Tag Archives: Patxi Valera

Estat de Gràcia / Estado de Gracia / State of Grace

5 Jul
Simone Weissenfels, Patxi Valera i Berta Puigdemasa: encontre en l'espai-temps

Simone Weissenfels, Patxi Valera i Berta Puigdemasa: encontre en l’espai-temps

El passat dijous 30 de juny, els assistents al 10è Encontre en l’Espai –Temps d’enguany vàrem gaudir d’un concert d’altíssima volada que, a més a més, va encaixar perfectament amb la intenció i filosofia d’aquestes sessions: els tres músics es van conèixer un parell d’hores abans de l’inici del concert, van tocar plegats durant una estona durant la prova de so i es van llançar de plè a la improvisació davant l’audiència, sense xarxa. Simone Weißenfels (piano), Berta Puigdemasa (arpa) i Patxi Valera (percussions) van desenvolupar un diàleg a tres bandes, alternant moments d’alta intensitat instrumental amb moments en que un dels instrumentistes assumia el paper de conductor. Durant la sessió es van crear espais per a l’emoció, espais per a la reflexió i també petites seqüencies plenes d’humor fruit de l’amistat musical acabada de néixer. Més d’una hora ininterrumpuda d’improvisació col·lectiva de tres músics en estat de gràcia a qui agraïm de tot cor la dedicació. Agraïment extensible a tots vosaltres per assistir-hi. Us emplacem al proper Encontre en l’Espai-Temps, darrer abans de les vacances d’estiu, que tindrà lloc el dijous 14 de juliol.


El pasado jueves 30 de junio, los asistentes al 10º Encuentro en el Espacio – Tiempo de este año disfrutamos de un concierto de altísimos vuelos que, además, encajó perfectamente con la intención y la filosofía de estas sesiones: los tres músicos se conocieron un par de horas antes del inicio del concierto, tocaron juntos un rato durante la prueba de sonido y se lanzaron de lleno a la improvisación ante la audiencia, sin red. Simone Weißenfels (piano), Berta Puigdemasa (arpa) y Patxi Valera (percusiones) desarrollaron un diálogo a tres bandas, alternando momentos de alta intensidad instrumental  con momentos en que uno de los instrumentistas asumía el papel de conductor. Durante la sesión se crearon espacios para la emoción, espacios para la reflexión y también pequeñas secuencias llenas de humor fruto de la amistad musical recién nacida. Más de una hora ininterrumpida de improvisación colectiva de tres músicos en estado de gracia a quienes agradecemos de todo corazón su dedicación. Agradecimiento extensible a todos vosotros por asistir. Os emplazamos al próximo Encuentro en el Espacio-Tiempo, último antes de las vacaciones de verano, que tendrá lugar el jueves 14 de julio.


Last Thursday, June the 30th, the public attending the 10th Encounter in the Space-Time of the year enjoyed a top flight concert that, in addition, perfectly fitted the intentions and philosophy of these sessions: the three musicians had met only a couple of hours before the start of the concert, they played together for a while during the sound check and they leapt straight forward into the improvisation before the audience, without a net. Simone Weißenfels (piano), Berta Puigdemasa (harp) and Patxi Valera (percussion) developed a three-side dialogue, by alternating moments of a high instrumental intensity with others in which one of them assumed a leading role. In the course of the session, spaces were created for emotion, others for reflexion as well as little sequences full of humour as a result of the newborn music friendship. Three musicians in a state of grace improvising uninterruptedly for over an hour. We deeply acknowledge their dedication as we do to all of you for coming. We call you back to the next Encounter in the Space – Time, the last before the summer vacations, which will take place on Thursday July the 14th.

 

Simone Weissenfels + Berta Puigdemasa + Patxi Valera

23 Jun
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2016 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2016 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2016
DESENA ACCIÓ / DÉCIMA ACCIÓN / TENTH ACTION
 flyer_2016

