Tag Archives: Oriol Perucho in memoriam

Crònica de la quarta setmana / Crónica de la cuarta semana / Chronicle of the fourth week

31 Oct

Floy Krouchi + Rayo-60

El darrer Encontre Espai-Temps de l’any obria la quarta setmana del LEM 2017 amb un concert hipnòtic i ingràvid. Potser per a uns espectadors es tractés d’una experiència en aigües profundes i per a altres d’un viatge més enllà del sistema solar. El que és ben cert és que la música que van inventar Floy Kouchi i Ander Agudo no transitava la matèria sòlida dels paisatges, sinó les zones ingràvides, de vegades lleugeres, d’altres, denses. Ells van explicar que no havien preparat aquella música, solament havien parlat del somni i de l’insomni. I va ser a aquests terrenys onírics on ens van portar.

El último Encuentro en el Espacio-Tiempo del año abría la cuarta semana del LEM 2017 con un concierto hipnótico e ingrávido. Quizás para unos espectadores se tratara de una experiencia en aguas profundas y para otros de un viaje más allá del sistema solar. Lo que es bien cierto es que la música que inventaron Floy Kouchi y Ander Agudo no transitaba la materia sólida de los paisajes, sino las zonas ingrávidas, a veces ligeras, otras, densas. Ellos explicaron que no habían preparado aquella música, solamente habían hablado del sueño y del insomnio. Y fue a estos terrenos oníricos donde nos llevaron.

The fourth week of LEM 2017 began with a hypnotic and weightless concert. This was the last Encounter in the Space-Time of the year. Perhaps It was a deep-water experience for some, maybe a journey beyond the solar system for others. However, it is quite certain that the music that Floy Kouchi and Ander Agudo invented didn’t walked among the solid matter of the landscapes, but it did through weightless areas, sometimes thin, sometimes thick. They said that they had not previously worked on that music, they had only talked about sleep and insomnia. These dreamlike worlds is where they took us.

 

fotos: © Ernest Abentín

Oriol Perucho in memoriam by Martí Sans

La mort d’Oriol Perucho al gener de 2016 va activar tota una sèrie de mecanismes de recuperació de l’obra d’aquest extraordinari músic, peça clau de bandes com ara Tropopausa i Koniec, entre molts d’altres i, per tant, de l’escena musical d’avantguarda de Barcelona dels 70s, 80, i 90s. Una d’aquestes accions és aquest magnífic documental dirigit per Martí Sans, que es va poder veure a la Filmoteca de Catalunya en el marc del LEM, que integra aproximacions a la seva obra amb testimonis entranyables dels músics que el van conèixer.

La muerte de Oriol Perucho en enero de 2016 activó una serie de mecanismos de recuperación de la obra de este extraordinario músico, pieza clave de bandas como Tropopausa y Koniec, entre muchas otras y, por tanto, de la escena musical de vanguardia de Barcelona de los 70s, 80s y 90s. Una de estas acciones es este magnífico documental dirigido por Martí Sans, que se pudo ver en la Filmoteca de Catalunya en el marco del LEM, que integra aproximaciones a su obra con testimonios entrañables de los músicos que lo conocieron.

The death of Oriol Perucho in January 2016 triggered a series of mechanisms owing to the recovering of the work of this extraordinary musician, a keystone of bands such as Tropopausa and Koniec, among many others and, thus, of the Barcelona’s avant-garde music scene of the 70s, 80, and 90s. One of such actions is this excellent documentary directed by Martí Sans, that could be watched at the Filmoteca de Catalunya in the framework of the LEM, which integrates approaches to his work with touching statements by the musicians who had known him.

fotos: © Ernest Abentín

Federico Fenu

Amb Sociopatie, el trombonista i també teclista Federico Fenu ens va proposar un viatge d’alta volada a Sardenya, una evocació dels seus paisatges abruptes, del clima de l’“illa del vent”, sobrenom que rep també aquesta illa. Música penetrant, de ritme lent, d’una bellesa extrema, en certs moments, bastida a partir de capes sonores que el mateix Fenu disparava amb loops. Gràcies a l’intercanvi del Dispositiu LEM amb el Signal Festival (Cagliari, Sardenya), vam descobrir el talent d’aquest músic d’Oristano, al bell mig de l’illa del vent.

