ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2018 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO 2018 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2018
SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION
MARIA SEVILLA / JOAN MARTÍNEZ
Archibald Buttle
DIJOUS 15 DE MARÇ A LES 20H / JUEVES 15 DE MARZO A LAS 20H / THURSDAY, MARCH THE 15TH 8PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION
Archibald Buttle és un error. Un incordi, com d’estol de mosques calorós i no previst en absolut per la burocràcia, o un encontre en l’espai-temps sense sentit. Archibald Buttle és només un marc de ficció: un nom qualsevol per dir poemes i per fer-ho des dels beats post- humans de l’electrònica.
Maria Sevilla Paris neix a Badalona el 1990. Creix tan de biaix i perifèrica com pot a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix l’adolescència escoltant grunge, punk, thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en curs) sobre La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal, i és a partir d’aquí -i de Rodoreda, Blai Bonet, els forats de Sade i l’insomni de lxs barceloninxs- que tanta perifèria i tanta desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles. L’any 2015 veu la llum el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX Premi Bernat Vidal i Tomàs de Santayí, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres). Joan Martínez neix a Sants el 1988, en format analògic i manté la seva condició de barbamec crònic fins a l’actualitat. És graduat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. És addicte declarat al llenguatge sense interfícies, al hardware sense revestiments plàstics, als hacks de la neuroquímica, l’alquímia i el DIY. En algun moment, també s’enganxa a la síntesi del so i, de retruc, a la poesia. Ha musicat poemes de Maria Sevilla i de Guim Valls, i els ha punxat en recitals de Barcelona, Manresa i Mataró.
Archibald Buttle es un error. Un incordio, como de escuadrón de moscas caluroso y no previsto en absoluto por la burocracia, o un encuentro en el espacio-tiempo sin sentido. Archibald Buttle es sólo un marco de ficción: un nombre cualquiera para decir poemas y para hacerlo desde los beats post-humanos de la electrónica.
Maria Sevilla Paris nace en Badalona en 1990. Crece tan al bies y periférica como puede en Bufalà: bien a las afueras, muy limítrofe. Decrece la adolescencia escuchando grunge, punk, thrash, y descubriendo el calido escozor de la literatura. Se anima. Hace Filología Catalana en la Universitat de Barcelona. Después, empieza una tesis doctoral (en curso) sobre La passió segons Renée Vivien de Maria-Mercè Marçal, y es a partir de aquí -y de Rodoreda, Blai Bonet, los agujeros de Sade y el insomnio de lxs barcelonesxs- que tanta periferia y tanta desaceleración post-humana le resultan, finalmente, decibles. El año 2015 voz la luz su primer poemario, Dents de polpa (AdiA Edicions), galardonado con el XXX Premio Bernat Vidal y Tomàs de Santayí, y en 2017 gana Miquel Àngel Riera de Manacor con su segundo poemario, Kalàixnikov (Món de Llibres). Joan Martínez nace en Sants el 1988, en formato analógico y mantiene su condición de barbilampiño crónico hasta la actualidad. Está graduado en Matemáticas por la Universitat de Barcelona. Es adicto declarado al lenguaje sin interfaces, al hardware sin revestimientos plásticos, a los hacks de la neuroquímica, la alquimia y el DIY. En algún momento, también se engancha a la síntesis del sonido y, de rebote, a la poesía. Ha musicado poemas de Maria Sevilla y de Guim Valls, y los ha pinchado en recitales de Barcelona, Manresa i Mataró.
Archibald Buttle is an error. A nuisance like a warm fly swarm not foreseen by bureaucracy, or a meaningless encounter in the space-time. Archibald Buttle is only a fiction framework: an ordinary name for saying poems from the post-human beats of electronics.
Maria Sevilla Paris was born in Badalona in 1990. She grew up as biased and peripheral as possible in Bufalà: at the outskirts, at the limits. She went down her adolescence listening to grunge, punk and trash as well as discovering the spicy warmth of literature. She studied Catalan philology at the University of Barcelona. Afterwards, she started a PhD Thesis (in progress) on La passió segons Renée Vivien by Maria-Mercè Marçal, and it is from this point – and from Rodoreda, Blai Bonet, Sade‘s holes as well as insomnia nights of Barcelona – that so much periphery and so much post-human deceleration finally resulted sayable to her. In 2015 she published her first poetry book, Dents de polpa (AdiA Edicions), awarded with the XXX Bernat Vidal i Tomàs Price (Santanyí) and, in 2017, she won the Miquel Àngel Riera Price (Manacor) with her second book, Kalàixnikov (Món de Llibres). Joan Martínez was born in Sants in 1988, in an analogue format and he still keeps his beardless chronic condition. He is a graduate in Mathematics by the University of Barcelona. He is a confessed addict to language without interfaces, to hardware without plastic linings, to the hacks of neurochemistry, the alchemy and the DIY. At some point, he also became addicted to sound synthesis and, by rebound, to poetry. He has written music for poems by Maria Sevilla and Guim Valls and he has played them in recitals in Barcelona, Manresa and Mataró.
organitza
amb el suport de
i la col·laboració de
amb el distintiu
Tags: electronics, Encontres en l'espai-temps, Encounters in the Space-Time, Encuentros en el espacio-tiempo, Gràcia Territori Sonor, Joan Martínez, LEM 2018, LEM Festival, Maria Sevilla, poetry
LEM FESTIVAL 