SIMONE WEISSENFELS + BERTA PUIGDEMASA + PATXI VALERA

dijous 30 de juny a les 20h / jueves 30 de junio a las 20h / Thursday, June the 30th – 20h
Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona
SIMONE WEISSENFELS + BERTA PUIGDEMASA + PATXI VALERA
Ens agraden les sorpreses. Els Encontres en l’Espai-Temps busquen propiciar situacions estètiques inesperades, conjuncions i juxtaposicions de vegades impossibles, si més no per les combinacions instrumentals singulars, per la confluència de llenguatges i de personalitats en moments irrepetibles. I això és el que us proposem en aquesta sessió: la trobada entre la pianista de Leipzig Simone Weissenfels, l’arpista lleidatana Berta Puigdemasa i el percussionista gallec Patxi Valera. Tots tres exploren les possibilitats dels seus instruments, tots tres són improvisadors de llarga trajectòria que han treballat amb músics d’arreu. Weissenfels ha transitat l’ambient i el noise en el seu camí de la música contemporània a la improvisació. Puigdemasa ho ha fet anant al límit de les capacitats acústiques de l’arpa i la interrelació amb altres disciplines. Valera, resident enguany a GTS, busseja en les músiques d’altres cultures i la creació de nous instruments. Tot sembla indicar que aquest serà un esdeveniment fora de sèrie que cal no perdre’s.

SIMONE WEISSENFELS + BERTA PUIGDEMASA + PATXI VALERA
Nos gustan las sorpresas. Los Encuentros en el Espacio-Tiempo buscan propiciar situaciones estéticas inesperadas, conjunciones y yuxtaposiciones a veces imposibles, cuanto menos por las combinaciones instrumentales singulares, por la confluencia de lenguajes y de personalidades en momentos irrepetibles. Y esto es el que os proponemos en esta sesión: el encuentro entre la pianista de Leipzig Simone Weissenfels, la arpista leridana Berta Puigdemasa y el percusionista gallego Patxi Valera. Los tres exploran las posibilidades de sus instrumentos, los tres son improvisadores de larga trayectoria que han trabajado con músicos de todas partes. Weissenfels ha transitado el ambient y el noise en su camino desde la música contemporánea a la improvisación. Puigdemasa lo ha hecho yendo al límite de las capacidades acústicas del arpa y la interrelación con otras disciplinas. Valera, residente este año en GTS, bucea en las músicas de otras culturas y la creación de nuevos instrumentos. Todo parece indicar que este será un acontecimiento fuera de serie que hace falta no perderse.

SIMONE WEISSENFELS + BERTA PUIGDEMASA + PATXI VALERA
We enjoy surprises. The Encounters in the Space-Time aim at promoting unexpected aesthetic situations, conjunctions and juxtapositions that are sometimes unlikely at least because of uncommon instrument combinations and the confluence of languages and characters in unique moments. And this is what we suggest for this session: the meeting between the pianist from Leipzig Simone Weissenfels, the harpist from Lleida Berta Puigdemasa and the Galician percussionist Patxi Valera. They all explore the possibilities of their instruments, they all are improvisers with a long career behind and they have worked with musicians everywhere. Weissenfels has moved through ambient and noise in her path from contemporary music to improvisation. Puigdemasa has made her way by reaching the limits of the harp acoustic abilities and its interaction with other disciplines. Valera, current GTS resident artist, dives in the music from alien cultures and the creation of new instruments. Everything seems to suggest that this will be an outstanding event that we should not miss.

 

Patxi Valera: artista resident / artista residente / resident artist 2016

20 Apr
foto: Tomoko Hirasawa Coupland

foto: Tomoko Hirasawa Coupland

Patxi Valera pertany a aquesta raça de percussionistes que fan del multiinstrumentalisme una eina compositiva. Això ve a voler dir que un concert en solitari de Patxi Valera és molt semblat a una activitat orquestral. Al mateix temps, és un gran improvisador, és a dir, un músic amb llenguatge propi que escolta, s’impregna i impregna, format en l’intens laboratori de la Orquesta de Música Espontánea de Galicia (OMEGA). La tercera clau en l’univers de Patxi Valera és el seu interès pels diversos llenguatges de la percussió en les músiques d’altres cultures, particularment el flamenc i la música procedent d’Orient. Però per completar el perfil d’aquest músic cal fer una important referència al seu treball de recerca, que li ha portat també a la invenció i construcció de nous instruments, entre els quals cal destacar l’Aquòfon, un dispositiu híbrid computeritzat per produir música mitjançant líquids.

Instal·lat fa ja uns anys en l’escena barcelonina, se’l pot trobar en diverses formacions sent un freqüent col·laborador en moltes de les iniciatives en el terreny de la improvisació, sovint entorn del segell Discordian Records. Va participar en el LEM 2015, dins del projecte Àgape i vam tornar a tenir-ho amb nosaltres en el segon Encontre en l’Espai-Temps. Aquest any és el resident de Gràcia Territori Sonor, i el nostre ambaixador a la xarxa europea.


