JORDI HERAS FAUQUE I GABRIEL PEREIRA SPURR (Cerdanyola del Vallès / Buenos Aires)
Encontres en l’espai-temps / Encuentros en el espacio-tiempo / Encounters in the Space-Time
dijous / jueves / thursday 6 d’octubre, 20h / 8pm
SEU DE GTS
C/ Igualada, 10
Concert d’inauguració / Concierto de inauguración / Opening concert
taquilla inversa / donations after the action
[CAT] A TRACKSATLANTICA MULTIMEDIA’, Jordi Heras Fauque intervindrà al primer Encontre en l’Espai-Temps del LEM 2022 amb els seus teclats modificats i augmentats, teixint textures i melodies que beuen tant del noise com dels experiments del matrimoni Barron a la banda sonora de ‘Forbidden Planet’.
Operarà sobre una pel·lícula on Gabriel Pereira Spurr fusiona guitarres i instruments amb visuals que remeten a fonts tan diverses com la ciència-ficció fílmica japonesa dels anys 60, tot i que la incursió de Bela Lugosi no hi té res a veure. Un intent sonor que té l’oceà Atlàntic com a vincle i alhora obstacle insuperable.
*****
[CAST] En ‘TRACKSATLANTICA MULTIMEDIA’, Jordi Heras Fauque intervendrá en el primer Encuentro en el Espacio-Tiempo del LEM 2022 con sus teclados modificados y aumentados, tejiendo texturas y melodías que beben tanto del noise como de los experimentos del matrimonio Barron en la banda sonora de ‘Forbidden Planet’.
Operará sobre una película en la que Gabriel Pereira Spurr fusiona guitarras y instrumentos con visuales que remiten a fuentes tan diversas como la ciencia-ficción fílmica japonesa de los años 60, aunque la incursión de Bela Lugosi no tiene nada que ver con esto. Un intento sonoro con el océano Atlántico como vínculo y al mismo tiempo como obstáculo irremediable.
*****
[ENG] In ‘TRACKSATLANTICA MULTIMEDIA’, Jordi Heras Fauque will star in LEM 2022’s first Encounter in Spacetime with his modified and augmented keyboards, weaving textures and melodies influenced both by noise and by the Barrons in ‘Forbidden Planet”s soundtrack.
We will work on top of a video recording where Gabriel Pereira Spurr fuses guitars and instruments with visuals with influences as various as 1960s Japanese science-fiction films, though Bela Lugosi‘s cameo doesn’t have anything to do with it. A sonic attempt with the Atlantic Ocean as both a link and hopeless obstacle
EXPOSICIÓ: ‘SUMMONERS’, DE JOAN TEIXIDOR + XERRADA SOBRE ORGANITZACIÓ DE FESTIVALS ALTERNATIUS
divendres / viernes / friday 7 d’octubre
18h: xerrada / charla / conference. 19:15h: inauguració de l’exposició
SEU DE GTS
C/ Igualada, 10
gratuït / gratis / free entrance
[CAT] ‘Summoners’ –‘Invocadors’– és una sèrie de 15 fotografies capturades per Joan Teixidor al Kill Town Death Fest (Copenhaguen) i al Helsinki Death Fest l’estiu de 2019. Tipografies i gestualitats aparentment il·legibles creen els símbols que invoquen forces internes, tornejades per l’artifici de la música i l’ofici del culte. El pelegrinatge i totes les formes prenen sentit. La vida segueix després del contacte amb allò ominós que ens habita.
Totes les fotografies han estat processades i positivades per l’autor al laboratori fotoquímic. El que veieu exposats són positius a la gelatina de plata, amb bany de ferricianur de potassi i virats al seleni.
Abans de la inauguració es durà a terme una xerrada sobre l’organització de festivals alternatius, amb Eli Gras (NoNoLogic), Damian Pissarra (Kronos Art) i Daniel Abecassis (Kill Town Death Fest), moderada per Maria Vadell, directora del Dispositiu LEM.
L’exposició ‘Summoners’ es podrà visitar entre el 07/10/2022 i el 30/10/2022 concertant visita a entrades@gracia-territori.com
Trobades amb l’autor: dimarts 18 d’octubre 18:30 i diumenge 30 d’octubre, 19:00.
*****
[CAST] ‘Summoners’ –‘Invocadores’ (Invocadores) es una serie de 15 fotografías capturadas por Joan Teixidor en el Kill Town Death Fest (Copenhague) y en el Helsinki Death Fest, en el verano de 2019. Tipografías y gestualidades aparentemente ilegibles crean los símbolos que invocan fuerzas internas, torneadas por el artificio de la música y el oficio del culto. El peregrinaje y todas las formas toman sentido. La vida sigue después del contacto con lo ominoso que nos habita.
Todas las fotografías han sido procesadas y positivadas por el autor en el laboratorio fotoquímico. Lo que veis expuesto son positivos a la gelatina de plata, con baño de ferricianuro de potasio y virados al selenio.
Antes de la inauguración se llevará a cabo una charla sobre la organización de festivales alternatives, con Eli Gras (NoNoLogic), Damian Pissarra (Kronos Art) y Daniel Abecassis (Kill Town Death Fest), moderada por Maria Vadell, directora del Dispositiu LEM.
La exposición ‘Summoners’ se podrá visitar entre el 07/10/2022 y el 30/10/2022 concertando visita en entrades@gracia-territori.com
Encuentros con el autor: martes 18 de octubre 18:30 y domingo 30 de octubre, 19:00.
*****
[ENG] ‘Summoners’ is a series of 15 photographs captured by Joan Teixidor at Kill Town Death Fest (Copenhagen) and Helsinki Death Fest in summer 2019. Apparently illegible typographies and gestures create the symbols that invoke internal forces, shaped by the artifice of music and the craft of worship. The pilgrimage and all forms make sense. Life goes on after contact with the ominous that inhabits us.
All the photographs have been processed and printed by the author in the photochemical laboratory. What you see exposed are silver gelatin prints, with a potassium ferricyanide bath and selenium toned.
Before the opening there will be a round table on how to organise alternative festivals, with Eli Gras (NoNoLogic), Damian Pissarra (Kronos Art) and Daniel Abecassis (Kill Town Death Fest), conducted by Maria Vadell, LEM Festival’s director.
Summoners will be open 07/10/2022 to 30/10/2022. For visiting, write to entrades@gracia-territori.com
Meet the author: tuesday october 19, 18:30h and sunday october 30, 19:00h
VEUS LLIURES
dissabte / sábado / saturday 8 d’octubre, 20h / 8pm
SALA D’ACTES DEL CENTRE CÍVIC LA SEDETA
C/ Sicília, 321
entrada anticipada / advanced ticket 10€ – a la porta / en la puerta / on the spot 12€
Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: Veus Lliures (20h / 8pm) + Teranyines (21h / 9pm).
[CAT] La recerca de sonoritats emeses amb veu a partir de la improvisació és l’objectiu de Veus Lliures, el primer col·lectiu d’aquesta mena que s’ha fundat a l’estat espanyol format íntegrament per dones.
El grup el formen Celeste Alías, que s’encarrega de la coordinació i conducció; Anna Subirana, Joana Gomila, Diana Palau, Yexza Lara, Inés Galván, Mariona Sagarra, Magalí Sare, Marta Valero, Esther Condal, Sara Lilu, Anna Tapia, Sandra Artigas i Magda Garre, algunes de les quals són conegudes pel públic del LEM. Són veus que s’atreveixen a descobrir totes les possibilitats del seu instrument, que no es jutgen, que no tenen por, que interaccionen i es comuniquen, que s’estimen i estimen el so com a tal.
La combinació de textures i sons de les seves veus conforma un resultat únic que aprofita les particularitats vocals de cada component, combinant duos, trios, solos i el so grupal. Cada actuació esdevé singular i única, amb les intèrprets “llançant-se a la piscina” per jugar, escoltar-se i concentrar-se, per canalitzar una aventura sonora que es desenvolupa en el present.
*****
[CAST] La búsqueda de sonoridades emitidas con la voz a partir de la improvisación es el objetivo de Veus Lliures, el primer colectivo de este tipo fundado en España formado íntegramente por mujeres.
El grupo lo constituyen Celeste Alías, que se encarga de la coordinación y conducción, Anna Subirana, Joana Gomila, Diana Palau, Yexza Lara, Inés Galván, Mariona Sagarra, Magalí Sare, Marta Valero, Esther Condal, Sara Lilu, Anna Tapia, Sandra Artigas y Magda Garre, algunas de las cuales son viejas conocidas del público del LEM. Se trata de voces que se atreven a descubrir todas las posibilidades de su instrumento, que no se juzgan, que no tienen miedo, que interaccionan y se comunican, que se quieren y aman el sonido tal cual.
