Tag Archives: Pablo Selnik

LEM 2021: ÚLTIMA SETMANA! ¡ÚLTIMA SEMANA! LAST WEEK!

27 Oct

GRANULAR BASTARDS + WHITE NERVE CONNECTION

Divendres / Viernes / Friday 29 octubre, 22:00

Capella Modernista del Col·legi Major Ramon Llull (C/ Rosselló, 121 – Escola Industrial)

8 € (anticipada / advance ticket) – 10 € (taquilla / on the spot).

Entrades anticipades / Entradas anticipadas / Advance tickets aquí /here

GRANULAR BASTARDS (22:00)

[CAT] El projecte sorgit de la unió del saxofonista Albert Cirera i l’artista sonora Valeria Miracapillo resulta difícil de descriure. Fruit d’unes sessions d’improvisació, posa en contacte un dels músics de jazz més interessants del panorama europeu i una exploradora sònica que es fonamenta en l’experimentació, l’improvisació les avantguardes i el realisme màgic. El seu àlbum, Tacit Ground (Discordian), prové d’aquesta trobada impossible, un coneixement que prové d’un lloc desconegut. La comunicació tàcita pot indicar un canvi del pensament, que esdevé compartit. Aquesta entesa es traspassa al so sense voler estar bé ni malament, veus nues que surten dels instruments, amb saxofons activant els objectes vibrants del seu cos mentre els aparells fan samples i treuen sons mecànics igual de rudimentaris. Períodes asíncrons, llaunes de metall que ressonen i densitats caòtiques, res no suavitza les friccions d’un pensament que intenta assolir la coherència.

[CAST] El proyecto surgido de la unión entre el saxofonista Albert Cirera y la artista sonora Valeria Miracapillo resulta difícil de describir. Unas sesiones de improvisación sirvieron para ponen en contacto a uno de los músicos de jazz más interesantes del panorama europeo y una exploradora sónica cuyo trabajo se fundamenta en la experimentación, la improvisación, las vanguardias y el realismo mágico. Su álbum, Tacit Ground (Discordian), procede de ese encuentro imposible, un conocimiento que proviene de un lugar desconocido. La comunicación tácita puede señalar un cambio del pensamiento, que resulta compartido. Esta complicidad traspasa al sonido sin querer estar bien o mal sino de trazar voces desnudas que salen de los instrumentos. Los saxos activan objetos vibrantes de su cuerpo y que los aparatos samplean y sacan sonidos con timbres mecánicos y a la vez rudimentarios. Períodos asíncronos, latas de metal que resuenan y densidades caóticas: nada suavizar las fricciones de un pensamiento que trata de ser coherente.

[ENG] This project, born from the union of saxophonist Albert Cirera and sound artist Valeria Miracapillo is hard to describe. Some improvisation sessions were the way one of the most interesting European jazz musicians and a sonic explorer whose work grows from experimentation, improvisation, avant-gardes and magic realism got together. Their album, Tacit Ground (Discordian), comes from that impossible meeting, a knowledge that comes from an unknown place. This complicity pierces the sound without wanting to be right nor wrong but to draw naked voices coming out of their instuments. Saxos activate trembling parts of their bodies while machines sample and emit sounds like mechanic, old buzzers. Asynchronous periods, metal cans that resonate and chaotic densities: nothing smoothes the frictions of a thought that tries to be coherent.

WHITE NERVE CONNECTION (23:00)

Intercanvi amb / Intercambio con / Exchange with Festival Intermediale (Legnica, Polònia/Poland)

[CAT] Fundats el 1997, White Nerve Connection van participar en alguns concerts i recopilatoris de l’escena industrial polonesa abans de desaparèixer de sobte al cap de molt poc temps sense que se’n sabés pràcticament res més durant una dècada. Després d’un documental de 2010 que recorria la seva primera etapa, el 2013 White Nerve Connection van tornar en forma de duo i unes propostes que combinen de manera caòtica beats rituals, música ambient, sons que recorden els de ciutats dadaistes… tot plegat combinat amb sons clàssics provinents de la música ètnica i l’electrònica i submergit en ecos de música de club per obtenir un resultat a mig camí entre l’industrial i l’ambient més fosc.

