Tag Archives: Sara Fontán

GRÀCIES A TOTS! GRACIAS A TODOS! THANKS TO YOU ALL!

8 Nov
EL LEM 2018 HA ACABAT. HA SIGUT UN MES EMOCIONANT. ENS VEIEM AL LEM 2019!
EL LEM 2018 HA TERMINADO. HA SIDO UN MES EMOCIONANTE. NOS VEMOS EN EL LEM 2019!
THE LEM 2018 IS OVER. IT’S BEEN A THRILLING MONTH. SEE YOU IN THE LEM 2019!

oo0oo

GRÀCIES A L’EQUIP DE PERSONES QUE HEU TREBALLAT I ALS COL·LECTIUS, EMPRESES I ENTITATS QUE ENS HEU DONAT SUPORT PER FER POSSIBLE AQUESTA NOVA EDICIÓ!
¡GRACIAS AL EQUIPO DE PERSONAS QUE HABÉIS TRABAJADO Y A LOS COLECTIVOS, EMPRESAS Y ENTIDADES QUE NOS HABÉIS DADO APOYO PARA HACER POSIBLE ESTA NUEVA EDICIÓN!
THANKS TO THE GTS TEAM AND THE COLLECTIVES, COMPANIES AND ENTITIES THAT HAD SUPPORTED US TO MAKE THIS EDITION POSSIBLE!

oo0oo

GRÀCIES A TOTS ELS ARTISTES QUE HEU PARTICIPAT EN EL LEM 2018 I EN ELS ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS, ELS TALLERS I LES EXPOSICIONS AL LLARG DE L’ANY!
¡GRACIAS A TODOS LOS ARTISTAS QUE HABÉIS PARTICIPADO EN EL LEM 2018 Y EN LOS ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO, LOS TALLERES Y LAS EXPOSICIONES A LO LARGO DEL AÑO!
TO ALL THE ARTISTS THAT HAVE TAKEN PART AT THE LEM 2018 AND TO ALL THAT HAVE TAKEN PART AT THE ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME, THE WORKSHOPS AND EXHIBITIONS ACROSS THE YEAR: THANK YOU!
SERGI SIRVENT TRUMPET AFFAIRES, TUNA PASE, CARLOS FALANGA, BARBA CORSINI, ZBIGNIEW CHOJNACKI, DULLMEA, SARA FONTÁN, LENKA MORÁVKOVÁ, CHRISTIAN DERGARABEDIAN, LLUÍS SURÓS, JORGE MARTORELL, GEMMA LLORET, MANCEBÍA POSTIGO, MARIA SEVILLA, ORIOL LUNA, TEMPE HERNÁNDEZ, JOHN WILLIAMS, SIMONE WEISSENFELS, BERT STEPHAN, ANNIKA FRANKE, JULIÁN ELVIRA, MOVIMENT D’INSURRECCIÓ SONORA, MELISA BERTOSSI, LAIA CLAVER, JASON KOLÀR, DANIELE LEDDA, EMANUELE BARDI, SEVERINE BEATA, JAVI ÁLVAREZ, MAR PAREJA, PAMPA NIWE, JOAN MARTÍNEZ, MAU BOADA, RAMÓN SOLÉ, RAFAEL ZARAGOZA, ROGER ATROFE, SEBASTIÀ JOVANI, ESCUPEMETRALLA, ADRIÀ BOFARULL, SUBESPAI, ÓLIVER MANCEBO, FLOY KROUCHI, NÚRIA MARTÍNEZ VERNIS, LUIZ ROCHA, JOAN ANTONI PICH, LLAPISPANC, JUAN CREK, ANKI TONER, MARTINA MANYÀ …

fotos: Ernest Abentín

I TAMBÉ A LES 1829 PERSONES QUE HEU ASSISTIT A LES ACCIONS!!!!!!!
Y TAMBIÉN A LAS 1829 PERSONAS QUE HABÉIS ASISTIDO A LAS ACTIVIDADES!!!!!!!
AS WELL AS TO THE 1829 PEOPLE WHO HAVE ATTENDED TO THE ACTIVITIES!!!!!!

segueix les nostres pròximes activitats en aquest bloc – sigue nuestras próximas actividades en este bloc – follow our next activities on this blog
Advertisements

LEM 2018: Crònica de la primera setmana / Crónica de la primera semana / Chronicle of the first week

11 Oct

Ja ha transcorregut la primera setmana del LEM, amb un augment molt important de públic, arribant a un 100% d’ocupació en alguns dels espais amfitrions. El festival va arrencar als cinemes Texas amb el jazz abstracte i intimista de Sergi Sirvent Trumpet Affairs, el primer concert d’un festival ple de sorpreses algunes de les quals s’han anat desvetllant al llarg de la primera setmana. És el cas del segon concert, que va tenir lloc a la seu de GTS i que formava part del cicle transversal d’Encontres en l’Espai-Temps, amb la feliç coincidència de Tuna Pase i Carlos Falanga creant un univers delicat i proper que s’endinsava en el silenci i en els minúsculs detalls de la xarxa sonora que van teixir amb flauta, electrònica i veu. L’endemà, dues singulars propostes van fer vibrar les parets del Convent de Sant Agustí: la contundent poesia sonora de Barba Corsini va donar pas al fascinant viatge sonor de l’acordionista Zbigniew Chojnacki. La nit del dissabte, al Soda Acústic, els espectadors vam experimentar la sensació de vegades tan infreqüent d’estar assistint a una nit irrepetible. Els concerts de Dullmea, amb la seva versàtil veu processada electrònicament, i de Sara Fontán, envoltada de pedals d’efectes, fent del violí una orquestra o una guitarra elèctrica, restaran inoblidables pel que van tenir de suggeridors i d’energètics, i per la seva forma de construir-se orgànicament i capturar l’esperit de tots els presents. La sorpresa positiva és un dels actius del LEM.