La combinación de texturas y sonidos de sus voces conlleva un resultado único gracias a las particularidades vocales de cada una de las componentes, ya sea en formación de dúo, trío, solo o con todo el conjunto. Cada actuación es singular y única, con las intérpretes “lanzándose a la piscina” para jugar, escucharse y concentrarse, para canalizar una aventura sonora que acontece en el presente.
*****
[ENG] The research of voice-emitted new sounds through improvisation is Veus Lliures’ aim, as the first women-only collective of his kind that has ever been formed in Spain.
The group are Celeste Alías, coordinating and conducting; Anna Subirana, Joana Gomila, Diana Palau, Yexza Lara, Inés Galván, Mariona Sagarra, Magalí Sare, Marta Valero, Esther Condal, Sara Lilu, Anna Tapia, Sandra Artigas i Magda Garre, some of whom are well-known by LEM’s audience. They are voices that dare to discover all of their instruments’ possibilities, that don’t judge themselves, that are fearless, that interact and communicate with each other, that love themselves, each other and sound itself.
The combination of textures and sounds from their voices forms a unique result that makes the most of each voice’s special traits, combining duets, trios, solos and coral sound. Each gig is special and unique, with the interpreters daring to play, listen to each other and concentrate do channel a sonic adventure that unravels in the present.
TERANYINES
dissabte / sábado / saturday 8 d’octubre de 2022 / 21h / 9pm
SALA D’ACTES CENTRE CÍVIC LA SEDETA
C/ Sicília, 321
entrada anticipada / advanced ticket 10€ – a la porta / en la puerta / on the spot 12€
Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: Veus Lliures (20h / 8pm) + Teranyines (21h / 9pm)
[CAT] El projecte ‘Teranyines’ va néixer el 2021 amb la idea d’unir dones creadores. Des de disciplines diferents, interactuen de manera col·lectiva i horitzontal, sense supeditar-se, i creen una nova peça que creix entre les formes expressives involucrades com si fos una seda d’aranya, connectant els seus racons. Aquest concepte, per la seva naturalesa artística, es manifesta en el medi més adequat: l’espai físic i el sonor.
Dins del Dispositiu LEM 2022, la teranyina unirà la dansa butoh i la música experimental, explorant els temes del control i l’espionatge. Comptarà amb la participació de les ballarines Marlène Jobstl, Ona Juan i Anna García i la música de Laura del Vecchio, Alpha Decay i Linalab.
*****
[CAST] El proyecto ‘Teranyines’ (‘Telarañas’) nació en 2021 con la idea de juntar a diversas creadoras. Desde disciplinas distintas, interactúan de manera colectiva y horizontal, sin supeditaciones, y crean una nueva pieza que crece entre las formas expresivas involucradas como si se tratara de una telaraña, conectándose entre sí. Este concepto, por su naturaleza artística, se manifiesta en el medio más adecuado: el espacio físico y sonoro.
En el marco del Dispositivo LEM 2022, esta telaraña unirá a la danza butoh con la música experimental, explorando los temas del control y el espionaje. Contará con la participación de las bailarinas Marlène Jobstl, Ona Juan y Anna García, y la música de Laura del Vecchio, Alpha Decay y Linalab.
*****
[ENG] The ‘Teranyines’ (‘Spiderweb’) project was born in 2021 aiming to unite female creators. From different fields, they interact with each other in a collective and horizontal way, without hierarchy, and create a new work that grows among the expressive forms involved as if it was spider silk, connecting every corner. This concept, for its artistic nature, manifests itself in the most appropriate media, physical space and sound.
Within LEM 2022, the spiderweb will unite butoh dance and experimental music, exploring the topics of control and espionage, and will have dancers Marlène Jobstl, Ona Juan and Anna García and musicians Laura del Vecchio, Alpha Decay and Linalab as its protagonists.
—–
TERANYINA 1: LAURA DEL VECCHIO I ANNA GARCIA
[CAT] Del Vecchio ha tocat en grups com Rakta, Chroma i Mentira i ha editat desenes de discos en segells reconeguts com Harbinger Sound, La Vida es un Mus i Nada Nada Discos. El seu projecte en solitari ‘Guerra Fría’ connecta amb les escenes del DIY i el punk i fusiona elements repetitius del dub i el techno. Les seves lletres són plenes de contingut polític i expressen el sentiments d’una generació espoliada pel capitalisme.
Garcia, per la seva banda, va en el flamenc i la dansa contemporània però després va descobrir el butoh, que la va dur a explorar nous horitzons. Ha col·laborat en molts projectes artístics, inclòs ‘Dones que dansen’, de l’Associació Cuida la Vida, amb dones preses del Centre Penitenciari Brians I. Enguany va protagonitzar un Encontre en l’Espai Temps, fusionant el seu ball amb la música experimental de Terminal. És integrant de la companyia Alinda Mirón i del col.lectiu Abaniko Butô.
*****
[CAST] Del Vecchio ha tocado en grupos como Rakta, Chroma y Mentira, y ha editado decenas de discos con sellos reconocido: Harbinger Sound, La Vida es un Mus y Nada Nada Discos. Su proyecto en solitario ‘Guerra Fría’ conecta con las escenas DIY y punk, y fusiona elementos repetitivos del dub y techno. Sus letras están llenas de contenido político y expresan los sentimientos de una generación despojada por el capitalismo tardío.
García comenzó en el flamenco y la danza contemporánea, pero luego descubrió el butoh, que la llevó a nuevos horizontes. Ha colaborado en muchos proyectos artísticos, incluyendo ‘Mujeres que danzan’, de la Asociación Cuida la Vida, con mujeres presas del centro penintenciario Brians I. Este año protagonizó un Encuentro en el Espacio Tiempo, fusionando su baile con la música experimental de Terminal. Es integrante de la compañía Alinda Mirón y del colectivo Abaniko Butô.
*****
[ENG] Del Vecchio, an artist who has played in bands such as Rakta, Chroma and Mentira. She has released dozens of records with renowned labels such as Harbinger Sound, La Vida es un Mus and Nada Nada Discos. Her solo project ‘Guerra Fría’ connects with the DIY and punk scenes and fuses repetitive elements of dub and techno. Her lyrics are politically charged, expressing the feelings of a generation dispossessed by late capitalism.
García, for her part, started with flamenco and contemporary dance, but she later discovered butoh, that took her to discover new horizons. She has collaborated in many artistic projects, including ‘Women who dance’, of the Association Cuida la Vida, with female inmates from Brain I Penitentiary Centre. This year she headed a EET (Encounter in the Space Time), merging her dance with experimental music from Terminal. She’s part of the Alinda Mirón Company and the Abaniko Butô collective.
—–
TERANYINA 2: ALPHA DECAY I MARELÈNE JOBSTL
[CAT] Ambre Laparra és una enginyera de so francesa. El seu projecte musical Alpha Decay és un espectacle d’electrònica interpretada amb sintetitzadors modulars i basat en improvisacions que van de paisatges sonors experimentals a ritmes sorollosos. Es va endinsar en l’escena modular DIY i va començar a tocar al Modular Day Festival BCN, el Dutch Modular Fest, Phonos, El Pumarejo… El 2019 va crear el ‘Wave Game’, un sistema de joc d’ones entre llum, so, moviment, ritme cardíac… on cada cosa afecta l’altra per crear espectacles únics en viu.
La seva companya en aquesta teranyina, Marlène Jöbstl, és una artista francoaustríaca resident a Barcelona. Representa un art no-convencional i responsable, on la bellesa i la poesia triomfen i on la dansa vehicula profunditats complexes. Juga amb la paradoxa, l’humor i la provocació, qüestionant l’ordre establert amb un fons i un marc poètic i polític. El seu treball és sensual, grotesc, honest, naïf, revelant sempre un art a la fulla de l’espasa.
*****
[CAST] Ambre Laparra es una ingeniera en sonido francesa. Su proyecto musical Alpha Decay es un espectáculo de electrónica interpretada con sintetizadores modulares y basado en improvisaciones sobre paisajes sonoro experimentales a ritmos ruidosos. Se adentró en la escena modular DIY y comenzó a tocar en el Modular Day Festival BCN, el Dutch Modular Fest, Phonos, El Pumarejo… En 2019 creó el ‘Wave Game’, un sistema de juego de ondas entre luz, sonido, movimiento, ritmo cardíaco… donde cada cosa afecta a la otra para crear espectáculos únicos en vivo.
Su compañera en esta telaraña, Marlène Jöbstl, es una artista franco-austríaca residente en Barcelona. Representa un arte no-convencional y responsable, donde la belleza y la poesía triunfan y donde la danza articula complejas profundidades. Juega con la paradoja, el humor y a provocación, cuestionando el orden establecido con un fondo y un marco poético y político. Su trabajo es sensual, grotesco, honesto, naif, revelando siempre un arte al filo de la navaja.