Con Sociopatie, el trombonista y también teclista Federico Fenu nos propuso un viaje de altos vuelos a Cerdeña, una evocación de sus paisaje abruptos, del clima de la “isla del viento”, sobrenombre que recibe también esta isla. Música penentrante, de ritmo lento, de una belleza extrema, a veces, concebida a partir de capas sonoras que el propio Fenu disparaba mediante loops. Gracias al intercambio del Dispostivo LEM con el Signal Festival (Cagliari, Cerdeña), descubrimos el talento de este músico de Oristano, en el centro de la isla del viento.

With Sociopatie, the trombonist as well a keyboard player, Federico Fenu, proposed a high-flying travel to Sardinia, an evocation of its abrupt landscapes and the climate of the “island of the wind”, a nickname of this island. A penetrating music, with a slow beat and of an extreme beauty that was built in particular moments upon sonic layers triggered with loops by Fenu himself.  Thanks to the exchange procedure of the LEM Festival with the Signal Festival (Cagliari, Sardinia), we have discovered the talent of this musician from Oristano, at the very centre of the island of the wind.

fotos: © Ernest Abentín

Inire

D’esquenes al públic, i de cares a una gran pantalla on es projectaven formes abstractes que oscil·laven, es trancaven i recomponien al dictat de les ones sonores, Malgorzata Dancewicz i Krzysztof Pawlik, Inire, van desenvolupar una sessió d’exquisida electrònica a la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Quaranta minuts d’ones electromagnètiques, ara guspirejants i punyents, ara més lliscants i melòdiques en una atmosfera reposada que convidava a l’escolta atenta.

De espaldas al público, y de cara a una gran pantalla donde se proyectaban formas abstractas que oscilaban, se rompían y recomponían al dictado de las ondas sonoras, Malgorzata Dancewicz y Krzysztof Pawlik, Inire, desarrollaron una sesión de exquisita electrónica en la Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Cuarenta minutos de ondas electromagnéticas, ora crepitantes y lacerantes, ora más deslizantes y melódicas en una atmósfera reposada que invitaba a la escucha atenta.

Showing their backs to the audience and their faces to a big screen where abstract forms were projected, oscillating, breaking and recomposing themselves under the dictation of sonic waves, Malgorzata Dancewicz and Krzysztof Pawlik, Inire, developed a session of exquisite electronics at the Sala Noble del Convent de Sant Agustí. Forty minutes of electromagnetic waves, now crackling and wounding, then more sliding and melodic in a relaxed atmosphere that invited to an attentive listening.

fotos: © Ernest Abentín

Warp Trio

Era un dels plats forts del festival i l’assistència de públic va desbordar el local, deixant els més tardaners sense l’oportunitat d’entrar-hi. Era la primera vegada que el Barcelona Pipa Club es convertia en un escenari LEM, amb càrrega simbòlica afegida: la nova sala es troba al downtown de la Vila de Gràcia. El trio de New York, convertit en quartet, van bastir un concert brillant en el qual van abordar vertiginosament, i sense solució de continuïtat, estils i llenguatges molt diversos, amb el seu eclecticisme tan característic, adobat amb grans dosis de virtuosisme i molt sentit de l’humor. Progressiu, contemporani, jazz, rock, barroc? Warp Trio.

Era uno de los platos fuertes del festival y la asistencia de público desbordó el local, dejando a los más tardones sin la oportunidad de entrar. Era la primera vez que el Barcelona Pipa Club se convertía en un escenario LEM, con carga simbólica añadida: la nueva sala se encuentra en el downtown de la Vila de Gràcia. El trío de New York, convertido en cuarteto, construyó un concierto brillante en el cual abordaron vertiginosamente, y sin solución de continuidad, estilos y lenguajes muy diversos, con su eclecticismo tan característico, adobado con grandes dosis de virtuosismo y mucho sentido del humor. ¿Progresivo, contemporáneo, jazz, rock, barroco? Warp Trio.

 

This was one of the main attractions of the festival and the public attendance exceeded the club’s capacity, leaving the most tardy unable to enter. It was the first time that the Barcelona Pipa Club became a LEM stage, with an added symbolic load: the new venue is located in the Vila de Gràcia downtown. This trio from New York, turned into a quartet, built a brilliant concert in which they vertiginously tackled, without any solution of continuity, different styles and languages, with their so distinctive eclecticism, enriched with great deal of virtuosity and lots of sense of humor. Progressive, contemporary, jazz, rock, baroque? Warp Trio.