Ya ha transcurrido la primera semana del LEM, con un aumento muy importante de público, llegando a un 100% de ocupación en algunos de los espacios anfitriones. El festival arrancó en los cines Texas con el jazz abstracto e intimista de Sergi Sirvent Trumpet Affairs, el primer concierto de un festival lleno de sorpresas algunas de las cuales se han ido desvelando a lo largo de la primera semana. Es el caso del segundo concierto, que tuvo lugar en la sede de GTS y que formaba parte del ciclo transversal de Encuentros en el Espacio-Tiempo, con la feliz coincidencia de Tuna Pase y Carlos Falanga creando un universo delicado y cercano que se adentraba en el silencio y en los minúsculos detalles de la red sonora que tejieron con flauta, electrónica y voz. El día siguiente, dos singulares propuestas hicieron vibrar las paredes del Convent de Sant Agustí: la contundente poesía sonora de Barba Corsini dio paso al fascinante viaje sonoro del acordionista Zbigniew Chojnacki. La noche del sábado, en el Soda Acústic, los espectadores experimentamos la sensación a veces tan infrecuente de estar asistiendo a una noche irrepetible. Los conciertos de Dullmea, con su versátil voz procesada electrónicamente, y de Sara Fontán, rodeada de pedales de efectos, haciendo del violín una orquesta o una guitarra eléctrica, restarán inolvidables por lo que tuvieron de sugerentes y de energéticos, y por su forma de construirse orgánicamente y capturar el espíritu de todos los presentes. La sorpresa positiva es uno de los activos del LEM.


The first week of the LEM has already passed with a very significant increase of public attendance, reaching 100% in some of the host venues. The festival started at the Texas cinemas with the abstract and intimate jazz of Sergi Sirvent Trumpet Affairs, the first concert of a festival full of surprises, some of which have been unveiled throughout the first week. This is the case of the second concert, which took place at the GTS headquarters as part of the transversal cycle called Encounters in the Space-Time with the happy coincidence of Tuna Pase and Carlos Falanga: a delicate and close universe that sank into the silence and the tiny details of the sound network that they weaved with flute, electronics and voice. The following day, two singular proposals made the walls of the Convent of San Agustín vibrate: the strong sound poetry of Barba Corsini made way to the fascinating sound journey of accordionist Zbigniew Chojnacki. On Saturday night, at the Soda Acústic, the audience felt that sometimes uncommon feeling of being attending an unique night. The concerts of Dullmea, with its versatile voice processed electronically, and Sara Fontán, surrounded by effect pedals that turned the violin into an orchestra or an electric guitar, will be unforgettable for its suggestive and powerful character, and also for its organic development which captured the spirit of everyone present. Positive surprise is one of the assets of the LEM.

Fotos: ©Ernest Abentín

 

LEM 2018: primera setmana / primera semana / first week

1 Oct

 

TUNA PASE & CARLOS FALANGA  (Istambul / Buenos Aires)

dijous 4 d’octubre, 20h / jueves 4 de octubre, 20h / Thursday 4th October, 20h

SEU DE GTS

Igualada 10

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS / ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO / ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

taquilla inversa

L’artista d’origen turc Tuna Pase i l’argentí Carlos Falanga coincideixen en tres aspectes: són músics, viuen o estan vinculats a Barcelona i els agrada experimentar en l’àmbit de l’electrònica.

Falanga ha fet carrera com a bateria de jazz al servei de Bill McHenry, Jorge Rossy i Marco Mezquida, entre d’altres, i amb el seu propi grup de jazz, però també ha flirtejat amb l’electrònica amb un projecte en solitari: Grösso.

Amant de la música, com li agrada presentar-se, la també etnomusicòloga Tuna Pase va debutar en solitari amb un disc titulat Discoteque Sounds from the Cemetery (2014). D’aleshores ençà ha col·laborat amb artistes com ara Barkin Engin i Eduard Altaba, a més d’actuar en certàmens d’Europa, EUA i Pròxim Orient.

Dos músics de procedències i àmbits en aparença llunyans conflueixen al LEM.


La artista de origen turco Tuna Pase y el argentino Carlos Falanga coinciden en tres aspectos: son músicos, viven o están vinculados a Barcelona y les gusta experimentar en el ámbito de la electrónica. Falanga ha hecho carrera como baterista de jazz al servicio de Bill McHenry, Jorge Rossy y Marco Mezquida, entre otros, y con su grupo de jazz, pero también ha flirteado con la electrónica con un proyecto en solitario: Grösso. Amante de la música, como le gusta presentarse, la también etnomusicóloga Tuna Pase debutó en solitario con un disco titulado Discoteque Sounds from the Cemetery (2014). A partir de entonces ha colaborado con artistas como Barkin Engin y Eduard Altaba, además de actuar en certámenes de Europa, EEUU y Oriente Próximo. Dos músicos de procedencias y ámbitos en apariencia alejados confluyen en el LEM.


Turkish-born artist Tuna Pase and Argentinian Carlos Falanga share three features: they are both musicians who live or are linked to Barcelona that like to experiment in the electronics sphere. Falanga has made a career as a jazz drummer in the service of Bill McHenry, Jorge Rossy and Marco Mezquida, among others. He has his own jazz group, and has also been flirting with electronics with a solo project: Grösso. Music lover, as she likes to present herself, the ethnomusicologist Tuna Pase made her debut going solo with a disc entitled Discoteque Sounds from the Cemetery (2014). Since then she has collaborated with artists such as Barkin Engin and Eduard Altaba, as well as performing at competitions in Europe, the US and the Middle East. Two musicians from seemingly different areas and provenances converging in the LEM.


