Tag Archives: noise

SATURDAY NOISE FEVER

13 Oct
03_01_11oct_Noir Noir_08

Noir Noir

CATALÀ
Dissabte dia 11 d’octubre i el soroll (el noise!) irromp al LEM en una nit màgica i mística carregada de sorollisme en totes les seves expresions. Noir Noir obria sessió en un Hangar quasi a les fosques, dèbilment il·luminat amb pinzellades de llum roja, congregant en la seva cerimònia de sons industrials i metal noise a un bon grapat d’adeptes a la liturgia del soroll. El seu show va ser senzillament brillant; psiquedèlic, multiforme i ritualístic, al nivell dels millors del gènere. Tot un descobriment, en definitiva, i un artista de l’escena local a tenir molt en compte. La celebració va continuar amb Dwellings And Druss recollint les vibracions de Noir Noir que encara suraven en l’aire per arrossegar-les fins al seu tech-noise d’espitirualitat radical. Amb textures molt més suaus però la mateixa predilecció pels drones i els “ohms” van tornar a submergir-nos en un viatge de crescendos on la confrontació polirrítmica i el sorollisme anarco-matemàtic treia el cap per reivindicar el llegat de l’electrònica experimental. L’encarregat d’oficiar les exèquies d’aquesta nit va ser l’únic i insuperable DJ Blue, no només geni sino també genial i, sobretot, valent, arriscat, temerari; capaç d’obrir al seva sessió amb grindcore i death metal per recòrrer llavors tota mena de territoris electrònics i fer que tot fos una experiència de psycho-noise captivadora. En resum, una sessió de dark dance que va encaixar perfectament amb la resta d’actuacions i que va suposar el cènit perfecte d’un Saturday Noise Fever.

03_02_11oct_Dwellings and Druss_07

Dwellings And Druss

CASTELLANO
Sábado 11 de octubre y el ruido (¡el noise!) irrumpe en el LEM en una noche mágica y mística cargada de ruidismo en todas sus expresiones. Noir Noir abría la sesión en un Hangar casi a oscuras, débilmente iluminado con pinceladas de luz roja, congregando en su ceremonia de sonidos industriales y metal noise a un grupo de adeptos a la liturgia del ruido. Su show fue sencillamente brillante; psiquedélico, multiforme y ritualístico, al nivel de los mejores del género. Todo un descubrimiento, en definitiva, y un artista de la escena local a tener muy en cuenta. La celebración continuó con  Dwellings And Druss recogiendo las vibraciones de Noir Noir que todavía flotaban en el aire para arrastrarlas a su tech-noise de espiritualidad radical. Con texturas mucho más suaves pero la misma predilección por los drones y los “ohms”, volvieron a sumergirnos en un viaje de crescendos donde la confrontación polirrítmica y el ruidismo anarco-matemático sacaba la cabeza para reivindicar el legado de la electrónica experimental. El encargado de oficiar la exequias de esta noche fue el único e insuperable DJ Blue, no sólo genio sino también genial y, sobre todo, valiente, arriesgado, temerario; capaz de abrir su sesión con grindcore y death metal para recorrer entonces todo tipo de territorios electrónicos y hacer de todo ello una experiencia psycho-noise cautivadora. En resumen, una sesión de dark dance que encajó perfectamente con el resto de actuaciones y que supuso el cénit perfecto de un Saturday Noise Fever.

