MOLT AVIAT: AUDIOS, VIDEO, GALERIA DE FOTOS
CAT
La jornada dedicada a Herman Melville i la seva fosca i immortal obra mestra, Moby Dick, va començar per la inauguració de l’exposició de Xesco Mercé, Melvilliada (Contes de navegants), que presentava una sèrie de peces en tècnica mixta, inspirades en l’epopeia del capità Ahab i que constituïen una dedicatòria secreta a aquesta “altra” literatura, també, en certa mesura, secreta. A continuació va tenir lloc la Melvilliana, una idea de Pere Fernàndez (Pequod) i Joan Teixidor, consistent en la lectura col·lectiva de Moby Dick. Amb una molt bona assistència de públic i espontàniament, sense cap altra litúrgia que la fascinació dels assistents pel llibre de Melville, es va llegir Moby Dick en català, castellà, anglès, francès i japonès.
Vialka
La nit de La Fontana (dijous 29) prometia per la densitat i l’energia dels tres grups que la van protagonitzar. En primer lloc, Triulet, que van fer un recorregut des del seu anterior disc, Àridmètric fins al seu nou enregistrament, de sortida imminent, Astupèndur. Triulet fan una música d’escolta aparentment senzilla que precisa d’una complexa execució, d’aquí les múltiples capes en les que es pot gaudir el seu treball. Va ser un concert magnífic, seguit del que va protagonitzar una parella de músics que han agradat especialment als seguidors del festival en diverses edicions: Vialka. El duet format per Marylise Frecheville (bateria i veu) i Eric Boros (guitarra). Aquest cop ens van mostrar un costat més intimista, a partir de fragments de la seva recentment estrenada òpera À l’Abri des Regards Indiscrets. Va ser un concert amb una bella dramatúrgia. La nit la va tancar CaboSanRoque, un altre duet, aquest cop de Barcelona, que probablement tot el públic coneix pel seu treball de construcció d’instruments i la seva orquestra de màquines inverosímils, les quals es van mostrar en una recent exposició antològica al centre d’art Santa Mònica. Però per a tots aquells acostumats a aquesta faceta del grup, de música mecànica i juganera, que ha sigut central en els seus discs i en les col·laboracions amb Pierre Bastien o Pascal Comelade, el concert va ser tota una sorpresa, ja que van demostrar que amb aquestes màquines també es pot tocar rock, un rock abstracte, dens i a estones contundent, que va ser una cloenda perfecta per aquesta nit.
Simon Balestrazzi
La jornada dedicada al Premi Luigi Russolo va començar de bon matí a l’auditori de la Sedeta amb l’escolta, oberta al públic, de les 12 peces finalistes. D’allà va sortir el Premi del Públic 2015. A continuació van tenir lloc les deliberacions del jurat (veure palmarès publicat en aquest mateix blog). A la nit, en el mateix auditori, es van produïr els dos esperats concerts de la jornada Russolo. No hi havia per menys, ja que es tractava de dos noms mítics en l’anomenada escena industrial europea dels 80: Simon Balestrazzi i Das Synthetische Mischgewebe. Balestrazzi, l’home darrere l’essencial grup italià TAC, va actuar en solitari, creant ambients i textures amb un dispositiu electroacústic. Un viatge interior de penombres i esclats. Das Synthetische Mischgewebe, el projecte en permanent evolució de Guido Hubner i Samuel Loviton, van desplegar a continuació el seu propi dispositiu d’objectes sonors. Duien un parell de dies preparant tot tipus de mecanismes i motors que després van usar per fer el concert; tot cru, sense efectes. Van fer bullir aigua, 3 o 4 rellotges a la taula fent sons, una motlla penjada del sostre, etc. Moments rítmics i mecànics. En el límit del que es considera música. Contra tota regla.