BARBA CORSINI  (Barcelona / Mendoza)

divendres 5 d’octubre, 21h / viernes 5 de octubre, 21h / Friday 5th October, 21h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

Barba Corsini és el nou projecte del poeta i agitador cultural Eduard Escoffet i el músic Pablo Volt “Pope”, que ja havien coincidit a Bradien + Eduard Escoffet, la celebrada aventura  que va fruitar en multitud de recitals i dos discs (2009 –  2016). Escoffet, ara centrat en el treball poètic sonor i el recital en directe, ha presentat el seu treball arreu del món i ha publicat tres poemaris i el llibre d’artista Estramps amb  Evru. Pope, explorador del  DIY, participa en projectes subterranis i viscerals com Sally Thompson, STA, Fuego,  Aquófono i Kou Keri Kou. Barba Corsini, nom manllevat de l’arquitecte trencador, és un projecte d’exploració de la veu i l’electrònica entre l’spoken word, la improvisació i la precisió del càlcul, amb estructures pop i espai per al dub i el soroll.


Barba Corsini es el nuevo proyecto del poeta y agitador cultural Eduard Escoffet y el músico Pablo Volt “Pope”, que ya habían coincidido en Bradien + Eduard Escoffet, la celebrada aventura que fructificó en multitud de recitales y dos discos (2009–2016). Escoffet, centrado en el trabajo poético sonoro y el recital, ha presentado su trabajo por todo el mundo y ha publicado tres poemarios y el libro de artista Estramps con Evru. Pope, explorador del DIY, participa en proyectos subterráneos y viscerales como Sally Thompson, STA, Fuego, Aquófono y Kou Keri Kou. Barba Corsini, nombre adoptado del arquitecto rompedor, es un proyecto de exploración de la voz y la electrónica entre el spoken word, la improvisación y la precisión de cálculo, con estructuras pop y espacio para el dub y el ruido.


Barba Corsini is the project gathering together the poet and cultural agitator Eduard Escoffet and the musician Pablo Volt “Pope”, who had already worked together in Bradien + Eduard Escoffet, the celebrated adventure that yielded a number of recitals and two records (2009-2016). Escoffet focuses his work on sound and recitals and has performed around the world. He has published three poem books and the artist book Estramps with Evru. Pope, an explorer of DIY, takes part in emotional underground projects such as Sally Thompson, STA, Fuego, Aquófono and Kou Keri Kou. Barba Corsini, a name borrowed from the innovative architect, is a project on the exploration of voice and electronics, between spoken word, improvisation and calculation accuracy, with pop structures and room for dub and noise.


ZBIGNIEW CHOJNACKI  (Gostynin)

divendres 5 d’octubre, 22h / viernes 5 de octubre, 22h / Friday 5th October, 22h

CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ

Comerç 36

tiquet 7€ (2 concerts)

La proposta musical d’aquest brillant acordionista i improvisador significa un enfocament diferent per a un instrument que no sempre s’ha obert camí amb facilitat en la història de la música. Zbigniew Chojnacki incorpora l’ús de l’electrònica per extreure nous colors i ens revela nous aspectes de l’acordió a partir de sons inspirats en objectes quotidians: una rentadora vella, el motor d’un autobús o el cruixir d’una cadira. El vocabulari de Chojnacki prové de diverses fonts, com la música tradicional i el jazz, però l’emotiu so del seu acordió revela en tot moment una ànima contemporània. Chojnacki ha col·laborat amb improvisadors de renom com Michal Urbaniak, Zbigniew Namysłowski o Jacek Kochan. Aquest concert serà una oportunitat per explorar les infinites possibilitats de la imaginació, tant per al músic com per a l’oient.


La propuesta musical de este brillante acordeonista e improvisador significa un enfoque distinto para un instrumento que no siempre se ha abierto camino con facilidad en la historia de la música. Zbigniew Chojnacki incorpora el uso de la electrónica para extraer nuevos colores y nos desvela nuevos aspectos del acordeón a partir de sonidos inspirados en objetos cotidianos: una lavadora vieja, el motor de un autobús o el crujir de una silla. El vocabulario de Chojnacki proviene de diversas fuentes, como la música tradicional y el jazz, pero el emotivo sonido de su acordeón revela en todo momento un alma contemporánea. Chojnacki ha colaborado con improvisadores de renombre como Michal Urbaniak, Zbigniew Namysłowski o Jacek Kochan. Este concierto será una oportunidad para explorar las infinitas posibilidades de la imaginación, tanto para el músico como para el oyente.


The musical proposal of this brilliant accordionist and improviser implies a different approach to an instrument that has not always been easily set in the history of music. Zbigniew Chojnacki incorporates the use of electronics to extract new colors revealing new aspects of the accordion based on sounds inspired by everyday objects: an old washing machine, the motor of a bus or the grating noise of a chair. Chojnacki’s vocabulary comes from various sources, such as traditional music and jazz, but the emotional sound of its accordion shows a kind of contemporary soul at all times. Chojnacki has collaborated with renowned improvisers such as Michal Urbaniak, Zbigniew Namysłowski or Jacek Kochan. This concert will be an opportunity to explore the infinite possibilities of imagination, both for the musician and for the listener.


