Tag Archives: Perucho’s

Gràcia Territori Sonor recomana / recomienda / recommends

31 Oct

Dilluns 6 de novembre / lunes 6 de noviembre / Monday 6th November
21 h
Sala Apolo
c/ Nou de la Rambla 113
08004 Barcelona

ORIOL PERUCHO TRIBUTE CONCERT
info/tickets

El 16 de gener de l’any passat va morir l’Oriol Perucho, un dels referents clau de les avantguardes musicals a casa nostra.
Des que el 1970 va crear la mítica banda Perucho’s, Perucho, no va parar de tocar la bateria, de compondre i d’improvisar, sempre rebutjant els camins fàcils i buscant-ne de nous per explorar. Va passar per diverses bandes, algunes de culte per a l’escena musical més avantguardista, com Tropopausa, Koniec, Moisés, Moisés, Bel Canto Orchestra d’en Pascal Comelade, Les Anciens, Cebos Enrique, Mil Pesetas, etc. A més va enregistrar tres discos en solitari on va plasmar el seu univers més personal.
Un grup d’amics i músics hem volgut posar el nostre gra de sorra per recordar-lo. El documental, la reedició de la seva obra en solitari i el concert homenatge sorgeixen d’aquesta voluntat de reivindicar Perucho i la seva obra.
Diumenge 5 de novembre, 13h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33 – 08001 Barcelona
Presentació de la caixa Oriol Perucho
Recull els tres discos en solitari de Perucho en edició facsímil: “Insultó, lo multaron y dejó de comer” (1992), “Zapping CD” (1994) i “Así pasan 45 minutos” (1999), un DVD amb el documental de Martí Sans “Oriol Perucho in memoriam” i un CD de bonus tracks amb rareses i peces de l’Oriol en solitari o amb formacions com Perucho’s, Tropopausa, Koniec, Moisés Moisés, Bel Canto Orquestra, Accidents Polipoètics i Cebos Enrique. Tot això acompanyat d’un llibret amb fotografies i textos de músics, amics i periodistes, com Pau Riba, Víctor Nubla, David Picó, Lolita Bosch, Roger Fortea, Jack Torrance, Pascal Comelade, Ramon Solé, David Castillo, Jordi Bianciotto, Salvador Llopart y Julià Guillamon, entre d’altres.
Dilluns 6 de novembre,
Sala Apolo, dins del cicle “Caprichos de Apolo”
Nou de la Rambla, 113 – 08004 Barcelona
Venda d’entrades
Anticipada: 12€
Apolo 113: 9€ (Per socis de l’Apolo, registrar-se és gratuït)
Taquilla: 15€
Escamot Voll-Inga (Homenatge a Oriol Perucho)
Per l’escenari passaran amics i companys musicals d’en Perucho, reunits en la banda, formada per l’ocasió, Escamot Voll-Inga (Eduard Altaba, Enric Cervera, Saki Guillem, Nèstor Munt, Jordi Nico, Pep Pascual, Oriol Pons de Vall “Ginger”, Quicu Samsó, Ramon Solé, Martí Soler, Rafael Zaragoza “Zarita”) i la col·laboració de Moisés, Moisés (Jordi Golmayo, Oriol Luna, Pep Pascual, David Soler), BEC (Pierre Bastien, Juan Crek, Eli Gras), Cabosanroque (Roger Aixut, Oriol Luna, Pepe Segui, Laia Torrent), Mil Cogotes (Roger Atrofe, Hara Kraan, Oriol Luna), Bel Canto Orchestra (Roger Atrofe, Enric Casassas, Pascal Comelade, Gat, Pierre Bastien), Lluis Murillo, Pau Riba, Anna Subirana, Xavier Theros i la ballarina Sònia Sánchez.
Advertisements

IN MEMORIAM, ORIOL PERUCHO

26 Jan

oriol perucho

Oriol Perucho ens va deixar el 16 de gener. Un dels músics més originals, personals i creatius que hem conegut en aquesta ciutat, una persona que comunicava la seva passió per la música de forma contagiosa i un gran amic. La importància de la seva obra musical romandrà en la discografia dels grups dels quals va ser part essencial: Perucho’s, Moisés Moisés, Koniec, Tropopausa, Les Anciens… i en els seus discs en solitari.

 

 

 

Ell va ser el primer músic del LEM, protagonitzant el primer concert de la història del festival el 13 de desembre de 1996. No t’oblidarem.
Hem fet un repàs a la seva obra discogràfica en el nostre programa de ràdio. Pots escoltar el podcast aquí.

Oriol Perucho nos dejó el 16 de enero. Uno de los músicos más originales, personales y creativos que hemos conocido en esta ciudad, una persona que comunicaba su pasión por la música de forma contagiosa y un gran amigo. La importancia de su obra musical permanecerá en la discografía de los grupos de los cuales fue parte esencial: Perucho’s, Moisés Moisés, Koniec, Tropopausa, Les Anciens… y en sus discos en solitario.
 
