Tag Archives: David Picó

Encontres en l’Espai-Temps / Encuentros en el Espacio-Tiempo / Encounters in the Space-Time 2019 #08

19 Jul
ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2019 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2019 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2019
VUITENA ACCIÓ / OCTAVA ACCIÓN / EIGHTH ACTION

SATIEsfaccions

DAVID PICÓ, GOUYKO, NADIA FOUTINA

DIJOUS 25 DE JULIOL A LES 20 H / JUEVES 25 DE JULIO A LAS 20 H / THURSDAY, JULY THE 25TH 8 PM
SEU DE GTS (C/ IGUALADA, 10 – GRÀCIA – BARCELONA)
DONACIONS AL FINAL DE L’ACCIÓ – DONACIONES AL FINAL DE LA ACCIÓN – DONATIONS AT THE END OF THE ACTION

 

Satie intempestiu. Satie extemporani. Satie inclassificable. Tant, que encara avui les etiquetes cauen i cauen en l’intent, inútil, d’encabir la música d’Erik Satie en categories estèticomusicals. La música del compositor francès s’ha qualificat de “relaxant”, “impressionista”, “proto-minimalista”, “humorística”, “mística”, “ambiental”, etc. Deixem-ho en música satieniana, val? “Tothom els dirà que NO sóc músic. És veritat”, va escriure. I va escriure més… Els textos satienians són la descripció meticulosament esbiaixada de l’esperit esbiaixadament meticulós de Satie. I per això són una pista i són autònoms i són transgressors i reflexius i sarcàstics i poca-soltes. I més. Als textos de Satie hi són totes les variacions, totes les faccions que esdevenen SATIEsfaccions. Una lectura atenta i alegre dels escrits dispersos de Satie és un singularíssim regal en forma de pera o no.

El filòsof, poeta i músic David Picó ha realitzat una traducció (en forma de pera o no) d’aquesta selecció de textos de Satie i els gimnopeditzarà amb la col·laboració de Gouyko (Wenceslau GN), organista de l’església dels Caputxins de Sarrià i divulgador i modernitzador de l’orgue de tubs, que tocarà l’harmònium motoritzat Magnus, i Nadia Foutina, la dona que canta el que dibuixa i dibuixa el que canta. Tots tres tancaran aquest primer cicle d’Encontres en l’Espai-Temps per a mamífers.

Ens tornarem a trobar a l’octubre en la vint-i-quatrena edició del LEM!


Satie intempestivo. Satie extemporáneo. Satie inclasificable. Tanto, que todavía hoy las etiquetas caen y caen en el intento, inútil, de encajar la música de Erik Satie en categorías estéticomusicales. La música del compositor francés se ha calificado de “relajante”, “impresionista”, “proto-minimalista”, “humorística”, “mística”, “ambiental”, etc. Dejémoslo en música satieniana, vale? “Todo el mundo les dirá que NO soy músico. Es verdad”, escribió. Y escribió más… Los textos satienianos son la descripción meticulosamente sesgada del espíritu sesgadamente meticuloso de Satie. Y por eso son una pista y son autónomos y son transgresores y reflexivos y sarcásticos y tarambanas. Y más. En los textos de Satie están todas las variaciones, todas las facciones que devienen SATIEsfacciones. Una lectura atenta y alegre de los escritos dispersos de Satie es un singularísimo regalo en forma de pera o no.

El filósofo, poeta y músico David Picó ha realizado una traducción (en forma de pera o no) de esta selección de textos de Satie y los gimnopedizará con la colaboración de Gouyko (Wenceslau GN), organista de la iglesia de los Capuchinos de Sarriá y divulgador y modernizador del órgano de tubos, que tocará el armonio motorizado Magnus, y Nadia Foutina, la mujer que canta lo que dibuja y dibuja lo que canta. Los tres cerrarán este primer ciclo de Encuentros en el Espacio-Tiempo para mamíferos.

Nos volveremos a encontrar en octubre en la vigésimo cuarta edición del LEM!