DULLMEA (Porto)

dissabte 6 d’octubre, 22h / sábado 6 de octubre, 22h / Saturday 6th October, 22h

SODA ACÚSTIC

Guilleries 6

tiquet 5€ (2 concerts)

La compositora Sofia Faria es pregunta si, en un món en el qual la comunicació és quelcom que ja ve donat, l’ús de llenguatges no verbals pot ser la solució per a un diàleg més profund. Així neix Dullmea, el projecte en el qual treballa des de fa dos anys, després d’una llarga trajectòria a través de la música clàssica i contemporània, el jazz i la composició per a teatre. Partint de pressupostos minimalistes, experimenta amb la seva veu y diversos elements de modificació del so, com ara pedals, improvisant sobre estructures i peces compostes prèviament. En el seu primer concert per aquestes contrades, Dullmea presentarà tot de material nou a més de revisar el seu aclamat disc, Keter, publicat el 2016. La música de Dullmea convida l’oient a una participació atenta i activa en un viatge sonor per establir un diàleg sense paraules i una reflexió sobre la riquesa de l’expressió simple, veritable, i sobre la importància de la vulnerabilitat en l’acte comunicatiu.


La compositora Sofia Faria se pregunta si, en un mundo en el cual la comunicación es algo que ya viene dado, el uso de lenguajes no verbales puede ser la solución para un diálogo más profundo. Así nace Dullmea, el proyecto en el cual trabaja desde hace dos años, después de una larga trayectoria a través de la música clásica y contemporánea, el jazz y la composición para teatro. Partiendo de presupuestos minimalistas, experimenta con su voz y varios elementos de modificación del sonido, como por ejemplo pedales, improvisando sobre estructuras y piezas compuestas previamente. En su primer concierto por estas tierras, Dullmea presentará mucho material nuevo además de revisar su aclamado disco, Keter, publicado en 2016. La música de Dullmea invita el oyente a una participación atenta y activa en un viaje sonoro para establecer un diálogo sin palabras y una reflexión sobre la riqueza de la expresión simple, verdadera, y sobre la importancia de la vulnerabilidad en el acto comunicativo.


Composer Sofia Faria wonders if, in a world in which communication is something that has already been given, the use of non-verbal languages ​​can be the solution for a deeper dialogue. This is how Dullmea was born, after a long career through classical and contemporary music, jazz and theatre composition. Starting from minimalist proposals, she experiments with her voice and various elements of sound modification, improvising on previously composed structures and pieces. In her first concert in these lands, Dullmea will present a lot of new material and will revisite her acclaimed album, Keter (2016). The music of Dullmea invites the listener to an attentive and active participation in a sound trip to establish a dialogue without words and a reflection on the richness of the simple, true expression, and on the importance of vulnerability in the communicative act.


SARA FONTÁN (Vigo)

dissabte 6 d’octubre, 23h / sábado 6 de octubre, 23h / Saturday 6th October, 23h

SODA ACÚSTIC

Guilleries 6

tiquet 5€ (2 concerts)

photo: Anna Pascual

Sara Fontán és una violinista en el sentit polisèmic més ampli: improvisadora, exploradora, vídeo-artista i pedagoga. Ha participat en diverses formacions, com Árbol o Manos de Topo, actualment és cofundadora del projecte de vídeo-dansa PIÑA (amb Clara Tena) i forma part del grup Big OK (amb Paul Fuster i Edi Pou) i de la Orquesta del Caballo Ganador (improvisació conduïda). Després de 25 anys explorant les possibilitats del violí en tot tipus d’estils i formats (clàssica, rock experimental, electrònica i dansa), Fontán presenta el seu nou projecte en solitari. El seu violí, processat per desenes d’efectes, emociona a través de l’abstracció, sense referències temàtiques ni estilístiques, i atorga llibertat a l’espectador perquè el percebi i l’interpreti de forma personal i única.


Sara Fontán es una violinista en el sentido polisémico más amplio:  improvisadora, exploradora, video-artista y pedagoga. Ha participado en diversas formaciones, como Árbol o Manos de Topo, actualmente es cofundadora del proyecto de video-danza PIÑA (con Clara Tena) y forma parte del grupo Big OK (con Paul Fuster y Edi Pou) y de la Orquesta del Caballo Ganador (improvisación conducida). Después de 25 años explorando las posibilidades del violín en todo tipo de estilos y formatos (clásica, rock experimental, electrónica y danza), Fontán presenta su nuevo proyecto en solitario. Su violín, procesado por decenas de efectos, emociona a través de la abstracción, sin referencias temáticas ni estilísticas, y otorga libertad al espectador para que lo perciba y lo interprete de forma personal y única.


Sara Fontán is a violinist in the broadest polysemous sense: an improviser, explorer, video-artist and pedagogue. She has participated in various bands, such as Árbol or Manos de Topo, is currently co-founder of the PIÑA video-dance project (with Clara Tena) and is a member of the groups Big OK (with Paul Fuster and Edi Pou) and Orquesta del Caballo Ganador (conducted improvisation). After 25 years exploring the possibilities of the violin in all kinds of styles and formats, (classical, experimental rock, electronic and dance), Fontán presents her new solo project. Her violin, processed by dozens of effects, thrills us through abstraction, without thematic or stylistic references, and gives the audience freedom to perceive and interpret it in a personal and unique way.