 

fotos: © Ernest Abentín

Dj de la Muerte

El Grog va acollir la festa de cloenda del festival, allà ens vam trobar uns i altres per celebrar la fantàstica edició del LEM d’aquest any. L’encarregat d’oficiar va ser DJ de la Muerte.  Donar sortida a la sessió amb la sintonia que Antón García Abril va compondre el 1974 per a la sèrie El hombre y la tierra i esquitxar-ho amb els severs i alhora tendres diàlegs d’Accidents Polipoètics, va ser tota una declaració de principis. La resta? Música tan espurnejant com perillosa.

El Grog acogió la fiesta de clausura del festival, allá nos encontramos unos y otros para celebrar la fantástica edición del LEM de este año. El encargado de oficiar fue DJ de la Muerte. Dar salida a la sesión con la sintonía que Antón García Abril compuso el 1974 para la serie El hombre y la tierra y salpicarlo con los severos y a la vez tiernos diálogos de Accidents Polipoètics, fue toda una declaración de principios. ¿El resto? Música tan chispeante como peligrosa.

The Grog bar hosted the closing party of the festival, there we gather together to celebrate the fantastic LEM edition of this year. DJ de la Muerte was the master of ceremonies. Starting the session with the tune that Antón García Abril composed in 1974 for the documental series El hombre y la tierra, and seasoning it with the harsh but at the same time soft talks by Accidents Polipoètics, it was really a declaration of principles. The rest? Music as sparkling as dangerous.

 

fotos: © Ernest Abentín

 

 
Advertisements

LEM 2017: quarta setmana / cuarta semana / fourth week

23 Oct
SIS ACCIONS LA QUARTA SETMANA DEL LEM / SEIS ACCIONES LA CUARTA SEMANA DEL LEM / SIX ACTIONS THE FOURTH WEEK OF THE LEM:

FLOY KROUCHI + RAYO-60 – ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM – FEDERICO FENU – INIRE – WARP TRIODJ DE LA MUERTE…

FLOY KROUCHI + RAYO-60 (Paris/Barcelona)

Dimecres 25 d’octubre / Miércoles 25 de 0ctubre / Wednesday 25th October

20 h

GTS

C/ Igualada, 10

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

taquilla inversa / donations at the end of the action

foto Floy @ Isabelle Planche

Floy Krouchi, artista resident del LEM 2017, va obrir el LEM 2016 amb els seus magnífics Bass Holograms: un seguit de motius centrats en l’ús dels sons més greus del baix i en la recreació de les freqüències inaudibles d’aquest instrument. Krouchi ha presentat les seves originals propostes en països com França, Alemanya, Holanda, la Xina i els EUA. La baixista francesa torna ara al Dispositiu LEM en companyia de Rayo-60, l’alter ego de l’explorador de sons Ánder Agudo. L’artista donostiarra treballa en l’evocació de cançons a partir de la manipulació, la repetició i el sampling. El seu objectiu és crear una música propera a l’ambient i el drone, preciosista i embolcallada en múltiples textures. Krouchi i Rayo-60, dos mestres de l’abstracció sonora, uniran forces en un encontre d’alta volada.

Floy Krouchi, artista residente del LEM 2017, abrió el LEM 2016 con sus magníficos Bass Holograms: una serie de motivos basados en los sonidos más graves y las frecuencias inaudibles del bajo. Krouchi ha presentado sus propuestas en países como Francia, Alemania, Holanda, China y EEUU. La bajista francesa vuelve ahora al Dispositivo LEM en compañía de Rayo60, alter ego del explorador de sonidos Ánder Agudo. El artista donostiarra trabaja en la evocación de canciones a partir de la manipulación, la repetición y el sampling. Su objetivo es crear una música cercana al ambient y al drone, preciosista y envuelta en múltiples texturas. Krouchi y Rayo-60, dos maestros de la abstracción sonora, unirán fuerzas en un encuentro de altos vuelos.