Untimely Satie. Extemporaneous Satie. Unclassifiable Satie. So much so, that even today labels fall and fall into the useless attempt to put Erik Satie’s music into aesthetic-musical categories.
The music of the French composer has been described as “relaxing”, “impressionist”, “proto-minimalist”, “humoristic”, “mystical”, “ambient”, etc. Let’s leave it on satienian music, ok? “Everybody will tell you that I’m NOT a musician. It’s true”, he wrote. And he wrote more… The satienian texts are the meticulously biased description of Satie’s biasedly meticulous spirit. And for that reason they are a clue and they are autonomous and they are transgressors and reflective and sarcastic and brainless. And more. Satie’s texts include all the variations, all the factions that become SATIEsfactions. A careful and joyful reading of Satie’s scattered writings is a singular pear-shaped gift, or not.
The philosopher, poet and musician David Picó has made a translation (in the form of a pear or not) of this selection of texts by Satie and will gymnopedate them with the help of Gouyko (Wenceslau GN), organist of the Capuchin church of Sarrià, the disseminator and modernizer of the organ of tubes, who will play the motorized harmonium Magnus, and Nadia Foutina, the woman who sings what she draws and draws what she sings. All three of them will close this first cycle of Encounters in the Space-Time for mammals.
We will meet again in October in the twenty-fourth edition of the LEM!

 

organitza
amb el suport de

i la col·laboració de
amb el distintiu

 

Advertisements

Vetlladadhac

21 Jun
jovani_pico_bonet_xargay_b

Picó, bonetarbolí, Jovani i Xargai en diferents moments de la nit

La inauguració de l’exposició de peces visuals de la publicació AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal i el posterior happening es van desenvolupar com estava previst, és a dir d’una manera imprevista i antiimprevista, i va ser una celebració tumultuosa i indiscriminada, lírica i poca-solta que va començar amb poemes cantats i va acabar amb un vals. Epifànicament inoblidable. Per l’escenari van passar i repassar Ester Xargay, Lucas Quejido, Andrií Antonovskyi, víctor bonetarbolí, Catalina Girona, David Picó, Paulalba i Sebastià Jovani. Es va desplegar una instal·lació de Marta Darder, vam veure el video Agog, amb música de Mestres-Quadreny i es van penjar les obres visuals de Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja, David Ymbernon, víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Lloses i David Picó.
Gràcies a tots per venir i especialment a Ester Xargay, Mar Medinyà i Marta Darder pel comissariat i el muntatge!

La inauguración de la exposición de piezas visuales de la publicación AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal y el posterior happening se desarrollaron como estaba previsto, es decir de una manera imprevista y antiimprevista, y fue una celebración tumultuosa e indiscriminada, lírica y tarambana que empezó con poemas cantados y acabó con un vals. Epifánicamente inolvidable. Por el escenario pasaron y repasaron Ester Xargai, Lucas Quejido, Andrií Antonovskyi, víctor bonetarbolí, Catalina Girona, David Picó, Paulalba y Sebastià Jovani. Se desplegó una instalación de Marta Darder, vimos el video Agog, con música de Mestres Quadreny y se colgaron las obras visuales de Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja, David Ymbernon, víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Lloses y David Picó.
Gracias a todos y especialmente a Ester Xargai, Mar Medinyà y Marta Darder por el comisariado y el montaje!

The opening of the exhibition on visual artworks included in the publication AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal and the subsequent happening was developed as expected, that is to say, in an unexpected and an anti-unexpected way and it was a tumultuous and random celebration, lyrical and crackpot at the same time. It started with sung poems and it ended with a waltz. An unforgettable Epiphany. The stage was visited and revisited by Ester Xargai, Lucas Quejido, Andrií Antonovskyi, víctor bonetarbolí, Catalina Girona, David Picó, Paulalba and Sebastià Jovani. An installation by Marta Darder was displayed, we watched at the video Agog, with music by Mestres-Quadreny and visual artworks by Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja and David Ymbernon were shown.
Thanks to all for comming and particularly to Ester Xargai, Marta Darder and Mar Medinyà for carrying out the curator and set up tasks.

ATENCIÓ: CANVIS D’ÚLTIMA HORA / ATENCIÓN: CAMBIOS DE ÚLTIMA HORA /

13 Jun

El concert / recital de Núria Martínez Vernis i Ramon Solé anunciat per a aquest dijous 16 de juny, després de la inauguració de l’exposició d’Antihomenatge a Carles Hac Mor, ha estat cancel·lat.