LEM 2018 cartell / cartel / poster

14 Sep

informació sobre els artistes + horaris, sales i preus

fes clic a la pestanya LEM 2018

información sobre los artistas + horarios, salas y precios

haz clic en la pestaña LEM 2018

information about the artists + timings, venues & tickets

click on the LEM 2018 tab

 

 

 

LEM 2018 PROGRAMA COMPLET / PROGRAMA COMPLETO / FULL PROGRAM

14 Sep

informació sobre els artistes + horaris, sales i preus aquí

fes clic a la pestanya LEM 2018

información sobre los artistas + horarios, salas y precios aquí

haz clic en la pestaña LEM 2018

information about the artists + timings, venues & tickets here

click on the LEM 2018 tab

 

 

 

LEM 2017: segona setmana / segunda semana / second week

9 Oct
VUIT ACCIONS LA SEGONA SETMANA DEL LEM / OCHO ACCIONES LA SEGUNDA SEMANA DEL LEM / EIGHT ACTIONS THE SECOND WEEK OF THE LEM:

TOLV – NAD SPIRO – PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA – ALENKY – BIG OK – ADRIANA PETITTHE LEGENDARY PINK DOTS – ÀGAPE (QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS)…

TOLV (Narbonne/Barcelona)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

21 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

Électrons Livres és el títol del disc que el grup Tolv presenta al LEM 2017. No és el primer cop, però, que Étienne Lecomte i Jaime L. Pantaleón, els components d’aquest duet, col·laboren plegats. El guitarrista Pantaleón va participar en el disc Crossroads Project (2008) dels Vrak’Trio, el grup de free-jazz en el qual milita Lecomte. Tolv reuneix dos músics de procedències distintes —Lecomte, del jazz d’avantguarda; Pantaleón, del rock experimental—, però que comparteixen el seu delit per l’exploració sonora sense cotilles. Aquest és un encontre sublim entre els registres onírics de la guitarra de Pantaleón i els del flautista Lecomte. Música paisatgística que evoca tant els sons dels espais inhòspits del nord d’Europa com el ritme frenètic de les ciutats més trepidants.

Électrons Livres es el título del disco que Tolv presenta en el LEM 2017. No es la primera vez que Étienne Lecomte y Jaime L. Pantaleón, los componentes de este dúo, colaboran juntos. Pantaleón participó en el disco Crossroads Project (2008) de Vrak’Trio, el grupo de free-jazz en el que milita Lecomte. Tolv reune a dos músicos de procedencias distintas —Lecomte del jazz de vanguardia; Pantaleón, del rock experimental—, pero que comparten su querencia para la exploración sonora sin cortapisas. Este es un encuentro sublime entre los registros oníricos de la guitarra de Pantaleón y los del flautista Lecomte. Música paisajística que evoca tanto los sonidos de los espacios inhóspitos del norte de Europa como el ritmo frenético de las ciudades más trepidantes.

Électrons Livres is the title of the album that Tolv will be presenting at the LEM 2017. This is not the first time Étienne Lecomte and Jaime L. Pantaleón, the members of this duo, work together. Pantaleón participated in the recording of the album Crossroads Project (2008) by Vrak’Trio, the free-jazz band in which Lecomte played. Tolv brings together two musicians from different backgrounds —Lecomte comes from avant-garde jazz; Pantaleón, from experimental rock—, but who share their desire for sound exploration without restrictions. This is a sublime encounter between the dreamlike landscapes of Pantaleón’s guitar and those that comes from Lecomte’s flute. Tolv’s music evokes both the inhospitable landscapes of northern Europe and the frantic pace of the most turbulent cities.


NAD SPIRO (Donosti)

Dimecres 11 d’octubre / Miércoles 11 de 0ctubre / Wednesday 11th October

22 h

Centre Cívic La Sedeta

C/ Sicília, 321

5 € (2 concerts)

 

foto © Clara Carbonell

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, és una reconeguda i veterana artista de l’univers de l’electrònica experimental, amb treballs editats a segells tan prestigiosos com Silent Records (EUA), Sloow Tapes (Bèlgica), Geometrik Records (Espanya) i The Wire Tapper, el segell de la revista britànica The Wire. Arruti va iniciar la seva carrera a la Barcelona underground de finals dels 70 amb propostes com ara Psicópatas del Norte i Mohochemie. En la seva fecunda trajectòria ha treballat en escenaris de Londres, Madrid, Brighton i Cork. Al LEM presentarà el seu darrer treball, Sirius Signals, una obra en la qual explora l’èter de les zones portuàries mitjançant l’evocació de senyals radiofòniques imaginàries, tal vegada com els ràdio-experiments transoceànics del científic Guglielmo Marconi. Música espectral, obscura i elegant alhora, seqüencial, farcida de codis subliminars i, sobretot, imprevisible.

La donostiarra Rosa Arruti, aka Nad Spiro, es una reconocida y veterana artista del universo de la electrónica experimental, con trabajos editados en sellos tan prestigiosos como Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Bélgica), Geometrik Records (España) y The Wire Tapper CD, el sello de la revista británica The Wire. Arruti inició su carrera en la Barcelona underground de finales de los 70 con propuestas como Psicópatas del Norte y Mohochemie. En su fecunda trayectoria ha trabajado en escenarios de Londres, Madrid, Brighton y Cork. En el LEM prestará su último trabajo, Sirius Signals, una obra en la que explora el éter de las zonas portuarias mediante la evocación de señales radiofónicas imaginarias, tal vez como los radio-experimentos del científico Guglielmo Marconi. Música espectral, oscura y elegante a la vez, secuencial, repleta de códigos subliminales y, sobre todo, imprevisible.

Rosa Arruti, aka Nad Spiro, is an acknowledged artist from Donosti with a long career within the universe of experimental electronics, with works released by renowned labels such as Silent Records (EEUU), Sloow Tapes (Belgium), Geometrik Records (Spain) and The Wire Tapper CD, The label of the British magazine The Wire. Arruti began her career in the underground Barcelona of the late 70s with projects such as Psicópatas del Norte and Mohochemie. During her fertile career, she has appeared in stages in London, Madrid, Brighton and Cork. The LEM will be the occasion for her to present her new album, Sirius Signals, a work that explores the ether of harbour areas by means of the evocation of imaginary radio-signals maybe equivalent to the radio experiments by scientist Guglielmo Marconi. Spectral, sequential and both dark and elegant music, full of subliminal codes and, above all, driven by unpredictability.