Patxi Valera pertenece a esa raza de percusionistas que hacen del multiinstrumentalismo una herramienta compositiva. Ello viene a querer decir que un concierto en solitario de Patxi Valera es muy parecido a una actividad orquestal. Al mismo tiempo, es un gran improvisador, es decir, un músico con lenguaje propio que escucha, se impregna e impregna, formado en el intenso laboratorio de la Orquesta de Música Espontánea de Galicia (OMEGA). La tercera clave en el universo de Patxi Valera es su interés por los diversos lenguajes de la percusión en las músicas de otras culturas, particularmente el flamenco y la música procedente de Oriente. Pero para completar el perfil de este músico hay que hacer una importante referencia a su trabajo de investigación, que le ha llevado también a la invención y construcción de nuevos instrumentos, entre los que cabe destacar el Aquófono, un dispositivo híbrido computerizado para producir música mediante líquidos.

Instalado hace ya unos años en la escena barcelonesa, se le puede encontrar en diversas formaciones siendo un frecuente colaborador en muchas de las iniciativas en el terreno de la improvisación, a menudo en torno al sello Discordian Records. participó en el LEM 2015, dentro del proyecto Àgape y volvimos a tenerlo con nosotros en el segundo Encuentro en el Espacio-Tiempo. Este año es el residente de Gràcia Territori Sonor, y nuestro embajador en la red europea.


Patxi Valera belongs to that class of percussionists that turn multi-instrumentalism into a composition tool. This means that a solo concert by Patxi Valera closely resembles an orchestral activity. Trained at the Galician Spontaneous Music Orchestra (OMEGA), he is at the same time a great improviser, that is, a musician possessing a personal language, a musician who listens, impregnates and gets impregnated. The third key in Patxi Valera’s universe is his interest in the diverse percussion languages of other cultures, particularly flamenco and oriental music. In addition, we must refer to his important research work that has lead him to the creation and construction of new instruments, among which the Aquophone is a milestone: an hybrid computerised device that produces sound by means of liquids.

Settled in the Barcelona scene, he can be found among diverse groups, being a frequent collaborator in many initiatives around improvisation, often in the sphere of the label Discordian Records. He took part at the LEM 2015, as a part of the Agape project, and he performed again with us at the occasion of the second Encounter in the Space-Time. He is the resident artist at Gràcia Territori Sonor this year and, as such, our ambassador at the European network.

 

 

 

Música aquàtica i aèria / Música acuática y aérea / Aquatic and aerial music

16 Feb
El concert d’aquòfon líquid i trompeta ingràvida que van oferir Patxi Valera & Pope va elevar del terra els assistents alhora que ens submergiem en un univers líquid i translúcid…
El concierto de aquófono líquido y trompeta ingrávida que ofrecieron Patxi Valera & Pope elevó del suelo los asistentes a la vez que nos sumergíamos en un universo líquido y translúcido…
The liquid aquophone and weightless trumpet concert offered by Patxi Valera & Pope raised the audience from the floor while we were being submerged in a liquid and translucent universe…
Patxi Valera + Pope (11 de febrer de 2016)

Patxi Valera + Pope (11 de febrer de 2016)

Gràcies a tots un cop més per venir als Encontres en l’Espai-Temps!
Gracias a todos una vez más por venir a los Encuentros en el Espacio-Tiempo!
Thanks to all of you once again  for comming to the Encounters in the Space-Time!

TORNEM EL DIA 10 DE MARÇ!
VOLVEMOS EL DÍA 10 DE MARZO!
WE WILL COME BACK ON THE 10 OF MARCH!

 

 

8 TRIGRAMAS: Patxi Valera & Pope en concert / en concierto / in concert

2 Feb
flyer_2016
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2016 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO 2016 – ENCOUNTERS IN THE SPACE TIME 2016
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