En el seu lloc, l’AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal es perllongarà amb les intervencions / accions de:

Catalina Girona, Andrií Antonovskyi, Paulalba, David Picó, Marta Darder i Ester Xargay.

Misaluba interpretarà 3 temes amb poemes del llibre “Ho vaig fer fer” de Carles Hac Mor.


El concierto / recital de Núria Martínez Vernis y Ramon Solé anunciado para este jueves 16 de junio, después de la inauguración de la exposición de Antihomenaje a Carles Hac Mor, ha sido cancelado.

En su lugar, el AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal se prolongará con las intervenciones / acciones de:

Catalina Girona, Andrií Antonovskyi, Paulalba, David Picó, Marta Darder y Ester Xargay.

Misaluba interpretará 3 temas con poemas del libro “Ho vaig fer fer” de Carles Hac Mor.


The concert / recital by Núria Martínez Vernis and Ramon Solé expected for Thursday June the 16th after the opening of the anti-tribute to Carles Hac Mor has been cancelled.
Instead of this, the AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal will be extended with the interventions / actions by:
Catalina Girona, Andrií Antonovski, Paulalba, David Picó, Marta Darder and Ester Xargai.
Misaluba will play three pieces with poems of the book  “Ho vaig fer fer” by Carles Hac Mor

dadhac01b

16 juny/junio/June: exposició i acció / exposición y acción / exhibition and action

6 Jun
flyer_2016


PERSPECTIVES I DISTORSIONS 2016  PERSPECTIVAS Y DISTORSIONES 2016  PERSPECTIVES AND DISTORTIONS 2016

SEGONA ACCIÓ / SEGUNDA ACCIÓN / SECOND ACTION
SEGONA EXPOSICIÓ DEL CICLE / SEGONA EXPOSICIÓ DEL CICLE / SECOND EXHIBITION OF THE CYCLE

 

AntiHOMEnatge PARAPArèmic A 

CARLES HAC MOR,

lleiDADÀ universal

dijous 16 de juny a les 18:30h / jueves 16 de junio a las 18:30h / Thursday, June the 16th – 19:30h
Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona
entrada lliure / entrada libre / free entry
Una selecció de peces de l’AntiHOMEnatge PARAPArèmic A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal
El 27 de gener ens deixava Carles Hac Mor, poeta, antipoeta i infrapoeta, creador de situacions i alliberador de les paraules, qualitats que li han valgut el reconeixement de lleiDADÀ universal i la indiferència de les altes, elevades i encimbellades autoritats culturals del pais. Tanmateix, a més de deixar una obra tan lluminosa com radical, ha estat mestre i referent per a dues generacions d’artistes que durant la passada Setmana de Poesia de Barcelona van retre-li un antihomenatge amb una marató d’accions al pati del Museu Marès, en la qual van participar desenes de creadors i amics de l’home que va conjurar Arthur Cravan, i que invocaren l’estètica del tumult del perquè sí, la poètica de la poca-solta, la dramàtica d’allò irrefrenable, la barreja indiscriminada, l’espontaneïtat controlada per l’atzar de l’impromptu provocat pel nihilisme creatiu, la lírica del no-sentit i el no-res posat en evidència. Allò va produir nombroses epifanies parparèmiques i una publicació realitzada pels participants, impulsada i coordinada per la poeta Ester Xargay, companya de viatge d’Hac Mor. Ella mateixa ha fet la tria de les peces visuals i textuals d’aquesta publicació que s’exposaran a partir d’avui a la seu de GTS. Comptarem amb el treball visual de Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja i David Ymbernon, i els textos de víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Lloses i David Picó.
Exposició coordinada per Mar Medinyà.