[CAST] Fundados en 1997, White Nerve Connection participaron en algunos conciertos y recopilatorios de la escena industrial polaca, antes de desaparecer de golpe y porrazo al cabo de poco tiempo, sin que se supiera nada más de ellos durante una década. Luego, tras un documental de 2010 que recorría su primera etapa, en 2013 White Nerve Connection regresaron en formación de dúo y con propuestas que combinan, de forma caótica, beats rituales, música ambient, registros que recuerdan a los de las ciudades dadaistas… todo ello combinado con sonidos clásicos procedentes de la música étnica y la electrónica. Además, se sumergen en ecos de la música de club para obtener un resultado a caballo del industrial y el ambient más oscuro.

[ENG] Founded in 1997, White Nerve Connection were involved in some concerts and compilations from the Polish industrial scene before they suddenly disappeared. Nothing else was heard from them for over a decade. In 2013, and after a 2010 documentary covering their first years. Whine Nerve Connection came back as a duo with works that mix, chaotically, ritual beats, ambient music, registers that remember those of Dadaist cities… All combined with classical sounds from ethnic music and also from electronic. In addition to all of this, they dive in echoes of club music to end up with a sound halfway between industrial music and the darkest ambient.


INHUMANKIND (feat. CELESTE ALÍAS & MARTA VALERO) + COURE

Dissabte / Sábado / Saturday 30 octubre, 19:30

Centre Artesà Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n)

12 € (anticipada / advance ticket) – 15 € (taquilla / on the spot).

Entrades anticipades / Entradas anticipadas / Advance tickets aquí/here

INHUMANKIND (Feat. CELESTE ALÍAS & MARTA VALERO) (19:30)

[CAT] L’indret on es troben la música contemporània, el free-jazz i el metall extrem és el territori on es desenvolupa el so únic d’INHUMANKIND, el sorprenent projecte de “música impossible” de Pablo Selnik (Black Flower), en la seva segona aparició en aquest LEM; i Àlex Reviriego. Flautes agressives i contrabaix per crear composicions tan estranyes i complexes com contundents, fruit de la seva passió per gèneres tan diferents com el black metal, el free jazz, el noise i que ha desembocat en el seu àlbum Self-Extinction, una aproximació interessantíssima a la foscor, l’esoterisme i el misticisme, amb inspiracions com ara la càbala, la gematria, els grimoris o les divinitats ancestrals. Metall acústic que va de les profunditats més fosques a les melodies més ràpides, diabòliques i orgiàstiques. Una proposta com n’hi ha molt poques per començar el concert de clausura del festival i que comptarà amb la col·laboració especial, com a cantants, de Celeste Alías i Marta Valero.

[CAST] El lugar donde coinciden la música contemporánea, el free jazz y el metal extremo es el territorio donde se halla el sonido único de INHUMANKIND, el proyecto sorprendente de “música imposible” de Pablo Selnik (Black Flower), en su segunda aparición en el presente LEM, y Àlex Reviriego. Flautas imposibles (Selnik) y un contrabajo (Reviriego) crean composiciones tan extrañas y complejas como contundentes, fruto de su pasión por géneros tan distintos como black metal, jazz, noise, etc. Todo esa mezcla estilística está en la base del álbum Self-Extinction, una aproximación interesantísima a la oscuridad, el esoterismo y el misticismo, con inspiraciones en la cábala, la gematría, los grimorios o las divinidades ancestrales. Metal acústico y progresivo, que va de las profundidades más lóbregas a las melodías más rápidas, diabólicas y orgiásticas. Una propuesta como pocas para iniciar el concierto de clausura y que contará con la colaboración especial, como cantantes, de Celeste Alías y Marta Valero.

[ENG] Where contemporary music, free jazz and extreme metal meet is the land where INHUMANKIND‘s sound can be found. This band is the surprising “impossible music” project of Pablo Selnik (Black Flower) in his second performance at LEM 2021, and Àlex Reviriego. Impossible flutes (Selnik) and a double bass (Reviriego) create compositions so strange and complex as they are heavy, springing from their passion for such different genre as black metal, jazz, noise, etc. All this stylistic mix lays the foundations of their album Self-Extinction, a very interesting introduction to darkness, esoterism and mysticism, inspired by the Kabbalah, gematry, grimoirs and ancient gods. Acoustic and progressive metal that goes to the somberest depths to the fastest, most quick and orgiastic melodies. A very special opening to our farewell concert that will be honoured with the presence of Celeste Alías and Marta Valero as singers.

COURE (20:30)

BSO en directe de ‘La Passion de Jeanne d’Arc’, de C.T. Dreyer (1928).

Direcció artística: Agustí Busom.

Col·laboració amb Cryptshow Festival (Badalona).