Floy Krouchi, the LEM 2017 resident artist, opened the LEM 2016 with her superb Bass Holograms: a series of motifs based upon the bass lower sounds and inaudible frequencies. Krouchi has presented her proposals in countries such as France, Germany, Holland, China and EEUU. The French bassist returns to the LEM along with Rayo-60, the alter ego of the sound explorer Ánder Agudo. The artist from Donosti works on the evocation of songs by means of manipulation, repetition and sampling. His aim is to create music close to the ambient and drone, a precious music wrapped in multiple textures. Krouchi and Rayo-60, two masters of sound abstraction, will unite their forces in a high-flying encounter.


“ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM”

Projecció del documental de / Proyección del documental de / Projection of the documentary by

MARTÍ SANS (Barcelona)

Dijous 26 d’octubre / Jueves 26 de 0ctubre / Thursday 26th October

17 h

Filmoteca de Catalunya (Sala Chomón)

Plaça de Salvador Seguí, 1-9

4 € /3 € (reduïda)

El bateria i compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fou una de les figures més rellevants de les músiques d’avantguarda a Catalunya. Va ser un dels introductors del free jazz a l’escena barcelonina amb les bandes Perucho’s i Baf als 70, i posteriorment amb propostes com Tropopausa i Koniec. Compromès amb la innovació i l’experimentació sonora, Perucho va posar el seu extraordinari talent al servei de propostes com ara Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, a banda de publicar diferents treballs en solitari. Dirigit per Martí Sans, el documental Oriol Perucho, in Memoriam és un emocionat homenatge a la figura d’aquest músic irrepetible, amb declaracions d’Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba i Pep Pascual, entre d’altres.

El batería y compositor Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) fue una de las figuras más relevantes de las músicas de vanguardia en Cataluña. Fue uno de los introductores del free jazz en Barcelona con bandas como Perucho’s, Baf, Tropopausa y Koniec. Comprometido con la innovación y la experimentación sonora, Perucho puso su extraordinario talento al servicio de propuestas como Moisés Moisés, Les Anciens o la Bel Canto Orchestra de Pascal Comelade, además de publicar diferentes trabajos en solitario. Dirigido por Martí Sans, Oriol Perucho, in Memoriam es un emocionado homenaje a la figura de este músico irrepetible, con declaraciones de Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba y Pep Pascual, entre otros.

Drummer and composer Oriol Perucho (Barcelona 1955 – 2016) was one of the most relevant leading figures of avant-garde music in Catalonia. He was one of the introducers of free jazz in Barcelona with bands such as Perucho’s, Baf, Tropopausa and Koniec. Committed with sound innovation and experimentation, Perucho put his extraordinary talent at the service of projects such as Moisés Moisés, Les Anciens or Pascal Comelade’s Bel Canto Orchestra in addition to his own solo works. Directed by Martí Sans, Oriol Perucho, in Memoriam is a moving homage to the figure of this unique musician with appearances by Oriol Pons de Vall (Ginger), Cabo San Roque, Enric Cervera, Eduard Altaba and Pep Pascual, among others.


FEDERICO FENU (Oristano)

SOCIOPATIE
INTERCANVI AMB EL FESTIVAL SIGNAL
INTERCAMBIO CON EL FESTIVAL SIGNAL
EXCHANGE WITH THE FESTIVAL SIGNAL

Divendres 27 d’octubre / Viernes 27 de 0ctubre / Friday 27th October

21 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

De la província d’Oristano (Sardenya), arriba el multiinstrumentista Federico Fenu, un músic que defineix la seva formació com a “clàssica” —graduat en trombó— i “antiacadèmica” —es va foguejar fent de guitarrista de blues—. Fenu atresora una llarga trajectòria en àmbits tan diversos com el jazz, la clàssica, el blues, el swing i l’electrònica. Al LEM descobrirem el seu vessant experimental. Amant del minimalisme, la lliure improvisació i el drone, Fenu ens oferirà un seguit de solos amb trombó, efectes electrònics i diversos teclats. Sociopatie, el nom d’aquesta proposta, és una evocació de l’illa de Sardenya, de la seva abrupta natura, del caràcter lisèrgic dels seus vents. “El trombó es converteix llavors en un ocell palustre i enfonsa les seves potes llargues en el suau fang de so,” diu.