*****
[ENG] Ambre Laparra is a French Sound Engineer. Her musical project Alpha is an electronic music show interpreted with modular synthesizers, based on improvisations over experimental soundscapes in noisy rhythms. She delved in the modular DIY scene and began playing at Modular Day Festival BCN, the Dutch Modular Fest, Phonos, El Pumarejo… In 2019 she created the ‘Wave Game’, a waves system which plays between light, sound, movement, heart rate… where everything affects the other to create unique live shows.
Her companion in this Spiderweb, Marlène Jöbstl, is a french-austrian resident living in Barcelona. She represents a non-conventional and responsible art, where beauty and poetry triumph and where dance conveys complex depths. She plays with paradox, humor and provocation, questioning the established order with a poetic and political framework as its support. Her work is sensual, grotesque, honest, naïve, always revealing an art residing on the razor’s edge.
—–
TERANYINA 3: LINALAB I ONA JUAN
[CAT] Lina Bautista va estudiar composició musical a Bogotà i a Barcelona va acabar els estudis de composició i noves tecnologies. Amb el seu projecte musical Linalab ha produït diversos treballs i ha actuat en escenaris d’arreu el món. És part de diversos col·lectius com Toplap Barcelona, centrat en live coding, Familiar DIY, amb tallers de construcció d’instruments electrònics, i és part de segells musicals com Synth Vicious i Aloud Music. A més, és professora en el Màster en Art Sonor de la UB i el Taller Sonor de Belles Arts de la UOC, entre d’altres.
Juntament amb ella actuarà Ona Juan. Interessada pel món artístic des de petita, els seus estudis han estat variats: graduada en Geologia a la UAB, formada en teatre físic de Lecoq i diverses disciplines de dansa… En el butoh ha après amb Atsushi Takenouchi, Yumiko Yoshioka, Natsu Nakajima, Marlene Joëbstl i és part de la companyia Abaniko Butô. Pel que fa a la dansa contemporània, ha passat per centres com Varium i NunArt, i també ha estudiat ballet, contact, dansa africana… Actualment es centra en el flamenc i el Flying Low. El seu treball es basa en l’autobiografia des del propi cos, abordant temes com l’abandó, la mort, les criatures, la sang i la solitud, a través de la dansa però també del teatre, l’escriptura i la pintura.
*****
[CAST] Lina Bautista estudió composición musical en Bogotá, y en Barcelona terminó sus estudios de composición y nuevas tecnologías. Con su proyecto musical Linalab ha producido diversos trabajos discográficos y ha actuado en escenarios alrededor del mundo. Es parte de diversos colectivos como Toplap Barcelona, centrado en el live coding; Familiar DIY, y de talleres de construcción de instrumentos electrónicos; forma parte de sellos musicales tales como Synth Vicious y Aloud Music. Además, es profesora en el Máster de Arte Sonoro de la UB y en el Taller Sonoro de bellas artes en la UOC, entre otros.
En conjunto con ella se presentará Ona Juan. Interesada en el mundo artístico desde pequeña, sus estudios son variados: se gradúa de geología en la UAB, formada en teatro físico de Lecoq y diferentes disciplinas de la danza… En el butho pasa por Atsushi Takenouchi, Yumiko Yoshioka, Natsu Nakajima, Marlene Joëbstl y es parte de la compañía Abaniko Butoh. En cuanto a la danza contemporánea y creativa, ha pasado por centros como Varium (Anna Sánchez, Nadine Gerspacher), NunArt (Ona Mestre, Laura Vilar), y también ha estudiado el ballet, el contact, la danza africana… Actualmente se centra en el baile flamenco (Beatriz del Pozo) i Flying Low. Su trabajo se basa en la autobiografía desde el propio cuerpo, abordando temas como el abandono, la muerte, las criaturas, la sangre y la soledad a través de estas danzas, pero también desde el teatro, la escritura y la pintura.
*****
[ENG] Lina Bautista studied musical composition in Bogotá and in Barcelona she finished her studies in composition and new technologies. With Linalab, her musical project, she has produced various recording works and performed in venues around the world. She is part of diverse collectives such as Toplap Barcelona, focused in live coding, Familiar DIY, and teaching workshops dedicated to the construction of electronic instruments; being part of recording labels such as Synth Vicious and Aloud Music, and she’s a professor at the Sound Arts Master at UB and the Sound Workshop at fine arts, UOC, among others.
Along with her, Ona Juan will perform. Interested in the artistic world since little, her studies are varied: she graduated in geology at the UAB and has studied the physical theatre of Lecoq and different disciplines of dance… In butho she worked with Atsushi Takenouchi, Yumiko Yoshioka, Natsu Nakajima, Marlene Joëbstl and is part of the Abaniko Butoh company. As for contemporary and creative dance, she has worked in centres such as Varium (Anna Sánchez, Nadine Gerspacher), NunArt (Ona Mestre, Laura Vilar) and has also studied ballet, contact, African dance… Currently she focuses in Flamenco dance (Beatriz del Pozo) and Flying Low. Her work is based in the autobiography of the body itself, addressing issues such as abandonment, death, children, blood and loneliness, also through theatre, writing and painting.
RADIO INTERNAZIONALE – Intercanvi amb el Festival Intermediale (Legnica, Polònia)
dijous / jueves / thursday 13 d’octubre, 20h / 8pm
SEU DE GTS
C/ Igualada, 10
entrada anticipada / advanced ticket 5 € – a la porta / en la puerta / on the spot 7 €
[CAT] Radio Internazionale és un col·lectiu fundat durant la primera meitat dels anys noranta. El seu concepte es basa en la idea de la nostàlgia de l’art sonor epistolar, inspirat en el soroll de fons distant de les cartes de l’audiència, grotesques i plenes de nostàlgia pel món obscur de les novel·les del segle XIX.
Programàticament, la ràdio fa referència, en el seu aspecte visual i sonor, a la tècnica del cut-up, amb un paper rellevant text, que ho estructura tot. La disposició dels sons es construeix amb artefactes trobats i que s’originen en diversos períodes, i formalment entra en la tradició de la composició aleatòria. Els sorolls del futurisme clàssic es barregen amb una necessitat patològica i desesperada per escriure, a través de collages de sons quotidians amb un pathos autoconscient de veus, imatges trobades i poesia concreta amb una forma extensiva però perversament exagerada.
La invenció i la combinació de tècniques permet que el músic conegui el pintor i que el pintor conegui el poeta. El que queda és poesia en vídeo plena de cinisme, un pastitx d’ella mateixa, on la rima i el ritme, la repetició i la casualitat, creen un nou context per a la “dissolució del sentit.”
*****
[CAST] Radio Internazionale es un colectivo fundado durante la primera mitad de la década de los 90. Su concepto se basa en la idea de la nostalgia del arte sonoro epistolar, inspirado en el ruido de fondo distante de les cartas de la audiencia, grotescas y llenas de nostalgia por el mundo oscuro de las novelas del siglo XIX.
Desde un punto de vista programático, la radio hace referencia, en su aspecto visual y sonoro, a la técnica del cut-cop, con un papel relevante del texto, que lo estructura todo. La disposición de los sonidos se construye con artefactos encontrados y que se originan en distintos períodos, y formalmente entra en la tradición de la composición aleatoria. Los sonidos del futurismo clásico se mezclan con la necesidad patológica y desesperada por escribir, mediante collages de sonidos cotidianos con un pathos autoconsciente de voces, imágenes encontradas y poesía concreta de forma extensiva pero perversarmente exagerada.
La invención y la combinación de técnicas permite que el músico conozca al pintor y que el pintor conozca al poeta. Lo que queda es poesía en vídeo llena de cinismo, un popurrí de ella misma, en el que la rima y el ritmo, la repetición y la casualidad, crean un nuevo contexto para la “disolución del sentido.”
*****
[ENG] Radio Internazionale was founded as a collective in the first half of the 1990s. Its concept fits into nostalgic epistolary sound art – inspired in the distant background by listeners’ letters, grotesque and filled with nostalgia for the dark world of 19th-century novels.
Programmatically, the radio refers in both its sound and visual layers to the collage cut-up technique, with an important role for text, which structures the whole. The arrangement of sounds is built here on artefacts found and originating from different time periods, fitting formally into the tradition of aleatory composition. Noises from classic futurism mix with a pathological and desperate need for writing, as do collages of everyday sounds with a self-conscious pathos of vocals, found footage and concrete poetry – with an extensive, although perversely exaggerated form.
Invention and combining techniques allow the musician to meet the painter & the painter to meet the poet. What’s left is cynical video poetry, a pastiche of itself where rhyme and rhythm, repetition and chance create a new context for the breakdown of sense enclosed in quotation marks.