[CAT] L’experimentació sobre el metall continua protagonitzant el darrer concert del XXVIè LEM amb Coure, una banda que va crear, enregistrar, mesclar i produir el seu primer EP l’any 2019. Si bé part de les seves influències són el rock dels anys 90, el stoner i el doom metal, etc., Coure incorpora instruments de vent metall i efectes electrònics a càrrec de dos vells coneguts de Gràcia Territori Sonor com Ferran Besalduch i Pope, que s’uneixen a Rowye, Richie i Ferran G. en aquesta aventura que arriba al CAT en un format molt especial. Coure interpretaran les seves peces preparades per servir d’il·lustració musical a un clàssic de la història del cinema, La passió de Joana d’Arc (1928) de Carl Theodor Dreyer, una pel·lícula feta a les acaballes del cinema mut però que, en aquesta ocasió, anirà acompanyada de tota la foscor d’aquesta banda de Badalona amb la direcció artística d’Agustí Busom.

[CAST] La experimentación en base al metal continúa siendo protagonista en el último concierto del XXVI LEM. Actúa Coure, una banda que creó, grabó, mezcló y produjo su primer EP en 2019. Si bien parte de sus influencias proceden del rock de los años 90, el stoner, el doom metal, etc., Coure incorpora instrumentos de viento metal y efectos electrónicos a manos de dos viejos conocidos de Gràcia Territori Sonor, Ferran Besalduch y Pope, que se unen a Rowye, Richie y Ferran G. en esta aventura que llega al CAT en un formato muy especial. Coure interpretará una serie de piezas preparadas para ilustrar con música un clásico de la historia del cine: La pasión de Juana de Arco (1928), de Carl Theodor Dreyer. La película, rodada en los últimos tiempos del cine mudo, se proyectará con la oscuridad sonora de esta banda de Badalona, bajo la dirección artística de Agustí Busom.

[ENG] Metal based-experimentation is also the protagonist in LEM XXVI’s last concert with Coure, a band that was born and that created, recorded, mixed and producted its first EP in 2019. Although part of their influences come from 90’s rock, stoner, doom metal, etc., Coure also has brass instruments and electronic effects provided by two old friends of Gràcia Territori Sonor, Ferran Besalduch and Pope, that join Rowye, Richie and Ferran G. in this adventure that arrives at the CAT in a very special incarnation. Coure will play a series of tracks to illustrate with music an all time film classic: Carl Theodor Dreyer’s The Passion of Joan of Arc (1928). The movie, filmed during the last days of silent cinema, will be screened with the sonic darkness of this Badalona-based band and under the artistic direction of Agustí Busom.

LEM 2019: primera setmana / primera semana / first week

29 Sep

 

BLACK FLOWER  (Barcelona / Tenerife)

dijous 3 d’octubre, 22h / jueves 3 de octubre, 22h / Thursday 3rd October, 22h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet / ticket 8€ (2 concerts)

foto: Javier Blasco

Yexza Lara (veu i flauta), Pablo Selnik (flauta alt i veu) i Clara Lai (piano) són Black Flower, un trio inclassificable que descriu la seva proposta com un conjunt d’influències de pop i música d’avantguarda, diuen, en la qual, amb melodies estranyes, improvisació lliure i experimentació sonora, construeixen els escenaris del terror còsmic lovecraftià. Més enllà de la fórmula amb la qual s’autodefineixen, que ells mateixos han batejat com a avant-pop, Black Flower suposa una trobada entre tres dels millors exponents de la molt dinàmica escena comtal del free. Tres ànimes lliures, inquietes, amb una rellevant trajectòria personal —Lara, Selnik i Lai han signat treballs extraordinaris i han col·laborat amb figures del jazz i altres gèneres— a la recerca de paisatges onírics amb girs inesperats. Una autèntica lliçó de mestria i originalitat.

Web Yexza Lara

Web Pablo Selnik

Web Clara Lai


Yexza Lara (voz y flauta), Pablo Selnik (flauta alto y voz) y Clara Lai (piano) son Black Flower, un trío inclasificable que describe su propuesta como un conjunto de influencias de pop y música de vanguardia, dicen, en la que, con melodías extrañas, improvisación libre y experimentación sonora, construyen los escenarios del terror cósmico lovecraftiano, añaden. Más allá de la fórmula que ellos mismos han bautizado como avant pop, Black Flower supone un encuentro entre tres de los mejores exponentes de la muy dinámica escena condal del free. Tres almas libres, inquietas, con una relevante trayectoria personal —LaraSelnik y Lai han firmado trabajos extraordinarios y han colaborado con figuras del jazz y otros géneros— en busca de paisajes oníricos con giros inesperados. Una lección de maestría y originalidad.