03_03_11oct_Dj Blue_08

DJ Blue

ENGLISH
Saturday, october 11th and the noise bursts into LEM in a magic and mystic night noisy loaded (in its very different forms). Noir Noir opened the session in a close-to-dark Hangar, weakly lightened by red light strokes, bringing together to his ceremony of industrial sounds and metal noise a group of devotees to the noise liturgy. His show was simply billiant; psiquedelic, multifarious and ritualistic, closer to the best artists in his style. A real discovery and, definetly, a local artist to count on by. The celebration ran over with Dwellings And Druss picking up the vibes of Noir Noir that were still floating all over and draging them to their tech-noise of radical spirituallity. With smoother textures but the same preference for the drones and the “ohms”, they plunged us all in a trip of crescendos where the poli-rythmic confrontation and the anarchic-mathematic noise showed the head to reclaim the electronic experimental legacy. The funeral rites of this night were officiated by the unique and unbeatable DJ Blue, not only genius but also a genius and, over all, brave, risky, reckless; capable of opening his set with grindcore and death metal and, after that, run over electronic fields and make all these a captivating psycho-noise experience. In summary, a dark dance session that perfectly matched with the other shows and became the perfect zenith for a Saturday Noise Fever.

Advertisements

SKULLFLOWER FARÀ SOROLL AL LEM 2014

23 Sep

Photo by Greg Cristman | www.gregCphotography.com

CATALÀ

La tradició sorollista sempre té el seu espai a la programació del LEM. Enguany comptarem amb una de les bandes de referència de la psiquedèlia sorollista anglesa, Skullflower, formació abanderada del col·lectiu Broken Flag i el projecte més renombrat de Mathew Bower. En actiu des de finals dels 80, Skullflower ha anat nodrint el seu discurs amb referències a la música industrial, el krautrock, el noise, l’exploració en vena John Cage, els riffs de tradició Black Sabbath o l’stoner rock, mentre es mantenia com a nucli d’altres projectes de l’entorn de Bower com Whitehouse, Coil i Ramleh o esdevenia una de les bandes de referència per a grups com Godflesh, Bardo Pound o Jesu. Skullflower són una llegenda viva del noise, i per a la seva actuació l’11 d’octubre a la sala Hangar tenen preparat un show molt especial amb formació a duo.

CASTELLANO

La tradición ruidista siempre tiene su espacio en la programación del LEM. Este año contaremos con una de las bandas de referencia de la psicodelia ruidista inglesa, Skullflower, formación abanderada del colectivo Broken Flag y el proyecto más afamado de Mathew Bower. En activo desde finales de los 80, Skullflower ha ido alimentando su discurso con referencias a la música industrial, el krautrock, el noise, la exploración en vena John Cage, los riffs de tradición Black Sabbath o el stoner rock, mientras se mantenía como núcleo de otros proyectos del entorno de Bower como Whitehouse, Coil y Ramleh o se convertía en una de las bandas de referencia para grupos como Godflesh, Bardo Pound o Jesu. Skullflower son una leyenda viva del noise,  y para su actuación el 11 de octubre en la sala Hangar nos tienen preparado un show muy especial en formato dúo.

ENGLISH

The noise tradition has always its place on LEM’s schedule. This year we’ll count on Skullflower, one of the reference bands from english psiquedelic noise rock, flagship of the Broken Flag collective and the most renowned project of Mathew Bower. Formed in the late 80s, Skullflower has nourished its discourse with references to industrial music, krautrock, noise, exploration on John Cage‘s way,  Black Sabbath inspired riffs or stoner rock, while they remained the core from other Bower’s projects like Whitehouse, Coil or Ramleh, and became a reference to bands like Godflesh, Bardo Pound or Jesu. Skullflower is a living legend, and they set a very special duo show for their performance at Hangar club on 11th october.

LEM 2013: Cloenda / Clausura / Closing night !

19 Oct

CUT HANDS

cut_hands

+

C-UTTER

c_utter

+

TURING TARPIT

turing_tarpit

dissabte / sábado / saturday

19 octubre, 21 h

La Fontana

Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 8 €  (3 concerts)

CATALÀ [castellano más abajo, english below]

Un projecte fortament inspirat per la fascinació de William Bennett pel vudú haitià, que desplega la percussió centrafricana de noves maneres radicals i genera un so intens inigualat en la seva intensitat física i emocional. El nom procedeix del títol de la cançó “Cut Hands Has The Solution”, del seu projecte original Whitehouse. Cut Hands debuta el 2011, amb el críticament aclamat, i supervendes, Afro Noise I, àlbum que va ser seguit per Black Mamba, publicat per Blackest Ever Black el 2012, i l’increïble Madwoman el 2013, publicat per Downwards. La imatge, l’estètica i el disseny de Cut Hands els proporciona l’artista de símbols vévé Mimsy DeBlois, i les seves sorprenents pintures apareixen a les cobertes i cartells de Cut Hands. La música de Cut Hands també ha aparegut a moltes pel·lícules incloent-hi Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), la pel·lícula d’Snoop Dogg Reincarnated (2012), i Glastonbury, de Julien Temple (2012).