PRIMO GABBIANO + EMILIANO HERNÁNDEZ-SANTANA (Barcelona/Mérida)

Dijous 12 d’octubre / Jueves 12 de 0ctubre / Thursday 12th October

20 h

ENCONTRES EN L’ESPAI TEMPS
ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO
ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME

GTS

C/ Igualada, 10

Taquilla inversa

Feliç encontre el d’aquests dos inquiets artistes, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Veneçuela) i Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS és artista plàstic i experimentador sonor i de vídeo. Després de participar de l’escena electrònica de Nova York, torna a Veneçuela i es converteix en pioner de l’escena Netlabel al continent americà, fundant segells com ara Microbio i Angustia. Ha participat a festivals a Amèrica i Europa. Primo Gabbiano és músic i artista visual. Explora la faceta més experimental de la música, emprant drons, paisatge sonor, noise, ambient i electrònica primitiva. El 2012 va guanyar el Primer Premi de la Taula de les Arts Visuals de Manresa per Contradansa. Col·labora amb el grup d’art contemporani Fame Chimica. EHS i Gabbiano habiten en una intersecció sonora. Electrònica, sorolls, noise, textures. Formalment, és el fragment allò que excita la intuïció i possibilita la dialèctica de música, paraula, gest i silenci.

Feliz encuentro el de estos dos inquietos artistas, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) y Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS es artista plástico y experimentador sonoro y de video. Tras participar de la escena electrónica de Nueva York, vuelve a Venezuela y se convierte en pionero de la escena netlabel en el continente americano, fundando sellos como Microbio y Angustia. Ha participado en festivales en América y Europa. Primo Gabbiano es músico y artista visual. Explora la faceta más experimental de la música, utilizando drones, paisaje sonoro, noise, ambient y electrónica primitiva. En 2012, ganó el Primer Premio de la Taula de les Arts Visuals de Manresa por Contradansa. Colabora con el grupo de arte contemporáneo Fame Chimica. EHS y Gabbiano habitan en una intersección sonora. Electrónica, ruidos, texturas. En lo formal es el fragmento lo que excita la intuición y posibilita la dialéctica de música, palabra, gesto y silencio.

We can call it a fortunate meeting, that of these two restless artists, Emiliano Hernández-Santana (EHS, Venezuela) and Antonio Clavijo Victori, aka Primo Gabbiano (Barcelona). EHS is a plastic artist and an experimenter of both sound and video. After taking part in the New York electronic scene he came back to Venezuela and turned into a pioneer of the Netlabel scene by founding labels such as Microbio and Angustia. He has performed at festivals across America and Europe. Primo Gabbiano is a musician and visual artist. He explores the most experimental facet of music by means of drones, sound landscape, noise, ambient and primitive electronics. In 2012, he won the First Award of the Taula de les Arts Visuals de Manresa for Contradansa. He collaborates with the contemporary art group Fame Chimica. EHS and Gabbiano inhabit in a sound intersection Electronics, noise, textures. In a formal sense, it is the fragment that excites inspiration and gives chance to a dialectics of music, word, gesture and silence.


ALENKY (Sant Iscle de Vallalta)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

22 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

foto © Alba Sauleda

A Alenky, nou projecte musical de Marc Egea (viola de roda electroacústica), cofundador de bandes com ara Maram Trio i Kaulakau, amb més de vint discs publicats, hi conflueixen jazz, folk, rock i improvisació lliure. El nom està pres de la pel·lícula del cineasta txec J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, ja que és l’univers de Carroll allò que inspira el flamant disc del grup, Through the Looking Glass. Acompanyen Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (gralla i clarinet baix, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncel·lista Joan Antoni Pich, solista de l’Orquestra de Cambra de Granollers, el bateria Pep Mula, col·laborador d’una multitud de bandes, tant en el camp del pop i rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o més jazzístics (M U L A), i el rapsode Oriol Sauleda (membre del grup de rock progressiu Eve) qui, a mode d’un Lewis Carroll despert i tendre, ens servirà les cançons i els enigmes.

En Alenky, nuevo proyecto musical de Marc Egea (zanfona electroacústica), cofundador de bandas como Maram Trio y Kaulakau, con más de veinte discos publicados, confluyen jazz, folk, rock e improvisación libre. El nombre está tomado de la película del cineasta checo J. Svankmajer, inspirada en Alicia en el País de las Maravillas, de Lewis Carroll, ya que es el universo de Carroll lo que inspira el flamante disco del grupo, Through the Looking Glass. Acompañan a Egea el multi-instrumentista Manu Sabaté (tiple y clarinete bajo, creador de The New Catalan Ensemble), el violoncelista Joan Antoni Pich, solista de la Orquestra de Cambra de Granollers, el batería Pep Mula, colaborador de una multitud de bandas, tanto en el campo del pop i el rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) o más jazzísticos (M U L A), y el rapsoda Oriol Sauleda (miembro del grupo de rock progresivo Eve) quien, a la manera de un Lewis Carroll despierto y tierno, nos servirá las canciones y los enigmas.

Jazz, folk, rock and free improvisation converge in Alenky, Marc Egea’s new musical project. Egea, (electro-acoustic hurdy-gurdy) is the cofounder of bands such as Maram Trio and Kaulakau and has released over 20 records. The name is taken from the film by the Czech film-maker J. Svankmajer, inspired by Alice in Wonderland (Lewis Carroll) as it is Carroll’s universe what inspires the brand new record of the band, Through the Looking Glass. Along with Egea, we find multi-instrumentalist Manu Sabaté (Spanish shawm and bass clarinet, founder of The New Catalan Ensemble), Cellist Joan Antoni Pich, soloist at the Orquestra de Cambra de Granollers, drummer Pep Mula, collaborator of a number of bands, both in the fields of pop/rock (Sanjosex, Paul Fuster, Maika Makovski) and jazz (M U L A) and poet Oriol Sauleda (member of the progressive rock band Eve) who, as a kind of an awaken and tender Lewis Carroll, will serve us songs and enigmas.