Das Synthetische Mischgewebe
Dissabte dia 31, la darrera nit del LEM 2015 va comptar amb Polígono Hindú Astral, que van fer un concert de rítmica atmosfèrica carregat de sons analògics i crescendos infinits amb intencions tàntriques. Ciudad Lineal els va seguir sonant potents i poderosos i amb una agresivitat perfeccionista. I Blood Quartet van tancar la nit amb una mescla de Sonic Youth amb free jazz-lo-que-sigui, de vegades fent loops, sorolls, crits… Yeah!
Blood Quartet
CAST
La jornada dedicada a Herman Melville y su oscura e inmortal obra maestra, Moby Dick, empezó con la inauguración de la exposición de Xesco Mercé, Melvilliada (Contes de navegants), que presentaba una serie de piezas en técnica mixta inspiradas en la epopeya del capitán Ahab y que constituyeron una dedicatoria secreta a esa otra literatura, también, en cierto modo, secreta. A continuación aconteció la Melvilliana, una idea de Pere Fernàndez (Pequod) i Joan Teixidor, consistente en la lectura colectiva de Moby Dick. Con una muy buen asistencia de público i espontáneamente, sin ninguna otra liturgia que la fascinación de los asistentes por el libro de Melville, se leyó Moby Dick en catalán, castellano, inglés, francés i japonés.
Melvilliana
La noche de La Fontana (jueves 29) prometía por la densidad y la energía de los tres grupos convocados. En primer lugar, Triulet, que recorrieron el camino que va de su anterior disco, Àridmètric, hasta el nuevo (de edición inminente), Astupèndur. Triulet hacen una música de escucha aparentemente sencilla que requiere de una compleja ejecución; por eso su trabajo puede disfrutarse en múltiples capas. Fue un concierto magnífico, seguido del que protagonizaron una pareja de músicos que han gustado mucho a los seguidores del festival en varias ocasiones: Vialka. El dueto formado por Marylise Frecheville (batería y voz) y Eric Boros (guitarra). Esta vez nos mostraron su lado más intimista a partir de fragmentos de su recientemente estrenada ópera À l’Abri des Regards Indiscrets. Fue un concierto de una bella dramaturgia. La noche la cerró CaboSanRoque, otro dueto, esta vez de Barcelona, que probablemente todo el público conoce por su trabajo de construcción de instrumentos i de su orquesta de máquinas inverosímiles, que se expusieron recientemente en el Centre d’Art Santa Mònica. Para todos aquellos acostumbrados a esta faceta del grupo, de música mecánica i juguetona, central sus discos i colaboraciones con Pierre Bastien o Pascal Comelade, el concierto del LEM fue toda una sorpresa, ya que demostraron que con estas máquinas también se puede hacer rock; un rock abstracto, denso i contundente a ratos. Un cierre prefecto para esta noche.
Triulet
La jornada dedicada al Premio Luigi Russolo empezó de buena mañana en el auditorio de La Sedeta con la escucha abierta al público de las 12 piezas finalistas del Premio del Público 2015. A continuación hubo las deliberaciones del jurado (ver palmarés publicado en este mismo blog). Por la noche, en el mismo auditorio se produjeron dos esperados conciertos de la jornada Russolo. No era para menos, ya que se trataba de dos nombres míticos de la escena industrial europea de los 80: Simon Balestrazzi y Das Synthetische Mischgewebe. Balestrazzi, el hombre tras los esenciales TAC, actuó en solitario, creando ambientes y texturas con un dispositivo electroacústico. Un viaje interior de penumbras y estallidos. Das Synthetische Mischgewebe, el proyecto en permanente evolución de Guido Hubner y Samuel Loviton, desplegó a continuación su propio dispositivo de objetos sonoros. Estuvieron un par de dies preparando todo tipo de mecanismos y motores que después usaron para el concierto; tot en crudo, sin efectos. Hirvieron agua, había relojes sobre una mesa haciendo ruido, un muelle colgaba del techo… Momentos rítmicos y mecánicos. En el límite de lo que se considera música. Contra toda regla.