De la provincia de Oristano (Cerdeña), llega el multiinstrumentista Federico Fenu, músico que define su formación como “clásica” —graduado en trombón— y “antiacadémica” —se curtió como guitarrista de blues—. Fenu atesora una larga trayectoria en ámbitos como el jazz, la clásica, el blues, el swing y la electrónica. En el LEM descubriremos su vertiente experimental. Amante del minimalismo, la libre improvisación y el drone, Fenu nos ofrecerá una serie de solos con trombón, efectos electrónicos y teclados. Sociopatie es una evocación de la isla de Cerdeña, de su abrupta naturaleza, del carácter lisérgico de sus vientos. “El trombón se convierte entonces en un pájaro palustre y hunde sus largas patas en suave fango del sonido,” dice.

Federico Fenu comes from the Oristano province (Sardinia). Multi-instrumentalist, this musician defines his education as “academic —degree in trombone— and anti-academic —he tempered as a blues guitar player—. Fenu amasses a long career in fields such as jazz, classical music, blues, swing and electronics. At the LEM, we will discover his experimental side. Lover of minimalism, free improvisation and drone, Fenu will offer a series of trombone solos with electronic effects and keyboards. Sociopatie is an evocation of the island of Sardinia, of its abrupt nature, of the lysergic character of its winds. “The trombone turns into a waterbird and it sinks its long legs into the smooth mud of sound” he says.


INIRE (Legnica)

TRANSCAPE DISTURBANCES
INTERCANVI AMB EL FESTIVAL INTERMEDIALE
INTERCAMBIO CON EL FESTIVAL INTERMEDIALE
EXCHANGE WITH THE FESTIVAL INTERMEDIALE

Divendres 27 d’octubre / Viernes 27 de 0ctubre / Friday 27th October

22 h

Centre Cívic Convent de Sant Agustí

C/ Comerç, 36

5€ (2 concerts)

Inire és un duo format per Krzysztof Pawlik i Małgorzata Dancewicz. El seu treball està basat en les interaccions dinàmiques entre so i imatge. INIRE combina la composició tradicional amb la improvisació, l’enregistrament, el mastering i la reproducció musical. Les seves creacions, que anteriorment se centraven en les formes de composició contextual, actualment estan més enfocades a explorar els límits formals de l’art sonor, els enregistraments de camp, el collage musical i l’electroacústica en sentit ampli. Transcape Disturbances és el projecte que INIRE portarà al LEM, en el qual els principals instruments que utilitzen són sistemes modulars d’àudio i vídeo, controlats per tensió. Les imatges i els sons creen aquí estructures intenses, interactuant i penetrant l’un en l’altre d’una manera activa.

Inire es un dúo formado por Krzysztof Pawlik y Małgorzata Dancewicz, cuyo trabajo se basa en las interacciones dinámicas entre sonido e imagen. INIRE combina la composición tradicional con la improvisación, la grabación, el mastering y la reproducción musical. Sus creaciones, anteriormente centradas en las formas de composición contextual, están actualmente más enfocadas a explorar los límites formales del arte sonoro, las grabaciones de campo, el collage musical y la electroacústica en sentido amplio. Transcape Disturbances es el proyecto que INIRE traerá al LEM, en el cual los principales instrumentos utilizados son sistemas modulares de audio y vídeo, controlados por tensión. Imagen y sonido crean aquí estructuras intensas, interactuando y penetrando el uno en el otro de una manera activa.

Inire is a duo formed by Krzysztof Pawlik and Małgorzata Dancewicz, whose performances are based on dynamic interactions between sound and image. They blend the traditional way of composing with improvisation, recording, mastering and music reproduction. INIRES’s works, once focused on the ways of contextual composing, is now more focused on exploring the formal boundaries of sound art, field recordings, musical collage and broadly understood electroacoustics. Transcape Disturbances is the project that INIRE will bring to the LEM, in which the main instruments they use are modular, voltage-controlled, audio and video systems. Pictures and sounds develop here intense structures, while interacting and permeating each other in an active way.

LOGO IAM-CULTURE 2016 EN black POWERED BY.jpg


WARP TRIO (New York City)

Dissabte 28 d’octubre / Sábado 28 de 0ctubre / Saturday 28th October

22 h

Barcelona Pipa Club

C/ Santa Eulàlia, 21

7 €

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (violoncel) i Josh Henderson (violí) conformen aquest trio a cavall de diferents gèneres, com per exemple la música de cambra i el rock —“no som el típic trio de piano” adverteixen—. Warp Trio cerca els límits de les estructures formals i ho fa jugant amb l’eclecticisme, el ritme, l’energia, la improvisació, la utilització ocasional de l’electrònica; o amb col·laboracions inèdites i la reinterpretació de melodies del repertori clàssic. Per si fos poc, en ocasió de la gira europea que els durà al LEM, vindran acompanyats pel 4rt membre de la banda: el brillant bateria Rick Martínez. Tot plegat conforma una olla sonora que la crítica nord-americana ha definit com a “un grup talentós que exemplifica la superació de la música contemporània.” Brillant final de LEM.