Ara hem de preparar-nos per a un descens als inferns. Ens guiaran Kike i Riegla, també coneguts com a C-Utter, armats de violí, electrònica, micros de contacte, atuells metàl·lics diversos i veus agòniques. Ells mateixos es defineixen com un encreuament entre l’escola industrial de Einstürzende Neubauten i l’essència DIY de l’anarcopunk de Crass. Alhora que revolucionaris i subversius, els seus concerts són un ritual. C-Utter fan un aquelarre de guerrilla, cru i refinat al mateix temps, ple de matisos. Vam poder comprovar-ho en la seva mesmèrica actuació al LEM-Emanacions del 2011, on ens van presentar la seva adaptació particular de l’obra Fuego en Castilla del surrealista Val Del Omar.

Una de les millors raons per passar per qualsevol concert del LEM és esperar l’inesperat. Per la nit de cloenda de la present edició del dispositiu LEM, tenim com a primer plat un descobriment recent de l’escena exploratòria local: Turing Tarpit. Partint d’un nom que uneix a tots dos en el seu gust per l’electrònica més geek (malgrat sigui un llenguatge de programació), per a Ramon Casamajó i Ferran Gavín (trompeta, guitarra i electrònica), que tenen experiència en formacions més convencionals com Hitabaldaäs i Nordkapp, aquesta és la vàlvula de fuita per treure el fre al seu gust per la creació lliure, la improvisació i l’electrònica experimental. El seu discurs de paisatges flotants i al·lucinògens es barreja amb blocs sorollistes de forma natural i sorprenent.

CASTELLANO

Un proyecto fuertemente inspirado por la fascinación de William Bennett por el vudú haitiano, que despliega la percusión centroafricana de nuevas maneras radicales y genera un sonido intenso inigualado en su intensidad física y emocional. El nombre procede del título de la canción “Cut Hands Has The Solution”, de su proyecto original Whitehouse. Cut Hands debuta el 2011, con el críticamente aclamado, y superventas, Afro Noise I, álbum que fue seguido por Black Mamba, publicado por Blackest Ever Black el 2012, y el increíble Madwoman el 2013, publicado por Downwards. La imagen, la estética y el diseño de Cut Hands los proporciona la artista de símbolos vevé Mimsy DeBlois, y sus sorprendentes pinturas aparecen en las cubiertas y carteles de Cut Hands. La música de Cut Hands también ha aparecido en muchas películas incluyendo Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), la película de Snoop Dogg Reincarnated (2012), y Glastonbury, de Julien Temple (2012).

Ahora nos tenemos que preparar para un descenso a los infiernos. Nos guiarán Kike y Riegla, también conocidos como C-Utter,  armados de violín, electrónica, micros de contacto, cacharros metálicos varios y voces agónicas. Ellos mismos se definen como un cruce entre la escuela industrial de Einstürzende Neubauten y la esencia DIY del anarcopunk de Crass. Añadamos que, a la vez que revolucionarios y subversivos, sus conciertos son un ritual. C-Utter hacen un aquelarre de guerrilla, crudo y refinado al mismo tiempo, lleno de matices. Pudimos comprobarlo en su mesmerizante actuación en el LEM-Emanacions del 2011, donde nos presentaron su particular adaptación de la obra Fuego en Castilla del surrealista Val Del Omar.