Polígono Hindú Astral
Sábado día 31, la última noche del LEM 2015 contó con Polígono Hindú Astral, que hicieron un concierto de rítmica atmosférica cargado de sonidos analógicos y crescendos infinitos con intenciones tántricas. Ciudad Lineal les siguieron sonando potentes y poderosos y con una agresividad perfeccionista. I Blood Quartet cerraron la noche con una mezcla de Sonic Youth y free jazz-lo-que-sea, a veces a base de loops, ruidos, gritos… Yeah!
Ciudad Lineal
ENG
The day dedicated to Herman Melville and his obscure and inmortal masterpiece, Moby Dick, started with the openning of Xesco Mercé‘s exposition, Melvilliada (Contes de navegants), starred by a series of pieces in mixed media inspired by captain Ahab’s epopee that became a secret dedicatory to this “other” literature (also secret, someway). Next came Melvilliana, an idea of Pere Fernàndez (Pequod) and Joan Teixidor, consisting on a collective reading of Moby Dick. With a really good audience attendance and spontaneously, with no other liturgy that participant’s fascination for Melville’s book, Moby Dick was read in Catalan, Spanish, English, French and Japanese.
The nit at La Fontana (Thursday 29) promised for the density and energy of the bands convened. First, Triulet, that went over the path from its previous album, Àridmètric, to the new that needs a complex performance; that’s why their work can be enjoyed in multiple stratums. A magnificent gig, followed by a couple of musicians that festival audience have loved in so many occasions: Vialka. A duet with Marylise Frecheville (drums and voices) and Eric Boros (guitar). This time they showed their most intimate profile with passages of their opera À l’Abri des Regards Indiscrets. It was a concert of a beautiful dramaturgy. The nit closed with CaboSanRoque, another duet, from Barcelona this time, that audience probably know for their work of instruments construction and their orchestra of far-fetched machines, recently exposed at Centre d’Art Santa Mònica. For those used to this side of the band of mechanic and frisky music, main on their albums and collaborations with Pierre Bastien or Pascal Comelade, LEM’s concert was a surprise. They demonstrate that rock can be played with these machines; an abstract, thick and sometimes blunt rock. A perfect closing for that night.
CaboSanRoque
The day dedicated to Luigi Russolo’s Contest started early in the morning at La Sedeta auditory with an open listening of the 12 finalists compositions of Audiences Award 2015 (take a look to the list of winners on this blog). At night, the so expected concerts for the Russolo day. It was no wonder. Two of the legendary bands from the 80s industrial european scene: Simon Balestrazzi and Das Synthetische Mischgewebe. Balestrazzi, the man behind the essential TAC, played alone, creating ambientes and textures with an electroacoustic device. An inner trip of dimly lit and burst. Das Synthetische Mischgewebe, the project in permanent evolution of Guido Hubner and Samuel Loviton, unfold straightaway its own device of sonic objects. Two days before they started the assembly of mechanisms and motors that they used on the gig; all raw, no effects. Boiled water, used watches arranged on the table, a spring was hanging from the roof… Rhythmic and mechanic moments. On the boundary of what’s considered music. Against any rule.
Saturday 31th, LEM 2015’s last night was for Polígono Hindú Astral and their atmospheric rhythms loaded with analog sounds and infinite crescendos with tantric intentions. Ciudad Lineal followed them with a strong and powerful sound and a perfectionist aggression. And Blood Quartet closed the night and the festival with a mixture of Sonic Youth sounds and free jazz-whatever-it-is, using loops sometimes, and noises and yells… Yeah!
El jurat del Premi Internacional Luigi Russolo, reunit a Doussard, el 30 de maig, i a Barcelona, el 30 d’octubre de 2015, format per:
Philippe Blanchard, Nuno Rebelo, Albert Guitart, Rénaud Martelet, María Durán, Pierre Jolivet, Pierre Coppier, Anna Subirana, Bernard Donzel-Gargand, Víctor Nubla, Miquel Ferrés, Georges Castagné, Jean Louis Belmonte, Dmitry Vasiliev, Gabin Noir.
