das en Rishikesh, Rallo es uno de los mejores intérpretes de tabla en nuestro país. En su larga trayectoria, ha trabajado al servicio de personalidades de la canción y otros géneros como Maria del Mar Bonet, Rosa Zaragoza, Javier Mas, Luigi Cabanach, Elisabet Raspall y Toti Soler. Borrell y Rallo nos proponen un encuentro inédito presidido por la palabra, el canto y la percusión.

Web Neus Borrell

Web Jordi Rallo


To Neus Borrell singing is a way to communicate, an instrument to get closer to the act of singing, which is like meeting with oneself once again. In 2019 she has release the Tot dorm EP, a duet with guitarist Miquel Joan. At LEM, Borrell will meet Jordi Rallo, a percussionist that usually plays an odd set including tablas, darbuka, panderos, kanjira, uddus, cajón and gongs, etc. Trained in India with maestro Uttam-das at Rishikesh, Rallo is one of the best tabla players in our country. During his long career, he has worked for well-known names in singing and other genre such as Maria del Mar Bonet, Rosa Zaragoza, Javier Mas, Luigi Cabanach, Elisabet Raspall and Toti Soler. Borrell and Rallo will offer us a first-time meeting that will be presided by words, singing and percussion.

Web Neus Borrell

Web Jordi Rallo


ANNE GILLIS  (Paris)

dijous 24 d’octubre, 22h / jueves 24 de octubre, 22h / Thursday 24th October, 22h

MACBA – Auditori Meier

Plaça de Joan Coromines, s/n

tiquet / ticket 10€

El misteri que envolta la compositora Anne Gillis des de mitjans de la dècada dels 80, el fet que faci comptades aparicions en directe i que la seva discografia estigui pràcticament esgotada des de fa una dècada l’han convertit en una artista de culte. Trobarem referències a ella associant-la al moviment de la música industrial i les seves col·laboracions amb G.X. Jupitter-Larsen (The Haters). Però el cert és que ha seguit produint enregistraments i realitzant les seves performances rituals (la més recent, Psaoarhtelle, Tokyo 2016). També, a partir del 2005 ha realitzat instal·lacions i exposicions. L’any 2015, Art into Life va emprendre la reedició de la seva discografia (Archives Box 1983-2005), remesclada per Colin Potter. El 2018 va publicar Fuel 217 amb un altre músic mític, el trompetista Jac Berrocal. Un veritable luxe comptar amb ella al LEM 2019.

Web Anne Gillis


El misterio que rodea a la compositora Anne Gillis desde mediados de los 80, el hecho que haga contadas apariciones en directo y que su discografía esté prácticamente agotada desde hace una década la han convertido en una artista de culto. Encontraremos referencias a ella asociándola al movimiento de la música industrial y sus colaboraciones con G.X. Jupitter-Larsen (The Haters). Pero lo cierto es que ha seguido produciendo grabaciones y realizando sus performances rituales (la más reciente, Psaoarhtelle, Tokyo 2016). También, a partir de 2005 ha realizado instalaciones y exposiciones. En 2015, Art into Life emprendió la reedición de su discografía (Archives Box 1983-2005), remezclada por Colin Potter. El 2018 publicó Fuel 217 con otro músico mítico, el trompetista Jac Berrocal. Un verdadero lujo contar con ella en el LEM 2019.

Web Anne Gillis


The mystery surrounding the composer Anne Gillis since the middle 80s, the fact that she usually doesn’t live performances and her discography being practically sold out since 10 years ago have made her a cult artist. We’ll find references about her being associated to the industrial music movement and her collaborations with G.X. Jupitter-Larsen (The Haters). But the truth is that she kept producing recordings and doing her ritual performances (the most recent, Psaoarhtelle, Tokyo 2016. She has also done installations and exhibitions since 2005. In 2015, Art into Life started the reediting of her discography (Archives Box 1983-2005), remixed by Colin Potter. In 2018 she published Fuel 217 with another legendary musician, the trumpeter Jac Berrocal. It’s a luxury to have her in the LEM 2019.

Web Anne Gillis


LOUIS LAURAIN (Paris)

UNIQUE HORNS

divendres 25 d’octubre, 21h / viernes 25 de octubre, 21h / Friday 25th October, 21h

CENTRE CÍVIC LA SEDETA

Sicília 321

tiquet / ticket 10€ (2 concerts)

De París arriba Louis Laurain, trompetista vinculat al món de l’experimentació sonora, la música contemporània i el jazz d’avantguarda. Format a Lió i a la capital francesa, Laurain ha basat la seva obra en l’experimentació de les possibilitats tímbriques de la trompeta. El resultat de les seves recerques l’ha dut a tocar amb tota mena de formacions, de l’orquestra al concert en solitari, i a compartir taules amb mestres de la categoria d’Alexander Von Shlippenbach, Eliane RadiguePierre Huyghe, John Tilbury i Axel Dorner entre d’altres. Al LEM presenta Unique Horns, un solo per a tres trompetes, ordinador, sistema d’amplificació DIY i diferents objectes ressonants. La finalitat d’aquest espectacle és la de recrear sons tan dispars com els d’un ocell, una serra o un gripau. Un collage tímbric, poètic, en mans d’un prestidigitador sònic.