ORCHESTRA FIRELUCHE
divendres / viernes / friday 14 d’octubre, 20:30h / 8:30pm
AUDITORI DEL CENTRE ARTESÀ TRADICIONÀRIUS – CAT
Pl/ Anna Frank, s/n
Entrada anticipada / Advanced ticket 12 € – a la porta / en la puerta / on the spot 15 €
[CAT] El 2017, després d’anys d’intents, l’Orchestra Fireluche va actuar al Dispositiu LEM. Aquesta banda de la Cellera de Ter (Girona) treballa amb eines convencionals, instruments clàssics i de cultures diverses, pianos de joguina, ginys curiosos… Arriba als 20 anys de carrera continuant amb el seu esperit deutor del de Pascal Comelade i un saber fer molt propi, amable però no naïf.
Després de publicar ‘Ataràxia’ el 2019 juntament amb Pau Riba, enguany presenten la seva continuació natural, ‘Segona florada’, un àlbum amb deu temes plens de referències familiars, enregistrats entre l’octubre de 2021 i el gener de 2022, curull de vida i de vida viscuda.
Hi destaca un Pau Riba poeta i narrador, en plena forma creativa i que, a mig camí entre el cant i el recitat, posa una veu emocionant i sincera a textos propis i aliens, escrits per a l’ocasió o recuperats, embolcallats amb la música sorprenent de l’Orchestra Fireluche. Entre elles hi ha ‘D’Aina’, la darrera cançó que va compondre Pau Riba, tot un sotrac dedicat a qui, durant setmanes, el va apeixar amb un gotet de llet materna cada dia.
*****
[CAST] En 2017, tras años de intentos, la Orchestra Fireluche actuó en el Dispositiu LEM. Esta banda de la Cellera de Ter (Girona) trabaja con herramientas convencionales, instrumentos clásicos y de varias culturas, pianos de juguete, aparatos curiosos… Llega a los 20 años de carrera continuando con su espíritu deudor del de Pascal Comelade y un saber hacer muy propio, amable pero no naif.
Después de publicar ‘Ataràxia’ en 2019 junto a Pau Riba, este año presentan su continuación natural, ‘Segona florada’, un álbum con diez temas llenos de referencias familiares, grabados entre octubre de 2021 y enero de 2022, lleno de vida y de vida vivida.
Destaca un Pau Riba poeta y narrador, en plena forma creativa y que, a medio camino entre el canto y la declamación, pone una voz emocionante y sincera a textos propios y ajenos, escritos para la ocasión o recuperados, envueltos con la música sorprendente de la Orchestra Fireluche. Entre ellas destaca ‘D’Aina’, la última canción que compuso Pau Riba, toda una sacudida dedicada a quien, durante semanas, le dio un vaso de leche materna todos los días.
*****
[ENG] In 2017, after years of trying, Orchestra Fireluche performed at Dispositiu LEM. This band from la Cellera de Ter (Girona) works with conventional tools, classic instruments and some others from many cultures from all over the world, toy pianos, strange devices… After 20 years they keep on with the same spirit, heir to Pascal Comelade’s, and with a very particular know-how, kind but not naïve.
After 2019’s ‘Ataràxia’, with Pau Riba, this year they present its natural follow-up, ‘Segona florada’. An 10-track album filled with familiar references, recorded between October 2021 and January 2022, full of life and lived life.
Pau Riba stands out as poet and narrator, in great creative shape and, halfway between singing and reading, he adds an emotional and sincere voice to texts that are his own or borrowed, written for the occasion or retrieved, surrounded by Orchestra Fireluche’s surprising music. Among then there’s ‘D’Aina’ the last song Pau Riba ever composed, a total shaking dedicated to the person who, for weeks, have him a glass of breastmilk every day.
JOAN BAGÉS: DISCONTÍNIUM ENERGÈTIC
dissabte / sábado / saturday 15 d’octubre, 20h / 8pm.
ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE GRÀCIA
Pl./ de la Virreina, s/n.
entrada anticipada / advanced ticket 5 € – taquilla / on the spot 8 €
[CAT] L’orgue pot ser considerat el precursor del sintetitzador actual. Cadascun dels seus tubs entona una nota que es pot mantenir tant com es vulgui, com si fos una freqüència electrònica, i afegint notes-freqüències es poden crear sons i timbres per síntesi additiva física-acústica com es faria amb la síntesi additiva electrònica.
Els orgues, però, tenen el tret particular que la intensitat de les notes no depèn de la força física exercida sobre l’instrument sinó que, com un interruptor, depèn en gran mesura de quantes notes i tipus de registres s’activen i es desactiven. Així, hi ha un ‘discontinuum’ energètic entre la força del músic i el resultat sonor. L’intèrpret ‘mapeja’, relaciona, crea interaccions entre les notes… fent que l’aire que travessa els tubs vibri d’una o altra manera.
Aquest concert està pensat des d’aquest punt de vista, la de l’organista electrònic, compositor i creador electroacústic Joan Bagés, que fa ús d’aquest sintetitzador històric. El programa consta d’un sol moviment llarg format per diverses obres, proposant un recorregut sonor per diverses aproximacions a aquest l’instrument amb centenars d’oscil·ladors físics-acústics. En ell, Bagés farà interactuar l’orgue de l’església, l’orgue Hammond, sintetitzadors analògics i l’orgue de cartró de Jaume Rocamora. La música inclourà peces d’Alvin Lucier, Francesc Llompart, Xavier Gelabert, Xavier Pagès Corella… i del mateix Bagés.
*****
[CAST] El órgano podría ser considerado el precursor del sintetizador actual. Cada uno de sus tubos entona una nota que se puede mantener tanto como se quiera, como si fuera una frecuencia electrónica, y añadiendo notas-frecuencias se pueden crear sonidos y timbres mediante síntesis aditiva físico-acústica como se haría con la síntesis aditiva electrónica.
Los órganos, sin embargo, tienen la particular característica que la intensidad de las notas no depende de la fuerza física ejercida sobre el instrumento sino que, como un interruptor, dependen en gran medida de cuántas notas y tipos de registros se activen y se desactiven. Así, hay un ‘discontinuum’ energético entre la fuerza del músico y el resultado sonoro. El intérprete ‘mapea’, relaciona, crea interacciones entre las notas… haciendo que el aire que atraviesa los tubos vibre de una u otra manera.
Este concierto está pensado desde este punto de vista, el del organista electrónico, compositor y creador electroacústico Joan Bagés, quien hace uso de este sintetizador histórico. El programa consta de un solo movimiento largo formado por diversas obras, proponiendo un recorrido sonoro por diversas aproximaciones a este instrumento con centenares de osciladores físicos-acústicos. En él, Bagés hará interactuar el órgano de la iglesia, el órgano Hamond, sintetizadores analógicos y el órgano de cartón de Jaume Rocamora. La música incluirá piezas de Alvin Lucier, Francesc Llompart, Xavier Gelabert, Xavier Pagès Corella… y del mismo Bagés.
*****
[ENG] The pipe organ can be considered a forerunner of nowadays’ synthesisers. Each of its pipes blows a note than can be hold for as long as wanted, as if it was an electronic frequency. Adding extra frequencies allows to create sounds though physical-acoustic additive synthesis, as it would be done with electronic additive synthesis.
Pipe organs, though, stand out because the notes’ intensity doesn’t depend on the physical force exerted on the instrument. As with switches, it greatly depends on how many notes and registers are turned on and off. Thus, there’s an energy ‘discontinuum’ among the musician’s strength and the sonic outcome. The interpreter maps, relates, creates interactions between the notes… making the air that blows through the pipes vibrate in different ways.
This concert has been conceived from this point of view, that of electronic organ player, composer and electroacoustic creator Joan Bagés, using this historical synthesiser.
The concert will be a single, long movement encompassing different pieces of work. It features a sonic promenade through various approaches to this instrument with hundreds of physical-acoustic oscillators. Bagés will play the church’s pipe organ, a Hammond organ, analogic synthesisers and Jaume Rocamora’s cardboard pipe organ. Music will feature works by Alvin Lucier, Francesc Llimpart, Xavier Gelabert, Xavier Pagès Corella and Bagés himself.
WHITE PERILL & ELOI EL BON NOI
Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time
dijous / jueves / thursday 20 d’octubre, 20h / 8pm
SEU DE GRÀCIA TERRITORI SONOR
C/ Igualada, 10
taquilla inversa / donations at the end of the action
[CAT] White Pèrill és un dels ‘alter egos’ de Marc Mateu, músic, productor i compositor igualadí que amb aquest nom va publicar un EP barrejant house, nu-jazz i ambient i també ha començat a enregistrar sessions d’ambient-noise on experimenta i improvisa amb textures i atmosferes amb el seu estil particular.
