Gràcia Territori Sonor recomana / recomienda / recommends

Dilluns 6 de novembre / lunes 6 de noviembre / Monday 6th November
21 h
Sala Apolo
c/ Nou de la Rambla 113
08004 Barcelona

ORIOL PERUCHO TRIBUTE CONCERT
info/tickets

El 16 de gener de l’any passat va morir l’Oriol Perucho, un dels referents clau de les avantguardes musicals a casa nostra.
Des que el 1970 va crear la mítica banda Perucho’s, Perucho, no va parar de tocar la bateria, de compondre i d’improvisar, sempre rebutjant els camins fàcils i buscant-ne de nous per explorar. Va passar per diverses bandes, algunes de culte per a l’escena musical més avantguardista, com Tropopausa, Koniec, Moisés, Moisés, Bel Canto Orchestra d’en Pascal Comelade, Les Anciens, Cebos Enrique, Mil Pesetas, etc. A més va enregistrar tres discos en solitari on va plasmar el seu univers més personal.
Un grup d’amics i músics hem volgut posar el nostre gra de sorra per recordar-lo. El documental, la reedició de la seva obra en solitari i el concert homenatge sorgeixen d’aquesta voluntat de reivindicar Perucho i la seva obra.

Diumenge 5 de novembre, 13h
Casa Almirall
c/ Joaquín Costa, 33 – 08001 Barcelona

Presentació de la caixa Oriol Perucho
Recull els tres discos en solitari de Perucho en edició facsímil: “Insultó, lo multaron y dejó de comer” (1992), “Zapping CD” (1994) i “Así pasan 45 minutos” (1999), un DVD amb el documental de Martí Sans “Oriol Perucho in memoriam” i un CD de bonus tracks amb rareses i peces de l’Oriol en solitari o amb formacions com Perucho’s, Tropopausa, Koniec, Moisés Moisés, Bel Canto Orquestra, Accidents Polipoètics i Cebos Enrique. Tot això acompanyat d’un llibret amb fotografies i textos de músics, amics i periodistes, com Pau Riba, Víctor Nubla, David Picó, Lolita Bosch, Roger Fortea, Jack Torrance, Pascal Comelade, Ramon Solé, David Castillo, Jordi Bianciotto, Salvador Llopart y Julià Guillamon, entre d’altres.

Dilluns 6 de novembre,
Sala Apolo, dins del cicle “Caprichos de Apolo”
Nou de la Rambla, 113 – 08004 Barcelona
Venda d’entrades
Anticipada: 12€
Apolo 113: 9€ (Per socis de l’Apolo, registrar-se és gratuït)
Taquilla: 15€

Escamot Voll-Inga (Homenatge a Oriol Perucho)
Per l’escenari passaran amics i companys musicals d’en Perucho, reunits en la banda, formada per l’ocasió, Escamot Voll-Inga (Eduard Altaba, Enric Cervera, Saki Guillem, Nèstor Munt, Jordi Nico, Pep Pascual, Oriol Pons de Vall “Ginger”, Quicu Samsó, Ramon Solé, Martí Soler, Rafael Zaragoza “Zarita”) i la col·laboració de Moisés, Moisés (Jordi Golmayo, Oriol Luna, Pep Pascual, David Soler), BEC (Pierre Bastien, Juan Crek, Eli Gras), Cabosanroque (Roger Aixut, Oriol Luna, Pepe Segui, Laia Torrent), Mil Cogotes (Roger Atrofe, Hara Kraan, Oriol Luna), Bel Canto Orchestra (Roger Atrofe, Enric Casassas, Pascal Comelade, Gat, Pierre Bastien), Lluis Murillo, Pau Riba, Anna Subirana, Xavier Theros i la ballarina Sònia Sánchez.

16 juny/junio/June: exposició i acció / exposición y acción / exhibition and action

---

PERSPECTIVES I DISTORSIONS 2016 – PERSPECTIVAS Y DISTORSIONES 2016 – PERSPECTIVES AND DISTORTIONS 2016

SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION

SEGONA EXPOSICIÓ DEL CICLE / SEGONA EXPOSICIÓ DEL CICLE / SECOND EXHIBITION OF THE CYCLE

 

AntiHOMEnatge PARAPArèmic A 

CARLES HAC MOR,

lleiDADÀ universal

dijous 16 de juny a les 18:30h / jueves 16 de junio a las 18:30h / Thursday, June the 16th – 19:30h

Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona

entrada lliure / entrada libre / free entry

Una selecció de peces de l’AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal

El 27 de gener ens deixava Carles Hac Mor, poeta, antipoeta i infrapoeta, creador de situacions i alliberador de les paraules, qualitats que li han valgut el reconeixement de lleiDADÀ universal i la indiferència de les altes, elevades i encimbellades autoritats culturals del pais. Tanmateix, a més de deixar una obra tan lluminosa com radical, ha estat mestre i referent per a dues generacions d’artistes que durant la passada Setmana de Poesia de Barcelona van retre-li un antihomenatge amb una marató d’accions al pati del Museu Marès, en la qual van participar desenes de creadors i amics de l’home que va conjurar Arthur Cravan, i que invocaren l’estètica del tumult del perquè sí, la poètica de la poca-solta, la dramàtica d’allò irrefrenable, la barreja indiscriminada, l’espontaneïtat controlada per l’atzar de l’impromptu provocat pel nihilisme creatiu, la lírica del no-sentit i el no-res posat en evidència. Allò va produir nombroses epifanies parparèmiques i una publicació realitzada pels participants, impulsada i coordinada per la poeta Ester Xargay, companya de viatge d’Hac Mor. Ella mateixa ha fet la tria de les peces visuals i textuals d’aquesta publicació que s’exposaran a partir d’avui a la seu de GTS. Comptarem amb el treball visual de Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja i David Ymbernon, i els textos de víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Lloses i David Picó.

Exposició coordinada per Mar Medinyà.

---

Una selección de piezas del AntiHOMEnaje PARAPArémico A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal

 El 27 de enero nos dejaba Carles Hac Mor, poeta, antipoeta y infrapoeta, creador de situaciones y liberador de las palabras, cualidades que le han valido el reconocimiento de lleiDADÀ universal y la indiferencia de las altas, elevadas y encaramadas autoridades culturales del pais. Aun así, además de dejar una obra tan luminosa como radical, ha sido maestro y referente para dos generaciones de artistas que durante la pasada Semana de Poesía de Barcelona le rindieron un antihomenatge con un maratón de acciones en el patio del Museo Marès, en la cual participaron decenas de creadores y amigos del hombre que conjuró a Arthur Cravan, y que invocaron la estética del tumulto del porque sí, la poética de lo tarambana, la dramática de aquello irrefrenable, la mezcla indiscriminada, la espontaneidad controlada por el azar del impromptu provocado por el nihilismo creativo, la lírica del sinsentido y la nada puesta en evidencia. Aquello produjo numerosas epifanías parparémicas y una publicación realizada por los participantes, impulsada y coordinada por la poeta Ester Xargay, compañera de viaje de Hac Mor. Ella misma ha hecho la selección de las piezas visuales y textuales de esta publicación que se expondrán a partir de hoy en la sede de GTS. Contaremos con el trabajo visual de Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja y David Ymbernon, y los textos de víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Losas y David Picó.

 Exposición coordinada por Mar Medinyà.

---

A selection of pieces from the PARAPAremic anti-TRIBUte to CARLES HAC MOR, the universal poet from LleiDADA

On January the 26th, Carles Hac Mor passed away. He was a poet, antipoet and infrapoet, creator of situations and liberator of words and he deserved, thanks to these qualities, the acknowledgement as universal poet from LleiDADA, as well as the disregard of the high, elevated and praised cultural authorities of the country. In addition to leaving a work as brilliant as it was radical, he has been the master and mentor of two generations of artists who, at the occasion of the last Poetry Week of Barcelona, paid an anti-tribute to him with a marathon of performances at the courtyard of the Marès Museum. Several dozens of creators and friends of the man who invoked Arthur Cravan took part in this anti-tribute and they invoked the aesthetics of the tumult for the sake of it, the poetics of scatterbrain, the drama of the uncontrollable facts, the random melting, the spontaneity driven by the randomness of the impromptu caused by the creative nihilism, the lyrical poetry of the non-sense and the void revealed. This produced many paraparemic Epiphanies and a publication made by the participants, promoted and coordinated by the poet Ester Xargay, Hac Mor’s trip companion. She has made the selection of the visual and textual pieces from this publication that will be displayed at the GTS headquarters from now on.  We will have the visual work by Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja and David Ymbernon, and writings by víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Lloses and David Picó.

Exhibition coordinated by Mar Medinyà. 