8 TRIGRAMAS

dijous 11 de febrer a les 20h / jueves 11 de febrero a las 20h / Thursday, February the 11th – 20h
Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona
Patxi Valera (A Coruña): Aquòfon Micronecta
Patxi Valera ha creat un instrument que fa de l’aigua so i del so, somni. Un instrument que existeix i potser ja existia en el nostre subconscient: l’aquòfon. Valera és un percussionista interessat per la riquesa dels diversos llenguatges de la música de percussió d’arreu, particularment el flamenc i la música procedent d’Orient. Aquestes i altres inquietuds totèmiques l’han portat a implicar-se en formacions de creació col·lectiva, experimentació i improvisació lliure, com ara la Orquesta de Música Espontánea de Galicia (OMEGA). Un d’aquests projectes és el duet amb el trompetista Pablo Volt, que presentem aquí.
Pablo Volt, “Pope” (Barcelona): Trompeta, electrònica
El company de viatge en aquesta aventura aquofònica és Pope, un trompetista prou conegut en l’escena barcelonina, compositor i improvisador que ha fet de la llibertat creativa una forma de vida: l’autoedició, els concerts en contextos no habituals i la investigació en el camp de la producció, l’han portat a un territori on el dub conviu amb l’esperit punk. També és un incansable col·laborador, que ha participat en projectes tan notables com la Banda d’Improvisadors de Barcelona (BIB) i IED8, amb Pablo Rega i altres il·lustres improvisadors. Actualment també participa a STA, Bradien + Eduard Escoffet i Fuego.

Patxi Valera (A Coruña): Aquófono Micronecta
Patxi Valera ha creado un instrumento que hace del agua sonido y del sonido, sueño. Un instrumento que existe y quizás ya existía en nuestro subconsciente: el aquófono. Valera es un percusionista interesado por la riqueza de los diversos lenguajes de la música de percusión de todas partes, particularmente el flamenco y la música procedente de Oriente. Estas y otras inquietudes totémicas lo han llevado a implicarse en formaciones de creación colectiva, experimentación e improvisación libre, como por ejemplo la Orquesta de Música Espontánea de Galicia (OMEGA). Uno de estos proyectos es el dúo con el trompetista Pablo Volt, que presentamos aquí.
Pablo Volt, “Pope” (Barcelona): Trompeta, electrónica
El compañero de viaje en esta aventura aquofónica es Pope, un trompetista suficientemente conocido en la escena barcelonesa, compositor e improvisador que ha hecho de la libertad creativa una forma de vida: la autoedición, los conciertos en contextos no habituales y la investigación en el campo de la producción, lo han llevado a un territorio donde el dub convive con el espíritu punk. También es un incansable colaborador, que ha participado en proyectos tan notables como la Banda de Improvisadores de Barcelona (BIB) e IED8, con Pablo Rega y otros ilustres improvisadores. Actualmente también participa en STA, Bradien + Eduard Escoffet y Fuego.

Patxi Valera (A Coruña): Aquophone Micronecta
Patxi Valera has created an instrument that turns water into sound and sound into dream. An instrument that lives and that may have already been dwelling in our subconscious for a long time: The aquophone. Valera is a percussionist interested in the richness of the diverse languages of percussion music across the world, particularly flamenco and oriental music. These, together with other totemic stimulus have pushed him to get involved with groups working on collective creation, experimentation and free improvisation, such as the Galician   Spontaneous Music Orquestra (OMEGA). One of such projects we are glad to present here is the duet with trumpet player Pablo Volt.
Pablo Volt, “Pope” (Barcelona): Trumpet, electronics
The travel mate in this aquophonic adventure is Pope, a quite well known trumpet player in the Barcelona scene, composer and improviser that has made a way of living out of creative liberty: self-edition, concerts in unusual contexts and research in the field of production have brought him to a territory where dub naturally coexists with the punk spirit. He is a tireless team player as well, taking part in outstanding projects such as The Barcelona Improvisers Band (BIB) and IED8 with Pablo Rega and other distinguished improvisers. He is a current member of STA, Bradien + Eduard Escoffet and Fuego.
 

I EL LEM 2015 ES VA ACABAR… Y EL LEM 2015 SE ACABÓ… AND THE LEM 2015 FINISHED…

20 Nov

GRÀCIES A TOTS PER HAVER FET POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!

GRACIAS A TODOS POR HABER HECHO POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!

THANKS TO YOU ALL FOR HAVING MADE POSSIBLE THIS NEW EDITION!

 

banderoles_2014_01_bMOLT AVIAT: AUDIOS, VIDEO, GALERIA DE FOTOS
MUY PRONTO: AUDIOS, VIDEO, GALERÍA DE FOTOS
SOON: AUDIO, VIDEO, PHOTO GALLERY

 

LEM 2015: REPORT 2

31 Oct

LEM 2015: REPORT 2

Vaira

Vaira

CAT

L’acostament a la literatura que Vaira va mostrar el passat dimecres 21 d’octubre va donar el tret de sortida a la segona setmana del LEM. Olivia Mateu (piano) i l’Albert Espuña (teclats, sampler i programacions) van unir la seva proposta de música incidental amb accent electrònic a imatges i textos de la novel·la de Carles Pradas, La setena vida de Kaspar Schwarz. Una agradable i suggerent experiència multi-sensorial molt diferent al que van oferir l’endemà Lali Barrière i The International Nothing. La primera, desplegant ambientacions electro-matemàtiques de gran expresivitat; els segons, portant la sonoritat de dos clarinets a terrritoris en molts casos inexplorats.