BIG OK (Calonge/Cardona/Vigo)

Divendres 13 d’octubre / Viernes 13 de 0ctubre / Friday 13th October

23 h

Auditori Meier / MACBA

Pl/ dels Àngels, 1

7 € (dos concerts)

 

La història de Big OK comença amb la necessitat de l’inclassificable guitarrista i cantant Paul Fuster de crear en comunitat. Tres intensos dies d’improvisació el 2015, amb Edi Pou a la bateria (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) i Sara Fontán al violí amb efectes (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) van ser suficients per a consolidar el projecte. Un any més tard ja tenien el seu primer disc de títol homònim al carrer, un disc cru amb 11 cançons mai tancades del tot i carregades d’energia, emoció i honestedat, on Fuster toca la batarra, una guitarra dissenyada i fabricada per ell mateix. Big OK està carregat de ressonàncies del post-rock i post-hardcore, però potser és més acurat cenyir-se a les definicions que fan els seus propis components: Big OK sona a free-grunge per a crooners o bé a trinxar flors, pomes i pastanagues amb una segadora o un ventilador. En tot cas, la seva música respira la celebració de la creació en comú, eufòrica, sincera i agraïda.

La historia de Big OK comienza con la necesidad del inclasificable guitarrista y cantante Paul Fuster de crear en comunidad. Tres intensos días de improvisación en 2015, con Edi Pou a la batería (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) y Sara Fontán al violín con efectos (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) fueron suficientes para consolidar el proyecto. Un año después, ya tenían su primer disco de título homónimo en la calle, un disco crudo con 11 canciones nunca cerradas del todo y cargadas de energía, emoción y honestidad, en las que Fuster toca la batarra, una guitarra diseñada y construida por él mismo. Big OK está cargado de resonancias del post-rock y post-hardcore, pero es quizás más adecuado ceñirse a las definiciones que hacen sus propios componentes: Big OK suena a free-grunge para crooners o bien a trinchar flores, manzanas y zanahorias con un cortacésped o un ventilador. En cualquier caso, su música respira la celebración de la creación conjunta, eufórica, sincera y agradecida.

Big OK’s history begins with the need by the unclassifiable guitar player and singer Paul Fuster of creating in community. Three intense days of improvisation in 2015, along with drummer Edi Pou (Za!, La Orquesta del Caballo Ganador) and prepared-violin player Sara Fontán (Manos de Topo, La Orquesta del Caballo Ganador) were enough for the consolidation of the project. A year later, they already had their first homonymous released record. It is a raw record with 11 songs never completely closed and full of energy, emotion and honesty, in which Fuster plays the batarra, a guitar designed and built by him-self. Big OK is full of echoes from post-rock and post-hardcore, but it would be more accurate to keep within the definitions made by its members: it sounds like free-grunge for crooners or like carving flowers, apples and carrots with a lawnmower or a fan. Anyway, its music breathes the celebration of joint, euphoric, sincere and grateful creation.


ADRIANA PETIT (Palma de Mallorca)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

21 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

foto © Pilà Gost

L’Adriana Petit és un d’aquells casos atípics en que una artista és tant artista que no és capaç de diferenciar la seva obra de la seva vida, fonent aquest binomi en una indissoluble hiperrealitat expandida. La seva manera de treballar amb el so i les paraules és igual de salvatge i deconstructiva que quan ho fa amb les imatges. Nascuda a Palma de Mallorca, ha mantingut una vida nòmada, cremant etapes de metròpoli en metròpoli com una màrtir del capitalisme tardà. En termes subculturals es podria dir que és una autèntica hereva de la música industrial post-punk i dels extremismes que l’envolten: el soroll, els cut-ups, la màgia, el DIY, allò fosc. Va començar a fer música amb el grup Muso Fantasma el 2007 i després d’una llarga successió posterior de projectes puntuals, puja ara als escenaris sense màscares nominals. La seva arribada al LEM era una profecia que tots sabíem que algun dia es compliria.

Adriana Petit es uno de esos casos atípicos en que una artista es tan artista que no es capaz de diferenciar su obra de su vida, fundiendo este binomio en una indisoluble hiperrealidad expandida. Su manera de trabajar con el sonido y las palabras es igual de salvaje y deconstructiva que cuando lo hace con las imágenes. Nacida en Palma de Mallorca, ha mantenido una vida nómada, quemando etapas de metrópolis en metrópolis como una mártir del capitalismo tardío. En términos subculturales se podría decir que es una auténtica heredera de la música industrial post-punk y de los extremismos que la rodean: el ruido, los cut-ups, la magia, el DIY, lo oscuro. Empezó a hacer música con el grupo Muso Fantasma en 2007 y después de una larga sucesión posterior de proyectos puntuales, sube ahora a los escenarios sin máscaras nominales. Su llegada al LEM era una profecía que todos sabíamos que algún día se cumpliría.