Mateu va començar a produir ambient el 2018 sota el nom de ‘Music To Do Things’, publicant una dotzena d’EPs i un recopilatori, però duu fent electrònica des de principis dels 2000 com a Red Pèrill, el seu àlies més conegut. Aquest projecte eclèctic està dirigit a les cançons més “convencionals”, si és que se li pot aplicar aquest adjectiu. Amb aquest nom ha publicat 3 discos, singles, EPs, la banda sonora d’un videojoc…
Entre 2004 i 2014 va formar part del grup progressiu Albatros, amb qui va publicar tres àlbums, i va fundar la banda de nu-jazz Bravadúnia. També forma part dels músics catalans que reproduiran íntegrament el ‘Tubular Bells’ de Mike Oldfield en directe a partir de 2023, sota el nom d’Opus One.
Eloi Isern, ‘Eloi el Bon Noi’, és compositor, live coder i creador de jeroglífics. Interessat per tot tipus de músiques, ha estat alumne de Robert Fripp, del mestre de la guitarra flamenca Manuel Granados o del compositor Enric Palomar.
Després d’haver fet pop curiós fa uns anys, a dia d’avui es dedica a fer música electrònica programant algoritmes en temps real amb un ordinador. La seva obra sempre mira de buscar un punt irreverent, prescindint de les normes apreses i jugant amb la forma i amb la saturació, agafant alguns dels elements que conformen el fenomen sonor i exagerant-los fins acostar-los a l’absurd.
És un membre actiu del col·lectiu mundial de live coders Top Lap, amb qui ha fet un bon número d’algoraves.
*****
[CAST] White Pèrill es uno de los ‘alter egos’ de Marc Mateu, músico, productor y compositor igualadino que bajo aquel nombre ha publicado un EP mezclando house, nu jazz y ambient, y también ha comenzado a registrar sesiones de ambient-noise donde experimenta e improvisa con texturas y atmósferas con su particular estilo.
Mateu comenzó a producir ambient en el 2018 bajo el nombre de ‘Music To Do Things’, publicando una docena de EPs y un recopilatorio, pero lleva haciendo electrónica desde principios de los 2000 como Red Pèrill, su alias más conocido. Este proyecto ecléctico está dirigido hacia las canciones más “convencionales”, si es que se le puede aplicar este adjetivo. Bajo este nombre ha publicado 3 discos, singles, EPs, la banda sonora de un videojuego…
Entre 2004 y 2014 formó parte del grupo progresivo Albatros, con el cual ha publicado tres álbumes, y fundó la banda de nu-jazz Bravadúnia. También forma parte de los músicos catalanes que reproducirán íntegramente el ‘Tubular Bells’ de Mike Oldfield en directo a partir de 2023, bajo el nombre de Opus One.
Eloi Isern, ‘Eloi el Bon Noi’, es compositor, live coder y creador de jeroglíficos. Interesado por todo tipo de músicas, ha sido alumno de Robert Fripp, del maestro de la guitarra flamenca Manuel Granados y del compositor Enric Palomar.
Luego de haber hecho pop curioso durante unos años, al día de hoy se dedica a hacer música electrónica programando algoritmos en tiempo real con un ordenador. Su obra siempre trata de buscar un punto irreverente, prescindiendo de las normas aprendidas y jugando con la forma y con la saturación, tomando algunos de los elementos que conforman el fenómeno sonoro y exagerándolos hasta acercarlos a lo absurdo.
Es un miembro activo del colectivo mundial de live coders Top Lap, con quienes ha hecho un buen número de algoraves.
*****
[ENG] White Pèrill is one of Marc Mateu’s alter egos, under which this musician, producer and composer from Igualada released an EP mixing house, nu-jazz and ambient and has also started recording ambient-noise sessions, in which he experiments and improvises with textures and atmospheres in his one-of-a-kind style.
He started producing ambient in 2018 under the moniker ‘Music To Do Things’, releasing a dozen EPs and a compilation album, but he’s been into electronics since the early 2000 as Red Pèrill, his most well-known alias. This eclectic project is aimed at more “conventional” songs, if the can be called so. Under this moniker he has released 3 albums, singles, EPs, a video game soundtrack…
From 2004 to 2014 he was a member of prog band Albatros, with whom he recorded three albums, and founded the nu-jazz band Bravadúnia. He’s also one of the Catalan musicians who will cover Mike Oldfield’s ‘Tubular Bells’ live in 2023, under the Opus One moniker.
Eloi Isern, ‘Eloi el Bon Noi’ is a composer, live coder and hyeroglyphics’ creator. He’s interested in all kinds of music, having studied under Robert Fripp, flamenco guitar master Manuel Granados or composer Enric Palomar.
After doing weird pop for a while, now he’s doing electronic music, programming algorithms in real time with a laptop. He’s work always tries to be irreverent, discarding the established rules and playing with forms and saturation, picking some of the elements that shape the sonic phenomena and exaggerating them until they become borderline absurd.
He’s an active member of live coders Top Lap collective, with whom he’s performed in a number of algoraves.
S A R R A M
Intercanvi amb el festival Signal (Cagliari) / Intercambio con el festival Signal (Cagliari) / Exchange with Signal Festival (Cagliari)
divendres / viernes / friday 21 d’octubre, 20h / 8pm
CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ
C/ Comerç, 36
entrada anticipada / advanced ticket 5 € – taquilla / On the spot 7 €
Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: S A R R A M (20h / 8pm) + Stahlfabrik (21h / 9pm).
[CAT] S A R R A M és una cerimònia fosca inspirada en el paisatge antic i feréstec de Sardenya. Una composició demolidora però elegant on el drone, l’ambient i el minimal post-rock es barregen per convidar l’espectador a un intens viatge sonor.
Actualment S A R R A M està de gira presentant “Albero”, presentat només en vinil el 2021 a través de Subsound Records, i “Silenzio”, editat el 2020 com a autèntic testimoni de la primera onada de la pandèmia. Valerio Marras ha tocat intensament per tota Europa, incloent actuacions al Dunk!Festival (Bèlgica), Schwarzer Herbst (Alemanya), Whoneedslyrics?! (Eslovàquia), Young Team (França), Signal (Itàlia), KME (Itàlia) Tube Cult (Itàlia)… i obrint concerts per Scott Kelly (Neurosis), Killing Joke, The Dillinger Escape Plan, Russian Circles, This Will Destroy You, Alessandro Cortini i molts més.
Al públic del LEM 2022 li espera una performance situada entre el drone, l’ambient, l’electrònica, la paraula parlada, els loops de cassets i el post-rock.
*****
[CAST] S A R R A M es una oscura ceremonia inspirada por el paisaje salvaje y antiguo de Cerdeña. Una demoledora pero elegante composición en la cual drone, ambient y minimal post-rock se mezclan para invitar al espectador a un intenso viaje sonoro.
Actualmente S A R R A M está de gira para presentar “Albero”, lanzado en 2021 a través de Subsound Records solo en vinilo, y “Silenzio”, lanzado en 2020 como un auténtico testigo de la primera ola de la pandemia. Valerio Marras ha tocado intensamente por toda Europa incluyendo presentaciones en Dunk!Festival (Bélgica), Schwarzer Herbst (Alemania), Whoneedslyrics?! (Eslovaquia), Young Team (Francia), Signal (Italia), KME (Italia) Tube Cult (Italia)… y abriendo conciertos para Scott Kelly (Neurosis), Killing Joke, The Dillinger Escape Plan, Russian Circles, This Will Destroy You, Alessandro Cortini y muchos más.
Al público le espera una performance situada entre la drone music, ambient, electrónica, palabra hablada, tape loop y post-rock.
*****
[ENG] S A R R A M is a dark ceremony inspired by Sardinia’s wild and ancient landscapes. A crushing yet graceful composition where drone, ambient and minimal post-rock blend to invite the listener to an intense sound journey.
Nowadays S A R R A M is on tour presenting “Albero”, released in the 2021 only on vinyl by Subsound Records, and “Silenzio”, released in 2020 as an authentic witness of the first pandemic wave. Valerio Marras has played intensely all over Europe, including appearances at Dunk!Festival (Be), Schwarzer Herbst (D), Whoneedslyrics?! (SK), Young Team (FR), Signal (IT), KME (IT) Tube Cult (IT)… and opening concerts for Scott Kelly (Neurosis), Killing Joke, The Dillinger Escape Plan, Russian Circles, This Will Destroy You, Alessandro Cortini and many others.
A performance poised between drone music, ambient, electronic, spoken word, tape loops and postrock awaits the LEM 2020 audience.
STAHLFABRIK
Intercanvi amb el festival Morada Sónica (Almeria) / Intercambio con el festival Morada Sónica (Almería) / Exchange with Morada Sónica Festival (Almería)
divendres / viernes / friday 21 d’octubre, 21h / 9pm
CENTRE CÍVIC CONVENT DE SANT AGUSTÍ
C/ Comerç, 36
entrada anticipada / advanced ticket 5 € – taquilla / On the spot 7 €
Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: S A R R A M (20h / 8pm) + Stahlfabrik (21h / 9pm).