LaliBarriere

Lali Barrière

Aquesta mateixa curiositat pels límtis sonors dels instruments tradicionals va ser la que Alguns Homes Bons van exhibir el dia després, divendres 23, en aquesta ocasió en clau de free jazz electritzant i electritzat (i fins i tot molts més que “free”). Els va seguir Kasper T. Toeplitz en una latitud totalment distinta. Un artista que més que explorar el soroll, s’hi baralla, deixant entreveure una lluita interior intensa, dramática i de tanta força sonora com gestual. Un soroll pur, indòmit i salvatge amb el que Toeplitz estableix una dansa ritual amb implicacions místiques.

TheInternationalNothing

The International Nothing

El dissabte dia 24, Pentina’t Lula ens va transportar al Los Angeles de mitjans dels 70 amb un seu synth-punk primitiu amb moltes similituds amb el dels legendaris Screamers. Però aquest es un quartet que també se sent prou hereu de l’escena catalana com per incorporar al seu repertori algunes versions dels mai prou reivindicats Ultratruita, amb col·laboració del mateix Panotxa a la guitarra i la veu. Les generacions que es donen de la mà… I just després, Enrique Doza i Xavier Riembau o, el que ve a ser el mateix, Wunderkammer, un duet francament únic que des de les sonoritats més orgàniques (orgue, loops i gravacions, vinils…) fins a les més elèctriques (delays, distorsions i tot tipus d’efectes i mnipulacions sonores) van desplegar una rica improvisació d’abstracció tántrica.

AlgunsHomesBons

ALguns Homes Bons

El darrer dia d’aquesta setmana intensa va començar amb un Ágape amb cuina, projeccions i sons electrònics de Marco Bellonzi, la poesia i el clarinet de Victor Bonetarbolí, i el misteriós aquòfon de Patxi Valera, un instrument creat per ell mateix que converteix l’aigua en sons màgics i embolcallants. Tots tres (i els plats!) van crear un tapís surrealista d’estímuls sonors, visuals i gustatius. I com a cloenda, la triple sorpresa de l’inspirat Antonio González amb el seu inclassificable projecte Zozobra (una amalgama de beats bruts i violents, de veus i no veus, de lírica i anti-lírica, crua en molts moments, furibunda en molts d’altres i d’actitut iconoclasta en tot moment), els rituals de paganisme sonor i performance de 25 Hombres (magnètics, esotèrics, introspectius i profunds), i el diari de viatges sonors dels belgues Bruital Orgasme (que arrancaren de tot tipus de dispositus, suports i formats en una tormenta art noise alienant, fosca i de la que Russolo n’estaria orgullós).

KasperToeplitz

Kasper T. Toeplitz

CAST

El acercamiento a la literatura que Vaira mostraron el pasado miércoles 21 de octubre dio el pistoletazo de saluda de la segunda semana del LEM. Olivia Mateu (piano) y Albert Espuña (teclado, sampler y programaciones) unieron su propuesta de música incidental con acento electrónico a imágenes y textos de la novela de Carles Pradas, La setena vida de Kaspar Schwarz. Una agradable y sugerentes experiencia multi-sensorial, muy distinta a la que ofrecieron el día siguiente Lali Barrière y The International Nothing. La primera, desplegando ambientaciones electro-matemáticas de gran expresividad; los segundos, llevando la sonoridad de dos clarinetes a territorios en muchos casos inexplorados.

PentinatLula

Pentina’t Lula

Esta misma curiosidad por los límites sonoros de los instrumentos tradicionales fue la que Alguns Homes Bons exhibieron el día después, viernes 23, en esta ocasión en clave de free jazz electrizantey electrizado (e incluso mucho más que “free”). Les siguió Kasper T. Toeplitz en una latitud totalmente distinta. Un artista que más que explorar el ruido, se pelea con él, dejando entrever una lucha interior intensa, dramática y de tanta fuerza sonora como gesticular. Un ruido puro, indómito i salvaje con el que Toeplitz establece una danza ritual con implicaciones místicas.