Una selección de piezas del AntiHOMEnaje PARAPArémico A CARLES HAC MOR, lleiDADÀ universal
 El 27 de enero nos dejaba Carles Hac Mor, poeta, antipoeta y infrapoeta, creador de situaciones y liberador de las palabras, cualidades que le han valido el reconocimiento de lleiDADÀ universal y la indiferencia de las altas, elevadas y encaramadas autoridades culturales del pais. Aun así, además de dejar una obra tan luminosa como radical, ha sido maestro y referente para dos generaciones de artistas que durante la pasada Semana de Poesía de Barcelona le rindieron un antihomenatge con un maratón de acciones en el patio del Museo Marès, en la cual participaron decenas de creadores y amigos del hombre que conjuró a Arthur Cravan, y que invocaron la estética del tumulto del porque sí, la poética de lo tarambana, la dramática de aquello irrefrenable, la mezcla indiscriminada, la espontaneidad controlada por el azar del impromptu provocado por el nihilismo creativo, la lírica del sinsentido y la nada puesta en evidencia. Aquello produjo numerosas epifanías parparémicas y una publicación realizada por los participantes, impulsada y coordinada por la poeta Ester Xargay, compañera de viaje de Hac Mor. Ella misma ha hecho la selección de las piezas visuales y textuales de esta publicación que se expondrán a partir de hoy en la sede de GTS. Contaremos con el trabajo visual de Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja y David Ymbernon, y los textos de víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Losas y David Picó.
 Exposición coordinada por Mar Medinyà.

A selection of pieces from the PARAPAremic anti-TRIBUte to CARLES HAC MOR, the universal poet from LleiDADA
On January the 26th, Carles Hac Mor passed away. He was a poet, antipoet and infrapoet, creator of situations and liberator of words and he deserved, thanks to these qualities, the acknowledgement as universal poet from LleiDADA, as well as the disregard of the high, elevated and praised cultural authorities of the country. In addition to leaving a work as brilliant as it was radical, he has been the master and mentor of two generations of artists who, at the occasion of the last Poetry Week of Barcelona, paid an anti-tribute to him with a marathon of performances at the courtyard of the Marès Museum. Several dozens of creators and friends of the man who invoked Arthur Cravan took part in this anti-tribute and they invoked the aesthetics of the tumult for the sake of it, the poetics of scatterbrain, the drama of the uncontrollable facts, the random melting, the spontaneity driven by the randomness of the impromptu caused by the creative nihilism, the lyrical poetry of the non-sense and the void revealed. This produced many paraparemic Epiphanies and a publication made by the participants, promoted and coordinated by the poet Ester Xargay, Hac Mor’s trip companion. She has made the selection of the visual and textual pieces from this publication that will be displayed at the GTS headquarters from now on.  We will have the visual work by Ferran García, María Durán, Marta Darder, Isaki Lacuesta, Paco Fanés, Jesús Galdon, Vicenç Viaplana, Josep Maria Mestres Quadreny, Eugeni Bonet, Joan Casellas, Lluís Aladern, Pere Sousa, Andrií Antonovskyi, Víctor Nubla, J. M. Calleja and David Ymbernon, and writings by víctor bonetarbolí, Miquel Àngel Marín Ribes, Joan Puche, Paulalba, Mireia Zantop, Catalina Girona, Xavi Lloses and David Picó.
Exhibition coordinated by Mar Medinyà. 

ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2016 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO TIEMPO 2016 – ENCOUNTERS IN THE SPACE-TIME 2016
NOVENA ACCIÓ / NOVENA ACCIÓN / NINTH ACTION
DIRECTE / DIRECTO / LIVE
flyer_2016

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ

dijous 16 de juny a les 20h / jueves 16 de junio a las 20h / Thursday, June the 16th – 20h
Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona
NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ
Què pot resultar de la confluència entre les personalíssimes gramàtiques de Núria Martínez Vernis i Ramon Solé? O, per dir-ho d’una altra manera, estem encantats de presentar-vos l’encontre espai-temporal d’una de les veus més poderoses de la poesia catalana actual amb un guitarrista de discurs tan personal i suggestiu. Núria Martínez-Vernis ha realitzat centenars de recitals en aquests darrers anys, a més de publicar tres llibres, entre els quals destaquem Deix on dir, una peça aclaparadora que, envoltada de músics excel·lents, ha dut també al format musical, en disc i en directe. Ramon Solé, ha estat membre fundador de projectes musicals clau com ara Baf, Sboro i Tropopausa, i treballa actualment dins la super-formació Setsfree a més de en múltiples col·laboracions. La seva guitarra de vegades parla i és aigua, cel o vidre, i la veu d’ella és com un torrent sinuós que es desborda amb pluges de pau i s’encalma amb silencis de guerra. Benvinguts al Mediterrani.