---

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2016 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2016 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2016

NOVENA ACCIÓ / NOVENA ACCIÓN / NINTH ACTION

DIRECTE / DIRECTO / LIVE

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ

dijous 16 de juny a les 20h / jueves 16 de junio a las 20h / Thursday, June the 16th – 20h

Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ

Què pot resultar de la confluència entre les personalíssimes gramàtiques de Núria Martínez Vernis i Ramon Solé? O, per dir-ho d’una altra manera, estem encantats de presentar-vos l’encontre espai-temporal d’una de les veus més poderoses de la poesia catalana actual amb un guitarrista de discurs tan personal i suggestiu. Núria Martínez-Vernis ha realitzat centenars de recitals en aquests darrers anys, a més de publicar tres llibres, entre els quals destaquem Deix on dir, una peça aclaparadora que, envoltada de músics excel·lents, ha dut també al format musical, en disc i en directe. Ramon Solé, ha estat membre fundador de projectes musicals clau com ara Baf, Sboro i Tropopausa, i treballa actualment dins la super-formació Setsfree a més de en múltiples col·laboracions. La seva guitarra de vegades parla i és aigua, cel o vidre, i la veu d’ella és com un torrent sinuós que es desborda amb pluges de pau i s’encalma amb silencis de guerra. Benvinguts al Mediterrani.

---

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ

Qué puede resultar de la confluencia entre las personalísimas gramáticas de Núria Martínez Vernis y Ramon Solé? O, para decirlo de otra manera, estamos encantados de presentaros el encuentro espacio-temporal de una de las voces más poderosas de la poesía catalana actual con un guitarrista de discurso tan personal y sugestivo. Núria Martínez-Vernis ha realizado centenares de recitales en estos últimos años, además de publicar tres libros, entre los cuales destacamos Deix on dir, una pieza abrumadora que, rodeada de músicos excelentes, ha llevado también al formato musical, en disco y en directo. Ramon Solé, ha sido miembro fundador de proyectos musicales clave como por ejemplo Baf, Sboro y Tropopausa, y trabaja actualmente dentro de la super-formación Setsfree además de en múltiples colaboraciones. Su guitarra a veces habla y es agua, cielo o vidrio, y la voz de ella es como un torrente sinuoso que se desborda con lluvias de paz y se encalma con silencios de guerra. Bienvenidos al Mediterráneo.

---

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ

What can be expected from the confluence of the very personal grammars of Núria Martínez Vernis and Ramon Solé? Or, in other words, we are pleased to introduce you to the encounter in the space-time of one of the most powerful voices of the current Catalan poetry with a guitar player armed with a very personal and suggestive language. Núria Martínez-Vernis has performed hundreds of poetry recitals over the past few years, besides the release of three books, among which we would like to highlight Deix on Dir, an overwhelming work that she has presented in a music format as well, both on record and alive surrounded by outstanding musicians. Ramon Solé has been a founder member of key music projects such as Baf, Sboro and Tropopausa and he is currently involved in the super-group Setsfree in addition to a number of collaborations. He sometimes makes his guitar speak and it becomes water, sky or glass while Nuria’s voice is like a meandering torrent flooding with rains of peace and calming down with silences of war. Welcome to the Mediterranean.

 

IN MEMORIAM, ORIOL PERUCHO

Oriol Perucho ens va deixar el 16 de gener. Un dels músics més originals, personals i creatius que hem conegut en aquesta ciutat, una persona que comunicava la seva passió per la música de forma contagiosa i un gran amic. La importància de la seva obra musical romandrà en la discografia dels grups dels quals va ser part essencial: Perucho’s, Moisés Moisés, Koniec, Tropopausa, Les Anciens… i en els seus discs en solitari.

 

 

 

Ell va ser el primer músic del LEM, protagonitzant el primer concert de la història del festival el 13 de desembre de 1996. No t’oblidarem.

Hem fet un repàs a la seva obra discogràfica en el nostre programa de ràdio. Pots escoltar el podcast aquí.

---

Oriol Perucho nos dejó el 16 de enero. Uno de los músicos más originales, personales y creativos que hemos conocido en esta ciudad, una persona que comunicaba su pasión por la música de forma contagiosa y un gran amigo. La importancia de su obra musical permanecerá en la discografía de los grupos de los cuales fue parte esencial: Perucho’s, Moisés Moisés, Koniec, Tropopausa, Les Anciens… y en sus discos en solitario.

 

Él fue el primer músico del LEM, protagonizando el primer concierto de la historia del festival el 13 de diciembre de 1996. No te olvidaremos.

Hemos hecho un repaso a su obra discográfica en nuestro programa de radio. Puedes escuchar el podcast aquí.

---

Oriol Perucho passed away on January, the 16th. He was one of the most innovative, peculiar and creative musicians ever in this city, a person who conveyed his passion for music in an enthusiastic way and a close friend. The importance of his musical work will remain in the discography of the groups of which he was an essential part: Perucho’s, Moisés Moisés, Koniec, Tropopausa, Les Anciens… and in his solo recordings.

 

He was the LEM’s first musician, performing at the very first concert in the festival’s history on the 13th of December 1996. We will never forget you.

We have revisited his recorded works in our radio show. You can listen to the podcast here.

1996