Él fue el primer músico del LEM, protagonizando el primer concierto de la historia del festival el 13 de diciembre de 1996. No te olvidaremos.
Hemos hecho un repaso a su obra discográfica en nuestro programa de radio. Puedes escuchar el podcast aquí.

Oriol Perucho passed away on January, the 16th. He was one of the most innovative, peculiar and creative musicians ever in this city, a person who conveyed his passion for music in an enthusiastic way and a close friend. The importance of his musical work will remain in the discography of the groups of which he was an essential part: Perucho’s, Moisés Moisés, Koniec, Tropopausa, Les Anciens… and in his solo recordings.
 
He was the LEM’s first musician, performing at the very first concert in the festival’s history on the 13th of December 1996. We will never forget you.
We have revisited his recorded works in our radio show. You can listen to the podcast here.

1996

1996

 

BYE BYE LEM 2013

24 Oct

LEM1

CATALÀ [castellano más abajo; english below]
TRES SETMANES DE MÚSIQUES SUGGESTIVES I CONCERTS FORMIDABLES

Diverses línies temàtiques travessaven el LEM 2013: L’homenatge al músic i compositor, prematurament desaparegut, Joan Saura; la commemoració del centenari de la publicació de L’ Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; l’atenció minuciosa a l’escena experimental local; la indagació dels relacionis entre música i gastronomia; la improvisació; l’atenció als sons industrials d’ara mateix i la constatació que hi ha llegendes molt vives que poden posar-nos la pell de gallina. La imatge del festival, realitzada aquest any per Marc O’Callaghan, suggeria la varietat i l’energia dels continguts.

Demolidors van ser els concerts de Putan Club, Tiger Menja Zebra i Cut Hands. Exploratoris els de Setsfree, Aceite de Perro i Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau van cercar la bellesa i ho van aconseguir. Una altra cerca van realitzar Coàgul i Puce Mary, que van domar el soroll amb la paraula. Uns altres, com Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma i Zoviet France el van deixar en llibertat i van cavalcar sobre ell. Annette Krebs i Wenceslau Guarro van projectar el soroll en l’arquitectura de l’Església de Santa Maria, desmaterialitzant-lo i tornant-lo eteri. L’impressionant concert de Charles Hayward va confirmar que aquest era un LEM de bateristes genials (com vam veure a l’especialíssim concert de Perucho’s o el dels minuciosos Radian). També va haver-hi espai per als descobriments, com l’excitant nou projecte dels veterans Nuno Rebel·lo i Anna Subirana, la suggeridora proposta dels emergents Turing Tarpit i les primeres passes de Macrobukkake. Així fins a 25 concerts, i una mica més que concerts, perquè les experiències àudio-olfactivo-gustatives de Vinfonies i Àgape van dotar al LEM de sinestèsia i en el Museu Marítim, amb Berta Puigdemasa, vam assistir a un increïble concert d’arpa i tempesta per a arquitectura gòtica industrial. Així d’intens ha estat el LEM 2013.

L’equip de Gràcia Territori Sonor vol oferir l’èxit d’aquesta edició als artistes, als espais que ens han acollit, a tots aquells que col·laboren en aquest projecte i a aquells que ens han prestat la seva ajuda voluntària, i sobre tot al públic que fidelment ens ha recolzat dia rere dia. Sense ells, el LEM no hagués estat possible.
LEM2
CASTELLANO
TRES SEMANAS DE MÚSIQUES SUGESTIVAS Y CONCIERTOS FORMIDABLES

Varias líneas temáticas atravesaban el LEM 2013: El homenaje al músico y compositor, prematuramente desaparecido, Joan Saura; la conmemoración del centenario de la publicación de L’Arte dei Rumori, de Luigi Russolo; la atención minuciosa a la escena experimental local; la indagación de les relaciones entre música y gastronomía; la improvisación; la atención a los sonidos industriales de ahora mismo y la constatación de que hay leyendas muy vivas que pueden ponernos la piel de gallina. La imagen del festival, realizada este año por Marc O’Callaghan, sugería la variedad y la energía de los contenidos.

Demoledores fueron los conciertos de Putan Club, Tiger Menja Zebra y Cut Hands. Exploratorios los de Setsfree, Aceite de Perro y Sei Miguel Unit Core. Altaba / Egea / Madau fueron en pos de la belleza y lo lograron. Otra búsqueda realizaron Coàgul y Puce Mary, que domaron el ruido con la palabra. Otros, como Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma y Zoviet France lo dejaron libre y cabalgaron sobre él. Annette Krebs y Wenceslau Guarro proyectaron el ruido en la arquitectura de la Iglesia de Santa Maria, desmaterializándolo y volviéndolo etéreo. El impresionante concierto de Charles Hayward confirmó que éste era un LEM de bateristas geniales (ahí estuvieron el especialísimo concierto de Peruch’os o el de los minuciosos Radian para confirmarlo). También hubo espacio para los descubrimientos, como el excitante nuevo proyecto de los veteranos Nuno Rebelo i Anna Subirana, la sugerente propuesta de los emergentes Turing Tarpit.¡ y los primeros pasos de Macrobukkake. Así hasta 25 conciertos, y algo más que conciertos, porque las experiencias audio-olfativo-gustativas de Vinfonies y Àgape dotaron al LEM de sinestesia y en el Museo Marítimo, con Berta Puigdemasa, asistimos a un increíble concierto de arpa y tormenta para arquitectura gótica industrial. Así de intenso ha sido el LEM 2013.