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ
Qué puede resultar de la confluencia entre las personalísimas gramáticas de Núria Martínez Vernis y Ramon Solé? O, para decirlo de otra manera, estamos encantados de presentaros el encuentro espacio-temporal de una de las voces más poderosas de la poesía catalana actual con un guitarrista de discurso tan personal y sugestivo. Núria Martínez-Vernis ha realizado centenares de recitales en estos últimos años, además de publicar tres libros, entre los cuales destacamos Deix on dir, una pieza abrumadora que, rodeada de músicos excelentes, ha llevado también al formato musical, en disco y en directo. Ramon Solé, ha sido miembro fundador de proyectos musicales clave como por ejemplo Baf, Sboro y Tropopausa, y trabaja actualmente dentro de la super-formación Setsfree además de en múltiples colaboraciones. Su guitarra a veces habla y es agua, cielo o vidrio, y la voz de ella es como un torrente sinuoso que se desborda con lluvias de paz y se encalma con silencios de guerra. Bienvenidos al Mediterráneo.

NÚRIA MARTÍNEZ-VERNIS + RAMON SOLÉ
What can be expected from the confluence of the very personal grammars of Núria Martínez Vernis and Ramon Solé? Or, in other words, we are pleased to introduce you to the encounter in the space-time of one of the most powerful voices of the current Catalan poetry with a guitar player armed with a very personal and suggestive language. Núria Martínez-Vernis has performed hundreds of poetry recitals over the past few years, besides the release of three books, among which we would like to highlight Deix on Dir, an overwhelming work that she has presented in a music format as well, both on record and alive surrounded by outstanding musicians. Ramon Solé has been a founder member of key music projects such as Baf, Sboro and Tropopausa and he is currently involved in the super-group Setsfree in addition to a number of collaborations. He sometimes makes his guitar speak and it becomes water, sky or glass while Nuria’s voice is like a meandering torrent flooding with rains of peace and calming down with silences of war. Welcome to the Mediterranean.

 

Einstein va ser el de menys / Einstein fue lo de menos / Einstein was the least

4 Apr

EET EINSTEIN

 

David Picó i Xavi Casan van utilitzar la figura del físic més conegut de tots els temps per obrir i tancar un joc de paraules a dues veus que va durar prop d’una hora. però que se’ns va fer curt. Idees i conceptes extemporanis, fora del seu context, o les dues coses alhora, van servir-los per vertebrar el seu discurs amb un humor tan absurt com agut. Fi i canalla al mateix temps. I efectiu, a jutjar per les sonores riallades.

Gràcies de nou per acompanyar-nos en aquesta quarta edició dels Encontres en l’Espai-Temps d’enguany! Tornem el dia 14 amb moltes sorpreses.

David Picó y Xavi Casan utilizaron la figura del físico más conocido de todos los tiempos para abrir y cerrar un juego de palabras a dos voces que duró cerca de una hora, pero que se nos hizo corto. Ideas y conceptos extemporáneos, fuera de contexto, o las dos cosas al mismo tiempo, les sierveron para vertebrar su discurso con un humor tan absurdo como agudo. Fino y canalla a la vez. I efectivo, a judgar por las sonoras carcajadas.
Gracias de nuevo por acompañarnos en esta cuarta edición de los Encuentros en el Espacio-Tiempo de éste año! Volvemos el día 14 con muchas sorpresas.
David Picó and Xavi Casan made use of the figure of the most well-known physicist of all times in order to open and close a two-voice word game which lasted for nearly an hour, but appeared short to us. Extemporaneous ideas and concepts, or out of context, even both things at a time, helped them to give a structure to their speech with a sense of humor as absurd as clever. Fine and rude at the same time. Yet efective, judging by the laughters.
Thank you again for sharing with us this fourth Encounter in the Space-Time of the year! We will be back on the 14th with a lot of surprises.