[CAT] Stahlfabrik és Josep Maria Soler Solà, barceloní resident a Almeria des de 2003. Artista sonor, músic experimental, divulgador, blogger, locutor de ràdio, activista, organitzador d’esdeveniments i agitador cultural, duu en actiu des dels anys 80.
Va ser quan va arribar a Almeria que les seves accions van prendre forma amb les webs Wet Dreams, Electronic Orgy i Ex Libris; amb ‘Baja Frecuencia’, a Ràdio PICA, i amb la netlabel Wet Dreams Records. El 2007, amb Jesús Díaz, va formar Stahlfabrik, que va durar pocs mesos com a duo i que Soler va continuar en solitari com el seu ‘alter ego’ de músic experimental i artista sonor.
La dècada de 2010 va contactar amb artistes d’Almeria com Carlos Martín, A.L. Guillén i Juan Manuel Cidrón, que el van connectar amb l’univers sonor de la ciutat i les províncies properes. D’aquí va néixer el Festival Moradas, embrió de Morada Sónica, un referent de la música experimental a Andalusia que Soler organitza amb l’artista sonor Rafael Flores i la bailaora Ana Arenas.
Josep Maria Soler combina la seva activitat com a agitador amb la de compositor, treballant amb sintetitzadors, gravacions de camp, síntesi virtual i elements visuals. El so de Stahlfabrik és fred i d’orientació fabril, amb la idea d’un món apocalíptic inundat d’ambients industrials impregnant la proposta i amb visuals de Rafael Flores.
*****
[CAST] Stalhfabrik es Josep Maria Soler, un barcelonés residente en Almería desde 2003. Artista sonoro, músico experimental, divulgador, blogger, locutor de radio, activista, organizador de eventos y agitador cultural, lleva en activo desde los años 80.
Cuando llegó a Almería, sus acciones tomaron forma a través de los webs Wet Dreams, Electronic Orgy i Ex Libris, ‘Baja Frecuencia’, en Ràdio PIca, y con la netlabel Wet Dreams Records. En 2007, junto a Jesús Díaz, formó Stahlfabrik, que duró pocos meses como dúo. Soler continuó en solitario con su ‘alter ego’ de músico experimental y artista sonoro.
En la década de 2010 contactó con artistas de Almería como Carlos Martín, A.L. Guillén y Juan Manuel Cidrón, que lo conectaron con el universo sonoro de la ciudad y las provincias más próximas. De ahí nació entonces el Festival Moradas, embrión de Morada Sónica, un referente de la música experimental en Andalucía que Soler organiza junto al artista sonoro Rafael Flores y la bailaora Ana Arenas.
Josep Maria Soler combina la actividad de agitador con la de compositor, trabajando con sintetizadores, grabaciones de campo, síntesis virtual y elementos visuales. El sonido de Stahlfabrik es frío y de orientación fabril, con la idea de un mundo apocalíptico, inundado de ambientes industriales que impregnan la propuesta y con visuales de Rafael Flores.
*****
[ENG] Stahlfabrik is Josep Maria Soler Solà, born in Barcelona but living in Almeria since 2003. Sound artist, experimental musician, disseminator, blogger, radio host, activist, cultural agitator… he’s been active since the 1980s.
His interests took shape when he moved to Almeria, with the websites Wet Dreams, Electronic Orgy and Ex Libris, with ‘Baja Frecuencia’ at Ràdio PICA and the Wet Dreams Records netlabel. In 2007, alongside Jesús Díaz, he founded Stahlfabrik, that lasted only a few months as a duet. Soler continued with Stahlfabrik as his alter-ego solo project to develop as a experimental musician and sound artist.
In the 2010s he met with Almerian artists such as Carlos Martín, A.L. Guillén and Juan Manuel Cidrón, that connected him with the city and its surroundings and its sonic universe. This is how Festival Moradas was born, the beginning of that now is Morada Sónica, a well-known name in Andalusian experimental music, that Soler organises along with sound artist Rafael Flores and bailaora Ana Arenas.
Josep Maria Soler combines his work as an organiser with that of a composer, working with synthetisers, field recordins, virtual synthesis and visual elements. Stahlfabrik’s sound is cold and factory-oriented, with the idea of an apocalyptic world filled with industrial landscapes impregnating his project, with visuals by Rafael Flores.
TALLER: ELECTRÒNICA MUTANT AMB DINAMO ESPAI / WORKSHOP: MUTANT ELECTRONICS WITH DINAMO ESPAI
dissabte / sábado / saturday 22 d’octubre, 17h / 5pm
SEU DE GTS
C/ Igualada, 10
inscripcions: 35€ – entrades@graciaterritori.com
[CAT] Construeix el teu propi sintetitzador compost per quatre oscil·ladors d’ona quadrada que modularan entre ells. Emetran diverses freqüències de sons, aplicant llums i ombres o mitjançant el control físic, gràcies a resistències variables com ara els potenciòmetres o les fotoresistències.
Aprofitant les funcions del xip 4093, i basant-nos en tècniques de circuit bending i de desobediència tecnològica, combinarem diversos valors dels components per aconseguir rangs de freqüències diferents per a cada oscil·lador, experimentant sobre les possibilitats sonores del xip per després soldar i muntar la nostra pròpia màquina.
Es començarà amb el circuit bàsic, s’identificaran els components i com determinen el tipus de so, i després es construiran fins a quatre oscil·ladors que es modulin entre ells. Cada participant rebrà un kit complet amb tots els materials per muntar el dispositiu. No calen coneixements previs d’electrònica, és apte per a tots. Si en tens… duu un soldador.
Dinamo Espai està ubicat al barri de la Prosperitat (Nou Barris), on habitualment es fan activitats relacionades amb l’experimentació sonora i visual.
*****
[CAST] Construye tu propio sintetizador compuesto por cuatro osciladores de onda cuadrada que modularán entre sí. Emitirán diferentes frecuencias de sonidos aplicando luces y sombras o mediante control físico, gracias a resistencias variables como potenciómetros o fotoresistencias.
Aprovechando las funciones del chip 4093 y basándonos en técnicas de circuit bending y de desobediencia tecnológica, combinaremos diferentes valores de los componentes para conseguir diversos rangos de frecuencias de cada oscilador, experimentando sobre las posibilidades sonoras del chip para luego soldar y ensamblar tu propia máquina.
Se empezará con el circuito básico, se identificarán los componentes y cómo estos determinan el tipo de sonido para luego construir hasta cuatro osciladores que se modulan entre sí. Cada participante recibirá un kit completo con todos los materiales para montar el dispositivo. No se necesitan conocimientos previos de electrónica. Apto para todos. Si tienes… trae un soldador.
Dinamo Espai está ubicado en el barrio de la Prosperitat (Nou Barris), donde habitualmente se llevan a cabo actividades relacionadas con la experimentación sonora y visual.
*****
[ENG] Build your own synthesiser made of four square-wave oscillators that will modulate each other. They will emit different sound frequencies applying lights and shadows or through physical control, with devices such as potentiometers and photoresistancies.
Taking advantage of the 4093 chip and through circuit bending and technologic disobedience, we will combine different values on the components to achieve different frequencies from each oscillator, experimenting on the chip’s sound possibilities to weld and assemble our own machine.
We’ll start with a basic circuit, identifying the components and how they determine the king of sound. Afterwards, we’ll build up to four oscillators that will modulate each other. Each participant will receive a complete kit with all the components needed to assemble the device. You don’t need any previous knowledge of electronics. It’s open to everybody. If you have a welder… bring it with you.
Dinamo Espai is sited at the Prosperitat neighbourhood, where it organises several activities on sound and visual experimentation.
ÀGAPE: MÍRIAM CANO, MARTÍ SALES I SARA FONTÁN
diumenge / domingo / sunday 23 d’octubre, 13h / 1pm
BAR CASA ALMIRALL
C/ Joaquín Costa, 33
ENTRADA LLIURE
[CAT] Des de 2005, quan es va celebrar per primer cop, l’Àgape és un dels moments més esperats del LEM. Consisteix a trobar-se i compartir una experiència dels sentits: el de la vista, el gust, l’olfacte i, si s’escau, el de l’humor. Els convidats d’aquest any són Míriam Cano i Martí Sales, a la poesia i, atenció, també als fogons, i la violinista Sara Fontán. “La fressa de la cuina, el soroll de les paelles i el xiporrelleig del sofregit. La conversa i les olles que es sacsegen, el grinyol de la porta del forn, el ganivet contra la fusta, la cervesa que s’obre i el dring d’un brindis. En volem fer cerimònia i celebració i simfonia.” Doncs això.