Una de las mejores razones para pasarse por cualquier concierto del LEM es esperar lo inesperado. Para la noche de clausura de la presente edición del dispositivo LEM, tenemos como primer plato un descubrimiento reciente de la escena exploratoria local: Turing Tarpit. Partiendo de un nombre que une a ambos en su gusto por la electrónica más geek, no obstante sea un lenguaje de programación,  para Ramon Casamajó i Ferran Gavín  (trompeta, guitarra i electrónica), que tienen experiencia en formaciones más convencionales como Hitabaldaäs i Nordkapp, esta es la válvula de escape para dar rienda suelta a su gusto por la creación libre, la improvisación y la electrónica experimental. Su discurso de paisajes flotantes y alucinógenos se entremezcla con bloques ruidistas de forma natural y sorpresiva.

ENGLISH

A project heavily inspired by William Bennett‘s fascination for Haitian vaudou, deploying Central African percussion in radical new ways, generating an intense sound unrivalled in its physical and emotional intensity. The name was derived  from the song “Cut Hands Has The Solution” by his original Whitehouse project. 2011 marked the Cut Hands debut release, the critically acclaimed and best- selling Afro Noise I album, since followed by Black Mamba on Blackest Ever Black in 2012, and 2013’s incredible Madwoman on Downwards. The distinctive Cut  Hands art aesthetic and design is provided by vévé artist Mimsy DeBlois, whose amazing paintings feature on several Cut Hands covers and live posters. Cut Hands music has also featured in many films including Siberia: Krokodil Tears (2011), Inside Syria (2011), Kings Of Cannabis (2013), Snoop Dogg‘s movie Reincarnated (2012), and Julien Temple‘s Glastonbury (2012).

For this show we’ll have to prepare for a descent to hell. We’ll be guided through them by Kike and Riegla, also known as C-Utter, armed with a violin, electronics, contact mics, assorted metallic objects and anguished voices. They define themselves as a cross between the Einstürzende Neubauten industrial school and the DIY anarcho-punk essence of Crass. We should add that besides being revolutionary and subversive, their concerts are truly a ritual. C-Utter make a guerrilla sabbat- raw and refined at the same time- full of details. We experienced it in the flesh at their mesmerizing show in LEM Emanacions 2011, where they presented us their particular adaptation of Val del Omar’s surreal work, Fuego en Castilla, from their vinyl split with Electrozombies.

One of the best reasons to attend any LEM concert is that one can expect the unexpected. For the closing day of this present edition we have for starters a recent discovery of the local exploratory scene: Turing Tarpit. With a name that hints their passion for the geekiest information technology- it’s the name of a programming language- for Ramon Casamajó and Ferran Gavin (trumpet, guitar and electronics) who have experience in more conventional formations like Hitabaldaäs and Nordapp, this is their outlet for their love for free creativity, improvisation and experimental electronics. Their aesthetic runs through floating and trippy landscapes mixed with blocks of noise in a natural and surprising way.

Els mítics Borbetomagus clouran el LEM 2013

22 Sep

Un concert que anirà precedit pel dels desconeguts Turing Tarpit i el dels inquietants i més veterans C-Utter. A La Fontana. Una nit explosiva…

 

Borbetomagus representen millor que ningú el punt on el noise i el free jazz es fonen en una nova i terrorífica bèstia que va més enllà de simples etiquetes. Llegendària formació de dos saxos i guitarra elèctrica, han influenciat des d’artistes de la talla de Sonic Youth o Kevin Drumm a l’escena de noise japonesa. Són especialistes en tècniques heterodoxes de la manipulació dels seus instruments. La seva recontextualització és tal que els resultats s’assemblen mes bé a embulls de sirenes, una guerra de trepants o una muntanya de maquinària defectuosa. La seva aposta total per una concepció física de l’experiència musical i sonora, fa d’ells uns imprescindibles pioners. És la millor manera de clausurar aquest LEM dedicat a la commemoració del centenari de L’Arte dei Rumori de Luigi Russolo.

 

 

Turing Tarpit

C-Utter

Borbetomagus

dissabte 19 d’octubre, a partir de les 21 h