El equipo de Gràcia Territori Sonor quiere ofrecer el éxito de esta edición a los artistas, a los espacios que nos han acogido, a todos aquellos que colaboran en este proyecto y a los que nos han prestado su ayuda voluntaria y sobre todo al público que fielmente nos ha apoyado día tras día. Sin ellos, el LEM no hubiera sido posible.

LEM3

ENGLISH
THREE WEEKS OF SUGGESTIVE MUSIC AND FANTASTIC CONCERTS

Various themes marked this edition of LEM 2013:  the homage Joan Saura musician and composer prematurely lost; the commemoration of the centenary of the publication of Luigi Russolo’s Arte dei Rumori; the close attention to the local experimental scene; the investigation of the relationship between music and gastronomy; improvisation; the attention to today’s industrial music and the proof that there are legends which are very much alive and can leave us with goosebumps. This year’s image of the festival, designed by Marc O’Callaghan suggested the variety and energy of it’s contents.

Putan Club, Tiger Menja Zebra and Cut Hands were devastating. Setsfree, Aceite de Perro and Sei Miguel Unit Core were exploratory. Altaba / Egea / Madau sought beauty and attained it. Coàgul and Puce Mary, sought to dominate noise with their words. Others such as Entre Vifs, C-Utter, Candor Chasma and Zoviet France let it run free and rode upon it. Annette Krebs and Wenceslau Guarro projected noise on the architecture of the Santa Maria church, de-materialising it and making it ethereal. Charles Hayward’s impressive concert confirmed that this year was a year of incredible drummers (as we saw in Perucho’s extra special concert or with the meticulous Radian). There was also a space for discovery, such as the exciting new project of veterans Nuno Rebel·lo and Anna Subirana, the suggestive proposal of the emerging Turing Tarpit or Macrobukkake‘s first steps. And all this through 25 concerts, and beyond concerts as the audio-olfactory-gustatory experiences of Vinfonies and Àgape provided LEM with synaesthesia and we were also treated to a harp and storm concert for industrial gothic arquitecture at the Maritime Museum courtesy of Berta Puigdemasa. That is just how intense LEM 2013 has been.

Gràcia Territori Sonor’s team would like to award the success of this edition to the artists, the venues that received us and all those that collaborate on this project and that have helped us voluntarily, and especially the public, which has supported us faithfully day after day. Without you, LEM would not have been possible.
cinocefal_2Escolta els artistes del LEM 2013 a / Escucha a los artistas del LEM 2013 en / Listen to the LEM 2013 artists at: https://soundcloud.com/lem-festival

LEM 2013: tres concerts aquesta nit !

12 Oct

avui / hoy / today

dissabte / sábado / saturday

12 d’octubre, 21 h

La Fontana

Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

SEI MIGUEL UNIT CORE

+

peruchos

PERUCHO’S

+

aceite_de_perro

ACEITE DE PERRO

català (castellano más abajo, english below)

Sei Miguel és un reconegut trompetista, director i compositor de jazz portuguès. És un artista sui generis, amb gairebé tres dècades d’experiència, que ha desenvolupat un mètode de conducció propi que li permet tractar el so en tot el seu ampli espectre, de vegades amb solucions estranyes, sovint a través de tractaments electrònics. Com a trompetista, usa la seva inseparable pocket-trumpet per discórrer per tota la història del jazz sense límits ni prejudicis. El seu Unit Core és un quartet format per col·laboradors que porten anys tocant al se costat: els excel·lents Fala Mariam al trombó alt, Pedro Gomes a la guitarra elèctrica i el virtuós César Burago a la percussió. Una invitació a la aleatorietat i llibertat més precises.

Parlar de Perucho’s és parlar d’història vivent de la música arriscada d’aquest país. Els seus concerts en els 70 parlaven d’un rock improvisat més free que jazz, aconseguint punts de sorollisme insospitats. Més tard van barrejar la composició amb la improvisació. La seva música cubista sembla provenir d’una dimensió paral·lela. Perucho’s és la llegenda. La sorpresa i l’insospitat s’han conservat com els seus senyals d’identitat. La seva formació i la seva música ha passat per multitud d’encarnacions i hiats, la seva última reunió, amb motiu de la reedició del seu únic disc (La Olla Express, 2011), està protagonitzada per Oriol Perucho (bateria), Oriol Pons de Vall (saxo i teclats) i Enric Cervera (contrabaix), i ha desembocat en molt poques actuacions selectes. És un luxe tenir-los al LEM.