*****
[CAST] Desde 2005, cuando se celebró por primera vez, el Àgape es uno de los momentos más esperados del LEM. Consiste en encontrarse y compartir una experiencia con los sentidos: el de la vista, el gusto, el olfato y, si se tercia, el del humor. Los invitados de este año son Míriam Cano y Martí Sales, a la poesía y, atención, a los fogones también, y la violinista Sara Fontán. “La algarabía en la cocina, el ruido las sartenes y el crepitar del sofrito. La conversación y el meneo a las ollas, el chirrido de la puerta del horno, el cuchillo contra la madera, la cerveza que se abre y el tintineo de un brindis. Queremos que sea una ceremonia, una celebración, una sinfonía.” Mismamente.
*****
[ENG] Since 2005, when it was first celebrated, the Àgape has been one of the most anticipated moments of the LEM Festival. It consists of encountering and sharing an experience through the senses: the sight, taste, smell and, if that’s the case, humour. This year guests are Míriam Cano and Martí Sales on poetry and, take notice, on the kitchen as well, and the violinist Sara Fontán. “The commotion in the kitchen, the noise of the pans and the crackling of the stir-fry. The conversation and the shaking of the pots, the squeaking of the oven door, the knife against the wood, the beer being opened and the clinking of a toast. We want it to be a ceremony, a celebration, a symphony.” That’s that.
ANA ARENAS & SANTIAGO LÓPEZ
Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in Spacetime
dijous / jueves / thursday 27 d’octubre, 20h / 8pm
SEU DE GTS
C/ Igualada, 10
taquilla inversa / donations at the end of the action
[CAT] La bailaora sevillana Ana Arenas va estudiar flamenc, bevent de la tradició. A partir del treball de percussió en el ball, el seu estil va evolucionar cap a la improvisació lliure i l’art sonor, col·laborant amb músics i artistes de gèneres diversos de l’escena contemporània i experimental, creant peces performatives.
El seu treball ha estat present a festivals de tot l’Estat, i compagina la seva carrera com a artista i creadora amb una llarga trajectòria en el camp de la docència sobre l’art flamenc, a més de ser directora artística i productora de cicles de música experimental.
Per la seva banda, Santiago López ha construït una obra principalment al voltant d’instal·lacions sonores. Ajunta la saviesa de l’ofici del manteniment industrial i el treball escultòric del metall amb propostes antiartístiques provinents de la cultura punk i també amb plantejaments conceptuals.
Com a investigador s’ha centrat en la creació d’idiòfons metàl·lics, instruments musicals que fan servir el seu propi cos com a caixa de ressonància, a partir d’objectes quotidians o cordes llargues esteses, que amplifica mitjançant micròfons piezoelèctrics.
*****
[CAST] La bailaora sevillana Ana Arenas estudió flamenco, bebiendo de la tradición. A partir del trabajo de percusión en el baile, su estilo evolucionó hacia la improvisación libre y el arte sonoro, colaborando con músicos y artistas de géneros diversos de la escena contemporánea, creando piezas performativas.
Su trabajo ha llegado a festivales de toda España. Además, compagina su carrera como artista y creadora con una larga trayectoria en el campo de la docencia sobre el arte flamenco, además de ejercer de directora artística y productora de ciclos de música experimental.
Por su lado, Santiago López ha desarrollado una obra vinculada principalmente a instalaciones sonoras. López junta la sabiduría del oficio de mantenimiento industrial con el trabajo escultórico del metal en propuestas antiartísticas procedentes de la cultura punk y también con planteamientos conceptuales.
Como investigador, se ha centrado en la creación de idiófonos metálicos, instrumentos musicales emplean a su propio cuerpo como caja de resonancia, a partir de objetos cotidianos o cuerdas largas extendidas y que amplifica mediante micrófonos piezoeléctricos.
*****
[ENG] The flamenco dancer from Sevilla Ana Arenas studied flamenco, inspired by the traditional. Starting from the work of percussion in dance, her style evolved towards free improvisation and sound art, collaborating with musicians and artists from diverse genres of the contemporary scene, creating performative pieces.
Her work has arrived to festivals throughout Spain. Moreover, she combines her career as an artist and creator with a long path in the field of teaching about the art of flamenco, in addition to acting as artistic director and producer of experimental music cycles.
For his part, Santiago López has developed a work mainly linked to sound installations. López brings together the wisdom of the industrial maintenance trade with the sculptural work of metal in anti-artistic proposals from punk culture and also with conceptual approaches.
As a researcher, he has focused in the creation of metallic idiophones, musical instruments that employ their own body as a sounding board, from everyday objects or long strings extended that he amplifies through piezoelectric microphones.
PLAÇA
divendres / viernes / friday 28 d’octubre, 19h / 7pm
ATENEU EL POBLET
C/ Nàpols, 268
entrada anticipada / advanced ticket 5€ – taquilla / On the spot 7 €
Producció / Producción / Production : Les Harmoniques du Néon.
Coproducció / Coproducción / Co-production: Le CIEL.
Amb el suport de / Con el apoyo de / With support by: Centre Cívic Convent de Sant Agusti, la Cie Roger Bernat, Théâtre de Privas, DRAC Auvergne Rhône Alpes, Région Auvergne Rhône Alpes, Département de l’Isère, Ville de Grenoble & l’Institut français, l’Institut français Barcelona, CNM, SPEDIDAM i l’ADAMI.
[CAT] La primera etapa internacional del projecte ‘Plaça’ aterra al Dispositiu LEM 2022. Als seus creadors, els francesos Carole Rieussec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laure Pigache i Cristophe Cardoen, s’hi sumen com a convidats l’arquitecte, performer i cineasta Eduardo Filippi i la poeta i traductora Núria Martínez-Vernis, gran coneguda del públic del festival.
La plaça és un espai buit, “el prat de les ciutats”, on l’arquitectura calla o es rendeix al buit, al silenci, als murs que cauen. La plaça es pot travessar de moltes maneres, proposa la circulació de cossos, dinamitza l’espai públic. Cadascuna té el seu so, però l’important són les petjades imaginàries que li donen color en cada moment, les paraules que l’han ocupat, les ficcions que genera.
“Barcelona és una ciutat on la vida a les places públiques és intensa”, diuen els seus creadors, i “el fet que el català no sigui una llengua estatal també és molt interessant”. A les places hi vibra el rumor parlant, és un punt de pas, de trobada o fins i tot clandestí, que es transforma segons l’hora, les estacions i la densitat humana. Quan és plena és un esdeveniment, un moviment, una energia col·lectiva que el converteix en símbol del que declara i exposa. En una plaça buida, deserta, encara hi ha ritme, sentits i vestigis de les paraules que ressonen en el buit, és la “hipermemòria” de la ciutat.
Aquest projecte recrearà una peça sonora i visual in situ, a partir de les trobades amb els ocupants de la plaça i implicant l’intercanvi i la cocreació per creuar mirades.
*****
[CAST] La primera etapa internacional del proyecto ‘Plaça’ recala en el Dispositivo LEM 2022. A sus creadores, los franceses Carole Rieusec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laura Pigache y Cristophe Cardoen, se unen como invitados el arquitecto, performer y cineasta Eduardo Filippi y la poeta y traductora Núria Martínez-Vernis, muy popular entre el público del festival.
La plaza es un espacio vacío, “la pradera de las ciudades”, donde la arquitectura calla, se rinde al vacío, al silencio, a los muros que caen. La plaza se puede cruzar de muchas maneras, propone la circulación de cuerpos, dinamiza el espacio público. Cada una tiene su propio sonido, pero lo más importante son las huellas imaginarias que le dan color a cada instante, las palabras que la han ocupado, las ficciones que genera.
“Barcelona es una ciudad donde la vida en las plazas públicas es intensa,” dicen sus creadores, y “el hecho que el catalán no sea una lengua estatal, es también muy interesante.” En las plazas vibra el rumor del habla, es un lugar de paso, de encuentro e, incluso, de clandestinidad. Se transforma según la hora, las estaciones y la densidad humana. Cuando está llena, es un acontecimiento, un movimiento, una energía colectiva que se convierte en símbolo de lo que declara y expone. En una plaza vacía, desierta, todavía se percibe el ritmo, los sentidos y vestigios de las palabras que resuenan en el vacío; es la “hipermemoria” de la ciudad.
Este proyecto recreará una pieza sonora y visual in situ, a partir del encuentro con los ocupantes de la plaza e implicando el intercambio y la cocreación para cruzar miradas.
*****
[ENG] The first international phase of the project ‘Plaça’ lands on the 2022 version of LEM. Its creators, the French artists Carole Rieusec, Anne-Julie Rollet, Anne-Laura Pigache and Cristophe Cardoen, are joined as guests by the actor, performer and filmmaker Eduardo Filippi and the poet and translator Núria Martínez-Vernis, very well known among the public of the festival.
