Tag Archives: Ràdio PICA

La història de Ràdio Pica (2)

8 Jul

Article al diari TOTBarcelona sobre la història de Ràdio Pica

Les ràdios lliures de Barcelona, en perill: “No hi ha voluntat política, no els dona la gana”

El fundador de Ràdio Pica, Salvattore Picarol, ataca a les administracions per dificultar la supervivència de les ràdios lliures…

Llegiu l’article complet publicat al diari TOTBarcelona

Lee el artículo completo publicado en el periódico TOTBarcelona

Read the full article published in TOTBarcelona


fotos ©ristianvega

Advertisements

La història de Ràdio Pica

6 Jul
DIJOUS 11 DE JULIOL A LES 20 H / JUEVES 11 DE JULIO A LAS 20 H / THURSDAY, JULY THE 11TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
ENTRADA LLIURE – ENTRADA LIBRE – FREE ENTRY

 

Les primeres ràdios lliures a Catalunya (Ràdio Maduixa, Ràdio Poble Sec, Ona Lliure, La Campana de Gràcia) van començar les seves emissions a finals de la dècada dels 70 del segle XX. Després van ser moltes més i la seva proliferació, al contrari que a d’altres països (França és un magnífic exemple de com protegir aquesta pràctica col·lectiva, ja que hi ha un impost a les ràdios comercials per finançar les ràdios lliures), va servir únicament per a que l’estat i el govern autonòmic iniciessin una “caça de bruixes” implacable contra aquestes emissores. Ara, l’estat no s’ha de preocupar massa, ja que és el propi sistema econòmic qui ha acabat per fer inviable l’emissió en el que, paradoxalment, és el mitjà més ecològic, sostenible i assequible per emetre en directe: les ones de ràdio, que no precisen de la xarxa de satèl·lits, ni de plataformes, ni softwares específics i molt menys de la fibra òptica que tots hem de pagar. Cal tenir solament un emissor, una atmosfera i un receptor, cosa que a la Terra és factible. Tanmateix, una legislació miop i una bombolla de preus creada per les ràdios comercials ha fet que, inevitablement, les ràdios lliures hagin acabat sobrevivint (o desapareixent) a internet. No cal dir que la posició ideològica i l’activisme d’aquestes emissores potser és el principal motiu que han tingut sempre les institucions i les empreses per evitar qualsevol intent de legislació mínimament raonable, mentre que els mitjans de comunicació i els historiadors de la cultura recent les han associades al moviment punk i al món dels fanzins, les han declarat “underground” i han obviat que els elements troncals d’aquestes activitats (col·lectivisme, gratuïtat, independència, llibertat d’expressió, territori) tenen com a objectiu que les persones siguin més felices i estiguin ben informades, no que estiguin més distretes.
Ràdio PICA va començar a emetre el març de 1981 i el seu fundador va ser en Salvattore Picarol, qui ja havia format part dels col·lectius que van crear Ona Lliure, La Campana de Gràcia, Ràdio Venus…. La història de Ràdio PICA és la història de la ràdio lliure a Barcelona, una història d’immerescuda clandestinitat, de tancaments violents, de campanyes de solidaritat i de xarxa urbana d’activisme artístic al llarg de les dècades.
Salvattore, en persona, ens explicarà aquestes històries i les idees que les van fer possibles. És un honor convidar-vos a aquesta xerrada estiuenca. Ens trobarem en la sintonia de Ràdio PICA.