Aceite de Perro és un duet d’improvisació lliure, d’estil altament idiosincràtic per a l’ampli bagatge dels seus dos components. Ángel Ontalva (October Equus) ha desenvolupat un estil únic amb la guitarra, emprant afinacions alternatives, manipulació electrònica i llenguatges provinents d’altres cultures musicals, particularment orientals i àrabs. Porta dècades realitzant música que va des de la improvisació lliure i la música experimental fins a l’avant-jazz-rock i la world music. Vasco Trilla és un baterista i percussionista establert a Barcelona amb un dilatat currículum en el camp de la improvisació lliure i exponent destacat de l’actual escena free barcelonina, col·laborador habitual en infinitat de projectes, amb llaços especialment forts amb l’escena de lliure improvisació polonesa i portuguesa.

Sei Miguel es un reconocido trompetista, director y compositor de jazz portugués. Es un artista sui generis, con casi tres décadas de experiencia, que ha desarrollado un método de conducción propio que le permite tratar el sonido en todo su amplio espectro, a veces con extrañas soluciones, a menudo a través de tratamientos electrónicos. Como trompetista, usa su inseparable pocket-trumpet para discurrir por toda la historia del jazz sin límites ni prejuicios. Su Unit Core es un cuarteto formado por colaboradores que llevan años tocando junto a él: los excelentes Fala Mariam al trombón alto, Pedro Gomes a la guitarra eléctrica y el virtuoso César Burago a la percusión. Una invitación a la aleatoriedad y libertad más precisas.

Hablar de Perucho’s es hablar de historia viviente de la música arriesgada en este país. Sus conciertos en los 70 hablaban de un rock improvisado más free que jazz, alcanzando puntos de ruidismo insospechados. Más tarde mezclaron la composición con la improvisación. Su música cubista parece provenir de una dimensión paralela. Perucho’s es la leyenda. La sorpresa y lo insospechado se han conservado como sus señas de identidad. Su formación y su música ha pasado por innumerables encarnaciones e hiatos, su última reunión, con motivo de la reedición de su único disco (La Olla Express, 2011), está protagonizada por Oriol Perucho (batería), Oriol Pons de Vall (saxo y teclados) y Enric Cervera (contrabajo), y ha desembocado en unas pocas actuaciones selectas. Es un lujo tenerlos en el LEM.

Aceite de Perro es un dúo de improvisación libre, de estilo altamente idiosincrático que se debe al amplio bagaje de sus dos componentes. Ángel Ontalva (October Equus) ha desarrollado un estilo único con la guitarra, empleando afinaciones alternativas, manipulación electrónica y lenguajes provenientes de otras culturas musicales, particularmente orientales y árabes. Lleva décadas realizando música que va desde la improvisación libre y la música experimental hasta el avant-jazz-rock y la world music. Vasco Trilla es un baterista y percusionista afincado en Barcelona con un dilatado currículum en el campo de la improvisación libre y exponente destacado de la escena free barcelonesa, colaborador habitual en infinidad de proyectos, con lazos especialmente fuertes con la escena de libre improvisación polaca y portuguesa.

Sei Miguel is a renowned Portuguese trumpeter, director and jazz composer. He’s a sui generis artist with three decades of experience that has developed a method of conducting which allows him to treat sound in all its wide spectrum- sometimes with weird solutions- frequently through electronic treatments. As a trumpeter inseparable from his pocket trumpet he flows through the entire history of jazz without prejudice or distinctions. His Unit Core is a quartet composed of collaborators that have been playing with him for years: the magnificent Fala Mariam on alto trombone, Pedro Gomes on electric guitar and the virtuoso César Burago on percussions. An invitation to experience the most precise randomness and freedom.

To talk about Perucho’s is to talk about the living history of daring music in this country. Their shows in the 70’s speak of an improvised rock-more free than jazz- that reached unprecedented assaults of noise. Later they started mixing composition with improvisation. Their cubist music seems to come from a parallel dimension. Perucho’s are a legend. Surprise and the unsuspected have remained as their main distinctive qualities. Their line-up and music have undergone innumerable changes and hiatus, their most recent reunion to commemorate the re-release of their one and only record (La Olla Express, 2011) has had Oriol Perucho (drums), Oriol Pons de Vall (sax and keyboard) and Enric Cervera (double bass) as protagonists and has led into a few select performances. It is a luxury to have them at LEM.