Web Yexza Lara

Web Pablo Selnik

Web Clara Lai


Yexza Lara (voice and flute), Pablo Selnik (alto flute and voice) and Clara Lai (piano) are Black Flower, an unclassifiable trío that describes her work as a mingling of pop and avant-garde music influences where, with strange melodies, free improvisation and sound experimentation, they build scenarios of lovecraftian cosmic terror. Beyond their formula, self-named avant pop, Black Flower is the meeting of three of the best examples of Barcelona dynamic free scene. Three free, restless souls with a relevant solo career –Lara, Selnik and Lai have released extraordinary works and have collaborated with big names in jazz and other genre- looking for onirical landscapes with unexpected twists. A class on mastery and originality.

Web Yexza Lara

Web Pablo Selnik

Web Clara Lai


CANVIS VELLS (Barcelona)

dijous 3 d’octubre, 23h / jueves 3 de octubre, 23h / Thursday 3rd October, 23h

NOTA 79

Vallirana 79

tiquet / ticket 8€ (2 concerts)

Les músiques de la improvisació són músiques de dins del temps: assumeixen l’instant i la temporalitat com a part del material sobre el qual versa l’experiència. Per altra banda, les músiques del disseny són músiques de fora del temps, el dominen, el fixen i sempre poden tornar a l’instant. La possibilitat d’adequar-nos a models i referències sovint ens fa oblidar que el joc, la recerca i l’experimentació també són allò propi de l’escriptura. Canvis Vells neix el 2011 per realitzar les composicions de Toni Martí, amb un repertori centrat en la poesia. El 2018 publica un recull de 12 temes, He dit una cançó. Enguany, el grup porta al LEM 2019 una proposta centrada en la seva música instrumental. Canvis Vells són Víctor Bonet, Toni Martí, Gerard Rosich, Miquel Ferrés,Cristian Vega Angèlica Sánchez.

Web Canvis Vells


Las músicas de la improvisación son músicas de dentro del tiempo: asumen el instante y la temporalidad como parte del material sobre el cual versa la experiencia. Por otra parte, las músicas del diseño son músicas de fuera del tiempo, lo dominan, lo fijan y siempre pueden volver al instante mismo. La posibilidad de adecuarnos a modelos y referencias a menudo nos hace olvidar que el juego, la investigación y la experimentación son también propios de la escritura. Canvis Vells nace en 2011 para realizar las composiciones de Toni Martí, con un repertorio centrado en la poesía. En 2018 publica el  álbum He dit una cançó. En el LEM 2019, el grupo presentará una propuesta eminentemente instrumental. Canvis Vells son Víctor Bonet, Toni Martí, Gerard Rosich, Miquel FerrésCristian Vega Angèlica Sánchez.

Web Canvis Vells


Improvised music is  music from within time: it assumes both temporality and the moment as a part of the material on which the musical experience is poured. Moreover, designed music is  music from outside time, it dominates it, it fixes it, and it is always able to go back in time. The possibility of adapting to models and referents often make us forget that game, research and experimentation also belong to writing. Canvis Vells was born in 2011 to perform the compositions of Toni Martí, with a repertoire based on poetry. It has relased a collection of 12 themes, He dit una cançó (2018). At LEM 2019, the group brings a proposal focused on their own instrumental music. Canvis Vells are Víctor Bonet, Toni Martí, Gerard Rosich, Miquel Ferrés, Cristian Vega and Angèlica Sánchez.

Web Canvis Vells


SUSAN DRØNE  (Murcia)

divendres 4 d’octubre, 20h / viernes 4 de octubre, 20h / Friday 4th October, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

taquilla inversa / donations at the end of the action

Susan Drøne, àlies de la compositora, artista visual i performer Susana López, compta ja amb quatre referències discogràfiques (Vortex, 2011, Megalitomanía, 2014, Four Sinusoids to Eliane, 2019, un homenatge a la compositora Eliane Radigue, i el recentment aparegut Looms, 2019). Treballa amb enregistraments de camp transformats i combinats amb sons electrònics i nous instruments. El seu interés pel treball de camp l’ha portada a integrar-se en el projecte noruec Greenlightdistrict. L’exposició pública del seu treball d’investigació sonora sobre la contaminació de l’aigua a la regió de Telemark ha tingut lloc aquest setembre. Ha realitzat instal·lacions d’art sonor a diverses ciutats i fa mensualment el programa radiofònic La política del ruido (la política del soroll), un espai d’anàlisi de la relació entre experimentació sonora i militància ideològica.