 

 

 

 

EINSTEIN Y TODO LO DEMÁS

21 Mar
flyer_2016ENCONTRES EN L’ESPAI-TEMPS 2016 – ENCUENTROS EN EL ESPACIO-TIEMPO 2016 – ENCOUNTERS IN THE SPACE TIME 2016
QUARTA ACCIÓ / QUARTA ACCIÓN / FOURTH ACTION

EINSTEIN Y TODO LO DEMÁS EINSTEIN I TOTA LA RESTA EINSTEIN AND EVERYTHING ELSE

dijous 31 de març a les 20h / jueves 31 de marzo a las 20h / Thursday, March the 31st – 20h
Seu de GTS c/ Igualada, 10 – Gràcia – Barcelona

 

EINSTEIN I TOTA LA RESTA (conferència a dues veus de rigorosa relativitat) DAVID PICÓ + XAVI CASAN
Qui segueixi de fa anys el LEM coneixerà David Picó perquè el 15 d’octubre de 2005 va convertir les cançons de Nietzsche en un cabaret per a contralt, saxofonista i cambrer-tenor. Han passat els anys i la seva trajectòria artística s’ha diversificat alhora que ha proliferat, especialment en el camp musical: dos discs amb el seu projecte Domestic Tik Band i, tot just acabat de presentar, el primer disc d’Aivesquiho. Això no l’ha fet abandonar la persecució de la seva particular balena blanca: la relació de la filosofia i la ciència amb tot plegat i la mutació que pateix el cervell quan l’agafa per sorpresa i destil·la una gota altament concentrada de sentit de l’humor. No tornaré a ser socràtic, deia en el darrer disc de la Domestic Tik, i mentre explora els territoris mentals d’Aivesquiho, ens proposa aquesta conferència-cabaret lúdico-cultural basada en dos principis epistemològics que es poden resumir en tres: rigor il·lògic;  versemblança còmica i rigor il·lògic (no hi havia pressupost per un tercer aspecte nou). D’Einstein a Einstein passant per la concepció del temps, la literatura russa, els egipcis, els presocràtics, els mamífers i la natació. Apte per a tots els públics d’edats, gèneres i oïdes diverses.

 
EINSTEIN Y TODO LO DEMÁS (conferencia a dos voces de rigurosa relatividad) DAVID PICÓ + XAVI CASAN
Quién siga de hace años el LEM conocerá a David Picó porque el 15 de octubre de 2005 convirtió las canciones de Nietzsche en un cabaret para contralto, saxofonista y camarero-tenor. Han pasado los años y su trayectoria artística se ha diversificado a la vez que proliferado, especialmente en el campo musical: dos discos con su proyecto Domestic Tik Band y, apenas acabado de presentar, el primer disco de Aivesquiho. Esto no le ha hecho abandonar la persecución de su particular ballena blanca: la relación de la filosofía y la ciencia con todo lo demás y la mutación que sufre el cerebro cuando le pilla por sorpresa y destila una gota altamente concentrada de sentido del humor. No volveré a ser socrático, decía en el último disco de la Domestic Tik, y mientras explora los territorios mentales de Aivesquiho, nos propone esta conferencia-cabaret lúdico-cultural basada en dos principios epistemológicos que se pueden resumir en tres: rigor ilógico; verosimilitud cómica y rigor ilógico (no había presupuesto por un tercer aspecto nuevo). De Einstein a Einstein pasando por la concepción del tiempo, la literatura rusa, los egipcios, los presocráticos, los mamíferos y la natación. Apto para todos los públicos de edades, géneros y oídos diversos.

 
EINSTEIN AND EVERYTHING ELSE (a lecture with two-voices of rigorous relativity) DAVID PICÓ + XAVI CASAN
The usual LEM followers should know David Picó because on the 15th October 2005 he turned Nietzsche’s songs into a cabaret for contralto, sax and tenor-waiter. In the course of al these years, his artistic career has spread as it has been diversified, particularly in the field of music: two records with his Domestic Tik Band project and the fleshly released Aivesquiho first record. This has not deterred him from the pursuit of his personal white whale: the relationship of science and philosophy with the whole everything and the mutation that the brain undergoes when taken by surprise and it filters a drop holding a high concentration of sense of humour. I’ll never be Socratic again, he said on the last record by Domestic Tik Band and, while he explores the mental territories of Aivesquiho, he suggests this ludic-cultural cabaret-lecture based upon two epistemological principles, that can be summarised in just three: illogical rigour; comical likelihood and illogical rigour (there was no budget for the new third aspect). From Einstein to Einstein through the idea of time, Russian literature, the Egyptians, the pre-Socratics, mammals and swimming. Suitable for all kinds of public of diverse ages, genus and ears.