Aceite de Perro is a free improvisation duo with a very idiosyncratic style owed to the experience of its two components. On one hand Ángel Ontalva (October Equus) whom has developed a singular guitar style using alternative tunings, electronic manipulation and languages from other musical cultures-particularly oriental and Arabic-. For decades he has been playing music that ranges from free improvisation to experimental music to avant-jazz-rock and world music. On the other hand Vasco Trilla is a drummer and percussionist based in Barcelona with a broad curriculum in the free improvisation scene and is a prominent member of Barcelona’s free music scene as a regular collaborator in a myriad of projects with strong ties to the Polish and Portuguese free improv scenes.

LEM SEGONA SETMANA / SEGUNDA SEMANA / SECOND WEEK

8 Oct

ENTRE VIFS (París)
dijous 10 d’octubre
11 h sessió premi del públic
21 h concert
MACBA Auditori
Plaça dels Àngels, 1

sessió matinal entrada lliure
concert tiquet 6 €
(DIA DEDICAT AL 33 PREMI INTERNACIONAL LUIGI RUSSOLO)

entre_vifs
El dia dedicat al premi Luigi Russolo té un atapeït programa que comença al matí. Vine a l’auditori del MACBA a les 11h a escoltar les obres finalistes i podràs votar el premi del públic. Ja a la nit, hi haurà el concert d’Entre Vifs, projecte que va evolucionar dels llegendaris sorollistes Le Syndicat, grup francès situat en la mateixa escena que Mauricio Bianchi, Ramaleh o Merzbow, que va influenciar des de l’escena de gabber primigènia a Aphex Twin. Le Syndicat viu una transformació gradual fruit de la seva experimentació cada vegada mes intensa amb la creació d’instruments d’influència russoliana que eventualment desemboca en Entre Vifs, una de les propostes més originals de maximalisme sònic.

El día dedicado al premio Luigi Russolo tiene un apretado programa que empieza por la mañana. Ven al Auditorio del MACBA a las 11h a escuchar las obras finalistas y podrás votar el premio del público. Ya por la noche, tendremos el concierto de  Entre Vifs, proyecto que evolucionó de los legendarios ruidistas Le Syndicat, grupo francés situado en la misma escena que Mauricio Bianchi, Ramaleh o Merzbow, que influenció desde la escena de gabber primigenia a Aphex Twin. Le Syndicat vive una transformación gradual fruto de su experimentación cada vez mas intensa con la creación de instrumentos de influencia russoliana que eventualmente desemboca en Entre Vifs, una de las propuestas más originales de maximalismo sónico.

The day dedicated to the Luigi Russolo Sound Art Competition has a jam-packed program that starts in the morning: come to the MACBA’s auditorium at 11 am to listen to the finalists’ pieces and vote for the Audience Award.  In the evening the concert by Entre Vifs, a project that evolved from the legendary power electronics masters Le Syndicat (French band that shared the same scene as Mauricio Bianchi, Ramaleh or Merzbow) whom influenced artists from the original gabber scene up to Aphex Twin. Le Syndicat underwent a gradual transformation born of their ever-growing experience with self-made Russolo-inspired instruments which eventually led to the birth of Entre Vifs in 1986: one of the most original projects of sonic maximalism of the world

MACROBUKKAKE (Barcelona)
divendres 11 d’octubre, 22 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

tiquet 8 €  (2 concerts)
6 €  anticipada

  macrobukkake

Macrobukkake han irromput en l’escena amb Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), una mescla on es pot trobar de tot, des de hip-hop còsmic entrellaçat amb jazz del Carib i electrònica. Mentrestant, guitarres psicodèliques ens acaricien la glàndula pineal i rampells dub ens mantenen ferms en el sòl. Tot això sense deixar de ser, en el fons, cançons de pop exploratori i dansaire. Això sí, pop estranyíssim i tremendament eclèctic. De fet, això sol passar simultàniament durant el transcurs de les seves cançons sense ser un pastitx, tot el contrari, han aconseguit articular un discurs propi. Malgrat ser l’obra del seu nucli creatiu, David Cabello i Òscar Martorell, comptaran en directe amb una formació ampliada que els permetrà mostrar les capes que componen el seu àlbum de debut, complex i exòtic.

Macrobukkake han irrumpido en la escena con Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), una mezcla dónde se puede encontrar de todo, desde hip hop cósmico entrelazado con jazz caribeño y electrónica. Mientras tanto, guitarras psicodélicas nos acarician la glándula pineal y ramalazos dub nos mantienen firmes en el suelo. Todo esto sin dejar de ser, en el fondo, canciones de pop exploratorio y danzante. Eso si, pop extrañísimo y tremendamente ecléctico. De hecho, esto suele pasar simultáneamente durante el transcurso de sus canciones sin ser un pastiche, todo lo contrario, han conseguido articular un discurso propio. A pesar de ser la obra de su núcleo creativo, David Cabello y Òscar Martorell, contarán en directo con una formación ampliada que les permitirá mostrar las capas que componen su complejo y exótico álbum de debut.