Ha decidit, d’entre les 65 composicions de 22 països presentades, concedir els següents premis:
El jurado del Premio Internacional Luigi Russolo, reunido en Doussard, el 30 de mayo y en Barcelona, el 30 de octubre de 2015, formado por:
Philippe Blanchard, Nuno Rebelo, Albert Guitart, Rénaud Martelet, María Durán, Pierre Jolivet, Pierre Coppier, Anna Subirana, Bernard Donzel-Gargand, Víctor Nubla, Miquel Ferrés, Georges Castagné, Jean Louis Belmonte, Dmitry Vasiliev, Gabin Noir.
Ha decidido, de entre les 65 composiciones de 22 países presentadas, conceder los siguientes premios:
The Jury of the Luigi Russolo International Sound Art Competition convened on the 30th May in Doussard and on the 30th of October 2015 in Barcelona and composed by:
Philippe Blanchard, Nuno Rebelo, Albert Guitart, Rénaud Martelet, María Durán, Pierre Jolivet, Pierre Coppier, Anna Subirana, Bernard Donzel-Gargand, Víctor Nubla, Miquel Ferrés, Georges Castagné, Jean Louis Belmonte, Dmitry Vasiliev, Gabin Noir.
Have decided to award the following pieces from among the 65 compositions from 22 countries presented:
Gran Premi Luigi Russolo / Gran Premio Luigi Russolo / Luigi Russolo Grand Prize: “Star Celebration” de Kyohei Hayashi (Japan)
1er premi Luigi Russolo / 1er premio Luigi Russolo / 1st Luigi Russolo Award:
“Star Celebration” de Kyohei Hayashi (Japan)
2on premi Luigi Russolo / 2º premio Luigi Russolo / 2nd Luigi Russolo Award: “4 portraits parmi les 12” de Paul Ramage (France)
3er premi Luigi Russolo / 3er premio Luigi Russolo / 3rd Luigi Russolo Award: “Meridian” de Edwin Kenzo Huet (USA)
Menció Gianfranco Maffina per la exploració tímbrica / Mención Gianfranco Maffina por la exploración tímbrica / Gianfranco Maffina Mention for the tone-colour exploration: “Fantasia pour Nikola Tesla“ de Alessandro Ratoci (Italia)
Menció Rossana Maggia per la innovació en l’ús de la veu humana / Mención Rossana Maggia por la innovación en el uso de la voz humana / Rossana Maggia Mention for the innovation in the use of the human voice: Premi desert / Premio desierto / Prize not awarded
Menció Bernard Donzel-Gargand per al millor treball narratiu / Mención Bernard Donzel-Gargand para el mejor trabajo narrativo / Bernard Donzel-Gargand Mention for the bast narrative work: “Jupiter“ de Florent Colautti (France)
Menció especial del Jurat / Mención especial del Jurado / Jury Special Mention: “Dis-till-action” de Ariadna Alsina (Barcelona)
El premi del Públic / El premio del público / The Audience Award: “Jupiter“ de Florent Colautti (France)
Finalistes / Finalistas / Finalists:
“Incidences”, de Francesco Altilio (Italia)
“Gilui Lorusso y los Samaras”, de José María Pastor Sánchez (España)
“Cenizas del tiempo”, de Demián Flavio Rudel Rey (Argentina)
“Cycle des rêves”, de Armando Balice (France)
“Oil Texture (Mechanical Tepornaments)”, de Vitaliy Lebuhorski (Ukraina)
“Nothing that Breathes”, de John Steven Nichols (USA
___________________________________________
organitzat per / organizado por / organized by:
Studio Forum
Gràcia Territori Sonor
amb el suport de / con el soporte de / with the support of:
Région Rhône Alpes – Conseil Général d’Haute Savoie – Ajuntament de Barcelona – Generalitat de Catalunya / Departament de Cultura – Zones-Refuges – La Sedeta – SACEM
altres entitats associades al premi / otras entidades asociadas al premio / other entities associated to the competition:
Experimental Studio Slovak Radio (Bratislava) – Pacific 231 (Dublin) – École de Musique de Faverges – Monochromevision (Moscú)
LEM FESTIVAL 