Web Louis Laurain


De París llega Louis Laurain, trompetista vinculado al mundo de la experimentación sonora, la música contemporánea y el jazz de vanguardia. Formado en Lyon y París, Laurain ha basado su obra en experimentar con las posibilidades tímbricas de la trompeta. El resultado de sus investigaciones le ha llevado a tocar con todo tipo de formaciones, de la orquesta al solo, y a compartir tablas con maestros como Alexander Von Shlippenbach, Eliane Radigue, Pierre HuygheJohn Tilbury y Axel Dorner, entre otros. En el LEM presenta Unique Horns, un solo para tres trompetas, ordenador, sistema de amplificación DIY y diferentes objetos resonantes. La finalidad de este espectáculo es recrear sonidos tan dispares como los de un pájaro, una sierra o un sapo. Un collage tímbrico, poético, a manos de un prestidigitador sónico.

Web Louis Laurain


From Paris arrives Louis Laurain, a trumpeter with strong links with sound experimentation, contemporary music and avant-garde jazz. Trained at Lyon and Paris, Laurain has based his work on playing with the possibilities of a trumpet’s timbre. The results of his research have led him to perform with many different formations, from orchestra to solo, and to share stages with maestros such as Alexander Von Shlippenbach, Eliane Radigue, Pierre Huyghe, John Tilbury or Axel Dorner, among others. He comes to LEM presenting Unique Horns, a solo for three trumpets, computer, a DIY amplifying system and some resonant objects. The aim of this show is to recreate sounds so diverse as the ones by a bird, a saw or a toad. A timbrical, poetic collage by a sound magician.

Web Louis Laurain


RAÚL CANTIZANO (Sevilla)

GUITAR SURPRISE, EL BAILE DE LAS CUERDAS

divendres 25 d’octubre, 22h / viernes 25 de octubre, 22h / Friday 25th October, 22h

CENTRE CÍVIC LA SEDETA

Sicília 321

tiquet / ticket 10€ (2 concerts)

Raúl Cantizano és un guitarrista inclassificable i únic, un explorador dels límits de l’instrument i dels gèneres. La seva música es mou entre el flamenc, l’ambient, la improvisació i el rock; és cinemàtica, i experimental en el sentit més diàfan de la paraula. Trobareu la guitarra d’aquest músic adscrit i proscrit del flamenc, iconoclasta i combatiu, en els seus enregistraments en solitari i moltes col·laboracions, amb el performer i activista Santiago Barber dins la factoria experimental bulos.net, en la qual desenvolupen projectes com Carta Flamenca a Nam June Paik i col·laboren amb el duet audiovisual Los Voluble… Cantizano allibera la guitarra flamenca i s’acosta al soroll, freqüenta els territoris en què treballen músics com Fred Frith i aplica la filosofia de John Cage. Sorpresa! Tocarà en el LEM!

Web Raúl Cantizano


Raúl Cantizano es un guitarrista inclasificable y único, un explorador de los límites del instrumento y de los géneros. Su música, entre el flamenco, el ambient, la improvisación y el rock, es cinemática, y experimental en el sentido más diáfano de la palabra. Buscad la guitarra de este músico adscrito y proscrito del flamenco, iconoclasta y combativo en sus grabaciones en solitario y muchas colaboraciones, con el performer y activista Santiago Barber en la factoría experimental bulos.net, donde desarrollan proyectos como Carta Flamenca a Nam June Paik o colaboran con el dúo audiovisual Los Voluble… Cantizano libera la guitarra flamenca y se acerca al ruido, frecuenta los territorios en que trabajan músicos como Fred Frith y aplica la filosofía de John Cage. Sorpresa! Tocará en el LEM!

Web Raúl Cantizano


Raúl Cantizano is an unclassifiableand unique guitarist, an explorer of the instrument’s limits and genres. His music, halfway between flamenco, ambient, improvisation and rock, is cinematic, and experimental in the most diaphanous sense of the word. Find the guitar of this flamenco adscribed and proscribed, iconoclast and combative, musician in his solo records and in his many collaborations, with the performer and activist Santiago Barber in the experimental factory bulos.net, where projects as Carta Flamenca a Nam June Paik are developed and they collaborate with the audiovisual duo Los VoluleCantizano frees the flamenco guitar and approaches the noise,  frequents the territories that musicians such as Fred Frith work in and applies John Cage’s philosophy. Surprise! He’ll play in the LEM!