Macrobukkake has irrupted on the scene with Landscape of your brain (Bankrobber, 2012), a melting pot where one can find anything from cosmic hip hop mixed with Caribbean jazz and electronics to psychedelic guitars that caress your pineal gland and lashes of dub that keep us firmly on the ground. And nonetheless deep down the songs are still exploratory dance pop tracks-albeit very strange and tremendously eclectic pop. In fact all this usually happens simultaneously during the course of a single song without ever sounding pastiche, quite the opposite; they have a musical language of their own. Although this is the product of their creative core David Cabello and Óscar Martorell they will play live with an extended formation which will allow them to replicate the layers of their complex and exotic first album.

RADIAN (Viena)
divendres 11 d’octubre, 23 h
KGB
Alegre de Dalt, 55

tiquet 8 €  (2 concerts)
6 €  anticipada

radian

El seu concert en el LEM 2006 va ser un dels més celebrats que es recorden de qualsevol edició. En aquesta ocasió ens tornen a visitar aquestes lluminàries austríaques del rock experimental més avançat. Amb ells ens porten baixos profunds i de vegades amb regust dub, que fan de bressol a un guitarrista/sintetista que ens serveix riffs compostos per ràfegues rítmiques de soroll blanc, cruixits, brunzits i efectes Larsen que els emparenten directament amb la música electrònica IDM (no en va, el seu baterista és col·laborador de Fennesz). No obstant això, mai un DJ, malgrat la seva increïble precisió, podria sostenir tal nivell d’organicitat, no gaire lluny del que farien Can si s’haguessin format escoltant Autechre o Pan Sonic en comptes de la Velvet Underground o Stockhausen.

Su concierto en el LEM 2006 fue uno de los más celebrados que se recuerdan de cualquier edición. En esta ocasión nos vuelven a visitar estas luminarias austriacas del rock experimental más avanzado. Con ellos se traen bajos profundos y a veces con regusto dub, que hacen de cuna a un guitarrista/sintetista que nos sirve riffs compuestos por ráfagas rítmicas de ruido blanco, crujidos, zumbidos i acoples que les emparentan directamente con la música electrónica IDM (no en vano, su batería es colaborador de Fennesz).  Sin embargo, nunca un DJ, a pesar de su increíble precisión podría sostener tal nivel de organicidad,  no muy lejos de lo que harían Can si se hubieran formado escuchando Autechre o Pan Sonic en vez de la Velvet Underground o Stockhausen.

Their show at LEM 2006 was one of the most celebrated concerts of any edition. This time around these Austrian geniuses of the most advanced experimental rock will return bringing with them deep basses, sometimes with dub flavour, which are the bedrock for their guitarist/synthesizer’s riffs composed of rhythmic bursts of white noise, buzzes, crackles and feedback which links them directly with IDM sound (after all their drummer is a Fennesz collaborator). Despite their amazing precision they have an organic quality that a DJ can never achieve- not very far from what Can would have done if they had been inspired by Autechre or Pan Sonic instead of the Velvet Underground or Stockhausen.

ACEITE DE PERRO ( Barcelona/Madrid)
dissabte 12 d’octubre, 21 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

aceite_de_perro

     Duet d’improvisació lliure, d’estil altament idiosincràtic per a l’ampli bagatge dels seus dos components. Ángel Ontalva (October Equus) ha desenvolupat un estil únic amb la guitarra, emprant afinacions alternatives, manipulació electrònica i llenguatges provinents d’altres cultures musicals, particularment orientals i àrabs. Porta dècades realitzant música que va des de la improvisació lliure i la música experimental fins a l’avant-jazz-rock i la world music. Vasco Trilla és un baterista i percussionista establert a Barcelona amb un dilatat currículum en el camp de la improvisació lliure i exponent destacat de l’actual escena free barcelonina, col·laborador habitual en infinitat de projectes, amb llaços especialment forts amb l’escena de lliure improvisació polonesa i portuguesa.

Dúo de improvisación libre, de estilo altamente idiosincrático que se debe al amplio bagaje de sus dos componentes. Ángel Ontalva (October Equus) ha desarrollado un estilo único con la guitarra, empleando afinaciones alternativas, manipulación electrónica y lenguajes provenientes de otras culturas musicales, particularmente orientales y árabes. Lleva décadas realizando música que va desde la improvisación libre y la música experimental hasta el avant-jazz-rock y la world music. Vasco Trilla es un baterista y percusionista afincado en Barcelona con un dilatado currículum en el campo de la improvisación libre y exponente destacado de la escena free barcelonesa, colaborador habitual en infinidad de proyectos, con lazos especialmente fuertes con la escena de libre improvisación polaca y portuguesa.

A free improvisation duo with a very idiosyncratic style owed to the experience of its two components. On one hand Ángel Ontalva (October Equus) whom has developed a singular guitar style using alternative tunings, electronic manipulation and languages from other musical cultures-particularly oriental and Arabic-. For decades he has been playing music that ranges from free improvisation to experimental music to avant-jazz-rock and world music. On the other hand Vasco Trilla is a drummer and percussionist based in Barcelona with a broad curriculum in the free improvisation scene and is a prominent member of Barcelona’s free music scene as a regular collaborator in a myriad of projects with strong ties to the Polish and Portuguese free improv scenes.