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (chelo) y Josh Henderson (violín) forman este trío a caballo de géneros como la música de cámara y el rock —“no somos el típico trío de piano” advierten—. Warp Trio busca los límites de las estructuras formales jugando con el eclecticismo, el ritmo, la energía, la improvisación, la utilización ocasional de la electrónica y la reinterpretación de melodías clásicas. Por si fuera poco, con ocasión de la gira europea que los traerá al LEM, vendrán acompañados por el 4º miembro de la banda: el brillante batería Rick Martínez. Todo ello conforma un puchero sonoro que la crítica estadounidense ha definido como “un grupo talentoso que ejemplifica la superación de la música contemporánea.” Brillante final de LEM.

Mikael Darmanie (piano), Ju Young Lee (cello) and Josh Henderson (violin) form this trio moving between styles such as chamber music and rock —“not your average piano trio” they warn­­—. Warp Trio searches the limits of formal structures by playing with eclecticism, rhythm, energy, improvisation, occasional use of electronics and the re-interpretation of standard tunes. And as if that weren’t enough, at the occasion of the European tour that will bring them to the LEM, they will come along with the 4th member of the band: the brilliant drummer Rick Martínez. All of these shapes a sound stew that American critics have defined as “a talented group that exemplifies the overcoming of contemporary music”. Brilliant closing of the LEM.


DJ DE LA MUERTE (Santiago de Compostela / Tron)

Dissabte 28 d’octubre / Sábado 28 de 0ctubre / Saturday 28th October

0:30 h

Grog

Torrent de l’Olla 134

FESTA DE CLOENDA
FIESTA DE CLAUSURA
CLOSING FEST

entrada lliure / free entrance

“Això no és moure’s, és ser mogut” diu el gallec Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una gravació d’una actuació seva al LEM 2009 amb el nom artístic de Néboa. Artesà del circuit-bending, és a dir, de la transformació d’aparells electrònics de baix voltatge en instruments musicals o, si més no, sorollosos, Álvarez ha engegat multitud de projectes, com ara el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En aquesta ocasió, i com tantes vegades ha fet en la nit contracultural barcelonina, Dj de la Muerte farà de mestre/monstre de cerimònies punxa-discs a la festa de cloenda del LEM 2017 i vés a saber per quines sinuositats d’una dimensió desconeguda per tots tret d’ell mateix ens durà. Moltes coses es mouran, siguin peus, esquelets sencers o copes fosforescents.

“Esto no es moverse, es ser movido” dice Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, en una grabación de una actuación en el LEM 2009 con el nombre artístico de Néboa. Artesano del circuit-bending, es decir, de la transformación de aparatos electrónicos en instrumentos musicales o, al menos, ruidosos, Álvarez ha activado multitud de proyectos, como el Dúo Cobra, Fluzo o La Follable. En esta ocasión, y como tantas veces ha hecho en la noche contracultural barcelonesa, Dj de la Muerte hará de maestro/monstruo de ceremonias pincha-discos en la fiesta de clausura del LEM y vete tú a saber por qué recovecos de una dimensión desconocida para todos menos para él nos llevará. Muchas cosas se moverán, ya sean pies, esqueletos enteros o copas fosforescentes.

“This is not dancing, is to be danced” says Javi Álvarez, aka Dj de la Muerte, in a recording of a performance at the LEM 2009 under the name of Néboa. Craftsman of circuit-bending, that is, of the transformation of low-voltage electronic devices in musical instruments, or at least in noisy instruments, Álvarez has triggered a number of projects such as the Dúo Cobra, Fluzo or La Follable. At this occasion, like many other times in the contra-cultural nights of Barcelona, Dj de la Muerte will be the DJ master/monster of ceremonies at the closing party of the LEM and who knows along what nooks of a dimension hidden to everybody except himself he will carry us. Many things will dance, feet, whole bodies or fluorescent drinks.