Web Raúl Cantizano


AMSIA (Azkoitia)

dissabte 26 d’octubre, 22h / sábado 26 de octubre, 22h / Saturday 26th October, 22h

SODA ACÚSTIC

Guilleries 6

NIT DE CLOENDA / NOCHE DE CLAUSURA / CLOSING NIGHT

tiquet/ ticket 8€ (2 concerts)

Amsia és una figura amagada dins la tan amagada com desconeguda escena d’aquella música experimental basca que, uns anys després de la seva eclosió, va protagonitzar una hégira cap a territoris més receptius que els de la literal cultura peninsular. Com ell mateix diu, l’enèsim intent en la cerca de la bellesa per mitjà del soroll i el so, en un lloc on la tradició i el folklore formen part del paisatge. Amsia treballa les tècniques del collage sonor emprant materials de diverses procedències, fonts sonores que provenen tant del sintetitzador com de l’ús dels vinils, el samplerisme i les orquestracions MIDI. Aquests elements es troben en la cerca d’allò impredictible que realitza Amsia per generar músiques amb un aire dramàtic i inquietant que ens submergeixen en un imaginari sonor desordenat i d’estranya bellesa.

Web Amsia


Amsia es una figura escondida entre la tan escondida como desconocida escena de aquella música experimental vasca que unos años después de su eclosión protagonizó una héjira hacia territorios más receptivos que los de la literal cultura peninsular. Cómo él mismo dice, el enésimo intento en busca de la belleza por medio del ruido y el sonido, en un lugar donde la tradición y el folclore forman parte del paisaje. Amsia trabaja las técnicas del collage empleando materiales de varias procedencias, fuentes sonoras que provienen tanto del sintetizador como del uso de los vinilos, el samplerismo y las orquestaciones MIDI. Estos elementos se encuentran en la búsqueda de lo impredecible que realiza Amsia para generar músicas de tinte dramático e inquietante que nos sumergen en un imaginario sonoro desordenado y de extraña belleza.

Web Amsia


Amsia is a hidden figure in the so hidden and unknown scene of the Basque experimental music that, some years after its hatching, starred an hegira towards the more receptive territories than the literal peninsular culture. As he says, the umpteenth try in the research of beauty through sound and noise, in a place where tradition and folklore play a part in the landscape. Amsia worked on the techniques of sound collage using materials from different places, sound sources that come from the synthesizer as well as from the use of vinyl records, the samplerism and MIDI orchestrations. These elements are found in the research of the unpredictable that Amsia does in order to generate music with a dramatic and unsettling tint which dip us into a chaotic sound imaginary full of weird beauty.

Web Amsia


MÉSANGE (London)

dissabte 26 d’octubre, 23h / sábado 26 de octubre, 23h / Saturday 26th October, 23h

SODA ACÚSTIC

Guilleries 6

NIT DE CLOENDA / NOCHE DE CLAUSURA / CLOSING NIGHT

tiquet/ ticket 8€ (2 concerts)

Mésange és el projecte conjunt de la violinista Agathe Max i el multiinstrumentista Luke Mawdsley. Sota aquest nom han produït un parell de LP (Heliotrope, 2017, i Gypsy Moth, 2018) i han estat assenyalats com l’avantguarda del que s’anomena New Weird Britain. Les seves remarcables trajectòries com a compositors, col·laboradors i investigadors, ens permeten descobrir col·laboracions amb Rhys Chatham, Carla Bozulich, Animal Hospital, Melt-Banana i el mestre Terry Riley. La música de Mésange és elegantment fosca, misteriosa i poètica, i sembla oscil·lar en el llindar que es troba entre la llum del llamp i el so posterior del tro. Minimalisme, drone, ambient, loops modals, improvisació electroacústica, esclats visionaris, cels elèctrics, boscos humits, presències quimèriques, natura elèctrica, a cavall d’un beat que bat les ales entre el capvespre i l’alba.

Web Mésange


Mésange es el proyecto conjunto de la violinista Agathe Max y el multiinstrumentista Luke Mawdsley. Bajo este nombre han producido dos LP (Heliotrope, 2017, y Gypsy Moth, 2018) y han sido señalados como la vanguardia de lo que se denomina New Weird Britain. Sus remarcables trayectorias artísticas nos descubren colaboraciones con Rhys Chatham, Carla Bozulich, Animal Hospital, Melt-Banana y el maestro Terry Riley. La música de Mésange es elegantemente oscura, misteriosa y poética, parece oscilar en el umbral que hay entre la luz del rayo y el sonido posterior del trueno. Minimalismo, drone, ambient, loops modales, improvisación electroacústica, estallidos visionarios, cielos eléctricos, bosques húmedos, presencias quiméricas, naturaleza eléctrica, a caballo de un beat que bate las alas entre el atardecer y el amanecer.

Web Mésange


Mésange is the joint project of the violinist Agathe Max and the multiinstrumentalist Luke Mawdsley. Under this name, they have produced two LPs (Heliotrope, 2017, and Gypsy Moth, 2018) and they have been pointed as the avant-garde of the so called New Weird Britain.Their remarkable trajectories as composers, collaborators and investigators, allow us to discover their works with Rhys Chatham, Carla Bozulich, Animal Hospital, Melt-Banana and Terry Riley. Mésange‘s music is elegantly dark, mysterious and poetic, and it seems to oscillate between the threshold of the lightning and the posterior sound of the thunder. Minimalism, drone, ambient, modal loops, electroacoustic improvisation, visionary outbreaks, electric skies, wet woods, chimerical presences, electric nature, straddling a beat that flaps its wings between sunset and sunrise.

Web Mésange