PERUCHO’S (Barcelona)
dissabte 12 d’octubre, 22 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

peruchos
Parlar d’ells és parlar d’història vivent de la música arriscada d’aquest país. Els seus concerts en els 70 parlaven d’un rock improvisat més free que jazz, aconseguint punts de sorollisme insospitats. Més tard van barrejar la composició amb la improvisació. La seva música cubista sembla provenir d’una dimensió paral·lela. Perucho’s és la llegenda. La sorpresa i l’insospitat s’han conservat com els seus senyals d’identitat. La seva formació i la seva música ha passat per multitud d’encarnacions i hiats, la seva última reunió, amb motiu de la reedició del seu únic disc (La Olla Express, 2011), està protagonitzada per Oriol Perucho (bateria), Oriol Pons de Vall (saxo i teclats) i Enric Cervera (contrabaix), i ha desembocat en molt poques actuacions selectes. És un luxe tenir-los al LEM.

Hablar de ellos es hablar de historia viviente de la música arriesgada en este país. Sus conciertos en los 70 hablaban de un rock improvisado más free que jazz, alcanzando puntos de ruidismo insospechados. Más tarde mezclaron la composición con la improvisación. Su música cubista parece provenir de una dimensión paralela. Perucho’s es la leyenda. La sorpresa y lo insospechado se han conservado como sus señas de identidad. Su formación y su música ha pasado por innumerables encarnaciones e hiatos, su última reunión, con motivo de la reedición de su único disco (La Olla Express, 2011), está protagonizada por Oriol Perucho (batería), Oriol Pons de Vall (saxo y teclados) y Enric Cervera (contrabajo), y ha desembocado en unas pocas actuaciones selectas. Es un lujo tenerlos en el LEM.

To talk about Perucho’s is to talk about the living history of daring music in this country. Their shows in the 70’s speak of an improvised rock-more free than jazz- that reached unprecedented assaults of noise. Later they started mixing composition with improvisation. Their cubist music seems to come from a parallel dimension. Perucho’s are a legend. Surprise and the unsuspected have remained as their main distinctive qualities. Their line-up and music have undergone innumerable changes and hiatus, their most recent reunion to commemorate the re-release of their one and only record (La Olla Express, 2011) has had Oriol Perucho (drums), Oriol Pons de Vall (sax and keys) and Enric Cervera (double bass) as protagonists and has led into a few select performances. It is a luxury to have them at LEM.

SEI MIGUEL UNIT CORE (Lisboa)
dissabte 12 d’octubre, 23 h
La Fontana
Gran de Gràcia, 190-192

tiquet 6 €  (3 concerts)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

     Sei Miguel és un reconegut trompetista, director i compositor de jazz portuguès. És un artista sui generis, amb gairebé tres dècades d’experiència, que ha desenvolupat un mètode de conducció propi que li permet tractar el so en tot el seu ampli espectre, de vegades amb solucions estranyes, sovint a través de tractaments electrònics. Com a trompetista, usa la seva inseparable pocket-trumpet per discórrer per tota la història del jazz sense límits ni prejudicis. El seu Unit Core és un quartet format per col·laboradors que porten anys tocant al se costat: els excel·lents Fala Mariam al trombó alt, Pedro Gomes a la guitarra elèctrica i el virtuós César Burago a la percussió. Una invitació a la aleatorietat i llibertat més precises.

Sei Miguel es un reconocido trompetista, director y compositor de jazz portugués. Es un artista sui generis, con casi tres décadas de experiencia, que ha desarrollado un método de conducción propio que le permite tratar el sonido en todo su amplio espectro, a veces con extrañas soluciones, a menudo a través de tratamientos electrónicos. Como trompetista, usa su inseparable pocket-trumpet para discurrir por toda la historia del jazz sin límites ni prejuicios. Su Unit Core es un cuarteto formado por colaboradores que llevan años tocando junto a él: los excelentes Fala Mariam al trombón alto, Pedro Gomes a la guitarra eléctrica y el virtuoso César Burago a la percusión. Una invitación a la aleatoriedad y libertad más precisas.

Sei Miguel is a renowned Portuguese trumpeter, director and jazz composer. He’s a sui generis artist with three decades of experience that has developed a method of conducting which allows him to treat sound in all its wide spectrum- sometimes with weird solutions- frequently through electronic treatments. As a trumpeter inseparable from his pocket trumpet he flows through the entire history of jazz without prejudice or distinctions. His Unit Core is a quartet composed of collaborators that have been playing with him for years: the magnificent Fala Mariam on alto trombone, Pedro Gomes on electric guitar and the virtuoso César Burago on percussions. An invitation to experience the most precise randomness and freedom.