Wunderkammer

Wunderkammer

El sábado día 24, Pentina’t Lula nos transportó a Los Angeles de mediados de los 70 con su synth-punk primitivo de muchas similitudes con los legendarios Screamers. Pero este es un cuarteto que también se siente suficientemente heredero de la escena punk catalana como para incorporar a su repertorio algunas versiones de los nunca suficientemente reivindicados Ultratruita, con colaboración del mismo Panotxa a la guitarra y la voz. Las generaciones que se dan la mano… I justo después, Enrique Doza y Xavier Riembau o, lo que viene a ser lo mismo, Wunderkammer, un dueto francamente único que desde las sonoridades más orgánicas (órgano, loops y grabaciones, vinilos…) hasta las más eléctricas (delays, distorsiones y todo tipos de efectos y manipulaciones sonoras) desplegaron una rica improvisación de rica abstracción tántrica.

Agape

Ágape

El último día de esta semana intensa empezó con Ágape con cocina, proyecciones y sonidos electrónicos de Marco Bellonzi, poesía y clarinete de Victor Bonetarbolí, y el misterioso aquófono de Patxi Valera, un instrumento creado por él mismo que convierte el agua en sonidos mágicos i envolventes. Los tres (¡y los platos!) crearon un tapiz surrealista de estímulos sonoros, visuales y gustativos. Y como cierre, la triple sorpresa del inspirado Antonio González con su inclasificable proyecto Zozobra (una amalgama de beats sucios y violentos, de voces y no voces, de lírica y anti-lírica, cruda en muchos momentos, furibunda en muchos otros y de actitud iconoclasta en todo momento), los rituales de paganismo sonoro y performance de 25 Hombres (magnéticos, esotéricos, introspectivos y profundos), y el diario de viajes sonoros de los belgas Bruital Orgasme (que arrancaron de todo tipo de dispositivos, soportes y formatos en un una tormenta art noise alienante, oscura y de la que Russolo se sentiría orgullos).

Zozobra

Zozobra

ENG

The approach to literature that Vaira showed last Wednesday October 21th was the kickstarting to LEM’s second week. Olivia Mateu (piano) and Albert Espuña (keyboards, sampler and programing) joined their proposal of incidental music with electronic accent to images and words from Carles Pradas’ novel, La setena vida de Kaspar Schwarz. A pleasant and suggesting multi-sense experience; very different to what Lali Barrière and The International Nothing offered the day after. The first, unfolding electro-math setting of deep expressivity; the seconds, bringing the acoustics of two clarinets to (in most cases) uncharted territories.

25Hombres

25 Hombres

The same curiosity for sound limits of traditional instruments was waht Alguns Homes Bons displayed de day after, on Friday 23th; in this occasion, in the key of an electrifying and electrified free jazz (even far from only“free”). Kasper T. Toeplitz followed the on completely different latitudes. An artista that struggles with noise more than exploring it; and leaves a trace of a intense and dramatic inner battle, as strong for its sound than for its gesticulation. Pure noise. Untamed and wild. And Toeplitz taking up a ritual dance with mystic involvement.

Bruital Orgasme

Bruital Orgasme

On Saturday 24th, Pentina’t Lula took us all to the mid 70´s LA scene with their primitive synth-punk very close to the legendaries Screamers’. But this is a quartet that fem them selves close enough to the catalan punk to include on their setlist some covers from the never enough reclaimed band, Ultratruita; with starring from Panotxa himself on guitar and voice. Generations that join their hands… And at the moment after, Enrique Doza and Xavier Riembau a.k.a Wunderkammer, a unique duet that displayed a rich improvisation of tantric abstraction with organic sounds (organ, loops and recordings, vinyls…) but also electronic ones (delays, distortions and any kind of effects and sonic manipulation.

Last day of this intense week started with an Ágape filled with cooking, projections and electronic sounds from Marco Bellonzi, poetry and clarinet by Victor Bonetarbolí, and the mysterious aquophone from Patxi Valera, an instrument of his own creation that transforms water into magical and surrounding sounds. They three (and the dishes!) created a surrealistic tapestry os sonic, visual and tasty stimulus. As ending, the triple surprise of the inspired Antonio González with his unclassifiable project, Zozobra (an amalgam of dirty and violent beats, of voices and non-voices, of lyrical counter-lyrical, raw on very moments, livid on many others and with iconoclastic attitude at any time), the pagan sonic rituals and performance art from 25 Hombres (magnetic, esoteric, introspective and deep), and the diary of sonic travels from the Belgians Bruital Orgasme (stripped off from any type of devices, mediums and formats an art noise storm so alienating and dark that Russolo would be proud of).