Adriana Petit is one of these rare cases where an artist is unable to differentiate her work from her life, thus melting this pairing in an expanded insoluble hyper-reality. The way she works with sounds and words is as wild and deconstructive as when she works with images. Born in Palma de Mallorca, she has carried out a nomadic life, burning stages from metropolis to metropolis as a martyr of late capitalism. In subcultural terms, we would say that she is a true inheritor of the industrial post-punk music as well as of the extremisms that surround it: noise, cut-ups, magic, DIY, darkness. She began to play music with the group Muso Fantasma in 2007 and, after a long list of subsequent brief projects, she now presents her-self on stage without alias masks. Her arrival to the LEM was a prophecy that we all knew it would be accomplished someday.

text © Marc O’Callagan

THE LEGENDARY PINK DOTS (Nijmegen/London)

Dissabte 14 d’octubre / Sábado 14 de 0ctubre / Saturday 14th October

22 h

Almo2bar

C/ Bruniquer, 59-61

7€ (2 concerts)

 

El 15 de juny de 1980, en el marc de l’Stonehenge Free Festival, naixia una de les bandes de rock experimental més emblemàtiques de l’escena europea: The Legendary Pink Dots (LPD), proposta a què se li podrien atribuir un munt d’etiquetes: ambient, post-punk, noise, gòtic, neo-psicodèlia, industrial i un llarg etcètera. Totes, però, haurien d’anar encapçalades amb l’expressió ‘avant la lettre’, i és que la banda que van fundar els avui històrics Edward Ka-Spel i Phil Knight és, sobretot, un grup inclassificable, a l’avantguarda del rock i l’electrònica. En la seva prolífica trajectòria, LPD han enregistrat una cinquantena de discos, alguns dels quals emblemàtics, han tocat en escenaris com el Fillmore i han influenciat a bandes de diferents generacions. LPD oferiran al LEM l’únic concert a Espanya el 2017.

El 15 de junio de 1980, en el marco del Stonehenge Free Festival, nacía una de las bandas de rock experimental más emblemáticas de europa: The Legendary Pink Dots (LPD), propuesta a la que se le podrían atribuir infinidad de etiquetas: ambient, post-punk, noise, gótico, neo-psicodelia, industrial, etc. Todas ellas, sin embargo, deberían estar precedidas por la expresión ‘avant la lettre’, y es que la banda que fundaron los hoy históricos Edward Ka-Spel y Phil Knight es, sobre todo, un grupo inclasificable, a la vanguardia del rock y la electrónica. En su prolífica carrera, LPD han grabado más de 50 discos, algunos emblemáticos, han tocado en escenarios como el Fillmore y han influenciado a bandas de diferentes generaciones. LPD ofrecerá en el LEM el único concierto en España de 2017.

On June 15, 1980, in the framework of the Stonehenge Free Festival, was born one of the most influential experimental rock bands in Europe: The Legendary Pink Dots (LPD), a proposal to which infinity of tags could be assigned: ambient, post-punk, noise, gothic, neo-psychedelia, industrial, etc. All of them, however, should be preceded by the expression ‘avant la lettre’, since the band that nowadays famous Edward Ka-Spel and Phil Knight founded is, above all, an unclassifiable group, that stands at the forefront of rock and electronic music. Throughout their prolific career, LPD have recorded more than 50 albums, including some emblematic ones, have played in scenes like the Fillmore and have influenced bands from different generations. The LEM Festival will host this year the only one concert in Spain of LPD.


 

ÀGAPE

QUIM DIAZ + CABOSANROQUE + JOSEP PEDRALS (Balaguer/Barcelona)

Diumenge 15 d’octubre / Domingo 15 de 0ctubre / Sunday 15th October

13 h

Casa Almirall

C/ Joaquim Costa, 33

entrada lliure

L’Àgape és el moment més sinestèsic del LEM. Enguany seran Cabosanroque, Josep Pedrals i Quim Díaz els alquimistes responsables que poesia, música i cuina se sincronitzin en els sentits dels assistents. Una experiència simultània, sensorial, única i irrepetible. Díaz, cuiner de la menja i la imatge (és el responsable de la del LEM aquest any) coordina l’acció. Cabosanroque són ben coneguts per l’aplicació màgica de l’enginyeria a la generació de bellesa sonora i Pedrals, recitador potent, juganer i bergant,  explora els precipicis poètics de la retòrica. El 124è aniversari de la ‘Patafísica’, que travessa aquest any els territoris del LEM impregnarà també el moment de la cerimònia de l’Àgape, en la que l’excepció serà la norma i la realitat prendrà la forma d’una espiral de sabors, notes i paraules recargolant-se a vers el desconegut.

El Ágape es el momento más sinestésico del LEM. Cabosanroque, Josep Pedrals y Quim Díaz serán los alquimistas responsables de que poesía, música y cocina se sincronicen en los sentidos de los asistentes. Una experiencia sensorial y única. Díaz, cocinero del manjar y la imagen (es el responsable de la del LEM 2017) coordina la acción. Cabosanroque son conocidos por la aplicación mágica de la ingeniería a la generación de belleza sonora y Pedrals, recitador potente, juguetón y pícaro, explora los precipicios poéticos de la retórica. El 124 aniversario de la ‘Patafísica’ impregnará la ceremonia del Ágape, en la que la excepción será norma y la realidad se convertirá en una espiral de sabores, notas y palabras retorciéndose hacia lo desconocido.

The Ágape (“feast”) is the LEM’s most synaesthetic moment. This year, Cabosanroque, Josep Pedrals and Quim Díaz the alchemists responsible for the synchronization of poetry, music and cuisine in the attendants’ senses. A sensory and unique experience. Díaz, cooker of delicacies and images (he is the responsible for that of the LEM 2017) coordinates the action. Cabosanroque are well known for the magic application of engineering to the production of sound beauty and Pedrals, powerful, playful and rascal reciter, explores the poetics cliffs of rhetoric. The 124th anniversary of ‘Pataphysics’ will coat the Ágape ceremony, in which the exception will be norm and reality will turn into a spiral of tastes, notes and words twisting forward to the unknown.