The square is an empty space, ‘the prairie of the cities’, where the architecture silences, surrenders to the emptiness, the silence, to the falling walls. The square could be crossed in many ways, it proposes the circulation of the bodies, making the public space more dynamic. Each square has its own sound, but what’s more important is the imaginary footprints that add colour at every instant, the words that had filed them, the fictions that generates.
‘Barcelona is a city where the life at the plaça (square in Calatan) is intense‘, say the creators and ‘the fact that Catalan is not a state language is also very interesting.’ At the squares the rumour of the speech vibrates, is a place of passage, of encounters and even of clandestinity. It transforms by the hour, the seasons and human density. When full, it’s an event, a movement, a collective energy that becomes a symbol of what it declares and exposes. In an empty square, deserted, one can still perceive the rhythm, the senses, and vestiges of the words that resonate in the void; is the ‘hypermemory’ of the city.
This project recreates a sonorous and visual piece on-site, starting from the encounter with the occupants of the square and implying the exchange and co-creation to cross glances.
JØRGEN TELLER
CONCERT DE CLAUSURA / CLOSING CONCERT
Intercanvi amb el HY! Festival (Dinamarca) / Intercambio con el HY! Festival (Dinamarca) / Exchange with HY! Festival (Denmark)
dissabte / sábado / saturday 29 d’octubre, 20h / 8pm
SALA DE TECLATS – MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA
C/ Lepant, 150
10€ – entrades a través del Museu de la Música / tickets through Museu de la Música
Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: Jørgen Teller (20h / 8pm) + Macromassa (21h / 9pm).
[CAT] Artista amb una llarga carrera com a guitarrista elèctric, vocalista, músic electrònic i performer, Jørgen Teller torna al Dispositiu LEM després de la seva darrera actuació el 2015. Ha publicat molts discos tant en solitari com amb Jørgen Teller & The Empty Stairs i també ha col·laborat amb molts artistes tant del seu país, Dinamarca, com internacionals com Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide…
En aquesta ocasió, el seu projecte ‘Static Teller’ accelera nous textos minimalistes amb delays de veu vibrants, la seva guitarra elèctrica ‘Le Bastard’ i sintetitzadors estàtics LFO. ‘Static Teller’ va ser creat durant la seva residència a l’estudi d’avantguarda ‘The Worm’ a Rotterdam (Països Baixos). Va prémer el ‘Rec’ i va fer servir tots els aparells antics de l’estudi, com ara un ARP 2500, un EMSi i un Publison DHM89… Un concert extraordinàriament interessant per obrir la cloenda del LEM 2022 al Museu de la Música.
*****
Artista con una larga carrera como guitarrista eléctrico, vocalista, músico electrónico y performer, Jørgen Teller regresa al Dispositivo LEM tras su última actuación en 2015. Ha publicado muchos discos tanto en solitario como con Jørgen Teler & The Empty Stairs y también ha colaborado con muchos artistas tanto de su país, Dinamarca, como internacionales como Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide…
En esta ocasión, su proyecto ‘Static Teller’ acelera nuevos textos minimalistas con delays de voces vibrantes, su guitarra eléctrica ‘Le Bastard’ y sintetizadores estáticos LFO. ‘Static Teller’ fue creado durante su residencia en el estudio de vanguardia ‘The Worm’ en Rotterdam (Países Bajos). Apretó el ‘Rec’ y usó todos los aparatos antiguos del estudio, como un ARP 2500, un EMSi y un Publison DHM89… Un concierto extraordinariamente interesante para abrir la última noche del LEM 2022 en el Museu de la Música.
*****
An artist with a long career as an electric guitarist, vocalist, electronic musician and performer, Jørgen Teller is back at LEM Festival after his last show in 2015. He’s released many albums both solo and with Jørgen Teller & The Empty Stairs and has also worked with many artists from his country, Denmark, but also international ones like Rhys Chatham, Fast Forward, Kasper Topeplitz, Jacob Draminsky, Otomo Yoshihide…
In this occasion, his ‘Static Teller’ Project accelerates new minimalist texts with delays of vibrant voices, his electric guitar, ‘Le Bastard’ and static LFO synthetisers. ‘Static Teller’ was born during his residence at Rotterdam’s (Netherlands) ‘The Worm’ vanguard studio. He pressed ‘Rec’ and used all the old devices he found there, such as an ARP 2500, an EMSi and a Publison DHM89… An extraordinarily interesting show to open LEM 2022’s last night at Museu de la Música.
MACROMASSA
CONCERT DE CLAUSURA / CLOSING CONCERT
dissabte / sábado / saturday 29 d’octubre, 21h / 9pm
SALA DE TECLATS – MUSEU DE LA MÚSICA DE BARCELONA
C/ Lepant, 150
10€ – entrades a través del Museu de la Música / tickets through Museu de la Música
Entrada vàlida per dos concerts / Entrada válida para dos conciertos / Ticket for two concerts: Jørgen Teller (20h / 8pm) + Macromassa (21h / 9pm).
[CAT] L’any 2020, després de la mort de Víctor Nubla, Macromassa va deixar de funcionar, esperant publicar el seu darrer treball d’estudi ‘No Soy Tiempo’. Nubla i Juan Crek van fundar el grup el 1976 i des d’aleshores van produir una obra original, personal i influent, un univers on es troben la música, el teatre, la performance, el disseny, la instal·lació, la màgia, la literatura, la ràdio, el happening, el cinema… Eren una connexió estranya al nostre país entre els compositors contemporanis, provinents de la música culta, i l’experimentació popular moderna. Aquesta multiplicitat de registres els va dur a actuar en tot tipus d’escenaris. Res no s’escapa d’un univers que van definir com una nebulosa en expansió constant i que va acabar anomenant-se Submundo Pérez.
El 2021 Juan Crek, juntament amb Tina Valent, van reprendre el projecte amb noves actuacions i la gravació del disc ‘Tin Rol va a volar’, que s’editarà properament. Amb la contraposició dels conceptes de valor i antivalor, i barrejant sorollisme dur, ambient, folklore del Submundo i tècniques d’improvisació sonora i vocal, Valent i Crek van servir diversos elements –percussió, loops, seqüenciacions, generadors de soroll– per crear una atmosfera absurda, lúdica i primitiva, que alhora és reflexiva i s’oposa a tota autoritat sonora.
*****
[CAST] El año 2020, después de la muerte de Victor Nubla, Macromassa dejó de funcionar, a la espera de publicar su último trabajo de estudio ‘No Soy Tiempo’. Nubla y Juan Crek fundaron el grupo en 1976 y desde entonces produjeron una obra original, personal e influyente, un universo donde se encuentra la música, el teatro, la performance, el diseño, la instalación, la magia, la literatura, la radio, el happening, el cine… Eran una conexión extraña en nuestro país entre los compositores contemporáneos, procedentes de la música culta, y la experimentación popular moderna. Esta multiplicidad de registros les llevó a actuar en todo tipo de escenarios. Nada escapa de un universo de definieron como una nebulosa en constante expansión y que acabó llamándose Submundo Pérez.
En 2021 Juan Crek, junto a Tina Valent, retomaron el proyecto con nuevas actuaciones y la grabación del disco ‘Tin Rol va a volar’, que se editará próximamente. Con la contraposición de los conceptos de valor y antivalor, y mezclando ruidismo duro, ambient, folklore del Submundo y técnicas de improvisación sonora y vocal, Valent y Crek usan varios elementos –percusión, loops, secuenciaciones, generadores de ruido– para crear una atmósfera absurda, lúdica y primitiva, que es al tiempo reflexiva y opuesta a cualquier autoridad sonora.
*****
[ENG] In 2020, after Victor Nubla’s untimely death, Macromassa stopped its activity and waited for its latest studio album, ‘No Soy Tiempo’, to be released. Nubla and Juan Crek founded the band in 1976 and they produced original, personal and influent works, a universe encompassing music, theatre, performance, design, installations, magic, literature, radio, happening, cinema… They were a strange connection in our country between contemporary composers, that come from cultivated music, and modern popular experimentation. This variety brought them to play in many different venues. Nothing escapes from a universe that they defined as an ever-expanding nebula and that ended up being branded Submundo Pérez.
In 2021 Juan Crek and Tina Valent brough back the project with new performances and the recording of their album ‘Tin Rol va volar’, that will be released very soon. Opposing the valour and anti-valour concepts, and mixing hard noise, ambient, Submundo folk and sonic and vocal improvisation techniques, Valent and Crek use various elements –percussion, loops, sequencers, noise generators– to create and absurd, playful and primitive atmosphere, which is both reflective and against any sonic authority.
LEM FESTIVAL 