ÀGAPE:
COÀGUL + MARCO BELLONZI (Barcelona)
diumenge 13 d’octubre, 13 h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33

entrada gratuïta  / free admission

pro13pag17-24

Fa uns anys que el laboratori Àgape explora en públic la pràctica oculta de la sinestèsia amb un avís que indica: no ho intentin a casa seva. La cerimònia aquesta vegada s’inscriu de nou en la foscor explorant la faceta esotèrica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifest L’Arte dei Rumori (L’art dels sorolls), de l’edició del qual es compleixen 100 anys. Un centenari en la celebració del qual no temem que es bolquin les institucions culturals del país. Tot i així, Gràcia Territori Sonor ha dedicat una bona part dels seus esforços a fer-ho el 2013 i ho culminaran Marco Bellonzi i Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape d’iniciació gastronòmic-metafísic-conceptual que apropa a l’espectador a una experiència sincrètica en la qual les viandes, els sons, les aromes i les imatges subliminals tenen com a finalitat provocar una vívida sinestèsia.

Hace unos años que el laboratorio Àgape explora en público la pràctica oculta de la sinestesia con un aviso que indica: no lo intenten en sus casas. La ceremonia esta vez se inscribe de nuevo en la oscuridad explorando la faceta esotérica del pintor futurista Luigi Russolo, autor del manifiesto L’Arte dei Rumori (El arte de los ruidos), de cuya edición se cumplen 100 años. Un centenario en cuya celebración no tememos que se vuelquen las instituciones culturales del país. Aún así, Gràcia Territori Sonor ha dedicado una buena parte de sus esfuerzos a hacerlo en 2013 y lo culminarán Marco Bellonzi y Coàgul (Marc O’Callaghan) en el ritual Àgape de iniciación gastronómico-metafísico-conceptual que acerca al espectador a una experiencia sincrética en la que las viandas, los sonidos, los aromas y las imágenes subliminales tienen como finalidad provocar una vívida sinestesia.

The Àgape laboratory has been exploring the occult practice of synaesthesia several years now with a warning that reads: do not try this at home. This time the ceremony will once again immerse itself in darkness exploring the esoteric facets of futurist painter Luigi Russolo author of the L’Arte dei Rumori manifesto (The art of noises) which is in its centennial year. A centennial  we fear won’t be celebrated by the cultural institutions of the country. Even so, Gràcia Territori Sonor has dedicated an important part of its efforts to do so this 2013 and the culmination will be with Marco Bellonzi and Coàgul (Marc O’Callaghan) in the Àgape gastronomical-metaphysical-conceptual initiation ritual that brings the spectator closer to a syncretic experience in which viands, sounds, aromas and subliminal images provoke a vivid synaesthesia.

LEM 2013: PROGRAMA/PROGRAMME

24 Sep

LEM 2013: PROGRAMA/PROGRAMME

:ZOVIET*FRANCE: BORBETOMAGUS PUCE MARY RADIAN SEI MIGUEL UNIT CORE CHARLES HAYWARD ANNETTE KREBS & WENCESLAU GUARRO CANDOR CHASMA PUTAN CLUB ENTRE VIFS NUNO REBELO I ANNA SUBIRANA SETSFREE PERUCHO’S ALTABA/EGEA/MADAU TURING TARPIT C-UTTER TIGER MENJA ZEBRA COÀGUL MACROBUKKAKE BERTA PUIGDEMASA & GONZALO MARCUZZI ACEITE DE PERRO VINFONIES ÀGAPE… 

El programa complet del LEM 2013

AQUÍ

El programa completo del LEM 2013

AQUÍ

the whole programme of the LEM 2013

HERE

Imprimir

Llamps i trons! A cada llampegada el món es guareix.

¡Rayos y truenos! A cada relámpago el mundo se sana.

Thunder and Lightning! With each Lightning bolt the world is healed.

(Kobayashi Issa)

Perucho’s al LEM !

16 Sep

Parlar d’ells és parlar d’història vivent de la música arriscada en aquest país. Els seus concerts en els 70 parlaven d’un rock improvisat més free que jazz, aconseguint punts de sorollisme insospitats. Més tard van barrejar la composició amb la improvisació. La seva música cubista sembla provenir d’una dimensió paral·lela. Perucho’s és la llegenda. La sorpresa i l’insospitat s’han conservat com els seus senyals d’identitat. La seva formació i la seva música ha passat per innombrables encarnacions i hiats, la seva última reunió, amb motiu de la reedició del seu únic disc (La Olla Express, 2011), està protagonitzada per Oriol Perucho (bateria), Oriol Pons de Vall (saxo i teclats) i Enric Cervera (contrabaix), i ha desembocat en unes poques actuacions selectes. És un luxe tenir-los al LEM.

 

Perucho’s

dissabte 12 d’octubre, 22 h