Web Susan Drøne


Susan Drøne, alias de la compositora, artista visual y performer Susana López, cuenta con cuatro referencias discográficas (Vortex, 2011, Megalitomanía, 2014, Four Sinusoids to Eliane, 2019, un homenaje a la compositora Eliane Radigue, y el recientemente aparecido Looms, 2019). Trabaja con grabaciones de campo transformadas y combinadas con sonidos electrónicos y nuevos instrumentos. Por su interés en el trabajo de campo, forma parte del proyecto noruego Greenlightdistrict. La exposición pública de su investigación sonora sobre la contaminación del agua en la región de Telemark ha tenido lugar este septiembre. Ha realizado instalaciones de arte sonoro en varias ciudades y hace mensualmente el programa radiofónico La política del ruido, un espacio de análisis de la relación entre experimentación sonora y militancia ideológica.

Web Susan Drøne


Susan Drøne, alias of the composer, visual artist and performer Susana López, has already four discography references (Vortex, 2011, Megalitomanía, 2014, Four Sinusoids to Eliane, 2019, a tribute to the composer Eliane Radigue, and the recent release Looms, 2019). She works with field recordings which are transformed and combined with electronic sounds and new instruments. Her interest on field work has taken her to be a part of the Norwegian project Greenlightdistrict. The public exposure of her sound investigation about the water contamination in the region of Telemark took place this September. She’s done sound art installations in several cities and, every month, she presents the radio show La política del ruido, a space of analysis of the relationship between sound experimentation and ideological militancy.

Web Susan Drøne


MACROMASSA (Barcelona)

dissabte 5 d’octubre, 22h / sábado 5 de octubre, 22h / Saturday 5th October, 22h

CAPELLA DEL COL·LEGI MAJOR RAMON LLULL

Recinte Escola Industrial, entrada per / entrada por / entrance at Rosselló, 101

taquilla inversa / donations at the end of the action

foto: Consuelo Bautista / The Hrönir Factory

Després de publicar el seu tretzè disc, Sucede allí, Macromassa ha tornat als escenaris. El passat març van ser convidats al Festival Kraak de Brussel·les i al juliol van oferir un altre concert al Sónar. El grup ha proposat al LEM, festival en el qual mai havien tocat, de fer un concert a taquilla inversa per a tots els fans que no van poder veure’ls en aquestes dues ocasions. Aquest tercer concert es produirà en un lloc molt especial: la capella modernista del Col·legi Major Ramon Llull. Per fi, al LEM, un camp de fluctuació microtònica i densitats aglomerades segons patrons renals de fort realisme basats en una dimensionalització de l’esternó de les feres interiors, que extrau de l’audiogenerador i el clarinet elèctric diversos tipus de residus minerals que no deixen indiferent el comptador Geiger que tots portem a la butxaca: Macromassa, la llegenda.

Web Macromassa


Tras publicar su decimotercer disco, Sucede allíMacromassa ha vuelto a los escenarios: en marzo, invitados al Festival Kraak de Bruselas y en julio, otro concierto en Sónar. El grupo ha propuesto al LEM, festival en que nunca habían tocado, hacer un concierto a taquilla inversa para los fans que no pudieron verlos en esas dos ocasiones. Este tercer concierto será en un lugar muy especial: la capilla modernista del Col·legi Major Ramon Llull. Por fin, en el LEM, un campo de fluctuación microtónica y densidades aglomeradas según patrones renales de fuerte realismo basados en una dimensionalización del esternón de las fieras interiores que extrae del audiogenerador y el clarinete eléctrico varios tipos de residuos minerales que no dejan indiferente al contador Geiger que llevamos en el bolsillo: Macromassa, la leyenda.

Web Macromassa


After publishing their 13th album, Sucede allí, Macromassa has returned to the stages: in March, invited to the Kraak Festival in Brussels and, in July, to the Sónar. The band, that has never played in the LEM before, has offered to make a pay-what-you-wish concert for all the fans that weren’t able to assist to their previous two concerts. This 3rd concert will take place in a very special venue: the modernist chapel of the Col·legi Major Ramon Llull. Finally, in the LEM, a field of microtonic fluctuations and swarmed densities according to renal patterns of high realism based on a dimensionalisation of the breastbone of the interior beasts which extracts from the audiogenerator and the electric clarinet different kinds of mineral waste that don’t leave indifferent the Geiger counter that we carry in our pockets.

Web Macromassa