Las primeras radios libres en Cataluña (Ràdio Maduixa, Ràdio Poble Sec, Ona Lliure, La Campana de Gràcia) empezaron sus emisiones a finales de la década de los 70 del siglo XX. Después fueron muchas más y su proliferación, al contrario que en otros países (Francia es un magnífico ejemplo de cómo proteger esta práctica colectiva, puesto que hay un impuesto a las radios comerciales para financiar las radios libres), sirvió únicamente para que el estado y el gobierno autonómico iniciaran una “caza de brujas” implacable contra estas emisoras. Ahora, el estado no tiene que preocuparse demasiado puesto que es el propio sistema económico quien ha acabado por hacer inviable la emisión en el que, paradójicamente, es el medio más ecológico, sostenible y asequible para emitir en directo: las ondas de radio, que no precisan de la red de satélites ni de plataformas ni softwares específicos y mucho menos de la fibra óptica que todos tenemos que pagar. Hay que tener solamente un emisor, una atmósfera y un receptor, cosa que en la Tierra es factible. Aun así, una legislación miope y una burbuja de precios creada por las radios comerciales ha hecho que, inevitablemente, las radios libres hayan acabado sobreviviendo (o desapareciendo) en internet. No hace falta decir que la posición ideológica y el activismo de estas emisoras es quizás el principal motivo que han tenido siempre las instituciones y las empresas para evitar cualquier intento de legislación mínimamente razonable, mientras que los medios de comunicación y los historiadores de la cultura reciente las han asociado al movimiento punk y el mundo de los fanzines, las han declarado “underground” y han obviado que los elementos troncales de estas actividades (colectivismo, gratuidad, independencia, libertad de expresión, territorio), tienen como objetivo que las personas sean más felices y estén bien informadas, no que estén más distraídas.
Ràdio PICA empezó a emitir en marzo de 1981 y su fundador fue Salvattore Picarol, quien ya había formado parte de los colectivos que crearon Ona Lliure, La Campana de Gràcia, Ràdio Venus…. La historia de Ràdio PICA es la historia de la radio libre en Barcelona, una historia de inmerecida clandestinidad, de cierres violentos, de campañas de solidaridad y de red urbana de activismo artístico a lo largo de las décadas.
Salvattore, en persona, nos explicará estas historias y las ideas que las hicieron posibles. Es un honor invitaros a esta charla veraniega. Nos encontraremos en la sintonía de Ràdio PICA.

The first free radio stations in Catalonia (Radio Maduixa, Ràdio Poble Sec, Ona Lliure, La Campana de Gràcia) began broadcasting in the late 70’s of the 20th century. After that, there were many more and their proliferation, unlike in other countries (France is a great example of how to protect this collective practice, since there is a tax on commercial radio to finance free radios), only served for the state and the autonomous government to start a relentless “witch hunt” against these stations. Now, the state doesn’t have to worry too much, since it is the economic system itself that has ended up making the broadcasting unfeasible, in what, paradoxically, is the most ecological, sustainable and affordable mean to broadcast live: radio waves, which do not require the satellite network, or platforms, or specific software and much less the optical fiber that we all have to pay. It is necessary to have only an emitter, an atmosphere and a receiver, something that is feasible on the Earth. However, the free radios have ended up inevitably surviving (or disappearing) on the internet due to a short-sighted legislation and a price bubble created by commercial radio. There’s no need to say that the ideological position and activism of these stations may be the main reason that the institutions and companies have always had to avoid any attempt of minimally reasonable legislation, while the media and the historians of recent culture have been associated with the punk movement and the world of fanzines, they have been declared “underground” and have obviated that the main elements of these activities (collectivism, gratuity, independence, freedom of expression, territory) have as a purpose to let people be happier and be well informed, not more distracted.
Radio PICA began to emit in March 1981 and its founder was Salvattore Picarol, who had already formed part of the collectives that created Ona Lliure, La Campana de Gràcia, Radio Venus … The history of Radio PICA is the history of free radio in Barcelona, ​​a history undeserved underground, violent closure, solidarity campaigns and urban network of artistic activism throughout the decades.
Salvattore, in person, will explain these stories and ideas that made them possible. It is an honor to invite you to this summer talk. We will meet in the tuning of Radio PICA.
cartell de la festa de suport a Ràdio PICA (Guillem Cifré, 2010)