Des del moment que puja a l’escenari, Aldo Aranda es transforma, es converteix en música i converteix en música tot el que toca. El passat dijous 18 de maig vam poder gaudir de l’encontre entre aquest virtuós percussionista i la brillant arpista i narradora Sarah Nichols a la seu de Gràcia Territori Sonor. El desplegament sonor d’Aranda no desaprofita cap element: la seva veu, el seu cos, les parets, tota mena d’instruments de percussió, el silenci o un tros de paper arrugat són el vehicle d’un relat musical que transcorre per un ampli registre de matisos expressius, sonors i gestuals. Les narracions i l’arpa de Nichols afegeixen a l’escena un aire dolç i oníric que opera com a contrapunt a l’energia i el dinamisme d’Aranda. El repertori que aquests dos músics van oferir en aquesta ocasió inclou autors com Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic i Kurt Schwitters. A aquest darrer pertany el poema fonètic Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del qual Aranda en va interpretar un fragment. Lliscant suaument les seves ungles pel rugós paviment, explorant la sonoritat del llenguatge i servint-se de diferents instruments de percussió, Aranda va exhibir el seu talent musical en una intensa vetllada que va culminar apoteòsicament amb Temazcal, una composició de J. Álvarez, que va fer vibrar la sala al ritme de les maraques.
Desde el momento en que sube al escenario, Aldo Aranda se transforma, se convierte en música y convierte en música todo lo que toca. El pasado jueves 18 de mayo pudimos disfrutar del encuentro entre este virtuoso percusionista y la brillante arpista y narradora Sarah Nichols en la sede de Gràcia Territori Sonor. El despliegue sonoro de Aranda no desaprovecha ningún elemento: su voz, su cuerpo, las paredes, todo tipo de instrumentos de percusión, el silencio o un trozo de papel arrugado son el vehículo de un relato musical que transcurre por un amplio registro de matices expresivos, sonoros y gestuales. Las narraciones y el arpa de Nichols añaden a la escena un aire dulce y onírico que opera como contrapunto a la energía y el dinamismo de Aranda. El repertorio que estos dos músicos ofrecieron en esta ocasión incluye autores como JavierÁlvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic y Kurt Schwitters. A éste último pertenece el poema fonético Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), del cual Arandainterpretó un fragmento. Deslizando suavemente sus uñas por el rugoso pavimento, explorando la sonoridad del lenguaje y sirviéndose de diferentes instrumentos de percusión, Aranda exhibió su talento musical en una noche intensa que culminó apoteósicamente con Temazcal, una composición de J. Álvarez, que hizo vibrar al público Ritmo de las maracas.
From the moment he takes the stage, Aldo Aranda transforms, he becomes music and turns everything he touches into music. On Thursday, May 18 at the headquarters of Gràcia Territori Sonor, we were able to enjoy a meeting between this virtuous percussionist and a brilliant harpist and narrator, Sarah Nichols. Aranda‘s sonic deployment does not waste any element: his voice, his body, the walls, all kinds of percussion instruments, silence or a crumpled piece of paper are the vehicle of a musical story that goes through a wide register of expressive, sonorous and gestural nuances. Nichols’s harp and narrations add a sweet and dreamy air to the scene working as a counterpoint to Aranda’s energy and dynamism. On this occasion, these two musicians offered a repertoire that includes authors like Javier Álvarez, Wilfrido Terrazas, Roderick de Man, Nebojsa Jovan Zivkovic and Kurt Schwitters. The latter is the composer of the sound poem Ursonate (Fümms bö wö tää zää Uu, pögiff, kwii Ee. Ooooooooooo…), of which Aranda performed an excerpt. Gently sliding his nails along the rough pavement, exploring the sonority of the language and using different percussion instruments, Aranda showed his musical talent in an intense evening that climaxed apotheosically with Temazcal, a composition by J. Álvarez, which made the audience vibrate to the rhythm of the maracas.
fotos: ©ristian vega